Introducció a l’itinerari: Des dels temps en que Barcelona es va consolidar com a gran ciutat, la Serra de Collserola s’ha convertit en una mena de gran parc urbà, restant en l’actualitat encerclat per totes les poblacions i xarxes de comunicacions de l’àrea metropolitana.
Malgrat la gran densitat de població que te per totes bandes, la Serra no ens deixarà de sorprendre per la conservació de grans masses forestals i certs racons tranquils i silvestres, sobretot en el que es refereix al vessant que dona al Vallès.
Respecte a l’excursió que proposem, es tracta d’una travessa que comença a l’extrem N.E. de la Serra i culmina al seu punt més alt, on trobem el parc d’atraccions, la carretera d’accés i l’indiscutible silueta de l’església del Tibidabo, que es un dels símbols i icones turístics de la ciutat.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que, en conjunt, es tracten de camins molt freqüentats. A la part inicial, que potser es la més tranquil·la, el paisatge es veu afectat per les nombroses torres elèctriques. Tot el trajecte de la Serra ens ofereix amples vistes sobre la gran ciutat, i no ens costarà gaire treball localitzar edificis emblemàtics com la Sagrada Família, la Torre Asgard o les Torres Mafre.
Punts de referència: * Mirador de la Torre del Baró * Torre Baró * Coll de Roquetes * Turó de Roquetes * Coll de Canyelles * Turó d’en Segarra * Coll de la Ventosa * Turó d’en Gras * Turó d’en Fotja * Portell de Valldaura * Turó de Valldaura * Pas del Rei * Turó de la Magarola o del Maltall * Coll de l’Erola * cim del Tibidabo * Vivers de Can Borní * Font de Can Borní * barri de Penitents (Barcelona).
Punt de partida: Mirador de Torre Baró. 193 metres.
Com arribar-hi: Per carretera asfaltada des del barri de Canyelles, al Districte de Nou Barris, Barcelona. Una línia d’autobús enllaça la plaça Virrei Amat amb el Mirador.
Horari: 4 hores
Dificultat: Baixa – Mitja.
Punts d’aigua: Durant tot el trajecte per dalt dels cordals no hi trobem cap font. Al cim del Tibidabo, davant de l’església i sense necessitat d’entrar al Parc d’Atraccions, hi ha un bar – restaurant on ens podrem aprovisionar de begudes. Durant la baixada hi trobem l’única font del trajecte, la Font de Can Borni, davant dels Vivers homònims. Font que no sempre raja.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció itinerari: 0,00 h. Des del mirador de la Torre del Baró i prenem un ample camí ascendent en sentit oest vers a la torre que es ben visible. Passem per sota de la Torre Baró, 212 metres, i seguim pel camí, ara perdent alçada de manera gairebé insensible.
0,05 h. Coll de Roquetes, 206 metres. Creuem la carretera o carrer asfaltat i iniciem la pujada per una pista bastant ample que ressegueix el cordal amb vegetació baixa. De seguida deixem una pista a l’esquerra i quan trobem un corriol que puja directa a la nostra esquerra, abandonem la pista per la qual venim i pugem per l’esmentat corriol.
0,20 h. Turó de Roquetes. 304 metres. Coronat per una enorme torre. Cal agafar l’ample pista que va vers a l’oest, per tal de traspassar el petit Coll de Canyelles, 283 metres, on trobem una altre pista que prové de la nostra dreta, i seguir tot recte per dalt del cordal, que es va re orientant vers al S.O..
0,35 h. Turó d’en Segarra. 328 metres. Coronat per una construcció i antenes de telecomunicacions. Davallem per un camí vers a l’oest, pel mig de vegetació de matolls. Camí molt ben marcat.
0,45 h. Coll de la Ventosa, 248 metres. Creuem la carretera. Cartell indicador. Seguim per l’ample pista que neix a l’altre costat del coll i que discorre, amb una molt suau pujada, vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Una pista se’ns incorpora des de la dreta i seguint vers a l’oest, davant nostre, hi trobem una bifurcació. Seguim per la pista situada a l’alçada més baixa, o sigui, la de l’esquerra. Durant aquest tram hi passem pel vessant sud del Turó d’en Gras.
0,52 h. Un pista se’ns uneix per la dreta, en realitat es la mateixa que havíem deixat de banda minuts abans.
1,05 h. Bifurcació de pistes, seguim per la de la nostra dreta, passem pel costat d’una torreta metàl·lica, fins trobar un camí a pocs passos que deixa també aquesta pista i puja vers a la nostra esquerra pel vessant sud del Turó d’en Fotja, de 349 metres d’alçada, el qual no arribem a coronar. A partir del moment en que abandonem la pista i agafem el corriol, coincidim amb les marques de PR (grogues i blanques) i GR (vermelles i blanques).
1,15 h. El corriol va a parar a un creuament de pistes en forma de “X”, molt a prop veurem la carretera asfaltada. A l’altre banda del creuament en X, pel brancal que surt davant nostre a l’esquerra, i veurem un cartell indicador i les marques de GR. Passem pel costat d’una construcció i en un indret on hi ha unes petites escales, abandonem la pista i entrem pel senderó en mig de bosc, tot seguint les marques de pintura.
1,25 h. Portell de Valldaura, 348 metres, una passarel·la metàl·lica que forma un ample pont passa per sobre de la carretera asfaltada. Just a l’altre costat del pont hi ha un replà amb una unió de pistes. Seguim tot recte vers a S.O. per trobar, als pocs metres, un altre senderó que s’endinsa pel mig del bosc a la nostra dreta. Es el moment de tornar a abandonar la pista i prendre la senda. Marques de PR i GR.
FOTO PAKO CRESTAS
1,35 h. El sender va a parar a una pista pavimentada que seguirem en sentit ascendent vers a la dreta i que, en pocs metres, ens porta dalt del Turó de Valldaura, de 419 metres d’alçada, que està coronat per una construcció i una antena de comunicacions amb el seu corresponent filat. Seguim vers a l’oest per un nou caminet, bastant planer, que discorre en mig del bosc.
1,40 h. Pas del Rei, 408 metres. A banda i banda neixen dos camins descendents. Els obviem i seguim tot recte.
1,42 h. Bifurcació. Seguim pel camí de l’esquerra que es ascendent. Marques de PR i GR.
1,45 h. Turó de la Magarola o del Maltall. 429 metres. Vèrtex geodèsic. Bonic mirador habilitat amb banc de fusta. La senda continua vers al sud, essent primer un corriol per convertir-se en pista descendent als pocs metres.
1,55 h. Anem a parar a una pista molt ample. Cartell indicador. En aquest moment es separen el GR i el PR. Nosaltres continuarem per les marques de GR-92 (vermelles i blanques) que continuem per l’ample pista que ara discorre pel vessant obac de la muntanya, en direcció S.O. Deixarem de banda dos pistes a la nostra dreta, totes elles descendents, continuant sempre per la que discorre recte i sense perdre alçada.
