Etiqueta: Ripollès

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Poble de Beget * Torrent dels Trulls * El Sunyer * Torrent de Bellestil * Masos del Bac * Pla dels Claus * Mas de las Figuera * Fajosa d’en Batlle * bassa de Monars * Coll Ferriol * Cim del Comanegra.

Punt de partida: Poble de Beget, 610 metres

Com arribar-hi: Beget està comunicat per la carretera que neix a mig camí entre Camprodon i Prats de Molló i que se dirigeix vers a la Garrotxa, passant, prèviament, per Rocabruna i anant a parar a Oix.

Horari: 3 hores i 15 minuts per la pujada i 2 hores 45 minuts per la baixada.

Desnivell: 947 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Durant la pujada travessem dos rius o torrents, un justa al sortir del poble i un altre quan portem menys d’una hora de marxa. No hi ha fonts durant el trajecte, o sigui que el millor serà aprovisionar-nos d’aigua a Beget, on si que hi ha fonts.

Descripció itinerari: 0,00 h. Poble de Beget, 610 metres, essent davant de la plaça de l’església hi trobem un rètol indicador, traspassem el pont i anem pel marge esquerra del poble, en direcció E-N.E. pels carrerons que guanyen alçada vers a les afores d’aquesta petita i entranyable població.

0,05 h. Ja hi som al costat de les darreres cases del poble i trobem una bifurcació amb un rètol que ens indica que el camí del Comanegra es el que puja vers a l’esquerra. Atenció, nosaltres haurem de continuar pel camí horitzontal de la dreta que, segons el rètol, ens duu a Bestracà. Taques grogues. Passem pel costat d’una darrera construcció aïllada i de seguida ens trobem amb el curs del riu, es tracta del Torrent dels Trulls. No hi ha pont, i si les aigües baixen nodrides no ens quedarà mes remei que descalçar-nos. A l’altre costat de les aigües trobem que el camí de seguida comença a dibuixar unes marcades ziga zagues ascendents en mig del bosc. Taques grogues.

0,20 h. Traspassem una pista transversal, continuem pujant vers a l’est pel mig del bosc. Corriol ben marcat i indicat amb taques grogues.

0,25 h. Ens trobem amb un parell de construccions, a partir d’aquest moment el camí ens transforma en pista de terra que continuarem en sentit ascendent vers al S.E.

0,30 h. El Sunyer. Mas amb turisme rural. Compte amb els gossos. A partir d’aquest punt trobem una pista de terra ample i ben marcada que continua sense pèrdua possible vers a l’est. Aquesta pista es transitable per vehicles.

0,50 h. Torrent de Bellestil. La pista continua ben marcada i sense pèrdua, agafant ara direcció vers al sud. Taques grogues esporàdiques.

1,00 h. Masos del Bac. Conjunt dispers de cases. La pista ara comença a presentar mal estat pel transit de vehicles, però cap mena de problema per continuar-hi a peu. Traspassat el conjunt de cases la pista, ja en constant ascens, dibuixa un marcat revolt i es re orienta vers al N.E.

1,25 h. Pla dels Claus. 880 metres. Es el moment d’abandonar la pista principal. El Pla forma una mena de coll amb prats. Les senyals de pintura que ens indiquen el punt on hem d’abandonar la pista son prou clares, al estar localitzades en un gran arbre aïllat. Continuem dons vers a l’esquerra per una camí ample en desús que puja vers al nord fen ziga zagues. Taques grogues

1,30 h. Runes del Mas de las Figuera. Passem per davant de les runes indret on el camí en transforma en un corriol que va a parar al peu de les cingles situades sobre el que resta de construcció, per anar pujant després pel ben mig de bosc, dibuixant ziga zagues en la pronunciada pendent, en tendència vers al N.E. Taques grogues i algun tram amb fites.

1,50 h. Coronem i traspassem una mena de aresta boscosa coneguda com la Fajosa d’en Batlle, cota 1.106 metres, el camí continua vers a l’esquerra en direcció est. Cal parar bastant atenció a les marques en aquesta zona en general, ja que el corriol no sempre està prou ben marcat i el terreny sovint es un xic dispers.

2,10 h. En una zona que forma una mena de prat en un altiplà, deixem d’anar vers al E per tornar a dirigir-nos vers al N-N.E. pendent amunt. Seguir les taques grogues amb atenció.

2,25 h. Prat alta de la pujada on el terreny s’obre i arribem a una mena de cota o altiplà herbós. Continuem vers al nord, taques gorgues esporàdiques. Traces de camins paral·leles obertes pel bestiar. Passem al costat de la bassa de Monars.

2,45 h. Coll Ferriol. Traspassem una ample pista i tot seguit encarem la pujada vers al cim, ja ben visible, per guanyar les darreres i llargues pendents herboses. Cartell indicador. En aquest punt abandonem les taques de color grog per continuar les taques vermelles i verdes. El camí, un xic discontinu, puja primer a ple vessant vers al nord i després comença descrivint una llarga travessia diagonal ascendent vers a la dreta, o sigui, vers a l’est. Quan passem per sota el cim tenim dos alternatives. La primera consisteix en abandonar el camí i pujar directament pel vessant obert d’herba i de pendent pronunciada vers a l’aresta situada a pocs metres del cim. La segona consisteix en continuar el camí fins al marge de una mena d’aresta que es després al sud del cordal principal i continuar a plena cadena vers a l’oest per coronar el cim. Aquesta segona opció es més còmoda però comporta 5 minuts més de marxa.

3,15 h. Cim del Comanegra. 1.557 metres. Sostre de l’Alta Garrotxa. Curiosament els arbres no permeten una bona panoràmica des del cim, si anem a la cota secundaria situada 2 minuts més a l’oest, solucionarem el problema de la manca de perspectiva.

Descens: Pel mateix camí en sentit descendent. Calcular 2 hores 45 minuts pel retorn.

IMPRESCINDIBLE:

Beget i el romànic: Beget és un poble de l’Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l’any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). Situat a la capçalera del riu de Llierca, les seves cases de pedra s’agrupen al voltant de la riera de Beget. Avui és un poble turístic i de segones residències. Al 2005 tenia 27 habitants. Cal destacar l’església de Sant Cristòfol, veritable joia del romànic català. És un edifici d’una sola nau, amb l’absis amb arcs llombards, amb un gran finestral i un campanar que és una torre llombarda de planta quadrada, que destaca per damunt les teulades del poble.

Pel que fa a la decoració interior, es poden trobar altars barrocs, un retaule gòtic i la Mare de Déu de la Salut, amb alabastre de Beuda, la pica baptismal i la Majestat, talla romànica policromada d’uns dos metres d’alçada del segle XII, considerada una de les obres cabdals de l’escultura romànica catalana. Amb motiu del 75è aniversari del Museu Nacional d’Art de Catalunya, aquesta obra va ser mostrada fora del seu emplaçament per primera vegada. Es va aprofitar l’ocasió per restaurar la peça. L’interior de l’església no va patir destrosses durant la guerra civil espanyola el 1936 ja que els veïns ho varen impedir.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.