https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
Al febrer del 2020 varem celebrar la primera edició com a grup obert de la Ruta de la Pau a la Terra Alta. Es tracta d’una ruta que discorre pels escenaris de la Batalla de l’Ebre i que te dos parts ben diferenciades. La zona de muntanya (2 etapes) i la zona de la plana (les altres dues etapes). Jo ja l’havia recorregut de manera integra i havia repassat la senyalització de la pintura, seguint l’encàrrec del Consell Comarcal. Ara toca ja la tercera fase, comercialitzar com agencia de viatges l’anomenada ruta i convertir-la en un producte per conèixer el territori.
El primer dia vàrem començar un pel tard, però de seguida anàrem per feina. El punt d’inici va ser Corbera d’Ebre, i els primers trams, bastant planers, els vàrem fer a un bon ritme. Es tracta d’una mena de triangle allargat que fa una línia entre Corbera i Gandesa per recular una mica més a l’est fins a situar-nos per sota de la Serra de Cavalls, deixant pel mig l’anomenada Serra de Madrona
Només la darrera pujada a la Serra de Cavalls presenta un corriol amb pronunciat pendent, però es un tram massa curt per fer-se feixuc. El punt més alt d’aquest dia es la Punta Rodona, de 640 m d’alçada. Un increïble mirador de la Terra Alta i els Ports. Dalt de la serra es poden veure encara molts vestigis d’antigues trinxeres.
La baixa es fa pel bonic, tranquil i espectacular Barranc del Bous, per finalitzar ja amb la tarda avançada però encara amb quasi una hora de llum al poblets de Pinell del Bari, on fem nit al tranquil i acollidor hotelet de Ca l’Àngel. Cuina casolana com als millors dels elixirs per recuperar forces i preparar-nos per la propera jornada.
Al segon dia, i sempre seguint el P.R., pugem cap a la Serra de Pàndols pel Barranc de Santa Magdalena fins a l’ermita homònima. D’aquí per un curt però encisador tram de bosc arribem a la part alta de la serra on per pista asfaltada assolim el punt més alt de la ruta i també un punt emblemàtic a nivell històric, la tristament famosa Cota 705. Un dels punts on més violent va ser el combat durant l’ofensiva de la batalla de l’Ebre. Dalt de la Serra hi ha el monument a la Quinta del Biberó.
Desprès seguim vers al sud passant pel panoràmic Coll d’en canar per davallar vers al curt però espectacular Barranc de la Fontcalda. Llàstima que aquest sector sigui curt, amb prou feines uns 300 m de recorregut, ja que la seva espectacularitat el converteix en un dels trams més encisadors de la travessia.
La Fontcalda està tancada a cal i canto. Seguim pel G.R. fins a Prats del Comte on també ho trobem tot tancat. Cap bar on fer un beure i un refrigeri. Cansats ja d’un jorn llarg remuntem la darrera serra per anar fins a Bot.
Avui ha estat una jornada llarga, exigent, però a l’hora la més atractiva del trekking. Nit a l’acollidora casa rural de Cal Tomàs. Tracte i servei excel·lent. Tot un plaer per recuperar-nos del jorn clau de la ruta. Ja tenim mig recorregut a la butxaca !!!
El tercer dia el paisatge canvia radicalment, anem ja per zona de camps i conreus, primer per la via verda i desprès pels darrers trams de bosc i corriols per pujar a Coll de Moro, un dels altres punts de principal interès històric de la ruta de la Pau, ja que aquí hi havia el lloc de comandament de Franco.
Vesprada a Vilalba del Arcs, al bonic hotelet del Nou Moderno, amb un disseny exquisit i una cuina sofisticada i excel·lent. Com tots tres establiments de la ruta, un 10 sobre 10. Nit de rua de carnestoltes, força animada i treballada malgrat tractar-se de la rua d’un poble relativament petit.
Al quart dia potser es el més monòton de tots. Com ja es l’últim jo crec que ajuda a passar-ho millor, i malgrat que el trajecte es el més llarg de tots el quilòmetres, es el que més ràpid es fa al tractar-se integrament d’un sistema de pistes.
Bona part del trajecte es fa sota la vigilància dels enormes molins de vent, que resulten impressionants per les seves dimensions i els sorolls que emeten, sobretot quan passes a tocar d’ells. Tenen quelcom de fantasmagòric.
El darrer dia es passa pel poble de la Fatarella i es conclou el recorregut a Corbera d’Ebre. Es passa també per zona de trinxeres i indrets on hi ha cartells que ens recorden que aquella va ser la línia de front. Sembla mentida, més amb la perspectiva de la pau i tranquil·litat actual, que aquests mateixos escenaris es van omplir de sang i dolor fa més de 70 anys.
La ruta de la Pau es un bon homenatge als que varen lluitar contra el feixisme i les dictadures, sistemes polítics completament injustos i tercermundistes que avui en dia encara ens governen de manera més o menys clara. Resta molt per fer. De vegades la pau, tanca les boques i lliga les mans, només et deixa les cames per fugir … de vegades la Pau.
Us animem a conèixer aquest solitari i tranquil recorregut de la Terra Alta, caminar amb els peus i amb el cor, i sentir en l’ànima el pes de la memòria històrica.
Ruta realitzada a finals de febrer amb la companyia de Abel González, Teresa Alfranca i Salvador López. I en el meu pensament, durant aquests 4 dies, el record de l’avi Venanci, que va formar part de la quinta del biberó i va haver de patir l’exili.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 