Serra Ensija – catalonia-trekking

6 mayo, 20206 mayo, 2020

CARACREMEITOR, GRUP OBERT DEL 18-21 JULIOL 2020. VOLS MORIR?

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg — VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg — VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg — VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.

Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions «running» de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.

El planning serà el següent:

18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.

EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.

Trobareu mès informació de la Caracremeitor a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremeitor-4-dies/

Preus i serveis a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-preus-i-serveis/

PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813

La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).

Aquests 9 cims son:

CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.

PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.

CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.

PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.

COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.

TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 «100 cims» del Caracremeitor.

TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.

COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.

Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!

Pako

VISITA ELS NOSTRES TREKKINGS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

6 mayo, 20206 mayo, 2020

CARACREMEITOR – VOLS MORIR? NOMÉS PER BOJOS

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.

Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?

Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)

RESUM TOTAL CARACREMEITOR DE 4 DIES

Llargària: 131 Km 560 m.

Punt més alt: 2.506 m.

Punt més baix: 740 m.

Desnivells: + 8.453 m. / – 8.453 m.

Tracks: te’ls facilitem amb l’inscripció.

1r DIA : RASOS DE PEGUERA – SERRA ENSIJA – PEDRAFORCA – GÓSOL

Punt d’inici: Rasos de Peguera

Punt final: Molí de Gósol

Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.

Llargària: 32 Km 670 m.

Punt més alt: 2.506 m.

Punt més baix: 1.104 m.

Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.

Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.

2n DIA : GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Punt d’inici: Molí de Gósol

Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)

Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).

Llargària: 40 Km 110 m.

Punt més alt: 2.386 m.

Punt més baix: 888 m.

Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.

Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.

3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA

Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)

Punt final: Mas Pujol (Valldora)

Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.

Llargària: 29 Km 280 m.

Punt més alt: 1.522 m.

Punt més baix: 755 m.

Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.

Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.

4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.

Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)

Punt final: Rasos de Peguera.

Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.

Llargària: 29 Km 500 m.

Punt més alt: 1.958 m.

Punt més baix: 740 m.

Desnivells: + 2.066 m. / – 963 m.

Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.

MÈS INFORMACIÓ DE LA RUTA, PREUS I SERVEIS A: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremeitor-4-dies/

Contacte: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas).

21 abril, 202029 abril, 2020

ROC DE PALOMERA (VILATGE MEDIEVAL – BERGUEDÀ)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija.

A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble abandonat del Roc de Palomera.

Nucli urbà: Els coneixements que tenim d’aquest vilatge abandonat provenen de la publicació de les dades obtingudes arran de la prospecció i l’excavació que s’hi feren l’any 1971, dirigides per M. Riu. Aquest poble rònec tenia una longitud, d’est a oest, de 84 m i una amplada de 24 m. Era situat al cim d’unes roques.

El cingle, que el limitava quasi per tot arreu, era resseguit per una muralla. L’accés devia ésser situat a l’extrem sud. Les construccions s’adossaven a aquest mur perimetral i alhora restaven arrenglerades a banda i banda d’un carrer central. En aquest poblet hi havia una vintena de cambre. Hem de pensar que, normalment, una part d’aquestes estances devien ésser destinades a fer de rebost i una altra part potser al bestiar menut o a les eines. Això ens fa pensar que segurament només hi havia uns sis o set habitatges, o poc més.

D’acord amb les ceràmiques que s’hi trobaren, cal datar l’ocupació d’aquest vilatge des d’una data propera a l’any 1000 fins a la fi de l’edat mitjana aproximadament; això coincideix amb les dades provinents dels documents escrits, que estableixen una cronologia que va de l’any 1040 a l’any 1490. S’hi excavaren tres cambres, marcades amb un asterisc al pla adjunt.

A l’hora d’analitzar les característiques d’aquest petit però notable vilatge, cal assenyalar, com a fet important, que no sembla pas que tingués cap església pròpia. Era un conjunt d’habitatges bastits a l’alta edat mitjana en un indret que podia ésser fàcilment defensable. També cal esmentar la importància que segurament hi devia tenir el bestiar, atesa la proximitat de les pastures d’Ensija. Hem de considerar el Roc de Palomera com un vilar o poble petit; el vilar fou una forma de poblament usual als primers segles medievals que, després, adquirí molta importància en els moments de creixement de la població, en època carolíngia i durant l’edat mitjana central.

