La Tordera és l’únic riu que neix al Montseny. Concretament neix a prop del Coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny. El curs alt segueix en direcció S.O. fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta. S’orienta cap al SE, rebent per la dreta la riera de la Boscana i deixant el massís del Montseny pròpiament dit a l’alçada dels 400 metres, per entrar a la depressió del Vallès, lloc on inicia el seu curs mitjà. S’endinsa en terreny miocè, damunt dels qual s’ha originat terrasses quaternàries (pobles de Santa Margarida, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera).
El riu ja era conegut a l’edat romana, com ho evidencien historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que llavors era conegut amb el nom de Flumem Tarnum. No va ser fins a l’edat mitjana que es coneix com Tordaria o Torderia.
Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, paulatinament, va prenen direcció S.O. – N.E., per encaixar-se a la gran falla longitudinal que separa la depressió vallesana de la Serra del Montnegre. Al passar per Sant Celoni, el seu cabal de 0,7 m3/segon de mitjana, fa que hi hagi l’únic aprofitament hidroelèctric de la conca, amb una potència superior a 1000 kW. Els principals afluents de la dreta són la riera de Trentapasses, acompanyada de les rieres de Vallgorguina i dels Fuirosos. Les rieres de l’esquerra del curs de les aigües d’aquesta part intermèdia són les de Campins o de Pertegàs i la de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. Totes aquestes són rieres tributàries que drenen aigües del propi massís del Montseny.
Passat el llindar de Breda, una falla tectònica separa els massissos de Montseny del de les Guilleries. Des d’aquest punt minva la pendent del terreny i es travessa el congost d’ Hostalric, obert per la falla transversal de la riera d’Arbúcies, que és un altre afluent que tributa pel cantó esquerra. A partir d’aquest punt s’inicia el curs inferior del riu fins arribar al mar. En aquest curs baix afloren laves basàltiques, que formen l’escarpament d’ Hostalric, passat el qual rep per l’esquerra la riera de Santa Coloma.
Entra en la comarca del Maresme, passant per la localitat de Tordera i reben per la dreta les aigües de la riera de Vallmanya. Entre Blanes i Malgrat de mar desemboca a la mediterrània, creant un delta de 8 km2.
El riu és de règim completament pluvial, ja que el massís del Montseny no té reserves de neu. Per aquest motiu el seu cabal és molt variable, depenent sempre del règim de pluges. Els regatges són importants al Maresme i Blanes (conreus d’hortalisses). Les pollancredes del curs mitjà i baix han ajudat, amb la fusta, de consolidar àrees de fabricació industrial de plàstics i fibres artificials: Sant Celoni, Tordera, Blanes i Malgrat. El riu té una llargària de 61,5 km i la seva conca te una superfície de 894,16 km quadrats.
Afluents de la Tordera:
area longitud
nom marge km2 km
Riera de Sils E 130,36 13,60
Riera de Casanova del Mas de Maçanes E 38,19 15,60
Pocs, molt pocs son els camins que no he trescat pel Montseny. De fet fer la 1a edició de la ruta dels Ametistes va ser mès una excusa per retrobar-me amb nous i vells amics i fer una mica mès de promoció d’aquesta meva nova ruta, que pel fet que realment necessités conèixer amb mès profunditat el terreny.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant em vaig proposar un repte. En un cap de setmana que a totes llums es veia que la massificació al Montseny seria entre alta i molt alta, nosaltres caminaríem tranquils per camins ben solitaris. Aquest crec que es el gran secret de la RUTA DELS AMETISTES. Que ens dona la possibilitat de conèixer “un altre” Montseny.
FOTO PAKO CRESTAS
Haig de dir que a mida que es van incrementar les inscripcions vaig haver de fer una canvi de plans pel overbooking dels establiments on en un principi tenia previst dormir, el que va ser alhora una molt bona alternativa, ja que em va permetre incorporar nous establiments a la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
El primer dia no va tenir massa secret, vàrem seguir el GR que puja per la Vall de la Castanya i que arriba pel Café al Pla de la Calma, des d’aquí al Bellver, passant per Ca l’Agustí i baixada a Aiguafreda tot buscant variants drecera al GR per davallar directament als pous de glaç de la Riera d’Avençó.
FOTO PAKO CRESTAS
Dia gris, amb estones breus de plugim. Pujada al Tagamanent entre boires. Les varem veure pujar per la Vall de la Castanya i ja no ens van abandonar fins a mitja baixada d’ Aiguafreda. M’encanto veien la dança màgica de la boira pujant des de la Vall de la Tordera, i m’enrecordo de les paraules del Gran Pere Ribot, un dels montsenyencs adoptius mès insignes.
FOTO PAKO CRESTAS
“Sobtadament t’agafa la boira, espessa, grassa, màgica, prenent formes humanes esglaiadores com si volguessin arrabassar-te endins del misteri d’unes altres formes estranyes i d’unes veus que vénen de lluny i que t’encerclen cos i esperit; boira desorientadora, freda, que s’arrapa a la pell i t’arriba al moll dels ossos. Boira traïdora. No veus res, no pots fer una passa, perquè no saps on aniràs a raure. No hi ha res a fer. Cal esperar clavat a terra, fins que t’arribi una mica de claror, palpar la llum, orientar-te de bell noi i respirar llibertat. La boirada és el que ha fet, potser, més víctimes al Montseny, que no la imprudència de l’aventura esbojarrada dels cims o de les fondalades.”
FOTO PAKO CRESTAS
Per sort avui en dia la boira, al menys al Montseny, ja no cal ser tant temuda. Tarda fent cervesetes a Aiguafreda, esperant el bon sopar de l’hostal l’Esquella. Per la nit una forta tempesta omple de llamps i trons el cel. Nosaltres ja estem gaudint del mès que merescut descans als llits de la fonda.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia es presenta fred i molt clar. Les temperatures han baixat de manera exagerada per l’època de l’any en que estem (mitjans d’octubre). Pujada pel solitari Serrat de Ferreres cap a l’església de la Mora, des d’aquí de nou al Pla de la Calma per arribar al massificat Coll Formic. Baixada per la obaga de la Morera amb la fageda que ja comença a vestir-se de tardor. Passant pel Brull baixem a Seva entre caps i embassament. Nit a l’hotel de Seva gaudint de la bona cuina del restaurant de la Pedrera.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia encara es mès fred, però completament solejat i amb una visibilitat extraordinària. Pugem cap al Matagalls per un camí completament solitari des del Brull passant per la font de la Pomereta i l’històric Pla dels Cinc Sous, fins a davallar del Turó d’en Bessa, on …. ENS TROBEM LA MARABUNTA HUMANA….
