Propera edició de grup guiat de la MICROCREMADA CENTRAL per acomidar la temporada estival. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 11 al 13 de setembre farem la MICROCREMADA CENTRAL amb la variant del PONT CABRARIS, on encara podrem gaudir d’un bon bany al riu (per valents). Un recorregut variat i molt divertit amb bonics trams de corda. A part del curiós i atractiu Pont Cabraris coneixarem altres indrets imprescindibles de la ruta del Caracremada com Busa, Cap de Verd, Sant Llorenç de Morunys i Gósol.
El planning es el següent:
11 de setembre. Inici ruta a Gòsol – tram Gòsol – Cap del Verd – Sant Llorenç de Morunys
12 de setembre. Sant Llorenç de Morunys – Serra de Busa – Aiguadora
13 de setembre: Aiguadora – Pont Cabraris – Gósol
POSSIBILITAT DE PASSAR L’EMBASSAMENT DEL PANTÀ DE LA LLOSA AMB CAIAC (increment 15,00 euros)
Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.
Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions «running» de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.
El planning serà el següent:
18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.
EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.
PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813
La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).
Aquests 9 cims son:
CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.
PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.
CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.
PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.
PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.
COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.
TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 «100 cims» del Caracremeitor.
TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.
COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.
Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!
Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.
Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?
Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)
Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.
Llargària: 32 Km 670 m.
Punt més alt: 2.506 m.
Punt més baix: 1.104 m.
Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
2n DIA: GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Punt d’inici: Molí de Gósol
Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).
Llargària: 40 Km 110 m.
Punt més alt: 2.386 m.
Punt més baix: 888 m.
Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA
Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punt final: Mas Pujol (Valldora)
Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.
Llargària: 29 Km 280 m.
Punt més alt: 1.522 m.
Punt més baix: 755 m.
Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.
Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)
Punt final: Rasos de Peguera.
Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.
L’any 897 va ser ferit de mort a Valldora, actualment, un veïnat del municipi de Navès (Solsonès)— el comte Guifré de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de Cerdanya i de Conflent,anomenat el Pilós, dependent del poder franc. El comte Guifré, nascut l’any 840, va morir als 57 anys a causa de les ferides rebudes en un enfrontament armat entre el seu exèrcit i el del valí de Larida (Lleida) Llop Ibn Muhàmmad. Aquell enfrontament es va produir en el decurs d’una expedició de càstig que el valí de Larida havia ordenat contra les terres de frontera que havien estat repoblades per comunitats cristianes dependents del poder comtal.
A finals de la centúria del 800, la frontera entre els comtats pirinencs de l’Imperi franc i el conglomerat de taifes independents islàmiques no era estàtica ni precisa. Les fonts revelen que aquella frontera podia tenir quilòmetres d’amplada, una franja de territori despoblat considerada terra de ningú. Guifré el Pilós, durant el seu govern, va desplegar una gran obra repobladora al territori de l’actual Catalunya central,que acabaria incorporant als seus dominis i, en conseqüència, també als dominis de l’Imperi franc. L’avenç de la repoblació cristiana va ser interpretat pels musulmans com una amenaça que provocaria l’expedició de càstig.
La llegenda atribuïa a Guifré el Pilós la creació de la senyera catalana. Però el cert és que les quatre barres no es convertirien en l’ensenya catalana fins un segle llarg més tard. Guifré el Pilós passaria a la història com el primer comte de la Septimània, la regió de l’Imperi franc limitada per Narbona al nord i per Barcelona al sud, que va convertir el seu càrrec en hereditari. I això va ser possible gràcies a la lleialtat a la branca legítima dels emperadors francs. D’aquesta forma, Guifré iniciava la dinastia comtal barcelonina, que governaria el país durant més de cinc segles, fins a l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara arran del polèmic Compromís de Casp, l’any 1412..
Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.
Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.
FOTO PAKO CRESTAS
Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.
Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies «Moroto» «Passos-llargs» «Peus-llargs», «Capità Raymond» «Ramón Llaugí» o «Caracremada», que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.
Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..
Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.
El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.
L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.
El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.
Introducció: Llarga i variada volta pel cor salvatge i indòmit de les serres petites de Busa: Llengots i Valielles. Llàstima que la part inicial de l’itinerari estigui mancat d’un traçat net, ja que la resta discorre per camins evidents. Confiem que en un futur es pugui solventar aquesta trava que presenta aquest bonic itinerari.
Temps: 4 hores 20 minuts.
Desnivell: 518 metres de pujada ai 518 metres de baixada
Llargària: 8 quilòmetres 590 metres
Dificultat: Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tot el camí. A Cal Saragossa hi ha un punt d’aigua.
Punts de referència:* Cal Saragossa * Rasa de Cal Teuleret * Collada de la Mata * Canal de Vidarca * Rasa de Cal Ballarà * Pantà de la Llosa de Cavall * Runes de Cal Ballarà * Grauet de Llengots * Coll de Maçana* Coll de Vera * Solei de Valielles * Roc de les Tres Creus * Grauet de Valielles * Bosc de Valls * Rasa de Can Busoms * Mal Pas * Casa de Colònies Aiguaviva * Cal Saragossa
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Cal Saragossa. Casa rural accessible per una pista de terra en bon estat que neix a la carretera LV-4241 a les proximitats del Pont de Valls. Cartell indicador. La majoria del trajecte d’aproximació a la casa rural es comú amb el de la casa de colònies Aiguaviva.
Itinerari:Km. 0,00. Cal Saragossa. Prenem la pista que continua cap a ponent i que neix a tocar de la casa, a la zona d’aparcament.
Km. 0,57 – Rasa de Cal Teuleret (Poc abans hi ha les runes ja poc visibles del Cal Teuleret). Travessem el llit de la torrentera normalment seca per un pontet, anem a parar a un prat idíl·lic que creuarem pel mig. A partir d’aquest punt el camí desapareix i tant sols seguim el traçat d’un corriol sinuós mig perdut.
Km. 0,83 – Collada de la Mata. Traspassem una mena de collada en mig del bosc i creuem en descens un primer trams d’espadats de sorra vermellosa. Davallem de nou al fon d’una valleta al final de la qual hi ha una zona d’aiguamolls
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,2 – Canal de Vidarca. Tornem a remuntar pel mig del bosc sense camí clar, sempre cap a ponent, per passar un segon espadat on trobem el terreny descarnat i el llit de sorra vermellosa. Davallem de nou pel mig del bosc a la recerca de les proximitats del riu.
Km. 1,6 – Rasa de Cal Ballarà. Anem a parar a un camí que voreja al marge del Pantà de la Llosa de Cavall.
Km. 1,8 – Runes de Cal Ballarà.Poc visibles. Resten a la nostra dreta. En aquest punt deixem la senda que va vora el pantà i prenem un corriol poc marcat al principi que puja vers a la nostra esquerra i comença a guanyar alçada pelo mig del bosc en direcció S.O. Poc a poc el camí es va definits i torbarem taques grogues antigues.
Km. 1.9– Bifurcació. Seguim el corriol de l’esquerra malgrat que a primera vista no es tant clar i la tendència natural es a seguir a la dreta. Aquesta segona alternativa ens duu en breu a un senda que es va difuminant fins a que desapareix. Seguint cap a l’esquerra pugem de manera directe i anirem trobant taques grogues. Seguim ara un llarg tram de corriol per terreny salvatge i pujant de manera continuada en direcció S.S.O.
Km. 3,2 – Grauet de Llengots. Traspassem el collet i davallem per la senda en forta baixada vers al sud. A mitja baixada passem pel costat de les runes del mas de Llengots.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,5 – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est, iniciant de nou un tram de pujada. A partir del moment en que la pista deixa el llit sec de la vall es transforma en corriol ben marcat.
