Hola amics, per aquestes festes de Nadal a reis, us oferim 3 possibles sortides dins del Pirineu Català i evitant el caps de setmana pel possible confinament perimetral.
En la majoria dels casos (a excepció de l’hotel) tenim els establiments reservats en exclusiva pel nostre grup, complint totes les normatives d’aforament i mesures de precaució del covid.
PLACES LIMITADES
I en breu us presentarem els nostres programes dels CLARS DE LA LLUNA, pels caps de setmana del lluna plena de gener, febrer i març.
Propera edició de grup guiat del trekking circular de la Serra del Port del Comte – Muntanya d’Alinyà VOLTA COMTEDELPORT, VERSIÓ 3 DIES en plena temporada de tardor. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 10 al 12 d’OCTUBRE farem la VOLTA COMTEDELPORT, un increible i espectacular trekking de tardor pel Port del Comte en el qual pujarem els cims mès alts: Tosa Pelada, Pedró dels Quatre Batlles i Puig de les Morrres i visitarem indrets emblemàtics de la muntanya com les capçaleres de la Vall d’Alinyà, Canalda, els camps de l’Arp i el Salí d’Oden.
Propera edició de grup guiat de la MICROCREMADA CENTRAL per acomidar la temporada estival. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 11 al 13 de setembre farem la MICROCREMADA CENTRAL amb la variant del PONT CABRARIS, on encara podrem gaudir d’un bon bany al riu (per valents). Un recorregut variat i molt divertit amb bonics trams de corda. A part del curiós i atractiu Pont Cabraris coneixarem altres indrets imprescindibles de la ruta del Caracremada com Busa, Cap de Verd, Sant Llorenç de Morunys i Gósol.
El planning es el següent:
11 de setembre. Inici ruta a Gòsol – tram Gòsol – Cap del Verd – Sant Llorenç de Morunys
12 de setembre. Sant Llorenç de Morunys – Serra de Busa – Aiguadora
13 de setembre: Aiguadora – Pont Cabraris – Gósol
POSSIBILITAT DE PASSAR L’EMBASSAMENT DEL PANTÀ DE LA LLOSA AMB CAIAC (increment 15,00 euros)
Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 25 al 27 de juny farem la microcremada oriental, la versió amb major trams d’alta muntanya de les tres versions curtes de la Ruta de Caracremada.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
25 de juny. Inici ruta a Sant Llorenç Morunys. Travesia Prat Forniu, Vilacireres, Gósol.
26 de juny. Gósol – Cap de Verd – Coll de Port – Refugi de l’Arp.
27 de juny. Refugi de l’Arp – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Sant LLorenç de Morunys.
Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.
Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?
Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)
Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.
Llargària: 32 Km 670 m.
Punt més alt: 2.506 m.
Punt més baix: 1.104 m.
Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
2n DIA: GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Punt d’inici: Molí de Gósol
Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).
Llargària: 40 Km 110 m.
Punt més alt: 2.386 m.
Punt més baix: 888 m.
Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA
Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punt final: Mas Pujol (Valldora)
Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.
Llargària: 29 Km 280 m.
Punt més alt: 1.522 m.
Punt més baix: 755 m.
Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.
Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)
Punt final: Rasos de Peguera.
Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.
Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.
Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.
FOTO PAKO CRESTAS
Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.
Només hi ha un testimoni escrit que ens va deixar Ramon Vila Capdevila, un dels maquis més solitaris, enigmàtic i reservat de la nostra història i al qui li hem dedicat la ruta que porta el seu nom i que discorre per les muntanyes que l van veure néixer, créixer, lluitar, viure i sobreviure.
El text està escrit es castellà, ja que llavors el català, que era la llengua materna i vehicular, com a tants altres moments a la nostra història, estava prohibit a les escoles i no s’ensenyava a la gent a llegir i escriure en la nostra llengua.
El poema d’en Caracremada ha servit per inspirar el Neck Tube de la versió de la ruta amb raquetes de neu i la samarreta de la ruta a peu i BTT.
Llarga vida al Caracremada !!!!!
