El Refugi de Conangles està situat a la boca sud del Túnel de Vielha, a 15 minuts de la població ia 25 minuts de l’estació d’esquí Baqueira Beret, al vessant nord, ia 40 minuts de l’estació d’esquí Boi Taull en el vessant sud.
El refugi, alberga una cuina típica per al muntanyenc, una bona sala comuna amb llar de foc, zona de lectura, jocs de taula, wifi, calefacció i TV, totes elles comoditats perquè el muntanyenc gaudeixi d’un acolliment familiar, còmoda i tranquil·la.
Situat al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana i dins el bosc de Conangles, el que fa que tot l’any es respiri la natura amb total tranquil·litat.
=======
HOSTAL CALDES – BALNEARI CALDES DE BOI
Obert únicament durant la temporada d’estiu es tracta d’una antiga hostatgeria medieval que data del 1671, reformada i totalment renovada el 2004, sempre conservant l’estructura original de l’edifici, inclòs el pati fortificat, on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Caldas i diferents botigues d’artesania i de productes locals d’elaboració pròpia.
Compta amb 65 habitacions, repartides en 49 dobles, 2 dobles superior i 14 individuals. Totes elles decorades seguint l’estil de muntanya de la zona (parets de pedra i terres de fusta). Durant tot el dia, els nostres clients disposen d’un servei gratuït de transport entre l’Hotel Caldas i el Centre Termal (uns 200 metres de distància).
Segons disponibilitat s’ofereix la possibilitat de Late Check-Out. Es pot sol·licitar assecador a recepció.
======
REFUGI PLA DE LA FONT
El petit i acollidor refugi Pla de la Font, propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2015 m. d’altitud. Magnífic mirador del Parc Nacional.
Envoltats de boscos de pi negre, prats i muntanyes.
Intentarem que la vostra estada sigui el més agradable possible.
En la corresponent web del refugi hi trobareu tota la informació necessària per que podeu gaudir de les vostres activitats d’alta muntanya: senderisme, escalada, btt, esquí de travessa.
=======
REFUGI ESTAON
El Refugi d’Estaon és un allotjament rural situat al poble d’Estaon, al cor de Parc Natural de l’Alt Pirineu. Petit i acollidor, és un punt de partida excel·lent per fer qualsevol activitat de muntanya per les Valls de Cardós i Tavascan.
habitacions
Habitació compartida de 10 llits
Habitació doble (1 llitera)
Un bany compartit
2 llits supletoris
Es lloga roba de llit i tovalloles.
serveis:
Cobertura sense fil, impressió i fotocòpies
Servei de rentadora
Servei de Bar-Restaurant
Punt d’informació associat a el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
=======
HOTEL VALL DE CARDÓS
Hotel tradicional de muntanya, descans, natura i paisatge en un entorn espectacular.
serveis:
L’Hotel Llacs de Cardós disposa dels següents serveis:
22 habitacions (dobles, triples i quàdruples) totes amb bany, i calefacció.
recepció
Informació i organització d’activitats
Saló amb televisió i llar de foc
cafeteria
restaurant
Aparcament exterior en zona privada
jardí privat
=======
REFUGI VALL FERRERA
El Refugi de Vall Ferrera és un refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 1.902 metres d’altitud, situat a la dreta de la sortida del barranc d’Areste.
Aquest refugi va ser construït per subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya a partir del qual es va constituir la comissió del refugi Vall Ferrera. Aquesta comissió, amb el pas dels anys, esdevingué l’actual Comitè Català de Refugis de la FEEC.
El refugi de Vall Ferrera és dels més antics de Catalunya, juntament amb el d’Ulldeter, i és el més proper al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.
Aquest any, aprofitant que la pandèmia del covid-19 m’ ha obligat a reestructurar tota la temporada i m’ha obligat a plaçar pel proper any totes els viatges fora del país, he aprofitat per tirar endavant el disseny de diferents rutes autoguiades per ampliar el ventall d’ofertes de Catalonia Trekking. Feia anys que tenia l’idea al cap, però mai trobava temps per fer-ho. Aquest estiu, sens dubte, ha estat la temporada perfecte en aquest sentit.
