ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SENDERS DEL 1714 – CERVERA – LLEIDA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (535,6)  Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima. Indret d’inici d’aquets darrer trams del senders del 1714. Prenem el carrer de Santa Anna vers al sud, creuant la Plaça de Santa Anna i seguint tor recte fins a la plaça de l’Ajuntament.

Km 0,8 (536,4) – Església de Santa Maria de Cervera, davallem pels estrets i laberíntics carrerons del casc antic vers a l’est, tot passant pel carrer de Sant Bernat, en carrer Costa Grimau i el carrer Costa de Sant Francesc d’Assis, aquest darrer més ample i de forta baixada.

Km 1,5 (537,1) – Barri de Sant Francesc. Estem a punt de sortir de la població de Cervera. Cartell indicador, de la placeta del Molí de Sant Francesc surt un vial descendent vers en orientació sud que es el que haurem de seguir. Trobem les primeres marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 1,8 (537,4) – Creuem el riu d’Ondara. Estem en una zona de conreus conegut com les Sorts del Masot. Nus de pistes al altre costat del pont. Seguim la que surt a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 1,9 (537,5) – Una pista que ignorem surt en perpendicular a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal en direcció S.O. En un revolt trobem l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, la pista, bastant planera, es re orienta vers al sud, tendència S.E.

Km. 2,3 (537,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en lleugera pujada. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 2,6 (538,2) – Passem per sota el Mas Cremat. Bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra esquerra i seguim tot recte en direcció S.E. Suau però constant pujada. Entrem en una mena de vall ample coneguda com la muntanya de Montpaó. Marques del GR-171.

Km. 3,9 (539,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta que fa un revolt i ens re orienta vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,0 (539,6) – Nova bifurcació molt propera a l’anterior. Prenem el brancal de la nostra esquerra i comencem a pujar, de manera constant i suau vers al S.E. Marques del GR-171.

Km. 5,1 (540,7) – Estem dalt del serrat. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Creuem el Bosc del Corral.

Km. 6,0 (541,6) – Se’ns incorpora un brancal per l’esquerra, seguim recte en direcció S.O.

Km. 6,1 (541,7) – Corral del Monjo. Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que neix a la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 6,2 (541,8) – Nova bifurcació. Seguim per la pista de la dreta que discorre per dalt del cordal. Marques del GR-171. Cartell indicador. A partir d’aquest punt deixem de coincidir amb el tram comú de la part final del sector Prats de Rei – Cervera dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,0 (542,6) – Tossal del Colom, 637 metres. Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que ignorem que seguir per dalt del cordal vers al sud.

Km. 7,4 (543,0) – Bifurcació. Seguim recte deixant de banda la pista de la nostra dreta.

Km. 8,0 (543,6) – Se’ns incorpora per la nostra esquerra una pista secundària que ignorem. Seguim en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 8,3 (543,9) – Pla de les Creus. Unió de pistes. Seguim recte, en tendència a l’esquerra, per la pista principal més ample en direcció sud.

Km. 8,5 (544,1) – Entrem a la població de Rubinat, seguint per un vial asfaltat vorejant pel sud del petit poble, passant per sota el Castell de Rubinat i l’església de Santa Maria de Rubinat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,8 (544,4) – Bifurcació a l’entrada del poble (pels qui accedeixen en vehicle). Seguim vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. per un ample pista de terra. Cartell indicador. Marques del GR-171. Passem pel costat de la Granja de les Parades que resta a la nostra dreta.

Km. 9,7 (545,3) – Bifurcació sota una gran Alsina solitària. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 9,9 (545,5) – La Simonera. Trifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra. FOTO PAKO CRESTAS Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra.

Km. 10,9 (546,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E. Marques del GR-171.

Km. 11,1 (546,7) – Los Coquets. Pista secundària que surt vers a la nostra esquerra i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,7 (547,3) – Nova pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.E. Marques del GR-171.

Km. 12,0 (547,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 12,6 (548,2) – Brancal secundari que surt a la nostra dreta i que ignorem

Km. 12,7 (548,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 13,0 (548,6) – Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció S.E., deixant dos brancals a la nostra dreta i altres dos brancals a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,4 (549,0) – Una pista secundària que obviem surt a la nostra esquerra.

Km 13,5 (549,1) – Bifurcació. Seguim la pista inferior vers a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,6 (549,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta, en aquest cas la superior.

Km. 13,7 (549,3) – Nova bifurcació. Obviem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Poc a poc orientem les nostres passes vers al S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,4 (550,0) – La Bon Pas. Després de ignorar un camí secundari que surt a la nostra dreta, anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S, tendència S.E.. Tram força planer.

Km. 14,5 (550,1) – Obviem una bifurcació en forma de “V” que surt a la nostra dreta per continuar tot recte per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 15,0 (550,6) – Entrem a la població de Talavera. Tram asfaltat. Bifurcació, seguim el vial ascendent de la nostra dreta fins a situar-nos a la part alta del poble on trobem l’esglèsia de Sant Salvador, seguim vers al sud, flanquegem el castell de Talavera i davallem pel carrer del castell de forta baixada en direcció est fins a trobar l’Ajuntament. Seguim ara pel carrer horitzontal trencant a la nostra dreta, que es el carrer Major, el qual ens durà fora del poble en direcció oest.

Km 15,8 (551,4) – Una vegada fora de la població seguim per un vial asfaltat en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 16,3 (551,9) – Corral del Xeco. Obviem una pista ascendent que surt a la nostra dreta.

Km. 16,5 (552,1) – Bassa del Benya. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ample de terra que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (553,0) – Clot del Obacs. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 17,5 (553,1) – Pla de la Saira. Bifurcació. Cal seguir el brancal de la nostra dreta en direcció O.S.O. Marques del GR-171.

Km. 18,3 (553,9) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal en direcció oest.

Km. 18,4 (554,0) – Tornem a obviar una altre pista vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 18,8 (554,4) – Estem al petit conjunt de cases del poblet de Suró (més aviat es tracta d’un veïnat). Seguim vers a ponent. Bifurcació. Seguim pel brancal que segueix directe vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 18,9 (554,5) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 19,0 (554,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,1 (554,7) – Tossal de Suró. Obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta i seguim recte en direcció S.O.

Km. 19,2 (554,8) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 19,3 (554,9) – Corral Nou (en runes) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Als pocs metres deixem de banda una pista secundària ascendent a la nostra dreta per seguir en direcció oest, tendència S.O. Marques GR-171. Tram bastant planer.

Km 19,9 (555,5) – Plans de Calafell. Deixem la pista hi pugem per un marcat corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171. Al poc travessem un petit camp vorejant-lo pel seu marge esquerra i re orientant de nou les nostres passes vers a l’oest, S.O. Bonic tram de sender dins del bosc.

Km. 20,6 (556,2) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 21,0 (556,6) – Una pista poc marcada i que caldrà ignorar, neix a la nostra esquerra.

Km. 21,4 (557,0) – Pista secundària que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 22,1 (557,7) – Primeres construccions del poblet d’Albió. Creuem una pista transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,4 (558,0) – Església de Sant Gil d’Albió, que resta a la nostra dreta. Revolt. Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 22,5 (558,1) – Cruïlla, anem a parar a la carretera TV-2245. Cartell indicador i plafó panoràmic. Seguim vers a la mostra dreta passant pel mig d’un carreró del poble en direcció oest, es l’anomenat carrer Major.

Km. 22,7 (558,3) – Ja hi som a l’extrem de ponent del poble. Agafem una senda descendent que neix vers a la nostra esquerra i que davalla en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 23,2 (558,8) – Creuem de manera transversal la carretera T-243. Continuem davallant per un corriol amb pronunciada baixada vers al S.O.

Km. 23,5 (559,1) – Travessem el riu Corb, mitjançant un pont i anem a parar a la carretera T-224 a les immediacions del conjunt d’edificacions del Balneari de Vallfogona. Seguim l’asfalt uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, allunyant-nos de la zona del balneari. Cartell indicador.

Km. 23,7 (559,3) – Abandonem de nou l’asfalt i pugem per una pista que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al S.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 23,8 (559,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta.

Km. 23,9 (559,5) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i agafem una drecera ascendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 24,0 (559,6) – Tornem a retrobar-nos amb la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, es sentit ascendent i en direcció sud.

