Propera edició de grup guiat de la MICROCREMADA CENTRAL per acomidar la temporada estival. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 11 al 13 de setembre farem la MICROCREMADA CENTRAL amb la variant del PONT CABRARIS, on encara podrem gaudir d’un bon bany al riu (per valents). Un recorregut variat i molt divertit amb bonics trams de corda. A part del curiós i atractiu Pont Cabraris coneixarem altres indrets imprescindibles de la ruta del Caracremada com Busa, Cap de Verd, Sant Llorenç de Morunys i Gósol.
El planning es el següent:
11 de setembre. Inici ruta a Gòsol – tram Gòsol – Cap del Verd – Sant Llorenç de Morunys
12 de setembre. Sant Llorenç de Morunys – Serra de Busa – Aiguadora
13 de setembre: Aiguadora – Pont Cabraris – Gósol
POSSIBILITAT DE PASSAR L’EMBASSAMENT DEL PANTÀ DE LA LLOSA AMB CAIAC (increment 15,00 euros)
Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 25 al 27 de juny farem la microcremada oriental, la versió amb major trams d’alta muntanya de les tres versions curtes de la Ruta de Caracremada.
FOTO PAKO CRESTAS
El planning es el següent:
25 de juny. Inici ruta a Sant Llorenç Morunys. Travesia Prat Forniu, Vilacireres, Gósol.
26 de juny. Gósol – Cap de Verd – Coll de Port – Refugi de l’Arp.
27 de juny. Refugi de l’Arp – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Sant LLorenç de Morunys.
Aquest any organitzem un únic grup obert per tot aquell que em vulgui acompanyar, com a dissenyador de la Ruta de Caracremada i de la versió de Caracremeitor, en aquest intent de finalitzar el recorregut integral d’aquesta exigent ruta.
Fins ara ho han intentat 2 grups, una persona que anava sola i un altre grup de tres. Cap dels candidats ha pogut acabar-la … i això que eren gent ben acostumades a les versions «running» de les rutes de muntanyes. Crec que la gran diferència es que al no ser una cursa, sense la corresponent assistència, marca un plus afegit de dificultat que possa en entre dit al runner i dona mès taules al muntanyenc clàssic.
El planning serà el següent:
18 de juliol. Trovada de bon matí a Berga. Etapa Rasos de Peguera – Serra Ensija – Saldes – Pedraforca – Gósol.
19 de juliol. Etapa Gósol – Cap del Verd – Coll de Port – Pedró dels 4 Batlles – Puig de les Morreres – Sant Llorenç de Morunys.
20 de juliol. Etapa Sant Llorenç de Morunys – Cogul de Busa – Tossal de les Viudes – Aiguadora – Valldora.
21 de juliol. Valldora – Tossal de Trasserra – Pi de les 3 branques – Cogulló d’Estela – Rasos de Peguera.
EL FET DE QUE JO HI PARTICIPI NO INCREMENTA EL PREU DE LA RUTA CARACREMEITOR.
PLACES MOLT LIMITADES !!!! Interessats envieu mail a infocataloniatrekking@gmail.com o whatsapp al +34 615626813
La CARACREMEITOR ascendeix 9 cims de primer ordre dins dels mès representatius a Catalunya (formen part dels 100 cims de la FEEC).
Aquests 9 cims son:
CAP DE LLITZE ó GALLINA PELADA. Cim mès alt de la Serra d’Ensija, el pujarem des de l’Estret per les anomenades Llosanques. Passant per la Roca Blanca i la curta i estètica aresta que la separa del cim principal. A la baixada passarem pel refugi d’Ensija i davallarem vers a la Pleta Palomera.
PEDRAFORCA. La muntanya mès alta de la Caracremeitor i sens dubte la mès emblemàtica del Pre-pirineu. Muntanya màgica, muntanya de bruixes i llegèndes. Pujarem des de Saldes passant per refugi Estasen i la Canal de Verdet, per evitar la desagradable pujada per la tartera de Saldes. Baixarem per la tartera de Gósol vers al poble homònim.
CAP DEL VERD. Cim mès alt de la Serra del Verd. Pujarem pel torrent Fondo cap a la Collada de Belitres i davallarem per la pronunciada tartera del vessant S.O. vers al Coll de Veis o Coll Major.
PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES. Cim mès alt del Port del Comte. Pujarem des del mateix Coll de Port per la Rassa dels Carboners.
