ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SENDERS DEL 1714 – TRAM CARDONA – PRATS DEL REI

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (429,7) – Essent a la plaça de la Fira, al centre del poble de Cardona, entre l’ajuntament i l’església de Sant Miquel, davallem per unes escales metàl·liques situades al marge sud de la plaça i que ens faciliten l’accés a la carretera BV 3001 situada per sota nostre.

Km. 0,3 (430,0) – Una vegada a la carretera la creuem i ens situem al costat del camp de futbol. Seguim pel vial asfaltat o carrer paral·lel al camp de futbol (que no es la carretera que ja haurem creuat) i que ens permet sortir definitivament de la població caminant en direcció S, tendència S.O. El vial rep el nom de la carretera de la Mina Nieves. Marques del GR-3

Km. 1,1 (430,8) – Estem davant de l’entrada al Parc de les Mines de Sal de Cardona. Final del vial asfaltat. Seguim per la pista que surt a la nostra esquerra i que voreja pel costat del tancat del Parc de les Mines, en direcció S.-S.O.

Km. 1,6 (431,1) – Ja em donat l’esquena al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Una pista se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció S.O. Tram planer. Al poc veurem que la pista mort en un tancat, girem vers a la nostra esquerra per un corriol i coincidim amb un camí mes estret que seguirem cap a la dreta, alhora també en direcció S.O. Marques del GR-3

Km. 1,7 (431,4) – Bifurcació. Seguim el camí ample de la nostra esquerra, en suau pujada. Mica en mica es va transformant en pista. Marques del GR-3

Km. 1,8 (431,5) – Deixem la pista i prenen un corriol que neix a la nostra dreta i que travessa una zona de camps. Marques del GR-3. A l’altre costat del prat el corriol, ben marcat, comença a guanyar alçada en direcció S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,1 (431,8) – Anem a parar a una pista perpendicular a l’alçada d’una torreta. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 2,5 (432,2) – Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i seguim per terreny en suau pujada vers al O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 2,7 (432,4) – Unió de pistes. Seguim per la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador a la cruïlla. Petita bassa a la nostra dreta. Davant nostre divisem el mas de Bolsegura.

Km. 3,3 (433,0) – Creuem una pista transversal. Cartell indicador. Seguim cap al sud tot recte per la pista central.

Km. 3,6 (433,3) – Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra i que es l’accés a Can Prat. Seguim recte vers al sud resseguint un revolt que ens re orienta vers a l’oest.

Km. 3,9 (433,6) – Pla de Santa Cecilia. Brancal que surt a la nostra esquerra, que es l’accés a l’ermita de Santa Cecilia i que obviem per seguir en direcció sud. Terreny planer. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7 (434,4) – Creem una pista transversal i deixem un segon brancal a la nostra esquerra, passem pel costat de mas de Capdeboc que resta a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi ha una hípica. Seguim tot recte vers al S.E., tendència est, en suau baixada. Marques del GR-3.

Km. 5,3 (435,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta in que obviem per seguir tot recte en direcció E.-S.E.

Km. 5,6 (435,3) – Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 5,8 (435,5) – Sant Martí de Fontelles. Ens trobem amb una nova pista que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que seguirem en direcció S.O. Tram bastant planer. Marques del GR-3

Km. 5,9 (435,6) – Bifurcació. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir la marxa en direcció S.O. Estem dalt de l’anomenat Serrat de Vallbona.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,7 (436,4) – Una pista secundària que ignorem se’ns incorpora per l’esquena en diagonal per l’esquerra. Seguim en direcció sud.

Km. 7,5 (437,2) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3. Perdem alçada de manera gradual en direcció S.E.

Km. 8,4 (438,1) – Deixem la pista que seguim un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que es una drecera.

Km. 8,5 (438,2) – Ens retrobem de nou amb la pista. Estem en les proximitats del mas de Vallbona.

Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 8,8 (438,5) – Bifurcació de pistes. Fem el revolt i seguim vers a la nostra esquerra. Als pocs metres una nova drecera que ens permet perdre alçada tallant de nou la pista i que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 9,0 (438,7) – Pla de la Paret. Creuem el llit normalment eixut del Torrent de Can Felix. A partir d’aquest punt comencem de nou un tram de pujada pel mig del bosc anomenat l’Obaga de l’Horta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,2 (438,9) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc. Marques del GR-3.

Km. 9,3 (439,0) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc, ara en tendència est i de manera força més suau. Marques del GR-3.

Km. 9,9 (439,6) – Pista que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’est en suau pujada.

Km. 10,3 (440,0) – Cruïlla de pistes. Seguim en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 11,0 (440,7). Estem al costat del Sant Andreu de l’Horta. La pista descriu un marcat revolt que voreja la finca, obviant un brancal secundari que neix a la nostra esquerra i re orientant les nostres passes vers al sud. El paisatge canvia de manera radical al passar de transitar pel mig del bosc al fer-ho per plans oberts amb amples vistes panoràmiques.

Km. 11,5 (441,2) – Plans de l’Horta. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 11,6 (441,3) – Pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,4 (442,1) – Bifurcació que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est. Als pocs metres passem pel costat del Mas de Serramorena. Marques del GR-3. Entrem en un tram amb el paviment asfaltat

Km. 12,7 (442,3) – Pla de Cal Fèlix. 602 metres. Deixem el brancal asfaltat a l’alçada d’un revolt i prenem una pista que surt a la dreta en direcció N.O.. Passem pel costat d’un dipòsits que resten a la nostra esquerra.

Km. 13,0 (442,7) – Creuem una pista de manera transversal amb un doble brancal paral·lel a la nostra esquerra. Seguim recte en direcció N.O. Marques del GR-3. Ara estem travessant el Pla del Rovellons, poblat de bosc de pineda.

Km. 13,9 (443,6)– esglesiola de Sant Martí de la Serra, a tocar de la pista, en mig del bosc, a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc passem pel costat del Mas de Claret de la Serra, que també resta a la nostra esquerra. Seguim per l’ample pista, sense pèrdua possible, vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 14,4 (444,1) – Cruïlla de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra i comencem a davallar vers al S.O. Tram on hi ha indicis de que el bosc va ser afectat per incendis. Marques del GR-3.

Km. 14,8 (444,5) – Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar perdent alçada en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,3 (445,0) – Bosc de la Font de la Roca (afectat per incendis) Anem a parar a una pista perpendicular, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada. Marques del GR-3.

Km. 15,7 (445,4) – Nova fusió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. per la pista principal.

Km. 15,8 (445,5) – Pla de la Caseta. Conjunt de cases que caldrà vorejar deixant-les a la nostra dreta i dibuixant un revolt. Trobem una primera bifurcació a la nostra esquerra que obviem.

Km. 16,0 (445,7) – Segona bifurcació que també obviem per continuar vorejant el conjunt de cases, ara en direcció O.N.O.

Km. 16,2 (445,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, dibuixant una mena de revolt i orientant les nostres passes, gradualment, vers al S.O. i després S.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,4 (446,1) – Nova pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud. Marques del GR-3. Comencem la travessia de l’anomenat Pla de Santa Susanna.

Km. 17,0 (446,7) – Neix una pista vers a la nostra esquerra que obviem. Seguim tot recte vers al sud. De nou comencem a prendre alçada de manera suau però gradual.

Km. 17,1 (446,8) – Nova pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir prenent alçada vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 17,2 (446,9) – Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (447,1) – Una pista se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada i descrivint un marcat revolt que ens fa canviar radicalment de direcció, re orientant-nos vers a l’oest. Voregem el gran mas el Molí de Saló.

Km. 18,1 (447,8) – Creuem la Riera de Saló, normalment eixuta. Seguim per la pista. Marques del GR-3.

Km. 18,2 (447,9) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,3 (448,0) – Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers a l’oest.

Km. 18,4 (448,1) – Un corriol neix a la nostra esquerra en direcció S.O. agafem aquests camí ascendent. Marques del GR-3.

Km. 18,9 (448,6) – Anem a parar al petit poblet de Saló, conjunt de cases que majoritàriament resten a la nostra dreta. Creuem la carretera BV-3002, però enlloc de continuar recte per la pista situada enfront nostre, seguim l’asfalt uns pocs metres vers a l’esquerra i torbarem un corriol ascendent que puja pel mig del bosc en direcció S.E. Passem pel costat de la Font del Saló. Cartell indicador. Seguim aquesta nova, marcada i estreta senda amb marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,4 (449,1) – Creuem una pista de manera transversal. Continuem pujant, ja de manera més suau, vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 19,8 (449,5) – Pla de Plaixats. Part alta de la pujada. Creuem una pista de manera transversal i anem a parar al ben mig d’una zona de conreus. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 que van pel marge dels conreus, descrivint una mena d’arc i re orientant les nostres passes vers al S.O. Deixem a la nostra dreta els Camps Davant Saló, presidits per unes construccions. Una vegada que hem vorejat la zona de conreus el camí torna a dibuixar-se de manera clara i ens duu sense pèrdua possible vers al S.O.