Km. 24,8 (560,4) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir guanyant alçada de manera suau per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 25,6 (561,2) – Era del Pubill. Estem dalt la carena. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 25,8 (561,4) – Una pista secundària que obviem se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada de manera suau vers al sud.

Km. 25,9 (561,5) – Poblet de Segura (més aviat es un veïnat). Malgrat que hi ha un cartell indicador i marques de GR vers a la nostra dreta, seguim tot recte per davallar pels carrers de la petita població a la recerca de l’extrem sud de la vila on trobem una pista que davalla en diagonal vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (561,6) –  Abans d’arribar al cul-de-sac on mort la pista, localitzem una senda descendent que surt en diagonal vers a la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 26,6 (562,2) – Una senda se’ns incorpora per la nostra dreta, tornem a coincidir amb les marques del GR-171. Davallem en diagonal vers al S.O.

Km. 26,8 (562,4) – Corriol horitzontal que se’ns uneix per la nostra esquerra i que ignorarem per continuar la baixada en diagonal vers al S.O. Marques del GR-171.

Km. 27,4 (563,0) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc travessem la Rasa de la Font un hi ha un brancal secundari que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 27,6 (563,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció oest.

Km. 27,8 (563,4) Mas i Castell de Saladern. Ens incorporem a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,7 (564,3) – Bifurcació. Agafem la pista de la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171. Acte seguit creuem la Riera de Saladern gairebé sempre seca.

Km. 30,5 (566,1) – Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir vers al sud.

Km. 30,6 (566,2) – poble naturalista del Fonoll. Just a l’entrada del poble agafem un corriol descendent vers a la nostra dreta. Cartell mig tapat per contenidors. Davallem dons pel mig del bosc en direcció S.O. Passant per davant de l’ermita de Sant Blai.

Km. 30,7 (566,3) – Anem a parar a una pista secundària que davalla en diagonal i que seguirem vers a la nostra dreta per anar a parar a una segona pista, aquest més ample, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-171. Creuem la Rasa de Forés, que es el llit sec de la riera.

Km. 30,8 (566,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la pista ascendent que surt a la nostra dreta i seguim tot recte pel fons de la vall, seguint la pista que ens duu vers al sud. Marques del GR-171.

Km. 33,3 (568,9) – Pista en desús que surt en diagonal vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista dibuixa un revolt i travessem de nou la Rasa de Forés.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5 (569,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.O. Cartell indicador.

Km. 33,7 (569,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Nosaltres seguim tot recte vers al S.S.O. Al poc sortim del bosc i comencem a travessar una planúries amb conreus conegudes com los Solans. Marques del GR-171.

Km. 34,3 (569,9) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i a la qual donarem l’esquena per seguir tot recte vers al sud. Estem en un indret conegut com el Fondo del camí de les Fontanelles.

Km. 34,8 (570,4) – Creuem una pista en perpendicular per seguir tot recte vers al sud. El brancal de la nostra esquerra duu a la font de Sant Miquel (fora de recorregut). Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 35,6 (571,2) – Plana de la Bassa, afores del poble de Forés, que resta a la nostra esquerra. Gran mirador sobre la comarca de la Conca de Barberà. Trobem l’asfalt de la carretera T-222, que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta en direcció oest. En aquest tram coincideixen els GR-171 i el GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 35,7 (571,3) – Abandonem l’asfalt i seguim un corriol ascendent que flanqueja a mig vessant, guanyant alçada de manera suau però constant vers a l’oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 36,8 (572,4) – Altiplà de les Forques, 869 metres d’alçada, on entrem en el parc eòlic de les Forques. Vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 37,1 (572,7) – Els Pouets. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,1 (573,7) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,3 (573,9) – Una senda ascendent surt vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Aquí es separen els GR 171 i el GR-175. Nosaltres continuem recte pel vial asfaltat en direcció N.O. seguint les marques del GR-175 o camí del Cister.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,7 (574,3) – Pista de terra que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat. Mica en mica ens allunyem de la línia de grans molins blancs del Parc Eòlic de les Forques, els quals estan plantats just a línia del cordal de la serra.

Km 38,9 (574,5) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat en direcció N.O..

Km 39,3 (574,9) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat. Marques GR-175.

Km. 39,4 (575,0) – Les Eres. Bifurcació de vials asfaltats, seguim el de la nostra dreta en direcció N.O. Marques GR-175.

Km. 39,8 (575,4) – Creu de Terme. Anem a parar a la carretera C-14, just a l’entrada de la població de Belltall. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta entrant de ple a la població. Passarem pel costat de l’església de Sant Pere de Belltall que resta a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,5 (576,1) – Agafem un carrer vers a la nostra esquerra. Cartell indicador, davallant de seguida vers al oest. Aviat acaba l’asfalt i seguim per terra. Marques GR-175.

Km. 40,7 (576,3) – Bifurcació Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques GR-175.

Km. 41,0 (576,6) – Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 41,1 (476,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra. Marques GR-175. Continuem perdent alçada, estem l’anomenat Fondo de la Batllera.

Km. 41,5 (577,1) – Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem.

Km. 41,6 (577,2) – Cruïlla en forma de “X”, seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175. Resseguim una mena de vall oberta coneguda com el Fondo de la Siloia. Ara seguim un llarg tram sense pèrdua possible seguint aquest vall i al costat del llit sec de la Riera de Maldanell que resta a la nostra dreta.

Km. 43,0 (578,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal. Marques GR-175.

Km. 43,3 (578,9) – Solà del Cabal. Nou brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviarem per seguir el curs natural de la vall vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 43,6 (579,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte vers a l’oest. Marques GR-175.

Km. 44,1 (579,7) – Entrem al poble de Rocallaura que creuarem anant sempre vers a ponent. Cartell indicador a l’entrada i a la sortida del poble. Passarem per davant de l’església de Sant Llorenç de Rocallaura. Sortim del poble davallant pel vial asfaltat en direcció nord.

Km. 44,7 (580,3) – Riera de Maldanell. Pista secundària que surt a la nostra dreta i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 44,8 (580,4) – Deixem el vial asfaltat i prenem una pista ascendent que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques GR-175. Just a l’inici de la nova pista hi ha una primera bifurcació. Seguim la pista ascendent, ignorant el brancal de l’esquerra.

Km. 45,1 (580,7) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta.

Km. 45,3 (580,9) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.N.O. Marques GR-175.

Km. 45,6 (581,2) – Serra de Cantins. Part alta de la pujada. Passem una mena de coll i seguim per la pista recte vers al N.O. deixant a banda i banda els corresponents brancals. Travessem un altiplà.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (581,6) – Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular per seguir tot recte vers al N.O.

Km. 46,3 (581,9) – Brancal secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem flanquejant el Turó de l’Isidre, cota força planera de 687 metres d’alçada.

Km. 46,7 (582,3) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra, comencem una suau davallada. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,0 (583,6) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,1 (583,7) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,5 (584,1) – Bracal que neix a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 48,7 (584,3) – Comellar Pregon. Bifurcació. Abandonem la pista i seguim un corriol descendent en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 49,4 (585,0) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,5 (585,1) – Coll de l’Olla, 589 metres. Travessem un vial asfaltat per seguir tot recte en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 49,6 (585,2) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques GR-175. Comencem la travessia de l’anomenada Serra de l’Escoda.

Km. 50,2 (585,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O. El camí que seguim comença a perdre alçada.

Km. 50,8 (586,4) – Deixem la pista i prenem un corriol que davalla pel mig del bosc de manera pronunciada en direcció oest i després S.O. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,2 (586,8) – Entrem a la població de Vallbona de les Monges.  En concret pel carrer de Raval del Tallar, mena de carretera que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Per davallar després cap a l’esquerra pel carrer del Tallat i el carrer Major.

Km. 51,5 (587,1) – Plaça del Monestir, centre de la població on hi ha el convent de Santa Maria de Vallbona. Seguim  pel carrer major passant per sota de les arcades i per últim pel carrer de la Muralla. Girem vers a la nostra esquerra per un vial asfaltat que ens duu vers a llevant, vorejant el gran monestir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (587,3) – Final de la població. Creuem la riera de Maldanell. Plafó informatiu i rètol. Seguim pel vial asfaltat, que comença a guanyar alçada, en direcció E i després S.E.