FOTO PAKO CRESTAS
Increïble romeria de gent en el tram de pujada comuna des del Coll Formic al cim del Matagalls. Impossible fer foto de cim. Una veritable eixam de gent. Cal demanar tanda. Increïble. Fins al Coll Pregon gent i mès gent, i des d’allà pel flanqueig per la Font del Coll Pregon de nou tranquil·litat i calma.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem per la solana vers l’avui en dia tancat Hostal de Sant Bernat, a prop del qual hi trobem l’esglesiola de Sant Martí del Montseny on vàrem començar tres dies abans aquesta bonica ui variada travessia i on ara tanquem el cercle. Donem per finalitzada la 1a edició de la RUTA DELS AMETISTES, en un tram parcial on hem deixat de banda Turó de l’Home, Agudes, santa Fe, Viladrau i Arbúcies …. tot serà per tornar a retrobar-nos.
Introducció:Curta i tranquil·la excursió als voltants de la Roca del Vallès on descobrirem restes prehistòriques.
El castell de la Roca del Vallès:Les primeres notícies del castell de la Roca són de l’any 932. Es té constància documentada del segle XI sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual fou Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. En el segle XV, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar el senyoriu de la Roca. El castell va jugar un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola. Un altre Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i amb la desamortització, a mans privades.
Al 1952 pràcticament es va reconstruir gairebé tot el castell i es va restaurar de forma moderna. Les restes originals del castell de La Roca formaven una planta gairebé rectangular de la qual es conserven els murs de les cares nord, est i oest. Al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplitud.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora i 40 minuts
Desnivell:159 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:5 quilòmetres 740 metres.
Dificultat:Baixa – mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple
Punts de referència:* poble de la Roca del Vallès * urbanització Roca * Pedrera de Can Planes * Can Planes de la Muntanya * Dolmen de Can Planes * Roques de l’Escorpí * mas de Can Ronses * poble de la Roca del Vallès
Punt de partida:Centre del poble de la Roca. Plaça de la Vila.
Itinerari:0,00 h. Centre del poble de la Roca del Vallès. Plaça de la Vila. Hem de sortir pel poble caminant pels carrers en sentit ascendent i en tendència al N.E.-E, pujant pel carrer Camèlies i continuant pels carrers dels Pins, Gira-sols i Roca tomba. Estaques indicatives.
0,12 h. Transitant per la urbanització Roca tomba i el carrer homònim, deixem enrere les darreres cases de la població per endinsar-nos al bosc.
0,14 h. Final de l’asfalt i inici de la pista de terra, completament horitzontal, que ens duu en direcció S.E.
0,16 h. Pedrera de Can Planes. Deixem a la nostra esquerra un vial que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena i la dreta una pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim recte transitant pel costat d’una zona de prats que resta a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,18 h. Nou brancal que ignorem i que surt en perpendicular a la nostra dreta.
0,22 h. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra, ignorant el traçat que segueix recte i la pista de la nostra dreta. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”
0,30 h. Passem per davant del gran mas de Can Planes de la Muntanya, deixant un brancal secundari que surt a la nostra dreta i continuant de manera evident per l’ample pista. Aviat trobem el Dolmen de Can Planes. Cartell indicador.
0,32 h. Bifurcació. Seguim per la pista principal vers a la nostra dreta Iniciem un tram de suau pujada. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”
0,35 h. Camí que neix a la nostra esquerra i que ignorem.
0,38 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”
0,42 h. Doble bifurcació a la nostra dreta en forma de “V” que ignorem. Final del tram de pujada.
0,49 h. Passem pel costat de les Roques de l’Escorpí que resten a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la pista. Marques de P.R. i de la “ruta prehistòrica 2”
FOTO PAKO CRESTAS
0,56 h. Deixem a la nostra dreta un corriol que s’endinsa dins del bosc.
0,58 h. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta i es fon amb la de procedència nostra. Al poc neix una segona pista, que més aviat es un camí, en transversal a la nostra dreta en direcció S.O. Es el moment de deixar el P.R. i les senyals de la “ruta prehistòrica 2” i agafar aquest nou camí vers a ponent. Tram bastant planer.
0,59 h. Creuem de manera transversal un corriol per continuar tot recte vers al S.O.-O. Estem a les proximitats de les runes del mas de Can Ronses (no visibles des del camí).
1,10 h. Bifurcació. Prenem el corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció O.N.O.
1,17 h. Anem a parar a la carretera BV-5106 que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta. Continuant ja sense deixar la carretera anirem a parar a la població de la Roca i deambulant pels seus carrers ens aproparem al punt de partida.
1,40 h. Plaça de la Vila del poble de la Roca del Vallès, final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Magnífica excursió on alternem la pujada al cim més alt de la Serralada del Parc Litoral amb veritables joies de temps prehistòrics, com son els dòlmens de Cal Gol, la roca de les Creus, la roca de les Orenetes o la roca foradada de Can Gol. També cal parar especial atenció a la cara de l’elefant i a la roca de l’esfinx, a les proximitats de Ca l’Argent, roques que van ser esculpides a finals dels anys cinquanta del segle passat per un grup de picapedres “Fecit i Fossas A. Gómez”
Temps:3 hores i 30 minuts
Desnivell:260 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:11 quilòmetres 950 metres
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot l’itinerari. Caldrà dons dur tota l’aigua des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Urbanització les Roquetes * Dolmen de Can Gol I * Can López * Dolmen de Can Gol II * Roca Foradada de Can Gol * boscos de Can Gol * Roca de les Orenetes * Pedra de les Creus * Plat del Molí * Dolmen de Céllecs * Bosc de Ruscalleda * Turó de Mataró* Turó Rodó de Céllecs * Sant Bartomeu de les Cabanyes * Coll de Sant Bartomeu * Pla de les Sureres * la Pedra Lliscant * Can Segal * Ca l’Argent * la Roca de la Cara de l’Elefant * pedra de la Cara de l’Esfinx * del Torrent de Sant Bartomeu * Urbanització les Roquetes
Punt de partida:Urbanització les Roquetes (La Roca) carrer de la Ruta Prehistòrica. (indicat). A la urbanització s’accedeix des del quilòmetre 23 de la carretera BV 5001, a mig trajecte entre Vilanova del Vallès i la Roca del Vallès (cartell a la desviació de l’accés d’entrada)
Itinerari:0,00 h. Urbanització les Roquetes (La Roca), carrer de la Ruta Prehistòrica. A prop hi ha les restes del Dolmen de Can Gol I, les quals no podrem visitar al estar dins d’una finca particular. Seguim un vial asfaltat vers al N.E (indicat amb estaca – marques de PR) i de seguida continuem en la mateixa direcció per una pista forestal (barrera per impedir el trànsit de vehicles), endinsant-nos al mig del bosc. La darrera finca de la urbanització abans de començar el bosc es coneguda com Can López.