La idea de la High Cat no es genuïna meva, ans al contrari, fins i tot la Gran travessa dels cims 3000 de Catalunya ja hi compta amb un mapa propi editat per l’alpina. Jo el que he fet es crear un disseny propi amb certes modificacions que comporta, principalment, el fet d’evitar refugis de muntanya que l’estiu acostumen a estar saturats i reemplaçar-los per establiments de major qualitat de serveis, malgrat que això comporti un increment dels desnivells.
FOTO PAKO CRESTAS
La ruta en si comporta fer 7 nits, 3 a refugi, 1 en un alberg, 2 al Balneari i 1 a Hotel. Us presentem a continuació una petita crònica del que va ser la primera edició de la High Cat i l’única que personalment faré com a grup obert. A partir d’ara la ruta està disponible per grups guiats (mínim 4) o grups autoguiats. Com a tota la resta de trekkings de Catalonia Trekking, des de l’organització facilitem tracks, descripció i mapes per que la ruta es pugui fer amb les majors garanties per aquell que opti la versió auto guiada.
FOTO PAKO CRESTAS
La 1a edició la varem celebrar els primers dies de juliol del 2020. La sortida del confinament de la pandèmia va fer que cert establiments estiguessin encara tancats, com el propi Balneari de Caldes de Boí i el refugi de Vall Ferrera, el que ens va obligar a improvisar certs canvis de darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
El dia previ al inici de la travessia vàrem quedar tot el grup a Benasc. Allà ens vàrem conèixer els 5 integrants de la 1a edició. Santi, Jordi, Jose, Antoni i jo. Sopar amb bons ànims i bon rotllo. Moltes ganes de començar. La meteo no es del tot bona, però tampoc dolenta. Núvols i clars, possibilitat de pluja, però sense xàfecs intensos ni tempestes …. ni txitxa ni milonà.
FOTO PAKO CRESTAS
Desprès de dormir unes poques hores als plans de l’Hospital prenem el primer bus que surt cap a Besurta, adaptant-nos a la “nova normalitat”, tots amb mascareta … mirar de deixar espais. Arribem a Besurta on la guingueta està tancada. No per que sigui massa d’hora, si no per que aquest any encara no han obert malgrat ser-hi ja a plena temporada alta. Qualsevol altre any estaríem aquí envoltants de moltíssima gent que iniciaríem la via normal de l’Aneto. Ara amb prou feines eren una dotzena de passatgers al bus.
FOTO PAKO CRESTAS
Iniciem el llarg camí vers al Molieres per la Valleta de l’Escaleta. Els núvols estan enganxats juts per sota els 3mil metres. Pujant podem contemplar la majestuosa Forcanada, però en cap moment els cims mès alts de la Maladeta, encara amb un bon mantell de neu, es deixen veure. A la part alta del Molieres, justament a l’entrar en la zona de neu, es quan mès podem gaudir de sol. Poca estona. Al cim tornem a estar entre boires. Celebració ràpida del primer 3mil de la travessia. El temps no està clar i volem perdre desnivell abans que plogui.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixada fantasmagòrica en mig de planes de neu bruta i una boira impenetrable que ens deixa lliures poc abans d’arribar als Estanhòts de Molières. La vall i la baixada es fan llarga, llarguíssima. Ens comença a passar factura el pes, els desnivells i el fet d’haver dormit molt poc la nit anterior.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem al refugi de Conangles bastant tocats. Sort que Asier, el guarda, ens dona una bona benvinguda amb les cervesetes i un sopar bo i abundant del tot reparador. Hi ha una doble sensació que es pot ensumar entre els ànims de l’equip. Per una banda contents d’haver superat la primera etapa, d’alta banda dubtatius davant el desenllaç dels següents dies … si el primer ha estat dur, aguantarem be una altre pallissa així els propers dies?
FOTO PAKO CRESTAS
Al següent dia el temps també surt ben ennuvolat des de bon matí. Per una banda es d’agrair no haver de patir per la calor i el sol, però per una altre banda no podem gaudir dels paisatges ni sempre anem amb el cor en un puny, pensant que d’un moment a l’altre començarà a ploure.
