Plans «Last Minute» per a aquest cap d’any? vols perdre’t a la zona més desconeguda i recòndita del Pirineu Català? cap d’any a les Bordes de Tressó i travessa amb raquetes de neu de 4 dies per una de les zones més salvatges, solitàries i desconegudes dels nostres estimats Pirineus.
Amb l´assistència del dissenyador de la ruta: Pako Crestas.
NOTA IMPORTANT: PER AQUESTA ACTIVITAT NO SÓN VÀLIDS ELS BONS REGAL 100,00 EUROS DE «VIATGES MON PETIT»
El programa del trekking (4 dies)
1r Dia – 31 DE DESEMBRE – Trobada al matí. Deixarem el cotxe al poble de Farrera.
Travessia Farrera – Alendo – Mallorís – Pui d’Urdossa – Coll de Trescollo – Portell de Finestres – Vores de Tressò.
CAP D’ANY A LES BORDAS DE TRESSÒ, UN DELS RACONS MÉS ENCANTADORS, SOLITARIS I ENTRANYABLES DEL PIRINEU CATALÀ.
Distància: 19 km 710 m Desnivells: + 1.210 m/- 903 m Punt més alt: 2.218 m Punt més baix: 1.195 m
Hola amics, per aquestes festes de Nadal a reis, us oferim 3 possibles sortides dins del Pirineu Català i evitant el caps de setmana pel possible confinament perimetral.
En la majoria dels casos (a excepció de l’hotel) tenim els establiments reservats en exclusiva pel nostre grup, complint totes les normatives d’aforament i mesures de precaució del covid.
PLACES LIMITADES
I en breu us presentarem els nostres programes dels CLARS DE LA LLUNA, pels caps de setmana del lluna plena de gener, febrer i març.
Just abans de nadal us oferim la possibilitat de participar en el grup obert de la nova VERSIÓ AMB RAQUETES DE NEU DEL TREKKING TERRA INCOGNITA. Amb la participació d’en PAKO CRESTAS com a dissenyador de la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
Del 21 al 23 de DESEMBRE farem la VERSIÓ DE 3 DIES AMB RAQUETES DE NEU DEL TREKKING TERRA INCOGNITA, un increible i espectacular trekking d’hivern per la Vall de Santa Magdalena. Una ruta circular que ens durà a pujar el Pic de la Màniga i voltar per indrets poc coneguts com Ras de Conques, les Bordes de Tressò, Ras de Font Freda, Ars, Civís, Os de Civis i el Bony de la Costa.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
21 de desembre: Etapa Ars – Ras de Conques – Bordes de Tressò
22 de desembre: Etapa Bordes de Tressò – Pic de la Màniga – Bordes de Conflent – Os de Civis
23 de desembre: Etapa Os de Civis – Bony de la Costa – Civis – Ars.
Hola amics, per tal de promoure un dels nostres trekkings preferits que es LA TERRA INCÒGNITA, que discorre al vostant i pel cor de la desconeguda Vall de Santa Magdalena (Parc de l’Alt Pirineu), hem organitzat un primer grup obert (unica edició del 2020 com a grup obert) per la versió de 4 dies prevista pels dies 6-9 d’agost.
En aquest grup jo hi participaré com un mès (Pako Crestas, autor del present blog i dissenyador de la ruta). El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit sobre el cost standard de la ruta auto-guiada.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning llavors es el següent:
6 d’agost – Travesia Os de Civis – Pic Salòria – Ref. Gall Fer.
7 d’agost – Travesia Ref. Gall Fer – Burg – Bordes de Tressò
Introducció:El Pic de Salòria es el cim més alt de la Vall de santa Magdalena i el sostre comarcal de la comarca de l’Alt Urgell.
Cim senyorial, estètic, solitari, amb una ascensió variada, llarga i molt estètica des d’Os de Civis
Temps: 1 hora 45 per l’ascens i 1 hora i 20 minuts pel descens. En total 3 hores i 5 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:634 metres de pujada i 25 de baixada per l’ascens i l’equivalent a l’inrevés pel descens.