0,05 h.Esplanada amb dos camins que neixen a banda i banda, deixem momentàniament la pista principal per pujar vers a la nostra esquerra en direcció nord.
0,07 h. Dolmen de Can Gol II, conservat i ben indicat. Reculem les nostres passes davallant fins a la pista.
FOTO PAKO CRESTAS
0,09 h. de nou a la pista davallem pel camí situat a l’altre costat, baixant vers al sud.
0,12 h. Roca Foradada de Can Gol. Després de la visita a aquesta curiosa resta arquitectònica megalítica, tornem a pujar pel mig del bosc per retrobar la pista.
0,15 h. De nou a la pista seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.E. Estem creuant els boscos de Can Gol.
0,23 h. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta una pista horitzontal i un brancal a la nostra esquerra, per seguir tot recte en suau pujada (marques de G.R.). No obstant, si volem visitar la Roca de les Orenetes (100 % recomanable), haurem de seguir la pista de la nostra dreta durant uns 5 minuts i tornar després a recular sobre les nostres pròpies passes, la visita a la Roca de les Orenetes representarà dons un increment de 10 minuts en la marxa.
0,26 h. Neix un brancal transversal vers a la nostra dreta que obviem. Seguim les marques de PR.
0,29 h. Pedra de les Creus, situada al marge esquerra de la pista. Després de visitar-la continuem per la pista de suau pujada en direcció N.E.
0,32 h. Obviem un brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra. Marques de P.R.
0,34 h. Obviem un brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra. Marques de P.R.
0,38 h. Bifurcació. Prenem el brancal de la nostra dreta tot deixant la pista i iniciant un camí amb bona pujada, en direcció est. Marques P.R.
0,41 h. Ens retrobem de nou amb la pista que seguirem vers a la nostra dreta per anar pujant tot recte en direcció E.-N.E. Marques P.R.
0,43 h. Anem a parar una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.-S.E. Marques de P.R.
0,45 h. Deixem de nou la pista per prendre un senderó ascendent que neix a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Plat del Molí. Roca excavada amb una petita bassa. Seguim el corriol ascendent.
0,52 h. Bifurcació. Cal seguir el brancal de la nostra esquerra. Marques de P.R.
0,56 h. Passem pel costat del Dolmen de Céllecs, ben visible al costat del camí.
0,58 h. Brancal a la nostra esquerra que surt en perpendicular i que ignorem per continuar cap al S.E. Marques de P.R.
1,02 h. Deixem momentàniament la pista per prendre un corriol vers a la nostra esquerra (estaca indicadora) i anem a parar a una nova pista molt propera i gairebé paralel.la que seguirem vers a la nostra dreta.
1,03 h. Creuem de manera transversal una nova pista per seguir tot recte en direcció sud. Estem creuant el Bosc de Ruscalleda.
1,06 h. Deixem el camí ample per prendre un corriol ascendent. Tram descarnat. Marques de P.R.
1,08 h. Bifurcació. Seguim pel camí de la nostra esquerra.
1,10 h. Obviem un corriol secundari que es desprèn vers a la nostra esquerra. Seguim guanyant alçada. Marques de P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
1,15 h. Anem a parar a una pista transversal on coincidim amb la ruta de pujada al Turó de Céllecs des de Sant Bartomeu de les Vinyes. Cartell indicador que ens informa que cap a la dreta seguim per la Ruta Prehistòrica 1 i que cap a l’esquerra enllacem amb la Ruta Prehistòrica 2. Ara per ara continuem pujant ver a la nostra dreta en direcció S.-S.O.
1,17 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta.
1,21 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta. Marques de P.R.
1,22 h. Un corriol ascendent se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim per la pista principal guanyant alçada de manera suau però constant, vers al S.E.
1,24 h. Anem a parar a una mena de collet, davant tenim la torreta de guaita d’incendis que corona el Turó de Mataró, de 505 metres. Un corriol neix per pujar-hi. Nosaltres seguirem per la pista ascendent vers al sud. Tornem a trobar marques de PR (grogues i blanques)
1,26 h. Deixem la pista principal i les marques de PR i ens endinsem per un corriol que neix a la nostra esquerra (taques grogues).
1,32 h. El corriol, que en realitat es una drecera, torna a retrobar-se amb la pista principal en un punt on es bifurca. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en suau pujada i vers al sud. Marques de P.R.
1,37 h. Culminem el Turó Rodó de Céllecs, 528 metres. Vèrtex geodèsic i unes grans antenes coronen aquest cimal bessó del Turó de Céllecs. Tornem desfent les nostres passes fins a la cruïlla d’enllaç amb de les dues rutes prehistòriques, o sigui, el punt horari 1,15 h.
1,55 h. Seguim dons per la pista principal, deixant a la nostra esquerra el camí pel qual hem pujat. La pista descriu un revolt i re orienta les nostres passes vers a llevant.
FOTO PAKO CRESTAS
1,58 h. Deixem a la nostra dreta un brancal ascendent que puja en diagonal.
2,02 h. Anem a parar a una ample pista transversal i horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra. Estem en les immediacions de Sant Bartomeu de les Cabanyes, coincidim amb les marques del G.R. (vermelles i blanques).
2,07 h.Coll de Sant Bartomeu. 383 metres. Creuem la carretera de manera transversal i seguim per la pista en direcció nord. Al poc trobem una bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques de G.R.
2,09 h. Pla de les Sureres. Bifurcació. Deixem la pista principal i les marques de G.R. i davallem pel camí de la nostra esquerra.
2,12 h. Un nou camí se’ns incorpora en diagonal per la dreta. Seguim baixant tot recte en direcció N.E. Aquest tram es conegut com la Pedra Lliscant.
2,23 h. Creuem un camí de manera transversal i continuem perdent alçada, ara en direcció N.E.
2,25 h. Anem a parar a una pista que creuem de manera transversal per seguir pel corriol descendent. Passem a tocar de la finca de Can Segal.
2,27 h. Doble Bifurcació. Proximitats de Ca l’Argent. Obviem els brancals de la nostra dreta (malgrat ser-hi els més evidents) Anem a para a una mena de pista abandonada sobre una zona de prats que seguirem en horitzontal vers a l’est.
2,31 h. Anem a parar a la carretera BV 5106 que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta.
2,35 h. Abandonem la carretera i prenem la pista que surt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cal parar atenció en aquest indret ja que a la nostra dreta resta la Roca de la Cara de l’Elefant i la pedra de la Cara de l’Esfinx que imita un petit Moai, (estampa típica de les illes de Pasqua). Al poc creuem el llit sec del Torrent de Sant Bartomeu.
FOTO PAKO CRESTAS
2,45 h. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta.
2,47 h. Ignorem un nou brancal que es desprèn a la nostra esquerra.
