Hola amics, per aquestes festes de Nadal a reis, us oferim 3 possibles sortides dins del Pirineu Català i evitant el caps de setmana pel possible confinament perimetral.
En la majoria dels casos (a excepció de l’hotel) tenim els establiments reservats en exclusiva pel nostre grup, complint totes les normatives d’aforament i mesures de precaució del covid.
PLACES LIMITADES
I en breu us presentarem els nostres programes dels CLARS DE LA LLUNA, pels caps de setmana del lluna plena de gener, febrer i març.
Petites modificacions a la samarreta de la ruta LO COR DE LO PALLARS, que ja fa uns anys que teniem fet el disseny
Per la part de davant em fet un disseny que part del mapa de l’editorial Piolet i la foto d’un ós en mig d’una nevada i el nom de la ruta
Per la part de darrera tenim una imatge degradada en color blavòs de la Torreta de l’Orri ben nevada. Per sobre la imatge degradada els dibuixets típics estil “Petit Crestas” amb 10 motius: Comes de Rubió, Prat Muntaner, Rodès, Roní, Sant Romà de Tavèrnoles, Torreta de l’Orri, Llagunes, Montenartró, Roques d’Aulò i Tornafort .
Als laterals de la part superior de les mànigues em possat el dibuixet de «viatges mon petit»
Aquesta samarreta serà facilitada a tots els participants a la ruta, juntament amb un exemplar a triar dels NECTUBE col·lecció pakocrestas (CLICKAR A LA PARAULA “NECK TUBE” per veure els diferents models)
Us recordem que aquests mesos de NOVEMBRE I DESEMBRE DEL 2020, tenim 3 sortides programades, ja sigui amb grups oberts on jo hi participaré, com en grups guiats.
LO COR DE LO PALLARS AMB RAQUETES es una excel.lent ruta d’alta muntanya al cor del Pirineu del Pallars Sobirà. Un escenari perfecte per gaudir d’uns dies en plema màgia hivernal entre els dies festius de Nadal i cap d’any. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 27 al 30 de desembre fem una edició guiada i amb places molt limitades d’aquesta interessant volta de la Torreta de l’Orri, on tenim neu garantida i uns paisatges excpecionals. El tour també inclou la serra secundària de Freixa. Una visió completa girant un 360º graus sobre aquesta muntanya que gaudeix de les millor panoràmiques del nostre estimat Pirineu.
Introducció:Des de Sant Joan de l’Erm hi trobem dos itineraris del Parc, la volta llarga i la volta curta. Malgrat el nom de totes dues, gairebé tenen la mateixa extensió. La gran però te un xic més de recorregut ja que a la seva segona part puja més desnivell i va a parar al Coll de la Culla.
Sant Joan de l’Erm (fons Wikipedia): també conegut com Sant Joan de l’Erm Nou, és un indret, una ermita i una estació d’esquí de fons, situat més amunt de la vall de Castellbò, al municipi de Montferrer i Castellbò. El 1959 s’hi va inaugurar un nou santuari, aquest al vessant que mira a Castellbò, a 1.690 metres d’altitud, prop de la font del Bosc i a tocar d’un bosc centenari de pins roigs i avets, en substitució del ruïnós edifici de Sant Joan de l’Erm Vell.
Sant Joan de l’Erm Nou és un edifici modern i escaient, obra de l’arquitecte Isidre Puig Boada amb un teulat de doble vessant, pronunciat, i un campanar triangular que s’aferra amb agudesa darrere seu. Uns 300 metres darrere la capella hi ha el coll de la Basseta, en un extens pla de pins, arranjat per a l’acampada, amb un xalet-refugi, amb 80 places d’allotjament, obert tot l’any. Des del principi dels setanta hi ha instal·lada en aquesta zona la pista d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. A Sant Joan de l’Erm s’hi fa un aplec el 24 de juny, diada de Sant Joan, i se celebra la festa del patró el 28 i el 29 d’agost.
FOTO PAKO CRESTAS
L’estació d’esquí nòrdic és enmig de boscos de pi roig, pi negre i avet, i les pistes van des dels 1.700 m d’altitud al refugi de la Basseta fins als 2.050 m de Prat Montaner des d’on es pot arribar fins a Portainé.