Llargària:1 quilòmetres i 750 metres per l’ascens i l’equiparable pel descens.
Dificultat:Alta
Punts d’aigua: A la pròpia collada de Conflent hi trobarem una font.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Coll de Conflent * Abans cim del Salòria. Cota 2.693 m * Pic de Salòria
Punt de partida:Collada de Conflent. Accesible a peu des del Poble d’Os de Civis (pels propis itineraris marcats del Parc Natural de l’Alt Pirineu), o per pista transitable per vehicles 4*4. Per arribar al poble d’Os de Civis ho farem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari: Km. 0,0. Coll de Conflent, 2.177 metres. On trobem una font, un mirador i búnquers de la post-guerra. Ara pujarem vers al nord per l’ample vessant sud de la part baixa de l’aresta S.E. del Salòria. Hi ha un camí ben marcat que puja de manera directa amb una forta pendent. Evident. La traça de la senda discorre en mig de vegetació arbustiva baixa. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,56. Més o menys a l’alçada 2.400 metres anem a parar a l’aresta, la qual ja es ben definida i seguirem pel propi fil o molt a prop del mateix. Camí marcat o semi marcat a trams. Floreix algun greny rocallós sense cap mena de complicació. Pujada monòtona però a alhora atractiva per l’estètica de la pròpia aresta i pels amples horitzons visuals.
Km. 1,4. Abans cim del Salòria. Cota 2.693 m. Traspassem un collet irrisori on amb prou feines perdem un metres d’alçada i emprenem la pujada final de l’aresta de cim.
Km. 1,8-Pic de Salòria. 2.789 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant volta que ens dona una visió variada i complerta de la Vall d’Os de Civis. Atenció. A la zona de la Serrade la Costa de la Servellà el camí està força perdut en mig de la vegetació alta. Tram d’aresta ample que pot ser perdedora en cas de boira o poca visibilitat. Les poques estaques que hi ha acostumen a estar tapades per la herba alta. Després, just passat el Coll de l’Aubaga, hi ha una canal o tallafoc per on el camí fa una baixada molt pronunciada i on també caldrà estar ben a l’aguait per no continuar per la canal i prendre el camí del bosc que neix a la nostra dreta. Tenir en compte aquestes dues advertències per anar amb l’adequada atenció.
Temps:3 hores i 55 minuts
Desnivell:685 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 700 metres
Dificultat:Mitja – Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Hi ha diverses fonts i torrenteres on podem agafar aigua.
Punts de referència:* Os de Civís * riu Salòria * Borda Gavatxó*riu Salòria * Pla de la Cabana* Coll de Conflent *Serra de la Costa de la Servellà * Coll de l’Aubaga * riu de Salòria * Os de Civis.
Punt de partida: poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari:Km. 0,0.Os de Civís. Sortim de l’hostal la font i seguim el tram asfaltat de carretera en direcció oest. Suau pujada.
Km. 0,44. Un corriol neix a la nostra dreta just abans de que la carretera faci un revolt i passi per sobre un pont. Cartell indicador. Prenem aquesta senda que discorre a la dreta de les aigües del riu. Taques grogues. Continuem guanyant alçada.
Km. 0,57. Camí que neix a la nostra esquerra en sentit descendent i que ignorem. Seguim recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,87. Creuem una torrentera en un indret on el camí presenta unes cordes fixes. No hi ha cap dificultat. Només estan de manera auxiliar i poden ser útils si el terreny està mullat o glaçat. Continuem pel camí ascendent vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Creuem per una mena de terrasses alternant zones de camps abandonats amb trams de bosc. Taques grogues.
Km. 1,6. Creuem el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Seguim pel costat esquerra de les aigües pel mig del bosc en direcció oest.
Km. 1,7. Anem a parar a una mena de pista en desús. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta davallant una mica i de seguida tornem a ser-hi a tocar del riu. Continuem orientant les nostres passes cap a l’oest.