2,15 h. Coll de l’Erola. 397 metres. Passem per darrera de la residència Vista Rica, la carretera resta a pocs metres, però les marques del camí (en aquest punt tornen a coincidir el GR i el PR), van pel mig del bosc a pocs metres a la dreta de l’asfalt.
2,20 h. Cruïlla de la carretera d’accés al Tibidabo. Si volem pujar al punt culminant de la Serra, tan sols ens queda l’opció d’anar per aquesta carretera que descriu un gran revolt, te bastant de trànsit, i uns 2 quilòmetres de llargària.
FOTO PAKO CRESTAS
2,50 h. Placeta del cim del Tibidabo, 515 metres. Estem entre el restaurant, l’entrada al Parc i l’església. Ja em coronar la part alta de la Serra. Per davallar desfarem els passos per la carretera per la qual em pujat fins a les proximitats de la cruïlla.
3,10 h. Just a uns 200 metres abans d’arribar a la cruïlla veurem una pista que neix al marge dret, rètol indicador, i que ens duu vers als Vivers de Can Borní. Es el camí que utilitzarem pel retorn a Barcelona.
3,20 h. Vivers de Can Borní. Passem per davant dels jardins públics que tan sols estan oberts als caps de setmana. Davant de l’entrada localitzem, a l’altre costat de la pista, la Font de Can Borní. Nosaltres continuem perdent alçada per la pista. Arribem a un replà des d’on surten dos corriols descendents, l’ample pista continua ara vers a l’est.
3,30 h. Bifurcació de pistes. Cartell indicador. Just a la mateixa bifurcació i neix un camí que fa una forta baixada. Abandonem les pistes i prenen el camí que davalla en direcció S.E.
3,40 h. Ja hi som a les cases altes del barri de Penitents (Barcelona). Seguim el carreró vers a l’esquerra i prenen una altre pista, anem a parar de ple a aquesta barriada de la part alta de la ciutat.
4,00 h. Davallant per carrers anirem a parar a la Ronda de Dalt i a les seves proximitats i podrem localitzar transports públics, tant línies d’autobús com el metro (L3 – Penitents).
Descens: La part final de l’itinerari ja es el descens a la ciutat de Barcelona.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.
Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.
Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.
FOTO PAKO CRESTAS
El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.
Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.
Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.
FOTO PAKO CRESTAS
La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.
FOTO PAKO CRESTAS
A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.
Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.
FOTO PAKO CRESTAS
El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.
El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.
FOTO PAKO CRESTAS
De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.
FOTO PAKO CRESTAS
En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història. Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.
FOTO PAKO CRESTAS
Etapa
Inici – final
Etapa 1
Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2
Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3
Terrassa – Talamanca
Etapa 4
Talamanca – Moià
Etapa 5
Moià – Vic
Etapa 6
Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7
Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8
Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9
Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10
Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11
Bagà – Gósol
Etapa 12
Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13
Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14
La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15
Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16
Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17
Solsona – Cardona
Etapa 18
Cardona – Salo
Etapa 19
Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20
GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21
Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22
Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23
Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24
Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25
Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26
Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27
Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28
Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS
Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:
Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.
El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.
Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.
Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.
Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705
Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.
Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.
Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.
Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.
Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Km. 0,0 (14,9) – Sortim del
mercat del Born i prenem el carrer Comerç vers a la nostra dreta en direcció
N.O. i després N.
Km. 0,6. (15,5) Anem a parar a l’ample passeig dels Països
Catalans, on es recomanable anar per la part central a la recerca de l’Arc de
Triomf, que resta a la nostra esquerra en direcció N.O i es ben visible.
Km. 0,8. (15,7). Arc de Triomf.
Continuem pujant pel Passeig de Sant Joan sempre en direcció N.O. Ample i
evident avinguda.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,5.(16,4)Plaça Tetuan. Creuem la Gran
Via de les Corts Catalanes. Seguim pujant pel passeig de Sant Joan en
direcció N.O.
Km. 2,2. (17,1) Creuem l’avinguda Diagonal i seguim pel
passeig de Sant Joan que en aquesta part alta hi presenta una zona de vianants
ample a la part central.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,2. (18,1) Part alta del
Passeig de Sant Joan, seguim vers a la nostra dreta Travessera de Gràcia per girar de nou vers a l’esquerra pel carrer
Escorial.
Km. 3,3. (18,2)Plaça Joanic. Seguim pel carrer que
segueix en diagonal vers a la nostra dreta en sentit nord i que es el carrer Pi
i Margall.
Km. 3,9. (18,8) Abandonem el carrer Pi i Margall a la part alta
del mateix, per girar vers a la nostra esquerra pel carrer de Sardenya.
Km. 4,2. (19,1) Creuem la Ronda
Guinardó. Estem al costat del camp del
Club esportiu Europa que resta a la nostra esquerra. Continuem en direcció
N.O. pel carrer Sardenya.
Km. 4,4. (19,3)Plaça de Sanllehy Creuem l’avinguda
Verge de Montserrat i seguim pel carrer ascendent que surt en diagonal vers al
N.O. i que es el carrer de Miquel de Sant OIiver.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,7. (19,6) Bifurcació de
carrers, seguim pel de la nostra dreta, pujant en direcció N.N.O. pel carrer
d’Albert Llanas. A la part alta el carrer passa dir-se Ramiro de Maeztu. Entren en una plaça en mig
de edificis amb unes amples escales a la part central, pugem per les mateixes,
creuem la carretera del Carmel i seguim guanyant alçada vers al N.E. per unes
altres escales molt mes estretes.
Km. 5,2. (20,1)Punt
Alt de les Delícies. Cota màxima que assolirem durant la travessa urbana de
la ciutat de Barcelona. Seguim vers al nord pel carrer del santuari si be de
seguida girem vers a la nostra dreta pel carrer de Gran Vista.
Km. 5,3. (20,2) Girem vers a la
nostra esquerra per encarar un carrer de forta baixada, que s’orienta vers al
nord i que es el carrer Conca de Tremp.
Km. 5,6. (20,5) Girem vers a la
nostra dreta pel carrer de l’Arboç.
Km. 5,7. (20,6) Anem a parar a
la Rambla del Carmel, per la qual davallarem vers a la nostra esquerra en
direcció nord.
Km. 6,1. (21,0) Estem a la boca nord del túnel de la Rovira. Seguim uns quants metres cap al
nord fins que podem creuar carrer de les Ciències per anar per la vorera de la
dreta. Seguim sempre en direcció nord i continuem perdent alçada.
Km. 6,6. (21,5) Al final del
carrer de les Ciències, amb la seva rambla central, hi trobem al marge dret una
passatge amb escales per on haurem de baixar (passatge de Tossa) per a creuar
en carrer Lisboa i seguir en direcció N.O. per carrer Porto. Continuem pujant,
ara pel lateral dels anomenats Parcs de
les Rieres d’Horta, en concret pel vial lateral de la dreta que rep el nom
de carrer de Jerez que passa a dir-se el camí de l’església a la part alta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 7,4. (22,3) Part alta del
jardins de la Riera d’Horta. Seguim per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya,
primer vers al N.E. i després cap al nord. Passant per davant del famós
restaurant del mas de Can Cortada.
