GRUP OBERT TREKKING TERRA INCÒGNITA – 6-9 AGOST 2020

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Hola amics, per tal de promoure un dels nostres trekkings preferits que es LA TERRA INCÒGNITA, que discorre al vostant i pel cor de la desconeguda Vall de Santa Magdalena (Parc de l’Alt Pirineu), hem organitzat un primer grup obert (unica edició del 2020 com a grup obert) per la versió de 4 dies prevista pels dies 6-9 d’agost.

En aquest grup jo hi participaré com un mès (Pako Crestas, autor del present blog i dissenyador de la ruta). El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit sobre el cost standard de la ruta auto-guiada.

FOTO PAKO CRESTAS

El planning llavors es el següent:

  • 6 d’agost – Travesia Os de Civis – Pic Salòria – Ref. Gall Fer.
  • 7 d’agost – Travesia Ref. Gall Fer – Burg – Bordes de Tressò
  • 8 d’agost – Bordes Tressò – Pui d’Urdossa – Bordes de Tressò
  • 9 d’agost – Bordes Tressò – Bordes Conflent – Os de Civis
FOTO PAKO CRESTAS

Trobareu mès informació tècnica de la ruta (desnivells, quilòmetres, punts de referència, etc … al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/terra-incognita-a-peu-4-dies/

Trobareu preus i serveis de la ruta i botó de reserves al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/terra-incognita-preus-i-reserves/

Trobareu informació dels allotjaments on farem nit al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/terra-incognita/terra-incognita-establiments/

FOTO PAKO CRESTAS

MÀXIM DE PLACES DISPONIBLES: 10.

ES MANTINDRÀ ESTRICTE ORDRE D’INSCRIPCIÓ

ATENCIÓ: ABANS DE FER RESERVA AUTOMÀTICA CONSULTAR DISPONIBILITAT. mail: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp al +34 615626813

Us hi esperem !!! Salut i monte !!!

Pako

7-11 SETEMBRE. GRUP GUIAT AL TREKKING CADI 360º

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Descobreix la ruta amb la companyia d’un guia titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Màxima seguretat, tranquil·litat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.

Del 7 al 11 de setembre farem la RUTA CADI 360º, que dona la volta a l’allargassa’t massís del Cadí, començant a la Seu d’Urgell i anant durant dos dies per tota la falda del vessant nord, passant per pobles com Cavà, Querforadat, Estana fins a Prat d’Aguiló.

Des d’aquí, el tercer dia saltem al vessant sud amb magnifiques vistes sobre el Pedraforca anirem a parar a Gósol.

Dos dies mès ens donen per tancar el cercle pel vessant sud, retornant abans a la Seu Passant per les anomenades Valls de Cadí, i els pobles de Tuixén, Josa del Cadí i Fórnols.

FOTO PAKO CRESTAS

El planning es el següent:

  • 7 de setembre. Inici de la ruta a la Seu d’Urgell. 1r dia de travessia del vessant nord. Nit a Estana.
  • 8 de setembre. Travesia Estana a Prat d’Aguiló pel Bastanist.
  • 9 de setembre. Pas de Gosolans i baixada al vessant sud per la Serra Pedregosa fins a Gósol. Nit al molí de Gósol.
  • 10 de setembre. Coll de la Josa, Josa de Cadí i Tuixén. Primer dia de la travessia de les valls de Cadí (vessant sud)
  • 11 de setembre. Retorn a la Seu d’Urgell, tancant el trekking circular.

Mès detall de distàncies, desnivells, punts de referència, etc … al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/cadi-360%C2%BA/cadi-360%C2%BA-5-dies/

FOTO PAKO CRESTAS

Els preus varien depenent dels participants. Mínim 4, màxim 8 (sense comptar el guia)

  • 4 participants: 460,00 euros cadascun
  • 5 participants: 410,00 euros cadascun
  • 6 participants: 380,00 euros cadascun
  • 7 participants: 355,00 euros cadascun
  • 8 participants: 335,00 euros cadascun

Els preus inclouen el guiatge mès el pack propi de la ruta: pernoctes, dietes, marchendising, etc. Trobareu detallat preus i serveis del PACK VOLTA CADI 360º – 5 DIES AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/cadi-360%C2%BA/cadi-360%C2%BA-preus-i-serveis/

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp al +34 615626813

CARACREMEITOR, GRUP OBERT DEL 18-21 JULIOL 2020. VOLS MORIR?