L’estació va obrir l’any 1970. En total té 50 km de pistes d’esquí de fons. Estan repartides segons dificultat en:Circuit verd: 7 km – Circuit blau: 15 km – Circuit vermell: 26 km – Circuit negre: 2 km – Circuit de skating: 18 km
Temps:3 hores
Desnivell:480 metres de pujada i 480 metres de baixada
Llargària:9 quilòmetres 990 metres
Dificultat:Mitja – alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència:* Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Coll de la Culla * Bony de la Culla * Serrat de la Culla * Pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm * Refugi de la Basseta
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
Itinerari: Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta.Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim uns quans metres a la nostra esquerra i de seguida deixem la pista més ample per pujar per un corriol ascendent que neix en direcció sud, tendència S.E. Taques grogues.
Km. 5,2. Anem a parar a una pista transversal que seguirem uns pocs metres vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 5,3 – Abandonem la pista per seguir pujant pel corriol ascendent que torna a endinsar-se pel mig del bosc a la nostra dreta en direcció S.S.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 5,8 – Passem per sota la línia elèctrica que dibuixa un enorme tallafoc en mig del bosc. Continuem guanyant alçada sense pèrdua possible.
Km. 6,2 – Tornem a passar per sota d’una segona línia elèctrica i el seu enorme tallafoc.
Km. 6,4 – El corriol mor en una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció S.S.E. fent ja un tram força planer. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,0 – Coll de la Culla. 1.928 metres. Punt més alt de l’excursió. Cruïlla de pistes i camins. Seguim recte vers al S.E. Cartell indicador.
Km. 7,1 – Abandonem la pista i seguim vers a la nostra esquerra per un prat on s’insinua les restes d’un corriol. Re orientem les nostre passes un xic més cap a llevant. Taques grogues. Cartell indicador.
Km. 7,2. Estem vora el Bony de la Culla. Anem a parar a una mena de pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta, al poc ignorem un nou brancal perpendicular que neix vers a la nostra esquerra. Seguim recte vers al S.E.
Km. 7,5. Anem a parar per sota el tallafoc de la línia elèctrica. Seguirem uns quants metres sota el filat vers a la nostra dreta i al poc, seguint les indicacions de les estaques, tornem a endinsar-nos al bosc de la nostra esquerra.
Km. 8,0 – Serrat de la Culla. Ens trobem la segona línia elèctrica i el seu tallafoc. Les estaques ens indiquen el camí a seguir per tornar a entrar al bosc i començar a davallar vers al S.E. Taques grogues.
Km. 8,5. Pistes d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. Anem a parar a una ample pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes directament cap a llevant. De fet el corriol amb les taques grogues discorre paral·lel a l’ample pista un xic a la seva dreta. Cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,8 – Creuem una pista de manera transversal. Seguim perdent alçada vers a l’est, tendència N.E.
Km. 8,9 – Important nus de pistes. Cap a la nostra dreta surten dues pista paral·leles al igual que a la nostra esquerra, cap a on també continuen aquestes dues pistes transversals. Prenem el corriol que neix entre l’angle de la pista ascendent (per la qual davallem nosaltres) i la segona pista de l’esquerra, endinsant-nos en diagonal pel mig del bosc en direcció E.N.E. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 9,2 – Bifurcació de corriols. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra. Taques grogues.
Km. 9,6. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte pel corriol. Estem ja ha tocar del refugi de la Basseta, ben proper i visible.
Km. 10,0 – Refugi de la Basseta. Final del present periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: volta similar a la volta llarga de Sant Joan de l’Erm, si be aquesta escurça l’excursió fent una tornada més directa i amb menys desnivells des de Sant Joan de l’Erm Vell a la Basseta.
Sant Joan de l’Erm Vell (font wikipedia):és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936, es va edificar Sant Joan de l’Erm Nou a cinc quilòmetres de distància. Està protegit com a bé cultural d’interès local.
És tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Graal, que abans es guardava a Besiers.
Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible. Segons les fotografies conservades, el temple anterior a l’incendi de 1936 semblava més aviat datable de l’edat moderna. L’esment explícit més antic que es coneix de l’hospici data de 1519, i fins a la seva destrucció conservà la seva funció d’hospital i lloc d’acolliment. El santuari era administrat pel cabiscol de la col·legiata de Castellbò i el batlle i els regidors de la vila. L’any 1936 va ser incendiat i no tornà a ser reconstruït al mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores 35 minuts
Desnivell:304 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:9 quilòmetres 270 metres
Dificultat:mitja
Punts d’aigua:Hi ha dos fonts al recorregut, la primera just sortir del refugi de la Basseta (Cóm de la Basseta) i la font del cobert a tocar de Sant Joan de l’Erm Vell.
