Raquetes de neu – Página 4 – catalonia-trekking

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA D’ENSIJA – CREU DE FERRO (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El present itinerari complementa l’anterior i ens fa descobrir la part més desconeguda de la zona alta de la Serra d’Ensija. Com es natural, per la presència del refugi i del cim més alt de la Serra, la majoria de gent que transita per la zona alta de la muntanya, tan a l’estiu com a l’hivern, te la tendència majoritària d’anar cap al cap de Llitzet o Pic de la Gallina Pelada.

Malgrat tot l’alternativa de anar vers al Pla de les Tores i la Creu de Ferro ens ofereix una perspectiva diferent, una nova visió panoràmica més oberta sobre la vall del Llobregat i gaudirem la solitud de la petita coma dels Amorriadors, on, per moments, ens podem creure que hi estem en paratges més alts i remots, que no pas a la part alta d’aquesta dolça serra, saturada de sol, fragàncies i neu esplendorosa.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Pla de les Tores * Creu de Ferro

Temps: 2 hores i 20 minuts per pujar i menys de 2 hores per baixar, sempre i quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.

Desnivell: Comptant la pujada i la baixada amb els corresponents desnivells, farem 783 metres en sentit positiu i l’equivalent en sentit negatiu, sempre i quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

Accés: La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió es pot allargar de manera considerable per aquest factor.

On dormir: Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Pleta de la Vila. 1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla de la Palomera. Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i que cal obviar, continuarem per la pista principal vers al sud.

Després de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a la Font Freda. (0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert, situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida. Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi ha la Planella Petita i poc més a munt,la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll del Clot d’Ensija, et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.

Comencem a flanquejar vers a l’oest fins a un cartell indicador. Serà el moment de girar la direcció de la marxa vers al S.E. i flanquejar a mitja alçada fins a atènyer a l’aresta en les proximitats d’un collet situat a 2.208 metres d’alçada. Continuem pel llom, a ple fil o pel vessant esquerra, sense cap mena de complicació i sempre en direcció S.E. fins al cim del Pla de les Tores, 2.272 metres. (1,50 h). Per continuar el periple de la carena baixarem vers al N.E., seguint sempre el cordal, per traspassar el collet situat a 2.239 metres d’alçada i remuntar de nou vers a la cota 2.287 metres, que tanca el petit circ dels Amorriadors des de l’extrem de llevant. Per anar al cim de la Creu de Ferro, 2.294 metres, encara caldrà carenejar vers a l’est i arribar a aquest excepcional mirador, extrem est de la zona alta de la Serra d’Ensija. (2,20 h).

Per baixar desfem l’aresta fins a la cota 2.287 metres, retornem al collet 2.239 metres i, sense necessitat de remuntar novament cap al Pla de les Tores, davallem per la coma oberta vers al O.N.O. per l’anomenada Coma dels Amorriadors fins al Pla Gran situat una mica per sota del Coll de Clot d’Ensija. Una vegada fem la minúscula remuntada fins al collet tornem a coincidir amb l’itinerari de pujada. Calcular unes 2 hores pel trajecte de baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201915 noviembre, 2019

SERRA D’ENSIJA – GALLINA PELADA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Serra d’Ensija, de formes amables i a l’hora altiva i ben presencial, es una de les muntanyes més atractives per la pràctica de l’excursionisme en raquetes de tot el Pre-pirineu català.

Malgrat la seva relativa poca alçada i el fet de que està bastant al sud, la Serra d’Ensija acostuma a rebre bones nevades i a conservar la neu una vegada ha caigut. L’abundor de boscos ajuden a que es compleixi aquest factor. No es d’estranyar dons que les parts altes i els boscos en obaga conservin encara neu al mes de maig, quan a Saldes la temperatura es força agradable i anem passejant pels carrers amb màniga curta.

Dalt de la Serra i torbem, en un emplaçament de gran bellesa, el bucòlic refugi Delgado Ubeda. De fet, la proximitat al cim no justifica una estada al refugi, però el poder pernoctar en aquestes alçades d’aspecte polar si que val la pena. Això si, cal tenir en compte que el refugi, a l’època freda, tan sols obert sota reserva.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda * la Gallina Pelada ó Cap del Llitzet.

Temps: 2 hores i 20 minuts.

