ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SENDERS DEL 1714 – MODIFICACIÓ BAGÀ – SEU URGELL

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 130,5. (270,6) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.

Km. 130,7. (270,8) – Cruïlla. Seguim per la carretera BV-4024 (marques G.R.) Cartell indicador, que ens duu vers al nord direcció Coll de Pal. Ara be un llarg tram de carretera asfaltada sense pèrdua possible.

Km. 131,07. (271,8) – La Creu de l’Om, construcció que resta a la dreta de la carretera a l’alçada d’un petit revolt. Seguim per l’asfalt vers al N.O.

Km. 133,2. (273,3) – Riugreixer. Conjunt d’edificacions en situació ruïnosa. Seguim per la carretera vers al nord i al poc passem pels Estrets de Grèixer.

Km. 134,5. (274,6) – Per fi deixem l’asfalt. Cartell indicador. Neix a la nostra esquerra una pista que discorre a la dreta de les aigües del Torrent de la Fontbona. Re-orientem les nostres passes vers al N.O. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 134,7. (274,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra per creuar el torrent mitjançant un pont i que ignorem per seguir recte vers al N.O. suavíssima pujada.

Km. 135,3. (275,4) – Brancal que neix vers a la nostra dreta i que ignorem, es tracta de l’accés a la finca privada on trobem l’esglèsia de Sant Andreu de Gréixer. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 135,4. (276,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte en direcció O.N.O. Marques G.R.

Km. 135,7. (275,8) – Bifurcació en forma de “V” seguim la pista de la nostra esquerra. Marques G.R. Al poc creuem la torrentera de la Canal de la Serp.

Km. 136,0. (276,1) – Creuem el Torrent de Fontbona amb l’ajuda d’un pont. La pista comença una pujada ja contant dibuixant ziga zagues en mig del bosc. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 136,6. (276,7) – Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista ascendent vers a la nostra esquerra. Marques G.R.

Km. 137,1. (277,2) – Font d’en Clot d’en Pere. Situada al marge de la pista ascendent.

Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Continuem pujant però ara de manera més suau.

Km. 138,3. (278,6) – Coll d’Escriu. Cartell indicador. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la dreta en forta baixada. Perdem desnivell de manera accentuada. Marques de G.R.

Km. 138,5. (278,6) – Creuem de manera transversal una pista en desús. Continuem davallant per corriol. Marques G.R.

Km. 138,8. (278,9) – Anem a parar de nou a un pista bastant horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord per girar al poc vers a l’oest.

Km. 139,2. (279,3) – passem pel costat del Mas Escriu que resta a l’esquerra de l’ample camí.

Km. 140,0. (280,1) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen de nou als pocs metres. Al poc el camí es va fent més estret convertint-se en un marcat corriol sense pèrdua possible.

Km. 141,0. (281,1)Font del Faig. Bifurcació. Cartell indicador. Pugem vers a la nostra dreta. El refugi es ben visible.

Km. 141,1. (281,2) – Refugi Sant Jordi. Guardat. Propietat de la FEEC. Seguim el corriol ascendent que puja vers al N.O. pel mig del bosc. Ben marcat. Pujada constant. Marques G.R.

Km. 142,1. (282,2) – Coll de Pendís. 1.781 m. Frontera entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Cartell indicador. Hi trobem una pista que ignorarem , ja que ignorarem directament vers al oest i després vers al N.N.O. per camps d’herba amb moderada baixada fins entrar al bosc. Corriol marcat, però al principi costa una mica de veure. Atenció especial a les marques del G.R.

Km. 143,2. (283,3) – Creuem la torrentera del Grau de Cireres.

Km. 143,3. (283,4) – Anem a parar a una pista perpendicular i bastant planera que seguirem vers a la dreta en direcció nord, tendència N.O.

Km. 143,8. (283,9) – Unió de pistes. Una de nova i més ample se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte en direcció O.N.O.

Km. 144,3. (284,4) – Refugi dels Cortals de l’Ingla. Guardat. Cartell indicador. Passem per davant del refugi i seguim la pista vers al nord que comença a perdre alçada i a descriure revolts.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 144,7. (284,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent vers a la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 145,1. (285,2) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. per fer un proper revolt i re orientar-nos vers al N.O. Tram planer amb tendència a guanyar de nou alçada.

Km. 145,3. (285,4) – Prat de Castilló – Bifurcació. La pista segueix vers a la dreta en direcció ascendent. Nosaltres l’abandonem i prenem un corriol descendent en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 145,5. (285,6) – Creuem la pista de manera transversal i continuem davallant pel corriol en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 145,6. (285,7) – Creuem de nou la pista seguint uns poc metres vers a l’esquerra i agafant immediatament de nou la senda descendent pel mig del bosc que neix al marge dretà de la pista. Marques G.R.

Km. 146,0. (286,1) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 146,2. (286,3) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla pel marges esquerra i que creua una zona de prats inclinats en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 146,5. (286,6) – L’Ingla de Baix. Mas que resta a la nostra dreta. Creuem el riu de l’Ingla amb l’auxili d’un pont. A l’altre costat de les aigües i trobem de nou la pista que seguirem vers a la dreta en direcció nord. Cartell indicador a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 146,6. (286,7) – Font de l’Ingla. Situada al marge esquerra de la pista. Zona de pícnic. Paratge molt agradable. Seguim la pista vers al nord.

Km. 147,0. (287,1) – Neix una pista vers a la nostra esquerra de manera transversal creuant el riu per un pont. L’ignorem i seguim recte pel marge dretà de les aigües. Marques G.R.

Km. 147,6. (287,7) – Font del Capellà, que resta al costat de la pista. Seguim pista a vall sense pèrdua possible. Seguim ara un llarg tram de pista, sempre en direcció nord seguint el llit natural de la vall. Al tram final passem pel costat de Can Misserpí, mas que resta a la nostra esquerra.

Km. 150,3. (290,4)Sant Serní. Cruïlla de pistes en forma de creu. Seguim recte vers al nord. Marques G.R. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 150,8. (290,9) – Unió de pistes, se’ns incorpora una  per l’esquerra. Seguim recte vers al nord, tendència N.E. Cartell indicador.

Km. 150,9. (291,0) – Pla de Talló.  Anem a parar a una carretera asfaltada la qual se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim vers a l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 151,7. (291,8) – Santa Maria de Talló. Conjunt de cases i església. Seguim pel vial asfaltat vers al N.N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 151,9. (292,0) – Al poc de sortir del veïnat abandonem el vial asfaltat principal i seguim un altre vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Relativament a prop, a menys d’un quilòmetre de distància però fora del trajecte del G.R. visualitzem i localitzem el poble de Bellver de Cerdanya on trobarem establiments de restauració i hostaleria.

Km. 152,0. (292,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i prenem una pista planera de terra que neix a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Cartell indicador.

Km. 152,1. (292,2) – Brancal perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte. Creuem una zona de camps de conreus.

Km. 152,4. (292,5) – Clot de Calbera. Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques G.R. Al poc passem un rierol. Torrent de Riell.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 152,5. (292,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció O.S.O.

Km. 152,8. (292,9) – Bifurcació. Seguim recte ignorant el brancal que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 153,8. (293,9) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 154,1. (294,2) – centre del poble de Pi. Desprès de creuar el pont de l’entrada seguim pel carrer de l’esquerra. Cartell indicador.

Km. 154,4. (294,5) – Bifurcació de vials. Seguim vers a la nostra dreta, estem a punt de sortir del poble.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 154,5. (294,6) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la dreta i orientem les nostres passes vers al N.O. Cartell indicador. Marques G.R. Sortim definitivament del petit poble.

Km. 154,9. (295,0) – Pla i mas del Pedró. Cruïlla amb diferents brancals. Deixem una primera pista a la dreta, una segona a l’esquerra i una tercer a la dreta per continuar en direcció O, tendència S.O. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 155,5. (295,6) – Torrent de Carcades. Seguim recte per la pista en direcció a ponent.

Km. 155,8. (295,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Cartell indicador.

Km. 156,4. (296,5) – poblet d’Olià. Petit conjunt de cases. Bifurcació al centre del poble. Seguim el vial de la nostra dreta. Cartell indicador. Marques G.R. Creuem una zona de camps per una senda.

Km. 157,0. (297,1) – Anem a parar a una unió de vials asfaltats en forma de “T”. Seguim recte en direcció oest.

Km. 157,2. (297,3) – Passem per davant de Santa Eugènia de Nerella. Conjunt de cases amb l’església que resta a la nostra dreta.

Km. 157,3. (297,4) – Bifurcació. Deixem el vial asfaltat i seguim per la pista que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 157,7. (297,8) – Pla d’Escolla. Camí poc marcat que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers al O.S.O. Marques G.R.

Km. 158,2. (298,3) – Els Torrents. Primer surt un brancal vers a l’esquerra i al poc un segon cap a la dreta,. Ignorem tots dos per seguir recte cap a ponent. Marques G.R.

Km. 158,4. (298,5) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 158,7. (298,8) – Vial secundari que neix en diagonal a la dreta i que deixem enrere. Es tracta de l’accés al proper mas de Cal Piltre.

Km. 158,9. (299,0) – Borda de Pinsà. Deixem a la nostra esquerra el vial, creuem el pont i seguim pel marge dretà.

Km. 159,5. (299,6) – Borda del Calçot. Al poc trobem una pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat.

Km. 160,4. (300,5) – Una pista se’ns incorpora per l’esquerra (es la pista d’accés rodat a Prat d’Aguiló, cartell indicador) Seguim el vial asfaltat vers a ponent. Evident. Marques G.R.

Km. 160,8. (300,9) – Pistes secundàries perpendiculars que surten a esquerra i dreta del vial asfaltat i que ignorem per seguir recte vers a l’oest.

Km. 161,0. (301,2) – Creuem el Torrent de la Font.

Km. 161,6. (301,7) – Bifurcació. Proximitats del poble de Montellà. El poble resta a prop i ben visible. No obstant nosaltres li donarem l’esquena i orientarem les nostres passes vers al sud. Cartell indicador. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 161,7. (301,8) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra dreta.

Km. 162,3. (302,4) – Trifurcació. Seguim pel vial del centre descartant les opcions que neixen a dreta i esquerra. Marques G.R.

Km. 162,6. (302,7) – Bifurcació. Deixem la pista  i seguim per un camí que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 164,1. (304,2) – Els brancals. Creuem una torrentera. El camí, ben marcat i sense pèrdua possible, va fent un flanqueig pel vessant oest de la muntanya i va guanyant mica en mica alçada, orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 165,4. (305,5) – Torrent de la Madra. Creuem les aigües i seguim el llarg flanqueig pel mig del bosc i per un agradable camí, en direcció sud. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 166,1. (306,2) – Pla de la Bassa. Bifurcació. Seguim el sender de la nostra dreta. Marques G.R. iniciem ara un tram de baixada per un indret on trobem una mena de llastres al terra. Atenció, tram perdedor ja que hi ha rastres transversals del pas dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques del G.R. que ens indicarà la senda apropiada per tornar a ficar-nos dins del bosc, sempre a la nostra esquerra.

Km. 166,9. (307,0) – Les Valls (conjunt de runes). Bifurcació. Seguim la senda de la dreta. Continuem perdent alçada. Marques G.R.

Km. 167,2. (307,3) – Filat. El camí gira ara de manera brusca vers a la nostra dreta re orientant les nostres passes en direcció oest.

Km. 167,6. (307,7) – Mare de Déu de Bastanist. Passem pel conjunt d’edificacions. Prèviament hi ha una zona de pícnic i una font.

Km. 167,9. (308,0) – Prenem el camí que neix al marge de la zona d’aparcament de Bastanist. Cartell indicador a l’inici. L’ample camí ens continua dirigint vers a l’oest, tendència O.N.O.

Km. 168,1. (308,2) – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 168,3. (308,4) – Creuem les aigües del Torrent Fosc.

Km. 168,9. (309,0) – Creuem novament un torrent, en aquest cas amb auxili d’un pont, es tracta del Torrent de les Bordes.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 169,1. (309,2) – Creuem em perpendicular un camí en desús, continuem guanyant alçada en direcció oest.

Km. 169,2. (309,3) – Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. En sentit contrari es situa l’accés a la Borda de Poncí, ben propera al creuament. Marques G.R.

Km. 169,3. (309,4) – camí en desús que se’ns incorpora per la dreta en diagonal i que ignorem per seguir guanyant alçada en direcció S.O.

Km. 169,8. (309,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, canviant radicalment el sentit de la marxa. Al poc la mateixa pista dibuixa un revolt i torna a orientar-nos vers a ponent.

Km. 170,2. (310,3) – Pista secundària que neix a la nostra dreta i que ignorem. Seguim vers a l’oest

Km. 170,5. (310,6) – Passem pel  costat de les runes de les Bordes del Baster i assolim un poc marcat Coll de Sit. En aquest punt abandonem l’ample camí i prenem un corriol ascendent vers a la nostra esquerra en direcció N.O. El camí mica en mica va guanyant alçada per una mena de camps de conreus abandonats i ens va apropant mica en mica a les primeres cases del poble.

Km. 171,6. (311,7) – Poble d’Estana. Estem davant de l’esglèsia de Sant Climent que resta a la nostra dreta. Cartell indicador a una cruïlla de carrers. Prenem però direcció contraria a l’esglèsia, o sigui, girem vers a l’esquerra i re-orientem les nostres passes al nord. Al poc sortim del petit poble per una pista ample.

Km. 172,3. (312,4) – Coll de Pallers. Prèviament haurem passat pel costat de la Font de Pallers que resta a la nostra dreta. Cruïlla. Cartell indicador. Camí que neix a la nostra dreta i que seguirem en sentit descendent vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 172,7. (312,8) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques G.R. Continuem perdent alçada.

Km. 173,0. (313,1) – Ens trobem amb una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra continuant perdent alçada.

Km. 173,1. (313,2) – A l’alçada d’un revolt hi ha una bifurcació. En teoria el G.R. (esborrat) surt vers a la nostra esquerra per un sender – camí, però unes noves marques del parc (grogues) ens  conviden a seguir vers a la dreta baixant per la pista. Fem el revolt i seguim en direcció N.O.

Km. 173,3. (313,5) – Deixem la pista i prenem un corriol de forta baixada vers a la nostra esquerra. Estaca groga a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 173,5. (313,7) – Creuem el curs de les aigües del riu Naval. A partir d’aquest punt re orientem les nostres passes vers al N.O. seguint durant uns metres el curs de les aigües i al poc tornem a guanyar alçada allunyant-nos del fons de la vall. Marques grogues.

Km. 174,5. (314,6) – Era del Llop. Anem a parar a un camí més ample que seguírem vers a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada ara d’una maners més pronunciada.

Km. 175,0. (315,1) – Ens trobem amb una pista perpendicular ascendent que seguirem vers a la nostra esquerra. Font. Estem ja a la part baixa del poble.

Km. 175,4. (315,5) – Poble de Querforadat. Cartell indicador. Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 175,6. (315,7) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte vers al sud. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 175,7. (315,8) – Torrent de Solà. A tocar trobem una bifurcació. Camí que neix en transversal vers a la nostra dreta i que agafarem per començar de nou a guanyar alçada en direcció S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Retrobem de nou les marques del G.R.

Km. 176,0. (316,1) – Estem flanquejant una propietat privada amb una casa i un jardí molt ben arranjaran, pel seu marge superior delimitat per una tanca, fins que arribem a un punt on el camí resta barrat per una cadena. En aquest punt neix un altre corriol ascendent a la nostra dreta que ens permet seguir la marxa. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R. Pugem per una zona de prats oberts anomenats El Pla, amb excel·lents panoràmiques frontals sobre la muralla nord del Cadí i desprès ens tornem a endinsar dins del bosc.

Km. 176,6. (316,7) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al poc. El G.R. va pel de la dreta.

Km. 177,0. (317,1) – Coll d’Oruga. 1.599 m. Cruïlla de camins en forma de creu. Cartell indicador. Seguim pel vessant contrari en direcció oest començant la baixada. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 177,1. (317,2) – Bifurcació. Prenem el corriol descendent de la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 177,2. (317,3) – Camí que se’n incorpora per la dreta. Seguim vers a l’esquerra continuant perdent alçada pel mig del bosc. Marques de G.R.

Km. 177,9. (318,0) – Un nou camí se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a ponent (direcció O.N.O). Marques G.R.

Km. 178,3. (318,4) – Cal Pubill. Gran mas solitari. Seguim vers a la nostra dreta un camí que comença a perdre alçada i que davalla lateral a un bonic mur de pedra seca. Cartell indicador.

Km. 178,5. (318,6) – Bifurcació. Seguim pel corriol descendent de l’esquerra. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 178,8. (318,9) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al poc. Les marques de G.R. ens conviden a seguir per la dreta. Continuem perdent alçada de manera constant.

Km. 179,4. (319,5) – Poble de Cava on trobem l’esglèsia de Sant Climent. Cartell indicador a la petita placeta central d’aquest diminut poble. Seguim vers al S.S.O. per un camí que fa ziga zagues i continua perdent alçada. Marques G.R.

Km. 179,5. (319,6) – Bifurcació. Seguim el corriol descendent de la nostra esquerra. Marques G.R.

Km. 179,8. (319,9) – Creuem la carretera de manera transversal. Seguim davallant pel corriol en direcció N.O per girar de manera brusca vers al sud.

Km. 179,9. (320,0) – Creuem de nou la carretera. Cartells indicadors. Seguim la drecera descendent vers al sud. Marques G.R. Estem davallant per les anomenades Costes de Cava.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 180,5. (320,6) – Creuem les aigües del riu Cadí amb l’auxili d’un pont. Finalitza la pronunciada baixada i comença ara una pujada, seguim vers al S.O. i desprès oest. En aquest tram hi ha més taques vermelles que taques de G.R.

Km. 182,4. (322,5) – desprès de creuar el Torrent de Bedoll anem a parar a un camí transversal que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra.

Km. 182,9. (323,0) – Poble d’Ansovell. On trobem l’esglèsia de Sant Martí. Cartell indicador a la plaça central. Seguim un carrer en direcció sud i de seguida sortim del petit conjunt de cases.

Km. 183,0. (323,1) – Afores del petit poble. Seguim per una pista de terra en direcció sud. Cartell indicador a l’inici de la pista. Marques G.R.

Km. 183,6. (323,7) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra dreta. Seguim vers al sud. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 184,0. (324,1) – Bifurcació en una mena de collet. Seguim la pista de la nostra esquerra. Marques G.R. Cartell indicador.

Km. 184,4. (324,5) – Mare de Déu de Boscalt. Passem pel costat de l’edificació que resta a la nostra dreta. Seguim la pista vers al sud.

Km. 184,5. (324,6) – Collada de Boscalt. On trobem una font. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció sud. Cartell indicador.

Km. 184,6. (324,7) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Poques marques de G.R. Costen de veure.

Km. 184,8. (324,9) – Neix una pista secundària ascendent vers a la nostra dreta en diagonal. Atenció, es el camí a seguir. Aquesta cruïlla no està ben marcada i costa poc de passar-se de llarg. Una mica per sota veiem alguna marca desdibuixada de G.R. que ens confirma que anem pel bon camí. Davallem en direcció N.N.O.

Km. 185,3. (325,4) – Coincidim amb un sender que davalla i se’ns incorpora per la nostra dreta i que està marcat amb taques grogues. Es tracta d’una drecera senyalitzada pel parc que començava al punt quilomètric 184. Seguim davallant pel mig del bosc per un marcat camí en direcció a ponent.

Km. 185,4. (325,5) – Torrent de la Bena. Ignorem un corriol que surt a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 185,5. (325,6) – Creuem les aigües del torrent de la Vila. Seguim pel corriol pel mig del bosc vers a ponent. Marques de G.R. Estem a les proximitats del mas de les Videlles que resta una mica per sota nostre. Ve ara un llarg tram sense pèrdua possible que va flanquejant vers a l’oest passant per l’anomenat Prat de Pagès i més tard pel Collet de la Serra de Maçaners.

Km. 187,2. (327,3) – Senda que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.

Km. 187,3. (327,4) – Anem a parar a un pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Al poc passem pel costat de mas de la Molina de Lletó. Tornem a perdre alçada i la pista dibuixa dos grans revolts.

Km. 188,0. (328,1) – Creuem les aigües del Torrent del Coll de Vanses. A partir d’aquest punt la pista ample i sense pèrdua possible va seguint el llit natural de la vall en direcció sud mantenint una alçada mes o menys estable i allunyant-se progressivament del riu del fons de la vall (Riu de Vilanova). Molt evident. Marques G.R.