Km. 51,9 (587,5) – Pista de terra que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en sentit ascendent pel vial asfaltat. A la nostra dreta resta una esplanada coneguda com la Plana.

Km. 52,0 (587,6) – Pista que surt vers a la nostra dreta al costat d’una construcció. Es el moment d’abandonar l’asfalt i seguir aquest camí en direcció S.O. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 52,4 (588,0) – Abandonem la pista i ens endinsem al bosc per un corriol ben marcat en direcció S.E. Entrem en l’anomenada Obaga dels Bosquets. Cartell indicador. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 52,6 (588,2) – Trifurcació. Estem a la part alta de la pujada. Seguim la pista del centre en direcció S.S.E. però de seguida l’abandonem per prendre un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Tot plegat esta molt ben indicat gràcies a les marques del GR-175.

Km. 52,7 (588,3) – Anem a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 52,8 (588,4) – Una pista surt de manera perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim recte en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,1 (588,7) – Una nova pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per l’esquena, per la nostra dreta.

Km. 53,4 (589,0) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir el suau davallada en orientació sud. Marques del GR-175.

Km. 53,8 (589,4) – Anem a parar a un vial asfaltat al límit de la comarca. Cartell indicador. Seguim uns pocs metres la nova carretera vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’oest.

Km. 53,9 (589,5) – Prenem una pista que surt al marge esquerra de la carretera en direcció sud. De seguida presenta una primera bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta. Marques del GR-175. Ara be un llarg tram sense pèrdua possible. A la nostra esquerra resten les Comes de Vallbona.

Km. 55,0 (590,4) – Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 55,4 (591,0) – Abandonem el vial asfaltat per agafar un trencall a la nostra esquerra i vorejar un cementiri.

Km. 55,5 (591,1) – Una vegada situats en front del cementiri hi trobem unes escales que davallen en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-175.

Km. 55,7 (591,3) – Creuem la carretera L-232 pel seu punt quilomètric 8, ja estem a l’entrada de la població dels Omells de na Gaia. Davallem per carrerons a la recerca del centre del poble, en concret pel carrer de Vallbona, el carrer de la Muralla i el carrer de Jubilat.

Km. 56,1 (591,7). Centre del poble, on hi ha la zona esportiva, les piscines i un punt de restauració. Passem per les proximitats de l’església de Santa Maria dels Omells que resta per sobre nostre (pujant pel carrer de la font). Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui cap al sud, pel propi carrer de la font, per sortir de la nucli urbà.

Km. 56,5 (592,1) – Ja tornem a ser-hi en zona de camps. Finalitza l’asfalt i seguim per l’ample pista de terra en direcció sud, haurem passat entre les Granges de Miró i de Cal Magí de Tomàs. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,0 (592,6) – Em començat a pujar de manera decidida, a l’alçada d’un revolt abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra esquerra que en realitat es una drecera. Marques del GR-175. Estem pujant per un vessant conegut com les Espedrogues.

Km. 57,2 (592,8) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció sud, pujant ara de manera molt suau. Cartell indicador.

Km. 57,5 (593,1) – Bifurcació. Seguim recte ignorant la pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta.

Km. 58,0 (593,6) – Una pista secundària surt en perpendicular a la nostra dreta. Seguim tot recte vers al sud, i després S.E. Marques del GR-175. Estaca a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 58,9 (594,5) – Creuem de manera transversal la carretera T-232, a l’altre costat hi ha una bifurcació en forma de “V” agafem el brancal de la dreta. Poc després una nova pista secundària surt a la nostra dreta, seguim recte per la pista principal. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 59,3 (594,9) – Plana de la Dona Morta. Tornem a creuar en transversal la carretera T-232. Seguim en direcció sud per una senda.

Km. 59,6 (595,2) – El Racó. La senda mort en una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra dreta i després seguim de nou recte vers al sud. Marques del GR-175.

Km. 59,8 (595,4) – Fondo de la mina. Un camí secundari que ignorarem surt vers a la nostra dreta. Seguim capa a les primeres cases de poble, properes i ben visibles.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 60,0 (595,6) – Barri de la Font. Afores de la població de Senan. Pugem pel carreró vers al sud, tendència S.E. Marques del GR-175.

Km. 60,3 (595,9) – Tornem a coincidir amb la carretera T-232 que seguirem uns quants metres vers al sud. Estem davant de l’entrada al poble de Senan, el seu nucli principal resta dons a la nostra esquerra.

Km. 60,4 (596,0) – Abandonem la carretera i agafem una pista vers a la nostra dreta en direcció S.O. A partir d’aquest punt abandonem la ruta de Cister (GR-175) i seguim el GR-3, força menys marcat.

Km. 60,8 (596,4 – Alzina de la Pastora. La pista comença a guanyar alçada de manera suau però constant en S.O.

Km. 61,5 (597,1) – Pla dels Cogirimells. Creuem de manera transversal una altre pista per continuar pujant en direcció sud, tendència S.O.

Km. 61,6 (597,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim recte en direcció oest. Estem flanquejant la part alta del turó dels Morellons.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 62,2 (597,8) – La Serreta. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques GR-3.

Km. 62,3 (597,9) – Brancal que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem per seguir en direcció S.O.

Km. 62,7 (598,3) – Cap de la Serra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot recte obviant el brancal de la nostra dreta, continuant en direcció sud. Passem per una zona de bosc, aviat ens endinsem sota els gegantins molins blancs del Parc Eòlic de la Serra de Vilobí. Marques GR-3

Km. 63,7 (599,3) – Després de passar pel costat de la central elèctrica, la pista de terra passa a estar pavimentada. Se’ns incorpora una nova pista pavimentada per la nostra dreta. Seguim recte per terreny molt planer vers al S.O. sempre caminant per sota les gegantins molins. Just en aquest tram passem pel costat de la Punta de la Coma de Bom, 684 metres, veritablement inapreciable en mig d’un terreny molt horitzontal.

Km. 64,3 (599,9) – Abandonem la pista pavimentada i seguim per un camí que neix vers al N.O. i que de seguida perd alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 64,5 (600,1) – Unió de camins. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3 que havíem abandonat momentàniament a la part alta de la Serra. Seguim la senda vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en orientació N.O.

Km. 65,8 (601,4) – Pla del Barraquer. Bifurcació. Abandonem les marques del GR-3 i seguim vers a la nostra dreta, davallant pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 66,2 (601,8) – Cantaperdius. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció N.O. i perdent alçada de manera constant.

Km. 67,2 (602,8) – Costa de la Cirera. Creuem una pista tranversal, més aviat fem uns poc metres vers a la nostra esquerra per tornar a agafar de nou el corriol descendent pel mig del bosc en direcció N.O.

Km. 67,3 (602,9) – Anem a parar a un nou camí horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km 67,4 (603,0) – Punt d’unió amb una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a la nostra esquerra, suavíssima baixada, en direcció N.O.

Km. 67,5 (603,1) – Abandonem de nou la pista i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra en direcció oest i que discorre al costat de murs de pedra seca.

Km. 67,7 (603,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. En aquest punt tornem a coincidir amb les marques del GR-3, les quals no trobarem amb la freqüència a la que ens tenen acostumades altres GR.

Km. 68,1 (603,7) – Abandonem la pista principal i seguim per un camí en desús i amb vegetació que neix a la nostra esquerra i que puja fent ziga zagues vers a l’oest. A mida que guanyem alçada el camí es va fent més clar i net. Hem torna a deixar de banda les marques del GR-3.

Km. 68,8 (604,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguíem vers a la nostra dreta, passant a tocar d’una granja.

Km 69,2 (604,8) – Vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Cartell indicador. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3, entrem a la població de Fulleda, pugem per carrerons vers a l’oest, anant a parar a la Plaça Vella. Creuem prèviament la carretera LV-2012.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 69,4 (605,0) – Església de Santa Maria de Fulleda. Seguim pel carrer de la Costa, ara en direcció S.O. i perdent de nou alçada, per arribar a la plaça de Ramón Santamaria i des d’aquí seguir pel carrer de la Bassa que ens durà de nou fora del nucli urbà. Seguim per una ample i evident pista. Marques del GR-3.

Km 70,1 (605,7) – Era del Salat. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 70,7 (606,3) – Una senda que ignorem se’ns incorpora a la pista a l’alçada d’un revolt. Rètol indicador. Seguim la pista de baixada

Km. 70,8 (606,4) – Finalitzat el revolt hi ha una nova bifurcació on trobem la Font de les Ventoses. Seguim vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem en un indret conegut com el Fondo dels Pous.