Desnivell: 737 metres per la pujada i l’equivalent pel retorn.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

On dormir: Hi ha dues alternatives, una dormir dalt de la muntanya (Refugi d’Ensija) i una altre dormir per sota el punt de partida (Gîte d’Etape el Roget):

Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. A l’hivern tan sols s’obre els caps de setmana sota reserva. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Després de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a la Font Freda. (0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert, situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida. Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi ha la Planella Petita i poc més a munt,,la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll del Clot d’Ensija, et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.

Amples panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la part alta de la serralada. Cal prendre direcció est. A pocs metres trobem una cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem vers a l’est. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda. 2.160 metres. (1,40 h). Refugi guardat per temporada, enclavat a les zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a descansar si volem), per continuar vers al cim passa just per davant i continua vers a l’est (evident i acostuma a haver-ha traça d’altres excursionistes o esquiadors). El darrer trams vers al cim descriu una pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que es desprèn vers al nord de la cadena principal. Assolim de nou la part alta de la carena al Collet situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226 metres. En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i evident marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de pedra que dona nom a la Serra.

Sense més preàmbuls i continuant per l’ample fil de l’aresta, coronem el cim de la Gallina Pelada, (2,20 h), també conegut com el Cap del Llitzet. 2.317 metres. Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i caseta amb llibre registre.

Per baixar desfarem el mateix itinerari en sentit invers. Cal comptar poc menys de 2 hores per la baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

15 noviembre, 201915 noviembre, 2019

PEDRAFORCA PER L’ENFORCADURA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Quan vaig fer la selecció del que, segons el meu parer, son els millors itineraris amb raquetes de neu per gaudir dels paratges hivernals de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, vaig tenir els meus seriosos dubtes de si havia d’incloure o no la pujada al Pedraforca. En realitat aquesta muntanya no es propicia per pujar-la amb raquetes, només l’itinerari del que es considera la via normal o la canal de la tartera de Saldes, es majoritàriament practicable amb aquesta modalitat, tenint en compte que la pujada vers a l’Enforcadura poc te a veure amb altres suaus lloms als que estem acostumats per la zona.

Però el Pedraforca, “es el Pedra”. No pot faltar mai la muntanya més emblemàtica del Berguedà, i per extensió una de les més emblemàtiques de tot el Pirineu, en una selecció d’ascensions per la zona. Literalment, es imprescindible, i com deis Napoleó, “quan el cor parla, el cap a de callar”.

Val a dir que s’han de tenir en comptes les corresponents advertències: Estem davant d’un itinerari que trenca la tònica de la resta d’excursions amb raquetes de la zona. Malgrat la seva relativa poca alçada, el Pedraforca es una muntanya amb un fort caràcter d’alta muntanya i per les característiques tècniques de l’ascensió, amb un darrer tram de grimpada, caldrà dur piolet i grampons i tenir certa experiència en aquest tipus de terreny de l’alta muntanya hivernal. Cal abstenir-se si no es te un nivell apropiat o els coneixements pràctics corresponents. Si be jo soc dels que pot animar a molta gent a gaudir en família d’una tranquil·la passejada als voltants del xalet de Rasos de Peguera (per exemple), també soc dels que te molt clar que, a l’hivern, la manca d’experiència, el desconeixement de les conseqüències i certa temeritat, son els pitjors ingredients d’una combinació que ens pot dur a l’indesitjat desenllaç de l’accident o de trobar-nos en una situació difícil; mai s’ha de menys tenir la muntanya hivernal, malgrat que estiguem en zones com aquesta, on les alçades i les distàncies son molt més petites i rigoroses que al cor del Pirineu.

Punts de referència: * Refugi Estasen * Jaça dels Prats * Tarter * el Rafe * Canal de la Tartera del Pedraforca * l’Enforcadura * Pollegó Superior

Temps: 3 hores.

Desnivell: 838 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Alta. A part de les raquetes, cal dur piolet i grampons.

Punt de partida: Refugi Estasen, 1.668 metres.

Accés: Per la carretera que va al Mirador de Gresolet i que neix molt a prop de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble direcció Gósol. Des del Mirador de Gresolet, 1.567 metres, per la pista que flanqueja vers a l’oest i prenen el corriol indicat que neix sota el refugi. Cal comptar 20 minuts de marxa.

On dormir: Hi ha dues alternatives.

Refugi Estasen. Acostuma a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.
Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Aquesta segona alternativa es, potser, més reconfortable a l’hora de dormir però ens obligarà a agafar el vehicle al dia següent i incrementar la marxa en els 20 minuts que hi ha del mirador al refugi, handicaps que tampoc no tenen major importància.