Km. 1,8. Creuem de nou el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. El corriol segueix pujant pel marge dret de les aigües vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1.9. Borda Gavatxó. Passat la construcció seguim vers a ponent per un sistema de terrasses amb camps abandonats. Hi ha dos camins paral.lels. Es millor seguir el més alt que alhora es el que te les marques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0. Creuem les aigües d’una torrentera i seguim guanyant alçada pel fons de la vall vers a l’oest. Aquest es el darrer punt d’aigua, a excepció del riu, fins a assolir el coll.
Km. 2,5. Creuem novament el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Una vegada al costat esquerrà de les aigües la senda guanya alçada per un vessant inclinat.
Km. 2.6. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Taques grogues. Ara be un tram de pujada per prats i zones herboses on el camí es difumina i a trams es perd per complert. Es el conegut com Pla de la Cabana. Alguna que altra estaca i taques gorgues disperses. Com a referència haurem d’anar seguint el curs d’una mena de llit de riu sec que resta a la nostra dreta. A mida que ens apropem al coll el camí torna a dibuixar-se i tot plegat es fa més evident.
Km. 4,0. Coll de Conflent. 2.177 metres, poc abans trobem una font on brolla aigua abundant i un mirador. Creuem l’ample pista de terra i justa a la nostra esquerra, neix un camí en direcció est. Taques grogues. Pòster indicador.
Km. 5,0. Font i abreviadors pels bestiar. Seguim flanquejant a mig vessant per la senda ben marcada i per terreny obert en direcció E, tendència S.E. Ens anem apropant a la carena i a mida que ho fem el sender es va difuminant.
Km. 5,6. Serra de la Costa de la Servellà. Pòster indicador. Seguim per dalt de la carena en direcció est una mica a la dreta del que seria la línia divisòria del cordal, flanquejant per la dreta la cota 2.198 metres. Camí perdut, costa de resseguir. Espectaculars vistes sobre les valls del voltant. Alguna que altre estaca solitària que acostuma a ser poc visible per l’herba alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 6,4. Després d’un tram de baixada per herba a ple vessant per terreny inclinat, arribem a un collet a més o menys 2.100 metres d’alçada. Es el moment d’abandonar el cordal i seguir per la nostra esquerra, flanquejant pel vessant nord de la carena vers a l’est, iniciant un flanqueig mitjançant el qual perdem alçada de manera suau però sistemàtica. Entrem dins del bosc. Taques gorgues que costen de localitzar al principi de tot, a les primeres passes per sota el coll. Després el camí es més evident.
Km. 6,9. Bifurcació. Seguim la senda descendent de la nostra esquerra.
Km. 7,0. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció E.N.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,4. Coll de l’Aubaga. Just després d’un marcat revolt abandonem la pista i davallem directament per una canal d’herba que dibuixa una llarga cicatriu descendent pel mig del bosc. Cartell indicador,. Baixada de molta pendent i incòmoda. Cal parar especial atenció a les taques grogues, sobre tot en el punt on es fiquen al bosc de la nostra dreta, moment a partir del qual el terreny es fa més definit i amable. Més tard seguirem per una senda en ziga zaga que va a creuant constantment aquesta mena de tallafoc que ha estat generat per la baixada d’una instal·lació elèctrica. Anem tota l’estona sota les petites torretes metàl·liques. A mida que baixem el poble es fa visible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,7. Estem a les proximitats del riu de Salòria. Anem a parar a un sender transversal que seguirem vers a la nostra dreta transitat al costat dretà de les aigües. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 9,1.Os de Civis.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant excursió circular per boscos que ens descobreix la part intermèdia de la Vall que puja al Coll de Conflent des del poble d’Os de Civís.
Os de Civís (font wikipedia):també anomenat Aós de Civís (antigament Os d’Urgell), és una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l’Alt Urgell, i alhora és el nucli més habitat del municipi. El poble conserva les cases medievals i, actualment, s’hi han construït moltes segones residències.
L’església d’Os, dedicada a Sant Pere, és d’un romànic senzill, presideix des de dalt del turó tot el poble, que s’escampa com un devessall cap als peus del turó.
FOTO PAKO CRESTAS
Tenia un mural pintat al fresc, d’origen gòtic, actualment al Museu Diocesà d’Urgell. És el conjunt pictòric d’El Sant Sopar, de 188 x 263 cm., on predominen els tons grisencs.