2,51 h. Anem a parar a una pista transversal horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.
2,56 h. De nou ens torbem amb una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, coincidint ja amb el traçat del camí de pujada, en concret en el punt horari 0,45 h. Resseguim dons el primer tram de l’excursió a la inversa.
3,30 h. Urbanització les Roquetes (La Roca), carrer de la Ruta Prehistòrica.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Aquesta es la manera més ràpida de pujar a la zona culminant de les muntanyes del Parc de la Serralada Litoral des de Vilanova del Vallès.
La roca foradada de can Nadal: A la zona del Parc de la Serralada Litoral hi ha unes grans roques buidades de manera artificial que son element megàlits molt atípics i poc coneguts. Segurament eren càmeres sepulcrals. Si hi coneixen 8 a tota Catalunya, 4 de les quals hi son al Parc de la Serralada Litoral.
Justament la més gran es la Roca Foradada de Can Nadal, coneguda també con Cova de l’Ermità. Per les troballes (dos fragments de sílex i un ganivet blanquinós) es creu que pot datar del calcolític (2200 aC – 1800 aC)
Temps:1 hora 20 minuts per la pujada i poc més d’una hora per la baixada.
Desnivell:351 metres de pujada i 1 metre de baixada per l’ascens i el mateix en sentit invers pel descens.
Llargària:4 quilòmetres 250 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte
Punts de referència:* Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès) * Can Cucut * Can Catafalet * Ca l’Ermità * Can Jep de la Mel * Turó Rodó de Céllecs.
Punt de partida:Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès). Accesible des de la carretera BP-5002, que comunica Vilanova del Vallès amb Vallromanes. Cartells indicadors.
Itinerari:0,00 h.Urbanització Can Nadal (Vilanova del Vallès).Deixem el vehicle a l’inici de la urbanització i seguim pel vial més proper a la vall i que es la prolongació natural de la carretera d’accés.
0,20 h.Final del carrer asfaltat que es la prolongació del vial d’accés a la pròpia Urbanització. Seguim per la pista de terra en direcció E.-N.E.
0,24 h. Brancal ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem. Seguim tot recte per la pista que puja de manera molt suau en direcció E.N.E. Passem pel costat de la finca del Can Cucut
0,28 h. Brancal descendent a la nostra dreta que ignorem per seguir tot recte.
FOTO PAKO CRESTAS
0,30 h. Segona pista que surt descendent a la nostra dreta i que alhora ignorem. Balisa indicadora “camí Céllecs”.
0,32 h. Passem entre mig dels masos de Can Catafalet (per sobre nostre) i Ca l’Ermità (per sota nostre).
0,39 h. Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra en direcció N.O. Balisa a la cruïlla.
0,43 h. A mitja pujada divisem un corriol poc marcat a la nostra dreta que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50 h. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est. Passem pel costat de Can Jep de la Mel que resta a la nostra esquerra.
0,53 h. Bifurcació. Cartell a la cruïlla. Seguim pel camí ample de la nostra dreta en direcció S.E.
0,55 h. Deixem la pista horitzontal i prenem un corriol ascendent en diagonal que neix a la nostra esquerra. Pujada ferma i constant en direcció N.E.
0,57 h. Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar pujant de manera ferma.
FOTO PAKO CRESTAS
1,03 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra, continuant la pujada constant. A partir d’aquest punt coincidim amb el PR (pintura groga i blanca), també hi provem taques de pintura blava i groga.
1,08 h. A l’alçada d’un revolt deixem un corriol que neix vers a la nostra esquerra. Continuem pujant. Taques PR i blau/grog. Pugem les darreres ziga zagues de pujada al cim.
1,20 h. Turó Rodó de Céllecs. 528 metres. Grans antenes, esplanada i vèrtex geodèsic sota els pins.
Descens:pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: La present excursió recorre el vessant obac dels turons de Banús i el Roure (on hi ha les Roques d’en Toni) voltant per la capçalera boscosa de la Riera de Can Nadal. Podem completar l’excursió amb la pujada al Turó de Céllecs. (veure excursió “Turó Rodó de Céllecs per Can Nadal”)
Temps: 2 hores i 32 minuts.
Desnivell: 268 metres de pujada i 268 metres de baixada.
Llargària: 10 quilòmetres i 10 metres
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota l’excursió. Cal dur l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Urbanització Can Xaragall * Pi de Can Nadal * Baguenya de Can Nadal * Sot de la Font Freda * Les Artigasses * El Mal Pas * Cal Senyor * Roques d’en Toni * Ca l’Arcís * Cal Camat Vell * Plana de la Fum * Can Jep de la Mel * Can Catafalet – Ca l’Ermità * Torrent de Can Cucut * urbanització Can Nadal * urbanització Can Xaragall
Punt de partida: Entrada de la urbanització Can Xaragall, 158 metres, a les afores de Vilanova del Vallés, accessible per carretera asfaltada que ressegueix la riera de l’Ardenya, degudament indicada.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Urbanització Can Xaragall. Prenem una pista que neix a l’esquerra del vial d’accés i que davalla vora la riera. Cartell indicador.
0,05 h. Bifurcació. Seguim tot recte en direcció est, ignorant el brancal que surt a la nostra dreta. Passem pel costat de Pi de Can Nadal.
0,13 h. Deixem a la nostra esquerra un camí secundari i passem per sobre del llit sec de la Riera de Can Nadal, a partir d’aquest punt la pista es reorienta vers a l’O.S.O. i comença a guanyar alçada. Cartell que ens informa que estem a la “ruta de Can Maymó”. Passem per les anomenades Baguenya de Can Nadal i el Sot de la Font Freda.
0,40 h. Les Artigasses. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra esquerra i continuem guanyant alçada en direcció E-S.E.
0,41 h. Deixem a la nostra dreta un camí secundari que s’endinsa al bosc. Seguim per la pista guanyant alçada.
0,46 h. El Mal Pas. Anem a parar a una pista transversal amb un doble brancal a la nostra dreta. Seguirem la pista vers a l’esquerra en direcció S.E. Cartell indicador.
0,47 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta en direcció S.E. Iniciem un nou tram de pujada, aquesta més suau que l’anterior.
0,49 h. Deixem un brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal,. Tot donant-li l’esquena.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Cal Senyor. Passem pel costat de l’hípica que resta a la nostra dreta.
1,01 h. Roques d’en Toni. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, després de la visita obligatòria a aquest paratge tant característic. A partir d’aquests moment coincidim amb les marques del G.R. i del Meridià Verd.
1,02 h. Deixem a la nostra dreta un brancal secundari, seguint tot recte per l’ample pista.
1,13 h. Obviem un brancal secundari a la nostra dreta que surt en diagonal i que es l’accés a Ca l’Arcís.
