1a EDICIÓ TREKKING FLAMA ETERNA – GRUP OBERT AMB EN PAKO CRESTAS – 17 A 21 AGOST 2020

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Concluem el nostre ventall de sortides programades per aquest estiu, tot organitzant grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 17 al 21 d’agost per fer l’anomenat TREKKING FLAMA ETERNA, que enllaça Carançà amb el Canigó.

El planning es el següent:

  • 17 Agost. Trobada. Inici de la ruta a Toès. Pujada per les gorges de Carançà fins el refugi de Carançà on farem nit.
  • 18 d’agost – travesia Refugi de Carançà a Ulldeter. Nit al Alberg Pastuira.
  • 19 d’agost – Travesia Ulldeter – Esquerdes de la Roja – Ref. Mariailles. Nits a l’esmentat refugi.
  • 20 d’agost – Ref. Mariailles – Pica del Canigó – Vernet. Nit a Gite d’Etape a Vernet.
  • 21 d’agost- Baixada a Vilafranca de Conflent on agafarem el tren Grog per tornar a Toès.

El preu es de 230,00 euros i inclou:

  • Gestió integral de les reserves per part de l’organització.
  • Mitja pensió als refugis, més picnic pel segon , tercer i, quart dia de marxa.
  • Mantes en els indrets de pernoctació  
  • Samarreta exclusiva de la ruta
  • Neck Tube de la col.lecció “Pako Crestas”
  • Mapes sectorials de la ruta
  • Dossier descriptiu complert de la ruta i tracks.
  • Bono regal 100,00 euros per programa VIATGES MON PETIT.
  • Descomptes a la BOTIGA ON-LINE de pakocrestas.com

GRUP MÍNIM 4 PERSONES – GRUP MÀXIM 8 PERSONES

Mès informació del trekking FLAMA ETERNA a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/flama-eterna/

Inscripcions per mail a infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp +34 615626813.

Salut i monte !!!

Pako

CRÓNICA DE LA 1A EDICIÓ DELS GEGANTS ORIENTALS – AGOST 2020.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Del 1 al 4 d’agost del 2020 vàrem fer el primer i únic grup obert de l’any per fer la primera edició d’aquest bonic trekking circular per les altes valls de Ter, Núria i Freser. Per mi va ser un retorn molt especial desprès d’anys i anys sense caminar-hi, per aquestes muntanyes que en van veure créixer com a muntanyenc.

FOTO PAKO CRESTAS

Les muntanyes de Núria van ser el meu descobriments d’adolescent de l’alta muntanya. Sobretot va ser la versió hivernal la que mès em va enamorar i va representar una consolidació en un viatge sense retorn a la meva vida. Des de que em vaig consolidar com a muntanyenc, ja no he deixat mai de recórrer cims i parets de tota mena. Ja sigui caminant, escalant o crestejant.

FOTO PAKO CRESTAS

Aquest petit trekking va ser una mena de retrobament amb els records i les sensacions de 30 anys ençà, quan totes aquestes muntanyes que en poc temps vaig recórrer per tot arreu (als vint i pocs anys ja vaig editar el meu primer llibre amb 100 excursions i ascensions per la zona) … records de quan tots aquests turons, cimals i lloms eren nous per mi, preparats per ser descoberts per un muntanyenc novell i extraordinàriament motivat.

FOTO PAKO CRESTAS

Encara ho així haig d’admetre que en aquesta ocasió vaig descobrir algun parany nou. Però no va ser fins al darrer dia, a la part baixa, a les proximitats de Tregurà per la baixada del torrent de Catllar. Tota la resta estava fet i refet, conegut i reconegut. Però feia tant de temps que quasi tenia la sensació que era un altre persona la que va trescar aquelles altes muntanyes, i jo tant sols era el testimoni de la seva memòria.

