TURÓ GROS – VOLTANTS DE LA ROCA DEL VALLÉS (RUTA PREHISTÒRICA 2).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Curta i tranquil·la excursió als voltants de la Roca del Vallès on descobrirem restes prehistòriques.

El castell de la Roca del Vallès:Les primeres notícies del castell de la Roca són de l’any 932. Es té constància documentada del segle XI sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual fou Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar el senyoriu de la Roca. El castell va jugar un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola. Un altre Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i amb la desamortització, a mans privades.

Al 1952 pràcticament es va reconstruir gairebé tot el castell i es va restaurar de forma moderna. Les restes originals del castell de La Roca formaven una planta gairebé rectangular de la qual es conserven els murs de les cares nord, est i oest. Al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplitud.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps:1 hora i 40 minuts

Desnivell:159 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:5 quilòmetres 740 metres.

Dificultat:Baixa – mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple

Punts de referència:* poble de la Roca del Vallès * urbanització Roca * Pedrera de Can Planes * Can Planes de la Muntanya * Dolmen de Can Planes * Roques de l’Escorpí * mas de Can Ronses * poble de la Roca del Vallès

Punt de partida:Centre del poble de la Roca. Plaça de la Vila.

Itinerari:0,00 h. Centre del poble de la Roca del Vallès. Plaça de la Vila. Hem de sortir pel poble caminant pels carrers en sentit ascendent i en tendència al N.E.-E, pujant pel carrer Camèlies i continuant pels carrers dels Pins, Gira-sols i Roca tomba. Estaques indicatives.

0,12 h. Transitant per la urbanització Roca tomba i el carrer homònim, deixem enrere les darreres cases de la població per endinsar-nos al bosc.

0,14 h. Final de l’asfalt i inici de la pista de terra, completament horitzontal, que ens duu en direcció S.E.

0,16 h. Pedrera de Can Planes. Deixem a la nostra esquerra un vial que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena i la dreta una pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim recte transitant pel costat d’una zona de prats que resta a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

0,18 h. Nou brancal que ignorem i que surt en perpendicular a la nostra dreta.

0,22 h. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra, ignorant el traçat que segueix recte i la pista de la nostra dreta. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”

0,30 h. Passem per davant del gran mas de Can Planes de la Muntanya, deixant un brancal secundari que surt a la nostra dreta i continuant de manera evident per l’ample pista. Aviat trobem el Dolmen de Can Planes. Cartell indicador.

0,32 h. Bifurcació. Seguim per la pista principal vers a la nostra dreta Iniciem un tram de suau pujada. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”

0,35 h. Camí que neix a la nostra esquerra i que ignorem.

0,38 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”

0,42 h. Doble bifurcació a la nostra dreta en forma de “V” que ignorem. Final del tram de pujada.

0,49 h. Passem pel costat de les Roques de l’Escorpí que resten a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la pista. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”

FOTO PAKO CRESTAS

0,56 h. Deixem a la nostra dreta un corriol que s’endinsa dins del bosc.

0,58 h. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta i es fon amb la de procedència nostra. Al poc neix una segona pista, que més aviat es un camí, en transversal a la nostra dreta en direcció S.O. Es el moment de deixar el P.R. i les senyals de la “ruta prehistòrica 2” i agafar aquest nou camí vers a ponent. Tram bastant planer.

0,59 h. Creuem de manera transversal un corriol per continuar tot recte vers al S.O.-O. Estem a les proximitats de les runes del mas de Can Ronses (no visibles des del camí).

1,10 h. Bifurcació. Prenem el corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció O.N.O.

1,17 h. Anem a parar a la carretera BV-5106 que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta. Continuant ja sense deixar la carretera anirem a parar a la població de la Roca i deambulant pels seus carrers ens aproparem al punt de partida.

1,40 h. Plaça de la Vila del poble de la Roca del Vallès, final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-gros-voltants-de-la-roca-del-valles-ruta-prehistorica-2-49900079

TURÓ RODÓ PER LA ROCA – DOLMENS DE CAN GOL I BOSC DE RUSCADELLA (RUTA PREHISTÒRICA 1).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Magnífica excursió on alternem la pujada al cim més alt de la Serralada del Parc Litoral amb veritables joies de temps prehistòrics, com son els dòlmens de Cal Gol, la roca de les Creus, la roca de les Orenetes o la roca foradada de Can Gol. També cal parar especial atenció a la cara de l’elefant i a la roca de l’esfinx, a les proximitats de Ca l’Argent, roques que van ser esculpides a finals dels anys cinquanta del segle passat per un grup de picapedres “Fecit i Fossas A. Gómez”

Temps:3 hores i 30 minuts

Desnivell:260 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:11 quilòmetres 950 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot l’itinerari. Caldrà dons dur tota l’aigua des del punt de partida.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència:* Urbanització les Roquetes * Dolmen de Can Gol I * Can López * Dolmen de Can Gol II * Roca Foradada de Can Gol * boscos de Can Gol * Roca de les Orenetes * Pedra de les Creus * Plat del Molí * Dolmen de Céllecs * Bosc de Ruscalleda * Turó de Mataró* Turó Rodó de Céllecs *  Sant Bartomeu de les Cabanyes * Coll de Sant Bartomeu * Pla de les Sureres * la Pedra Lliscant * Can Segal * Ca l’Argent * la Roca de la Cara de l’Elefant * pedra de la Cara de l’Esfinx * del Torrent de Sant Bartomeu * Urbanització les Roquetes

Punt de partida:Urbanització les Roquetes (La Roca) carrer de la Ruta Prehistòrica. (indicat). A la urbanització s’accedeix des del quilòmetre 23 de la carretera BV 5001, a mig trajecte entre Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès (cartell a la desviació de l’accés d’entrada)

Itinerari:0,00 h. Urbanització les Roquetes (La Roca), carrer de la Ruta Prehistòrica. A prop hi ha les restes del Dolmen de Can Gol I, les quals no podrem visitar al estar dins d’una finca particular. Seguim un vial asfaltat vers al N.E (indicat amb estaca – marques de PR) i de seguida continuem en la mateixa direcció per una pista forestal (barrera per impedir el trànsit de vehicles), endinsant-nos al mig del bosc. La darrera finca de la urbanització abans de començar el bosc es coneguda com Can López.

0,05 h.Esplanada amb dos camins que neixen a banda i banda, deixem momentàniament la pista principal per pujar vers a la nostra esquerra en direcció nord.