1,20 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les marques de G.R. i abandonant l’ample pista. Al poc passem pel costat del mas de Cal Camat Vell que resta a la nostra dreta.
1,27 h. Deixem dos camins a banda i banda de la pista. El de l’esquerra amb una tanca.
1,28 h. Ignorem un corriol que neix a la nostra esquerra per seguir per la pista. Evident.
1,34 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra. Marques de G.R.
1,36 h. Plana de la Fum. 373 metres. Bifurcació. Cartell indicador. Deixem el G.R. per continuar per la pista de la nostra esquerra en direcció O-S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,42 h. Brancal descendent a la nostra esquerra que ignorem.
1,44 h. Brancal descendent a la nostra esquerra que ignorem.
1,47 h. Camí ascendent a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte.
1,49 h. Una pista que davalla se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció oest.
1,51 h. Can Jep de la Mel. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. A la nostra dreta neix alhora un corriol poc marcat que ignorem.
1,53 h. Bifurcació. Cartell indicador. Prenem la nova pista descendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.O.
2,03 h. Bifurcació. Fem el revolt seguint la pista de la nostra dreta, re orientant les nostres passes vers al S.O. Estaca indicativa que ens informa que hi som al “camí Séllecs”.
2,09 h. Passem pel costat dels masos de Can Catafalet i Ca l’Ermità que resten a la dreta i esquerra respectivament. La pista, bastant planera, continua en direcció O-S.O.
2,11 h. Brancal que neix vers a la nostra esquerra que ignorem.
2,13 h. Torrent de Can Cucut (sec), brancal descendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
2,17 h. Bifurcació. Seguim tot recte ignorant el brancal ascendent de la nostra dreta.
2,21 h. Inici de l’asfalt de la urbanització Can Nadal. Cartell indicador. Ignorem un brancal de pista de terra que neix a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial pavimentat i descendent de la urbanització, anomenat “camí de Can Nadal”.
2,32 h. Entrada de la urbanització Can Xaragall, 158 metres. Ja em tancat el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Aquesta excursió ens mostra el vessant NO de les muntanyes que coronen Sant Mateu. Amb sort podrem coincidir amb el darrer ramat d’ovelles d’aquesta serralada.
Sant Vicenç de Vallromanes:El lloc pertanyé al terme del castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen a 413 m alt al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins el 1934.
El Castell de Sant Miquel de Montornès (O castell de Montornès) és l’antic castell del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), al cim d’un turó, contrafort N de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès. El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes. A la baixa edat mitjana també en depenia el terme d’Alella (Maresme). Els seus senyors foren els Montornès i, des del s XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:3 hores
Desnivell:338 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:10 quilòmetres 930 metres.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:Durant la pujada hi trobem la font de Can Manet i durant la baixada hi trobem la font de Can Gurguí.
Punts de referència:* Església de Sant Vicenç de Vallromanes * riera del Vallromanes * torrent dels Mussols * urbanització de Can Tàvec * Can Guerrero * Coll de Forns * riera d’Ardenya * Cal Pere Mataró * molí d’en Cuquet * Can Miqueló Nou * riera de l’Ardenya * font de Can Manet * Can Valent * Creu d’en Boquet * Pla de la Molinera * mas de Bernadó * La Vinya Morta * Sant Mateu * Plans de Sant Mateu * Can Riera * Can Gallemí * Coll de Can Gurguí * boscos de Can Gurguí * Font de Can Gurgí * Can Bórrec * Can Lairet * Can Barraquer * Riera de Vallromanes * Sant Vicenç de Vallromanes.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:0,00 h. Església de Sant Vicenç de Vallromanes. 173 metres. Seguim pel marge dret de la riera pel vial asfaltat en direcció E.S.E. travessant pel centre del poble.
0,05 h. Acaba el tram asfaltat i seguim per l’ample pista de terra que discorre paral·lela a la riera del Vallromanes que resta a tocar a la nostra esquerra.
0,07 h. Deixem a la nostra esquerra la pista d’accés a la urbanitzaciól ’Oasis i Tabac-Park. Seguim tot recte per l’ample pista vers a l’E.S.E.
0,15 h. Bifurcació. Seguim per la pista més ample paral·lela a la riera, o sigui, la de l’esquerra.
0,22 h. Deixem la pista principal, creuem la riera (gairebé sempre eixuta) i pugem per una pista més estreta vers a la nostra esquerra i que remunta els primers metres pel torrent dels Mussols (també eixut).
0,28 h. Anem a parar a l’asfalt de la urbanització de Can Tàvec on seguirem pel vial ascendent de la nostra dreta.
0,32 h. A l’alçada d’un revolt seguim vers a la nostra dreta per un vial horitzontal que passa per davant de l’edificació de Can Guerrero. Seguim per l’anomenada Avinguda de Vilassar de Dalt on deixem l’asfalt i tornem a caminar sobre terra, al poc guanyem alçada de manera constant en direcció S.E. i després est.
FOTO PAKO CRESTAS
0,42 h. Coll de Forns, 259 metres. Bifurcació de pistes. A la dreta hi ha una entrada a una casa particular, tal com baixem, als poc metres, neix un brancal vers a la nostra dreta. Nosaltres perdem alçada per la pista que davalla a l’esquerra en direcció N.-N.E
0,45 h. A mitja baixada surt un camí vers a la nostra esquerra que obviem per continuar davallant per la pista principal. Al poc la pista dibuixa un revolt, ens apropem al llit de la riera.
0,49 h. Creuem la riera d’Ardenya mitjançant un petit pontet. La pista gira vers a la nostra dreta.
0,50 h. Se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim en direcció est. Davant nostre, a l’esquerra, resta la finca de Cal Pere Mataró.
0,51 h. Neix un brancal vers a la nostra esquerra que ignorem. Balisa a la cruïlla que ens indica que hi som a la ruta de Céllecs. Seguim tot recte per la pista vers a llevant. Passem per les proximitats del molí d’en Cuquet que resta a la nostra dreta.
0,56 h. Trencall vers a la nostra dreta que ignorem per seguir per la pista principal en direcció est.
FOTO PAKO CRESTAS
0,57 h. Nou trencall a la nostra dreta que ignorem. A la nostra esquerra divisem el mas de Can Miqueló Nou.
1,01 h. Creuem de nou la riera de l’Ardenya i ens quedarem al marge dret de les aigües. Seguim per la pista principal guanyant alçada de manera suau.
1,06 h. Bifurcació. Trencall vers a la nostra esquerra que ignorem. Al poc passem pel costat de la font de Can Manet que queda a la nostra esquerra. Mica en mica la pista, ample i sense pèrdua, guanya alçada de manera més accentuada.
1,10 h. Bifurcació. Balisa indicadora. Seguim vers a la nostra esquerra resseguint el revolt i guanyant alçada. Deixem a la nostra dreta l’entrada de Can Valent.