Punts de referència: * Refugi de la Basseta * Cóm de la Basseta * Bosc de Sant Joan * Torrent del Barranc del Forcat * Barranc de la Basseta * Serrat de l’Oratori * La Torrentera * Font del Cobert * Sant Joan de l’Erm Vell * Serrat de l’Oratori * Barranc de Reguerals * Barranc del Forcat * Refugi de la Basseta – Coll de la Basseta.
Punt de partida:Sant Joan de l’Erm – Refugi de la Basseta. Accesible per carretera des del poble de Castellbó.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0 – Refugi de la Basseta. 1.713 metres. Prenem la pista en direcció nord. De seguida, al donar l’esquena al refugi, trobem una primera bifurcació. Abandonem la pista ample i davallem pel camí que perd alçada vers a la nostra esquerra. Taques grogues. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 0,28 – Cóm de la Basseta. Als pocs metres hi ha una bifurcació. Seguim per la senda descendent de la nostra esquerra. Continuem per l’evident camí perdent alçada vers al N.O. Estem creuant l’anomenat Bosc de Sant Joan.
Km. 0,97 – Creuem per un pont les aigües del Torrent del Barranc del Forcat
Km. 1,9. – Barranc de la Basseta. Bifurcació. Cartell indicador. Continuem pel sender de la nostra esquerra, allunyant-nos definitivament del llit de la torrentera. Taques grogues. Guanyem alçada de manera suau vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.9. Serrat de l’Oratori. Només notarem que traspassem el serrat pel canvi d’orientació de la nostra marxa, que ara ens farà anar vers a l’oest, tendència S.O., per la resta, continuem envoltats de bosc i guanyant alçada de manera molt suau.
Km. 4,2. La Torrentera. Traspassem el petit rierol i de seguida trobem una bifurcació. Seguim per la senda ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Km. 4.6. Font del Cobert. Poc metres per sota de les runes de Sant Joan de l’Erm Vell, ben visible a sobre nostre.
Km. 4,7. Sant Joan de l’Erm Vell. Ample pista. Cruïlla de camins. Seguim per l’ample pista vers al S.E. Tram bastant planer. La pista està en molt bon estat i es possible trobar-hi transit rodat. Traspassem el Serrat de l’Oratori i el Barranc de Reguerals.
Km. 7,2 Abandonem la pista principal i prenem una de secundària que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 7,3. Nus de camins. Descartem dos a la nostra dreta i un a la nostra esquerra per seguir tot recte. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,6. Bifurcació., Seguim el camí ascendent de la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 8,7. Barranc del Forcat. Poc després de creuar la torrentera trobem una bifurcació. Cal seguir per la pista de la nostra dreta. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant.
Km. 8,9. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció est.
Km. 9,3. Refugi de la Basseta i Coll de la Basseta. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i tranquil·la excursió en forma de triangular que ens facilitarà el descobriments d’un dels racons de bosc més feréstecs de la zona sud del Parc. Destaca com a curiositat una zona coneguda com la Comarca dels Conills, fet que delata l’existència nombrosa d’aquests animalons per la zona. També cal remarcar l’existència de l’edifici avui abandonat del que va ser la casa forestal de Pallerols, que antuvi deuria ser un important centre exploració del bosc.
Sant Vicenç de Canturri és una església sufragània del poble Canturri, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d’interès local.
El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins en la seva consagració de l’any 1080. A l’Spill, redactat l’any 1519, figura com a mas habitat per dos germans. La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt imperi era del vescomte de Castellbò. La capella de Sant Vicenç és sufragània de la parroquial de Sant Romà de Pallerols
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:50 minuts.
Desnivell:63 metres de pujada i 63 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 40 metres.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:Creuem diferents torrenteres. A l’àrea d’esbarjo de Sant Miquel hi ha una font.
Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Pallerols * caseta forestal de Pallerols * riu de Pallerols * torrent de Sant Miquel * Serrat de la Carbassa * Comarca dels Conills * Barranc de Berbegués* Àrea d’esbarjo de Pallerols.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Pallerols. Accesible per pista forestal en bon estat des del poble de Canturri.
Itinerari: Km. 0,0 – Àrea d’esbarjo de Pallerols. Una mica per sota, davallant per la mateixa pista que hem accedit en cotxe, trobem l’enorme caseta forestal de Pallerols. Avui en dia abandonada. Edifici fantasmagòric. Una vegada a l’àrea caminem per la pista que es dirigeix vers al nord, pel costat dret de les aigües.