Km. 4,5 – Coll de Maçana, 1.208 metres. En camí ben marcat passa de la solana a l’obaga i continua flanquejant vers a l’est.
Km. 5,3 – Coll de Vera. 1.231 metres. Punt més alt de l’excursió. La senda davalla vers a llevant a mig vessant fent un llarg flanqueig per l’anomenada Solei de Valielles.
Km. 5,6.- Curiós forat al costat mateix del camí, quasi al mig del traçat. Vigilar amb no ficar una cama dintre.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 6,2. Bifurcació. Costa de veure. Fita a la cruïlla. Just hem d’abandonar el corriol principal que davalla i agafar un senda, al principi poc marcada, que puja en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra per un prat sec. Dirigim les nostres passes vers al N.E.-E. Al poc passem pel costat de l’anomenat Roc de les Tres Creus.
Km. 6,6 – Just abans de que la senda comenci a perdre alçada trobem una bifurcació. Es poc visible, però dos grans fites a costat i costat del camí ens donen una bona referència. Pugem dons vers a la nostra esquerra per un sender secundari un xic en desús i brut, en direcció nord.
Km. 6,8 – Nova bifurcació. Seguim pujant vers a la nostra dreta deixant de banda el corriol que continua flanquejant a l’esquerra. Forta pujada per una mena de canal.
Km. 6,9 – Grauet de Valielles. 1.174 metres. Traspassem el coll i davallem pel corriol del vessant contrari, entrant a l’obaga. Així com la senda de pujada fins al coll estava un mica perduda, a partir del moment en que traspassem la carena la mateixa està més neta i ben marcada, segurament pel tipus de vegetació. Davallem pel Bosc de Valls, seguint la Rasa de Can Busoms. A mitja baixada hi ha un tram conegut com el Mal Pas, on hi ha una mica d’estimball al costat de la senda, si be en cap moment trobarem un tram difícil o perillós.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,8 – Trobem un dipòsit i una pista que neix just aquí, reemplaçant el corriol. Continuem davallant en direcció S.O.
Km. 8,1 – Casa de Colònies Aiguaviva. A partir d’aquest punt la pista dona pas a un vial pavimentat.
Km. 8,3 – Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc s’acaba d’asfalt i fem un revolt ascendent vers a la nostra dreta ja per pista de terra. Estem al vial d’accés de vehicles de Cal Saragossa.
Km. 8,6 – Cal Saragossa. Final d’aquest variat i salvatge periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Camí en desús però amb un gran potencial cas que es condicionés i estigués en bon estat, ja que va per un dels paratges més tranquils i salvatges de la Vall de Lord amb excel·lent vistes vora el pantà i la possibilitat de gaudir de bons banys a l’estiu.
Dalt del Castellot i trobem les runes del que en el seu dia deuria ser una torre de guaita.
Temps: 1 hora 50 minuts per anar i l’equivalent per tornar.
Desnivell: 170 metres de pujada i 134 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 3 quilòmetres 540 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tot el camí. A Cal Saragossa hi ha un punt d’aigua.
Punts de referència:
Accés al punt de partida:Cal Saragossa. Casa rural accessible per una pista de terra en bon estat que neix a la carretera LV-4241 a les proximitats del Pont de Valls. Cartell indicador. La majoria del trajecte d’aproximació a la casa rural es comú amb el de la casa de colònies Aiguaviva.
Itinerari:Km. 0,00. Cal Saragossa. Prenem la pista que continua cap a ponent i que neix a tocar de la casa, a la zona d’aparcament.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,57 – Rasa de Cal Teuleret (Poc abans hi ha les runes ja poc visibles del Cal Teuleret). Travessem el llit de la torrentera normalment seca per un pontet, anem a parar a un prat idíl·lic que creuarem pel mig. A partir d’aquest punt el camí desapareix i tant sols seguim el traçat d’un corriol sinuós mig perdut.