Km. 189,3. (329,4) – Unió de pistes. Seguim cap al nord tot recte.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 190,9. (331,0) – La Plana. Pista en desús que surt a la nostra dreta. En teoria el G.R. va per aquest nou camí i evita la pista, però en realitat es tracta d’un camí perdut i impracticable, motiu pel qual seguirem per l’ample pista vers al nord. Suau pujada.

Km. 191,9. (332,0) – Proximitats del poble de Vilanova de Banat, poble que resta a tocar a la nostra dreta. Arribem a l’asfalt de la carretera d’accés al poble que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció a ponent.

Km. 192,3. (332,4) – Coll de la Muga. Se’ns incorpora una pista en desús per la dreta que es per on en teoria discorre el G.R., o sigui que tornem a coincidir amb el seu traçat. Continuem una estona més per l’asfalt de la carretera en direcció N.O.

Km. 192,8. (332,9) – Camp de Llops. Abandonem la carretera i prenem un camí que neix al marge dretà de l’asfalt i que orienta les nostres passes vers al N.O. Iniciem un tram de baixada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R.

Km. 192,9. (333,0) Salzes. Bifurcació. Ignorem el brancal de la dreta i seguim perdent alçada vers a ponent.

Km. 193,1. (333,2) – Anem a parar a una pista descendent que seguim vers a la dreta i de seguida dibuixa un revolt. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 193,3. (333,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que continua davallant en direcció a ponent dibuixant unes ziga zagues. En aquest tram el G.R. està poc marcat però el camí a seguir es evident i durant un bon tros no presenta cap bifurcació.

Km. 193,8. (333,9) – Creuem el Torrent de Banat.

Km. 195,4. (335,5) – La Costa en Reboll. Anem a parar a una pista perpendicular que seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram planer. Marques G.R.

Km. 196,1. (336,2) – Cortals de Santa Maria. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta vers al nord. Cartell indicador a la cruïlla. Iniciem una suau i constant baixada. Marques G.R.

Km. 196,2. (336,3) – Passem pel costat de l’esglèsia de la Mare de Déu de les Peces, que resta a la nostra dreta. Seguim recte la pista en direcció nord.

Km. 196,4. (336,5) – Els Embalçats. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en diagonal ascendent canviant radicalment de sentit de la marxa. Davant nostre, abans d’arribar a la cruïlla, divissem una antena.

Km. 196,7. (336,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol o drecera descendent a la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 196,8. (336,9) – Bifurcació. Seguim la senda descendent de la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 196.9. (337,0) – Creuem una pista de manera transversal. Seguim davallant per la drecera. Marques G.R.

Km. 197,0. (337,1) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada de manera més suau. Marques G.R.

Km. 197,2. (337,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a ponent. Al poc passem pel costat d’un cementiri que resta a la nostra dreta.

Km. 197,4. (337,5) – Torrent de les Peces. Bifurcació. Seguim per la pista més ample de la dreta. Marques G.R.

Km. 197,8. (337,9) – Poble d’Alàs, on trobem l’esglèsia de Sant Esteve. Seguim davallant pels carrers vers al nord.

Km. 198,0. (338,1) – Sortida del poble. A l’alçada d’un revolt neix un camí descendent vers al N.O. que davalla per una zona de camps abandonat conegut com el Trillar. Cartell indicador a l’inici de la drecera. Marques G.R.

Km. 198,3. (338,4) – Creuem la carretera LV-4051, seguim recte per una pista deixant a la nostra dreta un camp de futbol.

Km. 198,5. (338,6) – Anem a parar a la vora del riu Segre. Seguim la pista horitzontal i ample que discorre al marge esquerrà del riu i que es paral·lela a les aigües. Ve ara un llarg tram de pista amb diversos brancals vers a l’esquerra que acostumen a ser l’accés a finques particulars. Seguirem un llarg tram sense pèrdua possible, sempre vers a ponent i al costat del riu.

Km. 200,0 (340,1) – Pista que neix vers a la nostra esquerra. Seguim pel costat del riu encara uns quans metres per torçar desprès vers a la nostra esquerra al ser-hi al torrent de les Torres.

Km. 200,5. (340,6) – Al poc de deixar a la nostra esquerra la pista d’accés a la propera i visible Borda d’en Jeroni, troben una bifurcació a la dreta. Prenem aquesta nova i ample pista creuant un pont i re orientant de nou les nostres passes vers a ponent. Ja hi som a tocar de la Seu d’Urgell, els edificis de la qual divissem ja l’altre costat del proper riu, a una mica de distància vers al nord.

Km. 202,0. (342,1) – Anem a parar a la carretera LV-4008. Seguim aquesta carretera asfaltada vers a l’oest.

Km. 202,7. (342,8) – Unió de vials asfaltats. Girem vers a la nostra dreta in creuem el riu Segre mitjançant el Pont de la Palanca. Cartell indicador. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la carretera N-260.

Km. 204,1. (344,2) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.

Autor: PAKO CRESTAS

US PODEU DESCARREGAR ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41207609

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS 1714 – MODIFICACIÓ TRAM GLEVA – TORELLÓ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. Creuem per sobre passant l’altre costat del riu Ter.

Km. 26,3. (166,4). Rotonda. Cartell indicador. Girem vers a la dreta en direcció nord pel lateral de la carretera C-17z. Davant nostre tenim ben visible la església de la Mare de Déu de la Gleva.

Km. 27,1. (161,2) – Cartell indicador a una cruïlla d’un carrer asfaltat que neix a la nostra esquerra. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.

Km. 27,2. (161,3)Restaurant Cal Peyo. Abandonem el vial asfaltat i prenem una pista que neix en diagonal a la esquerra en direcció est passant pel costat d’una llar d’infants. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R. Al poc passem també pel costat de les Indústries Riva SA.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 27,5. (161,6) – Just passada la colònia industrial abandonada hi ha una bifurcació. Seguim recte en direcció N.E. obviant el brancal de la dreta. Al poc travessem el terreny planer de les Hortes del Pujol. La pista continua recte fins a trobar-nos un alt mur de contenció, moment en que dibuixa un revolt vers a la dreta i es re-orienta en direcció sud.

Km. 28,0. (168,1) – Unió de pistes. Seguim la pista que se’ns incorpora de manera perpendicular vers a la nostra esquerra per passar per sota del túnel de l’autovia C-17.

Km. 28,1. (168,2) – A l’altre costat del túnel trobem un altre cruïlla. Cartell indicador. Seguim la pista planera de la nostra esquerra en direcció nord. Marques G.R.

Km. 28,3. (168,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció N.E. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,9. (169,0) – Les Rocasses (conjunt d’edificacions) Nova unió de pistes. Seguim recte vers al N.O. obviant el brancal que se’ns incorpora per l’esquerra. Marques G.R.

Km. 29,2. (169,3) – Conjunt de edificacions. El Colomer a l’esquerra i Filatures Voltregà i Filatures Marquet a la dreta. Bifurcació. Seguim vers a la dreta en direcció N.N.E. Cartell indicador. Al poc tronem a creuar una zona de camps, ara ben a la vora del riu Ter que resta a la nostra dreta.

Km. 30,7. (170,8) – Meandre de Gallifa. La pista ha dibuixat un revolt re orientant-se a ponent. Bifurcació de pistes a una explanada. Panell informatiu. Zona de pícnic i gran aparcament. Obviem el brancal de la dreta que creua el riu amb l’auxili d’un pont i va a parar a l’Illa del Sorral que tenim a pocs metres davant nostre. Seguim recte al costat esquerrà de les aigües. Marques G.R.

Km. 30,9. (171,0) – Després de passar per sobre d’una canal d’aigua i trobem una bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest.

Km. 31,1. (171,2) – Cal Guarda. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 31,5. (171,6) – Mas Gallifa. Bifurcació. Deixem el vial principal i prenem un a la dreta amb suau baixada. Marques G.R. Cartell indicador.

Km. 31,6. (171,7) – Font de Peretó, que resta al marge esquerra del camí.

Km. 31,9. (172,0) – Bifurcació. Camí secundari que neix a la nostra dreta abandonant la pista i creant camps de conreus. De manera incomprensible el G.R. ens convida a agafar aquest corriol planer però incòmoda. Cartell a uns 100 metres.

Km. 32,0. (172,1) – Anem a parar a un altre camí perpendicular vora el riu sota els arbres de ribera. Seguim aquest nou camí més ample vers l’esquerra en direcció N.N.O. Cartell indicador. Davant nostre, a l’altre costat de les aigües, divissem l’Illa de les Gambires.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,2. (172,3) – Ens tornem a trobar de nou amb la pista més ample que hem abandonat 300 metres abans per creuar el camp conreat. La mateixa se’ns incorpora per la nostra esquerra en perpendicular. Seguim recte vora el riu en direcció nord. Marques G.R.

Km. 32,6. (172,6) – Vial que surt vers a la nostra esquerra i que obviem al ser l’accés al proper mas de Can Redortra. Cartell indicador.

Km. 33,3. (173,4) – Bifurcació. Prenem un camí vers a la nostra dreta i creuem el torrent de Vinyoles. Estem vorejant la Farga d’Ordeig. Cartell indicador.

Km. 33,4. (173,5) – Museu del Coure. Anem a parar a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 33,5. (173,6) – Mas Ordeig. Deixem el vial asfaltat i prenem una nova pista que surt vers a la nostra dreta en direcció N, tendència N.O. Cartell indicador. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,4. (174,5) – Vial que surt vers a la nostra esquerra, per ficar-se per un túnel i que ignorem per seguir recte i fer al poc un revolt vers a la dreta.

Km. 34,6. (174,7) – Can Boixó – Bifurcació. Prenem un corriol de terra en direcció N.E. i al poc creuem el llit d’un torrent sec. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 34,8. (174,9)El Carrer de Sant Isidre. Anem a parar a una zona de pícnic al marge de la qual neix el corriol pel qual continuarem en direcció N.N.E. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 35,0. (175,1) – Anem a parar a la carretera BV-5225. Anem vers a la nostra dreta creuant el Pont de la Coromina.

Km. 35,1. (175,2) – L’altre costat del pont tornem a deixar l’asfalt i prenem un camí ample que neix en l’esquadra de la mateixa carretera i un nou vial asfaltat que neix a la dreta i que es l’accés a la Fabrica de la Coromina, situada l’altre costat del riu. Cartell indicador al naixement del nou camí. Marques de G.R.

Km. 35,5. (175,6) – Bifurcació de camins, seguim pel de la nostra esquerra. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km.  35,7. (175,8) – Hortes de Conanglell. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra esquerra per seguir recte. Cartell indicador.

Km. 36,4. (176,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,5. (176,6) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,8. (176,9) – Renclusa de Can Terrers. Anem a parar a una pista que seguirem recte vers a l’est i mica en mica reorientem les nostres passes vers al nord, tot seguint la ribera del riu que sempre està al nostre costat dretà. Marques G.R.

Km. 37,8. (177,9) – Passem per sota l’extrem del Pont del Conanglell i pugem a la recerca de la carretera BV-5225, just al costat del punt quilomètric 1. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Autor: PAKO CRESTAS

US PODEU DESCARREGAR ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41207609

SENDERS DEL 1714 – CERVERA – LLEIDA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (535,6)  Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima. Indret d’inici d’aquets darrer trams del senders del 1714. Prenem el carrer de Santa Anna vers al sud, creuant la Plaça de Santa Anna i seguint tor recte fins a la plaça de l’Ajuntament.

Km 0,8 (536,4) – Església de Santa Maria de Cervera, davallem pels estrets i laberíntics carrerons del casc antic vers a l’est, tot passant pel carrer de Sant Bernat, en carrer Costa Grimau i el carrer Costa de Sant Francesc d’Assis, aquest darrer més ample i de forta baixada.

Km 1,5 (537,1) – Barri de Sant Francesc. Estem a punt de sortir de la població de Cervera. Cartell indicador, de la placeta del Molí de Sant Francesc surt un vial descendent vers en orientació sud que es el que haurem de seguir. Trobem les primeres marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 1,8 (537,4) – Creuem el riu d’Ondara. Estem en una zona de conreus conegut com les Sorts del Masot. Nus de pistes al altre costat del pont. Seguim la que surt a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 1,9 (537,5) – Una pista que ignorem surt en perpendicular a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal en direcció S.O. En un revolt trobem l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, la pista, bastant planera, es re orienta vers al sud, tendència S.E.

Km. 2,3 (537,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en lleugera pujada. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 2,6 (538,2) – Passem per sota el Mas Cremat. Bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra esquerra i seguim tot recte en direcció S.E. Suau però constant pujada. Entrem en una mena de vall ample coneguda com la muntanya de Montpaó. Marques del GR-171.

Km. 3,9 (539,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta que fa un revolt i ens re orienta vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,0 (539,6) – Nova bifurcació molt propera a l’anterior. Prenem el brancal de la nostra esquerra i comencem a pujar, de manera constant i suau vers al S.E. Marques del GR-171.

Km. 5,1 (540,7) – Estem dalt del serrat. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Creuem el Bosc del Corral.

Km. 6,0 (541,6) – Se’ns incorpora un brancal per l’esquerra, seguim recte en direcció S.O.

Km. 6,1 (541,7) – Corral del Monjo. Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que neix a la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 6,2 (541,8) – Nova bifurcació. Seguim per la pista de la dreta que discorre per dalt del cordal. Marques del GR-171. Cartell indicador. A partir d’aquest punt deixem de coincidir amb el tram comú de la part final del sector Prats de Rei – Cervera dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,0 (542,6) – Tossal del Colom, 637 metres. Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que ignorem que seguir per dalt del cordal vers al sud.

Km. 7,4 (543,0) – Bifurcació. Seguim recte deixant de banda la pista de la nostra dreta.

Km. 8,0 (543,6) – Se’ns incorpora per la nostra esquerra una pista secundària que ignorem. Seguim en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 8,3 (543,9) – Pla de les Creus. Unió de pistes. Seguim recte, en tendència a l’esquerra, per la pista principal més ample en direcció sud.

Km. 8,5 (544,1) – Entrem a la població de Rubinat, seguint per un vial asfaltat vorejant pel sud del petit poble, passant per sota el Castell de Rubinat i l’església de Santa Maria de Rubinat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,8 (544,4) – Bifurcació a l’entrada del poble (pels qui accedeixen en vehicle). Seguim vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. per un ample pista de terra. Cartell indicador. Marques del GR-171. Passem pel costat de la Granja de les Parades que resta a la nostra dreta.

Km. 9,7 (545,3) – Bifurcació sota una gran Alsina solitària. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 9,9 (545,5) – La Simonera. Trifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra. FOTO PAKO CRESTAS Km. 10,4 (546,0) – Petita drecera que surt vers a la nostra dreta en sentit descendent i que talla un marcat revolt de la pista. Al poc retrobem l’esmentada pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S i després S.O. Acte seguit passem el Pont de Comagrassa obviant un brancal secundari a la nostra esquerra.

Km. 10,9 (546,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E. Marques del GR-171.

Km. 11,1 (546,7) – Los Coquets. Pista secundària que surt vers a la nostra esquerra i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,7 (547,3) – Nova pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.E. Marques del GR-171.

Km. 12,0 (547,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 12,6 (548,2) – Brancal secundari que surt a la nostra dreta i que ignorem

Km. 12,7 (548,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171.

Km. 13,0 (548,6) – Important nus de pistes. Seguim tot recte en direcció S.E., deixant dos brancals a la nostra dreta i altres dos brancals a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,4 (549,0) – Una pista secundària que obviem surt a la nostra esquerra.

Km 13,5 (549,1) – Bifurcació. Seguim la pista inferior vers a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 13,6 (549,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta, en aquest cas la superior.

Km. 13,7 (549,3) – Nova bifurcació. Obviem una pista en desús que neix a la nostra esquerra. Poc a poc orientem les nostres passes vers al S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,4 (550,0) – La Bon Pas. Després de ignorar un camí secundari que surt a la nostra dreta, anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S, tendència S.E.. Tram força planer.

Km. 14,5 (550,1) – Obviem una bifurcació en forma de “V” que surt a la nostra dreta per continuar tot recte per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 15,0 (550,6) – Entrem a la població de Talavera. Tram asfaltat. Bifurcació, seguim el vial ascendent de la nostra dreta fins a situar-nos a la part alta del poble on trobem l’esglèsia de Sant Salvador, seguim vers al sud, flanquegem el castell de Talavera i davallem pel carrer del castell de forta baixada en direcció est fins a trobar l’Ajuntament. Seguim ara pel carrer horitzontal trencant a la nostra dreta, que es el carrer Major, el qual ens durà fora del poble en direcció oest.

Km 15,8 (551,4) – Una vegada fora de la població seguim per un vial asfaltat en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 16,3 (551,9) – Corral del Xeco. Obviem una pista ascendent que surt a la nostra dreta.

Km. 16,5 (552,1) – Bassa del Benya. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ample de terra que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (553,0) – Clot del Obacs. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 17,5 (553,1) – Pla de la Saira. Bifurcació. Cal seguir el brancal de la nostra dreta en direcció O.S.O. Marques del GR-171.

Km. 18,3 (553,9) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal en direcció oest.

Km. 18,4 (554,0) – Tornem a obviar una altre pista vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 18,8 (554,4) – Estem al petit conjunt de cases del poblet de Suró (més aviat es tracta d’un veïnat). Seguim vers a ponent. Bifurcació. Seguim pel brancal que segueix directe vers a l’oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 18,9 (554,5) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 19,0 (554,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,1 (554,7) – Tossal de Suró. Obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta i seguim recte en direcció S.O.

Km. 19,2 (554,8) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-171. Cartell indicador.

Km. 19,3 (554,9) – Corral Nou (en runes) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Als pocs metres deixem de banda una pista secundària ascendent a la nostra dreta per seguir en direcció oest, tendència S.O. Marques GR-171. Tram bastant planer.

Km 19,9 (555,5) – Plans de Calafell. Deixem la pista hi pugem per un marcat corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171. Al poc travessem un petit camp vorejant-lo pel seu marge esquerra i re orientant de nou les nostres passes vers a l’oest, S.O. Bonic tram de sender dins del bosc.

Km. 20,6 (556,2) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 21,0 (556,6) – Una pista poc marcada i que caldrà ignorar, neix a la nostra esquerra.

Km. 21,4 (557,0) – Pista secundària que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques del GR-171.

Km. 22,1 (557,7) – Primeres construccions del poblet d’Albió. Creuem una pista transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,4 (558,0) – Església de Sant Gil d’Albió, que resta a la nostra dreta. Revolt. Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 22,5 (558,1) – Cruïlla, anem a parar a la carretera TV-2245. Cartell indicador i plafó panoràmic. Seguim vers a la mostra dreta passant pel mig d’un carreró del poble en direcció oest, es l’anomenat carrer Major.

Km. 22,7 (558,3) – Ja hi som a l’extrem de ponent del poble. Agafem una senda descendent que neix vers a la nostra esquerra i que davalla en direcció S.O. Marques del GR-171.

Km. 23,2 (558,8) – Creuem de manera transversal la carretera T-243. Continuem davallant per un corriol amb pronunciada baixada vers al S.O.

Km. 23,5 (559,1) – Travessem el riu Corb, mitjançant un pont i anem a parar a la carretera T-224 a les immediacions del conjunt d’edificacions del Balneari de Vallfogona. Seguim l’asfalt uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, allunyant-nos de la zona del balneari. Cartell indicador.

Km. 23,7 (559,3) – Abandonem de nou l’asfalt i pugem per una pista que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al S.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 23,8 (559,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta.

Km. 23,9 (559,5) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i agafem una drecera ascendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-171.

Km. 24,0 (559,6) – Tornem a retrobar-nos amb la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, es sentit ascendent i en direcció sud.

Km. 24,8 (560,4) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir guanyant alçada de manera suau per la pista principal en direcció sud. Marques del GR-171.

Km. 25,6 (561,2) – Era del Pubill. Estem dalt la carena. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 25,8 (561,4) – Una pista secundària que obviem se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada de manera suau vers al sud.

