SANT ANDREU DE BANCELL – VOLTA DE LES SERRES DE BANCELL

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Excursió relativament curta amb bona part del trajecte coincident durant l’anada i la tornada, bastant planera, que ens porta a un veritable balcó enfront de les muntanyes del Collsacabra i dels pantans de Sau i Susqueda.

Sant Andreu de Bancell: és una parròquia dins del terme de Vilanova de Sau, a l’Osona. Rep el nom del Mas Bancells, a l’entorn del qual va anar creixent el poblament. El primer esment del lloc data de 1101. L’església és del segle XI, romànica, amb restauracions del XVII. Situada al cor de les Guilleries, la seva població no ha ultrapassat gaire el centenar d’habitants. Essent el moment de la seva màxima esplendor a mitjans del segle XIX quan va arribar a fregar les 200 ànimes en una trentena de masies. Actualment, té una dotzena d’habitants que mantenen només 5 masos.

És una església de nau única amb creuer marcat. L’absis és orientat a llevant i presenta decoracions d’arquets i lesenes llombardes amb decoracions de serreta a la part superior. La façana té un portal dovellat, un òcul i un campanar de torre al damunt, cobert a quatre vessants i amb les campanes. A la part esquerra hi ha un cos afegit que fa de sagristia. La coberta es veu sobrealçada tant als murs laterals com a la façana.  És bastida amb pedra rogenca, típica de les Guilleries, i en algunes parts està arrebossada. A la part posterior i esquerra de la façana hi ha el cementiri.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 50 minuts.

Desnivell: 205 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 10 quilòmetres 840 metres.

Dificultat: Baixa – mitja.

Punts d’aigua: Hi ha una font just a l’inici de l’excursió que es la font del rector.

Punts de referència: * Sant Andreu de Bancell * font del rector * Can Cardona * Mas de les Serres de Bancell * el regadiu de les Serres * Sant  Andreu de Bancell.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Sant Andreu de Bancell. 925 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort, fins al càmping del Pont i des d’aquí, per pista de terra ample i en bon estat, seguint les corresponents indicacions. Val a dir que aquesta pista ample d’accés es coneguda com la “carretera de Vallclara”.

Itinerari: 0,00 h. Sant Andreu de Bancell. 925 metres. Seguim per la pista que surt per la part posterior de la construcció, o sigui, vers al N.E.-E i que es la pista per la qual haurem accedit e vehicle.

0,05 h. Passem pel costat de la font del rector, que resta a la nostra esquerra a l’alçada d’un revolt.

0,08 h. Plaça del Bisbe. Anem a parar a l’ample pista que baixa de Vallclara i que seguirem en sentit ascendent, o sigui, vers a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

0,10 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i prenem una de secundària que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, canviant radicalment el sentit de la marxa. Cartell a la cruïlla que ens informa que aquest nou brancal es l’accés a Can Cardona.

0,13 h. Can Cardona. 920 metres. Mas que resta a la nostra dreta, un xic per sobre nostre. Continuem la marcada pista tot recte vers al nord.

0,19 h. Passem pel costat del mas de Can Gallard, que resta a la nostra dreta una mica ocult en mig de l’espessa vegetació. Brancal d’accés al mas a la nostra dreta que ignorem.

0,21 h. Un camí se’ns incorpora per la nostra esquerra en perpendicular. L’obviem i continuem recte per la pista principal en direcció N.-N.O.

0,26 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Lleuger descens.

FOTO PAKO CRESTAS

0,29 h. Se’ns incorpora un camí secundari per la nostra esquerra que ignorem. Seguim tot recte per la pista descendent.

0,32 h. Anem a parar a una pista transversal amb una doble bifurcació a la nostra dreta. Seguim vers a l’esquerra en direcció oest i en lleuger però constant descens.

0,46 h. camí secundari que se’ns incorpora en perpendicular per l’esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció N.O.

0,52 h. Pista secundaria a la nostra dreta que ignorem. Aquest però serà el punt de trobada amb terreny ja conegut, quan tanquem el cercle del recorregut de tornada.

1,15 h. Mas de les Serres de Bancell. 660 metres. Boniques vistes panoràmiques. Un veritable balcó. Mas habitat per una parella de joves de hi viuen de manera permanent fent valer l’autosuficiència. Per retornar prendrem la pista secundaria amb el ferm herbós, paralel.la a la d’accés, que hi neix una mica per sota la principal, en direcció S.E. Quan iniciem la marxa de tornada i re orientem les nostres passes la pista per on haurem arribat al mas restarà dons a la nostra dreta. Al poc passem pel costat d’una bassa. Creuem l’indret conegut com “el regadiu de les Serres”.

FOTO PAKO CRESTAS

1,43 h. Bifurcació, seguim el brancal ascendent de la nostra dreta que al poc descriu uns revolts per guanyar alçada de manera més decidida.

1,55 h. Anem a parar a una pista més ample indret on coincidim amb el camí d’anada (en concret al punt horari 0,52 h). Seguim dons vers a la nostra esquerra retornant per terreny ja conegut.

2,50 h. Sant  Andreu de Bancell. 925 metres. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-andreu-bancells-serres-de-bancells-48435866

FITXA REALITZADA AMB EL SUPORT DE CASA RURAL SANT ANDREU DE BANCELLS http://www.ruralguilleries.cat/

SANT ANDREU DE BANCELL – VOLTA DEL PANTÀ DE SUSQUEDA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Llarga excursió que davalla al pantà de Susqueda el qual flanquegem durant uns quants quilòmetres seguint el GR, per tornar a pujar per les Serres de Sant Andreu.

Pantà de Susqueda: és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d’Osor, que s’estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm.

Juntament amb el de Sau i amb el del Pasteral, forma part d’un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d’Osona amb la de la Selva. És l’últim en el temps i més important embassament del sistema d’aprofitament hidrogràfic del Ter.

Un cop superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la seva construcció al 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l’abastament d’aigua a Girona i Barcelona. El pantà fou inaugurat al 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.

A part de la seva funció en la producció d’energia elèctrica, reserva d’aigua i regulament del cabal del Ter, té un atractiu paisatgístic considerable en trobar-se enmig d’un paisatge frondós i muntanyenc.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 6 hores.

Desnivell: 593 metres de pujada i 586 metres de baixada.

Llargària: 21 quilòmetres 220 metres.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Malgrat que bona part de l’excursió voregem l’immens pantà de Susqueda i creuem diferents rierols (que poden estar eixuts depenent de l’època de l’any), tan sols hi ha una font en tot el periple i resta molt a prop de l’inici, que es la font del rector.

Punts de referència: * Sant Andreu de Bancell * font del rector * Plaça del Bisbe * Can Cardona * Can Gallard *  Serratsacastell  * l’Abadia * Sot occidental de Mongorda * Sot oriental de Mongorda * Sot de Vall Budeny * mas de la Querosa * riera de  * L’Obac * Sot de la Vall Bubeny * Sot de Morgorda * pantà de Susqueda * Turó del Mal Sopar * Els Bracs * Sot del Baldà * Sot de Barçols * Riera de la Fàbrega * Cadena de les Serres * Puig Gallinàs * mas de les Serres de Sant Andreu * Can Gallard * Can Cardona * Font del Rector * Sant Andreu de Bancells

Punt de partida: Sant Andreu de Bancell. 925 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort, fins al càmping del Pont i des d’aquí, per pista de terra ample i en bon estat, seguint les corresponents indicacions. Val a dir que aquesta pista ample d’accés es coneguda com la “carretera de Vallclara”.