FOTO PAKO CRESTAS

Varen començar a Tregurà de Dalt i pujarem el solejat llom que sota el Castell de Moros ens porta al Coll de Tres Pics i al Cim del Balandrau, de 2.585 m. Atalaia del 1r dia. Davallem cap al Serrat amb una tempesta remullant de valent les veïnes muntanyes de l’Olla de Núria, amb el soroll proper de llamps i trons … afortunadament la tempesta es va quedar localitzada, l’ambient calorós del matí es va refrescar de valent i no ens va caure a sobre ni una gota d’aigua … tot un luxe.

FOTO PAKO CRESTAS

Finalitzem jornada a Queralbs i des d’allà un trànsfer fins al Refugi de Corral Blanc, on gaudim de un bon sopar i fem nit tot gaudint de les agradables temperatures de les nits d’estiu a aquesta alçada (el refugi està a 1.815 m d’alçada)

FOTO PAKO CRESTAS

Al dia següent, sota un cel que mica en mica es va ennuvolant, pugem al Puigmal, el monarca de la zona, per la llarguíssima vall d’Estremera. Passem per les mines de Font seca i el Serrat del Pèl fins al Coll de les Clotxes per pujar a un freqüentat Puigmal, amb el cimal ple de gent fent-se fotos i felicitant-se per l’ascensió culminada. Amb els seus 2.911 m d’alçada es l’alçada màxima d’aquest trekking.

FOTO PAKO CRESTAS

Davallem vers al santuari de Núria on fem les cerveses de rigor (Cal tastat la “Minera”, cervesa artesana imprescindible per un bon gourmet) i amb la serenor de la tarda i desprès d’assistir breument a missa, pugem a l’Alberg de Pic de l’Àliga on fem la segona nit.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer dia en fem un fart de fer cims, ni mès ni menys que 12. Les fresques temperatures producte del vent del nord i un cim mig ennuvolat però que no acaba de tancar-se per ploure, ens van animar a fer un darrera l’altre.

FOTO PAKO CRESTAS

Menció especial al nostre company Santi que va venir convalescent d’un accident al peu i va fer tot el trekking amb crosses, donant-nos una veritable lliçó d’humilitat i constància, en especial aquest tercer dia que va ser especialment exigent.

FOTO PAKO CRESTAS

Els cims fets durant aquesta tercera jornada son:

  • Pic  de l’Àliga – 2.422 m.
  • Pic de la Pala – 2.475 m.
  • Puig de Fontnegra – 2.7328 m.
  • Cim de Rocs Blancs – 2.784 m.
  • Cim Alt de les Arques – 2.792 m.
  • Pic de la Fossa del Gegant – 2.808 m.
  • Pic Superior de la Vaca – 2.826 m.
  • Pic Inferior de la Vaca – 2.815 m.
  • Pic dels Gorgs – 2.848 m.
  • Pic de l’Infern – 2.869 m.
  • Pic de Freser – 2.835 m.
  • Puig de Bastiments – 2.883 m.

En el global de la travessia farem un total de 18 cims …no està gens malament. 1 el primer dia, 1 el segon, 12 el tercer dia i 4 el darrer jorn.

FOTO PAKO CRESTAS

Nit a l’alberg Pastuira desp`res d’una magnifica baixada de tarda des del Bastiments pel coll de la Marrana i parada obligatòria per recarregar forces amb unes quantes cervesetes a Can Willy (refugi Ulldeter) on entre tots deixem ben parats als incompetents politics dels nostre país que tant be han gestionat la crisis del covid i al putero i corrupte “campechano”, màxim exponent de la societat endarrerida, tercermundista i medieval en el qual ens ha tocat viure.

FOTO PAKO CRESTAS

El darrer dia tornem a remuntar el Coll de la Marrana i anem vers al Gra de Fajol i desprès al Pic de les Borregues i Pastuira. Aquest darrer dia, de vent fred i sovint un xic desagradable, visquem 3 tipus de muntanya diferent. La massificada (fins al Gra de Fajol), la visitada (dels Gra de Fajol al Puig de les Borregues) i la solitària, part de baixada pel Pic de Pastuira i ribera de Catllar, on no hi trobem a ningú.