Quiero tener mi tumba
Lejos de los campos santos
Donde blusas blancas no haya
Ni panteones dorados
Quiero que a mí me entierren
Lejos de esos lugares falsos
Donde la gente al año viene
A depositar sus llantos
Quiero que a mi me entierren
Arriba en el monte alto
Junto aquel pino blanco
Que solo esta en el barranco
Mi tumba quiero que este
Entre dos piedras de canto
Compañeros míos han de ser
Pintadas culebras, verdes lagartos
No quiero que a mi entierro vengan
Curas laicos ni romanos,
Y las flores han de ser
Un manojo de punzantes cardos
Tampoco quiero que vengan
A decir discursos y salmos
Con banderas i oropeles
Vicio del mundo civilizado
Para discursos los graznidos
De los cuervos y los grajos,
El aullido del zorro viejo
Cuando ciego es abandonado
Ni luz de cirios que dan
Unas claridades de espanto
A mí me alumbraran
Las centellas y los rayos
Quiero que mi tumba sea
Cubierta de espinos altos
De zarzas grandes y espesas
Abrojos y salvajes cardos
Que brote a sus alrededores
Hierba para los ganados
Y que descanse a mi sombra
El perro negro cansado
Quiero que mi cuerpo repose
Lejos del bullicio humano
Junto al pino grande que hayen el barranco solitario..
Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies «Moroto» «Passos-llargs» «Peus-llargs», «Capità Raymond» «Ramón Llaugí» o «Caracremada», que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.
Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..
Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.
El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.
L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.
El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.
En aquest moments tant difícils que tots estem confinats a casa nostra per culpa de la pandèmia del Corono virus, segur que tenim més ganes que mai de poder tornar a les nostres muntanyes i a gaudir de l’aire lliure i dels irrepetible paisatges del nostre Petit país tant estimat.
Alhora es un moment especialment difícil pels pròpies establiments que formen part de la ruta i per nosaltres com a organització, que hem vist com se’ns anul·laven les totes les reserves pels propers mes, incloent la temporada alta de la setmana santa.
Es per això que per aquesta motius, reactivar els ànims, els projectes i les ganes de trescar, us presentem una promoció exclusiva per combatre aquests moments foscos.
Si voleu gaudir del nostre trekking pel Pre-pirineu i seguir les penjades d’en Caracremada, el darrer maqui català, us animem a fer la reserva aprofitant el 10% DE DESCOMPTE QUE FEM DURANT LA QUARENTENA – OFERTA VÀLIDA FINS AL 15.4.2020
Introducció: Variada i llarga excursió per pujar el cim més alt de la ribera de llevant de la Vall de Lord. El Cap del Verd es un magnífic punt panoràmic, des d’on divisem tots els massissos del Pre Pirineu del Berguedà i Solsonés.
La pujada va per sectors ben diferenciats. Surt des del 1.000 metres d’alçada del poble de la Coma i arriba als 2.282 metres del planer cim del Cap del Verd. Tota l’estona transita per camí ben marcat i te trams de forta pujada.
Temps: 4 hores i 5 minuts per la pujada i més de 3 per la baixada.
Desnivell: 1.282 de pujada i l’equivalent de baixada per tornar al punt de partida.
Llargària: 7 quilòmetres 300 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font que no sempre raja aigua, a les proximitats de la Borda d’en Pujol. També podem comptar amb la font d’Urdet a la part alta de l’itinerari, si be ens haurem de desviar 10 minuts per arribar-hi.
Punts de referència:* Poble de la Coma * Clot de l’Infern * El Pujol del Racó * Borda del Pujol * Camp de la Creu * Clot de la Cabanella * Roca Mira * Prat de les Saleres * Prat d’Aubes * Collada de les Belitres * Cim del Cap del Verd.
Accés al punt de partida: Des del càmping d’ Aiguadora caldrà agafar la carretera LV-4241 fins a Sant Llorenç de Morunys. Des d’aquesta població ens enfilem per la carretera que va a Coll de Port, direcció Tuixent, (C-462) fins al poble de la Coma.
Itinerari:0,00 h. Poble de la Coma. 1.000 metres. Deixem el vehicle a la zona d’aparcament situada al lateral de la mateixa carretera. En aquest punt hi ha una font. De seguida hi trobem un camí pavimentat que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Cartell indicador. Al poc hi ha un revolt amb una bifurcació i un casa que ens queda a la dreta. Seguim tot recte. Desapareix el paviment i continuem per pista ascendent en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10 h. La pista en desús arriba a un indret on es localitza un mur de pedra i un dipòsit. Seguim pel camí ascendent que puja dalt del mur i s’interna pel mig del bosc. Tram inicial de forta pujada que de seguida passa a ser horitzontal, fins i tot amb algun curt tram descendent. Taques grogues molt esporàdiques.