Km. 0,83 – Collada de la Mata. Traspassem una mena de collada en mig del bosc i creuem en descens un primer trams d’espadats de sorra vermellosa. Davallem de nou al fon d’una valleta al final de la qual hi ha una zona d’aiguamolls
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,2 – Canal de Vidarca. Tornem a remuntar pel mig del bosc sense camí clar, sempre cap a ponent, per passar un segon espadat on trobem el terreny descarnat i el llit de sorra vermellosa. Davallem de nou pel mig del bosc a la recerca de les proximitats del riu.
Km. 1,6 – Rasa de Cal Ballarà. Anem a parar a un camí que voreja al marge del Pantà de la Llosa de Cavall.
Km. 1,8 – Runes de Cal Ballarà. Poc visibles. Resten a la nostra dreta. Seguim vora el pantà vers a l’oest seguint un corriol poc marcat.
Km. 2,5 – Rasa dels Arbres Blancs. Creuem una zona de aiguamolls secs a la proximitat de la llera de la rasa. Es el moment de deixar el voral del pantà i el corriol que hem anat resseguint fins aquest punt i pujar pel mig del bosc (senda molt poc marcada i a estones completament perduda), remuntant per suau pendent vers al O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,8 – Can Franc. Mas en runes en una mena de collet. Just aquí neix una pista en desús que davalla vers a l’oest.
Km. 3,0 – Rasa del Forat. Estem de nou a tocar de les aigües del Pantà de la Llosa de Cavall en un indret on la línia d’aigua fa una entrada. Seguim per la pista, ara ascendent, vers al oest.
Km. 3,3 – Arribem a una mena de casa pre fabricada horrible. Seguim per la senda ascendent que neix vers a l’esquerra de l’entrada de la casa i que ens durà sota el cingle del Castellot.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,5 – Essent a peu de paret flanquegem vers a la dreta i després pugem pel mig del bosc, sense camí i per terreny brut, per tal de coronar el Castellot Vell, 894 metres, on trobarem les runes de l’esmentada fortificació. Final de l’excursió.
Retorn: Desfent íntegrament les nostres passes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: La Serra de Busa, la pugem per on la pugem, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i la seva tranquil·litat.
Aquesta alternativa es bona per dies calorosos, on pujar pels vessants que donen a sud i est son veritables pertinències. Destaca el tram de bosc ombrívol i fresc que discorre per sota el cingle nord de Busa i cal dir que, de totes les excursions del present recull, es l’única que assoleix el punt més alt de la Serra, el Cogul, amb 1.526 metres.
Temps: 3 hores i 45 minuts per l’anada i quelcom més de 3 hores per la tornada.
Desnivell: 896 metres de pujada i 216 metres de baixada pel trajecte d’anada. Desnivells que doblarem en sentit invers si davallem pel mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 11 quilòmetres 900 metres
Dificultat: Mitja – Alta.
Punts d’aigua: Tan sols hi ha una font (que de vegades està eixuta) a les proximitats de Sant Andreu de Valielles. També a dalt de l’altiplà, i una mica fora del trajecte descrit (caldrà desviar-se uns 10 minuts a peu), hi trobem la font de l’Empedreguer, a les proximitats de la Casa Vila.
Punts de referència:* Molí de Bancells *Valielles de Busa – Sant Andreu de Valielles * Rasa de Valielles * Portell de Vilamala * Mas de Vilamala * Canal de Casa Vila * Collada de Casa Vila * Serrat del Cogul * Collada de Casa Vila * Casa Vila * Creu de Capolat * Presó de Capolat
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Molí de Bancells. 870 metres. Des del càmping d’ Aiguadora davallem per la carretera d’accés fins a la carretera BV-4241. Prenem la mateixa direcció Sant Llorenç de Morunys però, al pocs metres, just a l’altre costat del pont de Llinars, agafem un trencall descendent per una pista de terra que surt vers a la nostra esquerra (cartell indicador “Sant Pere de Graudescales”) a la que arribem al pont que hi ha sobre el riu deixem el cotxe al marge dret (petita esplanada), no cal passar a l’altre costat del riu.