Itinerari: 0,00 h. Sant Andreu de Bancell. 925 metres. Seguim per la pista que surt per la part posterior de la construcció, o sigui, vers al N.E.-E i que es la pista per la qual haurem accedit e vehicle.

0,05 h. Passem pel costat de la font del rector, que resta a la nostra esquerra a l’alçada d’un revolt.

FOTO PAKO CRESTAS

0,08 h. Plaça del Bisbe. Anem a parar a l’ample pista que baixa de Vallclara i que seguirem en sentit ascendent, o sigui, vers a la nostra dreta.

0,10 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i prenem una de secundària que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, canviant radicalment el sentit de la marxa. Cartell a la cruïlla que ens informa que aquest nou brancal es l’accés a Can Cardona.

0,13 h. Can Cardona. 920 metres. Mas que resta a la nostra dreta, un xic per sobre nostre. Continuem la marcada pista tot recte vers al nord.

0,19 h. Passem pel costat del mas de Can Gallard, que resta a la nostra dreta una mica ocult en mig de l’espessa vegetació. Brancal d’accés al mas a la nostra dreta que ignorem.

0,21 h. Un camí se’ns incorpora per la nostra esquerra en perpendicular. L’obviem i continuem recte per la pista principal en direcció N.-N.O.

0,26 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

0,27 h. Nova bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra. Traspassem la cadena boscosa del Serratsacastell i començant un llarg descens pel vessant, també totalment boscós, vers al pantà. Tram sense pèrdua possible amb sectors de dibuixant grans revolts.

0,46 h. Un camí secundari i mig perdut neix a la nostra dreta, el qual ignorarem per seguir baixant per la pista principal. A mitja baixada veure’m, relativament properes, les runes de l’Abadia, amb l’accés perdut.

1,12 h. Travessem les aigües del Sot occidental de Mongorda, seguim sense pèrdua possible per la pista que mica en mica continua perdent alçada.

1,26 h. Una pista se’ns incorpora per la dreta, l’obviem i continuem recte.

1,28 h. Travessem les aigües del Sot oriental de Mongorda. La pista, bastant planera, orienta les nostres passes vers al nord i una estona més tard torna a girar vers a l’est.

1,43 h. Pont. Passem per sobre les aigües del Sot de Vall Budeny. Seguim la pista planera vers a l’E-N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

1,48 h. Doble bifurcació a la nostra esquerra que ignorem per continuar per la pista principal que davalla vers al S.E. Just en aquest punt passem pel costat del mas de la Querosa que resta a la nostra esquerra.

1,51 h. Una pista se’ns incorpora per la dreta. Continuem davallant per la part baixa de la vall al costat de les aigües de la riera de Querós, seguim en direcció N-N.O. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R.

1,52 h. Un camí se’ns incorpora en perpendicular per la nostra esquerra. Continuem recte vora el riu.

1,56 h. L’Obac. Mas que resta entre el bosc a l’altre costat de les aigües. Bifurcació. Un brancal neix ver a la dreta i l’obviem.

1,58 h. Travessem les aigües del Sot de la Vall Bubeny.

2,04 h. Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem. Seguim la pista principal amb marques de G.R.

2,07 h. Nou brancal que també es desprèn a la nostra dreta i que ignorem.

2,11 h. Creuem les aigües del Sot de Morgorda.

FOTO PAKO CRESTAS

2,20 h. Anem a parar a l’ample pista que voreja el pantà, ja hi som molt a prop del pantà de Susqueda. Cartell a la bifurcació. Seguim l’ample pista vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

2,32 h. Proximitats del Turó del Mal Sopar, vora el pantà. Bifurcació. Seguim per la pista principal ignorant el camí que surt cap al nord. Ve ara un llar tram de pista que flanqueja per la vora sud del pantà, orientant les nostres passes vers a ponent. Marques de G.R (malgrat que no hi ha pèrdua possible).

2,40 h. Una pista ascendent que ignorem surt en diagonal a la nostra esquerra.

2,44 h. Els Bracs. 375 metres. Punt mes baix del periple. Petita esplanada herbosa. Camí que surt vers a la nostra dreta per davallar fins a les aigües del pantà i que ignorem per continuar per l’ample pista horitzontal vers a ponent. Al poc travessem el llit, sovint sec, del Sot del Baldà i mes tard el Sot de Barçols.

2,55 h. Pista ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar vora el pantà. Marques de G.R.

3,20 h. Pont. Creuem per sobre les aigües de la Riera de la Fàbrega. Seguim l’ample pista vers a l’oest.

3,44 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra. En aquest punt travessem la part baixa de l’anomenada Cadena de les Serres. Encara estem molt a prop de les aigües de l’embassament.

4,10 h. Deixem la pista principal amb marques de G.R. i seguim per la pista ascendent que neix a la nostra esquerra i que no te cap mena de marca de pintura. Iniciem ara un llarg tram de pujada sense pèrdua possible en tendència S.E.

4,30 h. Puig Gallinàs. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta, suavitzant-se la pujada.

FOTO PAKO CRESTAS

4,35 h. mas de les Serres de Sant Andreu, 660 metres. Seguim vers a la nostra esquerra per la segona pista paralel.la (la primera, més petita, te el llit herbós i la segona, que es la principal, es una pista de terra).

5,00 h. Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal. Tota l’estona guanyem alçada de manera suau, alternant trams de pujada amb curtes seccions horitzontals.

5,10 h. Una pista perpendicular que ignorem neix a la nostra dreta. Seguim recte en direcció S.E.

5,25 h. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta.

5,33 h. Unió de pistes. Coincidim aquí amb les passes del nostre trajecte d’anada, en concret en el punt horari 0,26 h. Seguim dons vers a la nostra dreta i, per terreny ja conegut, passem pel costat de Can Gallard, Can Cardona i la Font del Rector.

6,00 h. Sant Andreu de Bancells. 925 metres. Ja hi som de nou al punt de partida i podent donat per conclosa aquesta llarga excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-andreu-bancells-volta-de-susqueda-48434562

FITXA REALITZADA AMB EL SUPORT DE CASA RURAL SANT ANDREU DE BANCELLS http://www.ruralguilleries.cat/

SANT ANDREU DE BANCELL A SANT BENET PEL COLL DE QUERÓS.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Llarga excursió que comporta trams del pujada i baixada per l’anada que haurem de desfer de manera integra per la tornada.

En el tram de pujada al cim de Sant Benet des de Coll Querós trobem l’Alzina de la Coma: A aquesta bonica alzina se li adjudiquen més de 400 anys. Es divideix en dues  besses a 5 m. Es troba en una clariana envoltada de matollar i esbarzers, a uns 300 m N de la casa pairal. A 100 m S de l’arbre hi ha una font.

Temps: 2 hores 50 minuts per l’anada i 2 hores i 30 minuts per la tornada, sortint i arribant des de Vallclara.

Desnivell: Des de Sant Andreu de Bancell al cim de Sant Benet hi ha uns desnivells acumulats de 320 metres de pujada i 298 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari pel retorn.

FOTO PAKO CRESTAS

Llargària: Des de Sant Andreu de Bancell al cim de Sant Benet cal comptar 13 quilòmetres 250 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.