Descripció itinerari: Sortint del Refugi Estasen, 1.668 metres, travessem els prats de l Jaça dels Prats, situats davant del refugi, i prenem el camí que discorre pel mig del bosc vers al S.E.-S., amb lleugera pujada. Marques del P.R.. A l’hivern caldrà parar atenció a dos indrets en concret, el primer al principi del camí on hi ha un tram que transcorre per una mena de cornisa sobre un tall, i després al travessar l’anomena’t Tarter, llarga llengua de tarteram que va des del peu de la paret nord del Pic de Cabirols fins a la mateixa carretera del mirador i que a l’hivern es una veritable llengua de neu amb forma de trampolí. Passant per sota les parets orientades a l’est i conegudes com el Rafe, arribem al peu de l’espectacular Canal de la Tartera del Pedraforca (0,40 h), immensa canal que separa els dos pollegons i per on haurem de pujar.

Val a dir que la canal de l’enforcadura no te pèrdua possible, es molt ample i sempre anirem una mica a la dreta de per la part central. A la part baixa, si hi ha poca neu, trobarem una tram amb llastres inclinades, amb roca gastada i polida pel pas dels muntanyencs, malgrat que a l’hivern acostuma a estar cobert o semi cobert de neu i aquest tram no resulta ser problemàtic. Si que cal dir que la canal de la tartera, per la seva pròpia inclinació, no es el terreny més idoni per anar amb raquetes i, si no ens enfonsem, es possible que a certs trams caminem millors sense elles, sobretot a la part alta on, malgrat que l’ inclinació disminueix, la neu acostuma a estar més endurida i fins i tot glaçada, a efectes del vent. Una vegada a l’Enforcadura (2,30 h), caldrà pujar vers al nord per una mena de canal amb grades que ens diposita dalt del Pollegó Superior. 2.506 metres (3,00 h). Val a dir que tot el trajecte acostuma a tenir penjades, ja sigui de caminants com d’esquiadors, ja que el Pedraforca es un cim molt popular. Cal tenir en compte que la part final de la pujada, de l’Enforcadura al cim, ja no es practicable amb raquetes. Descens pel mateix itinerari de pujada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

14 noviembre, 201915 noviembre, 2019

PEDRAFORCA DES DE GÒSOL – EL CAMARIL (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El present itinerari descriu la part practicable amb raquetes del que, en època estival, seria la pujada des de Gósol vers a la Canal del Verdet. Es tracta d’una bonica i espectacular excursió, malgrat que no acabi en cim.

De fet, en la disciplina de les excursions en raquetes, moltes vegades el cim no forma part de la part més important del periple, ja que moltes vegades el que el muntanyenc pretén es tan sols endinsar-se a les zones altes i remotes per tenir bones perspectives, tan generals com locals. La vista des de dalt del Camaril, sobre aquest vessant feréstec del Pedraforca, ben val la pena.

Per suposat podem continuar l’ascensió fins al cim. Caldrà portar piolet, grampons i opcionalment corda i quelcom d’assegurança per escalada mixte, fàcil però vertiginosa. Continuar vers al Pedraforca a l’hivern, més enllà del Camaril, es passar de l’excursionisme hivernal de raquetes a la més rigorosa ascensió d’alpinisme de baixa – moderada dificultat.

Punts de referència: * Gósol * Coll de la Guardia * Coll de Font Terrers * Pla del Martí * Font de la Portella * Collada del Teuler * Set Fonts * Prat Sobirà * El Camaril

Temps: 2 hores i 30 minuts per l’ascens. Per baixar comptar quelcom menys de 2 hores.

Desnivell: 813 metres de pujada i l’equivalent pel descens.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Poble de Gósol. Opcionalment, si la neu està alta o no hi ha als voltants del poble, es possible plantejar-se iniciar l’excursió des del

Coll de Font Terrers, accessible amb vehicle per una pista forestal que neix com a un brancal que neix al marge dretà de la carretera que va de Gósol en direcció al Coll de la Josa.

Accés: Per arribar a Gósol prendrem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la millor alternativa es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Sortirem de la Plaça central de Gósol. 1.426 metres. On hi trobem l’ajuntament. Prenem el carrer que puja vers al N.E. (cartell indicador), després el primer carrer cap a l’esquerra i continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges. En aquest primer trajecte, molt difícilment hi trobarem neu suficient com per anar amb raquetes. Bifurcació de camins (0,25 h).

Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra fins arribar al Coll de la Guardia (0,35 h) Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps, que ja acostumen a estar nevats a l’hivern estricte, tot anant cap al nord. A l’altre extrem de les planícies caldrà continuar en horitzontal vers al nord a mitja alçada del vessant boscós. Poc abans del Coll hi trobem les marques del P.R. corresponents a un camí que prové de menys alçada. Seguim cap al nord, tot coincidint amb l’esmentat P.R. per arribar a l’ample Coll de Font Terrers. (0,50 h) Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles quan no hi ha neu. Cas de que no hi hagi neu a cotes baixes, es possible accedir fins aquest punt amb vehicle i estalviar-nos aquest primer tram de l’excursió. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador.

El camí continua per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada, fins arribar al Pla del Martí (tram on coincidim amb l’itinerari 7). Bifurcació de camins, Prenem la branca que surt cap a la dreta en direcció est i que puja pel fons de la Coma dels Caners, just a l’esquerra de la torrentera. En aquesta bifurcació deixarem de banda les marques de GR i continuarem per les de PR (grogues i blanques). A la pròpia bifurcació hi ha un rètol indicador. Passem pel costat de la Font de la Portella, que a l’hivern acostuma a no ser visible. Continuem pujant pel fons de la coma sense pèrdua possible, tot seguint les taques blanques i grogues. Collada del Teuler. (1,45 h) 1.964 m. Bonic replà en mig d’una clariana del bosc. Ja estem a l’aresta. Dalt nostre, cap al sud, divisem les partes del Roc de Set Fonts. Haurem de continuar en tendència a la dreta (marques de PR), i evitar l’aresta en aquest primer sector pel costat orientat a ponent, flanquejant dons la zona de grenys rocallosos.

El panorama es torna a obrir a les Set Fonts. (1,55 h) Deixem enrere el bosc i entrem en una zona de rampes nevades. Continuem les marques de P.R, aquesta vegada indicats gràcies a la presencia de pilons de fusta de poc més de mig metre (si la neu es abundant fàcilment quedaran soterrats). Continuem pujant, primer cap al sud a mitja pendent i després vers al S.E., anem a la recerca de l’aresta, tot anant pel fons una coma molt poc marcada, ja que està força oberta. En general el terreny es força evident. Tornem dalt de l’aresta a l’anomena’t Prat Sobirà (2,15 h). Anem per dalt de l’aresta vers al S.E. Pugem fins al fals cim de El Camaril, a 2.239 metres, que ens permetrà una bonica panoràmica local del vessant nord i nord-oest del Pedraforca i serà el punt culminant accessible amb raquetes. (2,30 h). Cal tenir en compte que, segurament, la darrera fase de l’ascensió, aquella que roman per l’aresta, no sigui transitable amb raquetes, ja que presenta trams rocallosos que només resten sepultats per la neu en situacions de grans nevades sense vent.

Descens pel mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

12 noviembre, 201915 noviembre, 2019

VALL DE CERNERES (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Vall de Cerneres, ja a terres de l’Alt Urgell, es una de les contrades més solitàries i tristes del Pre-pirineu. Sota la aclaparadora presència de la muralla sud del llarguíssim Cadí, aquesta vall mai va arribar a tenir un veritable poble, si no masos dispersos, on la pobresa i la fam deuria campar sense fronteres al final de l’estació freda, que mai semblaria finalitzar.

Avui, la vall de Cerneres ofereix una tranquil·la passejada amb raquetes, només practicable després de períodes de fortes nevades a cotes baixes. Veurem, més enrunats que sencers, masos con Cal Masover, Cal Vime, Cal Cuera, Cal Pagès o cal Serilla, mudes pedres testimonis d’històries ja passades i sepultades per sempre en l’univers de l’oblit.

Cerneres, pel seu aïllament, va ser l’ oasis dels darrers maquis catalans.

Punts de referència: * Pont de Cerneres * Cortal de Masover * Coll de les Bassotes * Collell * Obaga de Cerneres * Font de la Roca * Pla de Martí * Cortal de Masovers * Pont de Cerneres.

Temps: 2 hores i 40 minuts.

Desnivell: 373 metres de pujada i l’equivalent en baixada.

Dificultat: Baixa

Punt de partida: Pont de Cerneres, 1.500 metres, a la carretera que davalla del Coll de la Josa vers al diminut poble de Josa del Cadí.