Km. 7,8. (22,7) Passem les rondes (B-20) per un pas soterrani.
Justament al ser-hi al costat nord de les mateixes, encara essent a un nivell
d’alçada inferior, i trobem un petit corriol amb forta pujada a la nostra
esquerra que pujarem uns poc metres per anar a parar a una zona de jardins i
aparcament de terra. Seguint en direcció est arribem al lateral de Velòdrom d’Horta. Pugem pel carrer dels
Germans Desvalls.
Km. 8,3. (23,2)Parc del Laberint. Trobem la primera
senyal del G.R.6, amb un cartell que ens
indica que, alhora, estem al camí de Sant Jaume. Continuem pujant pel carrer
del Germans Desvalls, deixant la porta del parc de laberint a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,6. (23,5) Final de
l’asfalt. Continuem pujant per l’ample pista de terra vers al N.O. Al poc
deixem a la nostra dreta una escola, el centre educatiu Can
Llupià.
Km. 8,8. (23,7) La pista en
converteix en camí. Bifurcació. Deixem l’esmentat camí i pugem per una drecera
que surt en diagonal vers a la nostra esquerra amb forta pujada. Marques G.R.
Cartell indicador. Al poc anem a parar a un altre corriol transversal que
seguirem vers a la nostra esquerra i als pocs metres el corriol descriu un nou
revolt ascendent, re orientant-se cap l’oest i guanyant alçada de manera
constant al costat d’un tancat en xarxa que resta a la nostra esquerra. Segon
rètol indicador al darrer revolt. Marques de G.R. Seguim durant una bona estona
el corriol ben marcat i evident, deixant a la nostra dreta el turonet que
sustenta les restes del Castell de
Fortí.
Km. 9,7. (24,6) Traspassem un
mena d’aresta. Estem a tocar del Turó
del Trac. Estem sota una gran torre elèctrica. Creuem un camí transversal i
seguim per un camí ample i evident en constant pujada vers al N.O. Rètol
indicador a la cruïlla de camins. Marques G.R.
Km. 9,9. (24,8) Anem a parar a
una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Suavíssima pujada.
Km. 10,0. (24,9) Deixem a la
nostra dreta una pista que surt en perpendicular i seguim tot recte en direcció
O.N.O.
Km. 10,3. (25,2) Deixem la pista
per pujar per un estret i marcat corriol que neix vers a la nostra dreta i que
s’enfila amb força pel mig de la vegetació de matolls en direcció N.O.
Km 10,5. (25,4) Pas del Rei, 404
metres. Traspassem la carena creuant un corriol de manera transversal i
començant a davallar pel mig del bosc en direcció N.O. Marques G.R.
Km. 10,9. (25,8) La senda va a
parar a una pista que seguirem en direcció oest, deixant a dreta i a esquerra
dos brancals. Rètol indicador. Tram amb lleugera baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km 11,0. (25,9) A l’alçada d’un
revolt, i malgrat que les indicacions del cartell indicador de la cruïlla ens
informen que el G.R. es per la drecera que neix en profunda baixada vers a la
nostra esquerra, ignorarem l’esmentada indicació per continuar per la pista de
la nostra dreta (camí de la carena). Una cadena barra el pas de vehicles. La
pista es converteix en poc en un bonic camí en mig del bosc que seguint la part
alta de la serra, davalla de manera constant vers al N.O., alternant trams
horitzontals amb curts trams de baixada. Estem flanquejant pel vessant S.O: del Turó
de Sant Medir.
Km 11,4. (26,3) Se’ns incorpora
un corriol en diagonal per l’esquena per la nostra dreta. Seguim tot recte pel
camí de dalt de la carena en direcció N.O.
Km 11,6. (26,5) Trencall vers a
la nostra esquerra que deixa la carena i per desnivell amb decisió. Cartell
indicador. Deixem el camí de la carena i davallem per aquest corriol de
pronunciada baixada vers a l’oest, tendència S.O. Antigues marques de G.R., la
majoria de les quals estan pintades a sobre per dissimular-les.
Km. 12,3. (27,2) Riera de Sant Medir. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció nord. Aquí coincidim amb les noves marques de G.R. Cartell indicador.
En poques passes deixem a la nostra dreta la Font de Can Servà.
Km. 13,3. (28,2) Una pista surt
vers a la nostra dreta, la qual ignorem per seguir tot recte en direcció nord.
Cartell indicador. Marques G.R. (només als cartells)
Km. 13,5. (28,4) Un corriol neix
a la nostra esquerra. L’obviem i seguim davallant per la pista vers al nord.
Cartell indicador.
Km. 13,6. (28,5) Novament un
camí ascendent que ignorem surt vers a la nostra esquerra. Nosaltres continuem
per la pista que al poc arriba al mas de Can
Borrell. Revolt per a l’esquerra per flanquejar l’esmentada construcció.
Km. 13,8.(28,7) Pista transversal situada al costat del mas. Seguim la
mateixa vers a la nostra dreta en direcció N.O., al poc, just passat el mas,
trobem una nova pista vers a la dreta que ignorem per seguir tot recte en
direcció N.O. i després N. Ambdues bifurcacions estan molt properes i tenen els
seus respectius cartells indicadors. Seguim pel G.R.
Km. 14,3. (29,2) Una nova pista
se’ns incorpora per l’esquena per la nostra dreta. Seguim recte en direcció
nord. A la nostra dreta divisem els camps
del Borrell.
Km. 14,6. (29,5) Pista que neix
a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal que ara es re
orienta vers a l’oest. Cartell indicador. Seguim pel G.R.
Km. 15,0. (29,9) Un corriol neix
en diagonal a la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal vers
a l’oest. Al poc creuem les aigües de la riera
de Sant Medir i ens situem al marge dret de les aigües.
Km. 15,5. (30,4) Un nou brancal
neix en perpendicular a la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte
vers a l’oest.
Km. 15,7. (30,6) Pi d’en Xandri.
Arbre catalogat. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.
Cartell indicador. Seguim tot recte per l’ample i evident pista vers a l’oest.