Km. 20,8 (450,5) – Bosc de la Vena. Unió de pistes, seguim tot recte vers al O.S.O. tornant a guanyar alçada. A la nostra esquerra divisem una enorme figuera.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,6 (451,3) – Plana de la Vena. Estem a la part alta d’una mena de cordal. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 21,8 (451,5) – Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que surt a la nostra esquerra. Tornem a iniciar un nou tram de baixada.

Km. 21,9 (451,6) – Deixem la pista i prenem un corriol que s’endinsa pel mig del bosc, perdent alçada vers al S.E. Marques del GR-3. Atenció, algun tram amb la vegetació una mica tancada, malgrat que el camí es fàcil de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,1 (451,8) – Creuem una petita zona de camps, just pel mig. Una estaca situada a l’altra banda del plans ens servirà de referència. Continuem perdent alçada per un corriol una mica tancat, on caldria una bona desbrossada. Marques del GR-3.

Km. 22,3 (452,0) – Anem a parar a una pista descendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 22,6 (452,3) – Unió de pistes. Abandonem totes dues i seguim tot recte per un corriol descendent que fa drecera. Marques del GR-3.

Km. 22,7 (452,4) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest per trobar-nos als pocs metres amb una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,8 (452,5) – Riera de Coaner. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,1 (452,8) – Dalt de la pujada hi trobem el conjunt de cases de Claret de Cavallers, alguna d’elles en runes, i amb l’església de Sant Pere a la part alta. Conjunt un tant fantasmagòric perdut en mig del no res. Seguim la pista, ara en sentit descendent i vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 23,5 (453,2) – Mas de Cal Fuster, el qual passem a tocar vorejant-lo pel seu costat nord, Seguim la pista ascendent vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,7 (453,4) – Anem a parar a una nova pista ascendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O. Al poc passem pel costat de la boca d’una mina que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,8 (453,5) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 24,5 (454,2)  – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al sud.

Km. 25,1 (454,8) – Una pista en desús surt a la nostra esquerra en diagonal, seguim tot recte donant l’esquena a aquesta bifurcació secundària.

Km. 25,2 (454,9) – Torrent del Codony (normalment sec) Fem un revolt i canviem radicalment de direcció, re orientant les nostres passes vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 25,4 (455,1) – Passem pel costat del Mas de Cal Codony que resta a tocar a la nostra dreta. Seguim la pista, ara vers al S.O., iniciant un nou tram de pujada, al principi bastant suau. La pista descriu alguna ziga zaga a mida que guanya alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (455,7) – Deixem la pista i agafem un camí que puja directament pel bosc en direcció sud. Pujada monòtona i un pel feixuga. Marques del GR-3.

Km. 27,1 (456,8) – Pla del Ras. Final de la forta pujada. Anem a parar a una nova pista que seguirem tot recte vers al S.O., ignorant el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 27,3 (457,1) – Unió de pistes. Deixem dos brancals a la nostra dreta, al primer del qual li donarem l’esquena, i seguirem tot recte vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 27,6 (457,3) – Serra de Castelltallat, alçada 870 metres. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc passem pel mig del conjunt de cases de Can Ferrer.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 28,2 (457,9) – Bifurcació de carreteres. En aquest punt deixem el GR-3 (que segueix en direcció sud) i continuem vers a l’oest, tendència S.O. pel vial asfaltat. A partir d’aquest punt seguim el PR C-77. Cartell indicador.

Km. 28,6 (458,3) – Coma de Cal Pons. Ignorem uns pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra, per continuar tot recte pel vial asfaltat vers a ponent.

Km. 29,0 (458,7) – Creu Grossa. Estem en una mena de coll. Seguim pel vial asfaltat que va per la part alta del cordal, sempre vers a ponent. Marques del PR C-77. Cartell indicador.

Km. 29,3 (459,0) – Deixem l’asfalt i seguim per la pista que segueix tot recte per la part alta de la carena en direcció O.S.O. La pista asfaltada quedarà dons a la nostra esquerra. Marques del PR C-77. Cartell indicador. Al poc passem a prop del mas de Can Genis, que no veurem al quedar just a tocar però a l’altre banda de la carena.

Km. 29,6 (459,3) – Brancal que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem per dalt del Turó de Goberna, alçada 917 metres. Marques del PR C-77.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (459,9) – brancal secundari que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 30,3 (460,0) – Bifurcació. En aquest punt deixem les marques del PR C-77 que segueixen per la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la part alta del cordal en direcció oest. Seguim un tram bastant planer per començar mes tard a perdre alçada de manera suau però constant.

Km. 31,0 (460,7) – Serrat del Pal. 912 metres. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal, sempre vers a l’oest. Aquest tram intermedi no te cap marca de pintura.

Km. 34,1 (463,8) – Final del Serrat. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’un marcat revolt, ens retrobem amb les marques del GR, en concret del GR-7. Seguim vers a la nostra esquerra davallant en diagonal pel mig d’un vessant orientat al sud, encarrilant les nostres passes vers a l’E.S.E.

Km. 34,8 (464,5) –Coll de Trilla. 831 metres. Bifurcació. Seguim recte per la pista que continua perdent alçada vers a l’E.S.E. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,9 (464,6) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta. Marques del GR-7. Al poc passem pel costat de la Font de Restaculs que sovint està eixuta.

Km. 35,4 (465,1) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem, al igual que farem en un segon brancal bastant immediat, però que surt vers a la nostra esquerra. En tots dos casos seguim recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 35,9 (465,6) – Pla de la Casa Nova. Creuem de manera transversal una pista que present un doble brancal paral·lel al marge esquerra.  A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada.

Km. 36,5 (466,2) – Creuem novament una pista transversal, deixant primer un brancal a la nostra esquerra i acte seguit a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada en direcció sud. Marques del GR-7.

Km. 37,2 (466,9) – Coll del Castell. 806 metres. La fortificació, propera i ben visible, resta dalt d’un turó a la nostra esquerra (Turó de Boixadors, coronat pel castell homònim). Unió de pistes. Cartell indicador. Nosaltres continuem vers al sud. Marques del GR-7. A partir d’aquest punt tornem a perdre alçada. Davallem ara per l’anomenat Bosc de Gironella.

Km. 38,0 (467,7) – Brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

Km. 38,1 (467,8) – Anem a parar a un pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, perdent també alçada de manera molt mes suau. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,3 (468,0) – Nou brancal per la dreta que ignorem per continuar davallant per la pista encarada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 38,5 (468,2) – Cal Gironella. Mas que resta a la nostra dreta. Seguim per l’ample pista tot recte vers al sud.

Km. 38,9 (468,6) – Creuem un vial asfaltat i seguim davallant recte vers al sud per una pista de terra. Marques del GR-7. Cartell indicador. Tot seguit passem per l’anomenada Solana de les Feixes.

Km. 39,5 (469,2) – Arribem a una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per anar a parar una pista ben ample que seguirem vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

Km. 40,1 (469,8) – Obaga de Gotzems. Brancal secundari que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per continuar per l’ample pista vers al sud, tendència S.O.

Km. 40,2 (469,9) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,3 (470,0) – Dos nous brancals secundaris que neixen a la nostra esquerra, el primer a menys de 50 metres del segon, i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,6 (470,3) – Torre de Can Ponça i estació de tren de Seguers – Sant Pere Sallavinera. Comencem amb l’asfalt. Cartell indicador. Seguim la carretera BV 3501 vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,4 (471,1) – Passem per un túnel per sota de la autovia C-25, seguim per la carretera asfaltada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 41,8 (471,5) – Unió de carreteres. Rètol indicador. Anem a parar a la carretera N-141b. Ala cruïlla tenim davant el mas de Cal Francisco de Prat. Seguim per l’asfalt de la nova carretera vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 42,4. (472,1) – Deixem la carretera N-141b i agafem un vial també asfaltat vers a la nostra esquerra que ens duu a la propera població de Sant Pere Sallavinera.

Km 42,6 (472,3) – Pont sobre la Riera de Sant Pere. Anem a parar a la carretera BV-1033. Deixem momentàniament les marques del GR-7 i pugem a la plaça principal del poble on trobem l’església de Sant Pere. Davallem per carrerons vers a l’est per retrobar de nou les marques del GR-7 i el vial que, ara en direcció sud, ens farà sortir de la petita població.

Km. 42,9 (472,6) – Casa de l’Iquero i Granja de l’Iquero. Bifurcació. Seguim el vial asfaltat (carretera BV-1033) vers a la nostra esquerra. Acte seguit passem pel costat de altres masos com Cal Mingo i Ca la Muda.

Km. 43,3 () – Cal Soler. Nova bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 43,6 (473,3) – Cal Mosso i Cal Pagès. Final de l’asfalt. Seguim per l’ample pista de terra en direcció E.-S.E.