PUIG DE MORRERES: Cim situat a l’extrem sud del Port del Comte. arribarem pels amples lloms que separen el Pedró amb el Puig de Morreres passant pels idilics plans de la Bòfia. El Puig de Morreres es un gran mirador de la Catalunya Central. Davallarem vers a la Serra de Querol, passant pel refugi Bages vers a l’alberg Torre del Baró on faré nit.
COGUL DE BUSA. Cim mès alt de la Serra de Busa, pujarem fent carena des de la creu de Capolatell fins al Coll de Casa Vila. Espectaculat travesia d’arestes, fàcils, però molt paisatgístiques.
TOSSAL DE LES VIUDES. Cim airòs i molt poc conegut i freqüent, segur que amb diferència es el cimal mès salvatge dels 9 «100 cims» del Caracremeitor.
TOSSAL DE TRASSERRAS. Cim mès alt del rosari de cims del la Serra de Tossals, situada entre Valldora i el Coll de Jouet. Curiosa travessia amb G.R. on també hi trobem restes d’edificacions que hi havien dalt d’aquestes solitaries muntanyes.
COGULLÓ D’ESTELA. El cim mès airòs de tota la Serra dels Rasos de Pegeura. Petites grimpades insignificats, Coronat per una airosa creu. Cim emblemàtics pels excursionistes de Berga.
Animeu-vos Caracremeitors !!!!! Que algun dia soparem a l’infern !!!!
Aquest any recuperem un vell projecte de la RUTA DEL CARACREMADA … la versió per veritables masoquistes … la CARACREMEITOR.
Vols morir? Nomès per bojos … LA CARACREMEITOR, més llarga, més alpina, més dura, amb més cims (9 del llistat de 100 cims de la FEEC), amb més desnivells i més distàncies. Tot concentrat en 4 dies per fer 132 quilòmetres de muntanya, 8.450 metres de pujada i 8.450 metres de baixada. Un veritable desafiament per autèntics maquis …. t’atreveixes?
Per fer mès insofrible la dura travessia, us aconsellem contractar el servei de transport d’equipatges “maqui senyorito” (CLICKAR AQUI)
Punts de referencia: * Rasos de Peguera * Peguera * Collada de Ferrús * L’Estret * Gallina Pelada * Refugi de Serra d’Ensija * Torrent de la Font d’Ensija * Coll Ginebrer * Parc de la Palomera * l’Aigua Salada * Camping Mirador del Pedraforca * Camping Repòs del Pedraforca * Saldes *n Sobirà * Coll de la Cabana * Refugi Lluís Estasen * Coll de Verdet * Pollegó Superior * l’Enforcadura * Serra de la Tossa * Gósol * Molí de Gósol.
Llargària: 32 Km 670 m.
Punt més alt: 2.506 m.
Punt més baix: 1.104 m.
Desnivells: + 2.409 m. / – 2.963 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
2n DIA: GÓSOL – CAP DEL VERD – COLL DE PORT – PEDRÓ 4 BATLLES – PUIG MORRERES – SANT LLORENÇ DE MORUNYS
Punt d’inici: Molí de Gósol
Punt final: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punts de referencia: * Molí de Gósol * Santa Margarida * Coll de la Mola * Clot del Prat Salvatge * Cap del Verd * Coll de Veis * Coll Major * Coll de la Moixa * Prat Parcerís * Coll de Port * Refugi de l’Arp * Prat Llong * Tosa Pelada * Pedró dels Qautre Batlles * El Volturó * Coll de Tancalaporta * Refugi de la Bòfia * Serrat de la Bòfia * Portell de l’Ós * Puig de les Morreres * Serrat de Querol * Refugi Bages * Estació d’esquí del Port de Comte * Els Hiverns * Santa Magdalena * Les Tragines * Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys).
Llargària: 40 Km 110 m.
Punt més alt: 2.386 m.
Punt més baix: 888 m.
Desnivells: + 2.148 m. / – 2.591 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
3r DIA: SANT LLORENÇ DE MORUNYS – COGUL BUSA – TOSSAL DE LES VIUDES – VALLDORA
Punt d’inici: Alberg Torre Baró (Sant Llorenç de Morunys)
Punt final: Mas Pujol (Valldora)
Punts de referencia: * Alberg Torre Baró * Sant Llorenç de Morunys * Serrat de la Creueta * Rasa de les Valls * Pantà de la Llosa de Cavall Grau dels Llengots * Traserra * Creu de Capolat * Presó de Busa * El Cogul * Vilamala * Rasa de Valielles * Tossal de les Viudes * Sant Andreu de Valielles * Molí de Bancells * Mirador dels Presidents * Sant Pere de Graudescales * El Pujol de Valldora.