1,23 h. Creu d’en Boquet. 360 metres. Important nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S-S.O. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R. (vermelles i blanques). Ample pista que acostuma a ser transitada per vehicles.
1,35 h. Un brancal neix en diagonal descendent vers a la nostra dreta que ignorem per seguir tot recte per l’ample pista principal. Al poc creuem el Pla de la Molinera.
FOTO PAKO CRESTAS
1,43 h. Passem pel costat del mas de Bernadó que queda a la nostra esquerra, al poc neix un brancal també a l’esquerra que ignorem. Seguim per la pista principal. G.R.
1,49 h. La Vinya Morta. Bifurcació. A la nostra esquerra hi ha unes grans antenes. Seguim pel brancal de la nostra dreta deixant l’ample pista principal. Cadena. Marques de G.R.
1,51 h. Neix un camí ascendent en diagonal vers a la nostra esquerra. Deixem la pista amb marques de GR i pugem per aquest camí ascendent pel mig del bosc.
1,58 h. Sant Mateu. 500 metres. Anem a parar de dret davant de l’església. Seguim vers a la nostra esquerra per una pista horitzontal en direcció O.-S.O.
2,01 h. Plans de Sant Mateu. Bifurcació. Neix a la nostra esquerra un brancal que ignorem per seguir recte en direcció N.O. tornem a coincidir amb les marques de GR
2,03 h. Bifurcació. Seguim pel brancal perpendicular que surt vers a la nostra dreta, perdent alçada. Marques de GR.
2,04 h. Nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra passant pel costat del gran mas de Can Riera que resta a la nostra dreta.
2,07 h. Doble brancal a la nostra dreta (cadena) que ignorem. La pista es transforma en corriol, passem pel costat de Can Gallemí i comencem a perdre alçada. Marques de GR. Atenció, malgrat que hi ha una barrera de fusta a l’inici del camí per evitar que passin BTT, aquest tram estret es fa servir com trialera. Prendre precaucions al baixar davant del risc de ser atropellats.
FOTO PAKO CRESTAS
2,21 h. Final de la trialera de baixada. Anem a parar de nou a l’ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O.
2,22 h. Coll de Can Gurguí, 349 metres. Important nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per la pista descendent que ens reorienta les nostres passes vers al N.E. A partir d’aquest punt tornem a deixar les senyalitzacions del GR. Travessem els boscos de Can Gurguí.
2,28 h. Un brancal secundari neix en diagonal a la nostra esquerra, el qual ignorem.
2,30 h. Brancal secundari ascendent vers a la nostra dreta que també ignorem per seguir perdent alçada per la pista principal.
2,32 h. Font de Can Gurgí. Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra que continua perdent alçada i que passa per davant del mas de Can Gurguí Gros.
2,38 h. Un camí que obviem neix a la nostra esquerra. Seguim perdent alçada vers al N.O.
2,42 h. Bifurcació. Seguim ver a la nostra esquerra. Passem pel costat dels masos de Can Bórrec, Can Lairet i Can Barraquer.
2,48 h. Riera de Vallromanes. Anem a parar al punt on hem abandonat aquesta ample pista durant la pujada, coincidint dons amb el trajecte ja conegut que seguirem ara en direcció contrària, o sigui, vers al oest fins al punt de partida.
3,00 h. Sant Vicenç de Vallromanes. 173 metres. Donem per finalitzada la excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i variada excursió que visita les runes del castell i les restes del poblat ibèric situat a les proximitats, tot travessant el turó d’oest a est del Coll del Mercader al Coll de Can Corbera. Com a la majoria d’excursions de la serra que discorren per valls i rieres obagues (a la baixada) no hi falta una petita font.
Castell de Sant Miquel de Montornès: Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. A uns 40m per sota trobem els vestigis del que sembla que va ser un gran poblat ibèric.
Del poblat ibèric de Sant Miquel hi ha molt poca informació. Es van fer unes excavacions els anys 1963 i 64 que van treure a la llum quatre cases i un forn a més de molt objectes d’us domèstic com àmfores de diverses procedència, sivelles i anells.
FOTO PAKO CRESTAS
Com la majoria dels poblats de la zona, es creu que estaria emmurallat si be no s’han trobat restes de defenses, molt probablement els materials es van fer servir per bastir posteriorment el castell medieval.
Temps:2 hores i 8 minuts
Desnivell:276 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:6 quilòmetres 940 metres.
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua:Just al principi hi ha la font de Beu i para i durant la baixada trobem la font de la Mercè
Punts de referència:* Santa Maria de Martorelles * Can Bernades * Font de Beu i tapa * Can Girona * Coll Mercader * Bosc del Castell * Castell de Sant Miquel * Coll de Can Corbera * runes de Can Barbeta * font de Can Barbeta * Font de la Mercè * Can Girona * Santa Maria de Martorelles
Punt de partida:Santa Maria de Martorelles.150 metres. Deixarem el vehicle davant de les escoles o del cementiri (ambdues construccions estan a tocar l’una de l’altre)
Itinerari:0,00 h. Santa Maria de Martorelles. Comencem a caminar des de l’esplanada d’aparcament de vehicles situada davant del cementiri. Seguim una pista de terra planera vers al nord. Travessem pel mig de conreus de vinyes.
FOTO PAKO CRESTAS
0,04 h. Estem davant de Can Bernades, que resta a la nostra dreta. Deixem 3 brancals a la nostra esquerra i seguim pel marge dret d’una mena de riera seca. La pista es transforma en un ample corriol.
0,06 h. Neix un camí ascendent transversal a la nostra dreta que ignorarem per continuar recte. Passem pel costat de la Font de Beu i tapa.
0,11 h. Can Girona. Anem a parar a una ample pista que creuarem en perpendicular per continuar per una altre pista que segueix tot recte i que comença a guanyar alçada vers al nord. Rètol indicador. En aquest punt coincidim amb el G.R.
0,21 h. A l’alçada d’un revolt, neix un camí horitzontal a la nostra dreta que ignoraren per continuar pujant per la pista vers al nord. Marques de G.R.
0,24 h. Un camí se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim recte. Al poc arribem al Coll Mercader. 235 metres. Tanca. Important nus de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta abandonant dons el G.R., rètol a la cruïlla. Poc més tard hi trobem una nova bifurcació. Rètol. Seguim el brancal ascendent de la dreta. Pujada sua però constant.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. A l’alçada d’un revolt surt un camí vers a la nostra esquerra. Seguim per la pista principal que puja cap a la nostra dreta i que al poc dibuixa un revolt. Creuem el Bosc del Castell.
0,50 h. Un corriol ascendent neix al marge dret de la pista. Estaca indicadora. Seguim aquest estret però evident senderó en forta pujada.
