La Tordera és l’únic riu que neix al Montseny. Concretament neix a prop del Coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny. El curs alt segueix en direcció S.O. fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta. S’orienta cap al SE, rebent per la dreta la riera de la Boscana i deixant el massís del Montseny pròpiament dit a l’alçada dels 400 metres, per entrar a la depressió del Vallès, lloc on inicia el seu curs mitjà. S’endinsa en terreny miocè, damunt dels qual s’ha originat terrasses quaternàries (pobles de Santa Margarida, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera).
El riu ja era conegut a l’edat romana, com ho evidencien historiadors com Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolomeu, malgrat que llavors era conegut amb el nom de Flumem Tarnum. No va ser fins a l’edat mitjana que es coneix com Tordaria o Torderia.
Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, paulatinament, va prenen direcció S.O. – N.E., per encaixar-se a la gran falla longitudinal que separa la depressió vallesana de la Serra del Montnegre. Al passar per Sant Celoni, el seu cabal de 0,7 m3/segon de mitjana, fa que hi hagi l’únic aprofitament hidroelèctric de la conca, amb una potència superior a 1000 kW. Els principals afluents de la dreta són la riera de Trentapasses, acompanyada de les rieres de Vallgorguina i dels Fuirosos. Les rieres de l’esquerra del curs de les aigües d’aquesta part intermèdia són les de Campins o de Pertegàs i la de Gualba, regularitzada pel petit pantà de Santa Fe, de Repiaix i de Breda. Totes aquestes són rieres tributàries que drenen aigües del propi massís del Montseny.
Passat el llindar de Breda, una falla tectònica separa els massissos de Montseny del de les Guilleries. Des d’aquest punt minva la pendent del terreny i es travessa el congost d’ Hostalric, obert per la falla transversal de la riera d’Arbúcies, que és un altre afluent que tributa pel cantó esquerra. A partir d’aquest punt s’inicia el curs inferior del riu fins arribar al mar. En aquest curs baix afloren laves basàltiques, que formen l’escarpament d’ Hostalric, passat el qual rep per l’esquerra la riera de Santa Coloma.
Entra en la comarca del Maresme, passant per la localitat de Tordera i reben per la dreta les aigües de la riera de Vallmanya. Entre Blanes i Malgrat de mar desemboca a la mediterrània, creant un delta de 8 km2.
El riu és de règim completament pluvial, ja que el massís del Montseny no té reserves de neu. Per aquest motiu el seu cabal és molt variable, depenent sempre del règim de pluges. Els regatges són importants al Maresme i Blanes (conreus d’hortalisses). Les pollancredes del curs mitjà i baix han ajudat, amb la fusta, de consolidar àrees de fabricació industrial de plàstics i fibres artificials: Sant Celoni, Tordera, Blanes i Malgrat. El riu té una llargària de 61,5 km i la seva conca te una superfície de 894,16 km quadrats.
Afluents de la Tordera:
area longitud
nom marge km2 km
Riera de Sils E 130,36 13,60
Riera de Casanova del Mas de Maçanes E 38,19 15,60
Introducció:De les diverses variants per pujar al castell de Burriac, aquesta es, de ben segur, la menys concorreguda. No obstant, com les altres, es una agradable i curta excursió per coronar aquesta altiva talaia que guaita eternament sobre les valls del mig Maresme.
Santa Elena d’Agell:El petit nucli d’Agell, situat entre Cabrera i Argentona, està centrat per la capella de Santa Elena. Els primers indicis de la seva existència daten de 1236. El temple actual va ser construït el 1576. És d’estil tardo-gòtic, d’una sola nau coberta amb volta de creueria i absis poligonal. A les claus de volta hi ha representada santa Elena i una cabra. La façana, emblanquinada, és de gran austeritat. El portal és adovellat, amb dues finestres de llinda recta als costats.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:50 minuts per la pujada i uns 40 o menys per la baixada.
Desnivell:144 metres de pujada i 1 de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit invers per la tornada.
Llargària:2 quilòmetre 140 metres
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el petit trajecte
Punts de referència:* Veïnat d’Agell – cementiri de Cabrera de Mar * Turó d’en Punsola * Sant Joan del Munt * Pedrera d’en Serra * Collet de Burriac * Plana de Passarell * Castell de Burriac.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Veïnat d’Agell. Cementiri de Cabrera de Mar. Just el camí de terra que em de seguir neix a l’esquena del cementiri, al seu costat nord.
Itinerari: 0,00 h. Veïnat d’Agell – cementiri de Cabrera de Mar. Seguim el corriol que neix darrera del cementiri, en direcció N.E. (estaca amb senyals liles al principi).