Accés: Traspassarem el Coll de la Josa passant prèviament pel poble de Gósol i seguint aquest tram de carretera que connecta l’esmentat pobleamb Josa de Cadí. A Gósol accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: El poble més proper es Josa de Cadí, el qual no compta amb cap alberg, hostal o refugi, que permeti pernoctar a un no resident. Altre alternativa es Gósol, on si que hi trobarem hostals o albergs. No obstant, pel muntanyenc, la millor opció es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció Itinerari: Estem davant d’un dels itineraris més fàcils i evident de la present guia. Des del Pont de Cerneres, a 1.500 metres d’alçada, passarem la barrera que limita l’accés a vehicles i continuarem pista amunt vers a l’est. La pista no te pèrdua i discorre, en suavíssima pujada, pel vessant soleia de la vall (fet pel qual no sempre està nevada). La pista conclou en una zona de prats on passem per sobre la torrentera, estem al costat del Cortal de Masover (0,35 h), al centre dels dispersos masos de Cerneres, tots ells en estat ruïnós. Continuem per un ample camí, sempre cap a l’est i per terreny obert, fins al Coll de les Bassotes – rètol indicador — (1,15 h), a 1.873 metres d’alçada, on coincidim amb l’ample pista que comunica el mirador del Pedraforca amb Gisclareny.

Seguirem la pista en sentit descendent vers al sud i en pocs minuts arribarem al Collell, 1.845 metres, — rètol indicador –, indret on torbem les taques de GR i on deixarem l’ample pista (que continua vers al peu del vessant nord de l’impressionant Pedraforca). Seguint les marques del GR vers a l’oest, tornem cap a la vall però fent un flanqueig a mitja alçada pel vessant de l’Obaga de Cerneres, poblat de bosc dispers, tot passant per la Font de la Roca. Aquest llarg flanqueig marcat amb les taques de pintura del GR en duu al Pla de Martí, (1,55 h) molt proper al Coll de Font Terrers. Sense arribar al coll, i essent al Pla de Martí, prendrem l’ample i suau vall que davalla vers al nord, tot seguint el llit nevat del Riu de Font Terrers, que va a parar al mateix Cortal de Masovers (2,15). Ja per terreny conegut, tot desfent l’itinerari que em fet durant l’inici de l’excursió, arribarem al mateix punt de partida, el Pont de Cerneres. 1.500 metres. (2,40 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

ELS CLOTERONS DES DE COLL DE LA JOSA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Els Cloterons es un cim secundari a cavall entre les comarques de Berguedà i l’Alt Urgell, que passa completament desapercebut per la clara competència d’altres muntanyes més representatives com la pròpia serralada del Cadí, — que s’estén omnipresent al nord, convertint aquest cimal en una simple turonet – o altres Serres més grans i desenganxades de la gran carena del Cadí, som seria al Serra del Verd o l’arrogant Pedraforca.

Els cim també compta amb l’inconvenient de que, per la seva pròpia naturalesa boscosa, no es un bon mirador central. No tenim espais oberts com a la resta de cims importants de la zona, on tots els caps, sense excepció, estan lliures d’arbres.

No obstant, estem davant d’una agradable passejada en mig del bosc, sense cap mena de perill objectiu, més enllà de la possibilitat d’extraviar-nos en mig de la boira o la nevada. La pujada al Coll de la Josa ben val una breu visita al fantàstic poble de la Josa del Cadí, un veritable racó bucòlic i pintoresc, saturat de pau per tot arreu.

Punts de referència: * Coll de la Josa * Font Ginebreda * Coll de la Roca del Millet * els Cloterons.

Temps: 2 hores i 30 minuts.

Desnivell: 549 metres.

Dificultat: Mitja – Baixa.

Punt de partida: Coll de la Josa, 1.630 metres.

Accés: El Coll de la Josa es troba a mig camí de la carretera que enllaça Gósol amb Josa. El millor es anar des de Gósol, poble al qual accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la millor alternativa es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció Itinerari: Al propi Coll de la Josa, 1.630 metres, neix una pista de terra (que si to va be ja haurà d’estar nevada i ser transitable amb raquetes), quer puja vers al N.O. La pista fa una zeta, però podem fer drecera tot pujant recte per trams de bosc obert (acostuma a haver-hi traces de raquetes). Arribem a un indret on hi ha una cadena. Podem seguir per la pista o pujar més directa pel mig del bosc. La primera alternativa es més còmoda, però val a dir que el següent tram de pista (passat la cadena) roman per un vessant bastant soleia i que ràpidament es neteja de neu. L’alternativa per fer l’itinerari integrament amb raquetes passa per pujar directe pel bosc, per una mena de corriol que s’orienta cap al N.O.. Sigui com sigui, amb dos itineraris coincideixen més a dalt on la pista torna de discorre a ple vessant obac en un llarg traçat relativament horitzontal que ens porta vers a ponent. La pista es ample i no te pèrdua possible. El llarg flanqueig es lleugerament ascendent i passa pel costat de la Font Ginebreda (difícilment localitzable quan hi ha neu) i després de dibuixar una zeta traspassa el Coll de la Roca del Millet. 1.873 metres. Panoràmica local sobre la següent part de l’itinerari que, ràpidament, torna a endinsar-se en el bosc d’avets i pins negres. La pista continua fent un trajecte bastant horitzontal, lleugerament ascendent, per ple vessant oest i dirigint la nostra marxa vers al nord. Bifurcació de camins. Prenem la branca de l’esquerra que guanya desnivell, tomba gradualment vers a l’est i acaba pujat a la Collada de les Tores, 1.997 metres, punt on deixarem la pista. (1,45 h).