0,07 h. Dolmen de Can Gol II, conservat i ben indicat. Reculem les nostres passes davallant fins a la pista.

FOTO PAKO CRESTAS

0,09 h. de nou a la pista davallem pel camí situat a l’altre costat, baixant vers al sud.

0,12 h. Roca Foradada de Can Gol. Després de la visita a aquesta curiosa resta arquitectònica megalítica, tornem a pujar pel mig del bosc per retrobar la pista.

0,15 h. De nou a la pista seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.E. Estem creuant els boscos de Can Gol.

0,23 h. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta una pista horitzontal i un brancal a la nostra esquerra, per seguir tot recte en suau pujada (marques de G.R.). No obstant, si volem visitar la Roca de les Orenetes (100 % recomanable), haurem de seguir la pista de la nostra dreta durant uns 5 minuts i tornar després a recular sobre les nostres pròpies passes, la visita a la Roca de les Orenetes representarà dons un increment de 10 minuts en la marxa.

0,26 h. Neix un brancal transversal vers a la nostra dreta que obviem. Seguim les marques de PR.

0,29 h. Pedra de les Creus, situada al marge esquerra de la pista. Després de visitar-la continuem per la pista de suau pujada en direcció N.E.

0,32 h. Obviem un brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra. Marques de P.R.

0,34 h. Obviem un brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra. Marques de P.R.

0,38 h. Bifurcació. Prenem el brancal de la nostra dreta tot deixant la pista i iniciant un camí amb bona pujada, en direcció est. Marques P.R.

0,41 h. Ens retrobem de nou amb la pista que seguirem vers a la nostra dreta per anar pujant tot recte en direcció E.-N.E. Marques P.R.

0,43 h. Anem a parar una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.-S.E. Marques de P.R.

0,45 h. Deixem de nou la pista per prendre un senderó ascendent que neix a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

0,48 h. Plat del Molí. Roca excavada amb una petita bassa. Seguim el corriol ascendent.

0,52 h. Bifurcació. Cal seguir el brancal de la nostra esquerra. Marques de P.R.

0,56 h. Passem pel costat del Dolmen de Céllecs, ben visible al costat del camí.

0,58 h. Brancal a la nostra esquerra que surt en perpendicular i que ignorem per continuar cap al S.E. Marques de P.R.

1,02 h. Deixem momentàniament la pista per prendre un corriol vers a la nostra esquerra (estaca indicadora) i anem a parar a una nova pista molt propera i gairebé paralel.la que seguirem vers a la nostra dreta.

1,03 h. Creuem de manera transversal una nova pista per seguir tot recte en direcció sud. Estem creuant el Bosc de Ruscalleda.

1,06 h. Deixem el camí ample per prendre un corriol ascendent. Tram descarnat. Marques de P.R.

1,08 h. Bifurcació. Seguim pel camí de la nostra esquerra.

1,10 h. Obviem un corriol secundari que es desprèn vers a la nostra esquerra. Seguim guanyant alçada. Marques de P.R.

FOTO PAKO CRESTAS

1,15 h. Anem a parar a una pista transversal on coincidim amb la ruta de pujada al Turó de Céllecs des de Sant Bartomeu de les Vinyes. Cartell indicador que ens informa que cap a la dreta seguim per la Ruta Prehistòrica 1 i que cap a l’esquerra enllacem amb la Ruta Prehistòrica 2. Ara per ara continuem pujant ver a la nostra dreta en direcció S.-S.O.

1,17 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta.

1,21 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta. Marques de P.R.

1,22 h. Un corriol ascendent se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim per la pista principal guanyant alçada de manera suau però constant, vers al S.E.

1,24 h. Anem a parar a una mena de collet, davant tenim la torreta de guaita d’incendis que corona el Turó de Mataró, de 505 metres. Un corriol neix per pujar-hi. Nosaltres seguirem per la pista ascendent vers al sud. Tornem a trobar marques de PR (grogues i blanques)

1,26 h. Deixem la pista principal i les marques de PR i ens endinsem per un corriol que neix a la nostra esquerra (taques grogues).

1,32 h. El corriol, que en realitat es una drecera, torna a retrobar-se amb la pista principal en un punt on es bifurca. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en suau pujada i vers al sud. Marques de P.R.

1,37 h. Culminem el Turó Rodó de Céllecs, 528 metres. Vèrtex geodèsic i unes grans antenes coronen aquest cimal bessó del Turó de Céllecs. Tornem desfent les nostres passes fins a la cruïlla d’enllaç amb de les dues rutes prehistòriques, o sigui, el punt horari 1,15 h.

1,55 h. Seguim dons per la pista principal, deixant a la nostra esquerra el camí pel qual hem pujat. La pista descriu un revolt i re orienta les nostres passes vers a llevant.

FOTO PAKO CRESTAS

1,58 h. Deixem a la nostra dreta un brancal ascendent que puja en diagonal.

2,02 h. Anem a parar a una ample pista transversal i horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra. Estem en les immediacions de  Sant Bartomeu de les Cabanyes,  coincidim amb les marques del G.R. (vermelles i blanques).

2,07 h.Coll de Sant Bartomeu. 383 metres. Creuem la carretera de manera transversal i seguim per la pista en direcció nord. Al poc trobem una bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques de G.R.

2,09 h. Pla de les Sureres. Bifurcació. Deixem la pista principal i les marques de G.R. i davallem pel camí de la nostra esquerra.

2,12 h. Un nou camí se’ns incorpora en diagonal per la dreta. Seguim baixant tot recte en direcció N.E. Aquest tram es conegut com la Pedra Lliscant.

2,23 h. Creuem un camí de manera transversal i continuem perdent alçada, ara en direcció N.E.

2,25 h. Anem a parar a una pista que creuem de manera transversal per seguir pel corriol descendent. Passem a tocar de la finca de Can Segal.

2,27 h. Doble Bifurcació. Proximitats de Ca l’Argent. Obviem els brancals de la nostra dreta (malgrat ser-hi els més evidents) Anem a para a una mena de pista abandonada sobre una zona de prats que seguirem en horitzontal vers a l’est.

2,31 h. Anem a parar a la carretera BV 5106 que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta.

2,35 h. Abandonem la carretera i prenem la pista que surt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cal parar atenció en aquest indret ja que a la nostra dreta resta la Roca de la Cara de l’Elefant i la pedra de la Cara de l’Esfinx que imita un petit Moai, (estampa típica de les illes de Pasqua). Al poc creuem el llit sec del Torrent de Sant Bartomeu.