Temps:1 hora 45 minuts.
Desnivell:230 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:5 quilòmetres 820 metres
Dificultat:Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Al poble d’Os de Civís. Després anem travessant torrenteres, però no es aconsellable veure l’aigua davant del perill que comporta que el bestiar pastura per la zona.
Punts de referència:* Os de Civís * riu Salòria * Borda Gavatxó * riu Salòria * Obaga d’Os de Civis * Borda de la Plana * Poble d’Os de Civis.
Punt de partida:poble d’Os de Civis, on arribarem per carretera des del país d’Andorra, passant per Sant Julià de Lória i Bixesarri.
Itinerari:Km. 0,0.Os de Civís. Sortim de l’hostal la font i seguim el tram asfaltat de carretera en direcció oest. Suau pujada.
Km. 0,44. Un corriol neix a la nostra dreta just abans de que la carretera faci un revolt i passi per sobre un pont. Cartell indicador. Prenem aquesta senda que discorre a la dreta de les aigües del riu. Taques grogues. Continuem guanyant alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,57. Camí que neix a la nostra esquerra en sentit descendent i que ignorem. Seguim recte. Taques grogues.
Km. 0,87. Creuem una torrentera en un indret on el camí presenta unes cordes fixes. No hi ha cap dificultat. Només estan de manera auxiliar i poden ser útils si el terreny està mullat o glaçat. Continuem pel camí ascendent vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Creuem per una mena de terrasses alternant zones de camps abandonats amb trams de bosc. Taques grogues.
Km. 1,6. Creuem el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Seguim pel costat esquerra de les aigües pel mig del bosc en direcció oest.
Km. 1,7. Anem a parar a una mena de pista en desús. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta davallant una mica i de seguida tornem a ser-hi a tocar del riu. Continuem orientant les nostres passes cap a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8. Creuem de nou el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. El corriol segueix pujant pel marge dret de les aigües vers a ponent. Taques grogues.
Km. 1.9. Borda Gavatxó. Passat la construcció seguim vers a ponent per un sistema de terrasses amb camps abandonats. Hi ha dos camins paral.lels. Es millor seguir el més alt que alhora es el que te les marques grogues.
Km. 2,0. Creuem les aigües d’una torrentera i seguim guanyant alçada pel fons de la vall vers a l’oest. Aquest es el darrer punt d’aigua, a excepció del riu, fins a assolir el coll.
Km. 2,5. Creuem novament el riu Salòria amb l’auxili d’un pont. Una vegada al costat esquerrà de les aigües la senda guanya alçada per un vessant inclinat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.6. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 2,7. Unió de camins. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció est.
Km. 2,9. Un camí en desús se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte per la pista principal. Taques grogues.
Km. 3,0. Creuem les aigües d’una torrentera.
Km. 3,7. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per l’esquerra. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció est. Taques grogues. Estem travessant l’anomenada Obaga d’Os de Civis.
Km. 4,0. Bifurcació. Seguim pel brancal de la pista principal que es el de l’esquerra per seguir tot recte vers a l’est. Al poc ens trobem amb una pista encara més ample a l’alçada d’un revolt, per la qual davallarem vers a l’est.
Km. 4,5. A l’alçada d’un revolt deixem la pista ample i baixem pel mig del bosc per un corriol o drecera de forta baixada. Cartell indicador. Atenció, hi ha un filat just a l’inici del camí que ens dificulta el pas. Taques gorgues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. Anem a parar a la carretera asfaltada per sota de la Borda de la Plana. Davallem per l’asfalt que ja no deixarem fins arribar al punt de partida.
Km. 5,8. Poble d’Os de Civis. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Tan bon punt el Pako va penjar la idea d’aquest nou trekking per l’Alt Pirineu a Grannord ens va captivar la possibilitat de recórrer uns indrets tan autèntics i que ens eren coneguts només parcialment. La veritat és que ara, un cop superats els quilòmetres i el desnivell que constitueixen el circuit , podem dir que ha estat una ruta variada, interessant i també, en certs moments, exigent.