Llargària: 29 Km 280 m.
Punt més alt: 1.522 m.
Punt més baix: 755 m.
Desnivells: + 1.827 m. / – 1.933 m.
Tracks te’ls facilitem amb l’inscripció.
4t DIA: VALLDORA – TOSSAL DE TRASSERRA – COGULLÓ D’ESTELA – RASOS DE PEGUERA.
Punt d’inici: Mas Pujol (Valldora)
Punt final: Rasos de Peguera.
Punts de referencia: * El Pujol de Valldora * Sant Lleïr * Rasa de les Canals * Cal Sant * Tossal de Vilella * Tossal de Trasserra * Serrat de Runers * Mare de Déu dels Tossals * Coll de Jouet * Serra dels Lladres * Pla de Campllong * Pi de les Tres Braques * Càmping Fontfreda * El Cinglet * Cogulló d’Estela * Coll d’Estela * Collada de Rasets * Rasos de Peguera.
Finals de juny, als voltants de la festivitat de sant Joan, es una de les millor èpoques per emprendre la travessia de la ruta del Caracremada, ja sigui en les seves versions microcremades de tres dies, en la versió reduïda de 4 dies o en la versió standard de 5 dies.
Al juny del 2013, just per les festivitats de Sant Joan, vàrem fer una edició de la ruta. Com a records d’aquella bonica travessia on el temps es va respectar, val la pena destacar la pujada al Cap del Verd per un Torrent Fondo ple de vegetació alta, frondosa i verda. L’esclat de la primavera. De rerefons el Pedraforca i el Cadi ja sense cap resta de neu de l’hivern. La boira ens va acompanyar al cim i en el camí de torbada de prodigiosa Font d’Urdet. La baixada fins a la Coma pel vessant sud del Cap de Verd, llarga, amb pèrdua de desnivell constant, passant pel gran mas del Pujol i fent una mes que merescuda pausa a la Coma, amb el sol de tarda i el benestar d’una Terrassa on ens vàrem hidratar amb la sempre fresca i ben agraïdacerveseta de rigor. Cap a l’alberg de Torre Baró per la Font de la Puda, d’aigua sulfuroses.
FOTO PAKO CRESTAS
Al dia següent vàrem utilitzar el caiac per crear el Pantà de la Llosa de Cavall. Una agradable experiència. Les agües molt més tíbies i fins i tot calentes, tot que ens havíem fet amb l’idea que estarien a la mateixa temperatura que les aigües dels torrents o del riu. Ans al contrari, les aigües netes i més estancades del pantà tenen una molt bona temperatura, que conviden al bany des de primeres hores del matí durant tot l’estiu. Pujada a Busa per tram de cordes del Coll de Llengots i Trasserres i dalt de tot, l’altiplà florit, es clar d’una primavera generosa amb pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Tarda reparadora al sempre acollidor molí de Bancells. Altres vegades un veritable congelador, ara un indret fresc i agradable. Darrer bany al riu abans de sopar i de fer el vermut amb les cervesetes de rigor. Tarda que s’allarga entre els llums d’un dia que sembla no voler marxar. Avui es la nit de les bruixes, la nit de Sant Joan.
FOTO PAKO CRESTAS
Tanquem la travessia amb el Pont Cabreris i la pujada vers a Bonner, encara sense cordes (es van instal·lar un any més tard), llarga travessia que fa que finalitzem a Gósol cap al vespre. Al pont cabreris, com sempre, ens regala un magnífic marc natural, on amb les temperatures d’estiu un bany es quasi obligat. Això si, aquí les aigües de les gorgues i el riu estan fredes, fredíssimes. Res a veure amb les aigües temperades del Pantà de la Llosa.
FOTO PAKO CRESTAS
Us animem a conèixer la ruta en aquestes dates i fer les variants que us aconsellem: Pont cabreris i Caiac al pantà de la Llosa. No ho dubteu, el Pre-Pirineu amable i verd del principis de l’estiu us espera per regalar-vos uns dies inoblidables de trekking a casa nostra.