Km. 44,0 (473,7) – La Querosa. Nus de pistes. Vers a la nostra esquerra surten també marques de GR amb un indicador que ens informe que porten cap a Sapera. Nosaltres continuarem vers al sud deixant a la nostra dreta un brancal i dos mes a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques de GR-7. Tram bastant planer amb alguna zona de suau pujada.

Km. 44,2 (473,9) – Bosc d’en Miquel. Obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra.

Km. 44,6 (474,3) – Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per l’asfalt en direcció est i després sud (revolt).

Km. 44,9 (474,6) – Deixem de seguida l’asfalt per continuar per una ample pista de terra que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 45,1 (474,8) – Estem sota el veïnat de Seguers. Cap a la nostra esquerra neix un camí que ens duu a la necròpolis de Seguers. Plafó informatiu. Seguim per la pista principal que va per la part baixa d’una mena de vall, vers al S.E. Marques del GR-7.

Km. 45,5 (475,2) – Deixem l’ample pista i el GR-7 i ens desviem per una pista secundària que neix a la nostra dreta al costat d’una zona de conreus. Atenció, resulta força fàcil passar-se de llarg d’aquest trencall si no anem atents. No hi ha cap rètol indicador. Creuem Reguer de Sanç i encaminem la pujada mitjançant ziga zagues i pendent constant per l’anomenada Obaga de Cal Butzems, en conjunt anant en direcció sud. La pista es força evident i els possibles trencalls que presenta a la part baixa estan tant en desús que ja no cal tenir-los en consideració.

Km. 46,9 (476,6) – Plana Nova. Ja en una zona més planera hi trobem una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 47,0 (476,7) – bastant a prop de l’anterior trencall trobem aquest segon que ens torna a fer canviar la direcció de la marxa, en concret vers al sud, tot seguint el trencall de la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 47,7 (477,4) – Obaga del Cuiner. Deixem la pista ample i seguim vers a la nostra esquerra per un trencall secundari, en direcció sud.

Km. 48,0 (477,7) – Travessem una zona de camps. Deixem a la nostra esquerra un brancal que es l’accés a Cal Pepa, mas que resta més al sud nostre. Nosaltres ara seguim les nostres passes en direcció oest.

Km. 48,3 (478,0) – Serra de les Marietes. Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista descriu un revolt, passem per un indret conegut com el Tros del Jepa.

Km. 48,9 (478,6) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Travessem el Pla de Puigfarner on la vegetació presenta restes d’antics incendis.

Km. 49,4 (479,1) – Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a la nostra dreta i que ens duu en direcció N.O. i després més cap a l’oest. Vegetació amb restes d’incendis.

Km. 50,4 (480,1) – Mas de Puigfarner. Granja completament envoltada d’una tanca metàl·lica que no permet l’entrada. Haurem de deixar momentàniament la pista i seguir pel marge dels conreus situats al marge esquerra de la construcció. No hi ha camí. Una vegada haguem deixat enrere el mas tornem a pujar per pendents de terra i pedra per retrobar la pista.

Km. 51,3 (481,0) – Prat del Grau. Travessem una pista transversal, seguint tot recte en direcció S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,6 (481,3) – Plana Gran. Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra. Aquí coincidim amb la ruta circular al voltant de Prats de Rei que recorda la batalla de l’any 1711.

Km. 51,8 (481,5) – Can Mensa. Deixem enrere la construcció i trobem una nova bifurcació vers a la dreta que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km. 52,0 (481,7) – Travessem la carretera BV-1301 i seguim recte vers al sud, seguint les indicacions (estaques) del circuit de la batalla de Prats del Rei.

Km. 52,7 (482,4) – Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt final del present tram (el setè) dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardona-a-prats-de-rei-41156370

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM LA SEU D’URGELL – CARDONA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (333,9) –  Començant aquest sisè tram des de la Torre Solsona, a les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols, Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR 7 i 150.

Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 28,6. (362,5) – Just després de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E. Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg. Auxili de les marques del GR-7.

Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.

Km. 29,2. (363,1) –  Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 29,6. (363,5) – Creuem en transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.S.O.

Km. 29,7. (363,6) – Novament creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades, malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-7.

Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant pel mig del bosc en direcció S.O.

Km. 31,4. (365,3) – En qüestió de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal. Seguim recte pel corriol ascendent.

Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port. On localitzem el refugi – restaurant de Coll de Port i topem de nou amb la carretera C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant uns quants metres.

Km. 32,1. (360,0) – Abandonem l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.

Km. 32,4. (360,3) – Creuem per dues vegades consecutives la carretera C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec de torrentera, es tracta de la Rasa de Coll de Port.

Km. 32,6. (366,5) – Corriol que neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la torrentera. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5. (367,4) – Creuem de nou la carretera C-462 de manera transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.

Km. 33,7. (367,6) – Novament travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.

Km. 33,8. (367,7) – Una vegada més creuem la carretera C-462 per seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.

Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Estem al costat de Cal Bep, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,8. (368,7) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre alçada en direcció sud.

Km. 34,9. (368,8) – Proximitats de Cal Mall. Nova bifurcació de sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.

Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un proper revolt.

Km. 35,4. (369,3) – Després del revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.

Km. 35,6. (369,5) – Proximitats del mas de Cal Poma, que divisem a la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda vers al sud.

Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació. Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 36,1. (370,0) – Proximitats del mas de Cal Cameta, que resta a la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra. Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la torrentera central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.

Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.E. pel marge esquerra de la riera.

Km. 36,9. (370,8) – Carretera asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.

Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de la Vall de Lord.

Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació. Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques del GR-7.

Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 38,2. (372,1) – Després de passar pel costat de la planta depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener, transitant ara al marge dret de les aigües.

Km. 38,8. (372,7) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del GR-7.

Km. 39,1. (373,0) – Drecera que surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar a la carretera LV-4012 (que més amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.

Km. 39,5. (373,4) – Deixem la carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a la nostra dreta.

Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació. Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.

Km. 41,5. (375,4) – Camí que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.

Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar a la carretera LV-4012 al costat del punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping Morunys.

Km. 42,2. (376,1) – Estem davant de l’entrada del càmping Morunys. Seguim encara per la carretera vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,4. (376,3) – Corriol que neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca. Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.

Km. 43,0. (376,9) – Font al marge dret del camí. Acte seguit travessem la rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.

Km. 43,4. (377,3) – Estem al centre del poble de Sant Llorenç de Morunys. Davant del Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del GR-7.

Km. 43,8. (377,7) – Afores de la població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.

Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del GR-7.

Km. 44,7. (378,6) – Creuem de manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.

Km. 45,0. (378,9) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 45,5. (379,4) – Pista que surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.

Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació. Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.

Km. 45,8. (379,7) – Deixem l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canalda o Roc Foradat. Curiosa bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada, alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.

Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació. Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.

Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.

Km. 48,1. (382,0) – Nova bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció N.O.

Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga. Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.

Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera LV-4241b, a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret conegut com els Plecs del Negre. Marques del GR-7.

Km. 50,9. (384,4) – Per un moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud. Comencem a creuar l’anomenat Pla de la Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar. Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del GR-7.

Km. 51,6. (385,5) – Unió de corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.

Km. 52,0. (385,9) – El Borrut. 1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18. Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 52,6. (386,5) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció sud.

Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 54,2. (388,1) – Petita clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil perdre l’equilibri.

Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta, davallant de manera constant vers al S.O.

Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció S.O. i després sud, creuant el Cap del Pla i el Pla de Riard.

Km. 57,8. (391,7) – Passat el punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12, deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.

Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E, tendència S.E., passant pel costat del mas de Cal Riard que resta una mica més al sud.

Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En aquest punt  retrobem de nou les marques del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.

Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant paral·lela a la pròpia carretera.

Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.

Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per l’anomenada Rasa de Meix. El corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al sud.

Km. 61,2. (395,1) – Zona recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 61,3. (395,2) – Abandonem l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa. Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.

Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de l’asfalt. Tram de baixada.

Km. 61,8. (395,7) – Coincidim una altre vegada amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la nostra esquerra.

Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.

Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.

Km. 63,8. (397,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud.

Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km. 64,9. (398,8) – Pista en desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel brancal de la dreta.

Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació. Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.

Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 66,0. (399,9) – Creuem un vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.

Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte en direcció sud, tendència S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 66,8. (400,7) – Un camí es desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall oberta, a tocar de les aigües del riu Negre. Marques del GR-7.

Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació. Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt i les primeres cases de la població de Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints, situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa la població que es la carretera C-26, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del 1714.

Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció S.O. per anar a parar a la ribera del riu Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada en direcció S.E. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 70,0. (403,9) – Passem per sota de la carretera C-26 que discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.

Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.

Km. 70,4. (404,3) – Creuem de manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de masos i granges de Cal Pubill, Ca l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial asfaltat.

Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.

Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a l’església de Santa Llúcia, i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.

Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot passant per una rotonda.

Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la carretera C-55 i prenem una pista asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel costat de la granja i dipòsits de Olpisa, re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació. Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 74,7. (408,6) – Pista en desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est.

Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb les zones de ferm de terra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0. (409,9) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.