Itinerari: 0,00 h.Molí de Bancells. 870 metres (situat a l’altre costat de les aigües). Sense necessitat de creuar el riu, seguim per la pista ascendent que continua tot recte vers a l’oest, amb ràpida tendència a dirigir-se vers al S.O. Es una pista ample i evident que caldrà seguir sense possibilitat de pèrdua.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Valielles de Busa, amb l’església de Sant Andreu de Valielles. La pista flanqueja la construcció per l’esquerra i continua en direcció oest, amb un primer tram bastant horitzontal.
1,05 h. La pista travessa una torrentera seca, es la Rasa de Valielles. A partir d’aquest moment descriu uns revolts ascendents i s’orienta vers al sud tot passant per una mena de gorga o pas estret conegut com el Portell de Vilamala.
1,15 h. Mas de Vilamala. 1.070 metres. Continuem per la pista ben marcada vers a la nostra dreta, en direcció O, tendència N.O. fent un tram de suau pujada.
1,24 h. Bifurcació. Deixem de banda la pista de la dreta i continuem pel brancal de l’esquerra.
1,30 h. Una nova pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada de manera suau però constant vers al S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,40 h. En una zona de revolts, ja amb una pujada més pronunciada, trobem un nou trencall que surt vers a la nostra dreta i que obviarem per seguir tot recte. Poc després, superat el tram de revolts, la pista es re orienta vers al E.-S.E. i mica en mica es va convertint en un camí ample.
1,50 h. Trobem un camí que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que s’orienta vers a l’O.S.O. Es el moment de deixar la pista per prendre aquest bonic corriol. Segueix ara un tram molt atractiu on el camí ben traçat discorre pel mig de l’ombrívol bosc a recer de les cingles del vessant nord de Busa. Llarg trajecte amb bastants trams horitzontals sense pèrdua possible, al no haver-hi senders alternatius.
2,23 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra (fites) i que puja en direcció sud fent ziga zagues i guanyant la Canal de Casa Vila. En la part alta el camí discorre per algun tram rocallós, sense cap mena de complicació. Fites.
FOTO PAKO CRESTAS
2,40 h. Collada de Casa Vila. 1.466 metres. Ja hi som a la part alta del Serrat. De cop i volta sortim de la canal i de la frondosa vegetació, per trobar-nos amb un espai obert i grans vistes panoràmiques. Si volem fer el cim més alt de la Serra caldrà seguir l’ample llom amb camí marcat i evident. Ara la vegetació ja es baixa, matolls, i tenim molt bona perspectiva de cap a on em d’encarar les nostres passes. L’aresta la seguirem en direcció N.O.
2,50 h. Serrat del Cogul. 1.526 metres. Cim culminant de la Serra de Busa. Bones vistes panoràmiques ampliades sobre les que ja hem pogut gaudir durant el darrer tram de pujada. Després de la visita al cim tronarem a davallar vers al coll tot desfent les nostres passes.
2,55 h. Collada de Casa Vila. Baixem ara vers al sud. Al principi encara trobem alguna que altre traça de corriol ben definit en mig de la zona de matolls, però més tard en ferm es fa més pedregós i amb còdols i es fa més difícil trobar les traces d’un camí ben marcat, ja que el pas de bestiar ha omplert tot de multitud de traces. No obstant el terreny es evident i no hi ha pèrdua possible, sobretot per la propera referència del mas de la Casa Vila.
3,10 h. Casa Vila. 1.358 metres. Anem a parar a l’ample pista horitzontal que seguirem vers a l’oest. Marques grogues de la ruta del Caracremada. A la part final la pista es converteix en un marcat camí i passem per un indret on trobem una curiosa veta mineral al terra amb cristalls brillants.
