Descobreix la ruta amb la companyia d’un guia titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Màxima seguretat, tranquil·litat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 7 al 11 de setembre farem la RUTA CADI 360º, que dona la volta a l’allargassa’t massís del Cadí, començant a la Seu d’Urgell i anant durant dos dies per tota la falda del vessant nord, passant per pobles com Cavà, Querforadat, Estana fins a Prat d’Aguiló.
Des d’aquí, el tercer dia saltem al vessant sud amb magnifiques vistes sobre el Pedraforca anirem a parar a Gósol.
Dos dies mès ens donen per tancar el cercle pel vessant sud, retornant abans a la Seu Passant per les anomenades Valls de Cadí, i els pobles de Tuixén, Josa del Cadí i Fórnols.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
7 de setembre. Inici de la ruta a la Seu d’Urgell. 1r dia de travessia del vessant nord. Nit a Estana.
8 de setembre. Travesia Estana a Prat d’Aguiló pel Bastanist.
9 de setembre. Pas de Gosolans i baixada al vessant sud per la Serra Pedregosa fins a Gósol. Nit al molí de Gósol.
10 de setembre. Coll de la Josa, Josa de Cadí i Tuixén. Primer dia de la travessia de les valls de Cadí (vessant sud)
11 de setembre. Retorn a la Seu d’Urgell, tancant el trekking circular.
De l’antic llogarret de Cerneres, a hores d’ara només en queden unes parets de pedra aquí, una arbres fruiteres i un mur de pedra seca més enllà. Res a veure el què hi havia abans dels anys 40. Al costat nord de la vall, a l’escalf de la solana, els veïns de Cerneres van esgarrapar en el passat petits planells on edificar una dotzena de cases senzilles i terrasses on fer conreus de secà i pasturar el bestiar.
FOTO PAKO CRESTAS
En els anys de postguerra, Cerneres, per la seva ubicació, és va convertir ocasionalment en punt de pas i avituallament de maquis. L’any 1944 va tenir lloc un intens combat entre aquests i la Guardia Civil que els venia buscant des del turó del Castell de Termes.
FOTO PAKO CRESTAS
Passat el combat i donat que la Guardia Civil mai aconseguia resultats efectius a la seva lluita contra els maquis que s’amagaven a Cerneres,m van agafar el relleu els militars. Van baixar a Cerneres traspassant les muntanyes des de Gòsol, i van incendiar les cases que quedaven dempeus, posant de forma abrupta punt final a l’ocupació de la vall. La cruesa de la vida quotidiana especialment als hiverns, la presència de llops i sobretot, el combat amb els maquis s’han mantingut vius en la memòria popular de la contrada, així com també el nom de cada una de les cases.
Aquest estiu possem en marxa el TREKKING CADI 360º al voltant del Cadí
Es tracta d’un trekking circular de 5 dies al voltant de la Serra del Cadí amb diferents variants que comporten tot un ventall diferent de possibilitats, des de fer-ho amb jornades relativament tranquiles per valls i colls a fer una travessa molt exigent amb cims i grans desnivells.
Per tal de promocionar aquesta nova ruta, I NOMÈS FINS AL 30.4.2020 fem un DESCOMPTE PROMOCIONAL DEL 10% EN EL PREU DE LA RUTA, per totes les reserves destinades a fer-la a la propera temporada (juny a setembre del 2020)
Cas que us interessi aprofitar la promoció, podeu contactar al mail infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp + 35 615626813.
Introducció: El Cadinell es una solitària i esvelta talaia que vigila eternament el poble de Josa de Cadí i aquesta allunyades valls de la capçalera de l’Alt Urgell. El seu nom prové del diminutiu de Cadí, l’ample i extensa Serra que l’aclapara pel nord i del qual, el Cadinell, sembla una petitíssima reproducció a escala força reduïda.
Cal preveure certes precaucions per la pujada, ja que el terreny te bastant de pendent, malgrat que no es difícil es inclinat, poden rodolar pedres pel propi pas dels excursionistes i les fites no van per l’alternativa més còmoda, si no que la mateixa la trobarem uns 200 metres més a la dreta, però sense cap traça evident de camí marcat, ans al contrari, el pas d’animals a fet que les traces paral·leles proliferin a mig pendent i resulta difícil saber quina es la més apropiada per seguir, caldrà dons un bon instint muntanyenc per no badar.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora 50 minuts per la pujada i poc més d’una hora i 15 minuts per la baixada.
Desnivell: 715 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja. Atenció fort pendent a la pujada vers a l’aresta del cim.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Costa de la Veda * Cim del Cadinell
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Continuem per un corriol relativament poc marcat que neix en un principi vers a l’oest i després es re direcciona vers al S.O. i s’endinsa en el bosc. Fites. El camí va guanyant alçada en un llarg flanqueig transversal.
1,12 h. Costa de la Veda, anem a parar a una mena d’aresta en mig del bosc. Bifurcació. Seguim el corriol vers a la nostra esquerra. Comença ara una pujada molt forta pel mig del bosc per terreny de tarteram de pedra petita i grades mig herboses mig terroses, Hi ha una sèrie de fites que ens conviden a pujar de manera directe (fort pendent) si be es més aconsellable seguir vers a la nostra esquerra i anar a la recerca d’una mena de canal herbosa que també ens duu a la aresta, amb fort pendent, però per un terreny més còmoda, consistent i l’hora més segur. En aquesta segona opció no hi trobem fites.
FOTO PAKO CRESTAS
1,30 h. Ja hi som a dalt de l’aresta que continuarem sense cap mena de dificultat vers a l’est. Traces discontinua de camí i fites esporàdiques.
1,50 h. Cim del Cadinell. 2.112 metres. Excepcionals vistes locals sobre les valls de Tuixén – Lavansa i Josa de Cadí.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Aquesta es l’excursió més llarga i maratoniana de tot el present recull d’itinerari a peu pels voltants de Saldes i Gósol.
Fem també força desnivell i un bon grapat de cims, tots ells força suaus i alineats de ponent a llevant. Amb aquest periple pugem el cim més alt del cadí (El Puig de Canal Baridana), el cim més alt de la comarca del Berguedà (el Pic de Costa Cabirolera) i el cim més alt de la província de Barcelona (el Pic de Comabona).
Cal preveure la possibilitat de seccionar la llarga excursió en dues jornades, fent nit a la cabana de Cortils, rústica cabana de pastors, un xic bruta i sense més comoditats que un sostre, una llar de foc precària i un espai per dormir. Tenim aigua a prop. Fer nit a la cabana però comporta el handicap de haver de dur més menjar, els estris per cuinar i el sac. Això si, l’indret i la promesa calma que respirarem al capvespre, ben paguen la pena.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 10 hores i 50 minuts.
Desnivell: 1.982 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Molt alta
Punts d’aigua: Tenim una única font a les proximitats de la Cabana de Cortils. Cal tenir en compte que ja durem la majoria de la travessa de cims feta, fet pel qual resulta imprescindible dur l’aigua necessària des de bon començament per fer aquesta primera i àrdua secció de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes * Puig de les Gralleres * Coll de Canal Baridana * Puig de Canal Baridana o Vulturó * Coll del Quer o del Llitze * Serrat del Ticó * Puig de Quer * Coll de la Canal de l’Ordiguer * Puig de Canal de Cristall * Coll de la Canal de Cristall * Puig del Salt del Sastre * Pic de la Costa Cabirolera * Pas del Cabirol * Coma de la Costa Cabirolera * Cabana dels Cortals de Cortils * Punta Aguda * Pas de Gasolans * Pic d’Aguiló * Puig de Font de la Tordera * Collet de Comabona * Cim del Comabona * Puig de Font de la Tordera * Clot Palomar * Serra Pedregosa * Prat Llong * Coll de les Bassortes * El Collell * Pont de Cerneres * Josa de Cadí
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. 1.397 metres. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres. Seguim l’ample carena vers a l’est. Camí semi traçat al marge esquerra del cordal. Marques de G.R. i P.R. iniciem una suau davallada.
2,25 h. Traspassem un collet. Seguim la carena vers a l’est.
FOTO PAKO CRESTAS
2,30 h. Trobem un segon coll paral·lel a l’anterior, alçada 2.516 metres. Comença ara la suau però alhora constant pujada vers al següent cim, sempre en direcció a llevant. Marques de G.R. i P.R.
2,52 h. Puig de les Gralleres. 2.608 metres. Just a l’altre costat del cim davallem per una mena de cornisa i seguim la baixada a l’ample coll que es dibuixa a l’est. Camí marcat en mig d’un llom amb pedres planes.
3,05 h. Coll de Canal Baridana. 2.504 metres. Hem de pujar ara vers al cim més alt de la serra. La pujada (camí relativament traçat), marques de G.R., va pel vessant nord del propi cim, sempre en tendència est, i puja directe vers al sud just quan em passat per sota del propi cim, per assolir així els darrers metres. En realitat el camí marcat amb el G.R. no passa pel cim, si no que el flanqueja per la seva esquerra, però nosaltres aconsellem pujar-hi, ja que es tracta del cim més alt de la Serra,
FOTO PAKO CRESTAS
3,35 h. Puig de Canal Baridana o Vulturó, 2.653 metres. Punt culminant de la Serra del Cadí. Tornem de nou al camí marcat amb taques de pintura del G.R., que l’haurem deixat prèviament de manera momentània per fer el cim, i seguim l’esmentat camí, pel l’ample llom nuu, davallant en direcció N.E.-E.
3,50 h. Coll del Quer o del Llitze, 2.490 metres. El camí torna a guanyar alçada però ja no discorre per l’aresta si no pel vessant sud, una mica per sota de la mateixa, fent un llarg flanqueig horitzontal sota el Serrat del Ticó, que resta a la nostra esquerra. Camí marcat, sempre vers a l’est, taques de G.R. Passem dons per sota el Serrat del Ticó i el Puig de Quer sense pujar els cims.
4,15 h. Coll de la Canal de l’Ordiguer. 2.535 metres. Seguim flanquejant pel costat sud de l’aresta, evitant el cim del Puig de Canal de Cristall i sempre vers a l’est. Camí marcat, marques de G.R. i fites.
4,25 h. Coll de la Canal de Cristall. Pas llegendari situat ben be al cor de la Serra del Cadí. Rètol indicador. Aquí es separen el P.R. (que davalla vers al nord i que no haurem de seguir), i el G.R., que continuarem vers a l’est continuant la llarga travessia de l’aresta. El camí ara tona a guanyar alçada de manera suau i flanqueja de nou per sota la linia més alta, just anant sempre pel vessant sud.
4,50 h. Nou collet situat entre el Puig del Salt del Sastre i el Pic de la Costa Cabirolera. El sender marcat al G.R. flanqueja pel costat sud i evita el cim. Per tal de coronar el següent cim, abandonarem momentàniament la senda i seguirem per l’ample i còmoda aresta. Evident. Pugem sempre vers a l’est.
5,10 h. Pic de la Costa Cabirolera, 2.605 metres. Alterós cim que resulta ser la talaia de la comarca del Berguedà. Davallem a plena aresta, traces de camí a la dreta, terreny molt fàcil per l’amplitud del llom.
5,20 h. Pas del Cabirol, abandonem l’aresta per baixar cap a la coma situada al nord. Baixada per tarteram un xic inestable i amb inclinació. Prendre precaucions si hi ha neu. Baixem directament al fons de la coma. Marques de pintura de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
5,30 h. Coma de la Costa Cabirolera. Trifurcació de camins. Seguirem pel del centre. El camí superior (que no agafarem), es el que te taques de G.R. El camí inferior (que també obviarem) va pel costat del llit sec d’una mena de torrentera. El camí del centre, (que es el que ens interessa), justament està menys marcat al principi, però després es defineix amb total nitidesa. Baixem en direcció est-sud-est. Més endavant el camí es torna a diluir en mig de prats herbosos, però de seguida tornem a coincidir amb la senda marcada amb taques de G.R. que prové de l’esquerra, o sigui, del vessant situat sobre nostre.
5,45 h. Cabana dels Cortals de Cortils. Situada just després d’haver deixat de banda una bifurcació de camins. Per arribar a la cabana cal continuar flanquejant vers a l’est. La cabana està en bon estat de conservació, es una cabana de pastors amb capacitat per 4 persones. Cal tenir en compte que a l’estiu pot estar ocupada pel pastor. Una vegada feta la visita a la cabana continuarem pujant per la coma, al costat d’una mena de llit sec, sempre vers a l’E, tendència N.E. camí ben marcat.
6,10 h. Punta Aguda, 2.458 metres. Punt culminant d’aquest tram de la serra. Es tracta d’un cim amb molt poca personalitat no que destaca, fins al punt que poc passar desapercebut en mig de la resta de diminutes i insignificants cotes que coronen el cordal. Tornem a ser-hi dons de nou al cordal i retrobem les marques de G.R. (vermelles i blanques). Seguim el camí per la part alta de l’aresta en direcció est. Anem alternant la part alta del cordal i el vessant d ela nostra dreta (vessant orientat al sud)
6,30 h. Pas de Gasolans. 2.430 metres. Pas llegendari entre la Cerdanya i el Berguedà. Rètol indicador. Traspassem el camí que el creua de nord a sud (PR C-124) i continuem caminant per la divisòria de la serralada, sempre vers a l’est i pujant per l’ample llom.
6,40 h. Pic d’Aguiló. 2.494 metres. Cimal amb molt poc caràcter. Fita. Més aviat, vist des de la part alta del cordal, es mes aviat un punt d’inflexió, ja que, des d’aquest punt encarem les nostres passes vers al sud, guanyant desnivell de manera suau i constant. Traces de camí.
6,50 h. Puig de Font de la Tordera, 2.526 metres. Continuarem ara per les altes terres de la part alta del cordal, en tendència a l’est. Fites i traces de camí. Terreny ample, evident i mancat de qualsevol tipus de complicació
6,55 h. Collet de Comabona. 2.510 metres.Continuem vers a l’est, encarant la suau pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
7,00 h. Cim del Comabona, 2.554 metres. Punt culminant del sector oriental del Cadí. Una vegada al cim retrocedim sobre les nostre pròpies passes vers a l’oest.
7,10 h. Puig de Font de la Tordera, abandonem definitivament el cordal principal per davallar per l’ample llom (traces de camí discontinu) i per terreny molt ample, vers a l’oest, tendència S.O., traspassant el Clot Palomar.
7,20 h. Coincidim amb el camí que se’ns incorpora per la nostra dreta (P.R: C-124), el qual seguirem vers a l’est, tendència S.E., anant per la part alta de la Serra Pedregosa. Al final de la travessia de la serra el camí ja discorre pel vessant sud, a pocs metres per sota de la linia alta del cordal.
7,50 h. Prat Llong. Arribem a la pista abandonada. Continuem orientant-nos amb l’auxili de les taques de P.R. C-124, marques grogues i blanques. Caldrà seguir aquesta llarga pista que davalla fent ziga zagues cap al sud. Terreny evident amb bona perspectiva visual de la totalitat de la baixada fins al proper coll.
8,40 h. Coll de les Bassortes. Unió amb l’ample pista que flanqueja sota el vessant sud d’aquesta part de cadí del Berguedà, de fet es la prolongació de la mateixa pista que em fet servir durant la pujada i que haurem abandonat per pujar per les Costes del Roset. Cal continuar la pista en sentit descendent cap al oest-sud-oest.
8,50 h. El Collell. 1.845 metres. En aquest punt abandonem la pista i davallem vers l’oest per baixar la vall de Cerneres. Camí ample a la part alta que poc a poc es va convertint en una pista en desús. Baixada evident i sense pèrdua. Passarem per les runes de Cerneres i a partir d’aquest punt una pista ben marcada discorre al costat esquerra de les aigües i ens continua portant vall a baix, sempre vers a l’oest.
10,00 h. Pont de Cerneres. 1.500 metres. Ens trobem amb la carretera asfaltada que va vers a Josa de cadí i que seguirem vers a l’oest pel trajecte de poc mes de 3 quilòmetres.
10,50 h. Josa de Cadí, 1.397 metres. final d’aquest llarg trajecte.
Retorn: Es tracta con un llarg periple circular amb el mateix punt de partida que el d’arribada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Potser de totes les pujades a les altes cadenes de la Serra de Cadí, aquesta es la més feixuga per la monotonia del terreny i el gran desnivell que es guanya de manera constant i directe. Cal tenir en compte també que anem a ple soleia, qüestió que pot resultar doblament desagradable a ple estiu. Així dons, més que en qualsevol altre itinerari de la zona, caldrà afrontar la pujada amb un esperit o amb una predisposició patidora i armar-nos de calma i del bon pas.
Per suposat les panoràmiques des de la part alta i la soledat garantida durant l’excursió, compensarà amb escreix el petit sacrifici.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 5 minuts per la pujada i 1 hora 40 minuts per la baixada.
Desnivell: 1.211 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la pujada, fet pel qual haurem de dur el líquid necessari des del punt de partida.
Punts de referència: * Poble de Josa de Cadi * Església de Santa Maria de Josa * Coll de Jovell * Coll de l’Osca * Pic de les Tres Canaletes
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Josa de Cadí, petita zona d’aparcament al costat de la desviació a l’entrada del poble. 1.397 metres.
Des del càmping Repòs Pedraforca, prendrem la carretera B-400 vers a ponent, passant per sota el poble de Saldes, traspassant el Coll de la Trapa, el poble de Gósol i el Coll de la Josa, per arribar a les proximitats del poble de Josa de Cadí, ja a la comarca de l’Alt Urgell.
Des del càmping Cadí Vacances anirem al poble de Gósol i tot travessant per la plaça de la vila prendrem la carretera vers al Coll de la Josa i l’altre costat de la collada, davallant per la pròpia carretera direcció Tuixén, anirem a parar al poble de Josa de Cadí, on comença l’excursió.
Itinerari: 0,00 h. Poble de Josa de Cadi. Prendrem el corriol ascendent en direcció N.O. que neix al marge nord de la carretera. Marques de G.R.
0,02 h. Bifurcació. Deixem la pista a ma esquerra i seguim pel corriol ascendent a ma dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques).
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Església de Santa Maria de Josa. El corriol creua els camps situats a l’esquena de l’església, o sigui, al nord, i de seguida resta ben marcat el camí. Marques de G.R. comencem una pujada relativament suau però contant en direcció N.O., tot creuant, a la part inicial, una mena de llit de riera seca.
0,48 h. Creuem una pista de manera transversal. El corriol continua ben marcat pel marge oposat de la pista, en direcció O.N.O. i amb marques de pintura de G.R. (vermells i blanques).
0,54 h. El corriol passa a tocar d’un revolt de la pròpia pista que em creuat de manera transversal por abans. Continuem la pujada vers al coll ben visible, ja que ja hi som relativament a prop.
1,00 h. Coll de Jovell. 1.781 metres. Divisòria entre el Cadí i el Cadinell. Bones vistes panoràmiques. Seguim pujant ara vers al nord a ple pendent per un corriol que es marca en mig del rost i de vegetació baixa. Marques de G.R., es tracta d’una pujada constant, forta, monòtona i que guanya força metres. Cal parar especial atenció a no perdre les marques de G.R. Tan sols a la part final es suavitza la pendent, estant ja en amples lloms i amb l’aresta de la Serra ben visible.
FOTO PAKO CRESTAS
1,50 h. Coll de l’Osca, 2.570 metres. Cartell indicador. Seguirem ja a plena aresta, en direcció est, força ample i sempre en tendència pel vessant sud, cims al cim principal.
2,05 h. Pic de les Tres Canaletes. 2.608 metres.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga i variada excursió per assolir el punt més alt de la comarca del Berguedà. Curiosament no es el punt culminant de la província de Barcelona, ja que el terme municipal de Gósol, malgrat formar part del Berguedà, ja està sota la jurisdicció administrativa de la província de Lleida.
Val a dir que la part alta del periple ja presenta paisatge i terreny d’alta muntanya que ens recordarà altres paratges més alts del Pirineu. Fem especial referència a la pujada vers al Pas de Cabirols.
Excepcionals vistes des de la Costa Cabirolera. També descobrirem la petita vall amagada de la Coma de Cortils, on trobem una petita cabana de pastors.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores per la pujada i de 4 a 5 per la tornada.
Desnivell: 1.108 metres de pujada i 70 de baixada per l’ascensió i l’equivalent a l’inversa pel retorn.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua) i un altre font a la Coma de Cortils. En previsió de que la primera estigui eixuta, es aconsellable dur l’aigua necessària per la pujada des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Coma dels Cortils * Cabana de Cortal dels Cortils * Pas de Cabirols * Pic de Costa Cabirolera
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada. Si observem el vessant que tenim encara per sobre nostre per tal d’arribar a la ja molt propera aresta, hi veurem unes grans fites que indiquen el pas per creuar l’aresta i baixar vers al vessant contrari de la Serra Pedregosa. Alçada 2.300 metres. Cap allà anirem. La baixada vers a la Coma de Cortils te un primer tram aeri, però el sender està ben marcat, de seguida que perdem metres el terreny es fa molt més fàcil i davallarem sense més problemes, en direcció nord.
4,00 h.Coma dels Cortils. 2.230 metres. A la nostra dreta restarà la Cabana de Cortal dels Cortils, fora del trajecte estricte de l’excursió. No obstant val la pena tenir en compte aquest refugi lliure o cabana de pastors per si volem fer nit i repartir l’excursió en dos jorns. (La cabana te una font propera, te capacitat per unes 6 persones, llarg de foc rudimentària i poca cosa més, està un pel bruta).
Des de la Coma encararem les nostres passes en sentit ascendent cap a l’oest, tot anant per la part central de l’esmentada coma, que dibuixa la típica “U” de les comes d’origen glacial, fins situar-nos als replans situats sota el Pas de Cabirols (alçada 2.380 metres). L’ imatge de la capçalera del circ es impressionat i a primera vista ens semblarà mes difícil del que realment resulta ser. Pujarem per pendents inclinades, fins a una mena de bretxa ben visible. Camí marcat però per terreny pedregós amb ferm inestable i empipador per fer de pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
5,45 h.Pas de Cabirols, hi ha marques de GR. Es possible que a la part alta, abans d’arribar a l’aresta, hi trobem algun pas rocallós fàcil, o fins i tot alguna que altre petita cornisa de neu, que ens pot dificultar els últims metres. Una vegada a l’aresta, pujarem el llom vers a l’ O.N.O. sense cap mena de problema. Senda marcada.
6,00 h.Pic de Costa Cabirolera, 2.605 metres. Estem dalt del cim més alt del Berguedà
Retorn: Descens per mateix itinerari. Cal tenir en compte que, malgrat que el descens es més ràpid, ningú ens estalviarà una marxa de 4 a 5 hores més, que sumada al temps de la marxa de pujada superarà les 10 hores de caminar.
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: El Comabona es un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.
A diferència de la pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams inclinats ni tarterams, no obstant això les distàncies també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al possible vent, el Sol i el fred a l’hivern.
Temps: 5 hores i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 987 metres de pujada i 987 metres de baixada.
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font a les torrenteres de la pista que flanqueja el vessant nord del Pedraforca (que no sempre reixa aigua), després ja no trobarem cap.
Punts de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera * Collet de Comabona * Pic de Comabona
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés al punt de partida: Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.
Itinerari:0,00 h. Mirador de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen (no caldrà arribar al mateix), i passem una a una les diferents torrenteres: Torrent de Riambau, Torrent del Verdet, Torrent de la Gerdera, Canal Llarga i la Canal del Roc Blanc.
1,40 h. Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el Collell, 1.845 m., marques de PR (grogues i blanques) durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques de GR (vermelles i blanques)
2,00 h. Continuant per la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m. Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben al Prat Toixones. De nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està orientat a vessant sud. La traça de la pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers.
FOTO PAKO CRESTAS
3,20 h. Arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista abandonada
La traça a seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques de P.R.
5,00 h. Una vegada que estem en l’altiplà conegut com a Clot Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al propi Puig de Font Tordera, de 2.526 metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem l’insignificant Collet de Comabona.
5,50 h. Sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres.
Retorn: Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.
FOTO PAKO CRESTAS
ALTERNATIVA DE PUJADA DIRECTE DES DEL CÀMPING CADÍ VACANCES DE GÓSOL:
0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.
0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.
0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.
0,40 h. Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.
0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.
1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Continuem recte vers al nord per la senda amb marques de G.R. que comença a guanyar alçada de manera ferma.
1,25 h. Cap de la Portella. 1.750 metres. Traspassem aquest llom – aresta on conclou la zona de bosc i ens endinsem al llarg flanqueig en direcció N.E. per la part alta de la Vall de Cerneres. El corriol, ben marcat, va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i va guanyant alçada poc a poc, te les marques de G.R. i passa pel costat de la Font de la Roca.
2,00 h. El Collell, 1.845 metres. Aquí coincidim ja amb la ruta descrita anteriorment.
Nota: Aquesta alternativa incrementa el temps de marxa en 20 minuts de pujada i 15 minuts de baixada i el desnivell en 170 metres de pujada i de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Les
excursions amb raquetes a la zona del Cadi tenint com a punt de partida el
Berguedà resulten ser llargues i de gran desnivell.
A diferència de la
pujada al Pic de Costa Cabirolera, la pujada al Comabona no comporta trams
exposats ni flanquejos sobre pales inclinades, no obstant això les distàncies
també son considerables i ens obliga a romandre bastant de temps a la zona de
l’alta muntanya, amb la conseqüent exposició al vent, al fred i al Sol. Cal no
baixar la guàrdia i prendre precaucions. També resulta imprescindible dur
piolet i grampons. Possiblement no els farem servir, però si la part alta de
cordal està ventada i glaçada, agrairem enormement poder-nos calçar les punxes
sota els nostres peus.
FOTO PAKO CRESTAS
El Comabona es
un mirador excepcional sobre la Cerdanya, l’Alt Berguedà i les serres properes
de Moixeró i Tossa d’Alp. Es la darrera gran muntanya de la llarguíssima cadena
del Cadí, vigilant etern de l’extrem oriental de la Serra.
Punts
de referència:*
Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau * Torrent del Verdet * Torrent de la
Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc * el Collell * Coll de les Bassotes * Prat
Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Clot Palomar * Puig de Font Tordera *
Collet de Comabona * Pic de Comabona
Temps: 5 hores
i 30 minuts de pujada i de 4 a 5 hores per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 987
metres de pujada i 987 metres de baixada.
Dificultat: Alta
Punt
de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés: la
carretera asfaltada que va al Mirador de Gresolet neix molt a prop del poble de
Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble
direcció Gósol.
FOTO PAKO CRESTAS
On dormir: Hi ha
dues alternatives.
Refugi
Estasen. Acostuma
a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure).
Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl.
Reserves: 608 315 312.
Refugi
Roget,
a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del
Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no
hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades.
No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020.
Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
itinerari: Des del Mirador
de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota
l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre
en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen
(no caldrà arribar al mateix si no volem dormir-hi), i passem una a una les
diferents torrenteres que serveixen per la pràctica d’escalada en gel. De fet,
si fem aquesta excursió a l’hivern, de ben segur que veurem escaladors enfilats
a les esmentades cascades glaçades, ja que el Pedraforca es una de les
principals escoles d’escalada en gel de Catalunya. Aquestes torrenteres son,
entre altres, les del Torrent de
Riambau, Torrent del Verdet i el Torrent
de la Gerdera. Poc després, ja fora de l’influencia de les torrenteres de
gel, també creuem els llits nevats de la Canal
Llarga i la Canal del Roc Blanc.
Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el
Collell, 1.845 m., (1,40 h). Marques de PR (grogues i blanques)
durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques
de GR (vermelles i blanques)
FOTO PAKO CRESTAS
Continuant per
la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m (2,00 h).
Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent
de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en
paral·lel a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers
a l’est arriben al Prat Toixones. De
nou anirem seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una
pista abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i
que està orientat a vessant sud. Malgrat la presència de neu, la traça de la
pista resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar
part del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers (que no
sempre està prou nevat com per fer l’ascensió integra amb raquetes), i arribem
al Prat Llong, on s’acaba la pista
abandonada. (3,20 h).
La traça a
seguir continua flanquejant en sentit ascendent sota la línia de la Serra Pedregosa, per pujar després al
fil i traspassar posteriorment vers al vessant, quan el Serrat perd
personalitat i s’acaba fonent en els altiplans de la part alta del Cadí. Marques
de PR, moltes d’elles no visibles al estar colgades per la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada que
estem en l’altiplà conegut dom a Clot
Palomar, i deixant de banda les traces que ens dirigeixen vers al Pas de
Gasolans, nosaltres anirem a cercar la part alta de la carena més a llevant, al
propi Puig de Font Tordera, de 2.526
metres. Continuant ja per l’ample llom de la divisòria principal de l’enorme
Serra del Cadí, dirigim les nostres passes vers a llevant, traspassem
l’insignificant Collet de Comabona
i, sense més problemes, pugem les rampes finals de l’espaiós Pic de Comabona. 2.554 metres (5,50 h).
Cal baixar pel mateix itinerari, tenint en compte que la suma de les hores de marxa de l’anada i la tornada poden superar les 10 hores d’esforç.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 