Km. 76,6. (410,5) – Proximitats de Cal Xeringa. Corriol que surt a la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.

Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig pel mig del bosc per un tram bastant planer.

Km. 77,8. (411,7) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km.78,1. (412,0) – Cal General. Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.

Km. 79,6. (413,5) – Unió de pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 79,8. (413,7) – Arribem a una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.

Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar a una pista a tocar de les aigües del Pantà de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E.

Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal, indret on localitzem el mas de Cal Perpetu, l’església de Sant Ponç i la presa del pantà de Sant Ponç. Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.

Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 81,1. (415,0) – Proximitats del càmping de la Ribera. Deixem l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.

Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.

Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 82,5. (416,4) – Per fi arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de Xixons.

Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la zona conreada es torna a dibuixar una pista.

Km. 83,1. (417,0) – Proximitats del molí i la masia de Canet que resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 84,2. (418,1) – Proximitats de Cal Rabassa. Pista que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara comença a guanyar alçada.

Km. 84,6. (418,5) – Nova pista que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en direcció sud.

Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní, situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció  S.E. Aviat passem pel costat del punt quilomètric 68.

Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.

Km. 85,7. (419,6) – Una pista de terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.

Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.

Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta, la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.

Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 88,2. (422,1) – Brancal en forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.

Km. 88,6. (422,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.

Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una canal d’aigua paral·lela al riu Ter.

Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.

Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació. Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.

Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver. Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a la nostra dreta i traspassem per un Pont de Sant Joan per sobre el riu Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un pas per sota la carretera C-55. Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar. Entrem a la població de Cardona. Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,1, (428,0) – Divisem davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al 1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta carretereta del mirador que ens duu a la part alta.

Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona i l’església de Sant Vicenç. Reculem sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza l’oficina de turisme.

Km. 95,5. (429,4) – Essent de nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira, passant per la Plaça de la Fira.

Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-seu-urgell-cardona-41148975

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM TALAMANCA – MOIÀ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (86,5) – Des del castell de Talamanca ens endinsem al casc antic anant pels carrerons situats a ponent de la població, fins a trobar una pista descendent que neix en direcció sud. Cal seguir aquesta pista per sortir definitivament d’aquesta petita població.

Km. 0,5.(87,0)  – Font del castell, que resta a la nostra esquerra. Continuem davallant per la pista que dibuixa un revolt i es re orienta vers al N.E i després E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,8. (87,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista vers a l’est. Estem passant per una zona de bosc coneguda com la Baga del Castell.

Km. 1,2. (87,7) – Indret conegut com les Llanes. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 1,4. (89,9) – Creuem la riera de Talamanca. Abandonem la pista i pugem pel corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel bosc en direcció E.N.E. Atenció. Hi ha dos corriols que neixen al mateix punt en forma de “V”. Cal agafar el situat més a l’esquerra de tots dos, que es justament el que guanya desnivell de manera més decidida i s’allunya del llit de la riera. Ve ara un tram relativament llarg de pujada pel mig del bosc. El camí no te cap mena de marques, però tota l’estona està molt ben fressat. Aquest bosc es conegut com els Solells del Molí del Menut.

Km. 2,3. (88,8) – Ens incorporem a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Continuem guanyant alçada però d’una manera molt més pausada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,3. (89,8) – Cau de la Guilla. Anem a parar a la part alta de la carena on ens trobem una gran torre elèctrica i un nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord, fem un revolt vers a l’oest i de seguida ens tornem a encarar vers al nord. Aquest carena boscosa rep el nom de Serra de Mussarra.

Km. 3,5. (90,0) – Brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte ves al nord.

Km. 3,7. (90,2) – La Mussarra. Mas que resta a la nostra esquerra. Brancal que se’ns incorpora també des de la dreta i que ens fa coincidir de nou amb marques de G.R., en concret del G.R. 3. Seguim tot recte vers al nord per una pista bastant horitzontal. Cartell indicador.

Km. 3,9. (90,4) – Camps del Casalot. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques de G.R.

Km. 4,1. (90,6) – Bifurcació a la nostra esquerra que ignorem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 4,4. (90,9) – Camps del Francesc. Nova pista que se’ns incorpora per l’esquerra. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta per la pista de descriu un revolt i que comença a perdre alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,6. (91,1) – Nus de pistes. Prenem un camí que fa baixada i que surt vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques G.R.

Km. 4,8. (91,3) – Anem a parar de nou a una pista després d’un tram de corriol, la qual seguirem en sentit descendent vers al nord. Marques G.R.

Km. 5,0. (91,5)Serrat del Llogari. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.

Km. 5,1. (91,6) – Abandonem la pista i baixem pel mig del bosc per un corriol amb forta baixada que surt a la nostra dreta. Marques G.R.

Km. 5,2. (91,7) – Creuem de manera transversal una nova pista i continuem davallant pel corriol amb pronunciada i decidida baixada. Marques de G.R. Passem per les roques d’en Luan  i el Coll de la Portella.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,8. (92,3) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.-E.

Km. 5,9. (92,4) – Brancal que neix en diagonal a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal vers a l’est.

Km. 6,3. (92,8) – Creuem la carretera B-124, ja hi som al límit urbà de la població de Monistrol de Calders. Seguim uns quants metres la carretera vers la nostra dreta, o sigui en direcció est, creuem el pont del Solà i girem vers a la nostra esquerra per l’avinguda del Doctor Tarrés cap al centre de la vila. Marques de G.R. i cartells indicadors.

Km. 6,6. (93,1) – Centre de Monistrol de Carders on trobem l’església de Sant Feliu, creuem la riera de Sant Joan pel pont del rector i encarem un tram de pujada pel carrer del Call per anar a sortir de nou de la població. Cartells indicadors i marques de G.R.

Km. 6,9. (93,4) – Parc del Serrat. Una vegada a la part alta deixem l’asfalt i prenem una ample pista que surt en direcció N.E.. Cartell indicador i marques de G.R. Creuem una zona de bosc coneguda com els Pins del Feliu.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,3. (93,8) – Deixem un brancal que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra. Passem alhora pel costat del cementiri que el localitzem a la nostra dreta. La pista, sense pèrdua possible, ens duu vers al nord, i després vers al N.E.

Km. 7,7. (94,2) – Resclosa de la Païssa. Seguim recte per la pista ample i evident cap al nord, més tard la pròpia pista presenta un revolt, que ens re orienta les passes vers a l’est.

Km. 8,7. (95,2) – Bifurcació. Estem a tocar de la cantera de Pomanyà. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.-N. Marques de G.R. En un tram concret veiem una vista en perspectiva sobre la riera i els anomenats Gorgs Blaus, indret força atractiu, que contrasta amb el paisatge uniforme de bosc de pi de la contrada.

Km. 9,4. (95,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. A la nostra esquerra, un xic per sobre nostre, discorren les aigües de la riera de la Golarda.

Km. 12,3. (98,8) – Mas del Xei. Bifurcació. Seguim la pista que continua tot recte en direcció est i després N.E., marques de G.R. Entrem de ple a l’anomenada Vall de Marfà.

Km. 13,3. (99,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Comencem a perdre alçada.

Km. 13,5. (100,0) – Tanca a la pista. Camí que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem per la pista (marques de G.R.) en direcció N.O. i després N.

Km. 13,8. (100,3) Mas de Datzira, que està a tocar a la nostra esquerra. Continuem per la pista. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,2. (100,7) – Creuem les aigües de la riera de la Golarda. Atenció, no hi ha pont ni pedres que ens ajudin a fer el creuament de la riera ens obligarà a mullar-nos els peus si baixa aigua. Continuem per la pista que ara guanya alçada en direcció S.E.

Km. 14,5. (101,0) – Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 15,2. (101,7) – Bifurcació vers a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal, molt planera, en direcció E.-N.E. Marques de G.R. Aviat passem pel costat del Camps de Marfà.

Km. 16,5. (103,0) –  Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,8. (103,3) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per continuar tot recte per la pista principal. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 18,1. (104,6)Salt Candeler. Estem a tocar de la riera de Castellnou. Bifurcació. Ignorem el brancal que se’ns incorpora per la dreta i seguim tot recte en direcció N.-N.E.

Km. 18,3. (104,8) – Creuem el torrent de la Font Candelera. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord. Tornem a guanyar alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,3. (105,8)Vila-rasa. Altiplà des del qual divisem Moià. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Ample pista que deixa a banda i banda entrades a finques particulars. Marques G.R.

Km. 19,9. (106,4)Polígon industrial de Sot d’Aluies. Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E., ja hi som a les primeres cases de la població de Moià.

Km. 20,5. (107,0) – Creuem la carretera N-141c i entrem de ple al casc urbà de Moià. Passem per la Plaça del Moianès, pugem vers al N.E. pel carrer Santa Magdalena que dona pas al carrer del Comerç i després al carrer de Sant Antoni.