Km. 0,19 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra abandonant la pista principal. Creuem el riu de Pallerols amb l’auxili d’una passarel·la. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,42 .- Creuem les aigües del torrent de Sant Miquel. Seguim per costat dret del torrent per un camí ben marcat en direcció N.N.O.
Km. 1,2 – Bifurcació. Seguim el camí ascendent de la nostra dreta en direcció N.E i després est. Suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7 – Serrat de la Carbassa. Estem molt a prop de l’indret conegut com Comarca dels Conills. Cartell indicador. Seguim el camí vers a la nostra dreta començant una suau baixada en direcció S.E.
Km. 2,1. Barranc de Berbegués. Bifurcació. Un trobem una petita bassa al costat de la cruïlla. Prenem el camí de la nostra dreta en direcció sud. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 2,4. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. perdent alçada de manera suau.
Km. 2,8. Coincidim amb el punt quilomètric 0,19. Seguim recte vers al sud per terreny ja conegut.
Km. 3.0 -Àrea d’esbarjo de Pallerols. Final d’aquesta petita excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta excursió vora la ribera del riu Cantó a les seves proximitats del poble de Llagunes. Cal destacar l’existència de dues fonts durant el trajecte, una de les quals està just a l’altre costat del riu en un punt on no comptem amb l’existència de pont. No deixa de ser una font una mica inaccessible per la pròpia agua del cabdal del riu.
Llagunes: és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l’esquerra del Barranc de Coma-Sarrera es troben les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Llagunes entre els anys 20 del segle XX i el 1972.
El poble se situa a llevant de la confluència del Barranc de Coma-Sarrera amb el riu de Llagunes, a l’est del terme municipal i en un contrafort sud-occidental del Serrat de Santa Creu, al sud-oest dels Feners. Un branc de la carretera N-260, al seu pas pel Port del Cantó, és la seva principal via de comunicació.
FOTO PAKO CRESTAS
Llagunes està situat en un pla en el vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, a l’entorn del qual pren la forma d’una C, mantenint uns camps de conreu al mig. L’església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre de la C, amb una petita plaça en el seu costat meridional. La resta, forma pràcticament un sol carrer, que ressegueix la forma del poble.
Llagunes ja apareix documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 819. El 1014 el comte de Pallars, Guillem II, fa donació del poble a la seva germana Ermengarda.
Segons Joan Coromines, Llagunes és un topònim romànic, format a partir del mot comú català llacuna (estany de petites dimensions), en la forma llaguna, fruit de la fonètica mossàrab.
Temps:40 minuts
Desnivell:96 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:2 quilòmetres i 640 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Baixa
Punts d’aigua:Podem comptar amb la font de Fornicons.
Punts de referència:* Poble de Llagunes. * Riu Cantó * font de Canemassos * riu Cantó * Font de Fornicons * riu Cantó * Poble de Llagunes.
Punt de partida:Poble de Llagunes, al terme municipal de Soriguera, accessible per la carretera que comunica Sort i el Coll de Cantó.
Itinerari:Km. 0,0.Poble de Llagunes. Inici de l’itinerari en un carreró estret i pavimentat que neix juts una mica per sobre de la zona d’aparcament i contenidors de la part baixa del poble. Cartell indicador. Taques grogues
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,16. Trencall. Un senderó davalla vers a la nostra dreta vers a un zona de prats. Totes dues opcions presenten taques grogues, ja que aquest es el punt d’unió amb el trajecte de tornada. Seguim recte per la senda superior, que discorre al costat d’una canal artificial d’aigua de rec,. Anirem deixant de banda diferents trencalls sense importància que son l’accés a diferents bancals situats per sobre i per sota del camí que seguim, el qual presenta el lateral de mur de pedra seca.
Km. 0,92. El camí passa per sobre de la pròpia canal d’aigua de rec, la qual ara hi serà a la nostra esquerra. Seguim pel mig del bosc en direcció E.S.E., taques grogues.
Km. 1,0. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la senda de la nostra esquerra que al poc gira en direcció sud. Taques grogues
Km. 1.1, Nova bifurcació. Obviem el senderó que neix en transversal vers a la nostra esquerra i seguim cap al sud, creuant una zona de prats per apropar-se directament el curs del riu. Taques grogues.
Km. 1,2. Anem a parar a la ribera del Riu Cantó, a l’altre costat de les aigües divissem la font de Canemassos. Desfem les nostre passes i tornem a la cruïlla amb el darrer cartell que hem divisat, o sigui al punt quilomètric 1,0.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,4. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció sud. Taques gorgues.