Km. 71,1 (606,7) – Pista secundària que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 71,5 (607,1) – Després d’un revolt passem pel costat de la Cabana d’Elies. Trifurcació. Seguim la pista central vers al N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 71,8 (607,4) – Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra.

Km. 71,9 (607,5) – Nova pista que ignorem, que surt en baixada vers a la nostra dreta i que just comunica amb la pista que haurem descartat poc abans.

Km. 72,0 (607,6) – Font de la Marieta. Seguim recte per la pista en direcció N.O: Justament estem al marge esquerra d’una mena de vall oberta, coneguda com el Fondo de la Font de la Marieta.

Km. 72,1 (607,7) – Bifurcació, ignorem un primer brancal que surt a la nostra esquerra i acte seguit un camí que surt a la nostra dreta. Seguim per la pista principal. Marques del GR-3.

Km. 72,3 (607,9) – Nova bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Al poc passem al costat de les runes del Corral de l’Ametller, moment en que la pista descriu un marcat revolt i comença a guanyar alçada dibuixant una llarga ziga zaga i allunyant-nos definitivament de la vall per la qual transitàvem. Marques del GR-3.

Km. 73,5 (609,1) – Pla del Corral de l’Ametller, 556 metres. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta però al poc abandonem la mateixa per agafar un corriol que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-3. 

Km. 74,6 (610,2) – Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta començant un tram de baixada en direcció S.O.

Km. 75,3 (610,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,6 (611,2) – Cabana d’en Bertran del Llobero (propera però no visible).. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,7 (611,3) – Cabana dels Bertran de Cal Ferrer (propera però no visible). Abandonem la pista i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0 (611,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-3.

Km. 76,1 (611,7) – Vall de Vinquixa. Ens trobem de nou amb un tram d’asfalt, en concret coincidim ara amb una carretera que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Tram força planer.

Km. 77,7 (613,3) – Abandonem la carretera i seguim per una pista vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 77,9 (613,5) – Mitjançant un túnel passem per sota de la línia ferroviària que uneix Barcelona i Lleida. Seguim per la pista en direcció N.O. i després oest.

Km. 78,3 (613,9) – Mas Escoda, que resta a la nostra esquerra. Obviem el brancal que surt just vers al mas i seguim recte orientació oest. Marques del GR-3.

Km. 78,4 (614,0) – Església de Sant Bonifaci, que resta a la nostra dreta i ben val una visita. No raja aigua de la font. Seguim per la pista ample i horitzontal vers a l’oest.

Km. 78,5 (614,1) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte. Marques del GR-3. Al poc passem pel costat del Mas de Botero que es localitza a també a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 78,8 (614,4) – Triple pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir N.O. Creuem l’anomenat Sot del Pep de l’Elvira.

Km. 78,9 (614,5) – Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 79,2 (614,8) – los Sots. Trifurcació. Seguim per la pista del centre en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9 (615,5) – Creuem de manera transversal una pista, seguim en orientació cap al N.O.

Km. 80,2 (615,8) – Cabana del Mont-ros de Quer. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 80,3 (615,9) – Camí secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem

Km. 80,7 (616,3) – Anem a parar a una zona d’obres on hi ha una canal d’aigua en fase de construcció. En aquest punt perdem transitòriament el GR-3. Seguim per la pista de la nostra esquerra davallant vers a l’oest

Km. 80,8 (616,4) – Nus de pistes. Girem vers a la nostra dreta i creuem la canalització d’aigua en construcció amb l’auxili d’un pont. A l’altre extrem del pont creuem de manera transversal una pista i seguim recte vers al nord.

Km. 81,1 (616,7) – Fondo del Mont-ros. Passem pel costat d’un orri que trobem a la nostra dreta. Acte seguit se’ns incorpora una pista també per la nostra dreta i ens tornem a retrobar amb les marques del GR-3. Seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 81,2 (616,8) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 81,9 (617,5) – Racó de l’Antonillo. Anem a parar a una pista transversal. Atenció, marques de GR cap a tots dos costats. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km 82,0 (617,6) – Plana del Clement. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem (es l’accés a una bassa). Seguim recte en direcció oest.

Km. 82,3 (617,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es la carretera LV-2013. Marques del GR-3. Creuem la Plana de Pubill.

Km. 83,3 (618,9) – Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont

Km. 84,2 (619,8) – Unió de carreteres. En aquest punt coincideixen la LV.2013 i la LV-2012. Plaça amb una font. Entrem a la població de la Floresta, que creuarem seguint la pujada del carrer Alcalde J.Torné i el carrer de la Riba i la Plaça de la Mancomunitat per anar a parar davant del Castell de la Floresta, punt on tornem a trobar la carretera i per on sortirem del poble.

Km. 85,0 (620,4) – Pou de gel de casa de l’Assumpte, a uns 50 metres de la carretera, que ben val una visita. Després continuem per la vora de l’asfalt de la carretera LV-2012 en direcció nord.

Km. 85,4 (621,0) – Deixem la carretera per agafar una pista que neix a la nostra dreta en direcció nord. Al poc passem pel costat de la Casa d’en Guirao que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 85,7 (621,3) – Creuament de pistes. Girem vers a la nostra esquerra per seguir la pista que orienta les nostres passes vers al O.N.O. Marques del GR-3.

Km. 86,1 (621,7) – Pista que surt vers a la mostra dreta i que ignorem per seguir recte vers al O.N.O.

Km. 86,4 (622,0) – Creuem una pista transversal per seguir cap al O.N.O: Al poc passem pel costat d’un granja de porcs que resta a la nostra dreta.

Km. 87,2 (622,8) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.N.O. Terreny molt planer. Marques del GR-3.

Km. 87,7 (623,3) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem (es l’accés a una finca particular), per seguir recte en direcció O.N.O.

Km. 88,3 (623,9) – Creuem una canal de rec. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent.

Km. 88,6 (624,2) – Pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 88,7 (624,3) – Doble pista que ignorarem per seguir tot recte, la primera se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i la segona neix en perpendicular per la dreta. Marques del GR-3.

Km. 88,8 (624,4) – Font Vella. Comença l’asfalt. Seguim encara rectes vers a ponent uns quants metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 89,0 (624,6) – Creuem la canal d’aigua, es la Canal d’Urgell. Cruïlla. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció sud, per girar al poc mitjançant un revolt, re orientant-nos de nou cap a l’oest i després cap al S.O., i anant sempre al costat de la canal d’aigua que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 89,4 (625,0) – Creuem de manera transversal un vial asfaltat. Seguim paral·lels a la canalització d’aigua del Canal d’Urgell.

Km 90,0 (625,6) – Entren dins de la població de les Borges Blanques.

Km. 90,2 (625,8) – Creuem les vies del tren mitjançant una alta passarel.la de color verd. Una vegada a l’altre costat de les vies entrem de ple a la població. Pujarem vers al S.O. per l’avinguda Santiago Rossinyol que al poc passa a dir-se carrer de la Font. Una vegada a la Rambla del Marques d’Olivart girem vers a la nostra dreta. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 90,9 (626,5) – Església de l’Assumpció. Centre del poble de les Borges Blanques. Seguim vers al sud per la plaça de la Constitució per girar vers a la nostra dreta pel carrer del Carme, travessar la plaça de Ramón Arques, girar vers a la nostra esquerra pel carrer de l’Hospital i anar a parar a l’ample carrer del Raval de Lleida que seguirem vers a la nostra dreta i que, després d’un tram llarg i recte, canvia de nom, es diu Avinguda de Jaume de Segarra, i ens anirà duent fora de la població. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 91,7 (617,3) – Just al sortir del poble abandonem la carretera N-240a (que es la prolongació natural de l’avinguda de Jaume de Segarra) i prenem una ample pista de terra vers a la nostra esquerra, la qual discorre paralel.la al rec d’aigua de la Canal d’Urgell.