Km. 16,2.(31,1) Plaça del Rotary Internacional. Entrem ja a la zona urbana
de Sant Cugat de Vallès, deixant
enrere la pista de terra per caminar per carrers pavimentats. Girem vers a la
nostra dreta i seguim per l’avinguda de les corts Catalanes fins a una zona de
parc (Parc de la Pollancrera) on girem
car a la nostra esquerra per agafar l’ample carrer Puig i Cadafalch en direcció
oest. Més tard el carrer passa de denominar-se Rambla de Celler, la qual finalitza
en una rotonda (just on hi ha el Celler Cooperatiu). Girem vers a la dreta i
seguim per carres Sant Medir que ens porta a la Plaça Octàvia, on trobem el Monestir de Sant Cugat, centre de la
població. Durant el trànsit urbà hi ha marques de G.R. i dels senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 17,8. (32,7) Monestir de Sant Cugat. Aquí neix el camí del Monjos, el P.R. que haurem de seguir fins al
cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Seguim vers a l’oest pel carrer Major
fins a la Plaça de Pere sant, en la mateixa direcció seguim pel carrer de Sant
Domènech per creuar en perpendicular el carrer de Sant Magí. Seguint recte vers
a l’oest, tendència N.O:, el carrer es fa més ample. Estem al Passeig de la
Creu que va a morir a la Plaça Rafael Casanova. Girem vers a la nostra esquerra
per buscar un carrer paral·lel que seguim de nou vers a la nostra dreta en
direcció N.O., el nou vial rep el nom de Avinguda Rius i Taulet, la qual passa
per sobre la línia de ferrocarrils. Més tard el carrer es bifurca en forma de
“V” a l’alçada de la Plaça de Sant Domènec. Seguim el vial de la dreta, que es
diu Avinguda Graells fins a l’alçada d’una petita plaça on trobem un rètol
indicador. Durant tot aquest trajecte urbà hi ha marques de P.R. i dels senders
del 1714.
Km 19,4. (34,3) carrer Victor
Català. Malgrat que la retolació i les marques de G.R. ens aconsellen girar
vers a la nostra dreta, seguim tot recte per l’ample avinguda Graells en
direcció N.O. Anem a parar a una avinguda encara més ample que seguim vers a la
nostra dreta en direcció nord.
Km. 20,0. (34,9) Rotonda. Seguim
en direcció N.O. per l’avinguda de la Clota.
Km. 20,3. (35,2) Segona rotonda.
Seguim en la mateixa direcció. Ja estem de nou a les afores de la població.
Creuem una zona semi-urbana on hi trobem de nou camps oberts.
Km. 20,5. (35,4) Tercera rotonda.
Estem a tocar del mas de Can Delaire
que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i creuem per sobre un pont
l’autopista AP-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 20,7. (35,6) Al costat nord
del pont per sobre l’autopista trobem una quarta rotonda, on coincidim de nou
amb les marques del P.R. del camí del monjos, seguim vers a l’oest cap a les 9h
en el sentit del rellotge de la rotonda i de seguida dibuixem un revolt que ens
re orienta de nou vers al nord. Transitem ara per una vial asfaltat però fora
ja del nucli urbà, entre camps i naus. A la nostra esquerra i trobem el polígon industrial de Can Graells.
Km. 21,7 (36,6) Deixem a la
nostra esquerra l’institut japonès. Bifurcació. Deixem per fi l’asfalt i seguim
per la pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell
indicador. P.R. del camí dels monjos.
Km. 22,3. (37,2) Bifurcació.
Seguim la pista principal que es la de la nostra dreta que segueix recte en direcció
nord.
Km. 22,7. (37,6) Se’ns incorpora
una pista per la nostra esquerra. Seguim vers al nord. Marques P.R.
Km. 22,8. (37,7) Important nus
de pistes. Cartell indicador. Seguim recte en tendència al N.E., guanyant
alçada i deixant dos brancals a la nostra dreta i un altre a la nostra
esquerra. Marques P.R.
Km. 23,3. (38,2) Anem a parar a
una pista tranversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.
Cartell indicador. Marques P.R. Mica en mica va canviant la nostra orientació
de la marxa i ens tornem a dirigir vers al N.O. Zona bastant planera que
discorre pel mig del bosc.
Km. 23,6. (38,5) Travessem en
perpendicular una pista. Seguim tot recte vers al N.O.
Km. 23,8. (38,7) Una pista que
obviem se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim tot recte vers al N.O. Marques
P.R.
Km. 23,9. (38,8) Anem a parar a
una zona urbanitzada, de nou trepitgem asfalt. En concret es la urbanització de Can Barata. Seguim el
vial descendent i recte vers al nord. Marques de P.R. i senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 24,3. (39,2) Creuem de
manera transversal la carretera C-1413a.
Seguim tot recte, de nou per una pista de terra, ara guanyant alçada i sempre
cap al nord. Cartell indicador. A ma esquerra resta la construcció coneguda com
la Torre Blanca.
Km. 24,5. (39,4) Important nus de pistes, Seguim en direcció
N.O. deixant a la nostra dreta dues pistes i a la nostra esquerra dues més.
Marques P.R.
Km. 24,9. (39,8) Anem a parar a
una pista tranversal. Un camí se’ns incorpora per l’esquena. Seguim la nova
pista cap a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.
Km. 25,2. (40,1) Neix una pista
vers a la nostra dreta i als pocs metres una segona vers a la nostra esquerra.
Obviem totes dues i seguim recte per la pista principal vers al N.O. Marques
P.R.
Km. 25,4. (40,3) De nou ens
trobem amb pistes secundàries que neixen a banda i banda de la pista principal,
en concret un primer brancal a la nostra dreta i immediatament dos més en forma
de “V” a la nostra esquerra. Abandonem les pistes i seguim per un camí ample
que puja tot recte vers al N.O. guanyant alçada de manera decidida.
Km. 25,6. (40,5)Serra de Galliners. Cota.
Unió de pistes (de fet la pista que procedeix per la nostra esquerra es la
mateixa que em abandonat en l’anterior cruïlla). Seguim vers a la nostra dreta
en direcció nord. Cartell indicador. Alta torreta elèctrica en aquest punt.
Km. 25,7. (40,6) Bifurcació.
Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques P.R.
Km. 25,8. (40,7) Se’ns incorpora
per la nostra dreta una pista que ignorem per continuar tot recte en direcció
nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 25,9. (40,8) Brancal que
surt en perpendicular per la nostra esquerra i que obviem per seguir per la
pista principal vers al nord.
Km. 26,1. (41,0) Successió de
brancals on trobem 3 cartells indicadors gairebé enganxats. En concret deixem
tres camins a la dreta i dos a l’esquerra. Seguim tot recte en tendència al
N.O. Marques de P.R. Suau pujada.
Km. 26,5. (41,4) Quan tornem a
davallar ens trobem una nova bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Marques
P.R.
Km. 26,7. (41,6) Anem a parar a
una nova zona urbanitzada. Son les afores del Barri de les Fonts. Seguim
en direcció N.O. pel carrer Líbia.
Km. 26,8. (41,7) Abandonem
momentàniament l’asfalt per seguir per un corriol que neix a la nostra dreta en
diagonal i que dona l’esquena a una de les construccions perifèriques de la
urbanització per passar per la seva dreta. Marques P.R.
Km. 27,0. (41,9) Tornem de nou
al vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim cap a la nostra dreta vers al nord
pel carrer d’Egipte. De seguida perdem alçada.
Km. 27,2. (42,1) Davallem per
unes escales (marques P.R.) i anem a parar a una ample avinguda que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció nord. Es tracta de l’avinguda d’Àfrica que
continua perdent alçada. Cartell indicador.