FOTO PAKO CRESTAS

El darrer tram de la ruta es literalment fantàstic. Tram de bosc frondós, amb torrents, cascades, vegetació de ribera …. Un bonic contrast amb la resta de dies on anem per alçada i on gairebé no veiem bosc (a excepció de la baixada del Balandrau i els boscos alts de coníferes). Amb la tarda ja avançada arribem al lloc on vàrem començar, el poblet de “postal” de Tregurà de Dalt. Un dels racons mès solejats i amb privilegiades vistes a la Vall del Ter. SKOL !!!

FOTO PAKO CRESTAS

Una experiència que podeu repetir amb la facilitat de la nostra gestió i complement d’informació, que trobareu al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/gegants-orientals/

Si voleu participar dels nostres propers grups organitzats, consulteu programa a: https://cataloniatrekking.travel.blog/properes-sortides/

CONTACTE PER RESERVES I INFORMACIÓ: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas)

Travesia realitzada amb la companyia de Ferran Dimoni, Joanmi Catarroja, Esteve Martí i Santi Vilarrubla.

FOTO PAKO CRESTAS

PIC DE NOUFONTS PEL VESSANT NORD-NORDOEST.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:El vessant nord nord-oest del Pic de Noufonts és un llom amb una aresta que es va desdibuixant a la part baixa fins a formar un caos de canals i cingleres rocoses que serveixen de taló de fons de l’Estanyet. Aquest itinerari resulta més interessant com a via de descens, essent l’únic que no presenta cap coll entremig.

Temps:1 hora 15 minuts

Desnivell:506 metres de pujada i 1 metres de baixada

Llargària:1 quilòmetres 710 metres

Dificultat:Excursió de mitjana dificultat. Tècnicament fàcil.

Punts d’aigua:No hi ha cap punt d’aigua en l’itinerari, caldrà proveir-nos de líquid a la desembocadura del petit llac de l’Estanyet.

Punts de referència:* l’Estanyet. * Circ de les Feixes * Pic de Noufonts

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:l’Estanyet, 2.325 metres. Accesible des de la Vall de Riberola (Prats de Balaguer) A 1 hora i 40 minuts a peu des del Llac d’Aumet. Prats del acampar amb un paisatge entranyable. Poc protegit al vent. A prop hi ha un orri molt petit. Aixopluc per 2 – 3 persones.

Itinerari: La part inicial planteja dues alternatives d’accés:

  1. Ens situem a la vorera sud de l’Estanyet. Trobem un corredor tarterós molt marcat que travessa tots els ressalts rocosos, de forma triangular, molt característic. Aquesta canal, que està formada per pedres inestables, va perdent caràcter fins a fondre’s en plena aresta N.N.O. (0,45 h)                                                    
  2. La segona variant consisteix a seguir el camí cap al Pic d’Eina pel Circ de les Feixes. Quant arribem a la part baixa de la depressió del Circ de les Feixes, altitud 2.461 metres, deixem el camí semi dibuixat de pujada al Pic d’Eina per prendre direcció est, flanquejant per sota el promontori que forma la torreta – cota 2.531 metres, fins al peu de les pendents d’herba i grava de l’aresta del Noufonts. Aresta que assolim per aquest vessant pedregós orientat cap a ponent. (0,45 h)
FOTO PAKO CRESTAS

Una vegada que som a l’aresta en qüestió, més enllà dels 2.600 metres, punt d’unió de les dues alternatives d’accés descrites, pugem pausadament per aquest ample llom. Guanyem un promontori rocós format per la unió de l’aresta N.E. amb l’aresta cimera del Noufonts. Passant la torreta de blocs només resta caminar uns quants metres i ja som al Pic de Noufonts, 2.861 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT PER L’ARESTA N.-N.O.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Petit ramal a cavall entre el Clot de la Pastera i la Vall de Carançà. Aresta molt desconeguda i per contra, la única grimpada que permet el planer cim de la Fossa del Gegant.