FOTO PAKO CRESTAS
La part alta dels Besiberris encara està bastant farcida de neu i per pujar a la Colladeta d’Avellaners hem de guanyar una canal amb pendents de 40º a 45º. Tal com ens va passar al dia anterior amb el Tuc de Molieres, arribem dalt de tot en mig de boires i un temps poc prometedor. Optem dons per descartar el Comaloforno i el Besiberri Nord i baixar directament. Just per les pales nevades del vessant que dona a Colomers, l’espessa boira deixa anar un petit plugim. Falsa alarma. Per sort finalitza ràpid i per la tarda podem gaudir de certa tranquil·litat i cel obert mentre remuntem vers al Refugi Ventosa i Calvell.
FOTO PAKO CRESTAS
Al tercer dia ja tenim bon temps. Per fi !!!! Pugem a la Punta Alta per les seves pales nevades que donen al nord i que donen a l’ascensió un bon aspecte alpí ara que la neu encara tapa totes les canals. La baixada per Comalesbienes es fa llarga i penosa. Sobretot la part final. Tempesta de tarda. No importa, avui gaudirem d’haver superat el tram primer de la travessia amb molt bona nota. Estem tots amb els ànims pel núvols.
FOTO PAKO CRESTAS
Cap vespre a Taüll. Els propers dies seran de trànsit, quasi de relax. Podem deixar de transportar cordes, baudrier, casc, piolet i grampons, que ens portaran a Tavascan amb un transport d’equipatges. Venen ara 3 dies en que coincidim en gran part amb el G-11 i que gaudim de jornades molt mès suaus en tots els aspectes.
FOTO PAKO CRESTAS
En tram que va de Aigüestortes a Tavascan es divideix en tres jornades, i fem dos nits intermèdies al Refugi del Pla de la Font i a Estaon. Gaudim d’una travessia sense quasi gent per la quasi sempre concorreguda senda que enllaça l’Estany Llong al l’Estany de Sant Maurici, passant pels peus dels sempre espectaculars Encantats. També resulta molt agradable la pujada des de la Vall d’Espot vers al refugi de Pla de la Font pel Coll de Foguerut. Un camí molt ben arreglat amb trams de cables i algun esglaó ens regala un bon final d’etapa. La guinda del pastis la posen els guardes del refugi de Pla de la Font, amb una molt bona rebuda i un bon tiberi.
FOTO PAKO CRESTAS
Al cinquè dia passem pels pobles de Son i la Guingueta d’Àneu, punt més baix de la travessia. Indret on cau una forta tempesta just quan estem arrecerats fen una gustoses cerveses a la terrassa coberta d’un bar. Fins i tot amb això ens somriu la sort. La resta de jornada ja no plou però gaudim de la fresca que ens ha deixat la forta pluja de migdia per pujar el Caubo i baixar vers l’amagat poblet d’Estaon, on també gaudim de la bona acollida dels nous guardes.
FOTO PAKO CRESTAS
El sisè dia tornar a ser de “relax”. Pujada per la Vall d’Estaon fins a les Bordes de Nibrós i des d’allà traspassem la Collada de Jou per davallar pels pobles de Lleret i Aineto fins al final d’etapa: Tavascan. On mirem de descansar al màxim a l’hotel dels Llacs de Cardós en perspectiva al dia següent, que ja es la traca final: La travessia Sotllo – Pica Estats amb tots els seus 3mils. La jornada més llarga i tècnica de la High Cat.
FOTO PAKO CRESTAS
Comencem força d’hora fent un transfer fins la Presa de Montalto. Pugem pel Pla de Boaví fins a les proximitats del refugi de Broate. Passem per sota del Falsos Encantats fins al Circ N.O. del Sotllo. Sens dubte aquest es l’escenari mès alpí del Pirineu de Catalunya. Aquest micro circ d’alta muntanya amb la neu aguanta fins ben entrada la temporada.
FOTO PAKO CRESTAS
Avui fa un dia fantàstic, excepcional. Cap núvol. Bona temperatura i una visibilitat excel·lent. Desprès del Pic Sotllo, primer tresmil de la jornada, davallem vers al Port de Sotllo i fem el flanqueig per pendents de neu per sota la Pica d’Estats per anar a la recerca del collet que uneix Pica i Montcalm. Coronem Pic Verdaguer i Pica d’Estats i comencem el tram mès tècnic de la ruta, la travessia de les crestes fins a la Punta Gabarró, indret on fins i tot improvisem un petit ràpel i ens assegurem algun pas amb l’ús de cordes.