0,01 h. Bifurcació. Seguim tot recte deixant a la nostra esquerra un corriol que neix en diagonal. Travessem una zona de camps oberts.
0,03 h. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Estaca amb marca lila. De seguida ens endinsem al bosc iniciant una suau però constant pujada.
0,07 h. Bifurcació. Seguim el corriol de la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
0,10 h. Se’ns incorpora per sota a la nostra dreta el corriol que abans em obviat i que es tracta dons d’una mena de drecera directa. Continuem guanyant alçada, ara en direcció N.O. Dalt de la pujada coronarem, de manera inapreciable, el Turó d’en Punsola, 223 metres, iniciant un tram de camí horitzontal paral·lel al tancament de la finca de Sant Joan del Munt.
0,20 h. Pedrera d’en Serra.Important nus de pistes. Dipòsit d’aigua a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció nord, en senti ascendent, obviant un doble brancal a la nostra dreta (el segon dels quals es l’accés a una finca particular) i un tercer brancal descendent a la nostra esquerra.
0,32 h. Se’ns incorpora per la nostra dreta un corriol que davalla del Turó d’Orriols, seguim recte per la pista. Estaca indicadora amb taca lila a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
0,33 h.Collet de Burriac. Nova unió de pistes. Seguim la nova pista ascendent en direcció oest. Estaca indicadora.
0,38 h.Plana de Passarell (proximitats). Just pocs metres abans d’arribar-hi, un nou camí ascendent neix en diagonal a la nostra esquerra. Es la pista que haurem de seguir. Estaca indicadora. La pista envolta el turó final del castell, al final de la mateixa coronarem les runes.
0,50 h. Castell de Burriac. 392 metres.
Descens:Pel mateix itinerari en sentit invers
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Com totes les excursions que pugen al castell de Burriac, estem davant d’un curt i agradable periple. Sol de mati i ombra de tarda, molt apropiada per fer-la als matins d’hiverns o les tardes d’estiu.
Ja arribant tenim un rosari de fonts, tot un regal que trobem als voltants d’Argentona.
Temps:1 hora i 23 minuts
Desnivell:205 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:4 quilòmetres 390 metres
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua:Només trobem fonts a la part final de l’excursió.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Parc de Torrent de Cirés (Argentona) * les Encantades * Turó dels Oriols * Plana de Passarell * Castell de Burriac * Plana del Passarell * Collet de Burriac * riera de Burriac * Font de l’Esquirol * Font de les Sureres * Font Picant * veïnat de Lladó * Parc de Torrent de Cirés (Argentona)
Punt de partida:Parc de Torrent de Cirés, al costat del conjunt d’habitatges conegut com Quatrecases, a les afores de la població d’Argentona.
Itinerari:0,00 h.Parc de Torrent de Cirés (Argentona). Seguim la pista que neix en direcció sud i que s’endinsa al bosc. Després del curt tram horitzontal que volta al parc, de seguida comencem a guanyar alçada de manera molt suau.
0,02 h. Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra. Trobarem taques de pintura vermella amb forma triangular.
0,03 h. Un corriol neix cap a la nostra dreta el qual descartarem. La pista, ara més aviat camí, fa un revolt i comencem a guanyar alçada de manera més decidida.
0,04 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra esquerra que obviem per continuar pujant pel camí més ample en direcció sud. Taques vermelles triangulars.
FOTO PAKO CRESTAS
0,09 h. Passem pel costat d’unes roques situades en mig del bosc per trobar, tot seguit, un corriol que neix en perpendicular a la nostra dreta i que ignorarem per continuar guanyant alçada en direcció nord. Estem al tram de bosc conegut com les Encantades
0,11 h. Anem a parar a un vial pavimentat d’una urbanització bastant mal conservada (fanals oxidats – sots al terra, etc ) seguim el nou vial vers a la nostra dreta durant uns quants metres.
0,12 h. Deixem el vial d’asfalt deteriorat i prenem de nou el camí que neix a la nostra dreta i que s’endinsa pel bosc. Taques vermelles triangulars.
0,21 h. Falsa bifurcació. Tots dos camins tornant a ajuntar-se al poc. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc en direcció S.O.
0,28 h. Turó dels Oriols, 325 metres. Bifurcació. Seguim la senda de la nostra dreta. Traspassem la cota on el bosc es més obert i ens permet divisar el ja proper Turó del Castell de Burriac. La senda ben marcada creua per dalt del cim i comença a davallar en direcció oest.