Km. 27,8. (42,7) A la part baixa
de l’avinguda, just quan estem a punt d’arribar a una rotonda i quan localitzem
un parc o plaça a la nostra esquerra, abandonem de nou l’asfalt i seguim per
un petit corriol que neix a la nostra
dreta en diagonal. Cartell indicador. Transitem al costat dels conreus dels
grans Plans de Can Sabater del Torrent,
que resten a la nostra dreta. La pista passa pel costat d’una benzinera i es re
orienta vers a l’est discorrent paralel.la al important eix viari de la C-58.
Perdem alçada a la recerca del pas sota nivell que ens permetrà passar per sota
l’autopista.
Km. 28,7. (43,6) Boca sud del
pas sota l’autopista C-58. Creuem
per dins del túnel vers al nord.
Km. 28,8. (43,7) Boca nord del
túnel. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra que torna a
discórrer paralel.la a l’autopista, però ara vers a l’oest i pel costat oposat
de l’eix viari. Tram pavimentat
Km. 29,3. (44,2) Bifurcació.
Deixem el paviment i seguim la pista de la nostra dreta. Cartell indicador.
Caminem ara en direcció est, tendència N.E. Suau baixada.
Km. 29,5. (44,4) Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O.
Suavíssima però constant pujada.
Km. 29,8. (44,7) Nova
bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció O.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 30,5. (45,4)Camps del Bellots. Creuem una pista de
manera transversal seguint tot recte en direcció N.O. Cartell indicador. Estem
al P.R. del camí dels monjos.
Km. 31,0. (45,9) Deixem a la
nostra dreta una pista secundaria per continuar vers al nord.
Km. 31,2. (46,1) Deixem a la
nostra esquerra una pista secundaria per continuar vers al nord.
Km. 31,3. (46,2) Proximitats del
mas de Can Torroella (que resta a la
nostra esquerra). Girem vers a la nostra dreta a la recerca d’un pont que ens
permetrà traspassar el nou important eix viari que trobem, que es tracta de la
carretera N-150.
Km. 31,6. (46,5) Passem per
sobre la carretera N-150 amb l’auxili
d’un pont. Una vegada a l’altre banda del vial seguim per la vorera vers a
l’oest, passant pel costat del tanatori de Terrassa. Just per aquest indret
entrem a la població de Terrassa,
tornant a fer un nou tram de travessia urbana.
Km. 31,9. (46,8) Girem ver a la
nostra dreta pel carrer del camí del Monjos en direcció nord. El carrer del
camí del monjos va a parar i mor al carrer Saragossa que seguim en diagonal
vers a la nostra dreta. Marques de P.R. i de senders del 1714
Km. 32,7. (47,6) Plaça de Vilardell.
Rotonda. Seguim en direcció nord tot recte pel carrer d’Àlaba. Ample avinguda
que finalitza en una nova rotonda. Marques de P.R. i de senders del 1714
Km. 33,2. (48,1) Passem per
sobre la línia de ferrocarril amb l’auxili d’un pont. Seguim ara per una pista
horitzontal de sorra que es just la perifèria de la població. A ma esquerra
tenim edificis i a ma dreta els boscos del Camp
del Roure. Seguim vers al nord. Marques de P.R.
Km. 33,6. (48,5) Tornem de nou a
la zona urbana i a caminar per carrers. Girem vers a la nostra esquerra en
direcció O.S.O. seguint pel carrer d’Amposta fins una nova rotonda on girarem
vers a la dreta per seguir pel carrer del Mont Perdut, de nou en direcció nord.
Tres carrers després girem vers a la nostra esquerra pel carrer de Sierra
Nevada cap a l’oest. Bifurcació en forma de “V” seguim el carrer de la nostra
dreta (carrer Cervera) per girar de nou vers al nord, o sigui vers a la dreta
pel carrer de Reus que seguirem fins al final. Marques de P.R. i dels senders
del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 34,7. (49,6) Anem a parar a
una avinguda ample que torna a ser el perímetre de la ciutat. Es en concret en
carrer Ibáñez de Ardecoa que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Cartell indicador.
Km. 35,0. (49,9) Un corriol surt
vers a la nostra dreta en direcció nord creuant el marge dret del carrer (marge
no edificat) i entrant de ple en una zona de terraplens on localitzem el mas de
Can Montllor. Seguim per una pista
planera. Marques de P.R. Cartell indicador.
Km. 35,2. (50,1) Anem a parar a
una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.
Cartell indicador.
Km. 35,3. (50,2) Nova
bifurcació. Seguim ara vers a la nostra dreta re orientant la marxa vers al
N.N.E. Cartell indicador. Marques P.R. Seguim per un corriol de terra per
terreny força planer.
Km. 35,6. (50,5) Anem a parar a
una rotonda on tornem a trepitjar asfalt. Seguim en direcció O.N.O. per l’ample
Avinguda de Font i Sagué. Estem al polígon
industrial de Can Petit. Aquest tram es una pica desangelat. Marques de
P.R. i de senders del 1714.
Km. 36,1. (51,0) En un punt
sense cartell indicador neix una pista vers a la nostra dreta que descriu un
revolt i fa pujada. Passem pel costat del mas de Can Petit que queda a la nostra dreta. Atenció per que en aquest
punt tampoc no abunden les senyals de pintura i pot resultar relativament fàcil
passar de llarg la desviació. Seguim per camps llaurats vers al nord, seguint
un corriol que discorre paral·lel a un llarg mur que resta a la nostra
esquerra.
Km. 36,6. (50,5) Al finalitzar
el mur anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció N.O. Poques marques de P.R. Passem al costat de la finca
de Santa Magdalena de Puigbarral que
resta a la nostra esquerra.
Km. 36,9. (50,8) Davallem per
unes escales i seguim per una nova pista vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 37,7. (52,6) La pista va a
morir a la carretera d’accés, just a l’inici de la zona urbana de la població de Matadepera. Seguim per l’anomenada
carretera de Terrassa (que aquí ja forma part d’un carrer 100% urbà) en
direcció nord. Seguim la carretera per passar per davant de l’Ajuntament.
Marques P.R. i senders 1714.
Km. 38,5. (53,4) Església de Sant Joan de Matadepera. Centre del poble.
Seguim vers a la nostra esquerra pel carrer de Sant Joan en direcció N.O.. Més
tard anem a parar al carrer de Sant Llorenç que seguirem vers al nord. Passem
per la plaça de Sant Jordi, moment a partir del qual el vial canvia de nom i
hem de continuar pel carrer de Jaume Faura. A l’alçada del pavelló municipal
girem vers a la dreta i de seguida de nou a l’esquerra per continuar també vers
al N.O. pel carrer Ramon Llull. Al segon carrer girem de nou a la dreta,
cartell indicador, i seguim recte vers al N.N.E. pel carrer de Mossèn Jacint
Verdaguer. A la part alta, quan ja estem tocant la riera, girem vers a la
nostra esquerra per travessar la zona urbanitzada de Can Prat. Estem ja a punt de sortir del casc urbà. Tot aquest
entrellat de carrers tenen indicacions, tant de marques de P.R., dels senders
del 1714 i de cartells.