FOTO PAKO CRESTAS
3,30 h. Creu de Capolat. 1.340 metres. Taula panoràmica. Seguim pel costat sud de l’aresta per l’ample corriol que ens porta vers a la presó, seguint en direcció oest. Taques grogues.
3,45 h. Presó de Capolat, 1.310 metres. Accedirem per la passarel·la d’entrada. Aquesta torre, encinglada per a tot arreu, es va utilitzar com a presó pels presoners de guerra francesos durant l’ocupació de Napoleó, llavors hi havia una passarel·la de fusta que era enretirada i que anul·lava l’única sortida a peu d’aquest turonet encinglat; d’aquí be que ens convertís en una veritable presó natural.
Descens: El millor serà combinar aquesta pujada amb la baixada per Sant Pere de Graudescales. (buscar la corresponent fitxa amb el cercador)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Agradable i llarga excursió per arribar a la Presó de Capolatell tot passant per la joia romànica de Sant Pere de Graudescales. Hi coincidim amb el trajecte de la travessa de l’altiplà de Busa de la jornada de la ruta del Caracremada.
Excursió molt adient per fer-la a la tardor o a la primavera. A l’estiu pot resultar molt calorosa al ser força soleia.
Temps: 3 hores i 45 minuts per l’anada i quelcom més de 3 hores per la tornada.
Desnivell: 588 metres de pujada i 148 metres de baixada pel trajecte d’anada. Desnivells que doblarem en sentit invers si davallem pel mateix indret.
Llargària: 12 quilòmetres 600 metres
Dificultat: Mitja – Alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: Destaca la font de l’Espedreguer a la part alta de Busa, no obstant es del tot imprescindible començar l’excursió ben aprovisionats d’aigua, ja que la necessitarem per la llarga pujada.
Punts de referència:* Molí de Bancell * Mirador dels Presidents * Gra d’Escales * Creu del Pelegrí * Coma d’Escales * Sant Pere de Graudescales * Grau de Ca l’Esguerrat * Rasa de les Collades * Cingles de les Estaques * les Collades * Grau de les Collades * Sant Cristòfol * font de l’Espedreguer * Casa Vila * Creu de Capolat * Presó de Capolat
Accés al punt de partida: Molí de Bancells. 870 metres. Des del càmping d’ Aiguadora davallem per la carretera d’accés fins a la carretera BV-4241. Prenem la mateixa direcció Sant Llorenç de Morunys però, al pocs metres, just a l’altre costat del pont de Llinars, agafem un trencall descendent per una pista de terra que surt vers a la nostra esquerra (cartell indicador “Sant Pere de Graudescales”) a la que arribem al pont que hi ha sobre el riu deixem el cotxe al marge dret (petita esplanada), no cal passar a l’altre costat del riu.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h.Molí de Bancell. 870 metres. Creuem el riu i seguim la pista vers al sud, tot passant pels costat de la pròpia construcció del molí. Marques de G.R. La pista, ample però no transitable per vehicles donat el seu malestar, no te pèrdua possible. S’alternen trams horitzontals amb sectors de suau pujada.
0,35 h. Mirador dels Presidents, 925 metres, a la punta de l’anomenatGra d’Escales, molt a prop hi torbem també la Creu del Pelegrí.Estem en el punt més alt d’aquest sector de pista. Tan el mirador com la Creu es localitzen en un revolt exterior amb bones vistes panoràmiques parcials. Sota nostra, amb la forma de creu, hi localitzen l’església de Sant Pere de Graudescales. Continuem per la pista, que ara per alçada de manera decidida i s’orienta vers al E.-S.E.