FOTO PAKO CRESTAS
Baixem ja amb les darreres llums. Com el refugi Vallferrera resta tancat ens venen a buscar amb taxi al Pla de Bouet i fem nit a l’hostal Salòria d’Àlins. Allà arribem amb negre nit, cansats, cansadíssims, però comptes …. gaudim i celebrem de la conclusió de la 1a edició de la High Cat. Tot un èxit.
FOTO PAKO CRESTAS
Demà nomès queda el transit de taxi per retornar a Benasc, agafar els nostres vehicles i tornar a casa … amb la High Cat a la butxaca. No era difícil de preveure, però ara ja ho podem afirmar per experiència pròpia. Hem deixat enrere el trekking mès exigent de les rutes per etapes que actualment hi ha a Catalunya, i també, es clar, la que visita els paratges mès alts del país, aquells pocs cims que estan per sobre els finíssim aire dels 3mil metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Activitat feta amb la companyia de José Galo, Jordi Bertran, Antoni Garcia i Santi Vilarrubla al juliol del 2020.
Casa Rogel és una antiga casona de pedra dedicada al turisme rural i situada en una zona natural on gaudir de la relaxació.
L’allotjament es troba situat a la població de Llessui, província de Lleida, per la zona d’Aigüestortes. Llessui és una localitat situada a la comarca de Pallars Sobirà a la província de Lleida a una altitud de 1.417 metres i compta amb una població de 113 habitants.
Disposa de: Microones, rentadora, Rentaplats, TV, … entre una altra sèrie de comoditats.
Es pot realitzar en els seus voltants, activitats de: Senderisme, … entre altres coses.
========
REFUGI TACITA
El refugi Tacita és un refugi de muntanya situat als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i St.Maurici, a la Central de Capdella (Vall Fosca).
Envoltat de muntanyes i indrets insòlits, des del nostres allotjament et convidem a gaudir de la natura, l’esport, la cultura i l’aventura de la manera més confortable i econòmica al mateix temps. La Vall Fosca és un indret únic on podràs gaudir de la natura i la muntanya en estat pur. t’hi esperem?
=======
CASA BATLLE – LES ESGLÉSIES (VALL DE MANYANET)
Al cor de la vall del riu Bòssia, una de les més verges de Pirineu, i a peu de les extraordinàries muntanyes de Llevata, amb la Pica de Cerví de 2.753 m d’altitud, es troba el poble de les Esglésies, envoltat pel riu Bòssia i el barranc de Sentís. Un paisatge encantador enmig d’un entorn de particular bellesa on trobareu la tranquil·litat i la pau típiques d’un poble de Pirineu.
Casa Batlle és la més antiga de la vila de les Esglésies i el seu origen es remunta a el segle XVI quan dos germans procedents d’un castell, anomenat Castell Germà situat a sobre d’una gran roca i del seu antic poble situat sota la roca del castell i anomenat Perpinyà (encara que es en poden visitar les ruïnes), decideixen traslladar-se a la recerca de millors i fèrtils terres i fundar el poble de les Esglésies.
========
CASA XEP – TAÜLL
Casa Xep està situada a la plaça del poble davant de l’església romànica de Santa Maria del s. XII que juntament amb Sant Climent de Taüll i totes les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Casa Xep és una casa restaurada i rehabilitada com a residència casa de pagès, conservant el seu encant i decoració rústica de la casa d’alta muntanya. En el seu interior la fusta és el material que s’imposa. Consta de cinc habitacions, de les quals quatre són dobles i una triple. Disposa de tres banys d’ús compartit per a les cinc habitacions i una cuina amb sala d’estar en la qual hi ha sofà, televisió i llar de foc. En tots aquests serveis els clients tindran lliure accès. Servei de guia d’alta muntanya. www.oriolbaro.com
======
REFUGI COLOMINA
L’edifici del refugi Colomina va ser construït a la riba de l’estany de el mateix nom a 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca, la companyia FECSA -actualment Endesa- va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que el va inaugurar com a allotjament muntanyós 1973. Posteriorment, el 1985, la Federació hi ha realitzar una completa reforma per adaptar-lo a les necessitats dels excursionistes que cada vegada visitaven amb més assiduïtat al sector meridional de Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El 2011 es va inaugurar la darrera reforma, que va consistir en la construcció d’un annex que a l’estiu funciona com a zona de motxilles i que en absència de guarda es converteix en el refugi lliure. Amb l’ampliació realitzada aquest 2017 el refugi ha augmentat considerablement en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també ha augmentat, adequant-se així a les necessitats reals de l’refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes. Zona amb multitud de possibilitats excursionistes tant a l’estiu -entre les que es troba la popular travessa Carros de Foc com a l’hivern, amb l’esquí de muntanya. Pel refugi també passa el GR 11.20, una de les variants de la senda de gran recorregut transpirinenc.