Dificultat: Mitja – Alta

Punts d’aigua: Prop de Vallclara hi ha la font de la Cremallera, de la qual no ens podrem fiar ja que no sempre raja aigua. El millor es comptar amb el líquid necessari des de l’inici de la marxa.

Punts de referència: * Vallclara * Font de la Cremallera * Coll de Querós * Alzina de Coma * Pla de les Lloses * Cim de Sant Benet

Punt de partida: Vallclara. 1.056 metres. Accesible per pista des de Sant Andreu de Bancell. 925 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort, fins al càmping del Pont i des d’aquí, per pista de terra ample i en bon estat, seguint les corresponents indicacions. Val a dir que aquesta pista ample d’accés es coneguda com la “carretera de Vallclara”. També podem anar caminant de Sant Andreu de Bancell a Vallclara per aquesta ample pista (veure el camí del Bisbe), però tot plegat incrementarà 1 hora i mitja la marxa i ja la fa massa llarga.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: 0,00 h. Vallclara, 1.056 metres. Comencem a caminar per l’ample pista horitzontal coneguda com la “carretera de Vallclara” en direcció sud.

0,02 h. Deixem la pista principal i prenem una de secundària ascendent a la nostra esquerra, en direcció est.

0,13 h. Bifurcació. Seguim tot recte pel brancal de la nostra esquerra. A mitja alçada passem pel costat de la Font de la Cremallera, per on no sempre raja aigua.

0,22 h. Bifurcació. Traspassem una mena d’aresta boscosa. Deixem a la nostra esquerra una pista, al poc també surt un camí secundari que també obviarem. Tram horitzontal en direcció est.

0,24 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Comencem aquí la baixada, al principi suau i després més constant.

0,33 h. Unió de pistes, se’ns incorpora una de nova per la nostra dreta. Continuem baixant el línia recta en direcció nord. Al poc la pista dibuixa uns revolts i passa per sota d’una grenys de pedra que formen una diminuta cresta. Seguim un llarg tram de pista sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

1,04 h. Anem a parar a una pista transversal que seguim vers a la nostra dreta en direcció sud, coincidim aquí amb les marques de G.R. (blanques i vermelles).

1,06 h. Pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte.

1,08 h. Coll de Querós. Important nus de pistes. Deixem aquí el G.R. i continuem per la pista ascendent que surt a la nostra esquerra i que s’enfila pel mig del bosc en direcció est.

1,19 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Iniciem ara un tram amb gran ziga zagues.

1,25 h. Pista que neix en diagonal a la nostra dreta a la qual donarem l’esquena tot seguint recte per la pista principal.

1,30 h. Brancal secundari a la nostra dreta que ignorem.

1,34 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per continuar tot recte per la pista principal.

FOTO PAKO CRESTAS

1,36 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per continuar tot recte per la pista principal. La pista dibuixa un nou i marcat revolt.

1,41 h. Tercer brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per continuar tot recte per la pista principal.

1,43 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en diagonal ascendent.

1,49 h. Camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem, al poc passem pel costat de l’Alzina de Coma que resta a la nostra dreta. Arbre monumental catalogat.

1,50 h. camí secundari que neix a la nostra esquerra i que igualment obviem per continuar per la pista principal. Evident.

1,53 h. Nou brancal secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció nord.

2,00 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta iniciant un curt tram de suavíssima baixada.

2,05 h. Bifurcació. Seguim de nou pel brancal de la dreta. Tram de pista horitzontal.

2,08 h. Bifurcació. Continuem ara vers a la nostra esquerra, iniciant de nou un tram de suavíssima pujada.

2,11 h. Unió de pistes. Se’ns incorpora una de nova per la nostra esquerra. Continuarem però cap a la dreta en direcció N.E.

2,13 h. Pla de les Lloses. Mena de collet. 1.045 metres. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal que surt a la nostra dreta en direcció N.E. La pista es força evident, al poc guanya alçada de manera ferma dibuixant uns marcats revolts. Passem pel costat d’alguna construcció petita i aïllada. Iniciem un flanqueig a mitja alçada per sota el cim, pel vessant S.S.E. de la muntanya.

FOTO PAKO CRESTAS

2,47 h. Unió de pistes. Just un corriol ascendent neix en l’angle de les dues pistes, a la nostra esquerra, pujant de manera decidida en direcció oest. Marques de P.R. (taronges i blanques)

2,50 h. Cim de Sant Benet, 1.144 metres. Coronat per una creu i un pessebre. De fet, en realitat, el cim més alt es la cota que resta més al sud, a molt pocs metres, però que està ocupada per les instal·lacions de les antenes de telecomunicacions.

Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-benet-des-de-st-andreu-de-bancells-48433138

FITXA REALITZADA AMB EL SUPORT DE CASA RURAL SANT ANDREU DE BANCELLS http://www.ruralguilleries.cat/

PONT DE MALAFOGASSA – SANT ROMÀ DE SAU

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Bonica i tranquil·la excursió, molt planera, que alterna bosc i espais oberts i que conclou al petit llogater de Sant Romà de Sau amb la imprescindible pausa al mirador sobre la presa de l’embassament de Sau.

Sant Romà de Sau: L’església vella fou consagrada l’any 1062 i pertany al romànic llombard. Es va veure molt afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment fou reformada i ampliada, com es pot veure per la diferència d’aparell constructiu. Des de la construcció del pantà de Sau a la dècada de 1960 roman negada sota les aigües, però en èpoques de sequera surt a la superfície.

Prop de la resclosa del pantà de Sau, a la part dreta del riu es bastí a partir del 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l’arquitecte Josep Maria Pericas, on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases dels dirigents de les obres, i el lloc forma ara un petit nucli residencial. Respon a un estil eclèctic amb molt ús de la pedra sense polir, tret característic de l’obra d’en Pericas.

FOTO PAKO CRESTAS

L’església nova es d’estil eclèctic. Està situada en un turó damunt el pantà de Sau. És de nau única però es marca el creuer tant a la planta com a l’alçat. L’absis és de planta semicircular peraltada i amb finestres rectangulars dividint els espais amb columnes de pedra amb el capitell decorat. A la part esquerra hi ha una capella lateral adossada i a la part dreta hi ha l’habitatge del rector, que es comunica amb el temple

Temps: 2 hores i 5 minuts

Desnivell: 242 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 12 quilòmetres 100 metres per l’anada i tornada.

Dificultat: Baixa – Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el trajecte

Punts de referència: * Càmping del Pont * Sot de Llerons * Can Burjada * Can Pont * Can Joan * Rec de Biaix * Bosc de Biaix *Pla del Carbasser * mas de l’Arboç * Mas de la Serra de Vilanova * mas Francesc * Sant Romà de Sau * Mirador de Sant Romà de Sau * Sant Romà de Sau * mas de la Serra de Vilanova * Pla del Carbasser * mas de la Bòfia * Casanova d’en Crous * Mas Can Romeu * Mas Can Joan * Sot de Llerons * Pont de la Malafogassa * càmping del Pont.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Càmping del Pont. 450 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort.

Itinerari: 0,00 h. Càmping del Pont. 450 metres. Sortim pel vial asfaltat de l’entrada del càmping vers a la nostra esquerra, o sigui, en direcció N.E.

0,02 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel vial asfaltat de la nostra esquerra tot seguint la carretera ascendent que dibuixa uns revolts.