1,01 h. Castell de Sant Miquel, 433 metres. Indret on també hi ha les restes de la capella de Sant Miquel de Vallromanes i el poc que s’ha excavat del poblat ibèric. Després de la pausa del cim davallem pel vessant contrari, o sigui vers al S.E., per un corriol estret en forta baixada i ben fressat.
1,08 h. Anem a parar a una pista que fa un cul de sac. Seguim però pel senderó descendent que surt a l’esquerra de la pista i que deseguida torna a prendre alçada de manera decidida.
1,11 h. Nova pista vers a la nostra esquerra que ignorem per continuar baixant pel camí, ara ja sense tanta baixada, en direcció S.E. Just en aquest punt passem per sota d’una torreta.
1,17 h. Coll de Can Corbera, 307 metres. Important nus de pistes. Rètol indicador. Seguim vers al S.S.E. Deixant una pista a la dreta i una altre a l’esquerra i donant l’esquena a la darrera pista a la qual ens hem incorporat poc abans d’arribar al propi coll.
FOTO PAKO CRESTAS
1,19 h. Nova bifurcació amb cartell. Seguim tot recte obviant la pista descendent en diagonal de la nostra dreta. Iniciem ara un tram de pista bastant planer amb curts trams de suavíssima pujada.
1,27 h. Passem pel costat de les runes de Can Barbeta que resten a la nostra esquerra. Seguim per la pista. Al poc passem pel costat de la poc visible font de Can Barbeta.
1,31 h. Un camí se’ns incorpora per l’esquerra, Seguim per la pista principal sense pèrdua possible. Comencem a prendre alçada.
1,37 h. Un nou corriol que també ignorem se’ns incorpora per l’esquerra. Continuem perdent alçada de manera decidida. Les nostres passes s’han re orientat cap a l’O.-N.O.
1,41 h. Unió de pistes. Una nova pista se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte resseguint la forma natural de la vall. En aquest punt tornem a coincidir amb el G.R. 97.3.
1,42 h. Font de la Mercè. Font ben arranjada i visible (al contrari de les altres dues fonts ressenyades a la present descripció). Seguim davallant per la pista, que ja es però bastant planera, en direcció oest, tendència N.O.
1,46 h. Una pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte. Marques de G.R.
1,52 h. Un camí que obviarem se’ns incorpora per la dreta.
1,58 h. Estem de nou al costat de Can Girona, indret on coincidim amb l’itinerari fet durant l’inici de la marxa. Girem vers a la nostra esquerra, abandonant el G.R. i retornant al punt de partida per terreny ja conegut.
2,08 h. Santa Maria de Martorelles. 150 metres. Ja hi som de nou al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió circular que puja i envolta el Turó de Castellruf, visitant diverses i simpàtiques fonts durant al pujada.
Poblat ibèric de Castellruf: és veí dels poblats ibèrics catalans del Turó de Montgat, del Puig Castellar i del Turó d’en Boscà. Sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic (es conserva una resta arqueològica del segle VII aC) i va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i dels seus seguidors. Algunes de les restes que s’han trobat en les excavacions empreses es conserven en el Museu de Granollers.
El castell (castro vocitato Radolphi) és esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l’actualitat només en queden vestigis d’alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques. Originalment, aquest castell tenia la propietat del nucli de Santa Maria de Martorelles (cosa que en l’actualitat és a l’inrevés).
Santa Maria de Martorelles:l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1005, fou consagrada el 1105, conserva elements romànics de la primitiva construcció, tot i que el seu estat actual fa que pugui considerar-se un edifici gòtic. L’edifici és format per un absis semicircular que capça una nau en la qual s’obren tres capelles laterals per banda i un campanar de planta quadrada. L’absis i el campanar foren reforçats modernament. Les filades inferiors d’aquest absis són d’aparell romànic. Foren salvades peces d’orfebreria de l’església, de la destrucció de la qual fou objecte el 1936.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores i 10 minuts
Desnivell:317 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:6 quilòmetres 780 metres.
Dificultat:fàcil – mitja
Punts d’aigua:Hi ha diverses fonts durant la pujada: Font Sunyera, Font de la Ca iFont de la Teula
Punts de referència:* Santa Maria de Martorelles * Font Sunyera * Font de la Ca * Font de la Teula * Dolmen de Castellruf * Turó de Castellruf * Pla Xicola * Can Bernades * Santa Maria de Martorelles
Punt de partida:Placa de l’església de Santa Maria de Martorelles, 155 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Plaça de l’església de Santa Maria de Martorelles. 155 metres. Seguim tot recte pel carrer principal que pren direcció S, tendència S.E. (carrer de la Font de Ca).
0,11 h. Final de l’asfalt. Seguim tot recte per la pista de terra de discorre paral·lela a la riera, al marge esquerra de la mateixa.
0,13 h. Bifurcació. Estem davant d’una antiga cantera que resta a la nostra esquerra. Ignorem el brancal de la dreta i seguim tot recte en direcció sud. Suavíssima pujada.
0,17 h. Font Sunyera. Deixem la pista principal i pugem en diagonal per una pista més petita que neix a la nostra esquerra.
0,21h. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta que es va transformant en un bonic camí en mig del bosc.
0,27 h. Font de la Ca, que resta a l’esquerra del camí. Seguim tot recte vers al sud. A partir d’aquest punt el camí passa ja a ser una estreta senda ben marcada que comença a guanyar alçada de manera cedida.
0,37 h.Bifurcació. Seguim per la senda de la dreta. En realitat la de l’esquerra no deixa de ser una drecera amb més pendent.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Nova bifurcació. Prenem ara la senda de la nostra esquerra, bastant horitzontal, que re orienta les nostres passes vers al N.E.
0,44 h. Una senda descendent que obviem surt vers a la nostra esquerra. En realitat es la unió amb la drecera que naixia al punt horari 0,37 h, seguim dons tot recte alternant trams de suau pujada amb trams horitzontals.
0,47 h. Després de creuar una corriol (trialera) transversal, arribem a la Font de la Teula que resta poc metres a la dreta del camí. Seguim per la senda, ara be un tram de pujada.
0,54 h. Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent.
0,55 h. Collet. Unió de pistes. Val la pena prendre per uns pocs metres la pista de la nostra dreta, horitzontal, i visitar el proper Dolmen de Castellruf (indicat). Una vegada feta la visita tornem al coll.
1,00 h. De nou al collet, seguim el corriol ascendent que neix vers al nord i que puja de manera decidida. Indicació al punt on neix el senderó.
1,06 h. Turó de Castellruf, 453 metres. Bones vistes panoràmiques parcials sobre la serra de Marina i el Collserola. Restes del poblat ibèric. Una vegada feta la pausa del cim davallem vers al collet desfent el camí de pujada.