0,30 h. Un corriol descendent es desprèn a la nostra dreta, el qual ignorarem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,36 h. Anem a parar a una pista ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent. Estaca indicadora a la cruïlla.
0,37 h.Collet de Burriac.Nova unió de pistes. Seguim la nova pista ascendent en direcció oest. Estaca indicadora.
0,41 h.Plana de Passarell (proximitats). Just pocs metres abans d’arribar-hi, un nou camí ascendent neix en diagonal a la nostra esquerra. Es la pista que haurem de seguir. Estaca indicadora. La pista envolta el turó final del castell, al final de la mateixa coronarem les runes.
0,53 h. Castell de Burriac. 392 metres. Després de la visita al castell (consultar horari de visites per a que el recinte estigui obert), davallarem pel corriol que neix just en direcció N.O. Baixada forta per corriol ben marcat amb afloraments de pedra. Fàcil però amb ferm de sauló. Cal parar atenció de no relliscar.
FOTO PAKO CRESTAS
0,57 h. Plana del Passarell. Anem a parar a la pista on hi ha una manera d’obelisc. Seguirem la pista vers a la nostra dreta en sentit descendent en direcció est i al poc coincidirem ja amb el tram que em fet servir per pujar. Seguim recte la pista fins a la propera cruïlla.
1,00 h. Collet de Burriac. Estem en el punt 0,37 h de la pujada. Deixem aquí el trajecte comú i davallem directament per la pista principal en direcció N.E (la que continua tot recte deixant el brancal descartat a la nostra dreta).
1,02 h. Creuem de manera transversal un corriol. Continuem davallant per l’ample pista. Molt evident.
1,11 h. Després d’una davallada constant i un tram amb revolts, ja hi som molt a prop del llit de la riera de Burriac. Anem a parar a una nova pista (cadena a la connexió) que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.E. Just en direcció contraria i relativament a prop, trobem la Font del Ferro (cartell indicador).
1,13 h. Deixem a la nostra esquerra el corriol que davalla en diagonal vers a la Font de l’Esquirol (cartell indicador).
1,13 h. Deixem a la nostra esquerra el corriol que davalla en diagonal vers a la Font de les Sureres (cartell indicador).
1,15 h. Trobem al marge dret de la pista una nova font, que es la Font Picant. Continuem transitant per terreny ja gairebé horitzontal vers al N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
1,16 h. Anem a parar a un tram urbanitzat que seguirem vers a la nostra dreta, estem al veïnat de Lladó. Buscarem els carrers que davallin sempre cap a llevant.
1,21 h. En un moment donat trobem un caminet que va per una mena de torrentera i que prendrem per anar vers al parc on hem començat la caminada i que ja es ben visible des de la present cruïlla.
1,23 h. Parc de Torrent de Cirés (Argentona), on tancarem aquest curt i agradable periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i molt transitada excursió que puja al que potser es el punt més emblemàtic del Parc de la Serralada Litoral. Molt freqüentada en matins de cap de setmana a la primavera i a la tardor.
Castell de Burriac: És un castell medieval habilitat per a la visita, situat dalt d’un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric.
Es tracta d’un recinte murat de planta irregular que s’adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l’homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d’època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d’armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord.
En general l’aspecte actual correspon al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna d’època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors
FOTO PAKO CRESTAS
De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S’accedia des de dins del clos del castell i l’absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle XII. Segons l’escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d’una altra més moderna.
La torre mestra és de planta circular amb mur de 1,25 m de gruix. La porta d’accés es troba a 3 m del terra. A la torre s’hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV.
Es conserva una de les tres cisternes del castell. Es troba a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva. En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:50 minuts
Desnivell:165 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:2 quilòmetres 80 metres
Dificultat:baixa
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tota la petita excursió
Punts de referència:* Pàrquing de la Font Picant * Plana de Passarell * Castell de Burriac * Plana del Passarell * Pàrquing de la Font Picant
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Pàrquing de la Font Picant, 213 metres. Accesible en vehicle des de Cabrera de Mar per una pista que neix al final de la Riera central del mateix poble. Cartells indicadors que ens informen que aquesta pista es l’accés al Parc de la Serralada Litoral.
Itinerari: 0,00 h. Pàrquing de la Font Picant. 213 metres. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta, passant pel costat d’unes cases en direcció N.E.
0,03 h. Anem a parar a una segona esplanada que alhora serveix de zona auxiliar d’aparcament. Seguim per la pista ample i ascendent, on ja no poden transitar els vehicles (cadena). A la nostra dreta se’ns incorpora una senda que surt del bosc i que justament serà per on tancarem el periple.