Ara caldrà pujar vers al sud pel mig del bosc que, per sort, no es massa tancat i permet pujar de manera bastant còmoda amb les raquetes. A la part alta de la muntanya travessem zones de plans i petites pujades i baixades, també boscoses, dirigint-nos amb tendència al S.O., fins a culminar al cim boscós dels Cloterons. 2.179 metres. (2,30 h). Per desgràcia aquest cim podria ser un excepcional mirador, però la presencia d’arbres limita substancialment la visió des del cim. Fins i tot hi ha zones properes al punt culminant que gaudeixen de millors perspectives panoràmiques.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

TORRETA DE L’ORRI PER LES COMES DE RUBIÓ (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Torreta de l’Orri, al cor del Pallars Sobirà, es el massís de transició entre les muntanyes baixes del sud de la comarca i les altes serralades del nord. Bona talaia, estratègicament situada entre Sort i la Seu d’Urgell, acostuma a rebre bones nevades, no presenta perill d’allau i gaudeix d’unes vistes panoràmiques extraordinàries.

Punts de referència: * Poble de Rubió * Barranc de les Comes de Rubió * barranc de Fontfreda * Refugi de les Comes de Rubió * Coll de la Roca Senyalada * Roca Senyalada * Planell del Lloser * Bony de la Socarrada * Serrat de la Coma del Forn * pistes d’esquí alpí de Port-Ainé * Cim de la Torreta de l’Orri * l’aresta de lo Feixar * Refugi de les Comes de Rubió * Poble de Rubió.

Temps: 5 hores i 50 minuts

Desnivell: 837 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 17 quilòmetres de 110 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Poble de Rubió, 1.650 metres (el més alt del Pirineu català). Atenció, espai limitat per estacionar els vehicles, caldrà anar amb compte de no obstaculitzar el pas.

Accés: Està a tocar del Coll de Cantó, el trobem abans d’arribar-hi si venim des de Sort i just al traspassar-ho si venim des de la Seu d’Urgell.

On dormir: El millor es fraccionar la ruta en dos dies i fer nit al refugi de la Coma de l’Orri per gaudir més del magnífic paisatge de boscos hivernals que envolta aquest entranyable refugi.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Poble de Rubió. 1.650 m. Prenem la pista que neix a la part baixa del petit poble i que surt en lleugera pujada vers al N.E. Aquest tram es molt assolellat, motiu pel qual difícilment sortirem amb raquetes des del poble.

0,20 h. unió de pistes, Per la nostra dreta prové la pista que neix al propi Coll de Cantó. Estem a tocar del Barranc de les Comes de Rubió. Seguim tot recte vers al N.E. al costat esquerra de les aigües. A partir d’aquest punt la neu acostuma a ser abundant a l’hivern i ja ens podrem calçar les raquetes.

Seguim la pista sense pèrdua possible, passant al costat d’una neva de petit refugi molt deteriorat. A partir del barranc de Fontfreda anem pel costat dret de les aigües. Pont. Poc abans d’arribar al riu tornem a canviar al costat esquerra de les aigües del riu.

1,20 h. Ja hi som al Refugi de les Comes de Rubió. Seguim per zona planera vers al nord.

1,25 h. Cartell. Bifurcació de camins. Seguim la pista vers a la nostra dreta. Creuem el riu mitjançant un pont i comencem l’evident pujada per pista ample vers al S.E.

1.40 h. Coll de la Roca Senyalada. Seguim el llom vers al nord, ample evident i amb pista.

1,50 h. Roca Senyalada. Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim en sentit ascendent vers a la nostra esquerra guanyant alçada de manera suau però constant. Cartell indicador.