INDEX DE DESPOBLATS DE CATALUNYA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.pakocrestas.com/despoblats-catalunya/

5 abril, 202029 abril, 2020

JUNY, UNA DE LES MILLORS ÈPOQUES PER FER LA TRAVESSIA DEL CARACREMADA.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.

Podeu trobar més informació de les micros (3 dies) al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-3-dies/

De la reduïda (4 dies): https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-4-dies/

i de la standard (5 dies) : https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-5-6-dies/

Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.

Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.

Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.

Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.

Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.

Per reserves i més informació contactar a infocataloniatrekking@gmail.com o per whatsapp al 615626813 (Pako Crestas)

VISITA ELS NOSTRES TREKKINGS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

5 abril, 202029 abril, 2020

QUI ERA EN “CARACREMADA”?

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies «Moroto» «Passos-llargs» «Peus-llargs», «Capità Raymond» «Ramón Llaugí» o «Caracremada», que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.

Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..

Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.

En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.

Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.

El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.

L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.

El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.

MÉS INFORMACIÓ DE LA RUTA DEL CARACREMADA A: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/

VISITA ELS NOSTRES TREKKINGS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

12 diciembre, 201915 diciembre, 2019

LA CREU DE FERRO PEL SERRAT DELS BOUS.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Atractiva i poc coneguda excursió per pujar a la Serra d’Ensija des de la zona de Fumanya. L’ascensió presenta el seu primer al·licient al propi indret on aparquem el vehicle. La cantera de Can Palanca, on es podem veure les penjades de dinosaures a les llastres de la paret inclinada. Degut a l’estructura tectònica, aquest aflorament es troba sub vertical, la qual cosa fa que es pugui veure millor el conjunt de les traces de les petjades. Es tracta, doncs, de l’aflorament més gran conegut fins ara de petjades de Tiranosaures al nostre país, i un dels més importants d’Europa.

La pujada es força tranquil·la, variada i ens ensenyarà el vessant més desconegut de la Serra. Una vegada al cim de la Creu de Ferro gaudim de bones panoràmiques i de perspectives sobre la zona alta de la serra. Si volem arribar al Cim del Cap de Llitzet o la Gallina Pelada caldrà caminar una hora més, tot passant pel bucòlic refugi Delgado Úbeda.

Característiques del Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. Es obert a l’estiu i els caps de setmana de l’hivern. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104

Temps: 2 hores per l’ascens i poc més d’un hora i mitja pel descens.

Desnivell: 744 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tota la pujada, fet pel qual cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Aparcament del centre d’interpretació de les petjades de dinosaures – Cal Palanca * el Clot * Roca Ronyosa * l’Era d’en Pei * Serrat dels Bous * Rasa de la Font dels Coms * la Ginebreda * Pla d’Ensija * Creu de Ferro.

Accés al punt de partida: Cal Palanca. Antiga cantera on es poden veure les petjades de dinosaure. 1.550 metres.

Des del càmping Repòs del Pedraforca prenem la carretera B-400 direcció vers a la carretera de l’eix del Llobregat, fins a trobar la bifurcació a ma dreta que va vers a Vallcebre. Una vegada al poble de Vallcebre continuem la carretera ascendent, direcció Peguera, fins al Coll de Fumanya.

Des del càmping Cadí Vacances haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Abans d’arribar-hi, tot just passat un estany on hi ha una zona de picnic, i trobem una bifurcació de carreteres. Cal seguir vers a la dreta ja que aquesta nova carretera es la que ens durà al Coll de Fumanya.

Itinerari: 0,00 h. Des d’aparcament del centre d’interpretació de les petjades de dinosaures (Cal Palanca), seguim pocs metres la carretera per la qual em accedit en sentit descendent i abans d’arribar a la bifurcació i trobem una petita esplanada a ma dreta amb una pista en desús que inicia una suau pujada vers al N.O. al costat del llit sec d’una torrentera. Aquesta esplanada es coneguda com el Clot. Prendrem la pista (marques gorgues i alguna molt esporàdica de vermella en aquest tram inicial). La pista de seguida canvia d’orientació, es dirigeix vers al nord, deixant el llit sec de la torrentera i passant per sobre de la cinglera on hi ha les penjades de dinosaure. El terreny es obert i podem veure sota nostre la zona d’aparcament on em deixat el vehicle i l’edifici del centre d’interpretació.

0,15 h. Bifurcació. La pista fa un gir vers a l’esquerra, a part alta de la zona coneguda com la Roca Ronyosa (que son les llastres amb les petjades de dinosaures que queden sota nostre), convertint-se en camí que discorre pel mig del bosc amb el llit principalment herbós. Cal seguir les marques grogues i blaves (estan separades, essent més nombroses les gorgues que les blaves).