0,40 h. Coma d’Escales. Passada la torrentera que acostuma a estar eixuta, la pista es re orienta vers a l’oest i després, gradualment, cap al sud, continuant la seva decidida davallada. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Bifurcació. Deixem la pista principal amb marques de G.R. i prenem el brancal vers a la dreta, passant per sobre d’un pont que ens duu al marge de ponent de les aigües per orientar les nostres passes vers al nord. Marques grogues de la ruta del Caracremada.
1,00 h. Sant Pere de Graudescales. Una de les joies del romànic català. 825 metres. Final de la pista. Seguirem ara el camí ascendent que puja vers a la nostra esquerra, vers a l’oest. Al principi es una mena de pista en desús o camí ample, que ràpidament es converteix en corriol per pujar de manera decidida. Taques grogues de pintura.
1,15 h. Unió de camins. Seguim la drecera vers a la nostra esquerra. Camí en tendència ascendent estret però ben traçat, que ens porta primer vers al S.O. i després vers al S.E. Marques de pintura groga. Passem per un tram on el camí va per sobre els espectaculars cingles del Grau de Ca l’Esguerrat. Després creua una mena de torrentera seca coneguda com la Rasa de les Collades i després descriu una nova pujada en diagonal per un tram on ja torna a ser un camí ample o pista en desús. Marques grogues.
1,50 h.Cingles de les Estaques. Anem a parar a una ample pista que talla el camí en perpendicular. Seguirem la mateixa vers a la nostra dreta en sentit ascendent i sempre vers a l’oest. Aquest següent tram es fa un xic monòton i pesat. Sens dubte es el sector més desagraït de la present excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
2,10 h. Bifurcació de pistes. Estem a l’indret conegut com les Collades. Seguim la pista ascendent de l’esquerra. Marques grogues. A continuació la pista fa un parell de revolts tancats. Poc després passem per l’anomenatGrau de les Collades que representa l’ impàs entre la zona de bosc i l’inici de l’altiplà de Busa. El paisatge canvia radicalment i ara transitem pel mig de zones obertes amb pastures i planícies. Seguirem sempre per l’evident pista, bastant planera una vegada superat el Grau, i que ens duu vers a l’oest. Taques de pintura groga.
2,40 h. Unió de pistes. Seguim tot recte vers a l’oest.
2,55 h. Bifurcació. Seguim el brancal que puja suaument vers a la nostra dreta en sentit N-N.O. al poc deixem a la dreta una nova bifurcació que ens duu a la propera església de Sant Cristòfol, a la qual no haurem d’arribar ja que nosaltres continuem per la pista principal que segueix a l’esquerra. Marques de pintura groga.
3,05 h. Trencall de la font de l’Espedreguer. Malgrat que la font resta 200 metres al marge de l’excursió, ben val la pena apropar-nos i gaudir d’una merescuda pausa en un entorn complement bucòlic. Tant si fem la pausa com si continuem estrictament amb l’itinerari descrit, em de continuar la pista principal vers a l’oest. Marques de pintura groga.
3,10 h. Casa Vila. 1.358 metres. La pista passa just pel costat esquerra del gran mas. Continuem la mateixa sempre cap a ponent. A la part final la pista es converteix en un marcat camí i passem per un indret on trobem una curiosa veta mineral al terra amb cristalls brillants.
FOTO PAKO CRESTAS
3,30 h. Creu de Capolat. 1.340 metres. Taula panoràmica. Seguim pel costat sud de l’aresta per l’ample corriol que ens porta vers a la presó, seguint en direcció oest. Taques grogues.
3,45 h. Presó de Capolat, 1.310 metres. Accedirem per la passarel·la d’entrada. Aquesta torre, encinglada per a tot arreu, es va utilitzar com a presó pels presoners de guerra francesos durant l’ocupació de Napoleó, llavors hi havia una passarel·la de fusta que era enretirada i que anul·lava l’única sortida a peu d’aquest turonet encinglat; d’aquí be que ens convertís en una veritable presó natural.
Descens: pel mateix itinerari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 