Km. 25,9 (561,5) – Poblet de Segura (més aviat es un veïnat). Malgrat que hi ha un cartell indicador i marques de GR vers a la nostra dreta, seguim tot recte per davallar pels carrers de la petita població a la recerca de l’extrem sud de la vila on trobem una pista que davalla en diagonal vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (561,6) –  Abans d’arribar al cul-de-sac on mort la pista, localitzem una senda descendent que surt en diagonal vers a la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 26,6 (562,2) – Una senda se’ns incorpora per la nostra dreta, tornem a coincidir amb les marques del GR-171. Davallem en diagonal vers al S.O.

Km. 26,8 (562,4) – Corriol horitzontal que se’ns uneix per la nostra esquerra i que ignorarem per continuar la baixada en diagonal vers al S.O. Marques del GR-171.

Km. 27,4 (563,0) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc travessem la Rasa de la Font un hi ha un brancal secundari que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 27,6 (563,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció oest.

Km. 27,8 (563,4) Mas i Castell de Saladern. Ens incorporem a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques del GR-171.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,7 (564,3) – Bifurcació. Agafem la pista de la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-171. Acte seguit creuem la Riera de Saladern gairebé sempre seca.

Km. 30,5 (566,1) – Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir vers al sud.

Km. 30,6 (566,2) – poble naturalista del Fonoll. Just a l’entrada del poble agafem un corriol descendent vers a la nostra dreta. Cartell mig tapat per contenidors. Davallem dons pel mig del bosc en direcció S.O. Passant per davant de l’ermita de Sant Blai.

Km. 30,7 (566,3) – Anem a parar a una pista secundària que davalla en diagonal i que seguirem vers a la nostra dreta per anar a parar a una segona pista, aquest més ample, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-171. Creuem la Rasa de Forés, que es el llit sec de la riera.

Km. 30,8 (566,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la pista ascendent que surt a la nostra dreta i seguim tot recte pel fons de la vall, seguint la pista que ens duu vers al sud. Marques del GR-171.

Km. 33,3 (568,9) – Pista en desús que surt en diagonal vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista dibuixa un revolt i travessem de nou la Rasa de Forés.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5 (569,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.O. Cartell indicador.

Km. 33,7 (569,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Nosaltres seguim tot recte vers al S.S.O. Al poc sortim del bosc i comencem a travessar una planúries amb conreus conegudes com los Solans. Marques del GR-171.

Km. 34,3 (569,9) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i a la qual donarem l’esquena per seguir tot recte vers al sud. Estem en un indret conegut com el Fondo del camí de les Fontanelles.

Km. 34,8 (570,4) – Creuem una pista en perpendicular per seguir tot recte vers al sud. El brancal de la nostra esquerra duu a la font de Sant Miquel (fora de recorregut). Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 35,6 (571,2) – Plana de la Bassa, afores del poble de Forés, que resta a la nostra esquerra. Gran mirador sobre la comarca de la Conca de Barberà. Trobem l’asfalt de la carretera T-222, que seguirem en sentit descendent vers a la nostra dreta en direcció oest. En aquest tram coincideixen els GR-171 i el GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 35,7 (571,3) – Abandonem l’asfalt i seguim un corriol ascendent que flanqueja a mig vessant, guanyant alçada de manera suau però constant vers a l’oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 36,8 (572,4) – Altiplà de les Forques, 869 metres d’alçada, on entrem en el parc eòlic de les Forques. Vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-171 i del GR-175. Cartell indicador.

Km. 37,1 (572,7) – Els Pouets. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,1 (573,7) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte pel vial asfaltat en direcció oest, tendència N.O.

Km. 38,3 (573,9) – Una senda ascendent surt vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Aquí es separen els GR 171 i el GR-175. Nosaltres continuem recte pel vial asfaltat en direcció N.O. seguint les marques del GR-175 o camí del Cister.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,7 (574,3) – Pista de terra que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat. Mica en mica ens allunyem de la línia de grans molins blancs del Parc Eòlic de les Forques, els quals estan plantats just a línia del cordal de la serra.

Km 38,9 (574,5) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat en direcció N.O..

Km 39,3 (574,9) – Nova pista perpendicular vers a la nostra dreta que ignorem per seguir recte pel vial asfaltat. Marques GR-175.

Km. 39,4 (575,0) – Les Eres. Bifurcació de vials asfaltats, seguim el de la nostra dreta en direcció N.O. Marques GR-175.

Km. 39,8 (575,4) – Creu de Terme. Anem a parar a la carretera C-14, just a l’entrada de la població de Belltall. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta entrant de ple a la població. Passarem pel costat de l’església de Sant Pere de Belltall que resta a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,5 (576,1) – Agafem un carrer vers a la nostra esquerra. Cartell indicador, davallant de seguida vers al oest. Aviat acaba l’asfalt i seguim per terra. Marques GR-175.

Km. 40,7 (576,3) – Bifurcació Seguim la pista descendent de la nostra esquerra. Marques GR-175.

Km. 41,0 (576,6) – Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 41,1 (476,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra. Marques GR-175. Continuem perdent alçada, estem l’anomenat Fondo de la Batllera.

Km. 41,5 (577,1) – Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem.

Km. 41,6 (577,2) – Cruïlla en forma de “X”, seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175. Resseguim una mena de vall oberta coneguda com el Fondo de la Siloia. Ara seguim un llarg tram sense pèrdua possible seguint aquest vall i al costat del llit sec de la Riera de Maldanell que resta a la nostra dreta.

Km. 43,0 (578,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal. Marques GR-175.

Km. 43,3 (578,9) – Solà del Cabal. Nou brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviarem per seguir el curs natural de la vall vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 43,6 (579,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim tot recte vers a l’oest. Marques GR-175.

Km. 44,1 (579,7) – Entrem al poble de Rocallaura que creuarem anant sempre vers a ponent. Cartell indicador a l’entrada i a la sortida del poble. Passarem per davant de l’església de Sant Llorenç de Rocallaura. Sortim del poble davallant pel vial asfaltat en direcció nord.

Km. 44,7 (580,3) – Riera de Maldanell. Pista secundària que surt a la nostra dreta i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 44,8 (580,4) – Deixem el vial asfaltat i prenem una pista ascendent que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques GR-175. Just a l’inici de la nova pista hi ha una primera bifurcació. Seguim la pista ascendent, ignorant el brancal de l’esquerra.

Km. 45,1 (580,7) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta.

Km. 45,3 (580,9) – Bifurcació. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.N.O. Marques GR-175.

Km. 45,6 (581,2) – Serra de Cantins. Part alta de la pujada. Passem una mena de coll i seguim per la pista recte vers al N.O. deixant a banda i banda els corresponents brancals. Travessem un altiplà.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (581,6) – Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular per seguir tot recte vers al N.O.

Km. 46,3 (581,9) – Brancal secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem flanquejant el Turó de l’Isidre, cota força planera de 687 metres d’alçada.

Km. 46,7 (582,3) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra, comencem una suau davallada. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,0 (583,6) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,1 (583,7) – Bifurcació. Seguim per la pista de l’esquerra en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 48,5 (584,1) – Bracal que neix a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 48,7 (584,3) – Comellar Pregon. Bifurcació. Abandonem la pista i seguim un corriol descendent en direcció O, tendència N.O. Marques GR-175.

Km. 49,4 (585,0) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,5 (585,1) – Coll de l’Olla, 589 metres. Travessem un vial asfaltat per seguir tot recte en direcció oest. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 49,6 (585,2) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques GR-175. Comencem la travessia de l’anomenada Serra de l’Escoda.

Km. 50,2 (585,7) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O. El camí que seguim comença a perdre alçada.

Km. 50,8 (586,4) – Deixem la pista i prenem un corriol que davalla pel mig del bosc de manera pronunciada en direcció oest i després S.O. Marques GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,2 (586,8) – Entrem a la població de Vallbona de les Monges.  En concret pel carrer de Raval del Tallar, mena de carretera que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Per davallar després cap a l’esquerra pel carrer del Tallat i el carrer Major.

Km. 51,5 (587,1) – Plaça del Monestir, centre de la població on hi ha el convent de Santa Maria de Vallbona. Seguim  pel carrer major passant per sota de les arcades i per últim pel carrer de la Muralla. Girem vers a la nostra esquerra per un vial asfaltat que ens duu vers a llevant, vorejant el gran monestir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (587,3) – Final de la població. Creuem la riera de Maldanell. Plafó informatiu i rètol. Seguim pel vial asfaltat, que comença a guanyar alçada, en direcció E i després S.E.

Km. 51,9 (587,5) – Pista de terra que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en sentit ascendent pel vial asfaltat. A la nostra dreta resta una esplanada coneguda com la Plana.

Km. 52,0 (587,6) – Pista que surt vers a la nostra dreta al costat d’una construcció. Es el moment d’abandonar l’asfalt i seguir aquest camí en direcció S.O. Cartell indicador. Marques GR-175.

Km. 52,4 (588,0) – Abandonem la pista i ens endinsem al bosc per un corriol ben marcat en direcció S.E. Entrem en l’anomenada Obaga dels Bosquets. Cartell indicador. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 52,6 (588,2) – Trifurcació. Estem a la part alta de la pujada. Seguim la pista del centre en direcció S.S.E. però de seguida l’abandonem per prendre un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Tot plegat esta molt ben indicat gràcies a les marques del GR-175.

Km. 52,7 (588,3) – Anem a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 52,8 (588,4) – Una pista surt de manera perpendicular vers a la nostra dreta. Seguim recte en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,1 (588,7) – Una nova pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per l’esquena, per la nostra dreta.

Km. 53,4 (589,0) – Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir el suau davallada en orientació sud. Marques del GR-175.

Km. 53,8 (589,4) – Anem a parar a un vial asfaltat al límit de la comarca. Cartell indicador. Seguim uns pocs metres la nova carretera vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’oest.

Km. 53,9 (589,5) – Prenem una pista que surt al marge esquerra de la carretera en direcció sud. De seguida presenta una primera bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta. Marques del GR-175. Ara be un llarg tram sense pèrdua possible. A la nostra esquerra resten les Comes de Vallbona.

Km. 55,0 (590,4) – Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 55,4 (591,0) – Abandonem el vial asfaltat per agafar un trencall a la nostra esquerra i vorejar un cementiri.

Km. 55,5 (591,1) – Una vegada situats en front del cementiri hi trobem unes escales que davallen en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-175.

Km. 55,7 (591,3) – Creuem la carretera L-232 pel seu punt quilomètric 8, ja estem a l’entrada de la població dels Omells de na Gaia. Davallem per carrerons a la recerca del centre del poble, en concret pel carrer de Vallbona, el carrer de la Muralla i el carrer de Jubilat.

Km. 56,1 (591,7). Centre del poble, on hi ha la zona esportiva, les piscines i un punt de restauració. Passem per les proximitats de l’església de Santa Maria dels Omells que resta per sobre nostre (pujant pel carrer de la font). Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui cap al sud, pel propi carrer de la font, per sortir de la nucli urbà.

Km. 56,5 (592,1) – Ja tornem a ser-hi en zona de camps. Finalitza l’asfalt i seguim per l’ample pista de terra en direcció sud, haurem passat entre les Granges de Miró i de Cal Magí de Tomàs. Marques del GR-175.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,0 (592,6) – Em començat a pujar de manera decidida, a l’alçada d’un revolt abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra esquerra que en realitat es una drecera. Marques del GR-175. Estem pujant per un vessant conegut com les Espedrogues.

Km. 57,2 (592,8) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció sud, pujant ara de manera molt suau. Cartell indicador.

Km. 57,5 (593,1) – Bifurcació. Seguim recte ignorant la pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta.

Km. 58,0 (593,6) – Una pista secundària surt en perpendicular a la nostra dreta. Seguim tot recte vers al sud, i després S.E. Marques del GR-175. Estaca a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 58,9 (594,5) – Creuem de manera transversal la carretera T-232, a l’altre costat hi ha una bifurcació en forma de “V” agafem el brancal de la dreta. Poc després una nova pista secundària surt a la nostra dreta, seguim recte per la pista principal. Marques del GR-175. Cartell indicador.

Km. 59,3 (594,9) – Plana de la Dona Morta. Tornem a creuar en transversal la carretera T-232. Seguim en direcció sud per una senda.

Km. 59,6 (595,2) – El Racó. La senda mort en una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra dreta i després seguim de nou recte vers al sud. Marques del GR-175.

Km. 59,8 (595,4) – Fondo de la mina. Un camí secundari que ignorarem surt vers a la nostra dreta. Seguim capa a les primeres cases de poble, properes i ben visibles.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 60,0 (595,6) – Barri de la Font. Afores de la població de Senan. Pugem pel carreró vers al sud, tendència S.E. Marques del GR-175.

Km. 60,3 (595,9) – Tornem a coincidir amb la carretera T-232 que seguirem uns quants metres vers al sud. Estem davant de l’entrada al poble de Senan, el seu nucli principal resta dons a la nostra esquerra.

Km. 60,4 (596,0) – Abandonem la carretera i agafem una pista vers a la nostra dreta en direcció S.O. A partir d’aquest punt abandonem la ruta de Cister (GR-175) i seguim el GR-3, força menys marcat.

Km. 60,8 (596,4 – Alzina de la Pastora. La pista comença a guanyar alçada de manera suau però constant en S.O.

Km. 61,5 (597,1) – Pla dels Cogirimells. Creuem de manera transversal una altre pista per continuar pujant en direcció sud, tendència S.O.

Km. 61,6 (597,2) – Una pista se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra. Seguim recte en direcció oest. Estem flanquejant la part alta del turó dels Morellons.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 62,2 (597,8) – La Serreta. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques GR-3.

Km. 62,3 (597,9) – Brancal que se’ns incorpora per la dreta i que ignorem per seguir en direcció S.O.

Km. 62,7 (598,3) – Cap de la Serra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim tot recte obviant el brancal de la nostra dreta, continuant en direcció sud. Passem per una zona de bosc, aviat ens endinsem sota els gegantins molins blancs del Parc Eòlic de la Serra de Vilobí. Marques GR-3

Km. 63,7 (599,3) – Després de passar pel costat de la central elèctrica, la pista de terra passa a estar pavimentada. Se’ns incorpora una nova pista pavimentada per la nostra dreta. Seguim recte per terreny molt planer vers al S.O. sempre caminant per sota les gegantins molins. Just en aquest tram passem pel costat de la Punta de la Coma de Bom, 684 metres, veritablement inapreciable en mig d’un terreny molt horitzontal.

Km. 64,3 (599,9) – Abandonem la pista pavimentada i seguim per un camí que neix vers al N.O. i que de seguida perd alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 64,5 (600,1) – Unió de camins. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3 que havíem abandonat momentàniament a la part alta de la Serra. Seguim la senda vers a la nostra esquerra en sentit descendent i en orientació N.O.

Km. 65,8 (601,4) – Pla del Barraquer. Bifurcació. Abandonem les marques del GR-3 i seguim vers a la nostra dreta, davallant pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 66,2 (601,8) – Cantaperdius. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció N.O. i perdent alçada de manera constant.

Km. 67,2 (602,8) – Costa de la Cirera. Creuem una pista tranversal, més aviat fem uns poc metres vers a la nostra esquerra per tornar a agafar de nou el corriol descendent pel mig del bosc en direcció N.O.

Km. 67,3 (602,9) – Anem a parar a un nou camí horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km 67,4 (603,0) – Punt d’unió amb una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a la nostra esquerra, suavíssima baixada, en direcció N.O.

Km. 67,5 (603,1) – Abandonem de nou la pista i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra en direcció oest i que discorre al costat de murs de pedra seca.

Km. 67,7 (603,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. En aquest punt tornem a coincidir amb les marques del GR-3, les quals no trobarem amb la freqüència a la que ens tenen acostumades altres GR.

Km. 68,1 (603,7) – Abandonem la pista principal i seguim per un camí en desús i amb vegetació que neix a la nostra esquerra i que puja fent ziga zagues vers a l’oest. A mida que guanyem alçada el camí es va fent més clar i net. Hem torna a deixar de banda les marques del GR-3.

Km. 68,8 (604,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguíem vers a la nostra dreta, passant a tocar d’una granja.

Km 69,2 (604,8) – Vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Cartell indicador. Tornem a coincidir amb les marques del GR-3, entrem a la població de Fulleda, pugem per carrerons vers a l’oest, anant a parar a la Plaça Vella. Creuem prèviament la carretera LV-2012.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 69,4 (605,0) – Església de Santa Maria de Fulleda. Seguim pel carrer de la Costa, ara en direcció S.O. i perdent de nou alçada, per arribar a la plaça de Ramón Santamaria i des d’aquí seguir pel carrer de la Bassa que ens durà de nou fora del nucli urbà. Seguim per una ample i evident pista. Marques del GR-3.

Km 70,1 (605,7) – Era del Salat. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 70,7 (606,3) – Una senda que ignorem se’ns incorpora a la pista a l’alçada d’un revolt. Rètol indicador. Seguim la pista de baixada

Km. 70,8 (606,4) – Finalitzat el revolt hi ha una nova bifurcació on trobem la Font de les Ventoses. Seguim vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem en un indret conegut com el Fondo dels Pous.

Km. 71,1 (606,7) – Pista secundària que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 71,5 (607,1) – Després d’un revolt passem pel costat de la Cabana d’Elies. Trifurcació. Seguim la pista central vers al N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 71,8 (607,4) – Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra.

Km. 71,9 (607,5) – Nova pista que ignorem, que surt en baixada vers a la nostra dreta i que just comunica amb la pista que haurem descartat poc abans.

Km. 72,0 (607,6) – Font de la Marieta. Seguim recte per la pista en direcció N.O: Justament estem al marge esquerra d’una mena de vall oberta, coneguda com el Fondo de la Font de la Marieta.

Km. 72,1 (607,7) – Bifurcació, ignorem un primer brancal que surt a la nostra esquerra i acte seguit un camí que surt a la nostra dreta. Seguim per la pista principal. Marques del GR-3.

Km. 72,3 (607,9) – Nova bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Al poc passem al costat de les runes del Corral de l’Ametller, moment en que la pista descriu un marcat revolt i comença a guanyar alçada dibuixant una llarga ziga zaga i allunyant-nos definitivament de la vall per la qual transitàvem. Marques del GR-3.

Km. 73,5 (609,1) – Pla del Corral de l’Ametller, 556 metres. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta però al poc abandonem la mateixa per agafar un corriol que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-3. 

Km. 74,6 (610,2) – Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta començant un tram de baixada en direcció S.O.

Km. 75,3 (610,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,6 (611,2) – Cabana d’en Bertran del Llobero (propera però no visible).. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 75,7 (611,3) – Cabana dels Bertran de Cal Ferrer (propera però no visible). Abandonem la pista i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0 (611,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-3.

Km. 76,1 (611,7) – Vall de Vinquixa. Ens trobem de nou amb un tram d’asfalt, en concret coincidim ara amb una carretera que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Tram força planer.

Km. 77,7 (613,3) – Abandonem la carretera i seguim per una pista vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 77,9 (613,5) – Mitjançant un túnel passem per sota de la línia ferroviària que uneix Barcelona i Lleida. Seguim per la pista en direcció N.O. i després oest.

Km. 78,3 (613,9) – Mas Escoda, que resta a la nostra esquerra. Obviem el brancal que surt just vers al mas i seguim recte orientació oest. Marques del GR-3.

Km. 78,4 (614,0) – Església de Sant Bonifaci, que resta a la nostra dreta i ben val una visita. No raja aigua de la font. Seguim per la pista ample i horitzontal vers a l’oest.

Km. 78,5 (614,1) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte. Marques del GR-3. Al poc passem pel costat del Mas de Botero que es localitza a també a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 78,8 (614,4) – Triple pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir N.O. Creuem l’anomenat Sot del Pep de l’Elvira.

Km. 78,9 (614,5) – Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 79,2 (614,8) – los Sots. Trifurcació. Seguim per la pista del centre en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9 (615,5) – Creuem de manera transversal una pista, seguim en orientació cap al N.O.

Km. 80,2 (615,8) – Cabana del Mont-ros de Quer. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 80,3 (615,9) – Camí secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem

Km. 80,7 (616,3) – Anem a parar a una zona d’obres on hi ha una canal d’aigua en fase de construcció. En aquest punt perdem transitòriament el GR-3. Seguim per la pista de la nostra esquerra davallant vers a l’oest

Km. 80,8 (616,4) – Nus de pistes. Girem vers a la nostra dreta i creuem la canalització d’aigua en construcció amb l’auxili d’un pont. A l’altre extrem del pont creuem de manera transversal una pista i seguim recte vers al nord.