0,10 h. Deixem la carretera ja que divisem, a l’alçada d’un revolt, un camí descendent que surt vers a la nostra dreta.

0,17 h. Un senderó residual se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte pel camí en direcció N.O. perdent alçada de manera suau.

0,22 h. Creuem les aigües del Sot de Llerons. Bifurcació. Trobem les balises indicadores del P.R. Deixem a la nostra dreta dos camins i seguim pel brancal de l’esquerra que discorre paral·lel a la riera en direcció O.-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

0,30 h. Bifurcació. Deixem el PR i seguim per nou brancal que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que encamina els nostres passos vers al N.N.E.

0,40 h. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al N.-N.E. A la nostra dreta, una mica lluny, es situa el mas de Can Burjada.

0,48 h. Passem per davant del mas de Can Pont. Cartell indicador. Seguim recte pel vial asfaltat.

0,49 h. Can Joan. Bifurcació. Deixem el vial asfaltat i prenem una ample pista horitzontal a  la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

0,53 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

0,55 h. Nova bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta.

0,56 h. Divisem a la nostra dreta un camí que neix en perpendicular. Deixem la pista principal i seguim per aquest nou camí vers al nord, hi ha una torreta que ens servirà de referència. Una vegada a la torreta que camí davalla fent revolts vers a l’esquerra. Creuem el Rec de Biaix i ens endinsem en l’anomenat Bosc de Biaix.

1,01 h. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra.

1,04 h. Neix un camí secundari en perpendicular vers a la nostra dreta, que ignorem per seguir en direcció N.N.E. Poc després el camí va re orientant-se vers a llevant

1,18 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E.

1,20 h. Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

1,23 h. Pla del Carbasser. Tornem a coincidir amb el vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del mas de l’Arboç que resta un xic enlairat a la nostra dreta. Nosaltres transitem per un tram completament horitzontal.

1,32 h. Mas de la Serra de Vilanova. Tornem a deixar l’asfalt i prenem un camí de terra que surt vers a la nostra esquerra. Lleugera pujada.

1,35 h. Bifurcació. Prenem el ramal de l’esquerra.

1,36 h. Anem a parar a una nova senda transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O i després N. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques de G.R. Passem pel costat de l’enrunat mas Francesc.

1,42 h. Passem ple costat d’un cementiri que resta a la nostra esquerra.

1,43 h. Ja hi som de nou a l’asfalt. Estem a Sant Romà de Sau. 525 metres. Si continuem vers al nord i agafem el brancal asfaltat de l’esquerra anirem a parar al mirador i si agafem el brancal de l’esquerra anirem al costat de l’església.

1,45 h. Mirador de Sant Romà de Sau. 500 metres. A partir d’aquest punt caldrà recular per iniciar la tornada.

FOTO PAKO CRESTAS

Per a la tornada des de Sant Romà de Sau, tenim l’alternativa de desfer el mateix camí o fer tres possibles variants que faran més atractiu el periple:

En primer lloc tornarem per l’asfalt en direcció sud fins al mas de la Serra de Vilanova.

En segon lloc, una vegada al Pla del Carbasser, també continuarem pel vial asfaltat, tot passant pel costat del mas de la Bòfia, Casanova d’en Crous i Mas Can Romeu i tornant a coincidir amb les passes del trajecte de l’anada a l’alçada del Mas Can Joan.

Per últim, una vegada hi siguem al Sot de Llerons, enlloc de creuar les aigües, seguirem tot recte vers a l’E.-S.E , pel P.R., anant sempre pel marge esquerrà del llit de la riera, per anar a parar al Pont de la Malafogassa, a tocar del càmping del Pont. Pel retorn cal comptar 1 hora 25 minuts. O sigui que, tot plegat, fa que el periple sigui del 2 hores i 5 minuts.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/pont-malafogassa-sant-roma-de-sau-48398316

FITXA REALITZADA AMB LA COL.LABORACIÓ DEL CAMPING EL PONT DE MALAFOGASSA

www.campingelpont.net

PONT DE MALAFOGASSA – VALLCLARA PEL CAMÍ DEL RECTOR

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Sens dubte la volta més atractiva per anar del Pont de la Malafogassa a Vallclara. Es tracta d’un antic camí en desús que valdria molt la pena recuperar adequadament.

Sant Pere de Castanyadell: és una parròquia dins del municipi de Vilanova de Sau, a l’Osona, situada a 596 m. d’altitud, a la vall de Castanyadell.

Esmentada el 1099, l’església, originàriament romànica, fou reconstruïda el 1780 en estil barroc i reformada al segle XIX. Aquesta restauració del temple coincidí amb el moment de màxima població, amb 26 famílies en el cens de 1885. A l’actualitat és pràcticament despoblada excepció feta de l’antiga rectoria, que ha estat rehabilitada i reconvertida en un establiment de turisme rural.

L’església és de planta rectangular i d’una sola nau. És orientada de nord a sud, amb la capçalera a la banda de tramuntana on es situa l’antic fossar. A la banda de migdia s’hi adossa la rectoria i a llevant capelles laterals. El portal està un xic reculat respecte el pur de les capelles. El portal és d’arc còncau, inscrit dins una forma pentagonal, coronat per unes boles que decoren els angles. El portal duu la data 1780. Damunt el portal s’eleva un campanar, cobert a quatre vessants i amb finestres d’arc de mig punt.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 4 hores

Desnivell: 513 metres de puja i l’equivalent de baixada.

Llargària: 13 quilòmetres 710 metres.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Només hi ha una font, la del rector, a les proximitats de Sant Andreu de Bancells.

Punts de referència: * Càmping del Pont * Riera Major * Moli de Baix * Riera de Castanyadell * mas del Riber * Can Noguera * Sant Pere de Castanyadell – Mas de Silenci * Sot de Llardons * Can Bellot * Collsacreu * Sant Andreu de Bancells * font del rector * Plaça del Bisbe * Pla Auredor * Sot de la Vinyassa * Serrat del Telèfon * Riera de Castanyadell * Càmping del Pont

Punt de partida: Càmping del Pont. 450 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: 0,00 h. Càmping del Pont. 450 metres. Sortim pel vial asfaltat de l’entrada del càmping vers a la nostra esquerra, o sigui, en direcció N.E.

0,02 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel vial asfaltat de la nostra dreta que ens convida a passar sobre un pontet sobre les properes aigües de la Riera Major.

0,05 h. Moli de Baix. Bifurcació. Seguim el trencall ascendent vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés en direcció al “mas del silenci”

0,18 h. Passem per sobre les aigües de la Riera de Castanyadell, seguim per la carretera asfaltada que segueix al marge dret de les aigües. Les nostres passes pujant de manera molt suau vers al E-S.E.

0,28 h. Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per una pista que neix a la nostra esquerra i que discorre paral·lela al rierol. Cartell indicador a la cruïlla.

0,36 h. Creuem de nou la Riera de Castanyadell per un pont. Davant tenim el mas del Riber. Seguim per l’ample pista vers al S.E.

0,39 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i prenen la pista secundaria que surt a la nostra dreta. Iniciem una suau pujada.