0,20 h. Nova bifurcació poc marcada, ja que el camí de la dreta està força en desús. Nosaltres continuem pel brancal de l’esquerra tot continuant guanyant alçada pel mig del bosc i seguint les taques grogues i blaves.

0,45 h. Al poc arribarem a un llom amb boniques vistes panoràmiques i on es pot veure la resta del tram de l’ascensió fins a la part alta de la serra. Estem a la coneguda com l’Era d’en Pei, 1.850 metres. El camí segueix pujant pel llom poblat d’arbres, vers al nord, per traçar després un curt flanqueig vers a l’esquerra en direcció oest. Marques grogues i blaves i camí marcat.

1,00 h. De nou arribem a una altre aresta llom herbosa, coneguda com el Serrat dels Bous. Just abans d’arribar-hi i veurem una marca de pintura en una pedra que ens informa de la proximitat d’un bifurcació de camins. A la dreta el camí numerat com “7” i a l’esquerra el camí numerat com “8”. Cal seguir dons el de la dreta (marques grogues), que inicia un llarg flanqueig vers a l’oest sota les anomenades “cinglades” del Serrat del Voltor. En aquest tram el camí ja deixa d’estar tan dibuixat, però si seguim atentament les taques de pintura groga i les fites no hi ha pèrdua possible.

1,20 h. El flanqueig en porta a la Rasa de la Font dels Coms on, en teoria, hi ha una font, si be es poc visible i tot el terreny es presenta molt eixut. El camí ara discorre pel vessant est del Pla d’Ensija per una zona de la muntanya coneguda com la Ginebreda. Pugem en diagonal ascendent, sempre en tendència vers al sud. El camí no està ben fressat, ans al contrari, gairebé no hi ha rastre del mateix en mig dels pendents herbosos i de bosc dispers, malgrat això no cal amoïnar-se, ja que hi ha prou quantitat de taques grogues de pintura i de fites com per no perdre la línia idònia d’ascensió. Tot aquest tram de pujada en diagonal conclou a l’aresta.

1,45 h. Pla d’Ensija. 2.195 metres. Rètol indicador i filat caigut a l’aresta. Bones perspectives panoràmiques sobre el conjunt Moixeró – Pedraforca – Cadí. Cal continuar ara l’evident llom vers al S.E. en sentit ascendent. Hi ha taques de PR (blanques i grogues) i un corriol semi marcat, però el terreny es tan ample, homogeni, còmode i evident, que acabarem pujant per on ens plagi.

2,00 h. Als darrers metres l’ample aresta es va re orientant vers a l’oest, fins assolir el cim de la Creu de Ferro. 2.294 metres. Les vistes panoràmiques que ja gaudíem des del Pla d’Ensija es veuran substancialment ampliades.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-creu-de-ferro-pel-serrat-dels-bous-44401036

POTS COMPRAR EL MAPA DE PREPIRINEU A PEU – GÓSOL – SALDES AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA002

12 diciembre, 201912 diciembre, 2019

GALLINA PELADA PEL PORTET.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Llarga ascensió per pujar a la Gallina Pelada, però a la vegada força variada, ja que anem descobrint diferents vessants de la muntanya, primer el nord, després l’extrem occidental i per últim el seu vessant S.O.

Cal destacar que al pujada per les Llosanques es inclinada i a la part alta hi ha un tram d’aresta que comunica la Roca Blanca amb el cim principal, que si be no es gens difícil, si que comporta un tram aeri i un xic vertiginós.

Temps: 3 hores i 10 minuts.

Desnivell: 737 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Alta

Punts d’aigua: Al punt de partida i a la Font del Portet, molt a prop del collet que li dona nom.

Punts de referència: * Pleta Palomera * Font del Portet * El Portell * Rua de l’Orenella * Bauma de l’Orenella * L’Estret * Llosanques * Roca Blanca * Gallina Pelada o Cap de Llitzet

Accés al punt de partida: Pleta Palomera, 1.580 metres.

Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall de la carretera asfaltada que puja vers a la Pleta Palomera.

Des del càmping Cadí de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada.

Itinerari: 0,00 h. Pleta de la Vila o Pleta Palomera. 1.580 metres. Seguim per la carretera asfaltada en sentit ascendent, la mateixa fa un revolt que podrem tallar mitjançant una drecera ben visible i marcada amb taques de pintura groga. Barrera que l’hivern està tancada.