Km. 21,0. (107,5) – Església de santa Maria de Moià, centre del poble on hi ha la casa museu Rafael de Casanoves i on finalitza aquests tercer tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/talamanca-vic-41138527

SENDERS DEL 1714 – TRAM BORN – TALAMANCA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (14,9) – Sortim del mercat del Born i prenem el carrer Comerç vers a la nostra dreta en direcció N.O. i després N.

Km. 0,6. (15,5)  Anem a parar a l’ample passeig dels Països Catalans, on es recomanable anar per la part central a la recerca de l’Arc de Triomf, que resta a la nostra esquerra en direcció N.O i es ben visible.

Km. 0,8. (15,7). Arc de Triomf. Continuem pujant pel Passeig de Sant Joan sempre en direcció N.O. Ample i evident avinguda.

FOTO PAKO CRESTAS

Km.  1,5.(16,4)  Plaça Tetuan. Creuem la Gran Via de les Corts Catalanes. Seguim pujant pel passeig de Sant Joan en direcció N.O.

Km. 2,2. (17,1) Creuem l’avinguda Diagonal i seguim pel passeig de Sant Joan que en aquesta part alta hi presenta una zona de vianants ample a la part central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,2. (18,1) Part alta del Passeig de Sant Joan, seguim vers a la nostra dreta Travessera de Gràcia per girar de nou vers a l’esquerra pel carrer Escorial.

Km. 3,3. (18,2) Plaça Joanic. Seguim pel carrer que segueix en diagonal vers a la nostra dreta en sentit nord i que es el carrer Pi i Margall.

Km. 3,9. (18,8)  Abandonem el carrer Pi i Margall a la part alta del mateix, per girar vers a la nostra esquerra pel carrer de Sardenya.

Km. 4,2. (19,1) Creuem la Ronda Guinardó. Estem al costat del camp del Club esportiu Europa que resta a la nostra esquerra. Continuem en direcció N.O. pel carrer Sardenya.

Km. 4,4. (19,3) Plaça de Sanllehy Creuem l’avinguda Verge de Montserrat i seguim pel carrer ascendent que surt en diagonal vers al N.O. i que es el carrer de Miquel de Sant OIiver.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7. (19,6) Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra dreta, pujant en direcció N.N.O. pel carrer d’Albert Llanas. A la part alta el carrer passa dir-se  Ramiro de Maeztu. Entren en una plaça en mig de edificis amb unes amples escales a la part central, pugem per les mateixes, creuem la carretera del Carmel i seguim guanyant alçada vers al N.E. per unes altres escales molt mes estretes.

Km. 5,2. (20,1)  Punt Alt de les Delícies. Cota màxima que assolirem durant la travessa urbana de la ciutat de Barcelona. Seguim vers al nord pel carrer del santuari si be de seguida girem vers a la nostra dreta pel carrer de Gran Vista.

Km. 5,3. (20,2) Girem vers a la nostra esquerra per encarar un carrer de forta baixada, que s’orienta vers al nord i que es el carrer Conca de Tremp.

Km. 5,6. (20,5) Girem vers a la nostra dreta pel carrer de l’Arboç.

Km. 5,7. (20,6) Anem a parar a la Rambla del Carmel, per la qual davallarem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 6,1. (21,0)  Estem a la boca nord del túnel de la Rovira. Seguim uns quants metres cap al nord fins que podem creuar carrer de les Ciències per anar per la vorera de la dreta. Seguim sempre en direcció nord i continuem perdent alçada.

Km. 6,6. (21,5) Al final del carrer de les Ciències, amb la seva rambla central, hi trobem al marge dret una passatge amb escales per on haurem de baixar (passatge de Tossa) per a creuar en carrer Lisboa i seguir en direcció N.O. per carrer Porto. Continuem pujant, ara pel lateral dels anomenats Parcs de les Rieres d’Horta, en concret pel vial lateral de la dreta que rep el nom de carrer de Jerez que passa a dir-se el camí de l’església a la part alta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 7,4. (22,3) Part alta del jardins de la Riera d’Horta. Seguim per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, primer vers al N.E. i després cap al nord. Passant per davant del famós restaurant del mas de Can Cortada.

Km. 7,8. (22,7) Passem les rondes (B-20) per un pas soterrani. Justament al ser-hi al costat nord de les mateixes, encara essent a un nivell d’alçada inferior, i trobem un petit corriol amb forta pujada a la nostra esquerra que pujarem uns poc metres per anar a parar a una zona de jardins i aparcament de terra. Seguint en direcció est arribem al lateral de Velòdrom d’Horta. Pugem pel carrer dels Germans Desvalls.

Km. 8,3. (23,2) Parc del Laberint. Trobem la primera senyal del G.R.6,  amb un cartell que ens indica que, alhora, estem al camí de Sant Jaume. Continuem pujant pel carrer del Germans Desvalls, deixant la porta del parc de laberint a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,6. (23,5) Final de l’asfalt. Continuem pujant per l’ample pista de terra vers al N.O. Al poc deixem a la nostra dreta una escola, el centre educatiu  Can Llupià.

Km. 8,8. (23,7) La pista en converteix en camí. Bifurcació. Deixem l’esmentat camí i pugem per una drecera que surt en diagonal vers a la nostra esquerra amb forta pujada. Marques G.R. Cartell indicador. Al poc anem a parar a un altre corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra i als pocs metres el corriol descriu un nou revolt ascendent, re orientant-se cap l’oest i guanyant alçada de manera constant al costat d’un tancat en xarxa que resta a la nostra esquerra. Segon rètol indicador al darrer revolt. Marques de G.R. Seguim durant una bona estona el corriol ben marcat i evident, deixant a la nostra dreta el turonet que sustenta les restes del Castell de Fortí.

Km. 9,7. (24,6) Traspassem un mena d’aresta. Estem a tocar del Turó del Trac. Estem sota una gran torre elèctrica. Creuem un camí transversal i seguim per un camí ample i evident en constant pujada vers al N.O. Rètol indicador a la cruïlla de camins. Marques G.R.

Km. 9,9. (24,8) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Suavíssima pujada.

Km. 10,0. (24,9) Deixem a la nostra dreta una pista que surt en perpendicular i seguim tot recte en direcció O.N.O.

Km. 10,3. (25,2) Deixem la pista per pujar per un estret i marcat corriol que neix vers a la nostra dreta i que s’enfila amb força pel mig de la vegetació de matolls en direcció N.O.

Km 10,5. (25,4) Pas del Rei, 404 metres. Traspassem la carena creuant un corriol de manera transversal i començant a davallar pel mig del bosc en direcció N.O. Marques G.R.

Km. 10,9. (25,8) La senda va a parar a una pista que seguirem en direcció oest, deixant a dreta i a esquerra dos brancals. Rètol indicador. Tram amb lleugera baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 11,0. (25,9) A l’alçada d’un revolt, i malgrat que les indicacions del cartell indicador de la cruïlla ens informen que el G.R. es per la drecera que neix en profunda baixada vers a la nostra esquerra, ignorarem l’esmentada indicació per continuar per la pista de la nostra dreta (camí de la carena). Una cadena barra el pas de vehicles. La pista es converteix en poc en un bonic camí en mig del bosc que seguint la part alta de la serra, davalla de manera constant vers al N.O., alternant trams horitzontals amb curts trams de baixada. Estem flanquejant pel vessant  S.O: del Turó de Sant Medir.

Km 11,4. (26,3) Se’ns incorpora un corriol en diagonal per l’esquena per la nostra dreta. Seguim tot recte pel camí de dalt de la carena en direcció N.O.

Km 11,6. (26,5) Trencall vers a la nostra esquerra que deixa la carena i per desnivell amb decisió. Cartell indicador. Deixem el camí de la carena i davallem per aquest corriol de pronunciada baixada vers a l’oest, tendència S.O. Antigues marques de G.R., la majoria de les quals estan pintades a sobre per dissimular-les.

Km. 12,3. (27,2) Riera de Sant Medir. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Aquí coincidim amb les noves marques de G.R. Cartell indicador. En poques passes deixem a la nostra dreta la Font de Can Servà.

Km. 13,3. (28,2) Una pista surt vers a la nostra dreta, la qual ignorem per seguir tot recte en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R. (només als cartells)

Km. 13,5. (28,4) Un corriol neix a la nostra esquerra. L’obviem i seguim davallant per la pista vers al nord. Cartell indicador.

Km. 13,6. (28,5) Novament un camí ascendent que ignorem surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuem per la pista que al poc arriba al mas de Can Borrell. Revolt per a l’esquerra per flanquejar l’esmentada construcció.

Km. 13,8. (28,7) Pista transversal situada al costat del mas. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.O., al poc, just passat el mas, trobem una nova pista vers a la dreta que ignorem per seguir tot recte en direcció N.O. i després N. Ambdues bifurcacions estan molt properes i tenen els seus respectius cartells indicadors. Seguim pel G.R.

Km. 14,3. (29,2) Una nova pista se’ns incorpora per l’esquena per la nostra dreta. Seguim recte en direcció nord. A la nostra dreta divisem els camps del Borrell.