Km. 40,0. (54,9) El carrer
asfaltat deixa pas a una ample pista de terra. Entrem al bosc abandonant la
zona urbana de Matadepera, si be a continuació ens ficarem de pel en una
grandíssima zona de urbanitzacions on la edificabilitat es més dispersa. Ara
per ara seguim per la pista en direcció nord tenint a la nostra dreta el torrent del Salt (normalment eixut).
Km. 40,1. (55,0) Deixem l’ample
pista i prenem un corriol de forta pujada vers a la nostra esquerra en direcció
N.O. Anem per la drecera pel mig del bosc. Marques P.R. Cartell indicador a la
bifurcació.
Km. 40,4. (55,3) Anem a parar a
un vial asfaltat. La zona de connexió del sender al carrer està un xic en
precari, ja que es nota que l’anterior camí ha estat desviat pel tancament
d’una finca particular. Anem a parar a una cruïlla de carrers en forma de “Y”
invertida. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i pugem per una forta pujada amb
unes escales de pedra a la part inicial. Orientem les nostres passes vers Al
nord.
Km. 40,6. (55,5) Anem a parar de
nou a un carrer asfaltat de la urbanització que seguim igualment vers al nord
en sentit ascendent. En concret es tracta del carrer de Girbau.
Km. 40,9. (55,8) Cartell
indicador. Deixem de nou l’asfalt i prenem una pista que neix vers a l’est,
tendència N.E. i que al poc dibuixa un revolt. Estem al Serrat del Monjos. Marques P.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 41,3. (56,2) Bifurcació.
Seguim el brancal de l’esquerra. Cartell indicador. Continuem per una pujada
constant per una mena de tallafoc, a la nostra esquerra i trobem diferents
edificacions que son el límit de la zona urbanitzada.
Km. 42,0. (56,9) Anem a parar de
nou a l’asfalt, en concret al carrer Dalmau que seguirem uns pocs metres vers a
la nostra dreta. Cartell indicador.
Km. 42,1. (57,0) Abandonem de
nou l’asfalt i prenem un camí ascendent que neix en direcció N.E. Passem tal
vegada pel marge dret de les edificacions limítrofes de la urbanització Cavall Bernat. Forta pujada, a la part altra hi trobem
un dipòsit.
Km. Se’ns uneix
un camí per la nostra dreta. Seguim guanyant alçada de manera decidida vers al
nord. Marques de P.R. Entrem dins de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i Serra de l’Obac.
Km. 42,3. (57,2) Bifurcació.
Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques de P.R. Cartell
indicador. Estem molt a prop del cingle, en concret de la Roca de les Onze Hores. Puguem per unes ziga zagues per una canal
enclotada i boscosa, amb camí molt ben fressat (a trams empedrat) pel vessant
est del conjunt de parets, trobant un pas feble.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,9. (57,8)Pla dels Escorpins. Bones vistes
panoràmiques sobre la plana del Vallés, amb el ja llunyà Collserola de teló de
fons. El camí, molt ben traçat va guanyant alçada vers al nord. A partir
d’aquest moment ja desapareix les marques de pintura i el P.R. està indicat per
estaques localitzades en punts estratègics o pels propis cartells indicadors.
Km. 43,2. (58,1) Proximitats de
la Cova de la Dona Morta. Creuem de
manera transversal un camí. Cartell indicador. Seguim tot recte en direcció
nord.
Km. 43,5. (58,4)Pi del Vent. Bifurcació. Seguim el
brancal de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc ens trobem un altre
corriol que surt vers a l’esquerra i que ignorem per continuar pujant pel camí
empedrat, fins assolir els plans propers a la Roca Foradada de Can Pobla.
Km. 43,9. (58,8) Bifurcació.
Deixem a la nostra esquerra el camí que duu vers al proper avenc de Can Pobla.
Seguim pujant vers al nord. Estaques indicadores del P.R.
Km. 44,3. (59,2) Nova
bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i pugem fent ziga zagues per
pujar pel camí empedrat fins a l’altiplà de Roca Colom.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 44,8. (59,7)Cim de la Mola. 1.103 metres, on trobem
el santuari deSant Llorenç de Munt. Indret on finalitza el camí del Monjos, o
sigui el P.R. C-31. A partir d’aquest moment caldrà seguir les marques de S.L.
(verdes i blanques). Davallem del curiós cim de la Mola (amb forma de pastís
gegant) seguint la senda ben traçada i evident vers al N.O. que descriu una
gran “Z” per davallar per un grau situat entre les coves de de l’alzina i la de
la sargantana. Caminem sota una cingle fins al proper collet situat al nord del
cim.
Km. 45,8. (60,7) Coll del Morral del Drac. 957 metres.
Davallen corriols a banda i banda, nosaltres seguim per la senda que discorre
per la zona alta de la carena en direcció N.O. i després nord, guanyant de nou
alçada de manera molt suau. Camí molt ample i evident. Estaques amb marques de
S.L. (verdes i blanques). Caminant pel mig del bosc passem a tocar del Turó d’en Griera i el Turó del Boc, ambdós a ma dreta.
Km. 47,1. (62,0) Pla dels Ginebrons. Surt cap a la nostra dreta un corriol cap els Òbits, el qual ignorem
per seguir cap al nord fent un tram de pujada. Indicadors de S.L.
Km. 47,5. (62,4) Collet dels Tres Termes, on acabem aquesta fase de pujada. Creuem un corriol de manera
transversal i seguim per dalt de la carena i pel mig del bosc en direcció nord.
Km. 48,5. (63,4) Passem pel
costat del Roure del Palau, arbre
monumental. Seguim per l’ample senda en mig del bosc en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 49,2. (64,1) Coll d’Eres,
942 metres, on hi ha un monument al poeta Joan Maragall. Davant tenim
l’arrodonit Montcau el qual no caldrà assolir, ja que davallem per l’ample camí
que segueix vers a la nostra esquerra en direcció oest i després N.O. Amplíssim
camí sense pèrdua possible, bastant planer però que mica en mica perd
desnivell.
Km. 50,4. (65,3)Coll d’Estella. 912 metres.
Neix a ma dreta un corriol indicat que resulta ser una de les altres pujades al
Montcau, continuem per l’ample pista vers al O, tendència S.O.
Km. 50,8. (65,7)Coll de les d’Estenalles, on trobem una
caseta d’informació del Parc. Creuem la carretera i coincidim de nou amb les
marques del G.R. (vermelles i blanques), en concret del G.R. 5 que puja per
unes escales per agafar un corriol que ens continua duent vers a ponent.
Km. 51,4. (66,3) Després d’un
curt tram de pujada anem a parar a un corriol transversal i horitzontal que
seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R. Estem a la Serra de la Mata.
Km. 51,6. (66,5) Anem a parar a
una pista a l’alçada d’un revolt molt a prop de la Casa de la Mata i l’església de Sant Jaume. Malgrat que
cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció S.O., val la pena desviar-se
uns quants metres vers al S.E. i visitar el Mas de la Mata on hi ha l’oficina
del Parc de Sant Llorenç i Serra de l’Obac.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 51,9. (66,8) Replà situat
davant del gran Mas de la Mata,
tornem desfent les nostres passes fins a la darrera cruïlla.