0.10 h. Trobem una bifurcació amb una pista secundaria que neix a la dreta i que serà la que haurem de prendre en direcció oest.

La pista no te pèrdua, ja que es ample, discorre pel mig del bosc i no presenta alternativa possible (fora de ficar-nos bosc a través, es clar). Flanquegem sota el Serrat Negre, traspassant prèviament la canal – torrentera nevada que davalla directament de la part alta de la muntanya i que resulta ser un descens d’esquí de muntanya molt preuat pels iniciats en la matèria. La pista es llarga, puja desnivell de manera inapreciable, i fins que no hi flanqueja sota l’anomenada Roca Rodona (on hi ha unes antenes) no canvien d’orientació, encarant-nos llavors vers al sud. El Collet ja es ben visible. Just 5 minuts abans d’arribar i torbem la Font del Portet i coincidim amb les marques del GR que prové de la vall de la Baga de les Llebres.

1,50 h. El Portell, de 1.828 metres, es l’extrem de ponent de la Serra d’Ensija. Continuem ara el camí amb marques de G.R. que puja de manera suau però constant i que flanqueja, sempre vers a l’est i al final amb tendència al S.E., sota la llarga cingle anomenada la Rua de l’Orenella, on trobem la Bauma de l’Orenella.

2,30 h. L’Estret. Des del Coll de l’Estret hi pugem per les anomenades “Llosanques”, ascens bastant pendents, seguint fites, vers al nord fins assumir una mena d’aresta i grades que ens porta a la Roca Blanca, 2.289 metres. Des d’aquí, vers a l’est, per l’aresta que presenta un tram aeri però mancat de dificultat.

3,10 h. Assumint de Gallina Pelada o Cap de Llitzet, de 2.317 metres, el cim més alt de la Serra d’Ensija

Retorn: El millor es combinar aquesta ascensió amb el descens per la Font freda i fer un periple circular de pujada i baixada a la Serra d’Ensija amb partida i conclusió a la Pleta Palomera.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gallina-pelada-pel-portet-44398175

12 diciembre, 201912 diciembre, 2019

GALLINA PELADA, PER LA FONT FREDA.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Clàssica excursió per conèixer la panoràmica Serra d’Ensija. Es tracta d’un paratge amable, d’espais oberts i bones vistes. Sens dubte estem davant de l’ascensió més còmode i repetida per coronar el Cap de Llitzer.

Destaca el bucòlic refugi d’Ensija, tot una caseta en una paratge de postal, que ens convida a una parada, a un tiberi, i … per que no, a passar una nit a les zones altes i fresques de la serra.

Temps: 1 hora 40 minuts per l’ascens i poc menys d’una hora i 15 minuts pel descens.

Desnivell: 647 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: A l’inici de l’excursió hi ha una molt bona font, també ens podem aprovisionar d’aigua al refugi.

Punts de referència: * Pàrking de Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Font de l’Orri * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija ó Delgado Úbeda * Cim de la Gallina Pelada ó Cap del Llitzet.

Accés al punt de partida: Pàrking de Font Freda. 1.670 metres.

Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.

Des del càmping Cadí Vacances de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.

Itinerari: 0,00 h. Aparcament a la carretera asfaltada, a les proximitats de la Font Freda. Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la carretera i prenem el camí que neix cap al nord amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). El senderó en ben dreçat i degudament indicat amb les taques de color.

0,05 h. Entrem en una riera seca, que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. Tot el terreny està ple de còdols i es ben visible que quan aquest rierol baixa amb força aigua, poc ser temible. No obstant el camí discorre pel marge esquerra del caos de pedres, evitant la multitud de còdols. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles).

0,10 h. Font de l’Orri. Font poc arranjada. En aquest punt el camí torna a abandonar el llit de la riera per pujar pels pendissos herbats, en mig del bosc, situats a l’esquerra del curs eixut del torrent. El senderó traça decidides ziga zagues guanyant desnivell de manera constant i ferma. Estem en mig del bosc però en un espai força obert. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida.

0,30 h. Les Planelles. Després de deixar enrere un petit replà herbat, la Planella Petita, arribem al domini de les pastures. En concret la línia d’inversió del paisatge es la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel mig de verds pendissos. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció sud. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars.