0,49 h. Can Noguera. Mas en runes. Bifurcació. Seguim la pista horitzontal que neix a la nostra esquerra, en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

0,50 h. Bifurcació. Seguim la pista en desús descendent que neix a la nostra esquerra. Fita a la cruïlla. La pista poc a poc es desdibuixa i el camí resta gairebé perdut en el llit d’una mena de riera seca on hi ha esbarzers. Davant tenim ben visible en mig del bosc Sant Pere de Castanyadell i el mas del Silenci, arribarem a ells seguint el millor traçat possible dins d’aquest tram de camí perdut.

1,00 h. Sant Pere de Castanyadell. 580 metres. Seguim pel camí que surt vers a la nostra dreta per la part posterior de l’església, en direcció est. Val a dir que l’inici d’aquest nou camí costa de trobar ja que també resta en desús. Com a referència tenim uns llistons de fusta que dibuixen una mena d’escala a l’extrem del prat on hi ha les carpes annexes al Mas de Silenci.

1,03 h. Bifurcació. Una cadena barra l’accés a la pista en desús que surt a la nostra dreta. Seguim tot recte guanyant alçada per una pista que també està en desús i que caldria desbrossar. Al poc dibuixem un revolt, creuant el Sot de Llardons i reorientem les nostres passes vers a l’oest.

1,16 h. Anem a parar a una nova pista en més bon estat, seguim la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra dreta, tornant a reorientar-nos vers al N.E. Mica en mica guanyem alçada i la pista va mostrant de nou signes evidents de no ser transitada.

FOTO PAKO CRESTAS

1,34 h. La pista mort en un cul de sac. Neix vers al E-N.E. un bonic corriol. Iniciem ara la part més maca del periple. El corriol, a trams desdibuixat, puja de manera neta pel mig del bosc resseguint una mena d’aresta boscosa. Trobem alguna que altre pedró i alguna que altre fita. Cal tenir cert instint de bon excursionista que resseguir correctament el camí, malgrat que reforçant-lo amb fites amb trams concrets s’evitarien possibles pèrdues.

2,10 h. El corriol mort en un nou cul de sac on neix una nova pista que seguirem en direcció est. Aquí la pujada ja perd força i iniciem un tram relativament planer.

2,19 h. Neix una nova senda perpendicular a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte. Estem a les proximitats del mas de Can Bellot que resta en mig del bosc, també a la nostra esquerra.

2,21 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció  N primer i després N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

2,28 h. Collsacreu. 943 metres. Tram més alt de l’excursió. Unió de pistes en mig del bosc. Continuem per la pista de la nostra esquerra. Cartell indicador. Tram pavimentat.

2,33 h. Sant Andreu de Bancells. Seguim per la pista que surt per la part posterior de la construcció, o sigui, vers al N.E.-E i que es la continuació natural de la pista per la qual hem accedit fins aquesta església, que te adossada la casa de turisme rural.

2,38 h. Passem pel costat de la font del rector, que resta a la nostra esquerra a l’alçada d’un revolt.

2,41 h. Plaça del Bisbe. Anem a parar a l’ample pista que baixa de Vallclara i que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador.

2,48 h. Pla Auredor. Deixem l’ample pista principal i agafem una de secundària que neix a la nostra esquerra. Atenció, passem pel costat d’una llarga filera de ruscs d’abelles, precaució. La pista inicia una forta baixada i el ferm està una mica descarnat. Caldrà parar atenció en no patinar. Tram obert amb bones vistes amb perspectives locals.

2,55 h. Un brancal neix a la nostra dreta, el qual ignorem per continuar davallant per la pista de forta pendent.

3,00 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

3,02 h. Nova bifurcació. Seguim ara per la pista de la nostra esquerra en direcció S.O.

3,07 h. Nova bifurcació. Agafem el brancal descendent que neix en diagonal a la nostra dreta i que trona a reorientar les nostres passes en direcció N.E. La pista descriu un marcat revolt i es va orientant de nou vers a la pista principal, la qual es ben visible a mida que ens apropem.

3,14 h. Sot de la Vinyassa. La pista per la qual accedim va a parar a l’ample pista principal que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra.

3,28 h. Deixem novament la pista principal i prenem una de secundària que neix a la nostra esquerra i que discorre per sota de la instal·lació d’uns pòsters amb cablejat que tracen una línia a la part alta de l’anomenat Serrat del Telèfon, en direcció O.-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

3,36 h. Bifurcació. Seguim la pista que davalla en diagonal vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al S.E. De nou transitem per una pista en desús amb vegetació, la qual dibuixa uns revolts i ens apropa a la vall situada al sud.

3,47 h. Riera de Castanyadell. Anem a parar a la pista asfaltada coincidint amb el traçat fet durant l’inici de l’excursió. Seguim ja per terreny conegut vers al N.O.

4,00 h. Càmping del Pont. 450 metres. Final del periple del camí del Rector.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/pont-de-la-malafogassa-cami-del-rector-48397576

FITXA REALITZADA AMB LA COL.LABORACIÓ DEL CAMPING EL PONT DE MALAFOGASSA

www.campingelpont.net

PONT DE MALAFOGASSA – VALLCLARA PEL CAMÍ DEL BISBE.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Llarga excursió circular que transita en la seva totalitat per pistes amples i ben marcades, amb molt poques possibilitats de pèrdua.

Pont de la Malafogassa: està situat sobre la riera Major, a 5 km del nucli de població de Vilanova de Sau, pel camí que surt de la rectoria; antic camí ral que unia Vic amb Girona.

El pont, construït el 1498 en substitució d’un d’anterior, probablement destruït pels terratrèmols, està format per dos arcs desiguals amb el punt central més elevat damunt el llit de la Riera. Els arcs estan fets amb carreus de pedra de l’indret amb el paredat comú. Aquest pont rebé el nom del Mas de Malafogassa, ja que, originàriament, n’era l’accés. Actualment és un pas de vianants.

Temps: 6 hores i 20 minuts.

Desnivell: 606 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 23 quilòmetres 980 metres.

Dificultat: Mitja – Alta

FOTO PAKO CRESTAS

Punts d’aigua: Malgrat la llargària de l’excursió, no passem directament pel costat de cap font, si be trobem la font del rector a 5 minuts de la Plaça del Bisbe (punt horari 4,13 h) en direcció Sant Andreu de Bancells.

Punts de referència: * Càmping del Pont * Riera Major * Moli de Baix * Riera de Castanyadell * Mas la Sala * riera de Torrents * mas de Can Soler * Crous de Sant Andreu * Collsabena *  Sot dels Aiguols * mas del Vilar * Sot de la Mina * El Paller d’en Caseta * Vallclara * Coll de Faja * Sant Andreu de Bancells * Plaça del Bisbe * mas de Bancells * Serrat de la Bandera * Sot de la Vinyassa * Pont de la Malafogassa * Casa del Pont * Moli del Pont * Riera Major * Càmping del Pont.

Punt de partida: Càmping del Pont. 450 metres. Accesible per una estreta carretera asfaltada que neix de la BV-5201 que passa per Sant Sadurní d’Osormort.

Itinerari: 0,00 h. Càmping del Pont. 450 metres. Sortim pel vial asfaltat de l’entrada del càmping vers a la nostra esquerra, o sigui, en direcció N.E.

0,02 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel vial asfaltat de la nostra dreta que ens convida a passar sobre un pontet sobre les properes aigües de la Riera Major.