Km. 14,6. (29,5) Pista que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal que ara es re orienta vers a l’oest. Cartell indicador. Seguim pel G.R.

Km. 15,0. (29,9) Un corriol neix en diagonal a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal vers a l’oest. Al poc creuem les aigües de la riera de Sant Medir i ens situem al marge dret de les aigües.

Km. 15,5. (30,4) Un nou brancal neix en perpendicular a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte vers a l’oest.

Km. 15,7. (30,6) Pi d’en Xandri. Arbre catalogat. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim tot recte per l’ample i evident pista vers a l’oest.

Km. 16,2. (31,1) Plaça del Rotary Internacional. Entrem ja a la zona urbana de Sant Cugat de Vallès, deixant enrere la pista de terra per caminar per carrers pavimentats. Girem vers a la nostra dreta i seguim per l’avinguda de les corts Catalanes fins a una zona de parc (Parc de la Pollancrera) on  girem car a la nostra esquerra per agafar l’ample carrer Puig i Cadafalch en direcció oest. Més tard el carrer passa de denominar-se Rambla de Celler, la qual finalitza en una rotonda (just on hi ha el Celler Cooperatiu). Girem vers a la dreta i seguim per carres Sant Medir que ens porta a la Plaça Octàvia, on trobem el Monestir de Sant Cugat, centre de la població. Durant el trànsit urbà hi ha marques de G.R. i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,8. (32,7) Monestir de Sant Cugat. Aquí neix el camí del Monjos, el P.R. que haurem de seguir fins al cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Seguim vers a l’oest pel carrer Major fins a la Plaça de Pere sant, en la mateixa direcció seguim pel carrer de Sant Domènech per creuar en perpendicular el carrer de Sant Magí. Seguint recte vers a l’oest, tendència N.O:, el carrer es fa més ample. Estem al Passeig de la Creu que va a morir a la Plaça Rafael Casanova. Girem vers a la nostra esquerra per buscar un carrer paral·lel que seguim de nou vers a la nostra dreta en direcció N.O., el nou vial rep el nom de Avinguda Rius i Taulet, la qual passa per sobre la línia de ferrocarrils. Més tard el carrer es bifurca en forma de “V” a l’alçada de la Plaça de Sant Domènec. Seguim el vial de la dreta, que es diu Avinguda Graells fins a l’alçada d’una petita plaça on trobem un rètol indicador. Durant tot aquest trajecte urbà hi ha marques de P.R. i dels senders del 1714.

Km 19,4. (34,3) carrer Victor Català. Malgrat que la retolació i les marques de G.R. ens aconsellen girar vers a la nostra dreta, seguim tot recte per l’ample avinguda Graells en direcció N.O. Anem a parar a una avinguda encara més ample que seguim vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 20,0. (34,9) Rotonda. Seguim en direcció N.O. per l’avinguda de la Clota.

Km. 20,3. (35,2) Segona rotonda. Seguim en la mateixa direcció. Ja estem de nou a les afores de la població. Creuem una zona semi-urbana on hi trobem de nou camps oberts.

Km. 20,5. (35,4) Tercera rotonda. Estem a tocar del mas de Can Delaire que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i creuem per sobre un pont l’autopista AP-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 20,7. (35,6) Al costat nord del pont per sobre l’autopista trobem una quarta rotonda, on coincidim de nou amb les marques del P.R. del camí del monjos, seguim vers a l’oest cap a les 9h en el sentit del rellotge de la rotonda i de seguida dibuixem un revolt que ens re orienta de nou vers al nord. Transitem ara per una vial asfaltat però fora ja del nucli urbà, entre camps i naus. A la nostra esquerra i trobem el polígon industrial de Can Graells.

Km. 21,7 (36,6) Deixem a la nostra esquerra l’institut japonès. Bifurcació. Deixem per fi l’asfalt i seguim per la pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. P.R. del camí dels monjos.

Km. 22,3. (37,2) Bifurcació. Seguim la pista principal que es la de la nostra dreta que segueix recte en direcció nord.

Km. 22,7. (37,6) Se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim vers al nord. Marques P.R.

Km. 22,8. (37,7) Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim recte en tendència al N.E., guanyant alçada i deixant dos brancals a la nostra dreta i un altre a la nostra esquerra. Marques P.R.

Km. 23,3. (38,2) Anem a parar a una pista tranversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques P.R. Mica en mica va canviant la nostra orientació de la marxa i ens tornem a dirigir vers al N.O. Zona bastant planera que discorre pel mig del bosc.

Km. 23,6. (38,5) Travessem en perpendicular una pista. Seguim tot recte vers al N.O.

Km. 23,8. (38,7) Una pista que obviem se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques P.R.

Km. 23,9. (38,8) Anem a parar a una zona urbanitzada, de nou trepitgem asfalt. En concret es la urbanització de Can Barata. Seguim el vial descendent i recte vers al nord. Marques de P.R. i senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 24,3. (39,2) Creuem de manera transversal la carretera C-1413a. Seguim tot recte, de nou per una pista de terra, ara guanyant alçada i sempre cap al nord. Cartell indicador. A ma esquerra resta la construcció coneguda com la Torre Blanca.

Km. 24,5. (39,4)  Important nus de pistes, Seguim en direcció N.O. deixant a la nostra dreta dues pistes i a la nostra esquerra dues més. Marques P.R.

Km. 24,9. (39,8) Anem a parar a una pista tranversal. Un camí se’ns incorpora per l’esquena. Seguim la nova pista cap a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 25,2. (40,1) Neix una pista vers a la nostra dreta i als pocs metres una segona vers a la nostra esquerra. Obviem totes dues i seguim recte per la pista principal vers al N.O. Marques P.R.

Km. 25,4. (40,3) De nou ens trobem amb pistes secundàries que neixen a banda i banda de la pista principal, en concret un primer brancal a la nostra dreta i immediatament dos més en forma de “V” a la nostra esquerra. Abandonem les pistes i seguim per un camí ample que puja tot recte vers al N.O. guanyant alçada de manera decidida.

Km. 25,6.  (40,5) Serra de Galliners. Cota. Unió de pistes (de fet la pista que procedeix per la nostra esquerra es la mateixa que em abandonat en l’anterior cruïlla). Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Alta torreta elèctrica en aquest punt.

Km. 25,7. (40,6) Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques P.R.

Km. 25,8. (40,7) Se’ns incorpora per la nostra dreta una pista que ignorem per continuar tot recte en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 25,9. (40,8) Brancal que surt en perpendicular per la nostra esquerra i que obviem per seguir per la pista principal vers al nord.

Km. 26,1. (41,0) Successió de brancals on trobem 3 cartells indicadors gairebé enganxats. En concret deixem tres camins a la dreta i dos a l’esquerra. Seguim tot recte en tendència al N.O. Marques de P.R.  Suau pujada.

Km. 26,5. (41,4) Quan tornem a davallar ens trobem una nova bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Marques P.R.

Km. 26,7. (41,6) Anem a parar a una  nova zona urbanitzada. Son les afores del Barri de les Fonts. Seguim en direcció N.O. pel carrer Líbia.

Km. 26,8. (41,7) Abandonem momentàniament l’asfalt per seguir per un corriol que neix a la nostra dreta en diagonal i que dona l’esquena a una de les construccions perifèriques de la urbanització per passar per la seva dreta. Marques P.R.

Km. 27,0. (41,9) Tornem de nou al vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim cap a la nostra dreta vers al nord pel carrer d’Egipte. De seguida perdem alçada.

Km. 27,2. (42,1) Davallem per unes escales (marques P.R.) i anem a parar a una ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Es tracta de l’avinguda d’Àfrica que continua perdent alçada. Cartell indicador.

Km. 27,8. (42,7) A la part baixa de l’avinguda, just quan estem a punt d’arribar a una rotonda i quan localitzem un parc o plaça a la nostra esquerra, abandonem de nou l’asfalt i seguim per un  petit corriol que neix a la nostra dreta en diagonal. Cartell indicador. Transitem al costat dels conreus dels grans Plans de Can Sabater del Torrent, que resten a la nostra dreta. La pista passa pel costat d’una benzinera i es re orienta vers a l’est discorrent paralel.la al important eix viari de la C-58. Perdem alçada a la recerca del pas sota nivell que ens permetrà passar per sota l’autopista.

Km. 28,7. (43,6) Boca sud del pas sota l’autopista C-58. Creuem per dins del túnel vers al nord.

Km. 28,8. (43,7) Boca nord del túnel. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra que torna a discórrer paralel.la a l’autopista, però ara vers a l’oest i pel costat oposat de l’eix viari. Tram pavimentat

Km. 29,3. (44,2) Bifurcació. Deixem el paviment i seguim la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Caminem ara en direcció est, tendència N.E. Suau baixada.

Km. 29,5. (44,4) Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Suavíssima però constant pujada.

