SERRA D’ENSIJA – GALLINA PELADA (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La Serra d’Ensija, de formes amables i a l’hora altiva i ben presencial, es una de les muntanyes més atractives per la pràctica de l’excursionisme en raquetes de tot el Pre-pirineu català.

Malgrat la seva relativa poca alçada i el fet de que està bastant al sud, la Serra d’Ensija acostuma a rebre bones nevades i a conservar la neu una vegada ha caigut. L’abundor de boscos ajuden a que es compleixi aquest factor. No es d’estranyar dons que les parts altes i els boscos en obaga conservin encara neu al mes de maig, quan a Saldes la temperatura es força agradable i anem passejant pels carrers amb màniga curta.

FOTO PAKO CRESTAS

Dalt de la Serra i torbem, en un emplaçament de gran bellesa, el bucòlic refugi Delgado Ubeda. De fet, la proximitat al cim no justifica una estada al refugi, però el poder pernoctar en aquestes alçades d’aspecte polar si que val la pena. Això si, cal tenir en compte que el refugi, a l’època freda, tan sols obert sota reserva.

Punts de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda * la Gallina Pelada ó Cap del Llitzet.

Temps: 2 hores i 20 minuts.

Desnivell: 737 metres per la pujada i l’equivalent pel retorn.

Dificultat: Mitja – Alta

Punt de partida: Pleta de la Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres

FOTO PAKO CRESTAS

Accés: La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió es pot allargar de manera considerable per aquest factor.

On dormir: Hi ha dues alternatives, una dormir dalt de la muntanya (Refugi d’Ensija) i una altre dormir per sota el punt de partida (Gîte d’Etape el Roget):

FOTO PAKO CRESTAS
  • Refugi d’Ensija: També conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure. Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada està tancada), amb capacitat per 4 persones. A l’hivern tan sols s’obre els caps de setmana sota reserva. Telèfons: 616855535 – 938212545 – 938257104.
  • Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.

http://www.pedraforca.ppcc.catcamprucasas@telefonica.net

Descripció itinerari: Pleta de la Vila. 1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla de la Palomera. Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i que cal obviar, continuarem per la pista principal vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Després de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a la Font Freda. (0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R. (blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta (direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es el propi Torrent de la Font d’Ensija. A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert, situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida. Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi ha la Planella Petita i poc més a munt,,la Planella Gran. A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll del Clot d’Ensija, et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.

Amples panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la part alta de la serralada. Cal prendre direcció est. A pocs metres trobem una cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem vers a l’est. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda. 2.160 metres. (1,40 h). Refugi guardat per temporada, enclavat a les zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a descansar si volem), per continuar vers al cim passa just per davant i continua vers a l’est (evident i acostuma a haver-ha traça d’altres excursionistes o esquiadors). El darrer trams vers al cim descriu una pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que es desprèn vers al nord de la cadena principal. Assolim de nou la part alta de la carena al Collet situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226 metres. En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i evident marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de pedra que dona nom a la Serra.

Sense més preàmbuls i continuant per l’ample fil de l’aresta, coronem el cim de la Gallina Pelada, (2,20 h), també conegut com el Cap del Llitzet. 2.317 metres. Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i caseta amb llibre registre.

Per baixar desfarem el mateix itinerari en sentit invers. Cal comptar poc menys de 2 hores per la baixada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

FOTO PAKO CRESTAS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s