2,25 h. Planell del Lloser. Passem per costat d’una caseta metàl·lica de color verd que es una mena de garatge de maquinària. Seguim la pista vers al oest, tendència encara N.O. Aviat sortirem del bosc i estarem ja a l’ample aresta al costat del Bony de la Socarrada. Abandonarem la pista per pujar directament pel llom en direcció S.E. per l’anomenat Serrat de la Coma del Forn. Molt evident ja que les gran torres que coronen el cim son ben visibles. Just abans d’arribar al punt culminant coincidim amb la part alta de les pistes d’esquí alpí de Port-Ainé.

3,40 h. Cim de la Torreta de l’Orri, 2.438 metres. Per davallar baixem pel lloc desfent les nostres passes, si be no arribarem a la pista ja que prèviament ens desviarem vers a la nostra dreta, en direcció S.E., per dallar per l’aresta de lo Feixar que separa les Comes de Rubió a la nostra esquerra i la coma de l’Orri a la nostra dreta. El llom aresta, perfectament practicable amb raquetes i on acostuma a haver-hi petjada, està nu a la part alta i després ens endinsem en un bosc no prou espès que resulta força còmoda per transitar caminant amb raquetes i que ens porta directament al refugi.

4,45 h. Refugi de les Comes de Rubió. Ja hi som en terreny conegut, baixarem per la pista d’accés vers al poble.

5,50 h. Poble de Rubió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

PIC DE QUARTIULES DES DE LES PLANES DE SON (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Bonica, clàssica i relativament curta excursió amb raquetes que no presenta cap mena de perill d’allau. Transcorre per bosc i acaba en un excel·lent mirador com es el Pic de Quartiules. Des del cim divisarem el poble d’Espot molt per sota nostre, enfonsat a la vall situada al sud.

Punts de referència: * Planes de * Riera de Tiller * Clot Gran * Font de les Espanyeres * Palomera * Refugi del Pla de la Font * Coll de Fogueruix * Pic de Quartiules.

Temps: 2 hores i 45 minuts

Desnivell: 664 metres de pujada

Llargària: 4 quilòmetres 810 metres

Dificultat: fàcil

Punt de partida: Les Planes de Son. 1.551 metres.

Accés: Per carretera asfaltada que neix a les proximitats de València d’Àneu i que passa pel pintoresc poble de Son.

On dormir: A mitja pujada hi trobem el refugi guardat del Pla de la Font, però tractant-se d’una excursió curta que es pot fer cotxe-cotxe en mig dia, aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Chus i Amaia

Descripció Itinerari: 0,00 h. Des de les Planes de Son travessem els camps nevats que hi ha en direcció Sud, tendència S.O. per anar orientant-nos dins d’una mena de vall boscosa situada al costat del riu. Al poc entrem dins de l’esmentada vall anant sempre pel marge dret de les aigües de la Riera de Tiller. Com coincidim amb un camí d’estiu, acostuma a ser-hi bastant clar el traçat a seguir i gairebé sempre està ben trillat de penjades de raquetes i esquis. Poc a poc el bosc en va obrint i ens tornem a allunyar el riu, guanyant alçada en direcció S.O. i després S. Passem pel Clot Gran i la Font de les Espanyeres (que segurament estarà colgada per la neu). Taques grogues i estaques.

1,30 h. Palomera. Anem a parar a un pla on hi ha una pista. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra vers a l’est, tendència S.E. durant uns metres fins trobar-nos amb un altre cartell indicador. Deixem la pista i pugem pel mig del bosc (taques grogues) en direcció sud.

1,55 h. Refugi del Pla de la Font. 1.999 metres. Veiem una petita coma per terreny obert mancat d’arbres vers al coll. Molt evident. Pugem en direcció sud.

2,15 h. Coll de Fogueruix, 2.108 metres, on ja podem gaudir d’excel·lents vistes panoràmiques. Taula indicadora. Seguim el llom cap a l’est i de seguida pugem pel bosc (terreny un xic empinat per fer amb raquetes però molt fàcil).

2,45 h. Una vegada a dalt del cimal continuem vers al l’. per terreny ja obert fins a culminar el Pic de Quartiules. 2.263 metres.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

LO TOSSAL DES DE LLESSUI (amb raquetes)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza en mig de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del que en el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui.

El darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però un xic aeri on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i anar amb l’auxili del piolet i eventualment dels grampons. En cim, molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.