Sens dubte, un del fet més diferencial i característic de la ruta és la reivindicació de Ramon Vila Capdevila, àlies «Moroto» «Passos-llargs» «Peus-llargs», «Capità Raymond» «Ramón Llaugí» o «Caracremada», que va ser el últim lluitador armat llibertari contra el feixisme a Catalunya. El que dit en altres paraules, és considerat com l’últim maqui català.
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 – Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963) conegut també amb els sobrenoms de Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond, va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola, col·laborador de la resistència francesa durant la segona guerra mundial i el darrer maquis català que lluità contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.
Nascut en el si d’una família humil, fill de Ramon Vila Llaugí i Carme Capdevila Solé,va ser víctima de l’explotació infantil a les fàbriques de la conca del Llobregat. De petit va patir cremades a la cara i la mà i va perdre la germana en un incendi a casa seva. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Algunes fonts indiquen que aquest mateix llamp fou la causa de la seva cara cremada..
Va treballar a la indústria tèxtil a la Pobla de Lillet on va cometre els seus primers sabotatges entre 1929 i 1930 en una fàbrica que havia acomiadat treballadors, i anà a la presó. Posteriorment treballà a les mines de Fígols i participà en les lluites obreres del Berguedà. Va participar en la Revolta de l’Alt Llobregat de 1932 i fou empresonat sis mesos. Aquell mateix any va intervenir en la vaga de tramvies a Barcelona i tornà a ser empresonat. Fou alliberat el 19 de juliol de 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra s’allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d’Argelers, d’on va fugir.
En plena Segona Guerra Mundial, l’any 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà. L’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l conegué com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.
El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir ni temps de disparar. Fou enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.
L‘any 2010 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida Caracremada, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler.
El Museu dels Maquis, a Castellnou de Bages, conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa de plafons explicatius de la seva vida i de la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.
Introducció: Variada i llarga excursió per pujar el cim més alt de la ribera de llevant de la Vall de Lord. El Cap del Verd es un magnífic punt panoràmic, des d’on divisem tots els massissos del Pre Pirineu del Berguedà i Solsonés.
La pujada va per sectors ben diferenciats. Surt des del 1.000 metres d’alçada del poble de la Coma i arriba als 2.282 metres del planer cim del Cap del Verd. Tota l’estona transita per camí ben marcat i te trams de forta pujada.
Temps: 4 hores i 5 minuts per la pujada i més de 3 per la baixada.
Desnivell: 1.282 de pujada i l’equivalent de baixada per tornar al punt de partida.
Llargària: 7 quilòmetres 300 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: Hi ha una font que no sempre raja aigua, a les proximitats de la Borda d’en Pujol. També podem comptar amb la font d’Urdet a la part alta de l’itinerari, si be ens haurem de desviar 10 minuts per arribar-hi.
Punts de referència:* Poble de la Coma * Clot de l’Infern * El Pujol del Racó * Borda del Pujol * Camp de la Creu * Clot de la Cabanella * Roca Mira * Prat de les Saleres * Prat d’Aubes * Collada de les Belitres * Cim del Cap del Verd.
Accés al punt de partida: Des del càmping d’ Aiguadora caldrà agafar la carretera LV-4241 fins a Sant Llorenç de Morunys. Des d’aquesta població ens enfilem per la carretera que va a Coll de Port, direcció Tuixent, (C-462) fins al poble de la Coma.
Itinerari:0,00 h. Poble de la Coma. 1.000 metres. Deixem el vehicle a la zona d’aparcament situada al lateral de la mateixa carretera. En aquest punt hi ha una font. De seguida hi trobem un camí pavimentat que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Cartell indicador. Al poc hi ha un revolt amb una bifurcació i un casa que ens queda a la dreta. Seguim tot recte. Desapareix el paviment i continuem per pista ascendent en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10 h. La pista en desús arriba a un indret on es localitza un mur de pedra i un dipòsit. Seguim pel camí ascendent que puja dalt del mur i s’interna pel mig del bosc. Tram inicial de forta pujada que de seguida passa a ser horitzontal, fins i tot amb algun curt tram descendent. Taques grogues molt esporàdiques.
0,37 h. El camí ja s’ha fet ample i s’ha convertit en una veritable pista. Passem pel costat de una zona de conreus que resten a la nostra dreta. Pel sentit contrari, a l’esquerra, neix un camí amb taques verdes que obviarem. Nosaltres continuem per la pista.
0,40 h. Torrentera del Clot de l’Infern. Un corriol puja pel costat dret de la mateixa. Nosaltres obviarem el camí i continuarem per la pista, relativament planera, ara vers al sud.
0,45 h. El Pujol del Racó. Anem a parar a una pista transversal. El mas resta una mica per sota a la nostra dreta. Rètol indicador. Seguim la nova pista, més ample, vers a l’esquerra. La mateixa guanya alçada. Taques de pintura groga.
FOTO PAKO CRESTAS
0,52 h. Trobem una drecera a marge esquerra de la pista. Pujarem per ella. Taques de pintura grogues.
1,00 h. Tornem de nou a trobar-nos amb la pista. Seguim la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Taques de pintura groga.
1,15 h. A l’alçada d’un revolt i trobem una bifurcació que surt vers a la dreta. Tant la pista que seguim com el nou camí tenen taques grogues. Cal seguir per la pista vers a l’esquerra continuant guanyant alçada.
1,30 h. Bifurcació, Seguim la pista que ascendeix en diagonal vers a la dreta i que al poc es converteix en senda per passar pel costat de la Borda del Pujol. Flanquejada la borda tornem a trobar dos pistes. Continuem tot recte per la de la dreta en sentit E i després N. Es tracta d’un tram bastant planer però que continua guanyant desnivell molt a poc a poc.
FOTO PAKO CRESTAS
1,40 h. Font al marge esquerra de la pista
1,47 h. Bifurcació. Obviem la pista que neix vers a la dreta i continuem en direcció nord.
1,55 h. Camp de la Creu. 1.549 metres. Cruïlla de pistes i camins. Prenem la senda que surt tot recte de manera transversal, pel ben mig de la cruïlla, i que resulta ser l’inici d’una marcat senderó que s’interna pel bosc i puja de manera força directe vers al N.E. En aquest tram hi trobem un filat a banda i banda del camí.
2,00 h. Creuem una pista en desús de manera transversal. Cartell indicador. Continuem el camí ascendent. A continuació ve un llarg trajecte pel mig del bosc que mica en mica en va despoblant i acabarem en paratges oberts i relativament nuus de vegetació alta. El corriol no te pèrdua, està força marcat i es l’únic. Tram un xic dur per la forta pujada que es constant. A la part alta la pujada hi trobem l’anomenada Roca Mira, que es una mena d’aresta desdibuixada que traspassem i que ens duu a una part on el terreny i la pujada es suavitza i fem una mena de flanqueig en diagonal poc ascendent per sobre d’una mena de coma, que resta a la nostra dreta, es la part superior del Clot de la Cabanella.
FOTO PAKO CRESTAS
3,00 h. Prat de les Saleres. 2.087 metres. Arribem a una mena de llom aresta que seguirem en sentit ascendent. Aquí el camí tendeix a perdre’s i a marcar diferents línies paral·leles, producte del pas de ramat.
3,05 h. Trobem un camí horitzontal i transversal. Cartell indicador. A la dreta, a uns 10 minuts, ens queda la Font d’Urdet, fora del recorregut estricte de l’itinerari, ja que nosaltres haurem d’anar cap a l’esquerra. El camí, gairebé horitzontal i amb sectors de molt lleugera pujada, flanqueja per una zona on s’alternen el bosc i grans clarianes, com el Prat d’Aubes. Primer està orientat vers al N.O. i gradualment pren orientació nord.
FOTO PAKO CRESTAS
3,40 h. Collada de les Belitres. 2.152 metres. Traces paral·leles de camí. Ara el millor es pujar tot recte pel llom vers a l’oest, amb tendència al S.O. a la part alta, per grans pendents d’herba de poca inclinació però amb pujada constant. Balises de fusta disperses per indicar la ruta. No hi ha camí però tot plegat resulta molt evident.
4,05 h. Cim del Cap del Verd. 2.282 metres.
Descens: O pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga i variada pujada al Cap del Verd des del que es el portal natural que uneix la Vall de Lord amb les altes Vall del Cadí: el Coll de Port.
Des del coll al cim hi ha una llarga aresta, però l’itinerari descrit amb prou feines la toca, ja que va, majoritàriament, pel vessant sud tot buscant pistes i corriols que discorren a mitja alçada.
Cal destacar que aquesta excursió forma part de la ruta del Caracremada, si be la mateixa el fa de baixada. Es molt més amable fer-ho en sentit descendent, ja que la part alta te una tartera relativament llarga i força inestable, de pedra petita i amb inclinació moderada, el que fa que la pujada sigui bastant feixuga i la baixada molt ràpida.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 3 hores i 25 minuts per la pujada i menys de 3 hores per la baixada.
Desnivell: 682 metres de pujada i 70 de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.
Llargària: 13 quilòmetres 300 metres
Dificultat: Alta
Punts d’aigua: El mapa de l’alpina fa constar una font molt a prop del Prat Major, però costa de trobar i sovint està eixuta. Així dons el millor es dur el líquid necessari des del principi de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Coll de Port * Prat Parcerís * Les Llenes * Coll de Coma Pregona * Els Ordiars * Serra dels Colls * Prat Major * Coll de Veís * Cap de Verd
Accés al punt de partida: Des de l’alberg de Torre de Baró caldrà agafar la carretera C-462 direcció Tuixent, fins al Coll de Port, passant, prèviament, pel poble de la Coma.
Itinerari: 0,00 h. Coll de Port. 1.670 metres. Just a la dreta del coll surt una pista ascendent en direcció E-S.E. (cartell indicador) Pujarem per la mateixa i al poc hi veiem un brancal que neix vers a la dreta. Abandonem la pista, seguim pel nou corriol que passa pel costat d’un filat. Marques grogues. Al poc creuem en perpendicular una senda desdibuixada amb taques de G.R. i continuem pujant pel mig del bosc en tendència ja a orientar les nostres passes a mitja alçada del vessant sud, sota la llarga serralada que uneix el Coll de Port i el cim. Al final de la pujada el corriol va a parar a una pista que comença una suau davallada i passa pel costat dret d’uns conreus.
FOTO PAKO CRESTAS
0,20 h. Prat Parcerís. 1.677 metres. Seguim per la pista ben marcada i gairebé horitzontal vers a l’est. Deixat enrere la zona de conreus, la pista torna a perdre alçada de manera suau i gradual. Taques grogues.
0,30 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de l’esquerra que es ascendent, es una pista en desús, que al poc mostra un altre brancal a l’esquerra que obviem, i sota les runes de el Comellar es transforma en un curt corriol que torna perdre alçada.
0,35 h. El curt tram de corriol es fon en una nova pista que seguirem en sentit ascendent vers a l’esquerra, continuant orientant les nostres passes vers a l’est. Balisa de fusta a la unió del corriol amb la pista.
FOTO PAKO CRESTAS
0,45 h. Les Llenes. 1.600 metres. Barrera metàl·lica. Unió de pistes. Continuem tot recte vers a l’est per una pista ascendent, ample, molt marcada i un xic descarnada. Trams de pujada accentuada amb trams de ferm amb pedra solta. Marques grogues.
1,00 h. Coll de Coma Pregona. 1.718 metres. Arribem a una mena de replà o fals coll o trobem un corriol que neix en diagonal vers a la nostra esquerra. Abandonem la pista i seguim aquest nou camí, que també va vers a l’est i que està marcat amb taques grogues. Bonic tram en mig del bosc .
1,40 h. Els Ordiars. 1.854 metres. Traspassem una mena d’aresta que es desprèn vers al sud . Es l’anomenada Serra dels Colls. Filat. Cal parar especial atenció a les marques de pintura groga, ja que en certs punts el camí deixa d’estar marcat i transcorre en horitzontal per trams herbosos en mig de bosc, per uns paratges que resulten, en conjunt, molt similars entre ells. Just traspassar l’aresta el camí s’orienta vers al N.E., però gradualment torna a encarar-se vers a llevant.
FOTO PAKO CRESTAS
2,20 h. Prat Major. 1.854 metres. Cartell indicador. Filat a l’aresta. Seguim vers a l’est i prenem la senda que puja pel bosc, a tocar de l’aresta, una mica vers a la dreta de la mateixa. Taques grogues i blaves.
2,30 h. Coll de Veís. 1.906 metres. Petita clariana en mig del bosc. Seguim la senda vers a l’est, guanyant alçada de manera molt suau, fins a situar-nos a peu de la tartera. El camp visual s’obre i ja veurem per quin tipus de terreny haurem de pujar: Camí dibuixat entre pedres inestables. Tarteram de moderada inclinació i llarg. La típica pujada que sembla que fem un dos passos de pujada i el tornem a baixar un. Marques de pintura blaves i grogues i blaves. Hi ha un arbre mort solitari a l’equador de la pujada que ens serveix de referència. Segons quin sector estem del tarteram, podrem evitar les pendents de grava i pedres inestables per unes grades esglaonades d’herba que resten a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
3,15 h. Ja hi som a la part alta de la canal – tartera. Seguim l’ample i fàcil llom ascendent vers a l’est, tenint a un costat el bosc força obert i a la dreta els estimballs del vessant de la Grallera (vessant sud del Cap del Verd).
3,25 h. Cap de Verd. 2.282 metres. Final de la pujada.
Descens: pel mateix trajecte en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Excursió circular de mitjana durada que ens permet anar a visitar un dels indrets més bucòlics de la Vall de Lord, el Pratformiu, per una vall molt poc coneguda i transitada però amb diversos factor que la fan interessant a nivell paisatgístic: baumes, agulles, coves, runes, cascades, gorgues.
La tornada es més convencional i aprofitem per allargar el periple a anar a visitar l’ermita del Roser.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:4 hores 30 minuts a 5 hores.
Desnivell:703 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:15 quilòmetres 900 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua:Hi trobem una font al Pratformiu
Punts de referència:* alberg Torre Baró * càmping Morunys * Rasa del Pou * molí de Monegal * riu Cardener * Sant Lleïr de Casabella * runes dels Forats * Garganta dels Forats * bauma de la Cuirona * Torrent de la Rasa del Forats * mas de Ca l’Arabé * Pratformiu * Cal Gallina * font de Pratformiu * Clot de Barató * Les Carboneres * Coll de la Creu * ermita del Roser * La Creu * Baga del Puit * Coll de Jou * Sant Lleïr de Casabella * el riu Cardener * molí de Monegal *alberg Torre del Baró
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Sortim caminant del propi alberg de Torre Baró.
Itinerari:Km. 0,00. Sortim des de l’alberg Torre Baró per dirigir-nos a l’entrada principal comuna amb el càmping.
Km. 0,23. Una vegada a les afores del càmping Morunys, estant a tocar de la carretera, trobem un vial asfaltat que davalla vers a la nostra esquerra en direcció E, i que es el que haurem de prendre. Marques de GR. Cartell indicador.
Km. 0,55. Una brancal surt en perpendicular a la nostra esquerra, que es per on continua el G.R., seguim recte en direcció descendent abandonant dons les marques de G.R. Passem vorejant un camp on hi ha uns grans panells de captació d’energia solar.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,2. Després de vorejar al Rasa del Pou seguint el transcurs de la pista, arribem a la vora del molí de Monegal, on hi ha una gran construcció. Seguim vers a la nostra dreta. Al poc trobem un pont a la nostra esquerra. Abandonem la pista i creuem les aigües del riu Cardener pel pont tot seguint la senda ascendent de l’altre vora. A partir d’aquest punt tornem a coincidir amb les marques de GR.
Km. 1,4. Anem a parar a una pista en desús que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Marques de GR.
Km. 1,7. Bifurcació. Deixem la pista i seguim per una senda ascendent ben marcada cap a la nostra dreta. Marques de GR.
Km. 1,8. Creuem una pista de manera transversal i continuem pujant pel camí ascendent en direcció est. Marques de GR.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,0. Anem a parar de nou a una pista que seguirem en diagonal vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Marques de GR.
Km. 2,2. Sant Lleïr de Casabella. Nus de pistes. Rètol indicador. Seguim la pista ascendent que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al nord.
Km. 2,4. Cartell indicador. Pista secundària que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers al N.N.E.
Km. 2,5. Un corriol surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuarem per la pista. De fet el corriol costa de veure si no anem a l’aguait. Cal remarcar que per aquest punt tornarem a connectar amb el camí de tornada quan estem finalitzant el periple. Ara per ara no cal preocupar-se i continuem per la marcada pista ascendent, que mica en mica es fa més planera i voreja vers a l’est.
Km. 2,6. Bifurcació. Seguim per la pista recte vers al nord, deixant un brancal secundari a la nostra esquerra.
Km. 2,8. Bifurcació. Seguim per la pista recte vers a l’est, deixant un brancal secundari ascendent a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,1. Trobem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra per endinsar-se al bosc. Fita i estaca de fusta. Abandonem la pista i seguint per la senda. Al poc coincidim amb una altre senda transversal. Girem vers a la nostra dreta i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.E. A partir d’aquest punt trobem marques de pintura groga i verda.
Km. 3,6. Bifurcació. Seguim la senda de la nostra dreta que creua uns camps abandonats i al poc passa per les runes dels Forats. Seguim el corriol amb marques grogues i verdes que continua guanyant alçada i encara ja definitivament l’entrada a l’anomenada Garganta dels Forats. Al poc passem pel costat de l’espectacular bauma de la Cuirona.
Km. 4,3. Bifurcació. Obviem el brancal descendent de la nostra dreta i seguim pujant per la vall seguint les marques grogues i verdes.
Km. 4,4. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques verdes i grogues, Boniques vistes panoràmiques locals sobre les cascades i gorgues del riu.
Km,. 4,5. Se’ns incorpora una senda per la nostra esquerra que el realitat es la unió amb l’anterior bifurcació. Seguim pujant vers al N.E., Marques grogues i verdes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,6. Creuem les aigües del Torrent de la Rasa del Forats. A la nostra esquerra divisem l’anomenada Garganta, que dona nom a aquest petita vall. Seguim pujant pel corriol en direcció N.E.
Km. 4,8. Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent.
Km. 5,2. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Al poc passem pel costat del mas de Ca l’Arabé. Seguim per la pista principal vers al nord. Ja entrem a les planúries de Pratformiu.
Km. 5,4. Proximitats del mas de Cal Gallina. Bifurcació. Una mica per sota nostre, al llit del rierol, es localitza la font de Pratformiu. Abandonem la pista i pugem per pendents amb matolls vers a la nostra esquerra, per tal de no entrar a la propietat privada de Cal Gallina. Un centenar de metres per sobre la pista trobem un corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Retrobem les marques de pintura grogues i verdes.
Km. 6,0. La senda va a parar a un cul de sac d’una pista. Seguim dons per l’esmentada pista en direcció oest. A partir d’aquest punt desapareixen les marques de pintura.
Km. 6,1. Clot de Barató. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent en direcció nord.
Km. 6,5. Les Carboneres. Mena de coll. Estem a 1.565 metres d’alçada, la cota màxima de la present excursió. Anem a parar a una pista més ample que seguíem en sentit descendent vers a la nostra esquerra en direcció nord. Ve ara un llarg tram de pista amb revolts de baixada i sense pèrdua possible.
Km. 8,3. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent i direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,8. Anem a parar a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O.
Km. 9,4. Coll de la Creu. Estem molt a prop de l’ermita del Roser que resta pocs metres a la nostra dreta. Cartell indicador. Vial asfaltat que seguirem uns pocs metres vers al S.O.
Km. 9,5. La Creu. Cartell indicador. Abandonem el vial asfaltat i seguim per un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que s’endinsa pel mig del bosc.
Km. 9,7. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el corriol de la nostra esquerra.
Km. 9,8. Creuem de manera transversal el vial asfaltat i seguim per una pista que neix en direcció sud. Cartell indicador.
Km. 10,6. Pista secundaria que neix a la nostra dreta en sentit descendent i que ignorem per seguir tot recte en direcció sud. Creuem la Baga del Puit.
Km. 11,5. Coll de Jou, 1.290 metres. Seguim per la pista, bastant planera, en direcció oest.
Km. 12,0. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. La pista de deixem de banda a la dreta es l’accés a l’antena situada a sobre del Tossal del Jou, que haurem divisat prèviament.
Km. 12,2. Camí que surt a la nostra esquerra i que ignorem per continuar perdent alçada per la pista.
Km. 12,7. Bifurcació. Cartell indicador. Ala nostra esquerra neix un corriol que obviem. Continuem perdent alçada per la pista que dibuixa uns revolts.
Km. 13,0. Abandonem la pista i prenen un corriol descendent que neix a la nostra dreta. Aquest tram presenta marques de pintura verdes i grogues.
Km. 13,4. Anem a parar a una pista on coincidim amb el punt quilomètric 2,5. Ara davallem vers a la nostra dreta desfent el camí ja conegut al tram d’anada, passant per Sant Lleïr de Casabella, el riu Cardener i el molí de Monegal.
Km. 15,9. Ja hi som de nou a l’alberg Torre del Baró, donant per conclosa l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 