FOTO PAKO CRESTAS

2,45 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta.

2,47 h. Ignorem un nou brancal que es desprèn a la nostra esquerra.

2,51 h. Anem a parar a una pista transversal horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

2,56 h. De nou ens torbem amb una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, coincidint ja amb el traçat del camí de pujada, en concret en el punt horari 0,45 h. Resseguim dons el primer tram de l’excursió a la inversa.

3,30 h. Urbanització les Roquetes (La Roca), carrer de la Ruta Prehistòrica.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-rodo-per-la-roca-dolmens-de-can-gol-i-bosc-de-ruscadella-49861873

TURÓ RODÓ DE CÉLLECS DES DE CAN NADAL (VILANOVA DEL VALLÉS)

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Aquesta es la manera més ràpida de pujar a la zona culminant de les muntanyes del Parc de la Serralada Litoral des de Vilanova del Vallès.

La roca foradada de can Nadal: A la zona del Parc de la Serralada Litoral hi ha unes grans roques buidades de manera artificial que son element megàlits molt atípics i poc coneguts. Segurament eren càmeres sepulcrals. Si hi coneixen 8 a tota Catalunya, 4 de les quals hi son al Parc de la Serralada Litoral.

Justament la més gran es la Roca Foradada de Can Nadal, coneguda també con Cova de l’Ermità. Per les troballes (dos fragments de sílex i un ganivet blanquinós) es creu que pot datar del calcolític (2200 aC – 1800 aC)

Temps:1 hora 20 minuts per la pujada i poc més d’una hora per la baixada.

Desnivell:351 metres de pujada i 1 metre de baixada per l’ascens i el mateix en sentit invers pel descens.

Llargària:4 quilòmetres 250 metres

FOTO PAKO CRESTAS

Dificultat:fàcil

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte

Punts de referència:* Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès) *  Can Cucut * Can Catafalet * Ca l’Ermità * Can Jep de la Mel * Turó Rodó de Céllecs.

Punt de partida:Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès). Accesible des de la carretera BP-5002, que comunica Vilanova del Vallès amb Vallromanes. Cartells indicadors.

Itinerari:0,00 h.Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès).Deixem el vehicle a l’inici de la urbanització i seguim pel vial més proper a la vall i que es la prolongació natural de la carretera d’accés.

0,20 h.Final del carrer asfaltat que es la prolongació del vial d’accés a la pròpia Urbanització. Seguim per la pista de terra en direcció E.-N.E.

0,24 h. Brancal ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem. Seguim tot recte per la pista que puja de manera molt suau en direcció E.N.E. Passem pel costat de la finca del Can Cucut

0,28 h. Brancal descendent a la nostra dreta que ignorem per seguir tot recte.

FOTO PAKO CRESTAS

0,30 h. Segona pista que surt descendent a la nostra dreta i que alhora ignorem. Balisa indicadora “camí Céllecs”.

0,32 h. Passem entre mig dels masos de Can Catafalet (per sobre nostre) i Ca l’Ermità (per sota nostre).

0,39 h. Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra en direcció N.O. Balisa a la cruïlla.

0,43 h. A mitja pujada divisem un corriol poc marcat a la nostra dreta que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

0,50 h. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est. Passem pel costat de Can Jep de la Mel que resta a la nostra esquerra.

0,53 h. Bifurcació. Cartell a la cruïlla. Seguim pel camí ample de la nostra dreta en direcció S.E.

0,55 h. Deixem la pista horitzontal i prenem un corriol ascendent en diagonal que neix a la nostra esquerra. Pujada ferma i constant en direcció N.E.

0,57 h. Brancal que neix a  la nostra dreta i que ignorem per continuar pujant de manera ferma.

FOTO PAKO CRESTAS

1,03 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra, continuant la pujada constant. A partir d’aquest punt coincidim amb el PR (pintura groga i blanca),  també hi provem taques de pintura blava i groga.

1,08 h. A l’alçada d’un revolt deixem un corriol que neix vers a la nostra esquerra. Continuem pujant. Taques PR i blau/grog. Pugem les darreres ziga zagues de pujada al cim.

1,20 h. Turó Rodó de Céllecs. 528 metres. Grans antenes, esplanada i vèrtex geodèsic sota els pins.

Descens:pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-rodo-de-cellecs-des-de-can-nadal-vilanova-del-valles-49844160

ROQUES D’EN TONI DES DE CAN NADAL (VILANOVA DEL VALLÈS).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: La present excursió recorre el vessant obac dels turons de Banús i el Roure (on hi ha les Roques d’en Toni) voltant per la capçalera boscosa de la Riera de Can Nadal. Podem completar l’excursió amb la pujada al Turó de Céllecs. (veure excursió “Turó Rodó de Céllecs per Can Nadal”)

Temps: 2 hores i 32 minuts.

Desnivell: 268 metres de pujada i 268 metres de baixada.

Llargària: 10 quilòmetres i 10 metres

Dificultat: Mitjana

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota l’excursió. Cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Urbanització Can Xaragall * Pi de Can Nadal * Baguenya de Can Nadal * Sot de la Font Freda * Les Artigasses * El Mal Pas * Cal Senyor * Roques d’en Toni * Ca l’Arcís * Cal Camat Vell * Plana de la Fum * Can Jep de la Mel * Can Catafalet – Ca l’Ermità * Torrent de Can Cucut * urbanització Can Nadal * urbanització Can Xaragall

Punt de partida: Entrada de la urbanització Can Xaragall, 158 metres, a les afores de Vilanova del Vallés, accessible per carretera asfaltada que ressegueix la riera de l’Ardenya, degudament indicada.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: 0,00 h. Urbanització Can Xaragall. Prenem una pista que neix a l’esquerra del vial d’accés i que davalla vora la riera. Cartell indicador.

0,05 h. Bifurcació. Seguim tot recte en direcció est, ignorant el brancal que surt a la nostra dreta. Passem pel costat de Pi de Can Nadal.

0,13 h. Deixem a la nostra esquerra un camí secundari i passem per sobre del llit sec de la Riera de Can Nadal, a partir d’aquest punt la pista es reorienta vers a l’O.S.O. i comença a guanyar alçada. Cartell que ens informa que estem a la “ruta de Can Maymó”. Passem per les anomenades Baguenya de Can Nadal i el Sot de la Font Freda.

0,40 h. Les Artigasses. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra esquerra i continuem guanyant alçada en direcció E-S.E.