Escalada curta i distreta que aconsellem fer-la amb neu. Molt recomanable com a ascensió mixta (neu i roca) amb un bonic ambient alpí.

Temps:30 minuts

Desnivell: L’aresta estricta 196 metres, si comptem l’aproximació integral al punt de partida des del Santuari farem un total de desnivell acumulat de mès de 1.000 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Llargària: Comptant tota l’aproximació des del Santuari de Núria al punt de partida de l’aresta, cal sumar un total de 6 quilòmetres i 30 metres

Dificultat: Excursió de dificultat mitjana – alta. Tècnicament es pot considerar F+, passos de IIº. Preferible fer-la amb neu.

Punts d’aigua: Al Clot de la Pastera podem trobar petites basses de fusió en època de desglaç. Dins de l’aproximació des de Núria trobarem el torrent de la Coma del Noucreus.

Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Reconca de Mulleres * Coll de Noucreus * Clot de la Pastera * Pic de la Fossa del Gegant.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Clot de la Pastera, 2.605 metres. Petita coma de l’alçada encaixonada entre les arestes de Pas de Porc i l’aresta nord del Pic de la Fossa del Gegant. Per arribar-hi caldrà traspassar el Coll de Noucreus, tot pujant la Coma de Noucreus des de Núria i davallar vers al nord, corriol marcat. Cal comptar 2,15 h per arribar-hi des del Santuari.

Si venim des de Carançà l’aproximació es molt més llarga, ja que cal pujar los gorgues, passar pel refugi del Ras de Carançà i l’Estany de les Truites, el que pot representar més de 7 hores.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: L’aresta tanca el Clot de la Pastera pel nord formant una mena de collet. Guanyem aquest collet per enfilar el cordal que en un principi es segueix en direcció S.E. essent fàcil i ample. Després ens anem orientant cap al sud seguint una aresta rocallosa ben definida

Consta de petits ressalts de IIº, alternats amb trams horitzontals i fàcils. Destaca un obstacle entremig de II+, no obligatori, que presenta una escalada de 4 metres per blocs fissurats i bona roca. En arribar al tram final desapareixen les roques fusionant-se l’aresta en l’altiplà del Pic de la Fossa de Gegant, 2.807 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

FOTO PAKO CRESTAS

TRAVESSIA DE NÚRIA A TOÉS, PER LA VALL DE CARANÇÀ.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Una travessia de faula, que sembla extreta d’un compte de fades. Aquesta excursió te força ingredients: Creuem les amples comes del sud per entrar al mon màgic de Carançà. Voregem el rosaris d’estanys de Carançà. Després la llarga i tranquil·la baixada cap al refugi, amb la llarga serralada de Racons – Monoliet com a vigilant dels nostres passos.

Per últim, i després del merescut repòs l’entranyable refugi del ras de Carançà, la segona part: Les Gorges de Carançà: ponts volants, passarel·les penjades, camins excavats a la pedra …

FOTO PAKO CRESTAS

El preludi i l’epíleg de l’excursió també son d’allò més original: El tren cremallera per accedir a Núria, i el tren groc per anar de Toés a la Guingueta d’Ix.

Aconsello fer aquesta excursió a la tardor, quan les neus ja han enfarinat els cims, els estanys més alts ja estan coberts per una fina capa de gel, i els boscos de la part baixa tenen la una riquesa de colors i tonalitats increïble.

Punt de partida: Santuari de Núria, 1.967 m.

Punt d’arribada: Poble de Toés. 780 m.

Desnivell: 894 metres de pujada i 2.021 metres de baixada.

Horari: 9 a 10 hores. Es del tot aconsellable fraccionar l’excursió en dues jornades i fer nit al Refugi de Ras de Carançà.

Dificultat: fàcil.