Amb l’afany de posar en marxa nous trekking circulars per tota la geografia catalana i aprofitant trams del nostre Pirineu pocs coneguts pels excursionistes, vàrem celebrar a mitjans d’aquest mes de juliol, en concret del 14 al 16, la que va ser la 1a edició del que hem anomenat PIRISUD INÈDIT OCCIDENTAL. De tant sols tres dies i que discorre per les valls Fosca, Manyanet i Taüll.
FOTO PAKO CRESTAS
Vàrem arribar al refugi Tacita amb una previsió de temps bastant dolenta pels següents 2 dies, però que a darrera hora semblava que no havia de ser tant catastròfica. Com el primer dia havíem de pujar al cim i fer carena (hi ha possibilitat d’evitar-ho), varem fer el possible per arribar dalt de tot abans de les pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Ja sortirem amb un cel ben ennuvolat i malgrat que al principi de la sortida de sol semblava que el cel es volgués obrir, la veritat es que a les proximitats del cim la boira estava ben enganxada. Varem anar tirant de GPS i intuïció per pujar fins dalt de Tossal Llarg o els Tres Pessons.
FOTO PAKO CRESTAS
Com era d’esperar no vàrem trobar a ningú en tota la pujada. La vall es bastant encisadora, amb un bonic contrast entre la part inicial pel mig del bosc i la final amb terreny obert de rasos. Llàstima que els esquelets de les instal·lacions del que havia de ser una nova pista d’esquí, projecte avui en dia abandonat des de fa mès d’una dècada, hagin embrutat les zones altes. Com a espècie humana no tenim remei …
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada dalt del cim respiro tranquil. La baixada es visualitza be i sembla que la pluja continua respectant-nos decidida a no arribar encara. Gaudim d’una llarga i espectacular baixada per un llom infinit. A la part baixa entrem en un bosc antic, encisat … sembla que a qualsevol racó ens hagi de sortir un follet.
FOTO PAKO CRESTAS
La tempesta brama ja quan arribem al coll per sota la Serra de Plandestàs, on ja anem caminant per pista. Cau una forta calamarsada que ens obliga a resguardar-nos sota un bons pins i desprès transforma la pista en una mena de petit riu. Arribem a los Avellanos amb el cel ja obrint-se. La calma que sempre ve (o gairebé sempre) desprès de la tempesta.
FOTO PAKO CRESTAS
D’Avellanos al poble de les Iglesias fem encara un xic de drecera per camps i bosc i desprès ja una llarga pista asfaltada. En aquest indret, malgrat ser transitable per vehicles, tampoc veiem a ningú. Nomès una veïna del poble quasi abandonat de Avellanos ens comenta que el camí pel qual volem baixar fa molts anys que ningú el transita. Però quan veu que jo hi continuo baixant torna a fer un comentari que, com a mínim, ens sembla curiós. Diu “… no se, però aquell home (referint-se a mi) te molt clar que va baixant, s’ho deu conèixer prou … ja deu saber on va”. Per suposat era la primera vegada que hi passava.