Km. 29,8. (44,7) Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció O.N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (45,4) Camps del Bellots. Creuem una pista de manera transversal seguint tot recte en direcció N.O. Cartell indicador. Estem al P.R. del camí dels monjos.

Km. 31,0. (45,9) Deixem a la nostra dreta una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,2. (46,1) Deixem a la nostra esquerra una pista secundaria per continuar vers al nord.

Km. 31,3. (46,2) Proximitats del mas de Can Torroella (que resta a la nostra esquerra). Girem vers a la nostra dreta a la recerca d’un pont que ens permetrà traspassar el nou important eix viari que trobem, que es tracta de la carretera N-150.

Km. 31,6. (46,5) Passem per sobre la carretera N-150 amb l’auxili d’un pont. Una vegada a l’altre banda del vial seguim per la vorera vers a l’oest, passant pel costat del tanatori de Terrassa. Just per aquest indret entrem a la població de Terrassa, tornant a fer un nou tram de travessia urbana.

Km. 31,9. (46,8) Girem ver a la nostra dreta pel carrer del camí del Monjos en direcció nord. El carrer del camí del monjos va a parar i mor al carrer Saragossa que seguim en diagonal vers a la nostra dreta. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 32,7. (47,6) Plaça de Vilardell. Rotonda. Seguim en direcció nord tot recte pel carrer d’Àlaba. Ample avinguda que finalitza en una nova rotonda. Marques de P.R. i de senders del 1714

Km. 33,2. (48,1) Passem per sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont. Seguim ara per una pista horitzontal de sorra que es just la perifèria de la població. A ma esquerra tenim edificis i a ma dreta els boscos del Camp del Roure. Seguim vers al nord. Marques de P.R.

Km. 33,6. (48,5) Tornem de nou a la zona urbana i a caminar per carrers. Girem vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. seguint pel carrer d’Amposta fins una nova rotonda on girarem vers a la dreta per seguir pel carrer del Mont Perdut, de nou en direcció nord. Tres carrers després girem vers a la nostra esquerra pel carrer de Sierra Nevada cap a l’oest. Bifurcació en forma de “V” seguim el carrer de la nostra dreta (carrer Cervera) per girar de nou vers al nord, o sigui vers a la dreta pel carrer de Reus que seguirem fins al final. Marques de P.R. i dels senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,7. (49,6) Anem a parar a una avinguda ample que torna a ser el perímetre de la ciutat. Es en concret en carrer Ibáñez de Ardecoa que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

Km. 35,0. (49,9) Un corriol surt vers a la nostra dreta en direcció nord creuant el marge dret del carrer (marge no edificat) i entrant de ple en una zona de terraplens on localitzem el mas de Can Montllor. Seguim per una pista planera. Marques de P.R. Cartell indicador.

Km. 35,2. (50,1) Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O. Cartell indicador.

Km. 35,3. (50,2) Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra dreta re orientant la marxa vers al N.N.E. Cartell indicador. Marques P.R. Seguim per un corriol de terra per terreny força planer.

Km. 35,6. (50,5) Anem a parar a una rotonda on tornem a trepitjar asfalt. Seguim en direcció O.N.O. per l’ample Avinguda de Font i Sagué. Estem al polígon industrial de Can Petit. Aquest tram es una pica desangelat. Marques de P.R. i de senders del 1714.

Km. 36,1. (51,0) En un punt sense cartell indicador neix una pista vers a la nostra dreta que descriu un revolt i fa pujada. Passem pel costat del mas de Can Petit que queda a la nostra dreta. Atenció per que en aquest punt tampoc no abunden les senyals de pintura i pot resultar relativament fàcil passar de llarg la desviació. Seguim per camps llaurats vers al nord, seguint un corriol que discorre paral·lel a un llarg mur que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,6. (50,5) Al finalitzar el mur anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Poques marques de P.R. Passem al costat de la finca de Santa Magdalena de Puigbarral que resta a la nostra esquerra.

Km. 36,9. (50,8) Davallem per unes escales i seguim per una nova pista vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,7. (52,6) La pista va a morir a la carretera d’accés, just a l’inici de la zona urbana de la població de Matadepera. Seguim per l’anomenada carretera de Terrassa (que aquí ja forma part d’un carrer 100% urbà) en direcció nord. Seguim la carretera per passar per davant de l’Ajuntament. Marques P.R. i senders 1714.

Km. 38,5. (53,4) Església de Sant Joan de Matadepera. Centre del poble. Seguim vers a la nostra esquerra pel carrer de Sant Joan en direcció N.O.. Més tard anem a parar al carrer de Sant Llorenç que seguirem vers al nord. Passem per la plaça de Sant Jordi, moment a partir del qual el vial canvia de nom i hem de continuar pel carrer de Jaume Faura. A l’alçada del pavelló municipal girem vers a la dreta i de seguida de nou a l’esquerra per continuar també vers al N.O. pel carrer Ramon Llull. Al segon carrer girem de nou a la dreta, cartell indicador, i seguim recte vers al N.N.E. pel carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. A la part alta, quan ja estem tocant la riera, girem vers a la nostra esquerra per travessar la zona urbanitzada de Can Prat. Estem ja a punt de sortir del casc urbà. Tot aquest entrellat de carrers tenen indicacions, tant de marques de P.R., dels senders del 1714 i de cartells.

Km. 40,0. (54,9) El carrer asfaltat deixa pas a una ample pista de terra. Entrem al bosc abandonant la zona urbana de Matadepera, si be a continuació ens ficarem de pel en una grandíssima zona de urbanitzacions on la edificabilitat es més dispersa. Ara per ara seguim per la pista en direcció nord tenint a la nostra dreta el torrent del Salt (normalment eixut).

Km. 40,1. (55,0) Deixem l’ample pista i prenem un corriol de forta pujada vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Anem per la drecera pel mig del bosc. Marques P.R. Cartell indicador a la bifurcació.

Km. 40,4. (55,3) Anem a parar a un vial asfaltat. La zona de connexió del sender al carrer està un xic en precari, ja que es nota que l’anterior camí ha estat desviat pel tancament d’una finca particular. Anem a parar a una cruïlla de carrers en forma de “Y” invertida. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i pugem per una forta pujada amb unes escales de pedra a la part inicial. Orientem les nostres passes vers Al nord.

Km. 40,6. (55,5) Anem a parar de nou a un carrer asfaltat de la urbanització que seguim igualment vers al nord en sentit ascendent. En concret es tracta del carrer de Girbau.

Km. 40,9. (55,8) Cartell indicador. Deixem de nou l’asfalt i prenem una pista que neix vers a l’est, tendència N.E. i que al poc dibuixa un revolt. Estem al Serrat del Monjos. Marques P.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,3. (56,2) Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Cartell indicador. Continuem per una pujada constant per una mena de tallafoc, a la nostra esquerra i trobem diferents edificacions que son el límit de la zona urbanitzada.

Km. 42,0. (56,9) Anem a parar de nou a l’asfalt, en concret al carrer Dalmau que seguirem uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador.

Km. 42,1. (57,0) Abandonem de nou l’asfalt i prenem un camí ascendent que neix en direcció N.E. Passem tal vegada pel marge dret de les edificacions limítrofes de la urbanització Cavall Bernat. Forta pujada, a la part altra hi trobem un dipòsit.

Km. Se’ns uneix un camí per la nostra dreta. Seguim guanyant alçada de manera decidida vers al nord. Marques de P.R. Entrem dins de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

Km. 42,3. (57,2) Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques de P.R. Cartell indicador. Estem molt a prop del cingle, en concret de la Roca de les Onze Hores. Puguem per unes ziga zagues per una canal enclotada i boscosa, amb camí molt ben fressat (a trams empedrat) pel vessant est del conjunt de parets, trobant un pas feble.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,9. (57,8) Pla dels Escorpins. Bones vistes panoràmiques sobre la plana del Vallés, amb el ja llunyà Collserola de teló de fons. El camí, molt ben traçat va guanyant alçada vers al nord. A partir d’aquest moment ja desapareix les marques de pintura i el P.R. està indicat per estaques localitzades en punts estratègics o pels propis cartells indicadors.

Km. 43,2. (58,1) Proximitats de la Cova de la Dona Morta. Creuem de manera transversal un camí. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció nord.

Km. 43,5. (58,4) Pi del Vent. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc ens trobem un altre corriol que surt vers a l’esquerra i que ignorem per continuar pujant pel camí empedrat, fins assolir els plans propers a la Roca Foradada de Can Pobla.

Km. 43,9. (58,8) Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra el camí que duu vers al proper avenc de Can Pobla. Seguim pujant vers al nord. Estaques indicadores del P.R.

Km. 44,3. (59,2) Nova bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i pugem fent ziga zagues per pujar pel camí empedrat fins a l’altiplà de Roca Colom.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 44,8. (59,7) Cim de la Mola. 1.103 metres, on trobem el santuari de Sant Llorenç de Munt. Indret on finalitza el camí del Monjos, o sigui el P.R. C-31. A partir d’aquest moment caldrà seguir les marques de S.L. (verdes i blanques). Davallem del curiós cim de la Mola (amb forma de pastís gegant) seguint la senda ben traçada i evident vers al N.O. que descriu una gran “Z” per davallar per un grau situat entre les coves de de l’alzina i la de la sargantana. Caminem sota una cingle fins al proper collet situat al nord del cim.