Km. 92,1 (627,7) – Passem per sota la carretera N-240 mitjançant el túnel d’un viaducte. Seguim paral·lels a la canal de rec en direcció oest, i després N.O, per una ample pista i per terreny molt planer. Marques de GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 92,8 (628,4) – Pista que neix vers  a la nostra esquerra i que seguirem per creuar per sobre de la canal d’aigua i allunyant-nos definitivament de la mateixa, orientant les nostres passes vers a l’oest. Travessem l’anomenat Planellot

Km. 93,1 (628,7) – El Puntarró. Passem pel costat d’una granja. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 93,4 (629,0) – Brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tit recte en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 93,8 (629,4) – Important nus de pistes, seguim en direcció oest, tendència S.O., deixant un brancal a la nostra esquerra i dos brancals a la nostra dreta. Marques de GR-3.

Km. 94,3 (629,9) – Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 94,5 (630,1) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 95,4 (631,0) – Cantacorbs. Creuem una pista transversal per seguir to recte vers a l’oest. Zona molt planera.

Km. 95,6 (631,2) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que passa, mitjançant un túnel, per sota de la via del tren AVE.

Km. 95,7 (631,3) – A l’altre costat del túnel trobem un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques GR-3.

Km. 95,9 (631,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 96,4 (632,0) – Estem davant d’un tancat habilitat per la pràctica de paint-ball. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra per seguir en direcció S.O. Marques GR-3. Suau pujada.

Km. 96,5 (632,1) – Estem davant del Mas de Miravall, ignorem una pista a la nostra dreta que es d’accés a l’esmentat mas, continuem vers al S.O.

Km. 96,7 (632,3) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem. Rètol indicador.

Km. 96,8 (632,4) – Anem a parar a una pista tranversal. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Marques GR-3. Perdem alçada de manera molt suau. Acte seguit anem paral.lels a la autopista AP-2, per una pista planera. Marques GR-3.

Km. 97,6 (633,2) – Després d’un revolt anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra.

Km. 97,9 (633,5) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra i passem per un pont per sobre de la autopista AP-2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 98,4 (634,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O. Marques GR-3.

Km. 98,8 (634,4) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 98,9 (634,5) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 99,1 (634,7) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra allunyant-nos de manera gradual de l’autopista. Marques GR-3.

Km. 99,3 (634,9) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.O.

Km. 99,5 (635,1) – Creuem una pista transversal i seguim recte vers al S.O.

Km. 100,1 (635,7) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i a la qual donarem l’esquena per continuar recte vers al S.O. Travessem una zona de plans conegudes com Collroig.

Km. 100,8 (636,4) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ens comunicaria amb un vial asfaltat molt proper. Ignorem el brancal i seguim recte vers al S.O.

Km. 101,2 (636,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 101,3 (636,9) – A l’alçada d’un revolt deixem el vial asfaltat i pugem vers a la nostra esquerra per un camí es desús, bastant ple de vegetació. La pista en desús, molt curta, va a morir a una mena de cul-de-sac que es un camp abandonat. Pugem per forta pendent cap a la carretera ben visible a sobre nostre. Darrer tram sense camí definit.

Km 101,6 (637,2) – Coincidim amb la carretera LV-7023 que seguíem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem a la població de Castelldans. Passarem per davant de l’església de Santa Maria de Castelldans, situada just a l’inici de la població, seguirem pel carrer Major fins a la Plaça Catalunya, seguirem per l’avinguda de les Garrigues per sortir de la població. Marques del GR-3 i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 102,5 (638,1) – Sitges del Xoll. Sortim de la població de Castelldans. Abandonem la carretera C-233 (que es la prolongació natural de l’avinguda de les Garrigues) i prenem un vial vers a la nostra dreta i de seguida una pista, també cap a la nostra esquerra per dirigir les nostres passes vers al oest, tendència S.O. Aquesta nova pista discorre paralel.la a la carretera que resta ben visible a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 102,7 (638,3) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’O.S.O.

Km. 103,3 (638,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 103,5 (639,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i seguim per la pista de terra,. Ample i molt planera, que surt vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència N.O. Creuem els Herbassars de Castelldans. Marques del GR-3.

Km. 104,1 (639,7) – Surt un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem transitat per una vall molt oberta coneguda com la Vall de Matxerri.

Km. 105,0 (640,6) – Trencall que surt a la nostra esquerra en perpendicular i que prendrem per continuar en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 105,3 (640,9) – Cabana d’en Baluard. Seguim recte per la pista vers al S.O.

Km. 105,8 (641,4) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 105,9 (641,5) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que descartem per seguir recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 106,3 (641,9) – Pla de Matxerri. Brancal que surt a la nostra dreta i que descartem, ara la pista pren direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 106,5 (642,1) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem en un indret amb nidificacions d’ocells que fa que hi hagi restriccions puntuals de pas (que no ens afecten), depenent de l’època de l’any. La pista que acabem de descartar es un exemple.

Km. 107,2 (642,8) – Lo Tancat Vell. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta on la pròpia unió de camins dibuixen una mena de triangle. Encaminem les nostres passes vers a l’oest.

Km. 107,4 (643,0) – Nova intersecció de pistes, seguim ara vers a la nostra esquerra deixant a la dreta un brancal en forma de “V” i re orientant de nou les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-3.

Km. 107,7 (643,3) –  Creuem de manera transversal un vial asfaltat i seguim per una planera pista de terra en direcció S.O. Marques del GR-3.

Km. 108,3 (643,9) – Nus de pistes. Seguim recte deixant una doble bifurcació a la nostra dreta i una tercera pista a la nostra esquerra.

Km. 108,6 (644,2) – Mas de Melons. Deixem la pista i prenem una drecera poc marcada vers al sud per davallar per terreny obert. Marques del GR-3.

Km. 108,9 (644,5) – Vall de Melons. Tornem a coincidir amb una pista, la qual ja era ben visible quan hem iniciat la drecera de baixada. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Seguim ara un llarg tram per aquesta vall oberta, sense pèrdua possible. Només trobem una falsa bifurcació al tram central del sector. Tant el brancal dret com l’esquerra s’uneixen al poc. Les marques de GR-3 ens porten pel segon.

Km. 110,6 (646,2) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 110,7 (646,3) – Bifurcació. Abandonem el llit de la vall i seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud. Al poc la pista descriu una diagonal i guanya alçada.

Km. 111,2 (646,8) – Los Plans. Tram final d’aquest darrer curt sector de pujada. Creuem una pista de manera transversal i seguim en diagonal vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 111,4 (647,0) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 111,8 (647,4) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra, també en direcció N.O. dibuixant un revolt.

Km. 112,0 (647,6) – Nova unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta guanyant alçada en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 112,1 (647,7) – Roca dels Set Minyons. Anem a parar a una carretera que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 113,0 (648,6) – Creuem de manera transversal la carretera LV-7021. Seguim tot recte pel vial asfaltat que creua per sobre el riu de Set i al poc comença a guanyar alçada en direcció S.O. Marques del GR-3. Passem pel costat de la població d’Aspa que resta a la nostra esquerra, a tocar. Veurem el Palau-Castell d’Aspa que tanca la població pel seu extrem.

Km. 113,6 (649,2) – Deixem la carretera asfaltada i seguim per una pista que neix a la nostra dreta, a tocar d’una granja, la mateixa acaba en un cul de sac, davallem uns metres a la recerca d’un corriol que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Al agafar el corriol ens retrobem les marques del GR-3.

Km. 115,1 (650,7) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra esquerra guanyant alçada tot dibuixant una ziga zaga. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 115,3 (650,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.

Km. 115,7 (651,3) – Deixem la pista principal i agafem una senda que davalla vers a la nostra dreta en direcció N.N.E. Marques del GR-3.

Km. 116,0 (651,6) – Bifurcació. Seguim el brancal superior, o sigui el de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 116,1 (651,7) –  Abandonem la pista i agafem un corriol que surt a la nostra esquerra i que segueix flanquejant a mig vessant en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 116,5 (652,1) – Bifurcació de sendes. Seguim vers a la nostra dreta perdent alçada i apropant-nos, mica en mica, al fons de la vall, sempre en direcció N.O. i seguint les marques del GR-3.

Km. 116,9 (652,5) – Creuem el riu de Set per continuar transitant pel marge dret de les aigües. La senda guanya alçada de manera suau i en diagonal vers al N.O. passant per sota d’una mena de coves de terra erosionades.

Km. 117,3 (652,9) – Lo Terrox. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 117,6 (653,5) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al centenar de metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 118,4 (654,0) – Creuem de manera transversal una pista. Estem a tocar del Pla de la Peixera que resta a la nostra dreta. Baix al riu, a tocar, tenim una zona de barraques habitades.