FOTO PAKO CRESTAS
Al poble de les Iglesias (que nomès te una d’església) gaudim d’una molt bona estada a Casa Batlle, una casa rural que es un veritable museu. La Pepita ens parla de la ruta del Cinquè Llac, amb la qual al dia següent compartim trajecte comú fins a la Collada de Sant Pere al Prat de l’Hort.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia, també núvol però sense pluja (per sort) presenta tres parts ben diferenciades. La primera que va per pobles com Sentis (amb el seu Raval), Sas i Erta, passant també per l’ermita del Sant Quiri dalt d’un bonic tossal panoràmic. Els dos darrers pobles, molt ben conservats, deuen ser dels pocs pobles de Catalunya on encara no arriba la carretera asfaltada. L’accés es per una llarguíssima pista de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon tram de la jornada es la pujada vers a la Coma del Port d’Erta passant per sota l’imponent cim de la Pica de Cerví. Pugem per un antic camí ramader completament en desús i anem a parar a una alta coma on hi tenim el paisatge mès d’alta muntanya de la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
De fet es pot pujar la Pica de Cerví com activitat complementaria en aquest segon dia de travessa, però nosaltres ho varem descartar per culpa del temps incert. Malgrat anar tota l’estona per la boira, varem gaudir també de les zones altes amb imatges mig fantasmagòriques, les muntanyes que semblaven entreveure’s i els bonics salts d’aigua de la zona alta de la Coma.
FOTO PAKO CRESTAS
La tercera part de la jornada es la baixada vers a Taüll, primer per les pistes i desprès per la Vall, vers a aquets poble que es un dels indrets mès fotogènics del nostre Pirineu amb la inimitable església romànica de Sant Climent. Patrimoni de la Humanitat. Visita obligada.
FOTO PAKO CRESTAS
Gaudim del merescut descans a la cas rural de Cal Xep. Descansem, ens hidratem, i gaudim del sopar i de una bona vetllada. Demà la jornada es mès curta, ja em fet el mès dur de la travessia i la previsió del temps es boníssima, o sigui que tenim la sensació que la ruta ja la tenim coll avall.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia es l’únic que coincidim amb mès gent, de fet ens trobem diversos grups ja que es una part comuna amb el GR-11. S’ha acabat el Pirineu Inèdit, solitari, exclusiu. No obstant gaudint d’una molt bona jornada amb la travessia del Port del Rus i la baixada cap a Capdella per la salvatge vall del riu Riqüerna. Arribem al final d’etapa poc desprès de mig dia, contents d’haver compartit aquest tres intensos i variats dies de trekking.
FOTO PAKO CRESTAS
Jo nomès penso en que la zona ha de ser especialment bonica a la tardor. Encara mès solitària si cal. La Vall de Manyanet ha de ser un autèntic regal pels sentits, i si les nevades son tardanes i no han arribat als cims, la travessia no te cap mena de problema. Allà queda … qui sap, a lo millor farem una segon edició vers a l’octubre …. El que si que us puc avançar es que aquest mes d’agost del 2020 farem l’altre cercle de la Pirisud Inèdit, o sigui la part oriental, que enllaça les Valls d’Àssua, Fosca i Colomina.
Hola amics, per tal de promoure el nostre nou trekking PIRISUD INÈDIT que discorre per les valls situades al Sud del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici, hem organitzat un primer grup obert (unica edició del 2020 com a grup obert) per la versió de 3 dies prevista pels dies 14 al 16 de juliol.
En aquest grup jo hi participaré com un mès (Pako Crestas, autor del present blog i dissenyador de la ruta). El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit sobre el cost standard de la ruta auto-guiada.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El planning llavors es el següent:
14 de juliol – Travesia Capdella a Vall Manyanet per els circ de Tres Pessons
15 de juliol – Travesia Vall Manyanet a Taüll passant per la Pica de Cerví
16 de juliol – Travesia Taüll a Capdella. Final de travessia.
El Refugi de Conangles està situat a la boca sud del Túnel de Vielha, a 15 minuts de la població ia 25 minuts de l’estació d’esquí Baqueira Beret, al vessant nord, ia 40 minuts de l’estació d’esquí Boi Taull en el vessant sud.
El refugi, alberga una cuina típica per al muntanyenc, una bona sala comuna amb llar de foc, zona de lectura, jocs de taula, wifi, calefacció i TV, totes elles comoditats perquè el muntanyenc gaudeixi d’un acolliment familiar, còmoda i tranquil·la.
Situat al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana i dins el bosc de Conangles, el que fa que tot l’any es respiri la natura amb total tranquil·litat.
HOSTAL CALDES – BALNEARI CALDES DE BOI
Obert únicament durant la temporada d’estiu es tracta d’una antiga hostatgeria medieval que data del 1671, reformada i totalment renovada el 2004, sempre conservant l’estructura original de l’edifici, inclòs el pati fortificat, on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Caldas i diferents botigues d’artesania i de productes locals d’elaboració pròpia.