Km. 81,1 (616,7) – Fondo del Mont-ros. Passem pel costat d’un orri que trobem a la nostra dreta. Acte seguit se’ns incorpora una pista també per la nostra dreta i ens tornem a retrobar amb les marques del GR-3. Seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 81,2 (616,8) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 81,9 (617,5) – Racó de l’Antonillo. Anem a parar a una pista transversal. Atenció, marques de GR cap a tots dos costats. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km 82,0 (617,6) – Plana del Clement. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem (es l’accés a una bassa). Seguim recte en direcció oest.

Km. 82,3 (617,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es la carretera LV-2013. Marques del GR-3. Creuem la Plana de Pubill.

Km. 83,3 (618,9) – Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont

Km. 84,2 (619,8) – Unió de carreteres. En aquest punt coincideixen la LV.2013 i la LV-2012. Plaça amb una font. Entrem a la població de la Floresta, que creuarem seguint la pujada del carrer Alcalde J.Torné i el carrer de la Riba i la Plaça de la Mancomunitat per anar a parar davant del Castell de la Floresta, punt on tornem a trobar la carretera i per on sortirem del poble.

Km. 85,0 (620,4) – Pou de gel de casa de l’Assumpte, a uns 50 metres de la carretera, que ben val una visita. Després continuem per la vora de l’asfalt de la carretera LV-2012 en direcció nord.

Km. 85,4 (621,0) – Deixem la carretera per agafar una pista que neix a la nostra dreta en direcció nord. Al poc passem pel costat de la Casa d’en Guirao que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 85,7 (621,3) – Creuament de pistes. Girem vers a la nostra esquerra per seguir la pista que orienta les nostres passes vers al O.N.O. Marques del GR-3.

Km. 86,1 (621,7) – Pista que surt vers a la mostra dreta i que ignorem per seguir recte vers al O.N.O.

Km. 86,4 (622,0) – Creuem una pista transversal per seguir cap al O.N.O: Al poc passem pel costat d’un granja de porcs que resta a la nostra dreta.

Km. 87,2 (622,8) – Trifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció O.N.O. Terreny molt planer. Marques del GR-3.

Km. 87,7 (623,3) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem (es l’accés a una finca particular), per seguir recte en direcció O.N.O.

Km. 88,3 (623,9) – Creuem una canal de rec. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent.

Km. 88,6 (624,2) – Pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 88,7 (624,3) – Doble pista que ignorarem per seguir tot recte, la primera se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i la segona neix en perpendicular per la dreta. Marques del GR-3.

Km. 88,8 (624,4) – Font Vella. Comença l’asfalt. Seguim encara rectes vers a ponent uns quants metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 89,0 (624,6) – Creuem la canal d’aigua, es la Canal d’Urgell. Cruïlla. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció sud, per girar al poc mitjançant un revolt, re orientant-nos de nou cap a l’oest i després cap al S.O., i anant sempre al costat de la canal d’aigua que resta a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 89,4 (625,0) – Creuem de manera transversal un vial asfaltat. Seguim paral·lels a la canalització d’aigua del Canal d’Urgell.

Km 90,0 (625,6) – Entren dins de la població de les Borges Blanques.

Km. 90,2 (625,8) – Creuem les vies del tren mitjançant una alta passarel.la de color verd. Una vegada a l’altre costat de les vies entrem de ple a la població. Pujarem vers al S.O. per l’avinguda Santiago Rossinyol que al poc passa a dir-se carrer de la Font. Una vegada a la Rambla del Marques d’Olivart girem vers a la nostra dreta. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 90,9 (626,5) – Església de l’Assumpció. Centre del poble de les Borges Blanques. Seguim vers al sud per la plaça de la Constitució per girar vers a la nostra dreta pel carrer del Carme, travessar la plaça de Ramón Arques, girar vers a la nostra esquerra pel carrer de l’Hospital i anar a parar a l’ample carrer del Raval de Lleida que seguirem vers a la nostra dreta i que, després d’un tram llarg i recte, canvia de nom, es diu Avinguda de Jaume de Segarra, i ens anirà duent fora de la població. Marques de GR-3 i dels senders del 1714.

Km. 91,7 (617,3) – Just al sortir del poble abandonem la carretera N-240a (que es la prolongació natural de l’avinguda de Jaume de Segarra) i prenem una ample pista de terra vers a la nostra esquerra, la qual discorre paralel.la al rec d’aigua de la Canal d’Urgell.

Km. 92,1 (627,7) – Passem per sota la carretera N-240 mitjançant el túnel d’un viaducte. Seguim paral·lels a la canal de rec en direcció oest, i després N.O, per una ample pista i per terreny molt planer. Marques de GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 92,8 (628,4) – Pista que neix vers  a la nostra esquerra i que seguirem per creuar per sobre de la canal d’aigua i allunyant-nos definitivament de la mateixa, orientant les nostres passes vers a l’oest. Travessem l’anomenat Planellot

Km. 93,1 (628,7) – El Puntarró. Passem pel costat d’una granja. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 93,4 (629,0) – Brancal que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tit recte en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 93,8 (629,4) – Important nus de pistes, seguim en direcció oest, tendència S.O., deixant un brancal a la nostra esquerra i dos brancals a la nostra dreta. Marques de GR-3.

Km. 94,3 (629,9) – Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 94,5 (630,1) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció oest. Marques GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 95,4 (631,0) – Cantacorbs. Creuem una pista transversal per seguir to recte vers a l’oest. Zona molt planera.

Km. 95,6 (631,2) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que passa, mitjançant un túnel, per sota de la via del tren AVE.

Km. 95,7 (631,3) – A l’altre costat del túnel trobem un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques GR-3.

Km. 95,9 (631,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 96,4 (632,0) – Estem davant d’un tancat habilitat per la pràctica de paint-ball. Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra per seguir en direcció S.O. Marques GR-3. Suau pujada.

Km. 96,5 (632,1) – Estem davant del Mas de Miravall, ignorem una pista a la nostra dreta que es d’accés a l’esmentat mas, continuem vers al S.O.

Km. 96,7 (632,3) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem. Rètol indicador.

Km. 96,8 (632,4) – Anem a parar a una pista tranversal. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Marques GR-3. Perdem alçada de manera molt suau. Acte seguit anem paral.lels a la autopista AP-2, per una pista planera. Marques GR-3.

Km. 97,6 (633,2) – Després d’un revolt anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra.

Km. 97,9 (633,5) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra i passem per un pont per sobre de la autopista AP-2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 98,4 (634,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O. Marques GR-3.

Km. 98,8 (634,4) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 98,9 (634,5) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir paral.lels a l’autopista AP-2 en direcció O.S.O.

Km. 99,1 (634,7) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra allunyant-nos de manera gradual de l’autopista. Marques GR-3.

Km. 99,3 (634,9) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en direcció S.O.

Km. 99,5 (635,1) – Creuem una pista transversal i seguim recte vers al S.O.

Km. 100,1 (635,7) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquerra i a la qual donarem l’esquena per continuar recte vers al S.O. Travessem una zona de plans conegudes com Collroig.

Km. 100,8 (636,4) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ens comunicaria amb un vial asfaltat molt proper. Ignorem el brancal i seguim recte vers al S.O.

Km. 101,2 (636,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques de GR-3.

Km. 101,3 (636,9) – A l’alçada d’un revolt deixem el vial asfaltat i pugem vers a la nostra esquerra per un camí es desús, bastant ple de vegetació. La pista en desús, molt curta, va a morir a una mena de cul-de-sac que es un camp abandonat. Pugem per forta pendent cap a la carretera ben visible a sobre nostre. Darrer tram sense camí definit.

Km 101,6 (637,2) – Coincidim amb la carretera LV-7023 que seguíem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem a la població de Castelldans. Passarem per davant de l’església de Santa Maria de Castelldans, situada just a l’inici de la població, seguirem pel carrer Major fins a la Plaça Catalunya, seguirem per l’avinguda de les Garrigues per sortir de la població. Marques del GR-3 i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 102,5 (638,1) – Sitges del Xoll. Sortim de la població de Castelldans. Abandonem la carretera C-233 (que es la prolongació natural de l’avinguda de les Garrigues) i prenem un vial vers a la nostra dreta i de seguida una pista, també cap a la nostra esquerra per dirigir les nostres passes vers al oest, tendència S.O. Aquesta nova pista discorre paralel.la a la carretera que resta ben visible a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 102,7 (638,3) – Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’O.S.O.

Km. 103,3 (638,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 103,5 (639,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i seguim per la pista de terra,. Ample i molt planera, que surt vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència N.O. Creuem els Herbassars de Castelldans. Marques del GR-3.

Km. 104,1 (639,7) – Surt un camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem. Estem transitat per una vall molt oberta coneguda com la Vall de Matxerri.

Km. 105,0 (640,6) – Trencall que surt a la nostra esquerra en perpendicular i que prendrem per continuar en direcció S.O. Cartell indicador. Marques del GR-3.

Km. 105,3 (640,9) – Cabana d’en Baluard. Seguim recte per la pista vers al S.O.

Km. 105,8 (641,4) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 105,9 (641,5) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que descartem per seguir recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 106,3 (641,9) – Pla de Matxerri. Brancal que surt a la nostra dreta i que descartem, ara la pista pren direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 106,5 (642,1) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem en un indret amb nidificacions d’ocells que fa que hi hagi restriccions puntuals de pas (que no ens afecten), depenent de l’època de l’any. La pista que acabem de descartar es un exemple.

Km. 107,2 (642,8) – Lo Tancat Vell. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta on la pròpia unió de camins dibuixen una mena de triangle. Encaminem les nostres passes vers a l’oest.

Km. 107,4 (643,0) – Nova intersecció de pistes, seguim ara vers a la nostra esquerra deixant a la dreta un brancal en forma de “V” i re orientant de nou les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-3.

Km. 107,7 (643,3) –  Creuem de manera transversal un vial asfaltat i seguim per una planera pista de terra en direcció S.O. Marques del GR-3.

Km. 108,3 (643,9) – Nus de pistes. Seguim recte deixant una doble bifurcació a la nostra dreta i una tercera pista a la nostra esquerra.

Km. 108,6 (644,2) – Mas de Melons. Deixem la pista i prenem una drecera poc marcada vers al sud per davallar per terreny obert. Marques del GR-3.

Km. 108,9 (644,5) – Vall de Melons. Tornem a coincidir amb una pista, la qual ja era ben visible quan hem iniciat la drecera de baixada. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció oest. Seguim ara un llarg tram per aquesta vall oberta, sense pèrdua possible. Només trobem una falsa bifurcació al tram central del sector. Tant el brancal dret com l’esquerra s’uneixen al poc. Les marques de GR-3 ens porten pel segon.

Km. 110,6 (646,2) – Pista que se’ns incorpora en diagonal per la dreta i que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 110,7 (646,3) – Bifurcació. Abandonem el llit de la vall i seguim vers a la nostra esquerra en direcció sud. Al poc la pista descriu una diagonal i guanya alçada.

Km. 111,2 (646,8) – Los Plans. Tram final d’aquest darrer curt sector de pujada. Creuem una pista de manera transversal i seguim en diagonal vers a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 111,4 (647,0) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 111,8 (647,4) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la nostra esquerra, també en direcció N.O. dibuixant un revolt.

Km. 112,0 (647,6) – Nova unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta guanyant alçada en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 112,1 (647,7) – Roca dels Set Minyons. Anem a parar a una carretera que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 113,0 (648,6) – Creuem de manera transversal la carretera LV-7021. Seguim tot recte pel vial asfaltat que creua per sobre el riu de Set i al poc comença a guanyar alçada en direcció S.O. Marques del GR-3. Passem pel costat de la població d’Aspa que resta a la nostra esquerra, a tocar. Veurem el Palau-Castell d’Aspa que tanca la població pel seu extrem.

Km. 113,6 (649,2) – Deixem la carretera asfaltada i seguim per una pista que neix a la nostra dreta, a tocar d’una granja, la mateixa acaba en un cul de sac, davallem uns metres a la recerca d’un corriol que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Al agafar el corriol ens retrobem les marques del GR-3.

Km. 115,1 (650,7) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra esquerra guanyant alçada tot dibuixant una ziga zaga. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 115,3 (650,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.

Km. 115,7 (651,3) – Deixem la pista principal i agafem una senda que davalla vers a la nostra dreta en direcció N.N.E. Marques del GR-3.

Km. 116,0 (651,6) – Bifurcació. Seguim el brancal superior, o sigui el de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 116,1 (651,7) –  Abandonem la pista i agafem un corriol que surt a la nostra esquerra i que segueix flanquejant a mig vessant en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 116,5 (652,1) – Bifurcació de sendes. Seguim vers a la nostra dreta perdent alçada i apropant-nos, mica en mica, al fons de la vall, sempre en direcció N.O. i seguint les marques del GR-3.

Km. 116,9 (652,5) – Creuem el riu de Set per continuar transitant pel marge dret de les aigües. La senda guanya alçada de manera suau i en diagonal vers al N.O. passant per sota d’una mena de coves de terra erosionades.

Km. 117,3 (652,9) – Lo Terrox. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 117,6 (653,5) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al centenar de metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 118,4 (654,0) – Creuem de manera transversal una pista. Estem a tocar del Pla de la Peixera que resta a la nostra dreta. Baix al riu, a tocar, tenim una zona de barraques habitades.

Km. 119,1 (654,7) – Una nova pista se’ns incorpora per la dreta. Seguim vers a l’esquerra en direcció oest.

Km. 119,4 (655,0) – Creuem en transversal la carretera C-12 per continuar per la pista tot recte, si be la mateixa descriu un revolt just després d’aquesta intersecció i re orienta les nostres passes vers al nord, deixant un brancal a la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 119,7 (655,3) – Bifurcació. Seguim recte vers al nord, deixant una pista perpendicular a la nostra esquerra.

Km. 119,9  (655,5) – Nus de pistes. Seguim pel brancal de la nostra esquerra en direcció N.O. i després O. Creuem els Plans de Vinfaro.

Km. 121,4 (657,0) – Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. En realitat es l’accés a la planta de tractament de residus del Segrià, que ara estem flanquejant durant una bona estona, al tractar-se d’una instal·lació de grans dimensions que ocupa molt de terreny. Seguim la pista vers a ponent. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,1 (657,7) – Lo Pla Dellà. Cruïlla de pistes. Seguim vers a la nostra dreta per una ample pista en suau pujada que ens orienta les nostres passes vers al nord.

Km. 122,3 (657,9) – Una cruïlla. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció oest. Creuem un sector conegut com les Solanes. Transitem pel mig de camps de arbres fruiters.

Km. 123,2 (658,8) – Pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.

Km. 123,6 (659,2) – Nus de pistes i camins. Seguim tot recte en direcció N.O. deixant a la nostra esquerra dues pistes i a la nostra dreta dos camins, un dels quals es una trialera. Marques del GR-3.

Km. 123,9 (659,5) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 124,8 (660,4) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que obviem per seguir recte en direcció N.O.

Km. 125,3 (660,9) – Creuem en transversal una pista i passem per un túnel que ens permet travessar per sota l’autopista AP-2. Marques del GR-3.

Km. 125,4 (661,0) – A l’altre costat del túnel creuem novament una pista transversal i seguim tot recte en direcció N.O. Travessem el Pla de les Boqueres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 125,7 (661,3) – Passem per sota del Pont de les Cinc Boqueres. Passem per sota la canal d’aigua de Serós. Una vegada a l’altre costat de les arcades trobem una bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta. Seguim transitat pel mig de camps de conreus d’arbres fruiters. Marques del GR-3.

Km. 126,4 (662,0) – Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta.

Km.  126,8 (662,4) – Anem a parar a la carretera C-230a, que creuarem per agafar una pista que va a tocar, paralel.la a una canalització d’aigua i que re orienta les nostres passes vers al N.E. Marques del GR-3.

Km. 127,4 (663,0) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim vers al N.E. pel marge esquerra de la canal d’aigua.

Km. 127,5 (663,1) – Inici de l’asfalt. Deixem a la nostra esquerra una pista que neix en perpendicular i continuem en paral·lel a la canal d’aigua. Marques del GR-3.

Km. 128,1 (663,7) – Travessem la Canal d’Urgell. Vial asfaltat que creuem en transversal. Seguim recte vers al N.E. continuant paral·lels a la canalització d’aigua de rec.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 128,5 (664,1) – Girem vers a la nostra esquerra per re orientar les nostres passes vers al N.N.O. creuant les planes conreades de les Hortes, abandonant definitivament la canal de rec. Marques del GR-3.

Km. 129,3 (664,9) – Los Pantamolls. Zona de vegetació de ribera. Pista transversal que seguim vers a la nostra dreta en direcció est.

Km. 129,5 (665,1) – Presa de Butsènit, que ens permet creuar el riu Segre.

Km. 129,6 (665,2) – Essent a l’altre costat del riu trobem una intersecció. Seguim la pista planera vers a la nostra dreta, en direcció oest, seguint ara un llarg tram paral·lel al riu i condicionat per anar en bici i caminant. Llarga secció sense pèrdua possible que ens va apropant, paulatinament, a Lleida. Rètol indicador i estaca a cada punt quilomètric d’aquesta mena de passeig vora el riu. Al principi d’aquets tram passem pel costat dels Aiguamolls de Rufea.

Km. 133,1 (668,7) – Passem per sota la via del trena l’alta velocitat que enllaça Madrid – Lleida – Barcelona.

Km. 133,6 (669,2) – Abandonem la pista del costat esquerra del riu i creem el propi riu Segre per una passarel·la metàl·lica. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 134,0 (669,6) – Inici de l’asfalt. Seguim recte vers al nord.

Km. 134,7 (670,3) – Torre del Melción. Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 135,0 (670,6) – Passem sota un pont que resta a la nostra dreta i que ens permet el pas per sota la carretera LL-11 Entrem així a la població de Lleida. Girem pel carrer de Pere de Cabrera vers a la nostra esquerra, passant pel costat d’una zona comercial per arribar al c. de Jaume II, ample passeig que discorre entre el riu Segre i el campus universitari. Seguim en direcció N.E. per crear el riu Segre pel pont de La universitat i una vegada a l’altre vora, a la Plaça Espanya, girem vers a la nostra dreta per l’avinguda de Madrid fins a situar-nos davant de l’església de Sant Jaume. Iniciem la pujada pel barri vell de la ciutat, en concret pel carrer dels Cavallers , passant pel costat del Convent del Roser i sempre en sentit ascendent arribar a la fortificació de la Seu Vella.Km. 137,2 (672,8) – Fortificació de la Seu Vella de Lleida, punt final del novè tram i dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR EL TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cervera-lleida-41162608

SENDERS DEL 1714 – TRAM PRATS DEL REI – CERVERA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (482,4)  Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt inicial del present tram (el vuitè) dels senders del 1714. Comencem a caminar vers al sud seguint un corriol que voreja l’església del conjunt de masos de la Manresana. Taques blaves.

Km. 0,3 (482,7) – Bifurcació. Trobem dos corriols estrets. Seguim el de la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E. taques blaves.

Km. 0,5 (482,9) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. Taques blaves.

Km. 2,1 (484,5) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista principal en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,3 (484,7) – Anem a parar a la carretera asfaltada BV-1301 en les proximitats del mas de Can Passada, que resta a la nostra dreta. Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui vers a l’esquerra, en direcció nord.

Km. 2,5 (484,9) – Deixem la carretera asfaltada i seguim una pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció E.S.E. Marques GR i blaves.

Km. 2,8 (485,2) – Clot del Cego. Deixem la pista de terra i seguim per un corriol ascendent, ben marcat, que neix a la nostra dreta en direcció S.E. Marques GR i blaves.

Km. 3,1 (485,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per girar de nou cap a la dreta per un segon trencall. Desprès de la segona intersecció la nostra marxa seguirà essent en direcció S.E., tendència més cap al sud, per anar girant gradualment cap a l’est. Seguim el llit natural de la Vall del Torrent de Can Mates, sempre cap a llevant. Marques GR i blaves.

Km. 5,4 (487,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud. Creuem el torrent (normalment sec) del nervi de la vall per la qual anàvem perdent alçada de manera molt suau. Ara guanyarem alçada, també de manera molt suau. Coincidim amb les marques del GR-7, continuen havent marques blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,4 (488,8) – Passem pel costat del Mas de Ca l’Eusebi, que resta a la nostra dreta, i acte segut creuem les aigües de la Riera de Maçana. Just passat el curs del rierol neix a la nostra esquerra un brancal secundari que ignorem. Seguim per la pista principal, guanyant alçada de manera molt suau, vers al S.S.E. Al poc travessem la Plana de Cal Roig.