0,05 h. Moli de Baix. Bifurcació. Seguim el trencall ascendent vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés en direcció al “mas del silenci”

0,18 h. Passem per sobre les aigües de la Riera de Castanyadell, seguim per la carretera asfaltada que segueix al marge dret de les aigües. Les nostres passes pujant de manera molt suau vers al E-S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

0,28 h. Bifurcació. Seguim per la pista asfaltada en direcció S.E.

0,46 h. Final de l’asfalt. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot resta el brancal que segueix a la dreta en la mateixa direcció que em dut fins ara.

0,55 h. Passem pel costat del Mas la Sala, al poc creuem un rierol i seguim per un tram novament asfaltat que va guanyant alçada en direcció S.E.

0,59 h. Trobem un revolt que ens re orienta fers al N.E. A ma dreta del revolt neix un camí secundari que ignorem. Seguirem dons per la pista principal.

1,01 h. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim pel brancal de l’esquerra, bastant horitzontal. Entrem a la vall de la Riera de Torrents que, ara per ara, resta bastant per sota nostra al marge esquerra de la pista.

1,19 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta.

1,22 h. Nova bifurcació. Tanmateix tornem a seguir pel brancal de la dreta.

1,32 h. Nova bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta.

1,36 h. A la nostra dreta surt en diagonal una pista en desús que ignorem. Continuem tot recte en sentit S.E.

1,41 h. Creuem la riera de Torrents, en aquest punt la pista descriu un marcat revolt.

1,45 h. A ma esquerra neix un doble brancal perpendicular que ignorem. El segon te una tanca i un cartell que ens informa que es l’accés particular al mas de Can Soler (el Pagès segons ICC).

1,49 h. Nou brancal perpendicular secundaria vers a l’esquerra que ignorem per seguir tot recte per la pista principal, guanyant alçada de manera suau.

1,53 h. Creuem de nou les aigües de la riera (aquí convertit en un simple rierol,). Just passat els curs de les aigües neix un camí vers a la dreta i un altre vers a l’esquerra. Ignorem tots dos i seguim recte per la pista central.

FOTO PAKO CRESTAS

1,57 h. A l’alçada d’un revolt neix una pista vers a ala nostra dreta que ignorem. Fem el revolt vers a l’esquerra i continuem guanyant alçada per la pista principal.

2,02 h. Un camí creua la pista de manera transversal. Seguim tot recte en direcció nord.

2,08 h. Ignorem un brancal a la nostra esquerra que se’ns incorpora en diagonal ascendent.

2,12 h. Passem sota una antena ignorant el camí ascendent que surt en perpendicular a la nostra dreta.

2,16 h. Deixem a la nostra esquerra la pista d’accés al proper mas del Crous de Sant Andreu.

2,18 h. Camí secundari que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista principal. Suau però constant pujada.

2,23 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta per la pista principal, fent un revolt.

2,31 h. Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte en direcció sud.

2,35 h. Creuem de manera transversal una pista secundària. Continuem enlairant-nos de manera suau vers al sud.

2,41 h. Collsabena, 982 metres. Anem a parar a l’ample pista de Vallclara que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Ve ara un llarg tram gairebé horitzontal sense pèrdua possible.

2,51 h. Ignorem un brancal ascendent que neix a la nostra dreta (es la pujada al cim del Faig Verd)

2,57 h. Ignorem un brancal descendent que neix a la nostra esquera. Seguim per la pista principal. Passem pel Sot dels Aiguols.

3,02 h. Triple pista a ala nostra esquerra, es l’accés al proper mas del Vilar, ben visible. Continuem però per l’ample pista principal i sense pèrdua, girant vers a l’est.

3,07 h. Sot de la Mina. Nova bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

3,17 h. El Paller d’en Caseta. Nova pista secundària que neix a la nostra esquerra i que ignorem.

3,22 h. Creuem un camí secundari que divisem a banda i banda de la pista principal.

3,27 h. Pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem. Ja divisem, ben a prop i davant nostre, el conjunt de cases de Vallclara.

3,31 h. Vallclara. 1.051 metres. Fantasmagòric conjunt de cases, urbanització mig abandonada presidida pel gran edifici del que va ser l’hostal “Don Juan de Serrallonga”, avui en dia en un lamentable estat d’abandonament. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció oest, tendència N.O. Continua essent una amplíssima pista sense pèrdua possible.

3,32 h. Un brancal surt en perpendicular vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la pista principal creuant la urbanització de cases disperses i equipaments abandonats.

3,37 h. Camí perpendicular que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem. Mica en mica comencem a prendre alçada.

3,46 h.  Pista transversal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte per la pista principal vers al N.O. Cartell indicador a la cruïlla.

3,53 h. Coll de Faja, 999 metres. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la dreta en direcció N.O.

3,58 h. Camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem.

4,07 h. Bifurcació. Vers a la nostra esquerra surt una pista d’accés a Sant Andreu de Bancells. (que resta a poc més  d’uns 10 minuts de marxa per l’esmentada pista). Seguim però davallant pel brancal de la dreta en direcció N.O.

4,11 h. Bifurcació. Seguim per la pista principal, o sigui, cap al brancal de l’esquerra.

4,13 h. Plaça del Bisbe. 917 metres. Aquí neix el segon accés vers a Sant Andreu que surt a la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim davallant per la pista principal vers a l’oest.

4,16 h. Bifurcació. Neix una pista vers a la nostra esquerra que ignorem. Cartell indicador a la cruïlla.

4,22 h. Nova pista vers a la nostra esquerra que ignorem. Seguim perdent alçada per l’ample pista principal.

4,31 h. Creuem en perpendicular una pista. Seguim tot recte en direcció N.O.

4,45 h. Bifurcació. Seguim per la pista principal que es el brancal de l’esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

4,47 h. Falsa bifurcació, ja que totes dues variants que se’ns presenten tornen a ajuntar-se al poc. Estem al mas de Bancells. Justament passat el mas i havent fet un revolt a la pista trobem una nova bifurcació. Seguim ara el brancal de la dreta en sentit descendent. Be ara un llarg tram de pista sense cap trencall.

5,11 h. Surt una nova pista en diagonal vers a la nostra dreta que ignorem per seguir per la pista principal.

5,14 h. Surt una segona pista en diagonal vers a la nostra dreta que ignorem per seguir per la pista principal.

5,17 h. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta.

5,20 h. A l’alçada d’un revolt neixen ds camins vers a la nostra dreta, fent una mena de “V”, que ignorarem per continuar davallant per la pista principal en direcció sud. En aquest punt creuem l’anomenat Serrat de la Bandera.

5,25 h. Se’ns incorpora un nou camí en diagonal per l’esquerra. Seguim davallant per la pista principal en sentit S.O.

5,41 h.  Neix un doble camí a la nostra esquerra que ignorem. La pista principal descriu un enorme revolt, reorientant les nostres passes vers al N.E. A cap d’una estona creuem el Sot de la Vinyassa i la pista torna a descriure un marcadíssim revolt i es trona a orientar vers a l’est, tendència N.E.

5,58 h. Neix un brancal secundari ascendent a la nostra dreta que es l’accés a una construcció propera a la pista.

6,04 h. Neix un camí perpendicular vers a la nostra esquerra que ignorem. Seguim per la pista principal en direcció N.O.

6,11 h. Pont de la Malafogassa. 450 metres. Creuem el pont, passem pel costat de la Casa del Pont i seguim vers a la nostra dreta.