0,41 h. Deixem a la nostra dreta un camí secundari que s’endinsa al bosc. Seguim per la pista guanyant alçada.

0,46 h. El Mal Pas. Anem a parar a una pista transversal amb un doble brancal a la nostra dreta. Seguirem la pista vers a l’esquerra en direcció S.E. Cartell indicador.

0,47 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta en direcció S.E. Iniciem un nou tram de pujada, aquesta més suau que l’anterior.

0,49 h. Deixem un brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal,. Tot donant-li l’esquena.

FOTO PAKO CRESTAS

0,55 h. Cal Senyor. Passem pel costat de l’hípica que resta a la nostra dreta.

1,01 h. Roques d’en Toni. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, després de la visita obligatòria a aquest paratge tant característic. A partir d’aquests moment coincidim amb les marques del G.R. i del Meridià Verd.

1,02 h. Deixem a la nostra dreta un brancal secundari, seguint tot recte per l’ample pista.

1,13 h. Obviem un brancal secundari a la nostra dreta que surt en diagonal i que es l’accés a Ca l’Arcís.

1,20 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les marques de G.R. i abandonant l’ample pista. Al poc passem pel costat del mas de Cal Camat Vell que resta a la nostra dreta.

1,27 h. Deixem dos camins a banda i banda de la pista. El de l’esquerra amb una tanca.

1,28 h. Ignorem un corriol que neix a la nostra esquerra per seguir per la pista. Evident.

1,34 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques de G.R.

1,36 h. Plana de la Fum. 373 metres. Bifurcació. Cartell indicador. Deixem el G.R. per continuar per la pista de la nostra esquerra en direcció O-S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

1,42 h. Brancal descendent a la nostra esquerra que ignorem.

1,44 h. Brancal descendent a la nostra esquerra que ignorem.

1,47 h. Camí ascendent a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte.

1,49 h. Una pista que davalla se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció oest.

1,51 h. Can Jep de la Mel. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. A la nostra dreta neix alhora un corriol poc marcat que ignorem.

1,53 h. Bifurcació. Cartell indicador. Prenem la nova pista descendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.O.

2,03 h. Bifurcació. Fem el revolt seguint la pista de la nostra dreta, re orientant les nostres passes vers al S.O. Estaca indicativa que ens informa que hi som al “camí Séllecs”.

2,09 h. Passem pel costat dels masos de Can Catafalet i Ca l’Ermità que resten a la dreta i esquerra respectivament. La pista, bastant planera, continua en direcció O-S.O.

2,11 h. Brancal que neix vers a la nostra esquerra que ignorem.

2,13 h. Torrent de Can Cucut (sec), brancal descendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

2,17 h. Bifurcació. Seguim tot recte ignorant el brancal ascendent de la nostra dreta.

2,21 h. Inici de l’asfalt de la urbanització Can Nadal. Cartell indicador. Ignorem un brancal de pista de terra que neix a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial pavimentat i descendent de la urbanització, anomenat “camí de Can Nadal”.

2,32 h. Entrada de la urbanització Can Xaragall, 158 metres. Ja em tancat el periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/roques-den-toni-des-de-can-nadal-martorelles-49841600

SANT MATEU DES DE VALLROMANES.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Aquesta excursió ens mostra el vessant NO de les muntanyes que coronen Sant Mateu. Amb sort podrem coincidir amb el darrer ramat d’ovelles d’aquesta serralada.

Sant Vicenç de Vallromanes:El lloc pertanyé al terme del castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen a 413 m alt al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins el 1934.

El Castell de Sant Miquel de Montornès (O castell de Montornès) és l’antic castell del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), al cim d’un turó, contrafort N de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès. El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes. A la baixa edat mitjana també en depenia el terme d’Alella (Maresme). Els seus senyors foren els Montornès i, des del s XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps:3 hores

Desnivell:338 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:10 quilòmetres 930 metres.

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:Durant la pujada hi trobem la font de Can Manet i durant la baixada hi trobem la font de Can Gurguí.

Punts de referència:* Església de Sant Vicenç de Vallromanes * riera del Vallromanes * torrent dels Mussols * urbanització de Can Tàvec * Can Guerrero * Coll de Forns * riera d’Ardenya * Cal Pere Mataró * molí d’en Cuquet * Can Miqueló Nou * riera de l’Ardenya * font de Can Manet * Can Valent * Creu d’en Boquet *  Pla de la Molinera * mas de Bernadó * La Vinya Morta * Sant Mateu * Plans de Sant Mateu * Can Riera * Can Gallemí * Coll de Can Gurguí * boscos de Can Gurguí * Font de Can Gurgí * Can Bórrec * Can Lairet * Can Barraquer * Riera de Vallromanes * Sant Vicenç de Vallromanes.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:0,00 h. Església de Sant Vicenç de Vallromanes. 173 metres. Seguim pel marge dret de la riera pel vial asfaltat en direcció E.S.E. travessant pel centre del poble.

0,05 h. Acaba el tram asfaltat i seguim per l’ample pista de terra que discorre paral·lela a la riera del Vallromanes que resta a tocar a la nostra esquerra.

0,07 h. Deixem a la nostra esquerra la pista d’accés a la urbanitzaciól ’Oasis i Tabac-Park. Seguim tot recte per l’ample pista vers a l’E.S.E.

0,15 h. Bifurcació. Seguim per la pista més ample paral·lela a la riera, o sigui, la de l’esquerra.

0,22 h. Deixem la pista principal, creuem la riera (gairebé sempre eixuta) i pugem per una pista més estreta vers a la nostra esquerra i que remunta els primers metres pel torrent dels Mussols (també eixut).

0,28 h. Anem a parar a l’asfalt de la urbanització de Can Tàvec on seguirem pel vial ascendent de la nostra dreta.

0,32 h. A l’alçada d’un revolt seguim vers a la nostra dreta per un vial horitzontal que passa per davant de l’edificació de Can Guerrero. Seguim per l’anomenada Avinguda de Vilassar de Dalt on deixem l’asfalt i tornem a caminar sobre terra, al poc guanyem alçada de manera constant en direcció S.E. i després est.

FOTO PAKO CRESTAS

0,42 h. Coll de Forns, 259 metres. Bifurcació de pistes. A la dreta hi ha una entrada a una casa particular, tal com baixem, als poc metres, neix un brancal vers a la nostra dreta. Nosaltres perdem alçada per la pista que davalla a l’esquerra en direcció N.-N.E

0,45 h. A mitja baixada surt un camí vers a la nostra esquerra que obviem per continuar davallant per la pista principal. Al poc la pista dibuixa un revolt, ens apropem al llit de la riera.