La primera etapa ens porta de Castellbó al refugi de Ras de Conques, passant per Solanell i el Roc Roi. Bonics paisatges i molta calma en arribar al refugi.
Durant el recorregut ja divisem el Pic de Salòria que ens espera a la tercera etapa.
Al refugi hi trobem el Ramón que es disposa a dinar un bon plat d’escudella. En Ramon viatge amb el seu cavall, Samper, i es dirigeix cap a Toulouse. Encara ha de fer més quilòmetres que nosaltres. Passem una vetllada molt agradable. Ens fa d’amfitrió l’Alex, perquè l’Eli no hi és.
La segona etapa ens porta de Ras de Conques a Os de Civis. Passem diversos colls i pugem al Bony de Trescui i el Bony de la Costa. De moment són etapes força factibles que cobrim amb unes 7 o 8 hores, sense pressa. El factor calor és força punyent. Visitem els búnquers que trobem al coll de Conflent. Comencem a ambientar-nos històricament tot imaginat la situació dels que van construir i usar aquestes refugis.
En arribar a Os de Civis ens prenem una cervesa ben fresca a l’Hostal la Font on passarem la nit. Abans de sopar fem un tomb per aquest bonic poble. La gent és força amable.
De bon matí comencem la tercera etapa. Avui pujarem al Salòria i dormirem al refugi Gall Fer. Segueix fent molta calor i per això sortim a les 6 del matí del poble. A les 9 ja som a prop del cim i ens mengem l’entrepà d’esmorzar.
Després de gaudir una bona estona de les fantàstiques vistes des del cim, agafem la carena i fem el Finestres i els dos cims de lo Covil. Dinem al Coll del Pic de la Màniga i decidim baixar cap al Gall Fer. Les papallones inquietes i juganeres ens acompanyen durant gairebé tot el recorregut. També veiem forces àguiles i voltors.
Ja hem cobert tres etapes del circuit. Aquesta tercera ha estat més llarga que les dues primeres. La baixada cap al refugi es fa feixuga. Encara bo de l’aigua fresca de la font que trobem a mitja baixada. Que bona és l’aigua! De la font mateix surt en caminet antic que ens anirà portant per terreny antigament transitat cap al refugi. Al Gall Fer retrobem el Marc i la seva família. Estan enfeinats a la cuina i gaudim de la seva hospitalitat. El Marc s’interessa força per la marxa de la travessa.
El Pako ens ha previngut molt sobre la llargada de quarta etapa. Sortim a les 6 del matí, ben puntuals, i ens dirigim cap a l’alberg de l’Abadia a Montenartró. Ens espera una jornada dura i exigent però plena de vivències intenses. Com cada dia, un estol de papallones bellugadisses ens acompanya bona part de la ruta.
Passem per El Farro i després baixem cap als pobles de Burg i Farrera. Llavors, remuntem cap a les cases d’Alendo fins arribar a Mallolís. Travessant diversos boscos, fent ús de les dreceres que ofereix el camí vell, arribem al coll de Trescollo. Llavors, des del serrat de les Collades ens dirigim cap al Coll de Baladredo.
Tot avançant per terrenys que esborronen, degut als fets que van testimoniar, trobem trinxeres, i fins i tot, restes d’alguna bomba.
No podem evitar situar-nos a la pell dels que van viure la batalla de Baladredo. La guerra és una d’aquelles coses tan inexplicable com absurda. Aquest recorregut per la memòria històrica enriqueix la nostra experiència. Encara som lluny de Montenartró. El dia avança i la calor s’imposa. Hem de davallar La Moleta i baixar cap al riu de Santa Magdalena.
En aquest punt ens costa una mica veure el camí però, entre mapa i Gps, ens reorientem fins a trobar un pont que travessa el riu i ens situa de nou a la bona ruta.
A l’Abadia de Montenartró l’Imma i el Gerad ens fan una càlida acollida que ens ajuda a refer-nos de la llarga etapa. Ens sentim en família.