0,37 h. El camí ja s’ha fet ample i s’ha convertit en una veritable pista. Passem pel costat de una zona de conreus que resten a la nostra dreta. Pel sentit contrari, a l’esquerra, neix un camí amb taques verdes que obviarem. Nosaltres continuem per la pista.
0,40 h. Torrentera del Clot de l’Infern. Un corriol puja pel costat dret de la mateixa. Nosaltres obviarem el camí i continuarem per la pista, relativament planera, ara vers al sud.
0,45 h. El Pujol del Racó. Anem a parar a una pista transversal. El mas resta una mica per sota a la nostra dreta. Rètol indicador. Seguim la nova pista, més ample, vers a l’esquerra. La mateixa guanya alçada. Taques de pintura groga.
FOTO PAKO CRESTAS
0,52 h. Trobem una drecera a marge esquerra de la pista. Pujarem per ella. Taques de pintura grogues.
1,00 h. Tornem de nou a trobar-nos amb la pista. Seguim la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Taques de pintura groga.
1,15 h. A l’alçada d’un revolt i trobem una bifurcació que surt vers a la dreta. Tant la pista que seguim com el nou camí tenen taques grogues. Cal seguir per la pista vers a l’esquerra continuant guanyant alçada.
1,30 h. Bifurcació, Seguim la pista que ascendeix en diagonal vers a la dreta i que al poc es converteix en senda per passar pel costat de la Borda del Pujol. Flanquejada la borda tornem a trobar dos pistes. Continuem tot recte per la de la dreta en sentit E i després N. Es tracta d’un tram bastant planer però que continua guanyant desnivell molt a poc a poc.
FOTO PAKO CRESTAS
1,40 h. Font al marge esquerra de la pista
1,47 h. Bifurcació. Obviem la pista que neix vers a la dreta i continuem en direcció nord.
1,55 h. Camp de la Creu. 1.549 metres. Cruïlla de pistes i camins. Prenem la senda que surt tot recte de manera transversal, pel ben mig de la cruïlla, i que resulta ser l’inici d’una marcat senderó que s’interna pel bosc i puja de manera força directe vers al N.E. En aquest tram hi trobem un filat a banda i banda del camí.
2,00 h. Creuem una pista en desús de manera transversal. Cartell indicador. Continuem el camí ascendent. A continuació ve un llarg trajecte pel mig del bosc que mica en mica en va despoblant i acabarem en paratges oberts i relativament nuus de vegetació alta. El corriol no te pèrdua, està força marcat i es l’únic. Tram un xic dur per la forta pujada que es constant. A la part alta la pujada hi trobem l’anomenada Roca Mira, que es una mena d’aresta desdibuixada que traspassem i que ens duu a una part on el terreny i la pujada es suavitza i fem una mena de flanqueig en diagonal poc ascendent per sobre d’una mena de coma, que resta a la nostra dreta, es la part superior del Clot de la Cabanella.
FOTO PAKO CRESTAS
3,00 h. Prat de les Saleres. 2.087 metres. Arribem a una mena de llom aresta que seguirem en sentit ascendent. Aquí el camí tendeix a perdre’s i a marcar diferents línies paral·leles, producte del pas de ramat.
3,05 h. Trobem un camí horitzontal i transversal. Cartell indicador. A la dreta, a uns 10 minuts, ens queda la Font d’Urdet, fora del recorregut estricte de l’itinerari, ja que nosaltres haurem d’anar cap a l’esquerra. El camí, gairebé horitzontal i amb sectors de molt lleugera pujada, flanqueja per una zona on s’alternen el bosc i grans clarianes, com el Prat d’Aubes. Primer està orientat vers al N.O. i gradualment pren orientació nord.
FOTO PAKO CRESTAS
3,40 h. Collada de les Belitres. 2.152 metres. Traces paral·leles de camí. Ara el millor es pujar tot recte pel llom vers a l’oest, amb tendència al S.O. a la part alta, per grans pendents d’herba de poca inclinació però amb pujada constant. Balises de fusta disperses per indicar la ruta. No hi ha camí però tot plegat resulta molt evident.
4,05 h. Cim del Cap del Verd. 2.282 metres.
Descens: O pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 