0,49 h. Creuem la riera d’Ardenya mitjançant un petit pontet. La pista gira vers a la nostra dreta.

0,50 h. Se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim en direcció est. Davant nostre, a l’esquerra, resta la finca de Cal Pere Mataró.

0,51 h. Neix un brancal vers a la nostra esquerra que ignorem. Balisa a la cruïlla que ens indica que hi som a la ruta de Céllecs. Seguim tot recte per la pista vers a llevant. Passem per les proximitats del molí d’en Cuquet que resta a la nostra dreta.

0,56 h. Trencall vers a la nostra dreta que ignorem per seguir per la pista principal en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

0,57 h. Nou trencall a la nostra dreta que ignorem. A la nostra esquerra divisem el mas de Can Miqueló Nou.

1,01 h. Creuem de nou la riera de l’Ardenya i ens quedarem al marge dret de les aigües. Seguim per la pista principal guanyant alçada de manera suau.

1,06 h. Bifurcació. Trencall vers a la nostra esquerra que ignorem. Al poc passem pel costat de la font de Can Manet que queda a la nostra esquerra. Mica en mica la pista, ample i sense pèrdua, guanya alçada de manera més accentuada.

1,10 h. Bifurcació. Balisa indicadora. Seguim vers a la nostra esquerra resseguint el revolt i guanyant alçada. Deixem a la nostra dreta l’entrada de Can Valent.

1,23 h. Creu d’en Boquet. 360 metres. Important nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S-S.O. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R. (vermelles i blanques). Ample pista que acostuma a ser transitada per vehicles.

1,35 h. Un brancal neix en diagonal descendent vers a la nostra dreta que ignorem per seguir tot recte per l’ample pista principal. Al poc creuem el Pla de la Molinera.

FOTO PAKO CRESTAS

1,43 h. Passem pel costat del mas de Bernadó que queda a la nostra esquerra, al poc neix un brancal també a l’esquerra que ignorem. Seguim per la pista principal. G.R.

1,49 h. La Vinya Morta. Bifurcació. A la nostra esquerra hi ha unes grans antenes. Seguim pel brancal de la nostra dreta deixant l’ample pista principal. Cadena. Marques de G.R.

1,51 h. Neix un camí ascendent en diagonal vers a la nostra esquerra. Deixem la pista amb marques de GR i pugem per aquest camí ascendent pel mig del bosc.

1,58 h. Sant Mateu. 500 metres. Anem a parar de dret davant de l’església. Seguim vers a la nostra esquerra per una pista horitzontal en direcció O.-S.O.

2,01 h. Plans de Sant Mateu. Bifurcació. Neix a la nostra esquerra un brancal que ignorem per seguir recte en direcció N.O. tornem a coincidir amb les marques de GR

2,03 h. Bifurcació. Seguim pel brancal perpendicular que surt vers a la nostra dreta, perdent alçada. Marques de GR.

2,04 h. Nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra passant pel costat del gran mas de Can Riera que resta a la nostra dreta.

2,07 h. Doble brancal a la nostra dreta (cadena) que ignorem. La pista es transforma en corriol, passem pel costat de Can Gallemí i comencem a perdre alçada. Marques de GR. Atenció, malgrat que hi ha una barrera de fusta a l’inici del camí per evitar que passin BTT, aquest tram estret es fa servir com trialera. Prendre precaucions al baixar davant del risc de ser atropellats.

FOTO PAKO CRESTAS

2,21 h. Final de la trialera de baixada. Anem a parar de nou a l’ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O.

2,22 h. Coll de Can Gurguí, 349 metres. Important nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per la pista descendent que ens reorienta les nostres passes vers al N.E. A partir d’aquest punt tornem a deixar les senyalitzacions del GR. Travessem els boscos de Can Gurguí.

2,28 h. Un brancal secundari neix en diagonal a la nostra esquerra, el qual ignorem.

2,30 h. Brancal secundari ascendent vers a la nostra dreta que també ignorem per seguir perdent alçada per la pista principal.

2,32 h. Font de Can Gurgí. Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra que continua perdent alçada i que passa per davant del mas de Can Gurguí Gros.

2,38 h. Un camí  que obviem neix a la nostra esquerra. Seguim perdent alçada vers al N.O.

2,42 h. Bifurcació. Seguim ver a la nostra esquerra. Passem pel costat dels masos de Can Bórrec, Can Lairet i Can Barraquer.

2,48 h. Riera de Vallromanes. Anem a parar al punt on hem abandonat aquesta ample pista durant la pujada, coincidint dons amb el trajecte ja conegut que seguirem ara en direcció contrària, o sigui, vers al oest fins al punt de partida.

3,00 h. Sant Vicenç de Vallromanes. 173 metres. Donem per finalitzada la excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-mateu-des-de-vallromanes-49825083

CASTELL DE SANT MIQUEL DES DE SANTA MARIA DE MARTORELLES PEL COLL MERCADER.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Curta i variada excursió que visita les runes del castell i les restes del poblat ibèric situat a les proximitats, tot travessant el turó d’oest a est del Coll del Mercader al Coll de Can Corbera. Com a la majoria d’excursions de la serra que discorren per valls i rieres obagues (a la baixada) no hi falta una petita font.

Castell de Sant Miquel de Montornès: Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. A uns 40m per sota trobem els vestigis del que sembla que va ser un gran poblat ibèric.

Del poblat ibèric de Sant Miquel hi ha molt poca informació. Es van fer unes excavacions els anys 1963 i 64 que van treure a la llum quatre cases i un forn a més de molt objectes d’us domèstic com àmfores de diverses procedència, sivelles i anells.

FOTO PAKO CRESTAS

Com la majoria dels poblats de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s’han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.

Temps:2 hores i 8 minuts

Desnivell:276 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:6 quilòmetres 940 metres.

Dificultat:fàcil

Punts d’aigua:Just al principi hi ha la font de Beu i para i durant la baixada trobem la font de la Mercè

Punts de referència:* Santa Maria de Martorelles * Can Bernades * Font de Beu i tapa * Can Girona * Coll Mercader * Bosc del Castell * Castell de Sant Miquel * Coll de Can Corbera * runes de Can Barbeta * font de Can Barbeta * Font de la Mercè * Can Girona * Santa Maria de Martorelles

Punt de partida:Santa Maria de Martorelles.150 metres. Deixarem el vehicle davant de les escoles o del cementiri (ambdues construccions estan a tocar l’una de l’altre)

Itinerari:0,00 h. Santa Maria de Martorelles. Comencem a caminar des de l’esplanada d’aparcament de vehicles situada davant del cementiri. Seguim una pista de terra planera vers al nord. Travessem pel mig de conreus de vinyes.