Km. 7,1 (489,5) – l’Escolà. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra que traspassa una mena de collet i davalla per la vall del costat, dirigint les nostres passes vers al S.E. Continuem amb les marques del GR-7, però just en aquest punt deixem les marques blaves.

Km. 7,5 (489,9) – Can Bleda. Bifurcació. En aquest indret hi ha una font i una ermita. Seguim la pista ascendent que segueix tot recte en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km 8,5 (490,9) – Obaga del Mas del Tronc. Deixem la pista per agafar un corriol ascendent, que neix a la nostra dreta en direcció sud i que puja pel mig del bosc amb forta pujada. Cartell artesanal indicador a la cruïlla, que ens informa que es l’accés al proper refugi de Mas del Tronc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7 (491,1) – Mas del Tronc. Refugi de muntanya. Seguim pujant pel corriol el mig del bosc en direcció S, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km  9,3 (491,7) – Part alta de la pujada. Anem a parar a una ample pista. Entrem de ple al Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Durant un bon tros haurem de caminar sota els gegantines torretes dels molins de vent. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 10,8 (493,2) – Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem al cor del parc eòlic i continuem caminant sota els enormes molins blancs. Cartell indicador. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,2 (493,6) – Bifurcació. Ignorem el brancal de surt a la nostra dreta i seguim pel vial asfaltat de la part alta del serrat en direcció a ponent. Cartell indicador.

Km. 11,8 (494,2) – Anem a parar a u nou vial asfaltat (carretera BV-1031) que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Em flanquejat prèviament el vessant sud de cim de la Còpia de Palomes, cota màxima de la Serra de Rubió.

Km. 12,2 (494,6) – Pla del Casetà. Tornem a deixar la carretera i prenem un nou vial, també asfaltat, que discorre per sota dels molins de vent i que surt a la nostra dreta també en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 12,7 (495,1) – Cartell indicador, sender que surt a la nostra esquerra i que te marques del PR. Nosaltres obviem aquest camí i seguim pel GR-7 mitjançant el vial asfaltat que es va reorientant vers a l’E.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,9 (495,3) – Creuem de manera transversal una pista, seguim tot recte pel vial asfalta vers a l’est, tendència S.E.

Km. 13,3 (495,7) – Pla del Rabasser. Tornem a creuar una pista transversal per seguir pel vial asfaltat tot recte.

Km. 13,6 (496,0) – Estem a punt de sortir del Parc eòlic de la Serra de Rubió. A la nostra dreta hi trobem construccions de les instal·lacions elèctriques del parc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,0 (496,4) – Planes del Puig. Deixem a la nostra esquerra un vial descendent i seguim tot recte pel vial asfaltat vers a l’est. Marques del GR-7.

Km. 14,8 (497,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta (senyal de vial sense sortida) per continuar davallant de manera suau pel vial asfaltat. Val a dir que aquesta pista que obviem es l’accés a la Casa Berenguer, mas que resta a la nostra dreta i que aviat passarem pel costat.

Km. 15,6 (498,0) – Poble de Rubió. Deixem a la nostra esquerra el vial d’accés al centre d’aquest petit poble. Al poc passem per davant de l’església de Santa Maria de Rubió. Continuem davallant de manera suau vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,9 (498,3) – A l’alçada d’un revolt de la carretera, deixem la mateixa i seguim per un camí que davalla en direcció sud, tot passant pel costat del cementiri que resta a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,2 (498,6) – Conjunt de cases de Ca l’Alzina i Cal Tató. Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.

Km. 16,3 (498,7) – La pista fa un revolt i gira d’orientació, però de seguida trobem una drecera que neix a la nostra esquerra i que agafarem per davallar de manera pronunciada pel mig del bosc. Marques del GR-7.

Km. 16,5 (498,9) – Solana de Cal Tató. Anem a parar de nou a terreny asfaltat, en concret a l’esplanada que hi ha al sud del conjunt de cases que hem flanquejat. Creuem tot recte vers al S.O. i anem a la recerca d’un corriol descendent. Marques de GR-7. Cartell indicador.

Km. 16,6 (499,0) – Bifurcació de senders. Seguim el de la nostra esquerra, descendent, en direcció S.O. i amb marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,0 (499,4) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per segui per la senda principal que continua davallant de manera suau però constant vers al S.O. Al poc passem pel costat de les runes de  Can Rigolfes.  Aquest tram que estem davallant, de vegetació arbustiva i baixa, rep el nom de la Costa de Puig Grau.

Km. 17,6 (500,0) – Torrent de Marrinxes (gairebé sempre sec). El corriol mica en mica ha anat guanyant amplada fins a convertir-se en una pista. Se’ns incorpora un brancal secundari per la nostra esquerra i als pocs metres trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 17,7 (500,1) – Nou brancal que se incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte, per una pista ja ben ample, en direcció sud. Al poc deixem a la nostra dreta el mas de Cal Bertran.

Km. 18,6 (501,0) – Cal Pallerols. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9 (501,3) – Voregem el mas de Cal Codinelles deixant-lo a la nostra dreta i anem a parar a una nova pista transversal que seguirem alhora vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 19,0 (501,4) – Rasot de Codinelles. Un brancal secundari se’ns incorpora per la nostra dreta en perpendicular. L’ignorem i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-7.

Km. 19,2 (501,6) – Riera de Rubió. Creuem un vial asfaltat i seguim per un corriol que discorre paral·lel a la riera en direcció O.S.O. Marques del GR-7. Iniciem ara un tros de camí força agradable sota l’empara de la vegetació de ribera. Cartell indicador.

Km. 19,5 (501,9) – Petita zona de pícnic. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pel corriol tot recte al marge esquerra de les aigües de la riera. Marques del GR-7.

Km. 19,6 (502,0) – Anem a parar a una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Es el moment d’abandonar el corriol paral·lel a la riera i pujar per aquest nou vial.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,7 (502,1) – Drecera que neix a l’esquerra de la pista i que ens fa pujar de manera directe i accentuada per un vessant mig herbós mig boscos. Marques de GR-7. Als pocs metres trobem l’asfalt de la carretera BV-1037 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem al Pla de Rubió.

Km. 19,9 (502,3) – Conjunt de cases de Cal Cintarró, Cal Torre i Torredenuça. Deixem de nou l’asfalt per seguir per un camí bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al sud.

Km. 20,1 (502,5) – Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal. Seguim tot recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 20,2 (502,6) – Falsa bifurcació. Tant una brancal com l’altre tornen a unir-se 100 metres endavant. Seguir les marques de GR-7 que van pel brancal inferior, o sigui, el de l’esquerra. Passem pel costat de Cal Cesc, masia propera que no divisarem al estar nosaltres dins del bosc i localitzar-se el mas en els plans situats per sobre nostre.

Km. 20,7 (503,1) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la nova pista en ascendent vers a la nostra dreta, deixant als pocs metres un brancal secundari a la nostra esquerra per continuar pujant en direcció S.O. fins dalt d’una pla, on la marxa es re orienta vers a ponent.

Km. 21,4 (503,8) – Conjunt de cases de Can Traver. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,5 (503,9) – Plans de Traver. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,8 (504,2) – Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,9 (504,3) Clot del Ganxo. Travessem una pista per seguir tot recte pel corriol que perd alçada de manera decidida pel mig del bosc.

Km. 22,4 (504,8) – Creuem en transversal la carretera C-1412a. Seguim davallant pel mig del bosc vers al sud. A la part final de la baixada hi trobem el reixat de protecció de l’autovia A-2. Seguim al seu costat pel marge d’un camp de conreu, ara en direcció N.O., a la recerca del pas a nivell per sota d’aquesta important via de comunicació.

Km. 22,7 (505,1) – Túnel que ens permet creuar per sota, al costat de la Riera de l’Anoia, l’autovia A-2, marques del GR-7.

Km. 22,9 (505,3) Pont de Cal Ganxo i Hostal de Cal Ganxo. Anem a parar a l’asfalt de la carretera N-IIa, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. El camí de Sant Jaume està indicat amb marques grogues (sageta) en el sentit de la marxa que fem nosaltres, i amb marques vermelles (també sagetes) pels que fan el camí en direcció contrària.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,1 (505,5) – En aquest punt deixem les marques del GR-7 i seguim per l’antiga carretera, avui en dia gairebé de desús pel transit de vehicles, tot recte en direcció N.O. Coincidim a partir d’ara amb el Camí de Sant Jaume. Ve un llarg tram d’asfalt, pesat, feixuc i monòton. Cartell indicador.

Km. 25,3 (507,7) – Després d’haver deixat enrere les Planes de la Joncosa, ens trobem amb l’Hostal Jorba i la seva benzinera. Seguim sense pèrdua possible per l’antiga N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 25,9 (508,3) – Passem per sota l’autovia A-2 mitjançant un túnel. Seguim per l’antiga N-IIa sempre en tendència a ponent i seguint el camí de Sant Jaume.

Km. 26,7 (509,1) – Tornem a creuar-nos amb l’autovia A-2, la qual travessarem ara gràcies a l’auxili d’un pont. Seguim per la monòtona N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 27,8 (510,2) – Abandonem momentàniament l’asfalt de la N-IIa per seguir per una ample pista que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Durant el trajecte que em coincidit amb l’antiga carretera hem deixat enrere els punts quilomètrics de 541 a 545, ambdós inclosos. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 28,0 (510,4) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que s’endinsa en un túnel i seguim tot recte per la pista ascendent en direcció O, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas del Simó.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,6 (511,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 28,8 (511,2) – Anem a parar a un vial asfaltat ascendent que seguirem en pujada vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 28,9 (511,3) – Prenem una pista horitzontal que surt en perpendicular a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Al poc entrem dins de la població de Santa María de Camí i perdem alçada. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 29,1 (511,5) – Església de Mare de Déu del Camí. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de l’antiga N-IIa que seguirem vers a la nostra esquerra, cap a ponent. Cartell indicador i panell informatiu de l’església.

Km. 29,9 (512,3) – Després d’un tram de carretera on deixem enrere el punt quilomètric 539 i passar pel costat del mas de Cal Rosor, que resta al marge dret del vial, abandonem la carretera principal i prenem un nou vial asfaltat que surt a la nostra dreta. Cartell indicador del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (512,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al oest per la carretera secundària. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 30,5 (512,9) – Entrem dins de la població de Porquerisses que creurem e la seva integritat per la carretera secundària que es el seu eix central, sempre cap a ponent i passant pel costat de l’església de Sant Genis. Cartells indicadors a l’entrar i al sortir de la població.

Km. 30,8 (513,2) – Poc abans d’incorporar-nos de nou a la N-IIa deixem l’asfalt per seguir una pista que neix a la nostra esquerra i que discorre per una mena d’avinguda sota l’ombra dels plataners, en direcció O, tendència S.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 31,1 (513,5) – Plana del Roig. Brancal que neix a la nostra esquerra i que agafem (cartell indicador) per girar de nou als poc metres, ara vers a la nostra dreta, per seguir un corriol estret un amb un xic tancat per la vegetació i que re orienta les nostres passes vers al O i després S.O. Anem paral·lels i a tocar del riu Anoia, si be no l’arribem a creuar.

Km. 31,8 (514,2) – Deixant a la nostra esquerra el mas de Cal Foc Encès, i després d’un curt tram de pujada, tornem a coincidir amb l’antiga N-IIa, a l’alçada del mas conegut com la Quinta Forca. Seguim la carretera vers a ponent. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,0 (514,4) – Pont d’Angleçola, on hi ha una bifurcació de carreteres i una parada d’autobús. Ara seguirem un llarg tram de carretera monòton, avorrit i sempre en suau i constant pujada. Durant aquest llarg tram d’asfalt deixem enrere els punts quilomètrics 536 a 533, i construccions com l’Hostal del Violí i Cal Baiona (tots dos abandonats)

Km. 36,5 (518,9) – Coll de la Panadella. Important nus de carreteres amb serveis com hostal, restaurants i benzinera, avui en dia amb visible decadència des de la construcció de l’autovia A-2 que ha desviat la gran majoria de transit rodat de la zona.

Km. 36,8 (519,2) – Deixant la rotonda enrere i la benzinera, abandonem per fi l’asfalt i comencem a caminar per una pista que neix a la nostra esquerra i que pren direcció oest. Just a la cruïlla o a la bifurcació hi ha la construcció relativament nova de l’església de la Mare de Déu del Bon Viatge. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,0 (519,4) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,2 (519,6) – Pla de la Torre. Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.  Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,4 (519,8) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

Km. 38,5 (520,9) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest. Passem pel costat de la Font de Josefa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 39,2 (521,6) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O. Estem en una mena de vall molt oberta que justament es coneguda com La Vall.

Km. 39,3 (521,7) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O.

Km. 40,0 (522,4) – Anem a parar a la carretera LV-2032, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,1 (522,5) – Pista de terra que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar per l’asfalt de la carretera vers a l’oest i al poc, de nou, vers al N.O.

Km. 40,4 (522,8) – Lo Colomer. Mas granja que deixem a la nostra esquerra (brancal d’accés que ignorem) per seguir tot recte per la carretera vers al N.O.

Km. 41,2 (523,6) – Poble de Pallerols i església de Sant Jaume de Pallerols. Plaça amb font. Creuem el poble i seguim per la carretera LV-2032 vers al N.O. Creuem les Planes de riu Ondara. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 42,7 (525,1) – Creuem el poble de Sant Antolí i Vilanova, on trobem l’església de santa Maria. Seguim tot recte per la carretera que es l’artèria principal del poble. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població.

Km. 43,5 (525,9) – Població dels Hostalets. Església de Sant Jordi. Creuem la població pel centre seguint el eix central (que ja no es la carretera LV-2032) vers al N.O. Cartells indicadors. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 43,6 (526,0) – Anem a parar a un nou vial perpendicular, que es la carretera L-203, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador.

Km. 43,9 (536,3) – Riu Ondara. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 44,4 (526,5) – Mas del Molí. Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 44,9 (527,3) – Els Ergullols, pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (528,4) – Sant Pere d’Arquells. Creuem la població pel carrer de Sant Pere, deixant a la nostra dreta l’esglèsia.

Km. 46,1 (528,5) – Oratori. Trifurcació. Malgrat que a la cruïlla hi ha un cartell indicador que ens informa que hem de seguir recte per una pista asfaltada per seguir el camí de Sant Jaume, nosaltres anirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O, abandonant l’asfalt. De fet aquí neixen dos variants, ja que totes dues tenen les seves marques i els seus rètols indicadors. Nosaltres optarem per la que va per sobre de la serra situada més al sud.

Km. 46,2 (528,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció . Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume. La pista inicia una llarga i constant pujada vers al  S.O.

Km. 46,7 (529,1) – Falsa bifurcació, ja que en realitat es tracta d’una drecera. Pujarem seguint la pista principal, o sigui vers a la nostra esquerra, i dibuixant el revolt que fa la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,9 (529,3) – Tossal dels Avellaners. Ja estem dalt del cordal. Unió de pistes. Coincidim, a partir d’aquest punt, amb les  marques del GR-171. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 47,1  (529,5) – Corral del Monjo. Oratori – ermita. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 47,2 (530,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 48,0 (530,4) – Bosc del Corral. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume. Iniciem un tram de baixada, endinsant-nos en una mena de vall molt ample.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2 (531,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a la dreta en direcció nord.

Km. 49,3 (531,7) – Revolt i nova bifurcació. Obviem el brancal que surt a al nostra dreta i re orientem les nostres passes vers al O.N.O. tram molt planer. Marques del GR-171. Seguim una mena de vall molt oberta, es una zona coneguda com el Montpaó.

Km. 50,6 (533,0) – Mas Cremat. Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-171.

Km. 50,8 (533,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte. Cartell indicador. Al poc passem pel costat de l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, indret on la pista fa un revolt i re orienta les nostres passes vers al N.E. Cervera ja es ben a prop i visible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,3 (533,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 51,4 (533,8) – Les Sorts del Massot. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra dreta i creuem el riu d’Ondara. Iniciem un tram de pujada en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (534,1) – entrant pel barri de Sant Francesc, ja hi som als carrers de la població de Cervera. Pugem en direcció nord i després oest per la forta pujada del carrer de Sant Francesc per endinsar-nos en el laberíntic casc antic de la població seguint la successió de carrer Nou, carrer Costa de Grimau i carrer de Sant Bernat, per anar a parar a la plaça de l’Ajuntament.

Km 52,4 (534,8) – Església de Santa Maria de Cervera. Seguim ara el carrer Major en direcció nord, passant per la Plaça de Santa Anna i seguint pel carrer de Santa Anna.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2 (535,6) – Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima, punt final d’aquest vuitè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/prats-del-rei-cervera-41158142

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM CARDONA – PRATS DEL REI

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (429,7) – Essent a la plaça de la Fira, al centre del poble de Cardona, entre l’ajuntament i l’església de Sant Miquel, davallem per unes escales metàl·liques situades al marge sud de la plaça i que ens faciliten l’accés a la carretera BV 3001 situada per sota nostre.

Km. 0,3 (430,0) – Una vegada a la carretera la creuem i ens situem al costat del camp de futbol. Seguim pel vial asfaltat o carrer paral·lel al camp de futbol (que no es la carretera que ja haurem creuat) i que ens permet sortir definitivament de la població caminant en direcció S, tendència S.O. El vial rep el nom de la carretera de la Mina Nieves. Marques del GR-3

Km. 1,1 (430,8) – Estem davant de l’entrada al Parc de les Mines de Sal de Cardona. Final del vial asfaltat. Seguim per la pista que surt a la nostra esquerra i que voreja pel costat del tancat del Parc de les Mines, en direcció S.-S.O.

Km. 1,6 (431,1) – Ja em donat l’esquena al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Una pista se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció S.O. Tram planer. Al poc veurem que la pista mort en un tancat, girem vers a la nostra esquerra per un corriol i coincidim amb un camí mes estret que seguirem cap a la dreta, alhora també en direcció S.O. Marques del GR-3

Km. 1,7 (431,4) – Bifurcació. Seguim el camí ample de la nostra esquerra, en suau pujada. Mica en mica es va transformant en pista. Marques del GR-3

Km. 1,8 (431,5) – Deixem la pista i prenen un corriol que neix a la nostra dreta i que travessa una zona de camps. Marques del GR-3. A l’altre costat del prat el corriol, ben marcat, comença a guanyar alçada en direcció S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,1 (431,8) – Anem a parar a una pista perpendicular a l’alçada d’una torreta. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 2,5 (432,2) – Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i seguim per terreny en suau pujada vers al O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 2,7 (432,4) – Unió de pistes. Seguim per la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador a la cruïlla. Petita bassa a la nostra dreta. Davant nostre divisem el mas de Bolsegura.

Km. 3,3 (433,0) – Creuem una pista transversal. Cartell indicador. Seguim cap al sud tot recte per la pista central.

Km. 3,6 (433,3) – Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra i que es l’accés a Can Prat. Seguim recte vers al sud resseguint un revolt que ens re orienta vers a l’oest.

Km. 3,9 (433,6) – Pla de Santa Cecilia. Brancal que surt a la nostra esquerra, que es l’accés a l’ermita de Santa Cecilia i que obviem per seguir en direcció sud. Terreny planer. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7 (434,4) – Creem una pista transversal i deixem un segon brancal a la nostra esquerra, passem pel costat de mas de Capdeboc que resta a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi ha una hípica. Seguim tot recte vers al S.E., tendència est, en suau baixada. Marques del GR-3.

Km. 5,3 (435,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta in que obviem per seguir tot recte en direcció E.-S.E.

Km. 5,6 (435,3) – Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 5,8 (435,5) – Sant Martí de Fontelles. Ens trobem amb una nova pista que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que seguirem en direcció S.O. Tram bastant planer. Marques del GR-3

Km. 5,9 (435,6) – Bifurcació. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir la marxa en direcció S.O. Estem dalt de l’anomenat Serrat de Vallbona.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,7 (436,4) – Una pista secundària que ignorem se’ns incorpora per l’esquena en diagonal per l’esquerra. Seguim en direcció sud.

Km. 7,5 (437,2) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3. Perdem alçada de manera gradual en direcció S.E.

Km. 8,4 (438,1) – Deixem la pista que seguim un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que es una drecera.

Km. 8,5 (438,2) – Ens retrobem de nou amb la pista. Estem en les proximitats del mas de Vallbona.

Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 8,8 (438,5) – Bifurcació de pistes. Fem el revolt i seguim vers a la nostra esquerra. Als pocs metres una nova drecera que ens permet perdre alçada tallant de nou la pista i que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 9,0 (438,7) – Pla de la Paret. Creuem el llit normalment eixut del Torrent de Can Felix. A partir d’aquest punt comencem de nou un tram de pujada pel mig del bosc anomenat l’Obaga de l’Horta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,2 (438,9) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc. Marques del GR-3.

Km. 9,3 (439,0) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc, ara en tendència est i de manera força més suau. Marques del GR-3.

Km. 9,9 (439,6) – Pista que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’est en suau pujada.

Km. 10,3 (440,0) – Cruïlla de pistes. Seguim en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 11,0 (440,7). Estem al costat del Sant Andreu de l’Horta. La pista descriu un marcat revolt que voreja la finca, obviant un brancal secundari que neix a la nostra esquerra i re orientant les nostres passes vers al sud. El paisatge canvia de manera radical al passar de transitar pel mig del bosc al fer-ho per plans oberts amb amples vistes panoràmiques.

Km. 11,5 (441,2) – Plans de l’Horta. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 11,6 (441,3) – Pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,4 (442,1) – Bifurcació que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est. Als pocs metres passem pel costat del Mas de Serramorena. Marques del GR-3. Entrem en un tram amb el paviment asfaltat

Km. 12,7 (442,3) – Pla de Cal Fèlix. 602 metres. Deixem el brancal asfaltat a l’alçada d’un revolt i prenem una pista que surt a la dreta en direcció N.O.. Passem pel costat d’un dipòsits que resten a la nostra esquerra.

Km. 13,0 (442,7) – Creuem una pista de manera transversal amb un doble brancal paral·lel a la nostra esquerra. Seguim recte en direcció N.O. Marques del GR-3. Ara estem travessant el Pla del Rovellons, poblat de bosc de pineda.

Km. 13,9 (443,6)– esglesiola de Sant Martí de la Serra, a tocar de la pista, en mig del bosc, a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc passem pel costat del Mas de Claret de la Serra, que també resta a la nostra esquerra. Seguim per l’ample pista, sense pèrdua possible, vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 14,4 (444,1) – Cruïlla de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra i comencem a davallar vers al S.O. Tram on hi ha indicis de que el bosc va ser afectat per incendis. Marques del GR-3.

Km. 14,8 (444,5) – Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar perdent alçada en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,3 (445,0) – Bosc de la Font de la Roca (afectat per incendis) Anem a parar a una pista perpendicular, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada. Marques del GR-3.

Km. 15,7 (445,4) – Nova fusió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. per la pista principal.

Km. 15,8 (445,5) – Pla de la Caseta. Conjunt de cases que caldrà vorejar deixant-les a la nostra dreta i dibuixant un revolt. Trobem una primera bifurcació a la nostra esquerra que obviem.

Km. 16,0 (445,7) – Segona bifurcació que també obviem per continuar vorejant el conjunt de cases, ara en direcció O.N.O.

Km. 16,2 (445,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, dibuixant una mena de revolt i orientant les nostres passes, gradualment, vers al S.O. i després S.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,4 (446,1) – Nova pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud. Marques del GR-3. Comencem la travessia de l’anomenat Pla de Santa Susanna.

Km. 17,0 (446,7) – Neix una pista vers a la nostra esquerra que obviem. Seguim tot recte vers al sud. De nou comencem a prendre alçada de manera suau però gradual.

Km. 17,1 (446,8) – Nova pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir prenent alçada vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 17,2 (446,9) – Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (447,1) – Una pista se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada i descrivint un marcat revolt que ens fa canviar radicalment de direcció, re orientant-nos vers a l’oest. Voregem el gran mas el Molí de Saló.

Km. 18,1 (447,8) – Creuem la Riera de Saló, normalment eixuta. Seguim per la pista. Marques del GR-3.

Km. 18,2 (447,9) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,3 (448,0) – Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers a l’oest.

Km. 18,4 (448,1) – Un corriol neix a la nostra esquerra en direcció S.O. agafem aquests camí ascendent. Marques del GR-3.

Km. 18,9 (448,6) – Anem a parar al petit poblet de Saló, conjunt de cases que majoritàriament resten a la nostra dreta. Creuem la carretera BV-3002, però enlloc de continuar recte per la pista situada enfront nostre, seguim l’asfalt uns pocs metres vers a l’esquerra i torbarem un corriol ascendent que puja pel mig del bosc en direcció S.E. Passem pel costat de la Font del Saló. Cartell indicador. Seguim aquesta nova, marcada i estreta senda amb marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,4 (449,1) – Creuem una pista de manera transversal. Continuem pujant, ja de manera més suau, vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 19,8 (449,5) – Pla de Plaixats. Part alta de la pujada. Creuem una pista de manera transversal i anem a parar al ben mig d’una zona de conreus. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 que van pel marge dels conreus, descrivint una mena d’arc i re orientant les nostres passes vers al S.O. Deixem a la nostra dreta els Camps Davant Saló, presidits per unes construccions. Una vegada que hem vorejat la zona de conreus el camí torna a dibuixar-se de manera clara i ens duu sense pèrdua possible vers al S.O.

Km. 20,8 (450,5) – Bosc de la Vena. Unió de pistes, seguim tot recte vers al O.S.O. tornant a guanyar alçada. A la nostra esquerra divisem una enorme figuera.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,6 (451,3) – Plana de la Vena. Estem a la part alta d’una mena de cordal. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 21,8 (451,5) – Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que surt a la nostra esquerra. Tornem a iniciar un nou tram de baixada.

Km. 21,9 (451,6) – Deixem la pista i prenem un corriol que s’endinsa pel mig del bosc, perdent alçada vers al S.E. Marques del GR-3. Atenció, algun tram amb la vegetació una mica tancada, malgrat que el camí es fàcil de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,1 (451,8) – Creuem una petita zona de camps, just pel mig. Una estaca situada a l’altra banda del plans ens servirà de referència. Continuem perdent alçada per un corriol una mica tancat, on caldria una bona desbrossada. Marques del GR-3.

Km. 22,3 (452,0) – Anem a parar a una pista descendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 22,6 (452,3) – Unió de pistes. Abandonem totes dues i seguim tot recte per un corriol descendent que fa drecera. Marques del GR-3.

Km. 22,7 (452,4) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest per trobar-nos als pocs metres amb una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,8 (452,5) – Riera de Coaner. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,1 (452,8) – Dalt de la pujada hi trobem el conjunt de cases de Claret de Cavallers, alguna d’elles en runes, i amb l’església de Sant Pere a la part alta. Conjunt un tant fantasmagòric perdut en mig del no res. Seguim la pista, ara en sentit descendent i vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 23,5 (453,2) – Mas de Cal Fuster, el qual passem a tocar vorejant-lo pel seu costat nord, Seguim la pista ascendent vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,7 (453,4) – Anem a parar a una nova pista ascendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O. Al poc passem pel costat de la boca d’una mina que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,8 (453,5) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 24,5 (454,2)  – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al sud.

Km. 25,1 (454,8) – Una pista en desús surt a la nostra esquerra en diagonal, seguim tot recte donant l’esquena a aquesta bifurcació secundària.

Km. 25,2 (454,9) – Torrent del Codony (normalment sec) Fem un revolt i canviem radicalment de direcció, re orientant les nostres passes vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 25,4 (455,1) – Passem pel costat del Mas de Cal Codony que resta a tocar a la nostra dreta. Seguim la pista, ara vers al S.O., iniciant un nou tram de pujada, al principi bastant suau. La pista descriu alguna ziga zaga a mida que guanya alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (455,7) – Deixem la pista i agafem un camí que puja directament pel bosc en direcció sud. Pujada monòtona i un pel feixuga. Marques del GR-3.

Km. 27,1 (456,8) – Pla del Ras. Final de la forta pujada. Anem a parar a una nova pista que seguirem tot recte vers al S.O., ignorant el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 27,3 (457,1) – Unió de pistes. Deixem dos brancals a la nostra dreta, al primer del qual li donarem l’esquena, i seguirem tot recte vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 27,6 (457,3) – Serra de Castelltallat, alçada 870 metres. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc passem pel mig del conjunt de cases de Can Ferrer.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 28,2 (457,9) – Bifurcació de carreteres. En aquest punt deixem el GR-3 (que segueix en direcció sud) i continuem vers a l’oest, tendència S.O. pel vial asfaltat. A partir d’aquest punt seguim el PR C-77. Cartell indicador.

Km. 28,6 (458,3) – Coma de Cal Pons. Ignorem uns pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra, per continuar tot recte pel vial asfaltat vers a ponent.

Km. 29,0 (458,7) – Creu Grossa. Estem en una mena de coll. Seguim pel vial asfaltat que va per la part alta del cordal, sempre vers a ponent. Marques del PR C-77. Cartell indicador.

Km. 29,3 (459,0) – Deixem l’asfalt i seguim per la pista que segueix tot recte per la part alta de la carena en direcció O.S.O. La pista asfaltada quedarà dons a la nostra esquerra. Marques del PR C-77. Cartell indicador. Al poc passem a prop del mas de Can Genis, que no veurem al quedar just a tocar però a l’altre banda de la carena.

Km. 29,6 (459,3) – Brancal que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem per dalt del Turó de Goberna, alçada 917 metres. Marques del PR C-77.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (459,9) – brancal secundari que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 30,3 (460,0) – Bifurcació. En aquest punt deixem les marques del PR C-77 que segueixen per la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la part alta del cordal en direcció oest. Seguim un tram bastant planer per començar mes tard a perdre alçada de manera suau però constant.

Km. 31,0 (460,7) – Serrat del Pal. 912 metres. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal, sempre vers a l’oest. Aquest tram intermedi no te cap marca de pintura.

Km. 34,1 (463,8) – Final del Serrat. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’un marcat revolt, ens retrobem amb les marques del GR, en concret del GR-7. Seguim vers a la nostra esquerra davallant en diagonal pel mig d’un vessant orientat al sud, encarrilant les nostres passes vers a l’E.S.E.

Km. 34,8 (464,5) –Coll de Trilla. 831 metres. Bifurcació. Seguim recte per la pista que continua perdent alçada vers a l’E.S.E. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,9 (464,6) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta. Marques del GR-7. Al poc passem pel costat de la Font de Restaculs que sovint està eixuta.

Km. 35,4 (465,1) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem, al igual que farem en un segon brancal bastant immediat, però que surt vers a la nostra esquerra. En tots dos casos seguim recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 35,9 (465,6) – Pla de la Casa Nova. Creuem de manera transversal una pista que present un doble brancal paral·lel al marge esquerra.  A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada.

Km. 36,5 (466,2) – Creuem novament una pista transversal, deixant primer un brancal a la nostra esquerra i acte seguit a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada en direcció sud. Marques del GR-7.

Km. 37,2 (466,9) – Coll del Castell. 806 metres. La fortificació, propera i ben visible, resta dalt d’un turó a la nostra esquerra (Turó de Boixadors, coronat pel castell homònim). Unió de pistes. Cartell indicador. Nosaltres continuem vers al sud. Marques del GR-7. A partir d’aquest punt tornem a perdre alçada. Davallem ara per l’anomenat Bosc de Gironella.

Km. 38,0 (467,7) – Brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

Km. 38,1 (467,8) – Anem a parar a un pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, perdent també alçada de manera molt mes suau. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,3 (468,0) – Nou brancal per la dreta que ignorem per continuar davallant per la pista encarada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 38,5 (468,2) – Cal Gironella. Mas que resta a la nostra dreta. Seguim per l’ample pista tot recte vers al sud.

Km. 38,9 (468,6) – Creuem un vial asfaltat i seguim davallant recte vers al sud per una pista de terra. Marques del GR-7. Cartell indicador. Tot seguit passem per l’anomenada Solana de les Feixes.

Km. 39,5 (469,2) – Arribem a una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per anar a parar una pista ben ample que seguirem vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

Km. 40,1 (469,8) – Obaga de Gotzems. Brancal secundari que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per continuar per l’ample pista vers al sud, tendència S.O.

Km. 40,2 (469,9) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,3 (470,0) – Dos nous brancals secundaris que neixen a la nostra esquerra, el primer a menys de 50 metres del segon, i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,6 (470,3) – Torre de Can Ponça i estació de tren de Seguers – Sant Pere Sallavinera. Comencem amb l’asfalt. Cartell indicador. Seguim la carretera BV 3501 vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,4 (471,1) – Passem per un túnel per sota de la autovia C-25, seguim per la carretera asfaltada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 41,8 (471,5) – Unió de carreteres. Rètol indicador. Anem a parar a la carretera N-141b. Ala cruïlla tenim davant el mas de Cal Francisco de Prat. Seguim per l’asfalt de la nova carretera vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 42,4. (472,1) – Deixem la carretera N-141b i agafem un vial també asfaltat vers a la nostra esquerra que ens duu a la propera població de Sant Pere Sallavinera.

Km 42,6 (472,3) – Pont sobre la Riera de Sant Pere. Anem a parar a la carretera BV-1033. Deixem momentàniament les marques del GR-7 i pugem a la plaça principal del poble on trobem l’església de Sant Pere. Davallem per carrerons vers a l’est per retrobar de nou les marques del GR-7 i el vial que, ara en direcció sud, ens farà sortir de la petita població.

Km. 42,9 (472,6) – Casa de l’Iquero i Granja de l’Iquero. Bifurcació. Seguim el vial asfaltat (carretera BV-1033) vers a la nostra esquerra. Acte seguit passem pel costat de altres masos com Cal Mingo i Ca la Muda.

Km. 43,3 () – Cal Soler. Nova bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 43,6 (473,3) – Cal Mosso i Cal Pagès. Final de l’asfalt. Seguim per l’ample pista de terra en direcció E.-S.E.

Km. 44,0 (473,7) – La Querosa. Nus de pistes. Vers a la nostra esquerra surten també marques de GR amb un indicador que ens informe que porten cap a Sapera. Nosaltres continuarem vers al sud deixant a la nostra dreta un brancal i dos mes a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques de GR-7. Tram bastant planer amb alguna zona de suau pujada.

Km. 44,2 (473,9) – Bosc d’en Miquel. Obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra.

Km. 44,6 (474,3) – Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per l’asfalt en direcció est i després sud (revolt).

Km. 44,9 (474,6) – Deixem de seguida l’asfalt per continuar per una ample pista de terra que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 45,1 (474,8) – Estem sota el veïnat de Seguers. Cap a la nostra esquerra neix un camí que ens duu a la necròpolis de Seguers. Plafó informatiu. Seguim per la pista principal que va per la part baixa d’una mena de vall, vers al S.E. Marques del GR-7.

Km. 45,5 (475,2) – Deixem l’ample pista i el GR-7 i ens desviem per una pista secundària que neix a la nostra dreta al costat d’una zona de conreus. Atenció, resulta força fàcil passar-se de llarg d’aquest trencall si no anem atents. No hi ha cap rètol indicador. Creuem Reguer de Sanç i encaminem la pujada mitjançant ziga zagues i pendent constant per l’anomenada Obaga de Cal Butzems, en conjunt anant en direcció sud. La pista es força evident i els possibles trencalls que presenta a la part baixa estan tant en desús que ja no cal tenir-los en consideració.

Km. 46,9 (476,6) – Plana Nova. Ja en una zona més planera hi trobem una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 47,0 (476,7) – bastant a prop de l’anterior trencall trobem aquest segon que ens torna a fer canviar la direcció de la marxa, en concret vers al sud, tot seguint el trencall de la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 47,7 (477,4) – Obaga del Cuiner. Deixem la pista ample i seguim vers a la nostra esquerra per un trencall secundari, en direcció sud.

Km. 48,0 (477,7) – Travessem una zona de camps. Deixem a la nostra esquerra un brancal que es l’accés a Cal Pepa, mas que resta més al sud nostre. Nosaltres ara seguim les nostres passes en direcció oest.

Km. 48,3 (478,0) – Serra de les Marietes. Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista descriu un revolt, passem per un indret conegut com el Tros del Jepa.

Km. 48,9 (478,6) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Travessem el Pla de Puigfarner on la vegetació presenta restes d’antics incendis.

Km. 49,4 (479,1) – Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a la nostra dreta i que ens duu en direcció N.O. i després més cap a l’oest. Vegetació amb restes d’incendis.

Km. 50,4 (480,1) – Mas de Puigfarner. Granja completament envoltada d’una tanca metàl·lica que no permet l’entrada. Haurem de deixar momentàniament la pista i seguir pel marge dels conreus situats al marge esquerra de la construcció. No hi ha camí. Una vegada haguem deixat enrere el mas tornem a pujar per pendents de terra i pedra per retrobar la pista.

Km. 51,3 (481,0) – Prat del Grau. Travessem una pista transversal, seguint tot recte en direcció S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,6 (481,3) – Plana Gran. Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra. Aquí coincidim amb la ruta circular al voltant de Prats de Rei que recorda la batalla de l’any 1711.

Km. 51,8 (481,5) – Can Mensa. Deixem enrere la construcció i trobem una nova bifurcació vers a la dreta que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km. 52,0 (481,7) – Travessem la carretera BV-1301 i seguim recte vers al sud, seguint les indicacions (estaques) del circuit de la batalla de Prats del Rei.

Km. 52,7 (482,4) – Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt final del present tram (el setè) dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardona-a-prats-de-rei-41156370

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM LA SEU D’URGELL – CARDONA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (333,9) –  Començant aquest sisè tram des de la Torre Solsona, a les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols, Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR 7 i 150.

Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 28,6. (362,5) – Just després de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E. Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg. Auxili de les marques del GR-7.

Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.

Km. 29,2. (363,1) –  Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 29,6. (363,5) – Creuem en transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.S.O.

Km. 29,7. (363,6) – Novament creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades, malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-7.

Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant pel mig del bosc en direcció S.O.

Km. 31,4. (365,3) – En qüestió de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal. Seguim recte pel corriol ascendent.

Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port. On localitzem el refugi – restaurant de Coll de Port i topem de nou amb la carretera C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant uns quants metres.

Km. 32,1. (360,0) – Abandonem l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.

Km. 32,4. (360,3) – Creuem per dues vegades consecutives la carretera C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec de torrentera, es tracta de la Rasa de Coll de Port.

Km. 32,6. (366,5) – Corriol que neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la torrentera. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5. (367,4) – Creuem de nou la carretera C-462 de manera transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.

Km. 33,7. (367,6) – Novament travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.

Km. 33,8. (367,7) – Una vegada més creuem la carretera C-462 per seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.

Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Estem al costat de Cal Bep, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,8. (368,7) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre alçada en direcció sud.

Km. 34,9. (368,8) – Proximitats de Cal Mall. Nova bifurcació de sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.

Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un proper revolt.

Km. 35,4. (369,3) – Després del revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.

Km. 35,6. (369,5) – Proximitats del mas de Cal Poma, que divisem a la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda vers al sud.

Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació. Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 36,1. (370,0) – Proximitats del mas de Cal Cameta, que resta a la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra. Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la torrentera central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.

Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.E. pel marge esquerra de la riera.

Km. 36,9. (370,8) – Carretera asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.

Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de la Vall de Lord.

Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació. Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques del GR-7.

Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 38,2. (372,1) – Després de passar pel costat de la planta depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener, transitant ara al marge dret de les aigües.

Km. 38,8. (372,7) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del GR-7.

Km. 39,1. (373,0) – Drecera que surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar a la carretera LV-4012 (que més amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.

Km. 39,5. (373,4) – Deixem la carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a la nostra dreta.

Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació. Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.

Km. 41,5. (375,4) – Camí que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.

Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar a la carretera LV-4012 al costat del punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping Morunys.

Km. 42,2. (376,1) – Estem davant de l’entrada del càmping Morunys. Seguim encara per la carretera vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,4. (376,3) – Corriol que neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca. Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.

Km. 43,0. (376,9) – Font al marge dret del camí. Acte seguit travessem la rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.

Km. 43,4. (377,3) – Estem al centre del poble de Sant Llorenç de Morunys. Davant del Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del GR-7.

Km. 43,8. (377,7) – Afores de la població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.

Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del GR-7.

Km. 44,7. (378,6) – Creuem de manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.

Km. 45,0. (378,9) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 45,5. (379,4) – Pista que surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.

Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació. Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.

Km. 45,8. (379,7) – Deixem l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canalda o Roc Foradat. Curiosa bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada, alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.

Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació. Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.

Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.

Km. 48,1. (382,0) – Nova bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció N.O.

Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga. Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.

Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera LV-4241b, a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret conegut com els Plecs del Negre. Marques del GR-7.

Km. 50,9. (384,4) – Per un moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud. Comencem a creuar l’anomenat Pla de la Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar. Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del GR-7.

Km. 51,6. (385,5) – Unió de corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.

Km. 52,0. (385,9) – El Borrut. 1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18. Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 52,6. (386,5) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció sud.

Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 54,2. (388,1) – Petita clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil perdre l’equilibri.

Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta, davallant de manera constant vers al S.O.

Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció S.O. i després sud, creuant el Cap del Pla i el Pla de Riard.

Km. 57,8. (391,7) – Passat el punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12, deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.

Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E, tendència S.E., passant pel costat del mas de Cal Riard que resta una mica més al sud.

Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En aquest punt  retrobem de nou les marques del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.

Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant paral·lela a la pròpia carretera.

Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.

Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per l’anomenada Rasa de Meix. El corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al sud.

Km. 61,2. (395,1) – Zona recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 61,3. (395,2) – Abandonem l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa. Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.

Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de l’asfalt. Tram de baixada.

Km. 61,8. (395,7) – Coincidim una altre vegada amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la nostra esquerra.

Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.

Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.

Km. 63,8. (397,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud.

Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km. 64,9. (398,8) – Pista en desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel brancal de la dreta.

Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació. Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.

Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 66,0. (399,9) – Creuem un vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.

Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte en direcció sud, tendència S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 66,8. (400,7) – Un camí es desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall oberta, a tocar de les aigües del riu Negre. Marques del GR-7.

Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació. Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt i les primeres cases de la població de Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints, situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa la població que es la carretera C-26, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del 1714.

Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció S.O. per anar a parar a la ribera del riu Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada en direcció S.E. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 70,0. (403,9) – Passem per sota de la carretera C-26 que discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.

Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.

Km. 70,4. (404,3) – Creuem de manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de masos i granges de Cal Pubill, Ca l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial asfaltat.

Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.

Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a l’església de Santa Llúcia, i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.

Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot passant per una rotonda.

Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la carretera C-55 i prenem una pista asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel costat de la granja i dipòsits de Olpisa, re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació. Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 74,7. (408,6) – Pista en desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est.

Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb les zones de ferm de terra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0. (409,9) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.

Km. 76,6. (410,5) – Proximitats de Cal Xeringa. Corriol que surt a la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.

Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig pel mig del bosc per un tram bastant planer.

Km. 77,8. (411,7) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km.78,1. (412,0) – Cal General. Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.

Km. 79,6. (413,5) – Unió de pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 79,8. (413,7) – Arribem a una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.

Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar a una pista a tocar de les aigües del Pantà de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E.

Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal, indret on localitzem el mas de Cal Perpetu, l’església de Sant Ponç i la presa del pantà de Sant Ponç. Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.

Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 81,1. (415,0) – Proximitats del càmping de la Ribera. Deixem l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.

Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.

Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 82,5. (416,4) – Per fi arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de Xixons.

Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la zona conreada es torna a dibuixar una pista.

Km. 83,1. (417,0) – Proximitats del molí i la masia de Canet que resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 84,2. (418,1) – Proximitats de Cal Rabassa. Pista que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara comença a guanyar alçada.

Km. 84,6. (418,5) – Nova pista que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en direcció sud.

Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní, situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció  S.E. Aviat passem pel costat del punt quilomètric 68.

Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.

Km. 85,7. (419,6) – Una pista de terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.

Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.

Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta, la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.

Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 88,2. (422,1) – Brancal en forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.

Km. 88,6. (422,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.

Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una canal d’aigua paral·lela al riu Ter.

Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.

Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació. Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.

Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver. Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a la nostra dreta i traspassem per un Pont de Sant Joan per sobre el riu Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un pas per sota la carretera C-55. Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar. Entrem a la població de Cardona. Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,1, (428,0) – Divisem davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al 1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta carretereta del mirador que ens duu a la part alta.

Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona i l’església de Sant Vicenç. Reculem sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza l’oficina de turisme.

Km. 95,5. (429,4) – Essent de nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira, passant per la Plaça de la Fira.

Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-seu-urgell-cardona-41148975

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM VIC – LA SEU D’URGELL

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (140,1) – Situats davant la Catedral de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna, fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte

Km. 1,1. (141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis d’habitatges.

Km. 1,4.  (141,5) – Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 1,7. (141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 1,8. (141,9) – Cartell indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.

Km. 2,1. (142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40

Km. 2,3. (142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40

Km. 2.5. (142,6) – Creuem per sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.

Km. 3,1. (143,2) – Can Monner. Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.

Km. 3,6. (143,7) – El Pou de Vida. Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint les marques del PR C 40

Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques PR C 40

Km. 4,6. (144,7)La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25. Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem per una pista en direcció S.E.

Km. 5.4. (145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,8. (145,9) – Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.

Km. 6,0. (146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40

Km. 6,3. (146,4)Mas de Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel mas de Can Gelabert, on hi ha una granja de criança de galls d’indi.

Km. 7,0.  (147,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 7,1. (147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera. Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat

Km. 7,3. (147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E.

Km. 7,8. (147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40

Km. 8,1. (148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.

Km. 8,2. (148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 8,3. (148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.

Km. 8,6. (148,7)Pla del Banús. Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal, aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat privada, Can Banús. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador. Marques de PR C 40

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,3. (149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per l’església i l’ajuntament.

Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en direcció nord. Marques de PR C 40

Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.

Km. 10,0. (150,1)Mas de Casanoves. Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal. Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en direcció est.

Km. 10,4. (150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.

Km. 10,7. (150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 10,8. (150,9) – En envoltat el mas de Can Ton Xic i ara hi trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador. Marques de GR 210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,5. (151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.

Km. 11,8. (151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la nostra esquerra. Rètol indicador.

Km. 12,1. (152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.

Km. 12,3. (152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.

Km. 12,5. (152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a la vora del riu Ter, on ja te cerca amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany, pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.

Km. 13,5. (153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i seguim aquest en suau pujada.

Km. 13,9. (154,0) – Sorralta, mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 14,2. (154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210 i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.

Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent, que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.

Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major. Marques de GR 210 i senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar al Pont Nou que no travessarem, ja que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR 210.  Baixem per unes escales i de seguida estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.

Km. 15,6. (155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O. Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres de ribera.

Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 16,4. (156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem vora la Resclosa de Malars i travessem els anomenats Plans del Coll.

Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210.

Km. 19,1. (159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers a l’est.

Km. 19,2. (159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra dreta.

Km. 19,3. (159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.

Km. 19,8. (159,9) – Entrem de una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la urbanització vora de Sant Miquel de la Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins a situar-nos de nou al costat del riu.

Km. 20,5. (160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.

Km. 22,6. (162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet. Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el vial de pujada vers al N.O.

Km. 23,1. (163,2) – Estem a tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta i molt planera en direcció O, tendència S.O.

Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta. Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.

Km. 23,9. (164,0) – Anem a parar a la Colònia Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.

Km. 24,6. (164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O, tendència N.O.

Km. 24,8. (164,9) – Passem per sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.

Km. 25,2. (165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.

Km. 25,7. (165,8)Can Saborit. Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR 210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord, per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 26,5. (166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps abandonats.

Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 27,3. (167,4) – Creuem per sobre un pas a nivell la C-17, a l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 28,6. (168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de Manlleu, conegut com la Moreta. Zona desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.

Km. 28,7. (168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista. Nosaltres continuem recte vers al nord.

Km. 29,0. (169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 29,7. (169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es l’accés a mas dels Plans. Seguim recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista, passem pel costat del mas de Espadama de Dalt i el mas de Espadama de Baix i creuem el llit sec del Torrent de les Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 31,1. (171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 31,5. (171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.

Km. 32,0. (172,1) – Creuem el torrent de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.

Km. 32,5. (172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat. Cota 524 metres. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau baixada. Passem pel costat del Mas de la Riera que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,2. (173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.

Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 34,1. (174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra el mas de Cervià. Cartell indicador.

Km. 34,4. (174,5) – Estem al vessant obac del Puig de Trescreus. Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.

Km. 34,7. (174,8)Mare de Déu de Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial asfaltat.

Km. 34,9. (175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 35,4. (175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem l’església de Sant Feliu de Torrelló. Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.

Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges. Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i ample pont sobre el riu Ges. Cartell indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.O.  Al altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel carrer del Ter.

Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre del Pont de Conangell, aquest ens permet travessar per sobre el riu Ter.

Km. 37,1. (177,2) – A l’altre costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Km. 37,9. (178,0) – El camí va a parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de penya-segat que domina el riu Ter.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,1. (178,2) – Deixem el marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al  N.O.. Marques del GR-210 que en aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada, la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat del mas de Pla de Callís.

Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut com el Pelut.

Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres passes progressivament vers al sud, tendència S.E.

Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar a l’abandonada Colònia Ibern, seguim per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis bastant fantasmagòric.

Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un pont proper i ben visible.

Km. 40,3. (180,4) – Travessem de nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem per carrer del Ter.

Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est. Marques del GR-210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,6. (180,7) – Doble bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).

Km. 41,1. (181,2) – Després de voltar l’edifici de Mobles Carré S.A. trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra). Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.

Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al poc trobem una font a ma dreta.

Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada, passant pel costat de la Font del Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció, algun tram amb ortigues.

Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar a la fabrica de Vila-seca. Girem vers a la nostra esquerra.

Km. 42,1. (182,2) – Creuem una pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.

Km. 42,7. (182,8) – Passem per un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.  Marques del GR-210.

Km . 43,0. (183,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar al costat d’una nova colònia industrial (polígon Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de la població de Borgonyà. Seguim tot recte pel carrer Escòcia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 43,6. (183,7) – Estem davant de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-210 i dels senders del 1714.

Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de la població.

Km. 44,0. (184,1) – Sortim definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.

Km. 45,2. (185,3) – Deixem un corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys la marxa, depenent del cabdal del torrent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,5. (185,6) – Una vegada passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a caminar vora el riu Ter.

Km. 45,9. (186,0) – Travessem un nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot, edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per corriol vora el riu.

Km. 46,6. (186,7) – Estem a tocar de la carretera C-17 la qual no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció N.-N.O. Marques del GR-210.

Km. 46,8. (186,9) – Pista que neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 46,9. (187,0) – Vial asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques del GR-210.

Km. 47,7. (187,7) – Resclosa de la Caseta. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu. Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.

Km. 48,8. (188,9) – Passem sota un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.

Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Travessem ara les Planes del Solà, continuant ben a prop del riu Ter.

Km. 50,7. (190,8) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-210.

Km. 51,5. (191,6) – Deixem la pista a les proximitats del Molí de la Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de travessar Torrent del Revell.

Km. 52,1. (192,2) –  Passem pel costat de la nau industrial de Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.

Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a la població de Sant Quirze de Besora. Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per seguir pel passeig del Ter.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2. (193,3) – Estem al centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al carrer de la Vola

Km. 53,3. (193,4) – Seguim aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.

Km. 53,7. (193,8) – Passem per davant de l’estació de tren de Sant Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.

Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.

Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre per un paratge conegut com els Quintans del Castell.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 55,2. (195,3) – Proximitats del Castell de Montesquiu on hi ha l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques del GR-210.

Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota els camps dels Quintans de la Solana.

Km. 55,9. (196,0) – La pista descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.

Km. 56,1. (196,2) –  Un camí neix vers a la nostra esquerra, el qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.

Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació. Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i comença una suavíssima baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,1. (197,2) – Deixem la pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.

Km. 57,2. (197,3) – Creuem la torrentera del Rec de La Font. Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord, traspassant el Serrat de la Ginesta.

Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.

Km. 58,2. (198,3) – El camí va a parar de ple a les edificacions de les cases del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat que seguirem vers al nord en suau baixada.

Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins del complexa abandonat i fantasmagòric de la Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig d’aquest paratge completament deshabitat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 59,4. (199,5) – Havent sortit ja del complex de la Farga de Bebié seguint l’antiga carretera N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un pont i anant al marge de les vies.

Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una pujada i cap a on anirem.

Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.

Km. 59,9. (200,0) – Després d’un tram de forta pujada arribem a l’ermita i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord, ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.

Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.

Km. 61,6. (201,7) – Travessem una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a l’est.

Km. 62,0. (202,1) – Creuem les aigües del riu Llaés (sense auxili de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.

Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.

Km. 63,7. (203,8) – Unió de pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 64,0. (204,1) – Creem les aigües d’una torrentera que davalla del Bosc del Pla de Massacs.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.

Km. 64,6. (204,7) – Pista secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal vers a l’oest.

Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest, tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes. Marques del GR-151.

Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es l’accés al proper mas de la Llastanosa.

Km. 66,0. (206,1) – Nova trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.

Km. 66,1. (206,2) – Doble camí en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte per la pista principal vers al nord.

Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres seguim recte per la pista vers al nord.

Km. 67,1. (207,2) – Creuem la línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest. Marques del GR-151.

Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 67,8. (207,9) – Passem pel costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.

Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu. Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia antigament.

Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers al nord.

Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa ferroviària. Marques del GR-151.

Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació. Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del tren, passant ara per sota un túnel.

Km. 68,6. (208,7) – Just passat el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada principal de la Colònia Roig, on es localitza l’església de Santa Maria.

Km. 68,8. (208,9) – Creuem mitjançant un pont el riu Ter. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció nord, pel marge dret de la carretera C-17. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem la Central elèctrica de Sant Quintin.

Km. 70,0. (210,1) – Passem per davant de l’entrada del Càmping Solana del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.

Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll. Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a la Plaça de l’Ajuntament.

Km. 72,5. (212,6) – Estem al centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès. Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa direcció, o sigui, cap a ponent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar a la carretera N-152, ja hem sortit de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de pícnic on hi ha la Font del Salt. Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció . Marques grogues del SL.

Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a la nostra dreta.

Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.

Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Marques grogues del SL.

Km. 74,8. (214,9) – Passem pel costat del Mas de Can Vilalta que resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 75,2. (215,3) – Creem de manera transversal un vial asfaltat i el torrent de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la nostra dreta. Suau pujada

Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues del SL.

Km. 75,8. (215,9) – Transitem pel lateral del Polígon industrial de Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades. Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.

Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció nord. Ja estem a les afores de la població de Campdevànol.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,2. (216,3) – Creuem la carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les proximitats de l’estació.

Km. 76,7 (216,8) – Una vegada hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.

Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del cementiri trobem la primera marca del GR-3.

Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 78,1. (218,2) – Creuem de manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en direcció N.O. Creuem els Solells de Puigcorber. Marques del GR-3.

Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 78,8. (218,9) – Brancal en desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de l’anomenada Carena de Coll de la Batalla. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,4. (220,5) – Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.

Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.

Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent. Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.

Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 81,7. (221,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 82,8. (222,9) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació. Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a l’est.

Km. 84,6. (224,7) – Camí en desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.

Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa. Marques del GR-3.

Km. 87,7. (227,8) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista cap a ponent sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un revolt.

Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a prop del mas de la Pardinella, el qual resta per sota nostre.

Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.

Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (231,8) – Corriol descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 91,9. (232,0) – Corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs metres ens deixa sota l’entrada del Monestir de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem el torrent de Sant Ou.

Km. 92,9. (233,0) – Pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

Km. 93,3. (233,4) – Proximitats del Can Camps. Abandonem el vial asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,8. (234,7) – Passem pel costat del mas de les Viles Xiques que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas de les Viles Grosses.

Km. 95,9. (236,0) – Travessem la Serra de Meians amb el mas homònim que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre alçada de manera suau. Marques del GR-3.

Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.

Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera evident. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.

Km. 99,1. (239,2) – Proximitats de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del punt quilomètric 13.

Km. 100,0. (240,1) – Proximitats del Turó de la Coma Calent. Deixem la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol municipal de Castellar de N’Hug.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a les primeres cases de la població de Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu davant de l’ajuntament.

Km. 101,1. (241,2) – Essent a la plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.

Km. 101,8. (241,9) – Passem davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en direcció S.O.

Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.

Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat d’un hostal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 102,8. (242,9) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4031. L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.

Km. 103,4. (243,5) – Desviació que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador), la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard creuem el torrent de Ca la Beneta.

Km. 104,0. (244,1) – Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent i direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 104,3. (244,4) – Pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers a una propera torrentera.

Km. 104,9. (245,0) – Creuem les aigües del Rec de Monell, de seguida el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 105,2. (245,3) – Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.

Km. 105,5. (245,6) – Abandonem de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per tant, sense cap pèrdua possible.

Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km . 109,5. (249,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.

Km. 110,5. (250,6) – Deixem la pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.

Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar sempre en direcció N.N.O.

Km. 115,4. (255,5) – Anem a parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 116,0. (256,1) – Seguint la pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la carretera BV-4014, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara uns pocs metres vers al nord.

Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes fins al punt 115,4.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 117,4. (257,5) – Seguim per la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.

Km. 117,9. (258,0) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 118,7. (258,8) – Pla de Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.

Km. 118,9 (259,0) – Estem davant del Xalet Refugi de Coll de Pal que resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques del GR-4.2.

Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la carretera BV-4024 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 119,1. (259,2) – Deixem de nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a prendre alçada en direcció oest.

Km. 120,2 (260,3) – Corriol que neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 120,5. (260,6) – Després de que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta, deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 121,8. (261,9) – Un corriol amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista, tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la drecera.

Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem travessant els Camps de Rebost.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,3. (262,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.

Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell indicador. Marques del GR-4.2.

Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,9. (263,0) – Nova bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem vers a l’est, fent un tram de pujada.

Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al S.S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació. Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera directa vers al S.S.E.

Km. 124,0. (264,1) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a l’anomenada Canal Mala, en direcció S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i es còmode i segur. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en direcció O.S.O. Cartell indicador.

Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,2. (265,3) – Nova bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,7. (265,8) – Després de la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista davalla fent unes marcades ziga zagues.

Km. 126,2. (266,3) – Abandonem la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.

Km. 127,4. (267,5) – Després d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 127,7. (267,8) – Pista forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant pel vial asfaltat.

Km. 129,2. (269,3) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.

Km. 129,3. (269,4) – Creuem per sobre un pont la carretera C-16.

Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.

Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla. Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant pel costat de les oficines del Parc Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.

Km. 130,3. (270,4) – Sortim de la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny, cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 131,3. (271,4) – Passem per davant del càmping Bastareny. Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es l’accés a l’esmentat càmping.

Km. 132,4. (272,5) – Abandonem la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció O.N.O. Marques del GR-150.

Km. 133,0. (273,1) – Pista que surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció O.N.O.

Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 135,0. (275,1) – Corriol ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb l’auxili d’un pont, creuem el riu Bastareny.

Km. 135,2. (275,3) – Abandonem la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 136,0. (276,1) – Nus de pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua possible. Marques del GR-150.

Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.

Km. 138,0. (278,1) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 139,3. (279,4) – Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 140,2. (280,3) – Anem a parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.

Km. 140,6. (280,7) – Passem davant de la font Vella i pugem per una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.

Km. 141,9. (282,0) – Un corriol que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte per la pista que te marques del GR-150.

Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant paral·leles.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.

Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant nord del Pedraforca.

Km. 145,9. (286,0) – Tanca en mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb molt bona visibilitat del conjunt.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.

Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a l’oest.

Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.

Km. 149,6. (289,7) – El Collell, 1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.

Km. 149,7. (289,8) – Deixem el camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O. Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig vessant nord del Serrat de la Portella, coronat per la Roca Roja. Senda molt ben marcada i sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del GR-150.

Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma del torrent. Marques del GR-150.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 154,5. (294,6) – Plaça Major. Centre del poble de Gósol on trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim  pel carrer de Llacuna que es el que surt en direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.

Km. 155,2. (295,3) – Deixem la pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació. Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.

Km. 156,7. (296,8) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 156,9. (297,0) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,2. (297,3) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,3. (297,4) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.

Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 159,5. (299,6) – Anem a parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, dibuixant al poc un marcat revolt.

Km. 160,0. (300,1) – Abandonem la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,3. (300,4) – Font situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,9. (301,0) – De nou ens retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que davalla pel centre de la Vall de la Mola. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en direcció oest.

Km. 162,2. (302,3) – Camí de desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal.

Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres, plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al marge dret de les aigües.

Km. 163,5. (303,6) – Pista secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima baixada.

Km. 164,9. (305,0) – Estem a tocar de la carretera C-462. Malgrat tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per sobre nostre a la dreta.