Km. 52,2. (67,1) Essent de nou
al traçat estricte del G.R., continuem la pista vers al S.O.
Km. 52,3. (67,2) passem pel poc
marcat Coll del Vent, ja em donat
l’esquena a l’església de Sant Jaume que es localitza dalt del turonet que em
flanquejat per la seva dreta. Seguim l’ample camí sense pèrdua possible, en
conjunt bastant planer. Bifurcació secundària a la nostra dreta que ignorem.
Km. 52,5. (67,4) Travessem una
pista por marcada. Seguim pel camí principal per dalt de la carena en direcció
S.O.
Km. 52,8. (67,7)Coll de la Geganta. El camí canvia
gradualment de direcció i es re orienta vers al O.N.O.. A poc més d’un centenar
de metres creuem de nou un camí transversal, continuant de manera evident per
l’ample camí de la carena.
Km. 53,5. (68,4)Carena de la Castanyera. Bifurcació.
Deixem un camí que surt a la nostra dreta per seguir el camí que davalla vers a
la nostra esquerra. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 54,3. (69,2)Coll de Boix. Es el moment d’abandonar
el G.R. i prendre el camí indicat amb estaques amb inscripcions de “Mura”. El
corriol surt del mateix coll, on hi ha una trifurcació de camins. La senda
estreta, pel mig d’una tram boscós, re orienta les nostres passes vers al
N.N.O.
Km. 54,5. (69,4) Anem a parar a
una nova pista a l’alçada d’un revolt,
la qual seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 54,6. (69,5) Un corriol neix
a banda esquerra de la pista. Estaca indicadora,. Abandonem la pista i seguim
per aquest nou corriol en direcció nord. Ve un llarg tram de senda ben marcada
i sense bifurcacions problemàtiques que combina trams de bosc amb trams
d’aresta – llom força amples i amb bones vistes panoràmiques. Sempre caminarem
vers al nord per dalt de la carena, passant pel Pla de Serrallonga, el Turó
dels Ducs i el Pla de l’Estrepar.
Km. 56,9. (71,8)Collet del Reixac. Bifurcació en mig
del bosc. El corriol descendent de la nostra esquerra, que obviem, duu a les
coves de Mura. Nosaltres continuem també recte vers al nord, perdent alçada de
manera gradual. Estaca indicadora a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 57,6. (72,5) A mitja baixada
passem per la Font del Cargol, de
surgència temporal.
Km. 58,8. (73,7) Anem a parar a
una pista ample que continuarem en sentit descendent vers a la nostra dreta.
Km. 58,9. (73,8) Cruïlla de
pistes. Seguim per la central que davalla de manera pronunciada vers al proper
poble de Mura, que ja fa estona que es ben visible. Atenció, l’estaca
indicadora no està del tot ben col·locada i dona peu a ficar-nos per un corriol
a la nostra dreta que duu a una mena de torrentera sense sortida.
Km. 59,0. (73,9) Creuem la riera de Mura i ja entrem a la zona
urbana de la població de Mura,
seguim per la carretera vers a la nostra esquerra per agafar el sistema de
carrerons, entrant pel corral de l’Era, que ens permetrà creuar el poble
passant per la plaça central on hi ha l’ajuntament. Sortirem del poble per un
carrer que puja en diagonal amb forta pendent i que rep el nom de carrer de la
Muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 59,7. (74,6) Creu del Terme,
part alta de la població, on coincidim de nou amb la carretera BV-1223. Seguim
l’asfalt vers a la nostra dreta en direcció nord. Suau i constant pujada.
Passem pel costat del cementiri, indret on la carretera descriu un marcat
revolt.
Km. 60,1. (75,0) Bifurcació. Una
pista pavimentada surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Cartell indicador. Deixem la carretera i pugem per aquest nou
vial.
Km. 60,6. (75,5) Collet de Sant Martí. Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Malgrat el que ens indica
l’esmentat cartell, cal deixar de banda la pista de la nostra esquerra i seguir
per la que davalla en diagonal vers al N.E. Ja em canviat de vall.
Km. 61,2. (76,1) Passem pel
costat d’una cabana de pedres rodona. Seguim l’evident pista que va perdent
alçada seguint el curs natural de la vall. Llarg tram sense bifurcacions.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 63,2. (77,1) Bifurcació.
Ignorem el brancal de la nostra esquerra i als pocs metres creuem la riera del
Torrent d’en Ramonet, per situar-nos en el vessant dretà de les aigües.
Continuem davallant i seguint el curs natural de la vall en direcció nord.
Km. 63,3. (77,2) Bifurcació que
surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista guanya alçada descrivint un
marcat revolt en forma de “S”
Km. 64,2. (79,1) Nova
bifurcació. Ignorem el brancal ascendent de la nostra dreta i seguim el curs de
la vall, ara a mitja alçada. La pista de seguida fa un revolt i es re orienta
vers al nord i després de nou vers a l’oest, tendència N.O.
Km. 65,2. (80,1) Bifurcació.
Abandonem definitivament la vall i pugem per la pista de la nostra dreta en
direcció nord. Pujada constant i un pel feixuga.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 66,3. (81,2) Mas de la Vila.
Enorme mas dalt un altiplà. Unió de pistes. Seguim el brancal de la nostra
dreta en direcció N.E. Trobem de nou un cartell indicador. Passem per davant
del mas que restarà a l’esquerra de les nostres passes.
Km. 66,8. (81,7) Bifurcació.
Ignorem el brancal que surt en diagonal a la nostra esquerra, donant-li
l’esquena i seguint tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 67,6. (82,5) Cantagalls.
Arribem a una mena de collet on traspassem la carena. Talamanca ja es ben
visible. Nus de pistes. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en
direcció nord. Cartell indicador. Dibuixem un marcat revolt i re orientem les
nostres passes vers a l’oest i després cap al N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 68,7. (83,6) Traspassem la
riera del Torrent d’en Güell. La
pista, evident i única, descriu un marcat revolt i es re orienta vers a l’est,
guanyant alçada de manera molt suau però bastant constant.
Km. 70,1. (85,0)Can Valls, mas que deixem a la nostra
dreta. Al poc entrem a la zona asfaltada que representa el límit de la zona
urbana del poble de Talamanca. Seguim per vials ascendents per la anomenada urbanització de la Quintana.
Km. 70,9. (85,8) Creuem la carretera BV-1221 i estem en la plaça
principal del poble de Talamanca, on
trobem diversos establiments i una font. Seguim pels carrerons del cas antic,
passant per davant de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Km. 71,6. (86,5) Castell de Talamanca. Punt final del 2n trams dels senders del 1714.
Km. 0,0 – Estem a la Casa Barraquer (Sant Boi de Llobregat).
Un dels 10 punt emblemàtic de la guerra de successió del 1714. Davallem el
carrer del pont en direcció est.