FOTO PAKO CRESTAS

0,04 h. Estem davant de Can Bernades, que resta a la nostra dreta. Deixem 3 brancals a la nostra esquerra i seguim pel marge dret d’una mena de riera seca. La pista es transforma en un ample corriol.

0,06 h. Neix un camí ascendent transversal a la nostra dreta que ignorarem per continuar recte. Passem pel costat de la Font de Beu i tapa.

0,11 h. Can Girona. Anem a parar a una ample pista que creuarem en perpendicular per continuar per una altre pista que segueix tot recte i que comença a guanyar alçada vers al nord. Rètol indicador. En aquest punt coincidim amb el G.R.

0,21 h. A l’alçada d’un revolt, neix un camí horitzontal a la nostra dreta que ignoraren per continuar pujant per la pista vers al nord. Marques de G.R.

0,24 h. Un camí se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim recte. Al poc arribem al Coll Mercader. 235 metres. Tanca. Important nus de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta abandonant dons el G.R., rètol a la cruïlla. Poc més tard hi trobem una nova bifurcació. Rètol. Seguim el brancal ascendent de la dreta. Pujada sua però constant.

FOTO PAKO CRESTAS

0,40 h. A l’alçada d’un revolt surt un camí vers a la nostra esquerra. Seguim per la pista principal que puja cap a la nostra dreta i que al poc dibuixa un revolt. Creuem el Bosc del Castell.

0,50 h. Un corriol ascendent neix al marge dret de la pista. Estaca indicadora. Seguim aquest estret però evident senderó en forta pujada.

1,01 h. Castell de Sant Miquel, 433 metres. Indret on també hi ha les restes de la capella de Sant Miquel de Vallromanes i el poc que s’ha excavat del poblat ibèric. Després de la pausa del cim davallem pel vessant contrari, o sigui vers al S.E., per un corriol estret en forta baixada i ben fressat.

1,08 h. Anem a parar a una pista que fa un cul de sac. Seguim però pel senderó descendent que surt a l’esquerra de la pista i que deseguida torna a prendre alçada de manera decidida.

1,11 h. Nova pista vers a la nostra esquerra que ignorem per continuar baixant pel camí, ara ja sense tanta baixada, en direcció S.E. Just en aquest punt passem per sota d’una torreta.

1,17 h. Coll de Can Corbera, 307 metres. Important nus de pistes. Rètol indicador. Seguim vers al S.S.E. Deixant una pista a la dreta i una altre a l’esquerra i donant l’esquena a la darrera pista a la qual ens hem incorporat poc abans d’arribar al propi coll.

FOTO PAKO CRESTAS

1,19 h. Nova bifurcació amb cartell. Seguim tot recte obviant la pista descendent en diagonal de la nostra dreta. Iniciem ara un tram de pista bastant planer amb curts trams de suavíssima pujada.

1,27 h. Passem pel costat de les runes de Can Barbeta que resten a la nostra esquerra. Seguim per la pista. Al poc passem pel costat de la poc visible font de Can Barbeta.

1,31 h. Un camí se’ns incorpora per l’esquerra, Seguim per la pista principal sense pèrdua possible. Comencem a prendre alçada.

1,37 h. Un nou corriol que també ignorem se’ns incorpora per l’esquerra. Continuem perdent alçada de manera decidida. Les nostres passes s’han re orientat cap a l’O.-N.O.

1,41 h. Unió de pistes. Una nova pista se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte resseguint la forma natural de la vall. En aquest punt tornem a coincidir amb el G.R. 97.3.

1,42 h. Font de la Mercè. Font ben arranjada i visible (al contrari de les altres dues fonts ressenyades a la present descripció). Seguim davallant per la pista, que ja es però bastant planera, en direcció oest, tendència N.O.

1,46 h. Una pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte. Marques de G.R.

1,52 h. Un camí que obviarem se’ns incorpora per la dreta.

1,58 h. Estem de nou al costat de Can Girona, indret on coincidim amb l’itinerari fet durant l’inici de la marxa. Girem vers a la nostra esquerra, abandonant el G.R. i retornant al punt de partida per terreny ja conegut.

2,08 h. Santa Maria de Martorelles. 150 metres. Ja hi som de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/castell-de-st-miquel-des-de-sta-maria-de-martorelles-pel-coll-de-mercader-49777712

TURÓ DEL CASTELLRUF DES DE SANTA MARIA DE MARTORELLES.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Excursió circular que puja i envolta el Turó de Castellruf, visitant diverses i simpàtiques fonts durant al pujada.

Poblat ibèric de Castellruf: és veí dels poblats ibèrics catalans del Turó de Montgat, del Puig Castellar i del Turó d’en Boscà. Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic (es conserva una resta arqueològica del segle VII aC) i va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i dels seus seguidors. Algunes de les restes que s’han trobat en les excavacions empreses es conserven en el Museu de Granollers.

El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l’actualitat només en queden vestigis d’alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques. Originalment, aquest castell tenia la propietat del nucli de Santa Maria de Martorelles (cosa que en l’actualitat és a l’inrevés).

Santa Maria de Martorelles:l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1005, fou consagrada el 1105, conserva elements romànics de la primitiva construcció, tot i que el seu estat actual fa que pugui considerar-se un edifici gòtic. L’edifici és format per un absis semicircular que capça una nau en la qual s’obren tres capelles laterals per banda i un campanar de planta quadrada. L’absis i el campanar foren reforçats modernament. Les filades inferiors d’aquest absis són d’aparell romànic. Foren salvades peces d’orfebreria de l’església, de la destrucció de la qual fou objecte el 1936.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps:2 hores i 10 minuts

Desnivell:317 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:6 quilòmetres 780 metres.

Dificultat:fàcil – mitja

Punts d’aigua:Hi ha diverses fonts durant la pujada: Font Sunyera, Font de la Ca iFont de la Teula

Punts de referència:* Santa Maria de Martorelles * Font Sunyera * Font de la Ca * Font de la Teula * Dolmen de Castellruf * Turó de Castellruf * Pla Xicola * Can Bernades * Santa Maria de Martorelles

Punt de partida:Placa de l’església de Santa Maria de Martorelles, 155 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:0,00 h. Plaça de l’església de Santa Maria de Martorelles. 155 metres. Seguim tot recte pel carrer principal que pren direcció S, tendència S.E. (carrer de la Font de Ca).