6,13 h. Ja estem a la cruïlla del Moli del Pont, on coincidim amb el trajecte inicial. Seguim vers a la nostra dreta per creuar la Riera Major.

6,20 h. Càmping del Pont. 450 metres. Final d’aquest llarg periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/pont-malafogassa-cami-del-bisbe-48299765

FITXA REALITZADA AMB LA COL.LABORACIÓ DEL CAMPING EL PONT DE MALAFOGASSA

www.campingelpont.net

ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

VILADRAU, CAMÍ DEL CASTANYER DE LES NOU BRANQUES

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Ruta circular que ens porta a visitar diversos castanyers, entre els quals hi trobem un dels més representatius del massís del Montseny: el Castanyer de les nou branques, que dona nom, justament, a aquest interessant i curt recorregut. El seu volt de canó, mesurat en el punt més estret, es de 7,35 m. Es un dels arbres mítics del Montseny, lloat per poetes diversos. Actualment està molt malmès, té el tronc buit i ha perdut alguna branca. Abans de l’esmentat deteriorament presentava un aspecte força harmònic, amb les seves nou branques paral·leles en forma de canelobre.

Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble i el terme homònim. Depèn històricament del bisbat de Vic. Documentada a l’any 908. L’església es trobava dins de l’antic terme municipal de Taradell i ja des de bon principi va tenir les seves funcions parroquials que conserva en l’actualitat. El terme de Taradell és documentat de l’any 893 i Viladrau de l’any 934. L’església va ser consagrada a l’any 1082 pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà.

FOTO PAKO CRESTAS

L’actual campanar es va aixecar a l’any 1769. En l’actualitat és gairebé impossible veure res de les edificacions romàniques inicials que s’han vist immerses en el conjunt barroc del temple.

Temps: 1 hora i 25 minuts per tot el periple

Desnivell: 143 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: fàcil

Punts d’aigua: Al tram inicial, al costat del vial asfaltat, passem per dues fonts ben ufanes: Font de Miquel i la Font del Sot de Can Rossell. ja al bosc hi trobem les fonts de les Paitides, la font del Noi Gran i la Font del Ferro.

Punts de referència: * Plaça de la Vila de Viladrau * Font de Miquel * Font del Sot de Can Rossell * font de les Paitides * font del Noi Gran * Font de Ferro * El Martí * La Vila * Sot del Rió * El Trol * Castanyer de les Nou Branques * Sot del Rió * Prat del Solà * Font del Sot de Can Rossell * Font de Miquel * Plaça de la Vila de Viladrau

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Plaça de la vila de Viladrau.

Itinerari: 0,00 h. Plaça de la Vila de Viladrau. Davallem pel carrer Major i anem a parar a la Plaça Doctor Carulla, seguim tot recte cap al sud passant per davant d’un església.

0,08 h. Passem per davant de la Font de Miquel, que resta a la nostra esquerra. El carrer que seguim aviat passa a dir-se Passeig Ramon Bonfill i comença a guanyar alçada

0,15 h. Passem per davant de la Font del Sot de Can Rossell, que resta a la nostra dreta. Seguim de manera evident per passeig asfaltat.

0,16 h. Inici de la pista del “camí de Castanyer de les 9 branques”. Neix en diagonal vers a la nostra esquerra. Estaca indicativa a l’inici, PR de colors verd i blanc. Seguim l’ample pista que guanya alçada de manera suau.

0,22 h. Bifurcació. A la nostra esquerra, fora del trajecte estricte del camí, resta la font de les Paitides. Nosaltres seguim recte pel marge dret d’una mena de riera seca.

0,23 h. Deixem la pista, que ara més aviat es un camí ample, per agafar el trencall del corriol que neix vers a la nostra dreta. Suau pujada. Marques del PR. (verdes i blanques)

0,27 h. Bifurcació. Davant nostre hi ha la font del Noi Gran. Agafem el trencall de la nostra dreta (marques del PR) i passem pel costat de la Font de Ferro que resta a la nostra dreta. De seguida el corriol s’enfila direcció sud. Pujada ferma.

0,32 h. Anem a parar a un vial asfaltat horitzontal, que seguirem vers a la nostra dreta, o sigui, en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

0,33 h. El Martí. Bifurcació. Ignorem la trencall que surt vers a la nostra esquerra. Passem de nou de l’asfalt a la pista de terra, que al poc comença a prendre alçada de manera suau, direcció O.N.O.

0,38 h. Dos bifurcacions secundàries consecutives surten vers a la nostra esquerra. Les obviem per continuar per la pista principal que continua davallant.

0,41 h. A l’alçada d’un revolt neix a la nostra esquerra una nova pista secundària que ignorem. Dibuixem el revolt vers a la dreta.

0,43 h. La Vila. Bifurcació. Prenem la pista descendent que neix vers a la nostra esquerra. Marques del PR. Canviem radicalment de direcció orientant-nos ara cap al S.E. Passem sobre el llit normalment eixut del Sot del Rió. La pista va un revolt i es re orienta vers al S.O.

0,48 h. Neix una pista secundaria vers a la nostra esquerra, que ignorem. Seguim per la pista principal que per alçada de manera molt suau.

0,52 h. Nou camí secundari que es desprèn a la nostra esquerra i que obviem.

0,54 h. El Trol. Zona de conreus. Bifurcació. Anem a parar a un camí perpendicular que seguirem vers a la nostra dreta. Indicadors del PR.

FOTO PAKO CRESTAS

0,57 h. Castanyer de les Nou Branques. Resta a la dreta de la pista. Una vegada feta la visita de rigor (no pujar-hi a l’arbre) continuem per la pista en direcció nord.

0,59 h. Creuem novament el torrent del Sot del Rió. Pistes a banda i banda. Just a l’iniciar la pujada abandonem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que fa una forta pujada. A banda esquerra divisem el Prat del Solà. Marques PR. (verdes i blanques).

1,04 h. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. Just a partir d’aquest punt la pista està asfaltada, la seguim ja sense pèrdua possible.

1,09 h. Anem a parar a un nou vial asfaltat coincidint amb el punt on em iniciat el tram de camí per pista; estem dons en terreny conegut ja que coincidim amb el traçat de inicial que ara seguirem en sentit contrari.

1,25 h. Passant novament per davant de la Font del Sot de Can Rossell i la Font de Miquel, arribem al punt de partida, o sigui, la Plaça de la Vila de Viladrau.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/viladrau-cami-del-castanyer-de-les-nou-branques-48143769

SERRAT DE PUIGVENTÓS I TURÓ DE COLLFORMIC, DES DEL COLL FORMIC.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          El greny rocallós del Cucurull, extrem oriental del curt Serrat de Puigventós, sempre era el primer retall de muntanya que veia des de les finestres de la  casa dels meus pares als Vímets (vessant oest del Turó del Samon). Durant els caps de setmana passats a la meva infantessa era qui hem donava el bon dia al sortir a la balconada. Durant l’hivern, quan feia fred i vent, el petit cim semblava fer honor al seu nom, ja que l’aire glaçat es canalitzava des de la vall de Tordera cap a la vall de Bascona, i semblava que la diminuta talaia fos l’herald que anunciava les fredes envestides d’aquest ens invisible.