Km. 119,1 (654,7) – Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim vers a l’esquerra en direcció oest.

Km. 119,4 (655,0) – Creuem en transversal la carretera C-12 per continuar per la pista tot recte, si be la mateixa descriu un revolt just després d’aquesta intersecció i re orienta les nostres passes vers al nord, deixant un brancal a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 119,7 (655,3) – Bifurcació. Seguim recte vers al nord, deixant una pista perpendicular a la nostra esquerra.

Km. 119,9  (655,5) – Nus de pistes. Seguim pel brancal de la nostra esquerra en direcció N.O. i després O. Creuem els Plans de Vinfaro.

Km. 121,4 (657,0) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. En realitat es l’accés a la planta de tractament de residus del Segrià, que ara estem flanquejant durant una bona estona, al tractar-se d’una instal·lació de grans dimensions que ocupa molt de terreny. Seguim la pista vers a ponent. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,1 (657,7) – Lo Pla Dellà. Cruïlla de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una ample pista en suau pujada que ens orienta les nostres passes vers al nord.

Km. 122,3 (657,9) – Una cruïlla. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció oest. Creuem un sector conegut com les Solanes. Transitem pel mig de camps de arbres fruiters.

Km. 123,2 (658,8) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 123,6 (659,2) – Nus de pistes i camins. Seguim tot recte en direcció N.O. deixant a la nostra esquerra dues pistes i a la nostra dreta dos camins, un dels quals es una trialera. Marques del GR-3.

Km. 123,9 (659,5) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 124,8 (660,4) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que obviem per seguir recte en direcció N.O.

Km. 125,3 (660,9) – Creuem en transversal una pista i passem per un túnel que ens permet travessar per sota l’autopista AP-2. Marques del GR-3.

Km. 125,4 (661,0) – A l’altre costat del túnel creuem novament una pista transversal i seguim tot recte en direcció N.O. Travessem el Pla de les Boqueres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 125,7 (661,3) – Passem per sota del Pont de les Cinc Boqueres. Passem per sota la canal d’aigua de Serós. Una vegada a l’altre costat de les arcades trobem una bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta. Seguim transitat pel mig de camps de conreus d’arbres fruiters. Marques del GR-3.

Km. 126,4 (662,0) – Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta.

Km.  126,8 (662,4) – Anem a parar a la carretera C-230a, que creuarem per agafar una pista que va a tocar, paralel.la a una canalització d’aigua i que re orienta les nostres passes vers al N.E. Marques del GR-3.

Km. 127,4 (663,0) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim vers al N.E. pel marge esquerra de la canal d’aigua.

Km. 127,5 (663,1) – Inici de l’asfalt. Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular i continuem en paral·lel a la canal d’aigua. Marques del GR-3.

Km. 128,1 (663,7) – Travessem la Canal d’Urgell. Vial asfaltat que creuem en transversal. Seguim recte vers al N.E. continuant paral·lels a la canalització d’aigua de rec.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 128,5 (664,1) – Girem vers a la nostra esquerra per re orientar les nostres passes vers al N.N.O. creuant les planes conreades de les Hortes, abandonant definitivament la canal de rec. Marques del GR-3.

Km. 129,3 (664,9) – Los Pantamolls. Zona de vegetació de ribera. Pista transversal que seguim vers a la nostra dreta en direcció est.

Km. 129,5 (665,1) – Presa de Butsènit, que ens permet creuar el riu Segre.

Km. 129,6 (665,2) – Essent a l’altre costat del riu trobem una intersecció. Seguim la pista planera vers a la nostra dreta, en direcció oest, seguint ara un llarg tram paral·lel al riu i condicionat per anar en bici i caminant. Llarga secció sense pèrdua possible que ens va apropant, paulatinament, a Lleida. Rètol indicador i estaca a cada punt quilomètric d’aquesta mena de passeig vora el riu. Al principi d’aquets tram passem pel costat dels Aiguamolls de Rufea.

Km. 133,1 (668,7) – Passem per sota la via del trena l’alta velocitat que enllaça Madrid – Lleida – Barcelona.

Km. 133,6 (669,2) – Abandonem la pista del costat esquerra del riu i creem el propi riu Segre per una passarel·la metàl·lica. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 134,0 (669,6) – Inici de l’asfalt. Seguim recte vers al nord.

Km. 134,7 (670,3) – Torre del Melción. Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 135,0 (670,6) – Passem sota un pont que resta a la nostra dreta i que ens permet el pas per sota la carretera LL-11 Entrem així a la població de Lleida. Girem pel carrer de Pere de Cabrera vers a la nostra esquerra, passant pel costat d’una zona comercial per arribar al c. de Jaume II, ample passeig que discorre entre el riu Segre i el campus universitari. Seguim en direcció N.E. per crear el riu Segre pel pont de La universitat i una vegada a l’altre vora, a la Plaça Espanya, girem vers a la nostra dreta per l’avinguda de Madrid fins a situar-nos davant de l’església de Sant Jaume. Iniciem la pujada pel barri vell de la ciutat, en concret pel carrer dels Cavallers , passant pel costat del Convent del Roser i sempre en sentit ascendent arribar a la fortificació de la Seu Vella.Km. 137,2 (672,8) – Fortificació de la Seu Vella de Lleida, punt final del novè tram i dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR EL TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cervera-lleida-41162608

SENDERS DEL 1714 – TRAM PRATS DEL REI – CERVERA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (482,4)  Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt inicial del present tram (el vuitè) dels senders del 1714. Comencem a caminar vers al sud seguint un corriol que voreja l’església del conjunt de masos de la Manresana. Taques blaves.

Km. 0,3 (482,7) – Bifurcació. Trobem dos corriols estrets. Seguim el de la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E. taques blaves.

Km. 0,5 (482,9) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. Taques blaves.

Km. 2,1 (484,5) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista principal en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,3 (484,7) – Anem a parar a la carretera asfaltada BV-1301 en les proximitats del mas de Can Passada, que resta a la nostra dreta. Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui vers a l’esquerra, en direcció nord.

Km. 2,5 (484,9) – Deixem la carretera asfaltada i seguim una pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció E.S.E. Marques GR i blaves.

Km. 2,8 (485,2) – Clot del Cego. Deixem la pista de terra i seguim per un corriol ascendent, ben marcat, que neix a la nostra dreta en direcció S.E. Marques GR i blaves.

Km. 3,1 (485,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per girar de nou cap a la dreta per un segon trencall. Desprès de la segona intersecció la nostra marxa seguirà essent en direcció S.E., tendència més cap al sud, per anar girant gradualment cap a l’est. Seguim el llit natural de la Vall del Torrent de Can Mates, sempre cap a llevant. Marques GR i blaves.

Km. 5,4 (487,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud. Creuem el torrent (normalment sec) del nervi de la vall per la qual anàvem perdent alçada de manera molt suau. Ara guanyarem alçada, també de manera molt suau. Coincidim amb les marques del GR-7, continuen havent marques blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,4 (488,8) – Passem pel costat del Mas de Ca l’Eusebi, que resta a la nostra dreta, i acte segut creuem les aigües de la Riera de Maçana. Just passat el curs del rierol neix a la nostra esquerra un brancal secundari que ignorem. Seguim per la pista principal, guanyant alçada de manera molt suau, vers al S.S.E. Al poc travessem la Plana de Cal Roig.

Km. 7,1 (489,5) – l’Escolà. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra que traspassa una mena de collet i davalla per la vall del costat, dirigint les nostres passes vers al S.E. Continuem amb les marques del GR-7, però just en aquest punt deixem les marques blaves.

Km. 7,5 (489,9) – Can Bleda. Bifurcació. En aquest indret hi ha una font i una ermita. Seguim la pista ascendent que segueix tot recte en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km 8,5 (490,9) – Obaga del Mas del Tronc. Deixem la pista per agafar un corriol ascendent, que neix a la nostra dreta en direcció sud i que puja pel mig del bosc amb forta pujada. Cartell artesanal indicador a la cruïlla, que ens informa que es l’accés al proper refugi de Mas del Tronc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7 (491,1) – Mas del Tronc. Refugi de muntanya. Seguim pujant pel corriol el mig del bosc en direcció S, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km  9,3 (491,7) – Part alta de la pujada. Anem a parar a una ample pista. Entrem de ple al Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Durant un bon tros haurem de caminar sota els gegantines torretes dels molins de vent. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 10,8 (493,2) – Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem al cor del parc eòlic i continuem caminant sota els enormes molins blancs. Cartell indicador. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,2 (493,6) – Bifurcació. Ignorem el brancal de surt a la nostra dreta i seguim pel vial asfaltat de la part alta del serrat en direcció a ponent. Cartell indicador.