0,11 h. Final de l’asfalt. Seguim tot recte per la pista de terra de discorre paral·lela a la riera, al marge esquerra de la mateixa.

0,13 h. Bifurcació. Estem davant d’una antiga cantera que resta a la nostra esquerra. Ignorem el brancal de la dreta i seguim tot recte en direcció sud. Suavíssima pujada.

0,17 h. Font Sunyera. Deixem la pista principal i pugem en diagonal per una pista més petita que neix a la nostra esquerra.

0,21h. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta que es va transformant en un bonic camí en mig del bosc.

0,27 h. Font de la Ca, que resta a l’esquerra del camí. Seguim tot recte vers al sud. A partir d’aquest punt el camí passa ja a ser una estreta senda ben marcada que comença a guanyar alçada de manera cedida.

0,37 h.Bifurcació. Seguim per la senda de la dreta. En realitat la de l’esquerra no deixa de ser una drecera amb més pendent.

FOTO PAKO CRESTAS

0,40 h. Nova bifurcació. Prenem ara la senda de la nostra esquerra, bastant horitzontal, que re orienta les nostres passes vers al N.E.

0,44 h. Una senda descendent que obviem surt vers a la nostra esquerra. En realitat es la unió amb la drecera que naixia al punt horari 0,37 h, seguim dons tot recte alternant trams de suau pujada amb trams horitzontals.

0,47 h. Després de creuar una corriol (trialera) transversal, arribem a la Font de la Teula que resta poc metres a la dreta del camí. Seguim per la senda, ara be un tram de pujada.

0,54 h. Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

0,55 h. Collet. Unió de pistes. Val la pena prendre per uns pocs metres la pista de la nostra dreta, horitzontal, i visitar el proper Dolmen de Castellruf (indicat). Una vegada feta la visita tornem al coll.

1,00 h. De nou al collet, seguim el corriol ascendent que neix vers al nord i que puja de manera decidida. Indicació al punt on neix el senderó.

1,06 h. Turó de Castellruf, 453 metres. Bones vistes panoràmiques parcials sobre la serra de Marina i el Collserola. Restes del poblat ibèric. Una vegada feta la pausa del cim davallem vers al collet desfent el camí de pujada.

1,10 h. Collet. Seguim la pista que davalla vers a la nostra esquerra, o sigui, en direcció N.E. A partir d’aquest punt coincidim amb les senyalitzacions del G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

1,20 h. Bifurcació. Seguim la pista principal que dibuixa un revolt i davalla vers a la nostra dreta. Marques de G.R. Baixem sense pèrdua resseguint els marcats revolts de la pista. Passem per l’anomenat Pla Xicola.

1,27 h. Un camí descendent se’ns incorpora per l’esquerra, de fet es la unió amb l’anterior bifurcació essent aquesta senda una drecera que baixa de manera directa. Seguim per la pista principal tot recte, pendent alhora alçada.

1,30 h. Bifurcació. Deixem la pista principal, o sigui el G.R., i prenem un nou camí horitzontal que surt a la nostra esquerra en direcció nord. Iniciem ara un tram de flanqueig pel mig del bosc.

1,41 h. Una senda se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte.

1,44 h. Nova bifurcació. Seguim el camí de la dreta, o sigui el que discorre més baix.

1,49 h. Nou brancal descendent que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte.

1,51 h. Unió de pistes (de fet aquest corriol que ara en fon amb el nostre es el que s’ha separat al punt horari 1,44 h). Seguim tot recte, ara ja en direcció oest. Al poc finalitza el tram de flanqueig i als darrers metres fem una forta baixada per clarianes en mig del bosc que estem a punt de deixar.

1,55 h. Després de la forta baixada anem a parar a una senda ample horitzontal perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra.

1,56 h. Can Bernades. Seguim la pista horitzontal vers a la nostra esquerra, creuant pel mig de conreus de vinyes, en direcció S.O., al poc arribem enfront del cementiri i de les escoles (edificacions situades una al costat de l’altre) i per terreny ja asfaltat haurem entrar al poble.

2,10 h. Plaça de l’església de Santa Maria de Martorelles. 155 metres, on donarem per tancat el periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-de-castellruf-des-de-santa-maria-martorelles-49771247

TURÓ DE GALCERAN DES DEL COLL DE MONTALEGRE

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Curta excursió que discorre per pistes amb bones perspectives panoràmiques sobre la vall de Tiana

La Cartoixa de Montalegre: Monestir de l’Ordre de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415. És l’única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.

L’edifici es remunta a l’any 1247, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona en 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l’any 1409 el va adquirir l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

El 1901 s’instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s’hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins l’any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com “la casa de las monges”.

La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d’ells assassinats durant els primers dies. L’ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins el final de la guerra.

En 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s’instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L’edifici que ocupava el seminari (la Conreria) es cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies.

Els edificis de la cartoixa s’organitzen al voltant de dos claustres juxtaposats. Primer es construí un sol claustre, l’interior, les obres del qual acabaren l’any 1448. Aquest és prou gran, té 55 metres de costat, i és d’estil gòtic força senzill, amb trams de tres arcs recolzats sobre columnetes. Al seu voltant s’hi construïren la cel·la del pare prior, i setze cel·les per als monjos. L’any 1636 es va ampliar el número de cel·les fins a les 30 actuals.

L’església és d’un gòtic senzill, construïda entre 1415 i 1463. És un temple allargat i estret, sense capelles laterals, molt senzill i organitzat en base a dos cors: un per a els pares i l’altre per als germans. No existeix una zona per a fidels, ja que no es permet l’entrada als oficis religiosos a ningú que no resideixi a la cartoixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps:1 hora i 15 minuts

Desnivell:116 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:4 quilòmetres 790 metres

Dificultat:Baixa

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tota l’excursió. Al principi trobem un restaurant – bar just a tocar de la carretera.

Punts de referència:* Coll de Montalegre * casa de Colònies Mas Po Canyadó * Turó d’en Galzeran * Collet de Nou Pins * Coll de Montalegre

Punt de partida:Coll de Montalegre, 312 metres, accessible en vehicle per la carretera B-500 que comunica Badalona (amb la seva variant BV-5008 que surt des de Tiana), amb Sant Fosc de Campsentelles i Martorelles. Podem aparcar el vehicle davant de l’alberg de la Conreria.