FOTO PAKO CRESTAS

Recorregut: 0,00 h – SANTUARI DE NÚRIA, d’aquí prendrem l’itinerari FOSSA DEL GEGAT DES DE NÚRIA (fer al recerca corresponent) fins al Coll de Noucreus

2,00 h – COLL DE NOUCREUS, 2.790 m. Punt d’unió de diferents arestes. Deu creus de ferro Continuar cap a llevant, entrant a unes planures d’alçada.

2,05 h – PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT 2.801 m  – Punt culminant de les planures d’alçada situades a llevant del Coll de Noucreus. Gran piolet de ferro. Continuem l’ample carena cap a l’Est davallant per l’ample aresta.

FOTO PAKO CRESTAS

2,15 h -COLLADA DE CARANÇA. 2.725 m. Ample pas llegendari, veritable porta natural de la carena. Abandonem l’aresta per davallar pel vessant nord, en direcció E-NE tot flanquejant i situant-nos per sota el vessant nord dels Pics de la Vaca. Camí marcat. Fites i marques de G.R.

2,30 h – ESTANY BLAU DE CARANÇÀ, 2.583 m. El camí va a parar a la desembocadura de l’estany. Creuem les aigües que baixem vers al nord.

2,45 h – ESTANY NEGRE DE CARANÇÀ, 2.505 m. flanquejar-ho pel costat dret. Bonic àmbit paisatgístic del vessant O del Pic de l’Infern. El camí continua baixant en direcció nord per torçar després vers a l’esquerra (direcció NO), per passar per sota dels contraforts inferior del vessant nord del Pic de la Fossa de Gegant. En aquest tram el sender, que sempre està marcat amb pintures del G.R., transcorre per una mena de torrent sec.

FOTO PAKO CRESTAS

3,10 h – PLANELLS DE L’ESTANY DE LES TRUITES. 2.332 m. Zona de prats situada al sud de l’estany gran. En aquesta zona trobem l’AIXOPLUC DE CARANÇÀ, concretament a la tartera situada al marge de ponent dels prats. Precari. 2/3 places. Murs de pedres laterals aprofitant els sostres naturals formats pels grans blocs de l’esmentada tartera.

3,15 h – ESTANY GRAN DE CARANÇÀ ó DE LES TRUITES, 2.264 m. – Es l’estany natural més gran d’aquestes muntanyes. El camí el voreja pel costat esquerra. (E). creuant el torrent a la part del desguàs situat al marge sud de les aigües. No hi ha pont. Les pedres que sobresurten ens ajudaran a creuar el torrent. Continuem baixant cap al nord passant per zones de prats i boscos. Camí marcat. Al marge sud d’aquests prats creuem de nou els torrent per continuar pel costat esquerra de les aigües.

Zona de prats. Lloc ideal per acampar. Molt freqüentat per pescadors a l’estiu.

FOTO PAKO CRESTAS

3,30 h – ESTANY BLAU D’ABAIX i BASSETA DE CARANÇÀ, 2.241 m – Petits estanys, de forma allargada el primer i més circular i minúscul el segon. El camí, ben marcat, discorre pel marge dret.

3,40 h – Creuem el riu per situar-nos al marge esquerra. Davant nostre hi ha una zona de meandres.

4,30 h – JAÇA DE TOURO, 2.076 m. Situada a l’esquerra del camí de baixada.

cabana de pastors, l’única comoditat recau en tenir un sostre sota el quan ens podrem refugiar. 4 places.

5,10 h – RAS DE CARANÇÀ. 1.831 m  Refugi situat en mig d’una zona de prats.

Guardat a l’estiu amb un compartiment lliure a l’hivern, primavera i tardor. Propietat de l’ajuntament de Fontpedrosa. telèfon: 68/97.05.15 i 68/30.33.52 (guarda). capacitat per a 30 persones. Lliteres. Servei de begudes i de menjars. Accés des de Toès, per les gorges de Carançà, 4 hores bones de marxa.