Km. 11,8 (494,2) – Anem a parar a u nou vial asfaltat (carretera BV-1031) que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Em flanquejat prèviament el vessant sud de cim de la Còpia de Palomes, cota màxima de la Serra de Rubió.

Km. 12,2 (494,6) – Pla del Casetà. Tornem a deixar la carretera i prenem un nou vial, també asfaltat, que discorre per sota dels molins de vent i que surt a la nostra dreta també en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 12,7 (495,1) – Cartell indicador, sender que surt a la nostra esquerra i que te marques del PR. Nosaltres obviem aquest camí i seguim pel GR-7 mitjançant el vial asfaltat que es va reorientant vers a l’E.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,9 (495,3) – Creuem de manera transversal una pista, seguim tot recte pel vial asfalta vers a l’est, tendència S.E.

Km. 13,3 (495,7) – Pla del Rabasser. Tornem a creuar una pista transversal per seguir pel vial asfaltat tot recte.

Km. 13,6 (496,0) – Estem a punt de sortir del Parc eòlic de la Serra de Rubió. A la nostra dreta hi trobem construccions de les instal·lacions elèctriques del parc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,0 (496,4) – Planes del Puig. Deixem a la nostra esquerra un vial descendent i seguim tot recte pel vial asfaltat vers a l’est. Marques del GR-7.

Km. 14,8 (497,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta (senyal de vial sense sortida) per continuar davallant de manera suau pel vial asfaltat. Val a dir que aquesta pista que obviem es l’accés a la Casa Berenguer, mas que resta a la nostra dreta i que aviat passarem pel costat.

Km. 15,6 (498,0) – Poble de Rubió. Deixem a la nostra esquerra el vial d’accés al centre d’aquest petit poble. Al poc passem per davant de l’església de Santa Maria de Rubió. Continuem davallant de manera suau vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,9 (498,3) – A l’alçada d’un revolt de la carretera, deixem la mateixa i seguim per un camí que davalla en direcció sud, tot passant pel costat del cementiri que resta a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,2 (498,6) – Conjunt de cases de Ca l’Alzina i Cal Tató. Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.

Km. 16,3 (498,7) – La pista fa un revolt i gira d’orientació, però de seguida trobem una drecera que neix a la nostra esquerra i que agafarem per davallar de manera pronunciada pel mig del bosc. Marques del GR-7.

Km. 16,5 (498,9) – Solana de Cal Tató. Anem a parar de nou a terreny asfaltat, en concret a l’esplanada que hi ha al sud del conjunt de cases que hem flanquejat. Creuem tot recte vers al S.O. i anem a la recerca d’un corriol descendent. Marques de GR-7. Cartell indicador.

Km. 16,6 (499,0) – Bifurcació de senders. Seguim el de la nostra esquerra, descendent, en direcció S.O. i amb marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,0 (499,4) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per segui per la senda principal que continua davallant de manera suau però constant vers al S.O. Al poc passem pel costat de les runes de  Can Rigolfes.  Aquest tram que estem davallant, de vegetació arbustiva i baixa, rep el nom de la Costa de Puig Grau.

Km. 17,6 (500,0) – Torrent de Marrinxes (gairebé sempre sec). El corriol mica en mica ha anat guanyant amplada fins a convertir-se en una pista. Se’ns incorpora un brancal secundari per la nostra esquerra i als pocs metres trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 17,7 (500,1) – Nou brancal que se incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte, per una pista ja ben ample, en direcció sud. Al poc deixem a la nostra dreta el mas de Cal Bertran.

Km. 18,6 (501,0) – Cal Pallerols. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9 (501,3) – Voregem el mas de Cal Codinelles deixant-lo a la nostra dreta i anem a parar a una nova pista transversal que seguirem alhora vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 19,0 (501,4) – Rasot de Codinelles. Un brancal secundari se’ns incorpora per la nostra dreta en perpendicular. L’ignorem i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-7.

Km. 19,2 (501,6) – Riera de Rubió. Creuem un vial asfaltat i seguim per un corriol que discorre paral·lel a la riera en direcció O.S.O. Marques del GR-7. Iniciem ara un tros de camí força agradable sota l’empara de la vegetació de ribera. Cartell indicador.

Km. 19,5 (501,9) – Petita zona de pícnic. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pel corriol tot recte al marge esquerra de les aigües de la riera. Marques del GR-7.

Km. 19,6 (502,0) – Anem a parar a una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Es el moment d’abandonar el corriol paral·lel a la riera i pujar per aquest nou vial.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,7 (502,1) – Drecera que neix a l’esquerra de la pista i que ens fa pujar de manera directe i accentuada per un vessant mig herbós mig boscos. Marques de GR-7. Als pocs metres trobem l’asfalt de la carretera BV-1037 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem al Pla de Rubió.

Km. 19,9 (502,3) – Conjunt de cases de Cal Cintarró, Cal Torre i Torredenuça. Deixem de nou l’asfalt per seguir per un camí bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al sud.

Km. 20,1 (502,5) – Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal. Seguim tot recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 20,2 (502,6) – Falsa bifurcació. Tant una brancal com l’altre tornen a unir-se 100 metres endavant. Seguir les marques de GR-7 que van pel brancal inferior, o sigui, el de l’esquerra. Passem pel costat de Cal Cesc, masia propera que no divisarem al estar nosaltres dins del bosc i localitzar-se el mas en els plans situats per sobre nostre.

Km. 20,7 (503,1) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la nova pista en ascendent vers a la nostra dreta, deixant als pocs metres un brancal secundari a la nostra esquerra per continuar pujant en direcció S.O. fins dalt d’una pla, on la marxa es re orienta vers a ponent.

Km. 21,4 (503,8) – Conjunt de cases de Can Traver. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,5 (503,9) – Plans de Traver. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,8 (504,2) – Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,9 (504,3) Clot del Ganxo. Travessem una pista per seguir tot recte pel corriol que perd alçada de manera decidida pel mig del bosc.

Km. 22,4 (504,8) – Creuem en transversal la carretera C-1412a. Seguim davallant pel mig del bosc vers al sud. A la part final de la baixada hi trobem el reixat de protecció de l’autovia A-2. Seguim al seu costat pel marge d’un camp de conreu, ara en direcció N.O., a la recerca del pas a nivell per sota d’aquesta important via de comunicació.

Km. 22,7 (505,1) – Túnel que ens permet creuar per sota, al costat de la Riera de l’Anoia, l’autovia A-2, marques del GR-7.

Km. 22,9 (505,3) Pont de Cal Ganxo i Hostal de Cal Ganxo. Anem a parar a l’asfalt de la carretera N-IIa, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. El camí de Sant Jaume està indicat amb marques grogues (sageta) en el sentit de la marxa que fem nosaltres, i amb marques vermelles (també sagetes) pels que fan el camí en direcció contrària.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,1 (505,5) – En aquest punt deixem les marques del GR-7 i seguim per l’antiga carretera, avui en dia gairebé de desús pel transit de vehicles, tot recte en direcció N.O. Coincidim a partir d’ara amb el Camí de Sant Jaume. Ve un llarg tram d’asfalt, pesat, feixuc i monòton. Cartell indicador.

Km. 25,3 (507,7) – Després d’haver deixat enrere les Planes de la Joncosa, ens trobem amb l’Hostal Jorba i la seva benzinera. Seguim sense pèrdua possible per l’antiga N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 25,9 (508,3) – Passem per sota l’autovia A-2 mitjançant un túnel. Seguim per l’antiga N-IIa sempre en tendència a ponent i seguint el camí de Sant Jaume.