Punts de referència: * Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui * Barranc d’Estanyesso * Barranc del Tamborí * lo Baixantet * Bony d’Altars * Collada d’Altars * Cota 2.450 metres * Lo Tossal

Temps: 2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900 de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si em de fer la pista d’accés a peu des de les Bordes de Cardós caldrà comptar amb 1 hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu.

Desnivell: Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si em de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí dons remuntar 950 metres de desnivell.

Llargària: 9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle (depenent de la innivació) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres son els corresponents a l’excursió estricta.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui. 1.900 metros

Accés: Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui es el poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a la Borda de Cardós. (edificis en runes) creuem el riu del Barranc de Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans ziga zagues per un vessant conegut com la Costa de Vaqueró. La pista te 5,17 quilòmetres i es transitable en vehicles si la neu ens ho permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la cota 1.900 metres on trobem un conjunt d’edificacions abandonades. Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat d’innivació de la pista.

On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Amaia

Descripció Itinerari: 0,00 h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes d’esquí de Llessui. Continuem poc metres vers a l’oest i de seguida ens situem en el nervi central d’una mena de coma (Barranc d’Estanyesso) que pujarem vers a l’oest per sota de les línies de teleesquís abandonades.

0,20 h. Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de teleesquís, que seguirem vers a la nostra dreta allunyant-nos de les instal·lacions abandonades de l’estació. Seguint la pista horitzontal travessem una coma secundària poc marcada que es la part alta del Barranc del Tamborí.

0,30 h. Al poc deixem la pista i pugem directament per una ample llom en direcció S.O. coneguda com lo Baixantet.

0,45 h. Anem a parar a un llom aresta encara mes ample que seguirem sense pèrdua i per suau i constant pujada en direcció S.O. A la part alta hi trobem un filat.

1,50 h. Arribem al primer cim, (o el flanquegem pel vessant est) el Bony d’Altars, 2.417 metres. Seguim l’aresta cap al sud i traspassem la Collada d’Altars, de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les raquetes i pujar amb piolet.

2,05 h. Cim coronat per una creu. Cota 2.450 metres. Estem a tocar de nou de la part alta de les instal·lacions de les pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més alt.

2,15 h. Lo Tossal, 2.494 metres. Cim més alt de la Serra del rei que delimita el sector sud de la Vall d’Àssua.

Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels teleesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

12 noviembre, 201912 noviembre, 2019

CAP DEL SOLÀ DE LA COMA D’ORIENT PER EL REFUGI DE L’ESPLÀ (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Llarg recorregut que ens permet conèixer amb raquetes les estivacions del massís de Boumort situat a cavall entre els dos Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No sempre te neu, ja que l’alçada es més baixa (en cap moment assolim els 2.000 metres) i estem a l’extrem sud de la comarca. Caldrà anar dons en èpoques en que hagi precipitat prèviament en cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment memoritzades, es una mirador local sense excessives pretensions. El millor de tot serà la posta i la sortida de sol des del veritable niu d’àligues on s’emplaça en Refugi i l’ermita de l’Esplà.

Punts de referència: * refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan * Coll Pan *

Coll de Passavent * Carena de Cuberes * lo Pi Sec * Cap del Solà de la Coma d’Orient

Temps: En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50 minuts del refugi al cim.

Desnivell: Contant l’aproximació al refugi farem 1.354 metres.

Llargària: 19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 son de pujada al refugi i la resta, 5,79 quilòmetres son el trajecte del refugi al cim.

Dificultat: Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades.

Punt de partida: Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.

Accés: Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a haver-hi despreniments de rocs. La pista es molt llarga, en concret te 13,7 quilòmetres, el que comporta 3 hores llargues d’aproximació si hem de començar a caminar des del principi (riu Major).

On dormir: Al mateix refugi lliure. Capacitat per 6 persones. Matalassos i llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim del refugi de l’Esplà davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el dia abans durant l’aproximació al refugi.

0,25 h. Mata de Coll Pan. Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la dreta en direcció est, allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer.

0,50 h. Coll Pan. Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta neu. Atenció. Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista secundària que puja vers a la nostra dreta en direcció sud per girar paulatinament vers a l’est de nou. Ens anem enfilant dalt de l’amplíssima aresta on el bosc es molt obert i s’alterna amb prats. Comencem a tenir bones panoràmiques.

1,35 h. Coll de Passavent. Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers a llevant. Suau pujada. Estem a la Carena de Cuberes. Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra dreta una mena de collet, es la zona coneguda com lo Pi Sec. Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista.

2,50 h. Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor