Quan fem la travessia del Pirisud Inèdit, ja siguin en la versió de 5 dies com a la versió de 3 dies de la variant Oriental, anem a parar al poble de Llessui amb la possibilitat de pujar el Tossal dels Altars, de 2.456 m, el que es el cim mès proper al que va ser el punt culminant de les pistes d’esquí alpí de Llessui.
Les pistes es van inaugurar al 1966 sota el impuls de Alfons Segalas, membre del Centre Excursionista de Catalunya.
FOTO PAKO CRESTAS
En un principi la població de la Vall no va entendre el que representaria per ells la inauguració de les pistes d’esquí, però al poc temps van començar a adaptar-se per donar lloc al nou turisme i a la nova dinàmica econòmica, amb obertures de hotelets, cases rurals i noves botigues.
L’estació però no va tenir massa èxit. El temps acostuma a ser bastant inclement a la zona de la Vall d’Àssua al hivern, amb importants vents a alçada que sovint s’enduia la neu o la deixava ben glaçada i poc apte per l’esquí.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant les pistes tenien unes dimensions considerables per l’època, amb un cota mínima de 1.445 m i una màxima de 2.430 m. Avui en dia encara podria ser considerada una zona esquiable que bastant envergadura atesa les dimensions de les pistes d’esquí als Pirineus. A mès durant els darrers anys van oferir un forfait conjunt amb Super Espot (avui en dia denominada Espot esquí).
Al final van tancar portes a l’any 1987, per problemes de finançament i econòmics, a mès en una època en que encara no era comú l`ús de neu artificial per suplir les mancances de les precipitacions naturals.
FOTO PAKO CRESTAS
Malauradament des de llavors els ferros abandonats i rovellats de les instal·lacions així com les runes de les construccions, estan en un gradual increment estat de degradació. Personalment no estic en contra de les pistes d’esquí alpí i les inèrcies de riquesa que generen per les zones de muntanya, però el que si que està clar que, al igual que es fa amb les mines o canteres externes, d’alguna manera s’hauria d’obligar als promotors a salvaguardar l’impacte visual i ecològic una vegada les instal·lacions deixin de ser productives i estar en funcionament.
Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany fent la que serà la nostra darrera sortida amb GRUP OBERT amb la participació meva com a dissenyadors de la ruta d’aquest estiu. En aquesta ocasió obrim sortida del 1 al 3 de setembre per fer la versió mès oriental del nou trekking Pirisud Inèdit. RECORDEU QUE LA MEVA PARTICIPACIÓ COM A DISSENYADOR DE LA RUTA NO COMPORTA CAP COST AFEGIT A LA MATEIXA
Una excusa perfecte per gaudir del final de l’estiu, al cor del Pirineu català, a cavall entre les Valls d’Àssua i Vall Fosca.
El planning es el següent:
1 de setembre, inici ruta a Estany Sallent. Travesia Estany Gento – Montsent Pallars ó Mainera – Llessui (nit a Llessui).
2 de setembre – Travessia Llessui – Capdella passant pel Coll de Triador, posible pujada a la Turó de la Cometa (dependent de la meteo). Nit al Refugi Tacita.
3 de setembre: Refugi Tacita a Estany Sallent passant pels Estanys de la Capcelera de la Vall Fosca. Final de la travesia.
El preu es de 145,00 euros i inclou:
Pernocta amb sopar i esmorzar a Llessui
Pernocta amb sopar i esmorzar a Hotel Montseny
Assistència de Pako Crestas, dissenyador de la nova ruta
Samarreta propia de la ruta
Neck Tube (mocador de coll) de la col.lecció Pako Crestas
Casa Rogel és una antiga casona de pedra dedicada al turisme rural i situada en una zona natural on gaudir de la relaxació.
L’allotjament es troba situat a la població de Llessui, província de Lleida, per la zona d’Aigüestortes. Llessui és una localitat situada a la comarca de Pallars Sobirà a la província de Lleida a una altitud de 1.417 metres i compta amb una població de 113 habitants.
Disposa de: Microones, rentadora, Rentaplats, TV, … entre una altra sèrie de comoditats.
Es pot realitzar en els seus voltants, activitats de: Senderisme, … entre altres coses.
========
REFUGI TACITA
El refugi Tacita és un refugi de muntanya situat als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i St.Maurici, a la Central de Capdella (Vall Fosca).
Envoltat de muntanyes i indrets insòlits, des del nostres allotjament et convidem a gaudir de la natura, l’esport, la cultura i l’aventura de la manera més confortable i econòmica al mateix temps. La Vall Fosca és un indret únic on podràs gaudir de la natura i la muntanya en estat pur. t’hi esperem?
=======
CASA BATLLE – LES ESGLÉSIES (VALL DE MANYANET)
Al cor de la vall del riu Bòssia, una de les més verges de Pirineu, i a peu de les extraordinàries muntanyes de Llevata, amb la Pica de Cerví de 2.753 m d’altitud, es troba el poble de les Esglésies, envoltat pel riu Bòssia i el barranc de Sentís. Un paisatge encantador enmig d’un entorn de particular bellesa on trobareu la tranquil·litat i la pau típiques d’un poble de Pirineu.
Casa Batlle és la més antiga de la vila de les Esglésies i el seu origen es remunta a el segle XVI quan dos germans procedents d’un castell, anomenat Castell Germà situat a sobre d’una gran roca i del seu antic poble situat sota la roca del castell i anomenat Perpinyà (encara que es en poden visitar les ruïnes), decideixen traslladar-se a la recerca de millors i fèrtils terres i fundar el poble de les Esglésies.
========
CASA XEP – TAÜLL
Casa Xep està situada a la plaça del poble davant de l’església romànica de Santa Maria del s. XII que juntament amb Sant Climent de Taüll i totes les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Casa Xep és una casa restaurada i rehabilitada com a residència casa de pagès, conservant el seu encant i decoració rústica de la casa d’alta muntanya. En el seu interior la fusta és el material que s’imposa. Consta de cinc habitacions, de les quals quatre són dobles i una triple. Disposa de tres banys d’ús compartit per a les cinc habitacions i una cuina amb sala d’estar en la qual hi ha sofà, televisió i llar de foc. En tots aquests serveis els clients tindran lliure accès. Servei de guia d’alta muntanya. www.oriolbaro.com
======
REFUGI COLOMINA
L’edifici del refugi Colomina va ser construït a la riba de l’estany de el mateix nom a 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca, la companyia FECSA -actualment Endesa- va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que el va inaugurar com a allotjament muntanyós 1973. Posteriorment, el 1985, la Federació hi ha realitzar una completa reforma per adaptar-lo a les necessitats dels excursionistes que cada vegada visitaven amb més assiduïtat al sector meridional de Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El 2011 es va inaugurar la darrera reforma, que va consistir en la construcció d’un annex que a l’estiu funciona com a zona de motxilles i que en absència de guarda es converteix en el refugi lliure. Amb l’ampliació realitzada aquest 2017 el refugi ha augmentat considerablement en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també ha augmentat, adequant-se així a les necessitats reals de l’refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes. Zona amb multitud de possibilitats excursionistes tant a l’estiu -entre les que es troba la popular travessa Carros de Foc com a l’hivern, amb l’esquí de muntanya. Pel refugi també passa el GR 11.20, una de les variants de la senda de gran recorregut transpirinenc.
Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 24 al 26 d’agost per fer la versió mès oriental del nou trekking Pirisud Inèdit.
El planning es el següent:
24 d’agost, inici ruta a Estany Sallent. Travesia Estany Gento – Montsent Pallars ó Mainera – Llessui (nit a Llessui).
25 d’agost – Travessia Llessui – Capdella passant pel Coll de Triador, posible pujada a la Turó de la Cometa (dependent de la meteo). Nit al Refugi Tacita.
26 d’agost: Refugi Tacita a Estany Sallent passant pels Estanys de la Capcelera de la Vall Fosca. Final de la travesia.
El preu es de 135,00 euros i inclou:
Pernocta amb sopar i esmorzar a Llessui
Pernocta amb sopar i esmorzar a Ref. Tacita
Assistència de Pako Crestas, dissenyador de la nova ruta
Samarreta propia de la ruta
Neck Tube (mocador de coll) de la col.lecció Pako Crestas
Hola amics, per tal de promoure el nostre nou trekking PIRISUD INÈDIT que discorre per les valls situades al Sud del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici, hem organitzat un primer grup obert (unica edició del 2020 com a grup obert) per la versió de 3 dies prevista pels dies 14 al 16 de juliol.
En aquest grup jo hi participaré com un mès (Pako Crestas, autor del present blog i dissenyador de la ruta). El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit sobre el cost standard de la ruta auto-guiada.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El planning llavors es el següent:
14 de juliol – Travesia Capdella a Vall Manyanet per els circ de Tres Pessons
15 de juliol – Travesia Vall Manyanet a Taüll passant per la Pica de Cerví
16 de juliol – Travesia Taüll a Capdella. Final de travessia.
Introducció: Llarg camí amb trams de forta pujada i trams horitzontals de llarg flanqueig a mig vessant. Canvi radical de vegetació, un primer bosc de pi negre, un segon tram de soleia amb vegetació arbustiva i un tercer tram amb alzinar i vegetació més de secà.
Passem per un dels despoblats més enigmàtics de la comarca: Sant Romà de Tavèrnoles.
Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.
El poble pren el nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes). Malgrat l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades. Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria, Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico.. San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:5 hores i 40 minuts
Desnivell:760 metres de pujada i 938 metres de baixada
Llargària:15 quilòmetres i 360 metres
Dificultat:Alta
Punts d’aigua:Hi ha fonts al pobles de Llavorsí, Rodès i Rialp. A la resta de l’excursió hi torbem torrenteres i alguna surgència d’aigua natural no arranjada com a font.
Punts de referència:*Poble de Llavorsí * Bosc de Conca * Borda d’Arnui * Serrat de Canaledo *Barranc de Marguilló * l’Obac de Sant Romà * Cabanerto * despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles * Barranc de Cabanerto * Serrat de Cabanerto * Bordes de Botella * Roca Cinglada * Barranc de la Pala * Poble de Rodés * Tanatori de Rialp * carretera C-16 * poble de Rialp
Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.
Itinerari: Km. 0.0. Poble de Llavorsí. Sortim des de la plaça (situada a la carretera C-13) Cartell indicador. Prenem una mena de carreró estret pavimentat de forta pujada vers a l’oest.
Km. 0,10. Cartell indicador. Bifurcació. Aquí comença el camí de terra que puja vers a la nostra dreta per mig del bosc d’alzines. Taques grogues. Camí evident i ben marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0.65. Creuem una pista en desús o camí ample de manera transversal. Continuem guanyant alçada en mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,1. Bifurcació. Cartell indicador. Pujarem pel corriol de la nostra dreta. Forta pujada pel mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,5. Passem pel costat de les runes d’una primera borda que resta un xic per sobre nostre a l’esquerra. Seguim pujant pel mig del bosc parant atenció a les marques de pintura groga. Camí ben marcat. Estem travessant l’anomenat Bosc de Conca.
Km. 1,7. Sender que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant pel corriol amb taques gorgues que mica en mica guanya alçada de manera ferma i va modificant la seva orientació, primer vers al O, després cap al S i finalment cap al S.E.
Km. 2,4. Per terreny ja obert, pel mig de prats, trobem les runes d’una primera borda. Seguim de manera quasi horitzontal vers al S.E. per prats d’herba. Taques grogues i traça de corriol.
Km. 2,5. Borda d’Arnui, també en runes. Bifurcació de camins. Seguim la senda ascendent vers a la nostra dreta. Després de travessar una petita esplanada ens tornem a endinsar al bosc. Cal vigilar, en especial en aquest tram inicial, ja que el camí està poc marcat degut a la gran quantitat de branques que hi ha al terra. Caldrà seguir les taques rodones de color groc pintades al arbres. Pujada constant i ferma. Direcció O-S.O. més endavant fa un doble gir, primer orientant les passes vers al O.N.O. i després descaradament cap al sud. Cal prendre especial atenció a les senyals de pintura.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,8. Traspassem el Serrat de Canaledo, punt més alt de l’excursió (cota 1.581 metres). Continuem pel mig del bosc, ara però fent un llarg flanqueig a mig vessant de la Solana de Racó, en tendència sempre a ponent.
Km. 4,1. Primera de les diverses fonts naturals (sense arranjament) que trobarem en aquest tram de camí. Just una mica més endavant, en la darrera surgència d’aigua, hi ha un tram un xic perdedor, ja que la senda es perd en l’aiguabarreig. Cal seguir recte i continuar flanquejant a mig vessant ara ja per terreny obert i el ferm ple de vegetació arbustiva baixa. Hi ha taques de pintura groga, però costen de veure.
Km. 5,1. Barranc de Marguilló. Creuem les aigües de la torrentera i ens endinsem al bosc, continuant per una senda bastant horitzontal, amb tendència a perdre alçada, que re orienta les nostres passes vers al S.E. Travessem l’Obac de Sant Romà.
Km. 5,7. Restes d’un borda que resta un xic per sota nostre. Seguim la senda vers al S.E. Taques grogues.
Km. 5,9. Restes d’una segona borda que també queda desplaçada una mica a la nostra esquerra. Seguim per la senda amb taques grogues.
Km. 6,3. Cabanerto. Creuem l’aresta i tornem a ser-hi a la solana nua de vegetació alta (arbres dispersos que no arriben a formar bosc). El camí va davallant dibuixant ziga zagues. Restes de murs de pedra seca. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,1. Runes del despoblat de Sant Romà de Tavèrnoles. Just al que deuria ser el centre del poble trobem una cruïlla de camins amb un rètol indicador. Nosaltres seguim vers a la nostra dreta de manera horitzontal passant per sota una arcada de una casa en runes. Taques grogues. Seguint aquesta senda horitzontal vers a l’oest abandonem aquest poble fantasma.
Km. 8,3. Barranc de Cabanerto, que acostuma a estar sec. En aquest punt el camí, ben marcat i majoritàriament planer, es re orienta vers al sud seguint la línia natural del vessant. Estem de nou a dins del bosc, si be aquest es d’alzinar. Seguim el llarg camí ben marcat i sense pèrdua possible.
Km. 9,0. Serrat de Cabanerto. Seguim flanquejant a mig vessant per un corriol molt ben marcat, re orientant ara les nostres passes en direcció oest.
Km. 10,5. Bordes de Botella. Bifurcació. Seguim per una senda que neix al marge dret de les bordes, deixant a la nostra dreta un camí ample. El principi es un xic perdedor. Cal prendre atenció a les taques de pintura grogues. Continuem vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,2. Roca Cinglada. Traspassem l’aresta i re orientem la marxa vers al N.O. i O. Més endavant hi ha un tram de camí un xic aeri però que no presenta cap tipus de dificultat.
Km. 12,1. Barranc de la Pala. Traspassem les aigües de la torrentera i seguim per una pista en direcció S.S.O.
Km. 12,4. Un camí que ignorem se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal. Seguim recte vers al S.S.O. Taques grogues.
Km. 12,7. Anem a parar a la carretera asfaltada d’accés a Rodés. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim el vial vers a la nostra esquerra, el poble es ben proper.
Km. 12,9. Poble de Rodés. Just a l’extrem sud del petit poble trobem l’inici del camí vell d’accés a Rialp, o sigui la senda que hem de seguir. Cartell indicador a l’inici. Baixem de manera directa pel mig del bosc fent ziga zagues. Camí centenari molt ben marcat. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,1. Anem a parar a una pista que seguirem ver a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 14,3. Inici del tram pavimentat. Estem davant del Tanatori de Rialp. Seguim davallant de manera suau vers al S.O.
Km. 14,4. Carretera tranversal asfaltada que creuarem per continuar per la senda descendent que neix en línia recta, direcció S.O. Cartell indicador.
Km. 14,6. Anem a parar a un nou vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra fins a la propera carretera C-16 que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. El poble de Rialp ja es proper i ben visible.
Km. 15,4. Ja estem al mateix centre del poble de Rialp, final d’aquesta llarga excursió lineal.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Antic camí que ens porta a un conjunt de bordes disperses, totes elles en runes.
Llavorsí: És un municipi situat entre tres grans valls (Vall d’Àneu, Vall de Cardós i la Vallfarrera) i, per tant, és molt muntanyós. Està marcat per les costums de la seva gent i, sobretot, identificat amb el seu riu, la Noguera Pallaresa, on s’hi practiquen diversos esports d’aventura. Llavorsí n’és la capital, però té 6 pobles agregats. Del municipi en depenen tres Entitats Municipals Descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró.
Temps:2 hores 30 minuts
Desnivell:345 metres de pujada i 345 metres de baixada
Llargària:4 quilòmetres 520 metres
Dificultat:Baixa – Mitjana
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni torrent en tot el periple. Caldrà sortir dons amb l’aigua necessària des del poble de Llavorsí.
Punts de referència:* Poble de Llavorsí * Bosc de Conca * Borda d’Arnui * poble de Llavorsí
Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.
Itinerari: Km. 0.0. Poble de Llavorsí. Sortim des de la plaça … (situada a la carretera C-13) Cartell indicador. Prenem una mena de carreró estret pavimentat de forta pujada vers a l’oest.
Km. 0,10. Cartell indicador. Bifurcació. Aquí comença el camí de terra que puja vers a la nostra dreta per mig del bosc d’alzines. Taques grogues. Camí evident i ben marcat.
Km. 0.65. Creuem una pista en desús o camí ample de manera transversal. Continuem guanyant alçada en mig del bosc. Taques grogues.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1. Bifurcació. Cartell indicador. Pujarem pel corriol de la nostra dreta. Forta pujada pel mig del bosc. Taques grogues.
Km. 1,5. Passem pel costat de les runes d’una primera borda que resta un xic per sobre nostre a l’esquerra. Seguim pujant pel mig del bosc parant atenció a les marques de pintura groga. Camí ben marcat. Estem travessant l’anomenat Bosc de Conca.
Km. 1,7. Sender que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant pel corriol amb taques gorgues que mica en mica guanya alçada de manera ferma i va modificant la seva orientació, primer vers al O, després cap al S i finalment cap al S.E.
Km. 2,4. Per terreny ja obert, pel mig de prats, trobem les runes d’una primera borda. Seguim de manera quasi horitzontal vers al S.E. per prats d’herba. Taques grogues i traça de corriol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,5. Borda d’Arnui, també en runes. Bifurcació de camins. Seguim la senda descendent vers a la nostra esquerra per davalla pel mig del que queda d’un camí envoltat de murs de pedra seca. Poc per sota les bordes tornem a endinsar-nos dins del bosc, el camí es marca de manera clara i perdrem alçada de forma evident. Taques grogues.
Km. 2,8. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’ajunten pocs metres per sota.
Km. 3,1. Runes d’una altre borda que resten a la nostra dreta. Continuem davallant pel mig del bosc per una senda molt ben marcada. Taques grogues.
Km. 3,5. Anem a parar a la cruïlla amb rètol indicador coincidint amb el punt quilomètric 1,1 de la pujada. Davallem desfent les nostres pròpies passes per camí ja conegut.
Km. 4,5. Ja em portat al poble de Llavorsí, donant per finalitzat aquest periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Aprofitarem els tres
dies festius per moure’ns al voltant d’una població tant coneguda com Sort i
descobrir aquells racons que habitualment passen desapercebuts però que son de
gran bellesa i amb paisatges espectaculars. Les nostres rutes recorren petites
poblacions al voltant de Sort unides per antics camins enllosats i amb murs de
pedra seca i la Vall de Siarb que comunica aquesta població amb el Port del
Cantó i ens ofereix àmplies vistes sobre aquests espais del Pallars. També visitarem alguna formatgeria artesana
de la zona.
Itinerari:
Camins de
Batalliu Sort-Olp-Pujal-Sort 9Km / 550m
Llagunes a
Freixa 7,5km / 500m
Torreta de
l’Orri 2.438M 8 km / 550m
Material
recomanat:
Botes
de muntanya de canya mitja-alta
Bastons
de trekking Roba d’abric i jaqueta per la pluja
Protecció
solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Aigua,
frontal
Menjar
pels dinars, tindrem la possibilitat de comprar menjar al poble o demanar
entrepans
Depenent
de l’evolució de la meteo es podrien necessitar raquetes de neu
Preu: 75
€ per persona
inclou
organització,
guiatge 3
dies,
assegurança
de les activitats
IVA
No inclou
transport
que farem en vehicle de 8 places repartint el cost.
Introducció:
Tranquil·la excursió per llargs lloms nevats que es realitza en mig
de la imatge fantasmagòrica dels remuntadors abandonats del que en
el seu dia van ser les pistes d’esquí de Llessui.
El
darrer tram al cim te un tram d’aresta molt estètica, fàcil, però
un xic aeri on serà millor treure’ns les raquetes per un moment i
anar amb l’auxili del piolet i eventualment dels grampons. En cim,
molt planer i ample, gaudeix d’unes esplèndides panoràmiques
sobre la Vall d’Àssua i la Vall Fosca.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes
d’esquí de Llessui * Barranc d’Estanyesso * Barranc del Tamborí
* lo Baixantet * Bony d’Altars * Collada d’Altars * Cota 2.450
metres * Lo Tossal
Temps:
2 hores 15 minuts des dels edificis abandonats de la cota 1.900 de
les antigues pistes d’esquí de Llessui. Si em de fer la pista
d’accés a peu des de les Bordes de Cardós caldrà comptar amb 1
hora i 15 o 30 minuts més de marxa a peu.
Desnivell:
Des de la cota 1.900 caldrà remuntar 549 metres de desnivell. Si em
de començar a caminar a la part baixa de les antigues pistes d’esquí
dons remuntar 950 metres de desnivell.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:
9 quilòmetres 240 metres des de les Bordes de Cardós, 5,17 dels
quals corresponen a la pista que potser podrem fer amb vehicle
(depenent de la innivació) i la resta, 4 quilòmetres 70 metres son
els corresponents a l’excursió estricta.
Dificultat:
Mitja
Punt
de partida:
Edificis abandonats de les antigues pistes d’esquí de Llessui.
1.900 metros
Accés:
Cal arribar al poble de Llessui, passant per Sort. Llessui es el
poble més alt de la Vall d’Àssua. Des de Llessui anirem a la part
baixa de les antigues pistes d’esquí, on acaba l’asfalt. Estem a
la Borda de Cardós. (edificis en runes) creuem el riu del Barranc de
Pamano per un pont i pugem per la pista de terra que descriu grans
ziga zagues per un vessant conegut com la Costa de Vaqueró. La pista
te 5,17 quilòmetres i es transitable en vehicles si la neu ens ho
permet. Segurament haurem de deixar el vehicle abans d’arribar a la
cota 1.900 metres on trobem un conjunt d’edificacions abandonades.
Caminarem més o menys fins al punt inicial depenent de l’estat
d’innivació de la pista.
FOTO PAKO CRESTAS
On dormir: Aconsellem fer nit a Casa Canelo de Rodés, a prop de Rialp. Més informació i reserves: www.refugicasacanelo.com, Tl: 618 02 83 30. Amaia
Descripció
Itinerari:0,00
h. Edificis abandonats de la cota 1.900 metres de les antigues pistes
d’esquí de Llessui.
Continuem poc metres vers a l’oest i de seguida ens situem en el
nervi central d’una mena de coma (Barranc
d’Estanyesso)
que pujarem vers a l’oest per sota de les línies de teleesquís
abandonades.
0,20
h.
Trobem una pista horitzontal a la part alta de la primera línia de
teleesquís, que seguirem vers a la nostra dreta allunyant-nos de les
instal·lacions abandonades de l’estació. Seguint la pista
horitzontal travessem una coma secundària poc marcada que es la part
alta del Barranc
del Tamborí.
0,30
h.
Al poc deixem la pista i pugem directament per una ample llom en
direcció S.O. coneguda com lo
Baixantet.
0,45
h.
Anem a parar a un llom aresta encara mes ample que seguirem sense
pèrdua i per suau i constant pujada en direcció S.O. A la part alta
hi trobem un filat.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50
h.
Arribem al primer cim, (o el flanquegem pel vessant est) el Bony
d’Altars,
2.417 metres. Seguim l’aresta cap al sud i traspassem la Collada
d’Altars,
de 2.404 metres. La pujada que segueix presenta un tram d’aresta
ben definit i amb més pendent, on serà aconsellable treure’ns les
raquetes i pujar amb piolet.
2,05
h.
Cim coronat per una creu. Cota
2.450 metres.
Estem a tocar de nou de la part alta de les instal·lacions de les
pistes d’esquí abandonades. Seguim el llom, ja ample, tenint cura
de les cornises situades a la nostra dreta, fins a coronar el cim més
alt.
2,15
h.Lo
Tossal,
2.494 metres. Cim més alt de la Serra del rei que delimita el sector
sud de la Vall d’Àssua.
Descens: Desfer les passes fins a la cota 2.450 i davallar directament seguint la línia dels teleesquís abandonats i les antigues pistes d’esquí fins als edificis en runes de la cota 1.900 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 