Km. 45,8. (60,7) Coll del Morral del Drac. 957 metres. Davallen corriols a banda i banda, nosaltres seguim per la senda que discorre per la zona alta de la carena en direcció N.O. i després nord, guanyant de nou alçada de manera molt suau. Camí molt ample i evident. Estaques amb marques de S.L. (verdes i blanques). Caminant pel mig del bosc passem a tocar del Turó d’en Griera i el Turó del Boc, ambdós a ma dreta.

Km. 47,1. (62,0) Pla dels Ginebrons. Surt cap a la nostra dreta un corriol cap els Òbits, el qual ignorem per seguir cap al nord fent un tram de pujada. Indicadors de S.L.

Km. 47,5. (62,4) Collet dels Tres Termes, on acabem aquesta fase de pujada. Creuem un corriol de manera transversal i seguim per dalt de la carena i pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 48,5. (63,4) Passem pel costat del Roure del Palau, arbre monumental. Seguim per l’ample senda en mig del bosc en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2. (64,1) Coll d’Eres, 942 metres, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall. Davant tenim l’arrodonit Montcau el qual no caldrà assolir, ja que davallem per l’ample camí que segueix vers a la nostra esquerra en direcció oest i després N.O. Amplíssim camí sense pèrdua possible, bastant planer però que mica en mica perd desnivell.

Km. 50,4.  (65,3) Coll d’Estella. 912 metres. Neix a ma dreta un corriol indicat que resulta ser una de les altres pujades al Montcau, continuem per l’ample pista vers al O, tendència S.O.

Km. 50,8. (65,7) Coll de les d’Estenalles, on trobem una caseta d’informació del Parc. Creuem la carretera i coincidim de nou amb les marques del G.R. (vermelles i blanques), en concret del G.R. 5 que puja per unes escales per agafar un corriol que ens continua duent vers a ponent.

Km. 51,4. (66,3) Després d’un curt tram de pujada anem a parar a un corriol transversal i horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R. Estem a la Serra de la Mata.

Km. 51,6. (66,5) Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt molt a prop de la Casa de la Mata i l’església de Sant Jaume. Malgrat que cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció S.O., val la pena desviar-se uns quants metres vers al S.E. i visitar el Mas de la Mata on hi ha l’oficina del Parc de Sant Llorenç i Serra de l’Obac.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,9. (66,8) Replà situat davant del gran Mas de la Mata, tornem desfent les nostres passes fins a la darrera cruïlla.

Km. 52,2. (67,1) Essent de nou al traçat estricte del G.R., continuem la pista vers al S.O.

Km. 52,3. (67,2) passem pel poc marcat Coll del Vent, ja em donat l’esquena a l’església de Sant Jaume que es localitza dalt del turonet que em flanquejat per la seva dreta. Seguim l’ample camí sense pèrdua possible, en conjunt bastant planer. Bifurcació secundària a la nostra dreta que ignorem.

Km. 52,5. (67,4) Travessem una pista por marcada. Seguim pel camí principal per dalt de la carena en direcció S.O.

Km. 52,8. (67,7) Coll de la Geganta. El camí canvia gradualment de direcció i es re orienta vers al O.N.O.. A poc més d’un centenar de metres creuem de nou un camí transversal, continuant de manera evident per l’ample camí de la carena.

Km. 53,5. (68,4) Carena de la Castanyera. Bifurcació. Deixem un camí que surt a la nostra dreta per seguir el camí que davalla vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 54,3. (69,2) Coll de Boix. Es el moment d’abandonar el G.R. i prendre el camí indicat amb estaques amb inscripcions de “Mura”. El corriol surt del mateix coll, on hi ha una trifurcació de camins. La senda estreta, pel mig d’una tram boscós, re orienta les nostres passes vers al N.N.O.

Km. 54,5. (69,4) Anem a parar a una nova pista  a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 54,6. (69,5) Un corriol neix a banda esquerra de la pista. Estaca indicadora,. Abandonem la pista i seguim per aquest nou corriol en direcció nord. Ve un llarg tram de senda ben marcada i sense bifurcacions problemàtiques que combina trams de bosc amb trams d’aresta – llom força amples i amb bones vistes panoràmiques. Sempre caminarem vers al nord per dalt de la carena, passant pel Pla de Serrallonga, el Turó dels Ducs i el Pla de l’Estrepar.

Km. 56,9. (71,8) Collet del Reixac. Bifurcació en mig del bosc. El corriol descendent de la nostra esquerra, que obviem, duu a les coves de Mura. Nosaltres continuem també recte vers al nord, perdent alçada de manera gradual. Estaca indicadora a la cruïlla.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,6. (72,5) A mitja baixada passem per la Font del Cargol, de surgència temporal.

Km. 58,8. (73,7) Anem a parar a una pista ample que continuarem en sentit descendent vers a la nostra dreta.

Km. 58,9. (73,8) Cruïlla de pistes. Seguim per la central que davalla de manera pronunciada vers al proper poble de Mura, que ja fa estona que es ben visible. Atenció, l’estaca indicadora no està del tot ben col·locada i dona peu a ficar-nos per un corriol a la nostra dreta que duu a una mena de torrentera sense sortida.

Km. 59,0. (73,9) Creuem la riera de Mura i ja entrem a la zona urbana de la població de Mura, seguim per la carretera vers a la nostra esquerra per agafar el sistema de carrerons, entrant pel corral de l’Era, que ens permetrà creuar el poble passant per la plaça central on hi ha l’ajuntament. Sortirem del poble per un carrer que puja en diagonal amb forta pendent i que rep el nom de carrer de la Muntanya.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 59,7. (74,6) Creu del Terme, part alta de la població, on coincidim de nou amb la carretera BV-1223. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta en direcció nord. Suau i constant pujada. Passem pel costat del cementiri, indret on la carretera descriu un marcat revolt.

Km. 60,1. (75,0) Bifurcació. Una pista pavimentada surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Deixem la carretera i pugem per aquest nou vial.

Km. 60,6. (75,5) Collet de Sant Martí. Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Malgrat el que ens indica l’esmentat cartell, cal deixar de banda la pista de la nostra esquerra i seguir per la que davalla en diagonal vers al N.E. Ja em canviat de vall.

Km. 61,2. (76,1) Passem pel costat d’una cabana de pedres rodona. Seguim l’evident pista que va perdent alçada seguint el curs natural de la vall. Llarg tram sense bifurcacions.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,2. (77,1) Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra esquerra i als pocs metres creuem la riera del Torrent d’en Ramonet, per situar-nos en el vessant dretà de les aigües. Continuem davallant i seguint el curs natural de la vall en direcció nord.

Km. 63,3. (77,2) Bifurcació que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista guanya alçada descrivint un marcat revolt en forma de “S”

Km. 64,2. (79,1) Nova bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra dreta i seguim el curs de la vall, ara a mitja alçada. La pista de seguida fa un revolt i es re orienta vers al nord i després de nou vers a l’oest, tendència N.O.

Km. 65,2. (80,1) Bifurcació. Abandonem definitivament la vall i pugem per la pista de la nostra dreta en direcció nord. Pujada constant i un pel feixuga.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,3. (81,2) Mas de la Vila. Enorme mas dalt un altiplà. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.E. Trobem de nou un cartell indicador. Passem per davant del mas que restarà a l’esquerra de les nostres passes.

Km. 66,8. (81,7) Bifurcació. Ignorem el brancal que surt en diagonal a la nostra esquerra, donant-li l’esquena i seguint tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 67,6. (82,5) Cantagalls. Arribem a una mena de collet on traspassem la carena. Talamanca ja es ben visible. Nus de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Dibuixem un marcat revolt i re orientem les nostres passes vers a l’oest i després cap al N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 68,7. (83,6) Traspassem la riera del Torrent d’en Güell. La pista, evident i única, descriu un marcat revolt i es re orienta vers a l’est, guanyant alçada de manera molt suau però bastant constant.

Km. 70,1. (85,0) Can Valls, mas que deixem a la nostra dreta. Al poc entrem a la zona asfaltada que representa el límit de la zona urbana del poble de Talamanca. Seguim per vials ascendents per la anomenada urbanització de la Quintana.

Km. 70,9. (85,8) Creuem la carretera BV-1221 i estem en la plaça principal del poble de Talamanca, on trobem diversos establiments i una font. Seguim pels carrerons del cas antic, passant per davant de l’església de Santa Maria de Talamanca.

Km. 71,6. (86,5) Castell de Talamanca. Punt final del 2n trams dels senders del 1714.

PODEU DESCARREGAR-VOS EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/born-talamanca-41136443

Autor: PAKO CRESTAS

FOTO PAKO CRESTAS