Km. 26,7 (509,1) – Tornem a creuar-nos amb l’autovia A-2, la qual travessarem ara gràcies a l’auxili d’un pont. Seguim per la monòtona N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 27,8 (510,2) – Abandonem momentàniament l’asfalt de la N-IIa per seguir per una ample pista que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Durant el trajecte que em coincidit amb l’antiga carretera hem deixat enrere els punts quilomètrics de 541 a 545, ambdós inclosos. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 28,0 (510,4) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que s’endinsa en un túnel i seguim tot recte per la pista ascendent en direcció O, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas del Simó.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,6 (511,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 28,8 (511,2) – Anem a parar a un vial asfaltat ascendent que seguirem en pujada vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 28,9 (511,3) – Prenem una pista horitzontal que surt en perpendicular a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Al poc entrem dins de la població de Santa María de Camí i perdem alçada. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 29,1 (511,5) – Església de Mare de Déu del Camí. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de l’antiga N-IIa que seguirem vers a la nostra esquerra, cap a ponent. Cartell indicador i panell informatiu de l’església.

Km. 29,9 (512,3) – Després d’un tram de carretera on deixem enrere el punt quilomètric 539 i passar pel costat del mas de Cal Rosor, que resta al marge dret del vial, abandonem la carretera principal i prenem un nou vial asfaltat que surt a la nostra dreta. Cartell indicador del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (512,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al oest per la carretera secundària. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 30,5 (512,9) – Entrem dins de la població de Porquerisses que creurem e la seva integritat per la carretera secundària que es el seu eix central, sempre cap a ponent i passant pel costat de l’església de Sant Genis. Cartells indicadors a l’entrar i al sortir de la població.

Km. 30,8 (513,2) – Poc abans d’incorporar-nos de nou a la N-IIa deixem l’asfalt per seguir una pista que neix a la nostra esquerra i que discorre per una mena d’avinguda sota l’ombra dels plataners, en direcció O, tendència S.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 31,1 (513,5) – Plana del Roig. Brancal que neix a la nostra esquerra i que agafem (cartell indicador) per girar de nou als poc metres, ara vers a la nostra dreta, per seguir un corriol estret un amb un xic tancat per la vegetació i que re orienta les nostres passes vers al O i després S.O. Anem paral·lels i a tocar del riu Anoia, si be no l’arribem a creuar.

Km. 31,8 (514,2) – Deixant a la nostra esquerra el mas de Cal Foc Encès, i després d’un curt tram de pujada, tornem a coincidir amb l’antiga N-IIa, a l’alçada del mas conegut com la Quinta Forca. Seguim la carretera vers a ponent. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,0 (514,4) – Pont d’Angleçola, on hi ha una bifurcació de carreteres i una parada d’autobús. Ara seguirem un llarg tram de carretera monòton, avorrit i sempre en suau i constant pujada. Durant aquest llarg tram d’asfalt deixem enrere els punts quilomètrics 536 a 533, i construccions com l’Hostal del Violí i Cal Baiona (tots dos abandonats)

Km. 36,5 (518,9) – Coll de la Panadella. Important nus de carreteres amb serveis com hostal, restaurants i benzinera, avui en dia amb visible decadència des de la construcció de l’autovia A-2 que ha desviat la gran majoria de transit rodat de la zona.

Km. 36,8 (519,2) – Deixant la rotonda enrere i la benzinera, abandonem per fi l’asfalt i comencem a caminar per una pista que neix a la nostra esquerra i que pren direcció oest. Just a la cruïlla o a la bifurcació hi ha la construcció relativament nova de l’església de la Mare de Déu del Bon Viatge. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,0 (519,4) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,2 (519,6) – Pla de la Torre. Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.  Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,4 (519,8) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

Km. 38,5 (520,9) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest. Passem pel costat de la Font de Josefa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 39,2 (521,6) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O. Estem en una mena de vall molt oberta que justament es coneguda com La Vall.

Km. 39,3 (521,7) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O.

Km. 40,0 (522,4) – Anem a parar a la carretera LV-2032, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,1 (522,5) – Pista de terra que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar per l’asfalt de la carretera vers a l’oest i al poc, de nou, vers al N.O.

Km. 40,4 (522,8) – Lo Colomer. Mas granja que deixem a la nostra esquerra (brancal d’accés que ignorem) per seguir tot recte per la carretera vers al N.O.

Km. 41,2 (523,6) – Poble de Pallerols i església de Sant Jaume de Pallerols. Plaça amb font. Creuem el poble i seguim per la carretera LV-2032 vers al N.O. Creuem les Planes de riu Ondara. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 42,7 (525,1) – Creuem el poble de Sant Antolí i Vilanova, on trobem l’església de santa Maria. Seguim tot recte per la carretera que es l’artèria principal del poble. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població.

Km. 43,5 (525,9) – Població dels Hostalets. Església de Sant Jordi. Creuem la població pel centre seguint el eix central (que ja no es la carretera LV-2032) vers al N.O. Cartells indicadors. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 43,6 (526,0) – Anem a parar a un nou vial perpendicular, que es la carretera L-203, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador.

Km. 43,9 (536,3) – Riu Ondara. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 44,4 (526,5) – Mas del Molí. Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 44,9 (527,3) – Els Ergullols, pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (528,4) – Sant Pere d’Arquells. Creuem la població pel carrer de Sant Pere, deixant a la nostra dreta l’esglèsia.

Km. 46,1 (528,5) – Oratori. Trifurcació. Malgrat que a la cruïlla hi ha un cartell indicador que ens informa que hem de seguir recte per una pista asfaltada per seguir el camí de Sant Jaume, nosaltres anirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O, abandonant l’asfalt. De fet aquí neixen dos variants, ja que totes dues tenen les seves marques i els seus rètols indicadors. Nosaltres optarem per la que va per sobre de la serra situada més al sud.

Km. 46,2 (528,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció . Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume. La pista inicia una llarga i constant pujada vers al  S.O.

Km. 46,7 (529,1) – Falsa bifurcació, ja que en realitat es tracta d’una drecera. Pujarem seguint la pista principal, o sigui vers a la nostra esquerra, i dibuixant el revolt que fa la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,9 (529,3) – Tossal dels Avellaners. Ja estem dalt del cordal. Unió de pistes. Coincidim, a partir d’aquest punt, amb les  marques del GR-171. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 47,1  (529,5) – Corral del Monjo. Oratori – ermita. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 47,2 (530,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 48,0 (530,4) – Bosc del Corral. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume. Iniciem un tram de baixada, endinsant-nos en una mena de vall molt ample.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2 (531,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a la dreta en direcció nord.

Km. 49,3 (531,7) – Revolt i nova bifurcació. Obviem el brancal que surt a al nostra dreta i re orientem les nostres passes vers al O.N.O. tram molt planer. Marques del GR-171. Seguim una mena de vall molt oberta, es una zona coneguda com el Montpaó.

Km. 50,6 (533,0) – Mas Cremat. Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-171.

Km. 50,8 (533,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte. Cartell indicador. Al poc passem pel costat de l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, indret on la pista fa un revolt i re orienta les nostres passes vers al N.E. Cervera ja es ben a prop i visible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,3 (533,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 51,4 (533,8) – Les Sorts del Massot. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra dreta i creuem el riu d’Ondara. Iniciem un tram de pujada en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (534,1) – entrant pel barri de Sant Francesc, ja hi som als carrers de la població de Cervera. Pugem en direcció nord i després oest per la forta pujada del carrer de Sant Francesc per endinsar-nos en el laberíntic casc antic de la població seguint la successió de carrer Nou, carrer Costa de Grimau i carrer de Sant Bernat, per anar a parar a la plaça de l’Ajuntament.

Km 52,4 (534,8) – Església de Santa Maria de Cervera. Seguim ara el carrer Major en direcció nord, passant per la Plaça de Santa Anna i seguint pel carrer de Santa Anna.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2 (535,6) – Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima, punt final d’aquest vuitè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/prats-del-rei-cervera-41158142

FOTO PAKO CRESTAS

MONTLLEÓ (LA SEGARRA)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

El despoblat Montlleó era una entitat de població del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra.

Està situat al sector septentrional del terme, al turó del Castell de Montlleó. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells. Com a llocs d’interès te les ruïnes del Castell de Montlleó i l’església romànica de Santa Maria. El despoblat està dalt del turó del castellot de Montlleó, el punt més alt de la comarca.

L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia se’n conserven dos; per dins hi ha reformes de l’època gòtica i neoclàssica; s’hi alça un airós campanar del principi del segle XIX.

Autor: PAKO CRESTAS