Km. 1,5. Passem per sobre el riu Cantó amb l’auxili d’un pont. Seguim vers al S.S.O. Suau pujada.
Km. 1,7. Bifurcació. Final de la pujada. Prenem el camí que davalla vers a la nostra dreta i que pren orientació N.N.O. Taques grogues. Al poc trobem al nostre marge esquerra la Font de Fornicons, ben arranjada i amb una petita zona de pícnic annexa.
Km. 1,8. Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la senda ascendent de la nostra esquerra i seguim davallant de manera suau vers al O.N.O. al poc hi serem vora el riu que restarà a la nostra dreta.
Km. 2,1. Creuem el riu Cantó amb l’auxili d’un pont, a l’altre costat de les aigües la senda gira vers a la nostra esquerra i continu orientant les nostres passes vers a l’est. Seguim una mena de pista en desús.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2.4. Bifurcació. La pista va a parar a uns camps, es el moment d’abandonar-la i prendre el corriol que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Marques grogues.
Km. 2.5. Anem a parar a la mateixa senda per la qual hem començat aquesta breu excursió, la qual seguirem vers a la nostra esquerra.
Km. 2.6. Ja tornem a ser-hi al punt de partida. Poble de Llagunes.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Interessant volta circular que ens porta la cor de la suau però alhora feréstec, salvatge i solitària Coma de Rubió. L’Estanyet es molt petit, poc més d’un bassa. De fet es tracta d’un estany en agut estat d’extinció, ja que per l’efecte de la sedimentació està en el darrer moment de la seva vida geològica.
El fet de que estem en un indret feréstec ens hi demostra que s’han visualitzat l’os bru a les proximitats de l’Estanyet Davall.
Rubió:és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia ja a l’antic terme de Soriguera, abans que aquest s’ampliés amb Estac. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió. És el nucli més alt habitat permanentment de Catalunya. Actualment forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Segons Joan Coromines, Rubió té el seu origen en un nom propi llatí, degudament evolucionat cap al català medieval: Rubbionis, que esdevé la forma actual per evolució simple. L’església parroquial, dedicada a Sant Salvador depèn de la de Llagunes. Antigament formava part del Vescomtat de Pallars.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:1 hora 10 minuts
Desnivell:155 metres de pujada i 155 metres de baixada.
Llargària:4 quilòmetres 160 metres
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:font al costat del refugi de les Comes de Rubió.
Punts de referència:* Refugi de les Comes de Rubió * Estanyet Damunt * Estanyet Davall * Roca del Músic * Serra Seca* riu de les Comes de Rubió
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Refugi de les Comes de Rubió. Accesible per pista des del poble de Rubió (1,15 h de marxa)
Itinerari:Km. 0,0. Refugi de les Comes de Rubió. Seguim la pista vers al nord – N.O.
Km. 0,31- Trifurcació. Deixem a la nostra esquerra una pista que puja en diagonal i a la nostra dreta una altre que creua el riu i seguim recte per un camí ample o pista en desús, endinsant-nos a la coma en direcció N.O. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 0,79 – camí secundari que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant per la pista en desús, que ja es un camí un xic descarnat, en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1 – Bifurcació. Seguim la senda de la nostra dreta, en principi horitzontal i després fins i tot va perdent alçada, que ens orienta vers el centre de la Coma. Taques grogues. Al poc passem per l’anomenat Estanyet Damunt, el qual sovint està sec i no es perceptible (bassa de desgel)
Km. 1,6 – Estanyet Davall. Bassa permanent de petites dimensions. Ara el senderó es re orienta vers a l’est dibuixant un llarg flanqueig en mig del bosc. Atenció, hi ha molt tronc caigut i a estones costa de seguir el camí correcte. Parar especial atenció a les taques de pintura groga.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,8 – Roca del Músic. Anem a parar a la pista just en l’indret on la mateixa es bifurca en dos. Cal seguir el trencall de la nostra dreta que baixa de manera directa vers al sud.
Km. 3,3 – Serra Seca. Cruïlla de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta en direcció O.N.O. Cartell indicador. Taques grogues.
Km. 3,8. Creuem el riu de les Comes de Rubió i de seguida coincidim amb el punt quilomètric 0,31, caldrà dons girar vers a la nostra esquerra per dirigir-nos cap al proper refugi.
Km. 4,2 – Refugi de les Comes de Rubió. Final de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 