0,55 h. Collet situar a 2.058 metres on trobem una bifurcació de camins. Cal continuar recta (branca de la dreta), que continua pujant en la mateixa direcció per la part del camí que en fet prèviament des de les Planelles fins a arribar a aquest punt. Marques de PR i fites.

1,00 h. Coll del Clot d’Ensija. Piló metàl·lic. Amples panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la serralada. Cal prendre el camí en diagonal ascendent que es dirigeix vers a l’oest. A pocs metres trobem una cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem vers a l’oest. En aquest punt del trajecte el camí de vegades es confon en el mantell de gespa compacta o es bifurca a conseqüència de les traces paral·leles fetes pels ramats. De totes maneres la direcció a seguir es evident. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el refugi.

1,15 h. Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda. 2.160 metres. Refugi guardat per temporada, enclavat a les zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a descansar si volem). El camí per continuar vers al cim passa just per davant i continua vers a l’est (evident i ben marcat). Al costat del refugi hi ha la Font d’Ensija, amb els dipòsits preparats per a que beguin els ramats de vaques i els cavalls. El camí vers al cim pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que es desprèn vers al nord de la cadena principal.

1,30 h. Collet situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226 metres. En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i amb camí marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de pedra que dona nom a la Serra.

1,40 h. Cim de la Gallina Pelada, també conegut com el Cap del Llitzet. 2.317 metres. Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i caseta amb llibre registre. Cim ample que convida al merescut repòs.

Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE LA RUTA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gallina-pelada-per-la-fontfreda-44397708

12 diciembre, 201912 diciembre, 2019

GALLINA PELADA, PEL BARRANC LLOBATERES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquest es un itinerari obac i fresc que ens permet una bonica ascensió a la Serra d’Ensija pel seu racó més feréstec.

Aquest itinerari te varies avantatges. A l’estiu es obac i gaudirem de més ombra i major temperatura i a l’hivern resulta ser la millor opció per pujar-hi amb raquetes, ja que conserva força la neu. Per contra es mes llarg.

Cal fer especial esment a la transició entre el bosc i els plans superiors, una vegada sortim de la zona d’arbres. En pocs moments passem d’estar enclotats en mig de la canal a gaudir d’amples espais i, poc més tard, de les grans panoràmiques que ens ofereix la part alta de la Serra.

Temps: 2 hores per la pujada i menys d’hora i mitja per la baixada per la Font Freda.

Desnivell: 647 metres en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent al retorn.

Dificultat: Mitjana

Punts d’aigua: Just al costat de la zona d’aparcament on comença l’itinerari, trobem la Font Freda, la qual acostuma a tenir un bon broll d’aigua. A la part alta hi trobarem una font a tocar del refugi d’Ensija.

Punts de referència: * Zona d’aparcament de la Font Freda * Barranc de les Llobateres * Barranc d’Ensija * Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda * Cim de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet.

Accés al punt de partida: Pàrking de Font Freda. 1.670 metres.

Des del càmping Repòs de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Gósol i una vegada traspassat el Coll de la Trapa trobem a ma esquerra el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.

Des del càmping Cadí Vacances de Gósol haurem de prendre la carretera B-400 en direcció Saldes i una vegada deixat enrere el trencall d’Espà, abans d’arribar al Coll de la Trapa trobem a ma dreta el trencall que puja vers a la Pleta Palomera. Arribem a la mateixa mitjançant carretera asfaltada i seguim en direcció Vallcebre. Poc després de haver deixat enrere la Pleta Palomera trobarem l’inici del camí que puja a la Serra d’Ensija per la Font Freda. Cartell indicador i font amb zona de picnic, visible a ma dreta. Petita zona d’aparcament al marge esquerra de la carretera.

Itinerari: 0,00 h. Zona d’aparcament de la Font Freda, 1.670 metres. Seguim la carretera vers a llevant. Al marge dret de l’asfalt hi ha un ample camí habilitat, molt còmoda, amb barana de fusta, que discorre una mica enlairat sobre la carretera i que ens estalvia el perill que representa caminar acompanyats del possible trànsit de vehicles.

0,10 h. Inici del Barranc de les Llobateres. Moment en que deixem la carretera i el camí paral·lel i pugem vall amunt en direcció sud. Cartell indicador. El principi del barranc presenta una mena de pista ample. Marques grogues i blanques del P.R.

0,15 h. Bifurcació. Seguim el corriol que neix a ma esquerra i que s’endinsa ja dins de la torrentera. Marques de pintura grogues i blanques. El camí es ben marcat i còmoda, malgrat l’existència, en certs trams, d’acumulació de cadàvers d’arbres, els quals mai arriben a obstaculitzar la senda.