Km. 0,15 – Arribem a una
rotonda. Anem a buscar el pas de vianant situat un centenar de metres a la
nostra Esquerra per anar a la recerca del pas sota pont que hi ha al altre
costat de la rotonda i que ens fa abandonar la vila de Sant Boi. Passem per
sota del pont (pas sota nivell de la carretera BV-2002), en direcció est,
seguint aquest vial conegut com Av. Maria Girona, més coneguda com la carretera
de Sant Vicenç dels Horts. Cal vigilar amb els vehicles, ja que es tracta d’una
via molt transitada i amb poc voral.
Km. 0,43 – Se’ns incorpora una
nova carretera per la nostra esquerra i de seguida passem sota un segon pont
viari (pas sota nivell de la carretera C-245). Voral precàriament condicionat
pel pas de vianants. Cal anar amb compte. Carretera molt transitada per
vehicles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,77 – A l’alçada d’un
revolt molt marcat deixem l’asfalt i comencem i tram de camps (únic tram verd
d’aquest primer tram dels senders que es quasi exclusivament urbà). Prenem dons
una amples pista (en realitat son dues paral·leles) en direcció est. Entrem al
parc Agrari del Baix Llobregat. La
pista per la qual transitem resta paralel.la al propi riu Llobregat, situat a
la nostra esquerra.
Km. 2,1 – Trobem a la nostra
esquerra un llarguíssim pont ple de grafitis. Es el moment d’abandonar el Parc
Agrari i travessar el llarg pont que transita per sobre del riu Llobregat
(amplíssim i frondós canyar) i per sobre de la autovia A-2, un dels principals
vials de transit de l’àrea metropolitana de Barcelona. Davant nostre, en
tendència a la nostra dreta, divisem el centre comercial Splau i el camp
d’esports de R.C.D. Espanyol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,7 – Finalitzat el pont entrem
ja al terme municipal de Cornellà,
en concret un passatge on es localitza el club
esportiu Delfos, endinsant-nos de ple en un ambient 100% urbà. Seguim tot
recte pel passatge en direcció N, tendència N.E.
Km. 3,0 – Creuem per una rotonda
l’avinguda del Baix Llobregat i seguim tot recte direcció nord, en concret pel
carrer Verge de Montserrat.
Km. 3,1 – Anem a parar a una
ample avinguda que seguirem vers a la nostra dreta, es el Passeig dels
Ferrocarrils Catalans, que seguirem vers a l’est. Just a la cantonada trobem la
sortida de la parada de ferrocarrils de
Cornellà – Riera.
Km. 4,4 – Passem per l’estació de l’Almeda, on trobem també l’antiga
estació (el tren va ser el primer transport de la zona a l’any 1936), ara
convertida en casal d’avis. Continuem tot recte per la pròpia Avinguda dels
Ferrocarrils Catalans, que la poc es fa més estreta i passa a ser el carrer
Salvador Espriu. Ens trobem en una plaça on el localitza el Corte Inglés de Cornellà. Agafem el
carrer de la nostra dreta en direcció sud (Avinguda Pau Picasso), el següent a
la nostra esquerra en direcció est (c.
Tirso de Molina) i un tercer a la nostra dreta en direcció sud (Av. de la Porta
Diagonal), per anar a parar a una avinguda més ample que dibuixa una diagonal i
que passa per sota de les rondes (B-20). Avinguda Maresme.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,2 – passem per sota la B-20. Trobem una primera rotonda i
seguim tot recte vers al E.-N.E. per l’ample avinguda que continua rebent el
com de Av. del Ferrocarrils catalans fins que travessem el carrer Marina,
entrem al terme municipal de
l’Hospitalet de Llobregat i passa a dir-se Av. del Carrilet. Seguim tot
recte sense pèrdua en un paisatge 100% urbà, amb edificis a la nostra esquerra
i naus industrials a la nostra dreta.
Km. 7,7. Passem per sota un pont
sobre el qual passen línies de ferrocarril. Continuem però amb l’avinguda
Carrilet, que ara es més estreta.
Km. 8,4. Anem a parar al una rotonda
on deixem l’avinguda Carrilet per pujar a la nostra esquerra pel carrer Amadeu
Torner. Al poc ens trobem la parròquia
de Santa Eulalia Provençana. Agafem el carrer de la nostra dreta i seguim
vers al E.-N.E. per carrer Santa Eulalia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,5. Creuem la Rambla de
Badal i entrem al terme municipal de
Barcelona. Continuem tot recte vers a l’est per carrer de la Constitució.
Km. 10,0.Església de Sant Medir. Continuem recte en direcció E.-N.E. A
partir de la plaça on trobem l’església el vial que seguirem rep el nom de
carrer Gavà. .
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,1. Estem a la plaça Espanya, un dels principals nusos
viaris i important punt turístic de Barcelona. Passem per sota les torres
venecianes resseguint l’enorme rotonda de la plaça i davallem per l’avinguda Paral·lel
en direcció est.
Km. 11,5. Deixem l’avinguda Paral·lel
per seguir per l’avinguda Mistral en direcció E.-N.E.
Km. 12,1. L’avinguda Mistral es
fon en el carrer Tamarit que seguirem tot recte en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 12,3. Diguem vers a la nostra
dreta en perpendicular ver seguir pel carrer Viladomat en direcció S.E.
Km. 12,4 – Reorientem de nou la
marxa en perpendicular per seguir pel carrer Manso en direcció N.E.
Km. 12,5. Anem a parar al Mercat de Sant Antoni. Creuem la Ronda
de Sant Pau i entrem de ple al barri del Raval pel carrer de l’Hospital.
Km. 12,9. Plaça del Pedró, on
trobem una església sense culte. Bifurcació de carrers, seguim pel de la nostra
dreta que continua essent el carrer de l’Hospital.
Km. 13,1. Passem pel costat de la
Rambla del Raval que resta a la
nostra dreta. Seguim tot recte en direcció E.-N.E. pel carrer de l’Hospital.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 13,5.Plaça i església de Sant Agustí. Seguim recte pel carrer de
l’Hospital sense modificar la direcció de la nostra marxa.
Km. 13,6. Creuem les Rambles de Barcelona en concret per
l’anomenat Pla de la Boqueria.
Passem al marge oposat de les rambles seguint la ruta entre els carrers del cas
antic de Barcelona, ara en concret caldrà seguir de la Boqueria en direcció
E.N.E.
Km. 13,8., seguim el carreró de
la nostra dreta (carrer Avinyó) per girar de nou vers a la nostra esquerra pel
carrer Ferran i tornar a dirigir la marxa en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 14,0. Creuem la Plaça Sant Jaume, on hi ha el Palau de
la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. A l’altre banda seguim tot recte
pel carrer de Jaume I, també en direcció N.E.
Km. 14,3. Creuem l’avinguda Laietana i seguim pel carrer
de la Princesa, també en direcció N.E.
Km. 14,7. Girem ver a la nostra
dreta pel carrer Comerç en direcció S.S.E.
Km. 14,9. Ja hi som al Mercat del Born, punt final del primer tram dels senders del 1714.
catalonia-trekking 