Itinerari:0,00 h. Coll de Montalegre.312 metres. Prenem l’ample pista que neix al costat de llevant del coll, a ma dreta d’un restaurant. Cartell que ens indica “Casa de Colònies Mas Po Canyadó”, que està a pocs metres. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

0,02 h Bifurcació. Estem davant de la casa de Colònies Mas Po Canyadó. Seguim tot recte vers al E.-N.E., marques de G.R. Travessem una mena de petita urbanització. Seguim pel carrer anomenat “camí vell de Martorelles”

0,06 h. Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular. Estem a la part final del conjunt de cases. Seguim tot recte per la pista principal.

0,10 h. Bifurcació. El brancal de l’esquerra dibuixa un revolt. Nosaltres continuem tot recte. Cadena a la pista i rètol que ens informa que entrem al Parc de la Serralada Litoral. Seguim el G.R.

0,15 h. Deixem a la nostra dreta un brancal descendent. Seguim vers a l’E.-N.E guanyant alçada de manera molt suau.

0,17 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Pista ample i marques de G.R.

0,24 h. Bifurcació. Deixem el G.R. i seguim pel brancal ascendent que surt a la nostra esquerra, que puja en diagonal i que de seguida descriu un revolt vers a la dreta per re orientar la marxa vers al E.N.E.

0,36 h. Bifurcació. Seguim pel brancal ascendent de la dreta que de seguida fa una volta com de mig arc, estem coronant el cim.

0,39 h. Turó d’en Galzeran, 485 metres. Coronat per una gran torre de guaita. Per continuar l’excursió retrocedirem uns pocs metres i prendrem un corriol descendent que surt vers al sud (sageta blanca a l’inici) i que davalla de manera ferma fent ziga zagues en mig de conreus de vinyes.

FOTO PAKO CRESTAS

0,48 h. Collet de Nou Pins. Tornem a coincidir amb el G.R. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una d’horitzontal que re orienta les nostres passes vers a l’oest.

0,54 h. Unió de pistes. Coincidim aquí amb el punt 0,24 h del trajecte de pujada, desfem dons les nostres passes retornant per terreny ja conegut.

1,15 h. Coll de Montalegre. 312 metres. Ja hi som de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/turo-den-galzern-des-de-coll-de-montalegre-49763858

CINGLES DE GALLIFA DES DEL PONT DE LES MALLOLES.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció a l’itinerari: En realitat aquest curt itinerari no es l’excursió més directa i concorreguda al cim, ja que la qualificació de “més clàssica” la rep la pujada directa al cim des del poble de Gallifa per la pròpia canal de Sant Sadurní. Malgrat això l’excursió proposada per pujar dalt dels cingles es una mica més llarga i més variada que la pujada des del poble, ja que podrem gaudir de tranquil·litat i de boniques vistes panoràmiques parcials des de les proximitats del mas de Sobregrau. Immens mas particular que te una esglesiola incorporada.

Malauradament la part inicial es va veure afectada pels incendis de l’any 2003 i que encara avui en dia es poden veure els seus afectes sobre el paisatge mancat de bosc.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * Pont de les Malloles * Pla del Corregidor * Mas del Sobregrau * Collet de Sant Sadurní * Sant Sadurní de Gallifa Punt de partida: Pont de les Malloles. 550 metres.

Com arribar-hi: Per la carretera que comunica Sant Feliu de Codines amb Sant Llorenç de Savall i que passa per mateix poble de Gallifa. El pont es troba a poc més d’un quilòmetre després d’haver passat aquests poble, direcció Sant Llorenç de Savall.

Horari: 1 hora i 15 minuts.

Desnivell: 391 metres

Dificultat: baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap. A prop del punt de partida i fora del trajecte de l’itinerari, hi trobem la Font de les Malloles, al marge esquerra del torrent. No obstant, el millor es dur l’aigua necessària des d’abans de començar a caminar.

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció itinerari: 0,00 h. Pont de les Malloles. 550 metres. Davant del pont i surten dues pistes. La que discorre al costat del torrent, en molt bon estat, i una segona situada més a la dreta que te una tanca metàl·lica que fa de barrera. Prendrem aquesta segona que puja més directament i no te transit de vehicles. La pista puja en diagonal vers a la dreta, direcció est, amb una inclinació suau. Curiosament te el ferm ple de restes de totxanes triturades, i no es un sector concret, si no la tònica general d’aquest tram de camí. Terreny afectat pels incendis del 2003.

0,14 h. Pla del Corregidor. Bifurcació, seguir pel brancal ascendent de l’esquerra.

0,16 h. Nova bifurcació. Continuar pel brancal de l’esquerra. El camí ara ja te orientació nord.

0,20 h. Mas del Sobregrau. Immensa construcció d’us particular, molt ben arranjada i que te una església incorporada. Seguim vers al nord, deixant a banda esquerra una pista ascendent amb una cadena que barra el pas, per seguir per la pista horitzontal que va pel costat dels conreus i que descriu una mena de mitja lluna per re orientar-se vers a l’est i començar una pujada gradual, molt suau, que s’alterna amb trams horitzontals.

FOTO PAKO CRESTAS

0,35 h. Bifurcació de pistes. Seguir pel brancal de l’esquerra que es ascendent.

0,45 h. Deixem a la nostra esquena una pista que surt en diagonal ascendent vers a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint amb la mateixa orientació que em dut fins al moment, o sigui, vers a l’est.

0,48 h. Al marge esquerra de la pista neix el corriol que puja per la Canal de Sant Sadurní. Fita indicadora. Cal abandonar la pista i seguir el corriol ascendent, que creua un parell de pistes en estat d’abandonament. Aquest corriol te taques blanques, si be estan disposades de tal manera que son força més visibles a la baixada que a la pujada.

FOTO PAKO CRESTAS

1,05 h. El camí va a parar a una pista. De seguida hi ha un nou brancal vers a la dreta, que es ascendent, i en poc hi estarem a el Collet de Sant Sadurní, de 830 metres, que es l’unió de tres pistes. Cal deixar de banda totes les pistes i pujar pel camí que surt a la nostra dreta (cartell indicador) i que puja vers a la cúspide del cim. El camí esta molt ben marcat i a mitja alçada d’aquesta darrera pujada i creuem en perpendicular una nova pista que fa un traçat horitzontal.

1,15 h. Cim dels cingles del Gallifa, on es situa l’església abandonada de Sant Sadurní de Gallifa, a 941 metres d’alçada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.