0,50 h. La torrentera es bifurca. Estem a 2.034 metres d’alçada. Petit cartell indicador de fusta. Cal seguir per la branca de la dreta que s’orienta vers a l’oest i que continua pel llit de la torrentera seca guanyant alçada de manera suau. Marques grogues i blanques. Em entrar ara al Barranc d’Ensija.

1,05 h. A ma esquerra surt una torrentera secundaria en direcció sud que obviarem. Nosaltres continuem vers a ponent, pujant pel corriol que transcorre pel fons de la torrentera seca. Marques gorgues i blanques.

1,15 h. De cop i volta deixem enrere el bosc. Traspassem la linia dels arbres i el paisatge canvia de manera radical. Ara anem per una zona de plans herbosos oberts. Traça marcada. Estem al Clot d’Ensija.

1,25 h. Unió de camins en mig d’una zona de pendents molt suaus de pujada. Cartell indicador. Seguim vers a l’est, al poc veurem el refugi i al fons el cim de la Gallina Pelada.

1,35 h. Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda. 2.156 metres. Font a les proximitats.

Característiques del refugi: Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. Es obert a l’estiu i els caps de setmana de l’hivern. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104

Continuem per la senda que puja en diagonal vers a l’oest. Amb tendència N.O. a la part alta. Traspassem zona d’arbres dispersos. Marques grogues i blanques.

1,50 h. Collet a 2.226 metres. Seguim per l’ample llom vers a l’oest. El cim principal es proper i ben visible. Camí marcat i còmode. Marques del P.R.

2,00 h. Cim de la Gallina Pelada o Cap del Llitzet. 2.317 metres. Ja hi som al punt més alt de la Serra d’Ensija.

Retorn: Podem retornar pel mateix itinerari, si be la millor opció es davallar per coma que duu directament a la Font Freda (veure itinerari 15 del present recull).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR ELS TRACKS DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gallina-pelada-pel-barranc-llobateres-44393123 .

15 noviembre, 201916 noviembre, 2019

SERRA ENSIJA – EL COLLET DES DE PLA PALOMERA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Us presentem una alternativa per gaudir dels boscos nevats de l’obaga d’Ensija sense haver de fer grans desnivells, ni pujades ni baixades dignes d’esment.

Per descomptat no gaudirem de l’ambient d’alçada de la part alta de la muntanya, però si que tindrem una perspectiva local força interessant del costat sud-est de la Serra d’Ensija, des del Portet, tot traient el nas vers la solitària Vall del Riu de Valls, on, entre altres curiositats, es localitza el curiós Pont Cabrarís (molt per sota de l’itinerari amb raquetes).

Una bona excusa per planificar una altre excursió per un altre dia, aquesta vegada però, sense raquetes, ja que les valls situades al sud del Portet perden ràpidament alçada i son molt solejades. Cada cosa, al seu temps. La senda nord de l’obaga d’Ensija per gaudir d’una passejada amb raquetes, i la Vall de Riu de Valls, amb el Pont Cabrarís, les runes de Santa Eulàlia i Sant Miquel (Bonner), el castell dels Moros o de Fraumir i les innumerables fonts del torrent, per una gaudidora matinal a la primavera, quan el bon temps, el verd i les flors esclaten es una simfonia de vida.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera * Font del Portet * El Portell.

Temps: 1 hora 50 minuts.

Desnivell:

Dificultat: Baixa

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

Accés: La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió es pot allargar de manera considerable per aquest factor.

On dormir: Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.cat
camprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Pleta de la Vila. 1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla de la Palomera. Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i que serà la que haurem de prendre en direcció oest.

Cap l’opció de pujar dalt del cim de la Gallina Pelada per l’aresta que es desprèn de la mateixa vers al propi Portell, però ja no es tracta d’un còmode recorregut amb raquetes, ans al contrari. Just a la part final, entre la Roca Blanca i la Gallina Pelada l’aresta es bastant aèria i arribar al cim secundari comporta alguna pendent de moderada inclinació no fàcilment practicable amb raquetes. En aquest cas es més que aconsellable dur piolet i grampons. Per aquest motiu recomanem fer l’excursió amb raquetes tan sol fins al Portell. Podem completar la mateixa amb la pujada al proper Ras del Portell, a poc més de 10 minuts del coll, al seu costat S.E. i guanyar així més visió panoràmica.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.