FOTO PAKO CRESTAS

Malgrat aquesta presencia en el record, no va ser fins a la confecció del present treball, que em vaig interessar per pujar dalt d’aquest punt en concret. De fet sempre tendim a donar més importància als altres cims més representatius, i quan ja havia perdut el compte de les vegades que havia transitat per la Calma o al Matagalls, vaig caure en el compte de que les meves passes sempre havien passat de llarg en front d’existència d’aquesta petita aresta.

Per remeiar aquest involuntari oblit, vaig considerar convenient incloure una excursió que no tan sols visités el Serrat, si no que combinés aquest breu ascens amb la també curta travessa sud – nord del Turó de Collformic, un altre obviat de la zona. Val a dir que la vista des del Cucurull sobre la vall de la Tordera i la vall de la Castanya ja justifica, per si, l’amable passejada. Aquest petit greny de roca també ens delectarà amb l’agradable presencia del que potser resulta ser la fita més “artística” del massís montsenyenc. Per contra la travessa del Turó del Collformic te les vistes més limitades, per l’existència de bosc, si be ens envairà una relaxant calma. L’excursió, en conjunt, no deixa de ser una còmoda passejada, sense gaire desnivell i que convida a ser feta amb tota la calma del mon.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              COLL FORMIC, 1.144 metres

Punt d’arribada:             COLL FORMIC, 1.144 metres

Desnivell:                       Sumant les dues pujades i les respectives baixades, uns 176 metres de pujada i els mateixos de baixada.

Horari:                  1 hora 50 minuts.

Itinerari:                Des del COLL FORMIC, prenem la pista que surt per sobre el restaurant (indicador cap al Pla de la Calma), en direcció S.-S.O., la pista, ample i transitable per tot tipus de vehicles (malgrat que, en teoria, el pas està limitat a veïns), puja molt suaument creuant l’anomenada SOLEIA DE FERRIOL. Val a dir que si fem aquesta pujada a l’estiu, a ple sol, farà honor al seu nom, ja que el sol ens castigarà de valent.

La suau pujada conclou en la verdor del ample PLA DE L’ASE MORT, 1.205 m (0:20 h), que serveix de coll entre el Serrat del Puigventós i el Turó de Collformic. Cal deixar aquí la pista per pujar en diagonal cap al sud, pel mig dels prats (traces visibles) fins arribar a les proximitats del CORRAL DE PUIGVENTÓS. Canviem de direcció, remuntem el ample llom vers a l’est fins atènyer dalt d’un petit turó amb la cúspide rocallosa, es el TURÓ DEL FAIG DE LA MOLA, 1.244 m. (0:35 h). Continuem l’aresta arbrada cap a l’est, passant per dalt o pel costat d’uns diminuts retalls de roca (grimpada fàcil de II- no obligat, que tan sols trobarem si seguim integrament la zona més alta), fins assolir el cim del CUCURULL, 1.241 m (0:45 h), vèrtex de poca importància, però amb una bona vista i ornamentat amb una fita força artística.

FOTO PAKO CRESTAS

Desfem les nostres passes fins a ser-hi de nou al PLA DE L’ASE MORT, 1.205 m (1,00 h), i encarrilem aquí la segona part de l’excursió amb la pujada cap al nord de l’ample llom que puja cap al TURÓ DEL COLLFORMIC, 1.285 m (1:20 h). Hi ha camí marcat, si be es un camí mes aviat traçat pel bestiar que no pas pel pas dels excursionistes. El primer tram va entre matolls i la part superior, on l’aresta ja es dibuixa, està poblat d’arbres, fins i tot traspassem una zona de fageda en un indret on potser tindrem la sensació que em passat de llarg de cim sense adonar-nos. El cim però, molt cop marcat, està després d’aquest tram. Seguim el cordal cap a l’oest, amb  tendència N.O, traspassant una cota secundaria, alçada 1.275 metres, i baixant per terreny més obert (camí marcat i semi marcat), davallant fins a un collet, COLLET DE LES BIGUES, 1.205 m. (1:35 h), on trobem l’ample pista que, seguint cap a la dreta (direcció est) davalla molt suaument en mig de la fageda fins a retornar-nos al punt de partida. COLL FORMIC, 1.144 metres. (1:50 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir itinerari 25 del mapaa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

PLA DE LA CALMA PEL CIM DEL POU VELL, PUJANT PER LA ROCA FORADADA I LES QUATRE ALZINES.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Bonica ascensió que transcorre per l’aresta boscosa que separa el Sot de les Mines i el Sot del Café, a la Vall de la Castanya. Es un camí en desús, perdedor, amb poques referències. Caldrà dons una bona predisposició per anar-hi, ja que tenim bastants números per perdre en certs punts la senda més adient, millor dit … per  perdre del tot la senda.

Que es reservin d’aventures els amants dels camins fàcils i ben traçats, dels buscadors de taques de GR, dels que, bastó en ma, es delecten del tranquil passeig del transitar per una pista. La veritat sigui dita, estem més a prop del terreny preferit dels porcs senglars que no pas de l’escenari del caminant.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             CIM DEL POU VELL. 1.251 metres

Desnivell:    

Horari:                  2 hores i 15 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de L’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). Continuem pel G.R. cap a l’oest. La pista es converteix en un ample camí. Passem per l’arranjament del cabdal de la torrentera del SOT DE LA VERNEDA (arranjament fet a l’any 2009). Just passat el mateix i trobem una pista nova que deixa el G.R. i davalla cap a la nostra dreta vers al torrent. Prendrem aquesta pista que justament mora molt a prop de la torrentera del SOT DEL CAFÉ. (1,00 h) Cal creuar la torrentera i buscar el camí, molt poc marcat, que puja pel vessant contrari. El camí es força perdedor, creuem una pista abandonada i després creuarem un altre camí que ve en perpendicular (es el camí que transcorre per la pista en desús que duu a les mines del Remei). (1,10 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Continuem pujant pel mig del bosc, a plena pendent, per un camí semi dibuixat, en els porta a un replà diminut situat el mig del bosc. A partir d’aquest moment continuarem pujant més per intuïció que no pas per l’evidència d’aquest traçat molt en desús. Creuem una nova pista abandonada que ens surt en perpendicular (1,25 h). A partir d’aquest moment el camí – quan hi és o es semi dibuixa — encara es més perdedor, fent-se especialment feixuc en el tram que comença la fageda. Malgrat tot, hi trobem restes d’antigues construccions de murs de pedra, el que delata que, fa molt anys, aquest paratges eren transitats. Aquest indret es anomenat en el mapa de l’alpina com EL FAIG SEC. Per sort aquest darrer tram de la fageda es curt i uns grenys rocallosos ens faciliten el pas en mig de la vegetació, que en aquesta part alta encara es més tancada. Al poc trobem un corral en mig del bosc (2,00 h). Ens sorprendrà trobar aquest tancat i, com era d’esperar, a partir d’aquest moment ja trobem un camí ample i ben marcat que ens duu a les planícies obertes del CIM DEL POU VELL. 1.251 metres. (2,15 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:               El millor es continuar per terreny obert vers a l’oest fins a trobar-nos la pista que travessa el PLA DE LA CALMA. Una vegada a la pista, que està a uns 5 minuts del cim, continuem cap a la dreta (direcció nord), fins a les runes del CAFÉ, indret on neix la variant del G.R., que davalla a la VALL DE LA CASTANYA i que ens retornarà al punt de partida, tot davallant per l’itinerari 21 en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 24 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003