1,10 h. Collet. Seguim la pista que davalla vers a la nostra esquerra, o sigui, en direcció N.E. A partir d’aquest punt coincidim amb les senyalitzacions del G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
1,20 h. Bifurcació. Seguim la pista principal que dibuixa un revolt i davalla vers a la nostra dreta. Marques de G.R. Baixem sense pèrdua resseguint els marcats revolts de la pista. Passem per l’anomenat Pla Xicola.
1,27 h. Un camí descendent se’ns incorpora per l’esquerra, de fet es la unió amb l’anterior bifurcació essent aquesta senda una drecera que baixa de manera directa. Seguim per la pista principal tot recte, pendent alhora alçada.
1,30 h. Bifurcació. Deixem la pista principal, o sigui el G.R., i prenem un nou camí horitzontal que surt a la nostra esquerra en direcció nord. Iniciem ara un tram de flanqueig pel mig del bosc.
1,41 h. Una senda se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte.
1,44 h. Nova bifurcació. Seguim el camí de la dreta, o sigui el que discorre més baix.
1,49 h. Nou brancal descendent que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte.
1,51 h. Unió de pistes (de fet aquest corriol que ara en fon amb el nostre es el que s’ha separat al punt horari 1,44 h). Seguim tot recte, ara ja en direcció oest. Al poc finalitza el tram de flanqueig i als darrers metres fem una forta baixada per clarianes en mig del bosc que estem a punt de deixar.
1,55 h. Després de la forta baixada anem a parar a una senda ample horitzontal perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra.
1,56 h. Can Bernades. Seguim la pista horitzontal vers a la nostra esquerra, creuant pel mig de conreus de vinyes, en direcció S.O., al poc arribem enfront del cementiri i de les escoles (edificacions situades una al costat de l’altre) i per terreny ja asfaltat haurem entrar al poble.
2,10 h. Plaça de l’església de Santa Maria de Martorelles. 155 metres, on donarem per tancat el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta excursió que discorre per pistes amb bones perspectives panoràmiques sobre la vall de Tiana
La Cartoixa de Montalegre: Monestir de l’Ordre de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme de Tiana, amb orígens al 1415. És l’única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.
L’edifici es remunta a l’any 1247, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines. El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller. Tot i així, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona en 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent. El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l’any 1409 el va adquirir l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
El 1901 s’instal·là una nova comunitat de monjos procedent de França, formada per 29 pares i 23 germans. Durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, s’hi va instal·lar una dotació de la Guàrdia Civil amb la funció de protegir a la comunitat dels possibles atacs. La dotació va romandre-hi fins l’any 1915, instal·lada en el que avui dia es coneix com «la casa de las monges».
La Guerra Civil va afectar novament a la comunitat, els 21 pares i els 16 germans es dispersaren, morint sis d’ells assassinats durant els primers dies. L’ajuntament de Badalona hi instal·là un hospital per a tuberculosos que va estar en funcionament fins el final de la guerra.
En 1939 els monjos van tornar a la cartoixa, en la qual s’instal·là el seminari menor de la diòcesi. Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica. L’edifici que ocupava el seminari (la Conreria) es cedí a la Fundació Pere Tarrés i actualment funciona com a casa de colònies.
Els edificis de la cartoixa s’organitzen al voltant de dos claustres juxtaposats. Primer es construí un sol claustre, l’interior, les obres del qual acabaren l’any 1448. Aquest és prou gran, té 55 metres de costat, i és d’estil gòtic força senzill, amb trams de tres arcs recolzats sobre columnetes. Al seu voltant s’hi construïren la cel·la del pare prior, i setze cel·les per als monjos. L’any 1636 es va ampliar el número de cel·les fins a les 30 actuals.
L’església és d’un gòtic senzill, construïda entre 1415 i 1463. És un temple allargat i estret, sense capelles laterals, molt senzill i organitzat en base a dos cors: un per a els pares i l’altre per als germans. No existeix una zona per a fidels, ja que no es permet l’entrada als oficis religiosos a ningú que no resideixi a la cartoixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora i 15 minuts
Desnivell:116 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:4 quilòmetres 790 metres
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tota l’excursió. Al principi trobem un restaurant – bar just a tocar de la carretera.
Punts de referència:* Coll de Montalegre * casa de Colònies Mas Po Canyadó * Turó d’en Galzeran * Collet de Nou Pins * Coll de Montalegre
Punt de partida:Coll de Montalegre, 312 metres, accessible en vehicle per la carretera B-500 que comunica Badalona (amb la seva variant BV-5008 que surt des de Tiana), amb Sant Fosc de Campsentelles i Martorelles. Podem aparcar el vehicle davant de l’alberg de la Conreria.
Itinerari:0,00 h. Coll de Montalegre.312 metres. Prenem l’ample pista que neix al costat de llevant del coll, a ma dreta d’un restaurant. Cartell que ens indica “Casa de Colònies Mas Po Canyadó”, que està a pocs metres. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
0,02 h Bifurcació. Estem davant de la casa de Colònies Mas Po Canyadó. Seguim tot recte vers al E.-N.E., marques de G.R. Travessem una mena de petita urbanització. Seguim pel carrer anomenat “camí vell de Martorelles”
0,06 h. Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular. Estem a la part final del conjunt de cases. Seguim tot recte per la pista principal.
0,10 h. Bifurcació. El brancal de l’esquerra dibuixa un revolt. Nosaltres continuem tot recte. Cadena a la pista i rètol que ens informa que entrem al Parc de la Serralada Litoral. Seguim el G.R.
0,15 h. Deixem a la nostra dreta un brancal descendent. Seguim vers a l’E.-N.E guanyant alçada de manera molt suau.
0,17 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Pista ample i marques de G.R.
0,24 h. Bifurcació. Deixem el G.R. i seguim pel brancal ascendent que surt a la nostra esquerra, que puja en diagonal i que de seguida descriu un revolt vers a la dreta per re orientar la marxa vers al E.N.E.
0,36 h. Bifurcació. Seguim pel brancal ascendent de la dreta que de seguida fa una volta com de mig arc, estem coronant el cim.
0,39 h. Turó d’en Galzeran, 485 metres. Coronat per una gran torre de guaita. Per continuar l’excursió retrocedirem uns pocs metres i prendrem un corriol descendent que surt vers al sud (sageta blanca a l’inici) i que davalla de manera ferma fent ziga zagues en mig de conreus de vinyes.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Collet de Nou Pins. Tornem a coincidir amb el G.R. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una d’horitzontal que re orienta les nostres passes vers a l’oest.
0,54 h. Unió de pistes. Coincidim aquí amb el punt 0,24 h del trajecte de pujada, desfem dons les nostres passes retornant per terreny ja conegut.
1,15 h. Coll de Montalegre. 312 metres. Ja hi som de nou al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 