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.

Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions “running” de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.

El planning serà el següent:

  • 18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
  • 19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
  • 20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
  • 21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.

EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.

Trobareu mès informació de la Caracremeitor a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremeitor-4-dies/

Preus i serveis a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-preus-i-serveis/

PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813

La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).

Aquests 9 cims son:

CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.

PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.

CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.

PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.

COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.

TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 “100 cims” del Caracremeitor.

TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.

COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.

Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!

Pako

CARACREMEITOR – VOLS MORIR? NOMÉS PER BOJOS

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.

Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?

Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)

RESUM TOTAL CARACREMEITOR DE 4 DIES

Llargària: 131 Km 560 m.

Punt més alt:  2.506 m. 

Punt més baix: 740 m.

Desnivells:  + 8.453 m. / – 8.453 m.

Tracks:  te’ls facilitem amb l’inscripció.

1r DIA : RASOS DE PEGUERA – SERRA ENSIJA – PEDRAFORCA – GÓSOL

Punt d’inici:  Rasos de Peguera

Punt final:  Molí de Gósol

Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.

Llargària: 32 Km 670 m.

Punt més alt:   2.506 m.

Punt més baix:  1.104 m. 

Desnivells:  + 2.409 m. / – 2.963 m. 

Tracks  te’ls facilitem amb l’inscripció.

2n DIA : GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS

Punt d’inici:  Molí de Gósol

Punt final:  Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)

Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).

Llargària: 40 Km 110 m.

Punt més alt:   2.386 m.

Punt més baix:  888 m. 

Desnivells:  + 2.148 m. / – 2.591 m. 

Tracks  te’ls facilitem amb l’inscripció.

3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA

Punt d’inici:  Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)

Punt final:  Mas Pujol (Valldora)

Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall  Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.

Llargària: 29 Km 280 m.

Punt més alt:   1.522 m.

Punt més baix:  755 m. 

Desnivells:  + 1.827 m. / – 1.933 m. 

Tracks  te’ls facilitem amb l’inscripció.

4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.

Punt d’inici:  Mas Pujol (Valldora)

Punt final:  Rasos de Peguera.

Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.

Llargària: 29 Km 500 m.

Punt més alt:   1.958 m.

Punt més baix:  740 m. 

Desnivells:  + 2.066 m. / – 963 m. 

Tracks  te’ls facilitem amb l’inscripció.

MÈS INFORMACIÓ DE LA RUTA, PREUS I SERVEIS A: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremeitor-4-dies/

Contacte: infocataloniatrekking@gmail.com – whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas).

VOLTA COMTEDELPORT – EL TREKKING CIRCULAR DE LA MUNTANYA D’ALINYÀ

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4 dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.

FOTO PAKO CRESTAS

Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi poble despoblat, avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configurem aquest indret pintoresc. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com per a que la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, a excepció del tram final.

FOTO PAKO CRESTAS

Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit. Passem per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu) i més tard transitem per sota de les cingles del Castell d’Oden per arribar més tard a les proximitats de Cambrils on torbarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat.

FOTO PAKO CRESTAS

El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1780, ubicada a un lloc escarpat. Encara que ja des de l’edat mitjana era ben apreciat aquest or blanc. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.

FOTO PAKO CRESTAS

Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça, que, perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan es volia fer anar el molí s’obria una aixeta i l’aigua retornava al riu. El 1963 va ser l’últim any que es va treure sal de l’explotació del Salí de Cambrils.

FOTO PAKO CRESTAS

Al segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret solitari i salvatge allà on els hagi. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles son impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a les seves sense cap altre company que no sigui en vent i el vertiginós buit.

FOTO PAKO CRESTAS

Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundant bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu potser farà un xic massa de calor i a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donarà al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada i que quasi ja no deixarem, ja que la nit la farem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i des cims. Pujarem els ondulats cimals de la Tosa Pelada i el Pedró del Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres on trobem el càmping Morunys i en concret l’alberg de Torre Baró on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa, ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta al bosc d’alzines i roures de la part baixa, i es que, no en va, baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell.