Ara bé un dels trams més encisadors de totes les excursions que trobem en aquest racó pirenaic: LES GORGES DE CARANÇÀ.  tot seguint el curs de la vall cap al nord, G.R.. sempre pel cantó esquerra del riu, davallem de manera gradual fins atènyer a l’engorgat. llavors tindrem que creuar varies vegades el riu tot seguint un sistema de ponts penjant, baranes i passarel·les cargolades a les parets. Més tard el camí torna a desprendre’ns del riu, anant un centenar de metres per sobra del seu curs. Encara trobarem un tram força atractiu on el camí discorre per una gran feixa artificial excavada a plena alçada de l’estimball. Trobarem una bifurcació de camins: si continuem recta, (esquerra), anirem al poble de FONTPEDROSA. i prenem el ramal descendent, (dreta), baixem fent zigazagues fins al riu, que creuem pel darrer pont, ja a pocs metres del poble de TOÈS. Horari total aproximat de la travessa: 9 a 10 hores. Es molt aconsellable fer dues jornades, amb nit entremitja al refugi de Ras de Carançà.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT DES DE COMA DE VACA PEL COLL DE CARANÇÀ.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Amb aquest recorregut descobrim la Coma de Vaca, una de les més grans i famoses del Pirineu de Núria.

Tancada a banda i banda per les serres de Torreneules i els vessants del Tirapits. El coll de Carançà és el teló de fons i el Pic de la Fossa del Gegant està situat a ponent del famós coll.

Temps: 2 hores i 30 minuts

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell: 784 metres de pujada i 4 de baixada

Llargària: 5 quilòmetres i 50 metres

Dificultat: Excursió Mitja, tècnicament fàcil.

Punts d’aigua: Fins a mitja pujada de la Coma de Vaca anem a tocar de les aigües de la torrentera.

Punts de referència: * refugi de Coma de Vaca “Manelic” * Torrent de Coma de Vaca * Coma de Vaca * torrent de la Font Gran, torrent dels Emprius * Pla Gran * Pla dels Eugassers * torrent d’Aiguaduix * Coll de Carançà * Pic de la Fossa del Gegant

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Refugi de Coma de Vaca “Manelic”. 2.020 metres

Característiques del refugi: Guardat. Propietat de la FEEC. 42 places (20 en la zona lliure en cas d’absència del guarda) servei de menjars, dormir, emissora, dutxes, WC. Guarda:  Xavier Fernández

www.comadevaca.com – refugicomadevaca@feec.catCentral de reserves – Telèfon: 93 372 02 83

FOTO PAKO CRESTAS

ACCESSOS (A PEU) : Des de Queralbs 3 h, des de Núria 2:30 h, des dUlldeter 3 h, des del coll de font Lletera 1:30 h i des de Pardines 4:30 h.

Itinerari: Només que sortim del refugi de Coma de Vaca “Manelic” hem de travessar les aigües del Torrent de Coma de Vaca, que en temps de desglaç pot portar força corrent. Des de l’altre costat de les aigües del riu prenem la pujada, per camí mancat, cap al nord, per endinsar-nos a la planera Coma de Vaca.

El primer tram es molt suau, està ple de petites depressions o sots formats per l’erosió fluvial del diferents torrents de travessem: torrent de la Font Gran, torrent dels Emprius … cursos d’aigua sovint secs. També travessem prats herbats com el Pla Gran o el Pla dels Eugassers.

FOTO PAKO CRESTAS

Arribem a la confluència amb el torrent d’Aiguaduix, procedent del Sot de l’Os, situada a la nostra dreta, (1,00 h). Des d’aquest punt es va guanyant alçada de manera ja constant i de mica en mica ens apropem al Coll. Assolim una petita Reconca situada sota les darreres pendents del coll, 2.548 m (2,00 h) on ens abandonem els prats herbats per donar pas a la tartera del Coll per on es dibuixa un costerut camí en mig del terreny inestable. Coll de Carançà. 2.725 m (2,20 h).

Anem ara en direcció oest cap al gran piolet que corona el punt més alt del suavíssim Pic de la Fossa del Gegant, 2.808 m. (2,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

PUIG DE FINESTRELLES PER L’ARESTA DE ROC MAULA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Santuari de Núria 1.967 m.