Això ja s’acaba i només ens queda retornar a Castellbó. Sembla fàcil però aquesta cinquena etapa torna a ser llarga i sobretot calorosa. Al refugi de la Basseta ens refem una mica. Avui mengem l’entrepà de dinar a Turbiàs.
Abans d’arribar a Castellbó trobem la font del Murilló. Un bon traguet d’aigua fresca a punt de de donar fi a la nostra aventura.
Com si de remuntar per una espiral es tractés, anem fent cercles i tornem a passar pel mateix lloc on érem quatre o cinc dies abans, però ara estem enriquits per tots els moments viscuts en una terra que, per a nosaltres, ja ha deixat de ser una incògnita.
A Castellbó, des de la Fonda Lluís, volem agrair a tothom el fet d’haver-nos ajudat a gaudir d’aquesta inoblidable travessa. Salut!
Durant aquest mes de juliol, aprofitant l’edició d’enguany del grup obert que hem fet per recorrer la Terra Incògnita, he aprofitat per millorar i fer una senyalització específica de la ruta, tot demanant els corresponents permisos i consensuant la senyalització amb els Parc de l’Alt Pirineu.
El que es pretén son dues coses, principalment:
No incrementar els senders amb pintura del parc
Aconseguir una senyalització justa però adient per ajudar als participants a la ruta a escollir el camí adequat
To plegat s’ha fet amb el màxim de respecte vers a la natura, clavant els cartellets en pòsters artificials de fusta, en arbres morts o enganxant-los a les pedres
La senyalització només s’ha fet servir en indrets Claus, i ara per ara es sectorial (no compren tota la ruta). Confiem que en els propers dies podem acabar senyalitzant la resta del recorregut i les seves variants, així com desbrossant els trams bruts (que son pocs)
Els trams que ara per ara compten amb aquesta senyalització son:
La pujada a Solanell pel despoblat de sendes
Pujada de Solanell al Coll de Solanell i baixada a Ras de Conques
Trams de Ras de Conques al Bony de Trescui
Del Coll de Conflent a Os de Civis per la Serra de Servellà
Pujada d’Os de Civis a Coll de Conflent per la vall i ascens al Pic Salòria
Baixada a Tressò des del Pic de la Màniga (zona molt provisional on caldrà reforçar la senyalització a consciència)
Pujada de Tressò a Pui d’Urdosa
Baixada de la Castelleta a Montenartró (tram que restarà en desús recuperant-se la ruta original)
Montenartró a Sant Joan de l’Erm (on la pròpia senyalització del parc ja es clara i abundant)
La setmana vinent treballarem en la baixada del Pic de la Màniga al Refugi Gall Fer, del Refugi Gall Fer a Burg, de Farrera fins al Pui d’Urdosa i de la Castelleta a Montenartró per la ruta original (camí de la Moleta)
A principis d’agost del 2016, aprofitant que tenia uns dies per gaudir de la muntanya i de la companyia del meu full, m’he dedidac de nou a recorrer els establiments de la Terra Incògnita amb un doble objectiu: Lliurar els mapes de la ruta als establiments col.laboradors i anunciants i acabar de millorar la senyalització en els trams en els quals no vaig poder treballar a finals de juliol.
Ara ja està tota la ruta standard de 6 o 5 dies ben senyalitzada amb cartellets estratègics als llocs claus. La feina d’aquests dies a consistit en:
Reforçar la senyalització als voltants de Sant Joan de l’Erm Nou – Refugi Basseta a la zona de la Gargallera Coll de Leix.
Advertir de la dificultat de la baixada directa de la Castelleta a Montenartró, només per experts en terreny de difícil orientació i vessants inclinats. Ara per ara resta fora d’us aquesta variant a expenses de acabar de fer una molt bona senyalització de la ruta (ara només hi ha fites) i ficar una corda auxiliar en un tram aeri.
Senyalitzar adequadament la baixada de la Castelleta des de la Casamata de Pedra fins al Planell de la Serra
Pujada de Mallolís a la Borda Peregó i Coll de Trescollo (Vall de Tirvia)
Baixada del Bosc de Virós vers al Refugi Gall Fer pel barranc de Buscallado.
catalonia-trekking 