Km. 165,0. (305,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem un petit camp de futbol. Marques del GR-150.

Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en suau baixada cap al N.O.

Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.

Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.

Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la Serra del Cadí, centre del poble de Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.

Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 166,2. (306,3) – Creuem la carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.

Km. 166,3. (306,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.

Km. 169,9. (310,0) – Brancal que surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.

Km. 170,3. (310,4) – Estem a l’entrada del Càmping de Fornols. Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 170,6. (310,7) – Després de creuar el riu Lavansa per sobre un pont, arribem al molí de Fornols. Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 170,9. (311,0) – Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra propera destinació.

Km. 172,0. (312,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera suau i constant vers al nord.

Km. 172,3. (312,4) – Anem a parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.

Km. 173,1. (313,2) – Nus de camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. travessant un indret conegut com la Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.

Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.

Km. 174,2. (314,3) – Anem a parar a la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram horitzontal.

Km. 174,5. (314,6) – Abandonem la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-7/150.

Km. 174,7. (314,8) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol. Estem a les Planes de Coll de Bancs.

Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Marques del GR-7/150.

Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud, tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 177,3. (317,4) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 177,7. (317,8) – Creuem de manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.

Km. 177,9. (318,0) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent, transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.

Km. 178,2. (318,3) – Corriol que neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta, les runes del Cortalet. De fet el corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les runes.

Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut com els Fangassos. Atenció a un tram aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual. Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.

Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció nord.

Km. 183,8. (323,9) – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,0. (325,1) – Unió de pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on  es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot recte vers al nord. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 185,6. (325,7) – Pista que apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O. perdent alçada de manera molt suau.

Km. 185,9. (326,0) – Deixem la pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part alta del Serrat de la Bastida, amb bones vistes panoràmiques.

Km. 186,6. (326,7) – Collet. Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota vers al N.O. Traspassem el Turó de Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per l’anomenada Serra de Marigues.

Km. 187,0. (327,1) – Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 187,9 (328,0) – Creuem de manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent.

Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.

Km. 190,1. (330,2) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 190,2. (330,3) – Vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera. Tornem a travessar el riu de Casanoves amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda Gelabert i la borda Nabiners. Marques del GR-7/150.

Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E. passant pel costat de la borda Torredà i la borda del Pal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 191,5. (331,6) – Girem vers a la nostra esquerra i traspassem  el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la carretera N-260.

Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.

Autor PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41146412

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – MOIÀ – VIC

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (107,5) – Des de la plaça de l’església de Santa Maria de Moià, on també hi ha la casa museu Rafael Casanova, sortim en direcció nord pel carrer del carreró, per continuar després vers al N.E. pel carrer del Passarell (marques de G.R.) que ens durà a les afores de la població.

Km. 0,6. (108,1) – Finalitza l’asfalt i seguim per una pista de terra, a la nostra dreta tenim el conjunt de cases de les Illes, que ja representen el límit urbà de la població de Moià.

Km. 0,9. (108,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i continuem per la pista principal en direcció N.-N.E. Taques G.R. i blaves.

Km. 1,3. (108,8) –  El Molí Nou. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra cap al nord. De seguida trobem l’embassament del molí noi.

Km. 1,7. (109,2) – Deixem la pista i continuem per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta en direcció est. Tram curt de forta pujada. Marques G.R. i blaves.

Km. 2,1. (109,6) – Anem a parar als Plans del Picanyol on trobem una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,2. (109,7) – Cruïlla. Rètol indicador. Deixem la pista i prenem la senda que surt vers a la nostra dreta. Suau pujada. Marques de G.R. i blaves.

Km. 3,3. (110,8) – Després d’un llarg tram de pujada per un corriol en mig del bosc, creuem una pista tranversal i el camí en transforma de nou en pista.

Km. 3,5. (111,0) – Estem dalt de l’anomenat Serrat del Picanyol. Localitzem un bassa a la nostra esquerra, d’aigües verdoses i que rep el nom de Bassa del Riu, alhora que neix un brancal a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció N.E. Terreny bastant planer.

Km. 4,1. (111,6) – Anem a parar a un nus de pistes en forma de “X”. Seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est. Marques G.R. i blaves.

Km. 4,3. (111,8) –  Brancal que surt vers a la nostra dreta i que obviem per continuar tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 4,8. (112,3) – Nova unió important de pistes. Estem davant de Can Nespler i Sant Pere de Ferrerons que resten davant nostre a certa distància. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. Marques G.R. i blaves

Km. 5,1. (112,5) – Localitzem a la nostra dreta la Bassa de Nespler i tot seguit deixem a la nostra esquerra un camí secundari. Seguim per la pista principal en direcció N.E.

Km. 5,9. (113,4) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la pista principal. Marques de G.R. i blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,5. (114,0) – Passem pel costat de la creu vermella (més aviat està pintada de color rosa), la qual resta a la nostra dreta. Seguim per la pista sense pèrdua possible.

Km. 7,2. (114,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Girem per la pista que la nostra esquerra canviant radicalment el sentit de la marxa, que ara ens duu vers a ponent.

Km. 7,7. (115,2) – Passem per davant de la casa Alta, la pista descriu un revolt i es re orienta vers al N.O.

Km. 8,1. (115,6) – Collet de la Caseta Alta, 987 metres. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra esquerra prenent direcció oest, tendència S.O. Marques G.R. i blaves.

Km. 8,5. (116,0) – Obviem un brancal que surt a la nostra dreta per continuar tot recte vers al O.-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7. (116,2)Dolmen de Puig Rodó. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta en direcció N.O.

Km. 8,8. (116,3) – Nova pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem. Un cartell ens informa que es tracta d’un accés a una bassa de bombers. Estem en el tram més enlairat d’aquest quart tram dels senders del 1714. Traspassem per poc els 1.000 metres d’alçada.

Km. 9,7. (117,2) – Serrat de L’horabona. Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Ja fa una estona que anem perdent alçada.

Km. 10,4. (117,9) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera molt suau però constant

Km. 11,2. (118,7) – Coll Sobirà. Imperceptible coll en mig del bosc. Camí en desús vers a la nostra dreta que ignorem.

Km. 11,6. (119,1) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal i al qual donarem l’esquena per continuar cap al nord. Marques de G.R. i blaves.

Km. 11,8. (119,3) – Estem a tocar del poble de l’Estany, de fet just a l’entrada coincidim amb una bifurcació que ens fa anar en direcció contraria, coincidint amb un tram del Camí Català de Sant Jaume. Val la pena, malgrat que em de continuar vers a la nostra dreta en direcció nord, desviar-nos una estona del camí estricte i visitar el bonic i pintoresc poble de l’Estany. Conclosa la visita complementària seguirem dons per aquest nou brancal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,1. (119,6) – Bifurcació. Agafem el brancal de la nostra esquerra, que es el descendent.

Km. 12,5. (120,0) – Surt vers a la nostra dreta una pista en perpendicular que es la que haurem de seguir en direcció S.E. Cartell indicador. Creuem el Pla de la Carrera, amb una ample zona de conreus i pastures a la nostra dreta.

Km. 13,4. (120,9) – Important nus de pistes i camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 14,2. (121,7) – Bifurcació. Atenció per que la localització del cartell indicador dona peu a confusions. Caldrà seguir el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció N.E. i després est.

Km. 14,4. (121,9) – Ignorem una pista que davalla en diagonal per la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada vers a llevant.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,5. (122,0) – Creuem una pista secundària, fruit de la desbrossada de bosc, de manera transversal

Km. 14,7. (122,2) – Bifurcació. Continuem pel brancal ascendent de la nostra dreta fent un canvi radical del sentit de la marxa. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R. La pista dibuixa un marcat revolt i torna a re orientar les nostres passes vers al E.-S.E. Pujada no massa pronunciada però constant.

Km. 15,3. (122,8) – Serrat Gran de Postius. Traspassem una mena de coll. Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim per la pista que davalla tot recte vers a l’est i que de seguida presenta un revolt que re orienta la marxa vers al S.-S.E. Marques de G.R.

Km. 15,6. (123,1) – Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera constant. Cartell indicador.

Km. 16,5. (124,0) – Creuem una pista de manera transversal, seguint tot recte vers a l’est i continuant el descens d’alçada. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,9. (124,4) – A l’alçada d’un revolt ignorem un camí que surt a la nostra dreta i girem vers l’esquerra seguint la pista més ample i evident. Davant nostre divisem el mas de Puigcardó.

Km. 17,0. (124,5) – Nou brancal que surt a la nostra dreta, que obviem i que resulta ser l’accés al mas. Petita bassa a la cruïlla. Continuem per la pista principal en direcció N.O. Entrem en una zona de bosc coneguda com la Baga de Puigcardó. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 17,6. (125,1) – Bifurcació on trobem una gran bassa d’incendis. Girem vers a la nostra dreta per la pista descendent que re orienta les nostres passes vers al N.E. Rètol indicador.

Km. 18,8. (126,3) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Ja estem a la part baixa de la vall a tocar de la riera que resta per sota nostre cap a la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 20,5. (128,0) – Doble cruïlla una a tocar de l’altre. La primera surt cap a la nostra esquerra i la segona cap a la nostra dreta. En tots dos casos ignorem les pistes secundàries i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 21,2. (128,7) – Anem a parar a la carretera BV-4317 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.N.E. Tenim davant nostre el Molí de la Roca. Cartell indicador.

Km. 22,2. (129,7) – Després d’un bon tram d’asfalt abandonem de nou la carretera per prendre una pista que davalla uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R. La nova pista descriu un revolt i es trona a orientar vers al N.N.O. anant en paral·lel al traçat de la carretera.

Km. 22,7. (130,2) – Travessem les aigües de la riera de Muntanyola i obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta.

Km. 23,1. (130,6) – Can Ros Guixer. Arribem a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 23,5. (131,0) – Plans d’Aliberc. Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena per la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,6. (131,1) – Deixem el vial pavimentat a l’alçada d’un revolt i continuem tot recte per una ample pista de terra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques de G.R. Al poc passem pel costat del conjunt de construccions de l’Aliberc de Baix, que resta a la nostra dreta.

Km. 23,9. (131,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Agafem el brancal de l’esquerra passant per sobre de la riera de Muntanyola. Seguim després de nou vers al N.E. per una zona molt planera.

Km. 24,4. (131,9) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra dreta que segueix recte vers al N.E. i passa pel costat del camp de futbol municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, que resta a la nostra esquerra.

Km. 25,0. (132,5) – Proximitats del poble de Santa Eulalia de Riuprimer. De fet el traçat de l’itinerari no arriba al poble ja que en aquest punt ens desviem vers a la nostra dreta per agafar un corriol que continua seguint el traçat natural de la riera. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 25,3. (132,8) – El senderó va a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui en direcció N.E.

Km. 25,5. (133,0) – Se’ns incorpora per l’esquerra una pista en diagonal que obviem per continuar tot recte  vers al N.E. Al poc passem pel costat del Molí de Torroella i el Mas de Torroella que resten a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 25,9. (133,4) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim tot recte cap a llevant. Marques de G.R.

Km. 26,4. (133,9) – Després d’una curta pujada estem a tocar del mas de l’Om. Nus de pistes. Panoràmica sobre la plana de Vic i la pròpia població. Davallem per la pista de la nostra esquerra en direcció E. i després N.E. Marques de G.R.

Km. 27,3. (134,8) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4316. Seguim tot recte per un camí que ens endinsa a la vora de la riera del Mèder. Aquest darrer tram ja forma part dels circuits de la rodona verda de Vic. Cartell indicador.

Km. 27,8. (135,3) – Bifurcació de camins. Seguim pel de la nostra dreta que es el que discorre al costat de la riera. Marques G.R.

Km. 28,8. (136,3) –  Anem a parar a una pista a les proximitats de la població de Sentfonts. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,9. (136,4) – Masos de Can Rafel i Can Clara, que resten a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta que continua seguint el curs natural de la riera del Mèder, la qual sempre es localitza a tocar a la nostra dreta.

Km. 29,4. (136,9) – Can Faldilla. Ens trobem amb una carretera estreta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra per passar per sobre un pont.

Km. 29,5. (137,0) – L’altre costat del pont abandonem de nou l’asfalt i prenen un corriol que surt cap al N.N.E. i que discorre de nou pel costat de les aigües de la riera.

Km. 30,0. (137,5) – Can Gassany. Creuem de nou la riera en el aiguabarreig de les rieres del Mèder i Sant Joan del Galí, amb l’auxili d’una passarel·la. Passem immediatament per sota de la carretera C-17 que resta enlairada bastants metres per sobre nostre. Passem per sota el viaducte on hi ha una bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra.

Km. 30,3. (137,8) – Anem a parar a una vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en lleugera pujada

Km. 30,4. (137,9) – Just abans d’anar a parar a una carretera que veiem pocs metres per sobre nostre, localitzem un corriol que surt a la nostra dreta i que torna a anar paral·lel a la riera del Mèder. Seguim aquest camí. Rètol indicador. Marques de G.R.

Km. 31,4. (138,9) – Entrem al cas urbà de Vic per l’anomenada carretera de la Guixa en direcció est, deixant de banda el pont del remei. Girem vers al N.E. pel passeig de Pep Ventura que discorre paral·lel al riu. Pugem pel passeig de la Generalitat fins a la part final del Parc de Jaume Balmes.

Km. 32,6. (140,1) – Pujant pel carrer de Santa Maria anem a parar a la Plaça de la Catedral, on hi ha la pròpia catedral de Sant Pere, el Palau Episcopal i el Museu de la Diòcesis de Vic. Indret on finalitza aquest quart tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/moia-vic-41139535

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM TALAMANCA – MOIÀ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (86,5) – Des del castell de Talamanca ens endinsem al casc antic anant pels carrerons situats a ponent de la població, fins a trobar una pista descendent que neix en direcció sud. Cal seguir aquesta pista per sortir definitivament d’aquesta petita població.

Km. 0,5.(87,0)  – Font del castell, que resta a la nostra esquerra. Continuem davallant per la pista que dibuixa un revolt i es re orienta vers al N.E i després E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,8. (87,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista vers a l’est. Estem passant per una zona de bosc coneguda com la Baga del Castell.

Km. 1,2. (87,7) – Indret conegut com les Llanes. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 1,4. (89,9) – Creuem la riera de Talamanca. Abandonem la pista i pugem pel corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel bosc en direcció E.N.E. Atenció. Hi ha dos corriols que neixen al mateix punt en forma de “V”. Cal agafar el situat més a l’esquerra de tots dos, que es justament el que guanya desnivell de manera més decidida i s’allunya del llit de la riera. Ve ara un tram relativament llarg de pujada pel mig del bosc. El camí no te cap mena de marques, però tota l’estona està molt ben fressat. Aquest bosc es conegut com els Solells del Molí del Menut.

Km. 2,3. (88,8) – Ens incorporem a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Continuem guanyant alçada però d’una manera molt més pausada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,3. (89,8) – Cau de la Guilla. Anem a parar a la part alta de la carena on ens trobem una gran torre elèctrica i un nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, fem un revolt vers a l’oest i de seguida ens tornem a encarar vers al nord. Aquest carena boscosa rep el nom de Serra de Mussarra.

Km. 3,5. (90,0) – Brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte ves al nord.

Km. 3,7. (90,2) – La Mussarra. Mas que resta a la nostra esquerra. Brancal que se’ns incorpora també des de la dreta i que ens fa coincidir de nou amb marques de G.R., en concret del G.R. 3. Seguim tot recte vers al nord per una pista bastant horitzontal. Cartell indicador.

Km. 3,9. (90,4) – Camps del Casalot. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques de G.R.

Km. 4,1. (90,6) – Bifurcació a la nostra esquerra que ignorem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 4,4. (90,9) – Camps del Francesc. Nova pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta per la pista de descriu un revolt i que comença a perdre alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,6. (91,1) – Nus de pistes. Prenem un camí que fa baixada i que surt vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques G.R.

Km. 4,8. (91,3) – Anem a parar de nou a una pista després d’un tram de corriol, la qual seguirem en sentit descendent vers al nord. Marques G.R.

Km. 5,0. (91,5)Serrat del Llogari. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.

Km. 5,1. (91,6) – Abandonem la pista i baixem pel mig del bosc per un corriol amb forta baixada que surt a la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 5,2. (91,7) – Creuem de manera transversal una nova pista i continuem davallant pel corriol amb pronunciada i decidida baixada. Marques de G.R. Passem per les roques d’en Luan  i el Coll de la Portella.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,8. (92,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.-E.

Km. 5,9. (92,4) – Brancal que neix en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal vers a l’est.

Km. 6,3. (92,8) – Creuem la carretera B-124, ja hi som al límit urbà de la població de Monistrol de Calders. Seguim uns quants metres la carretera vers la nostra dreta, o sigui en direcció est, creuem el pont del Solà i girem vers a la nostra esquerra per l’avinguda del Doctor Tarrés cap al centre de la vila. Marques de G.R. i cartells indicadors.

Km. 6,6. (93,1) – Centre de Monistrol de Carders on trobem l’església de Sant Feliu, creuem la riera de Sant Joan pel pont del rector i encarem un tram de pujada pel carrer del Call per anar a sortir de nou de la població. Cartells indicadors i marques de G.R.

Km. 6,9. (93,4) – Parc del Serrat. Una vegada a la part alta deixem l’asfalt i prenem una ample pista que surt en direcció N.E.. Cartell indicador i marques de G.R. Creuem una zona de bosc coneguda com els Pins del Feliu.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,3. (93,8) – Deixem un brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra. Passem alhora pel costat del cementiri que el localitzem a la nostra dreta. La pista, sense pèrdua possible, ens duu vers al nord, i després vers al N.E.

Km. 7,7. (94,2) – Resclosa de la Païssa. Seguim recte per la pista ample i evident cap al nord, més tard la pròpia pista presenta un revolt, que ens re orienta les passes vers a l’est.

Km. 8,7. (95,2) – Bifurcació. Estem a tocar de la cantera de Pomanyà. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.-N. Marques de G.R. En un tram concret veiem una vista en perspectiva sobre la riera i els anomenats Gorgs Blaus, indret força atractiu, que contrasta amb el paisatge uniforme de bosc de pi de la contrada.

Km. 9,4. (95,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. A la nostra esquerra, un xic per sobre nostre, discorren les aigües de la riera de la Golarda.

Km. 12,3. (98,8) – Mas del Xei. Bifurcació. Seguim la pista que continua tot recte en direcció est i després N.E., marques de G.R. Entrem de ple a l’anomenada Vall de Marfà.

Km. 13,3. (99,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Comencem a perdre alçada.

Km. 13,5. (100,0) – Tanca a la pista. Camí que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem per la pista (marques de G.R.) en direcció N.O. i després N.

Km. 13,8. (100,3) Mas de Datzira, que està a tocar a la nostra esquerra. Continuem per la pista. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,2. (100,7) – Creuem les aigües de la riera de la Golarda. Atenció, no hi ha pont ni pedres que ens ajudin a fer el creuament de la riera ens obligarà a mullar-nos els peus si baixa aigua. Continuem per la pista que ara guanya alçada en direcció S.E.

Km. 14,5. (101,0) – Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 15,2. (101,7) – Bifurcació vers a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal, molt planera, en direcció E.-N.E. Marques de G.R. Aviat passem pel costat del Camps de Marfà.

Km. 16,5. (103,0) –  Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,8. (103,3) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 18,1. (104,6)Salt Candeler. Estem a tocar de la riera de Castellnou. Bifurcació. Ignorem el brancal que se’ns incorpora per la dreta i seguim tot recte en direcció N.-N.E.

Km. 18,3. (104,8) – Creuem el torrent de la Font Candelera. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord. Tornem a guanyar alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,3. (105,8)Vila-rasa. Altiplà des del qual divisem Moià. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Ample pista que deixa a banda i banda entrades a finques particulars. Marques G.R.

Km. 19,9. (106,4)Polígon industrial de Sot d’Aluies. Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E., ja hi som a les primeres cases de la població de Moià.

Km. 20,5. (107,0) – Creuem la carretera N-141c i entrem de ple al casc urbà de Moià. Passem per la Plaça del Moianès, pugem vers al N.E. pel carrer Santa Magdalena que dona pas al carrer del Comerç i després al carrer de Sant Antoni.

Km. 21,0. (107,5) – Església de santa Maria de Moià, centre del poble on hi ha la casa museu Rafael de Casanoves i on finalitza aquests tercer tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/talamanca-vic-41138527