Punt d’arribada:  Puig de Finestrelles, 2.827 m.

Desnivell: 860 metres.

Llargària: 2 quilòmetres 930 metres

Horari: 2 hores i 15 minuts.

Dificultat com excursió. Mitjana

Dificultat tècnica: fàcil

FOTO PAKO CRESTAS

Recorregut: 0,00 h  – SANTUARI DE NÚRIA. creuem la zona d’acampada situada al nord, i continuem cap al N.-N.O per la banda dreta de les aigües. El camí es ample, gairebé com una pista. Aviat es converteix en sender.

0,20 h – Bifurcació de camins. Cal continuar per la Coma. Menysprearem el camí que surt cap a l’esquerra, ja que aquest s’endinsa en la Coma de l’Embut (Puigmal).

0,30 h – FONS DE LA COMA. Estem sota el vessant sud del Finestrelles, que rep el nom de “LES LLEBRADES“. Zona de prats. Terreny planer. A l’extrem oposat dels prats el camí pren direcció NO, per dibuixar zigzages a la pendent.

1,15 h – ROC MAULA, 2.405 m. Greny rocós que restarà a la nostra esquerra. Assumim el collet situat entre el Roc i l’inici de l’aresta (dreta), que es desprèn del Finestrelles. Aquest collet es el portal de la petita conca de la Coma de Finestrelles.

Deixem el camí (que ens duu al Coll de Finestrelles situat al N.O.)  per pujar pel llom de l’aresta. Aquesta te un desnivell de 415 metres, i presenta una pendent bastant moderat i constant. Va a parar directament al punt culminant.

2,15 h – PUIG DE FINESTRELLES. 2.827 m.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

BASTIMENTS DES D’ULLDETER PEL COLL DE LA MARRANA

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Es l’itinerari d’excursionisme més clàssic de la zona d’Ull de Ter. Resulta ser la pujada més còmoda i curta al Bastiments.

Temps:1 hora i 30 minuts

Desnivell:765 metres de pujada i 3 metres de baixada.

Llargària:3 quilòmetres 380 metres

Dificultat: Excursió de dificultat mitja. Tècnicament fàcil.

Punts d’aigua:El millor es sortir ja amb l’aigua necessària des del refugi.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència:* Refugi d’Ulldeter * Refugi Vell d’Ulldeter * Plans del Pi Tort * Coll de la Marrana * cota 2.881 m * Pas del Bou * Puig del Bastiments

Punt de partida:Refugi d’Ulldeter. 2.221 metres

Característiques del refugi: Guardat. Propietat del CEC. 42 places (20 en la zona lliure en cas d’absència del guarda) servei de menjars, dormir, emissora, dutxes, WC. Guarda:  Willy http://www.ulldeter.net – reserves@ulldeter.net

Accés en 20 minuts de marxa pel GR des de l’aparcament de la carretera d’accés a les pistes d’esquí de Vallter2000 des de Setcases.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: Sortim del Refugi d’Ulldeter per prendre el camí de pujada vers a l’oest, que travessa uns camps herbats. Arribant al curs de les aigües tenim dues alternatives. La més habitual i la que avui en dia fa la gra majoria de gent (i es per on va el GR) caldrà seguir per les pistes, sense creuar el riu, fins a la Reconca situada sota el coll, indret conegut com els Plans del Pi Tort. Com a alternativa més curiosa tenim la possibilitat e crear les aigües per pujar per un marcat corriol que puja un llom situat a la nostra dreta, dalt del qual trobem les runes del que va ser el Refugi Vell d’Ulldeter, 2.392 m (0,20 h). Un refugi històric del qual no en resta més que un tros de paret prim i inestable sobre un camp de runes. Seguim en tendència en diagonal vers a la nostra esquerra, vers a l’oest, tendència S.O. creuant plans i situant-nos al Plans del Pi Tort, on coincideixen les dues variants plantejades, Seguim cap a l’oest per trobar les ziga zagues ben marcades del camí que guanya el Coll de la Marrana (0,45 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Pugem per l’amplíssim llom S.E. del Bastiments. Es una pujada monòtona i sense cap punt de referència que ens pugui distreure. Arribem l’abans cim on hi ha una creu, cota 2.881 m (1,25 h). Continuem vers al O.-N.O. per l’aresta somital, també coneguda com el Pas del Bou. La qual presenta un vèrtex geodèsic a la part central i un bastó-piolet a l’extrem occidental. Puig del Bastiments, 2.882 m. (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