Compta amb 65 habitacions, repartides en 49 dobles, 2 dobles superior i 14 individuals. Totes elles decorades seguint l’estil de muntanya de la zona (parets de pedra i terres de fusta).
Durant tot el dia, els nostres clients disposen d’un servei gratuït de transport entre l’Hotel Caldas i el Centre Termal (uns 200 metres de distància).
Segons disponibilitat s’ofereix la possibilitat de Late Check-Out. Es pot sol·licitar assecador a recepció.
El Restaurant La Consorcia l’hotel, ofereix una cura menú de bufet lliure basat en una cuina tradicional i equilibrada, pensat tant al nostre client més familiar com en el senderista.
REFUGI PLA DE LA FONT
El petit i acollidor refugi Pla de la Font, propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat a 2015 m. d’altitud. Magnífic mirador del Parc Nacional.
Envoltats de boscos de pi negre, prats i muntanyes.
Intentarem que la vostra estada sigui el més agradable possible.
En la corresponent web del refugi hi trobareu tota la informació necessària per que podeu gaudir de les vostres activitats d’alta muntanya: senderisme, escalada, btt, esquí de travessa.
REFUGI ESTAON
El Refugi d’Estaon és un allotjament rural situat al poble d’Estaon, al cor de Parc Natural de l’Alt Pirineu. Petit i acollidor, és un punt de partida excel·lent per fer qualsevol activitat de muntanya per les Valls de Cardós i Tavascan.
habitacions
• Habitació compartida de 10 llits
• Habitació doble (1 llitera)
• Un bany compartit
• 2 llits supletoris
• Es lloga roba de llit i tovalloles.
serveis:
• Cobertura sense fil, impressió i fotocòpies
• Servei de rentadora
• Servei de Bar-Restaurant
• Punt d’informació associat a el Parc Natural de l’Alt Pirineu
HOTEL VALL DE CARDÓS
Hotel tradicional de muntanya, descans, natura i paisatge en un entorn espectacular.
serveis:
• L’Hotel Llacs de Cardós disposa dels següents serveis:
• 22 habitacions (dobles, triples i quàdruples) totes amb bany, i calefacció.
• recepció
• Informació i organització d’activitats
• Saló amb televisió i llar de foc
• cafeteria
• restaurant
• Aparcament exterior en zona privada
• jardí privat
REFUGI VALL FERRERA
El Refugi de Vall Ferrera és un refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 1.902 metres d’altitud, situat a la dreta de la sortida del barranc d’Areste.
Aquest refugi va ser construït per subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya a partir del qual es va constituir la comissió del refugi Vall Ferrera. Aquesta comissió, amb el pas dels anys, esdevingué l’actual Comitè Català de Refugis de la FEEC.
El refugi de Vall Ferrera és dels més antics de Catalunya, juntament amb el d’Ulldeter, i és el més proper al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats.
Sortirem del Plan d’Estan 1.940 m, indret on arribem amb els autobusos que surten a de Benasc i passen per les proximitats de l’Hospital de Benasc. Pugem per bon camí vers l’est fins l’impressionant Forau d’Aigualluts. Seguim vers a l’E.S.E. pel Vall de l’Escaleta, el situat mès a l’esquerra de les dues valls que hi ha per sobre el Forau. Passem per la vora de diferents estanys fins assolir el circ situat al peu del cim, a 2.700 m d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Aquí ja el terreny es completament pedregós però fàcil. Darrers estanys petits dalt del circ. Assolim el Coll de Molieres i d’aquí, per fàcil cresta, assolim el primer tres mil de la travessia. TUC DE MOLIERES, 3.010 m. 4 h de pujada .
FOTO PAKO CRESTAS
Davallem per la Molieres vers a la boca sud del túnel de Vielha. Baixada llarga de uns 1.400 m de desnivell. Comptar 4 hores de baixada. Baixem per una tartera fàcil ben dotada de fites fins als Estanyets de Molieres on trobem un petit refugi bivac.
Per sota els estanys hi ha una bonica i espectacular cascada. Ja per senda ben marcada arribem al fons de la vall. D’aquí anirem per camí ben fressat fins al refugi de Conangles, on farem la 1a nit de la HIGH CAT.
catalonia-trekking 