PEDRAFORCA DES DE GÒSOL – EL CAMARIL (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: El present itinerari descriu la part practicable amb raquetes del que, en època estival, seria la pujada des de Gósol vers a la Canal del Verdet. Es tracta d’una bonica i espectacular excursió, malgrat que no acabi en cim.

De fet, en la disciplina de les excursions en raquetes, moltes vegades el cim no forma part de la part més important del periple, ja que moltes vegades el que el muntanyenc pretén es tan sols endinsar-se a les zones altes i remotes per tenir bones perspectives, tan generals com locals. La vista des de dalt del Camaril, sobre aquest vessant feréstec del Pedraforca, ben val la pena.

FOTO PAKO CRESTAS

Per suposat podem continuar l’ascensió fins al cim. Caldrà portar piolet, grampons i opcionalment corda i quelcom d’assegurança per escalada mixte, fàcil però vertiginosa. Continuar vers al Pedraforca a l’hivern, més enllà del Camaril, es passar de l’excursionisme hivernal de raquetes a la més rigorosa ascensió d’alpinisme de baixa – moderada dificultat.

Punts de referència: * Gósol * Coll de la Guardia * Coll de Font Terrers * Pla del Martí * Font de la Portella * Collada del Teuler * Set Fonts * Prat Sobirà * El Camaril

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 30 minuts per l’ascens. Per baixar comptar quelcom menys de 2 hores.

Desnivell: 813 metres de pujada i l’equivalent pel descens.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Poble de Gósol. Opcionalment, si la neu està alta o no hi ha als voltants del poble, es possible plantejar-se iniciar l’excursió des del

Coll de Font Terrers, accessible amb vehicle per una pista forestal que neix com a un brancal que neix al marge dretà de la carretera que va de Gósol en direcció al Coll de la Josa.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés: Per arribar a Gósol prendrem per carretera pel trencall que neix de l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol passarem per Saldes.

On dormir: Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la millor alternativa es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció itinerari: Sortirem de la Plaça central de Gósol. 1.426 metres. On hi trobem l’ajuntament. Prenem el carrer que puja vers al N.E. (cartell indicador), després el primer carrer cap a l’esquerra i continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges. En aquest primer trajecte, molt difícilment hi trobarem neu suficient com per anar amb raquetes. Bifurcació de camins (0,25 h).

Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra fins arribar al Coll de la Guardia (0,35 h) Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps, que ja acostumen a estar nevats a l’hivern estricte, tot anant cap al nord. A l’altre extrem de les planícies caldrà continuar en horitzontal vers al nord a mitja alçada del vessant boscós. Poc abans del Coll hi trobem les marques del P.R. corresponents a un camí que prové de menys alçada. Seguim cap al nord, tot coincidint amb l’esmentat P.R. per arribar a l’ample Coll de Font Terrers. (0,50 h) Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles quan no hi ha neu. Cas de que no hi hagi neu a cotes baixes, es possible accedir fins aquest punt amb vehicle i estalviar-nos aquest primer tram de l’excursió. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador.

El camí continua per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada, fins arribar al Pla del Martí (tram on coincidim amb l’itinerari 7). Bifurcació de camins, Prenem la branca que surt cap a la dreta en direcció est i que puja pel fons de la Coma dels Caners, just a l’esquerra de la torrentera. En aquesta bifurcació deixarem de banda les marques de GR i continuarem per les de PR (grogues i blanques). A la pròpia bifurcació hi ha un rètol indicador. Passem pel costat de la Font de la Portella, que a l’hivern acostuma a no ser visible. Continuem pujant pel fons de la coma sense pèrdua possible, tot seguint les taques blanques i grogues. Collada del Teuler. (1,45 h) 1.964 m. Bonic replà en mig d’una clariana del bosc. Ja estem a l’aresta. Dalt nostre, cap al sud, divisem les partes del Roc de Set Fonts. Haurem de continuar en tendència a la dreta (marques de PR), i evitar l’aresta en aquest primer sector pel costat orientat a ponent, flanquejant dons la zona de grenys rocallosos.

El panorama es torna a obrir a les Set Fonts. (1,55 h) Deixem enrere el bosc i entrem en una zona de rampes nevades. Continuem les marques de P.R, aquesta vegada indicats gràcies a la presencia de pilons de fusta de poc més de mig metre (si la neu es abundant fàcilment quedaran soterrats). Continuem pujant, primer cap al sud a mitja pendent i després vers al S.E., anem a la recerca de l’aresta, tot anant pel fons una coma molt poc marcada, ja que està força oberta. En general el terreny es força evident. Tornem dalt de l’aresta a l’anomena’t Prat Sobirà (2,15 h). Anem per dalt de l’aresta vers al S.E. Pugem fins al fals cim de El Camaril, a 2.239 metres, que ens permetrà una bonica panoràmica local del vessant nord i nord-oest del Pedraforca i serà el punt culminant accessible amb raquetes. (2,30 h). Cal tenir en compte que, segurament, la darrera fase de l’ascensió, aquella que roman per l’aresta, no sigui transitable amb raquetes, ja que presenta trams rocallosos que només resten sepultats per la neu en situacions de grans nevades sense vent.

Descens pel mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

FOTO PAKO CRESTAS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s