PUIG DE BALANDRAU, PUJADA PER L’ARESTA NORD I DESCENS PEL COLL DE TRES PICS.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: L’aresta nord del Balandrau es el recorregut més atractiu per fer el cim caminant. Un veritable passeig amb amples vistes, que pot resultar aeri sense que mai tinguem la por de caure al buit.

No te cap dificultat tècnica, però si una elegància que el fa diferent a les restants arestes de la zona.

Davant del Balandrau, de tu a tu, el Torreneules.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Refugi Manelic. 2.020 metres.

Punt d’arribada: Refugi Manelic. 2.020 metres

Desnivell: 565 metres de pujada i altres 565 metres de baixada.

Horari: 2 hores i 15 minuts.

Dificultat: fàcil.

FOTO PAKO CRESTAS

Recorregut: 0,00 h – REFUGI MANELIC. Prenem direcció sud per creuar el riu Freser pel pont, seguint el camí marcat tal com si volguéssim baixar cap a Queralbs. El camí dibuixa un primer revolt ascendent pel marge esquerra de l’aresta. i just quan voreja la mateixa i comença la davallada cap a la vall, deixem el camí per pujar directament per pendissos de herba i tartera.

0,10 h – Inici de l’aresta nord. aproximadament a l’alçada de 2.070 m.  Lloc on hem abandonat el camí de baixada a Queralbs. Aquesta aresta, en un principi, es poc definida, ample, i presenta diverses penyes rocalloses. A mida que guanyem alçada i es va separen del fons de la Coma del Torrent de Bogadé, (situada a l’est), l’aresta es perfila com una línia clara ben dibuixada i definida.

FOTO PAKO CRESTAS

0,30 h – Tram d’aresta més horitzontal, situada cap als 2.300 metres d’altitud. L’aresta aquí fa temps que es prou definida.

0,50 h – COTA INTERMITJA, 2.491 m. en realitat es únicament un canvi de inclinació del cordal. Continuem guanyant alçada de manera gradual, ara però amb no tanta constància, ja que l’aresta va perdent empenta a mida que ens apropem al cim.

1,10 h – PUIG DEL BALANDRAU, 2.585 m. Ara davallem cap al S.E. per un ample llom aresta. Camí traçat.

1,20 h – TRES PICS, 2.496 m  – Es tracta d’una cota intermitja situada entre el cim i el Coll del tres Pics. es molt suau, podem passar per sobre o lleugerament cap al sud.

1,25 h – COLL DELS TRES PICS, 2.397 m., Ample collada situada entre el  Balandrau i el Puig de Fontlletera. Traces de camí. Hem de travessar el coll i baixar cap al nord, cap a la Coma de Bogadé. El camí, ben marcat, descriu una mena de gran arc pel vessant dret de la vall, traçant una línia en diagonal obliqua al mig pendent del suau vessant N.O. del Puig de Fontlletera, també conegut com Mantinell. Evident. camí molt marcat.

FOTO PAKO CRESTAS

2,05 h – Part baixa del vessant on coincidim amb el camí que baixa del Coma del Freser, al costat sud de les aigües del riu del mateix nom. Prendre la senda en direcció descendent (O). marques de G.R.

2,10 h – TORRENT DE BOGADÉ – El creuem. Ja estem al camí del Refugi Manelic a Queralbs. Anar a la recerca del pont que creua el riu Freser.

2,15 h -REFUGI MANELIC. 2.020 m.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.