FOTO PAKO CRESTAS

El quart i darrer dia tanquem el cercle, pujant un cim local emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres d’alçada, i ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Estem parlant en concret de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altre joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pics, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega).

FOTO PAKO CRESTAS

Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem per Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundosa, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.

FOTO PAKO CRESTAS

Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com

Més informació de la ruta al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/volta-comtedelport/

FOTO PAKO CRESTAS

VALL CERNERES, ELS MAQUIS I ELS FETS DE 1944.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

De l’antic llogarret de Cerneres, a hores d’ara només en queden unes parets de pedra aquí, una arbres fruiteres i un mur de pedra seca més enllà. Res a veure el què hi havia abans dels anys 40. Al costat nord de la vall, a l’escalf de la solana, els veïns de Cerneres van esgarrapar en el passat petits planells on edificar una dotzena de cases senzilles i terrasses on fer conreus de secà i pasturar el bestiar.

FOTO PAKO CRESTAS

En els anys de postguerra, Cerneres, per la seva ubicació, és va convertir ocasionalment en punt de pas i avituallament de maquis. L’any 1944 va tenir lloc un intens combat entre aquests i la Guardia Civil que els venia buscant des del turó del Castell de Termes.

FOTO PAKO CRESTAS

Passat el combat i donat que la Guardia Civil mai aconseguia resultats efectius a la seva lluita contra els maquis que s’amagaven a Cerneres,m van agafar el relleu els militars. Van baixar a Cerneres traspassant les muntanyes des de Gòsol, i van incendiar les cases que quedaven dempeus, posant de forma abrupta punt final a l’ocupació de la vall. La cruesa de la vida quotidiana especialment als hiverns, la presència de llops i sobretot, el combat amb els maquis s’han mantingut vius en la memòria popular de la contrada, així com també el nom de cada una de les cases.

FOTO PAKO CRESTAS

10% DESCOMPTE PROMOCIONAL CADI 360º – ESTIU 2020

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Hola amics

Aquest estiu possem en marxa el TREKKING CADI 360º al voltant del Cadí

Es tracta d’un trekking circular de 5 dies al voltant de la Serra del Cadí amb diferents variants que comporten tot un ventall diferent de possibilitats, des de fer-ho amb jornades relativament tranquiles per valls i colls a fer una travessa molt exigent amb cims i grans desnivells.

Trobareu tota l’informació básica (recorregut, desnivells, distàncies, allotjaments, preus, serveis) al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/cadi-360%C2%BA/

Per tal de promocionar aquesta nova ruta, I NOMÈS FINS AL 30.4.2020 fem un DESCOMPTE PROMOCIONAL DEL 10% EN EL PREU DE LA RUTA, per totes les reserves destinades a fer-la a la propera temporada (juny a setembre del 2020)

Cas que us interessi aprofitar la promoció, podeu contactar al mail infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp + 35 615626813.

Salud y monte !!!

Pako Crestas

JUNY, UNA DE LES MILLORS ÈPOQUES PER FER LA TRAVESSIA DEL CARACREMADA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.

FOTO PAKO CRESTAS

Podeu trobar més informació de les micros (3 dies) al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-3-dies/

De la reduïda (4 dies): https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-4-dies/

i de la standard (5 dies) : https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/caracremada-a-peu-5-6-dies/

FOTO PAKO CRESTAS

Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.

FOTO PAKO CRESTAS

Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.

FOTO PAKO CRESTAS

Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.

FOTO PAKO CRESTAS

Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.

FOTO PAKO CRESTAS

Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.

Per reserves i més informació contactar a infocataloniatrekking@gmail.com o per whatsapp al 615626813 (Pako Crestas)

FOTO PAKO CRESTAS

QUI ERA EN “CARACREMADA”?

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies “Moroto” “Passos-llargs” “Peus-llargs”, “Capità Raymond” “Ramón Llaugí” o “Caracremada”, que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.

Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..

Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.

En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.

Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.

El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.

L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.

El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.

MÉS INFORMACIÓ DE LA RUTA DEL CARACREMADA A: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-caracremada/

ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.