0,06 h. Bifurcació de pistes. Seguim per la pista ascendent de la nostra dreta en sentit N.E.
0,16 h. Després d’un tram de pista sense pèrdua possible divisem un corriol a la nostra dreta (fita) seguim el mateix que es una drecera, abandonant la pista principal.
0,17 h. Creuem la pista de manera transversal i seguim pel corriol ascendent en direcció E, tendència S.E. Traspassem ara un bonic tram de bosc.
FOTO PAKO CRESTAS
0,21 h. Plana de Passarell (proximitats). Anem a parar a una ample pista que seguirem uns pocs metres en sentit descendent vers a la nostra esquerra per divisar a tocar un nou brancal ascendent que neix a la nostra esquerra i que es el que haurem de seguir en direcció S.E. Cartell indicador. La pista envolta el turó final del castell, al final de la mateixa coronarem les runes.
0,33 h. Castell de Burriac. 392 metres. Després de la visita al castell (consultar horari de visites per a que el recinte estigui obert), davallarem pel corriol que neix just en direcció N.O. Baixada forta per corriol ben marcat amb afloraments de pedra. Fàcil però amb ferm de sauló. Cal parar atenció de no relliscar.
0,37 h. Plana del Passarell. Anem a parar a la pista on hi ha una manera d’obelisc. De fet ens haurem passat la bifurcació correcta que neix al mateix corriol, abans de baixar a l’esplanada que fa una mena de coll. Neix una senda descendent vers a la nostra esquerra. Taca blanca a l’inici. Davallem per centre de la petita vall, en mig del bosc. Camí ben macat i de baixada ferma i directa en direcció S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,48 h. Anem a parar a l’aparcament superior de la Font Picant, ja a terreny conegut. Davallem la pista uns pocs metres fins a l’aparcament principal.
0,50 h. Pàrquing de la Font Picant. 213 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Curta i agradable excursió que es pot combinar amb la pujada al Castell de Burriac que resta davant de la Creu de Montcabrer.
Zona d’escalada de les Banyadores:Dels diversos sectors d’escalada de la zona de Cabrera de Mar-Cabrils, Les Banyadores és el més important. Es va popularitzar fa uns 10 anys, del no res a l’èxit gairebé massiu.
Les primeres referències a disposició del gran públic es troben a la revista Extrem 28 (finals dels 80) de la mà d’Andreu Calvó. Només 28 línies obertes pels germans Estrader i Luis Galcerán, principalment en la Placa Yosemite i al Sector Clàssic.
L’èxit posterior i actual d’aquest lloc es va deure en part al bon fer de Esports DOM, de Mataró, que restauro, va equipar i va netejar el zona. Actualment compta amb uns 60 itineraris i ja està saturada.
Orientació Sud-est. A l’hivern és difícil no trobar ningú a la llum del sol, i a les tardes estiu, gràcies al Montcabrer, un altre tant doncs a partir de les 17 h ja hi ha ombra, i si a sobre corre l’aire … La roca és granit-sauló
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:46 minuts per la pujada i menys de 30 minuts pel retorn.
Desnivell:77 metres de pujada i l’equivalent de baixada
Llargària:3 quilòmetres 790 metres.
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el petit recorregut
Punts de referència:* Pàrquing de la Font Picant * Creu de l’Avellà * Turó de l’Infern * Creu de Montcabrer
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Pàrquing de la Font Picant, 213 metres. Accesible en vehicle des de Cabrera de Mar per una pista que neix al final de la Riera central del mateix poble. Cartells indicadors que ens informen que aquesta pista es l’accés al Parc de la Serralada Litoral.
Itinerari: 0,00 h. Pàrquing de la Font Picant. 213 metres. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta, passant pel costat d’unes cases en direcció N.E.
0,03 h. Anem a parar a una segona esplanada que alhora serveix de zona auxiliar d’aparcament. Seguim per la pista ample i ascendent, on ja no poden transitar els vehicles (cadena). A la nostra dreta se’ns incorpora una senda que surt del bosc i que justament serà per on tancarem el periple.
0,06 h. Bifurcació de pistes. Seguim pel brancal de l’esquerra que va guanyant alçada de manera gradual. Davant nostre podem veure les roques de les Banyadores on acostumen a haver-hi gent practicant l’escalada. Es tracta de la principal escola d’escalada del Maresme.
FOTO PAKO CRESTAS
0,13 h. Creu de l’Avellà, 294 metres. Collet en mig del bosc. Deixem la pista principal i dos brancals que neixen a la nostra dreta i prenem el corriol ascendent que s’enfila pel bosc a la nostra esquerra en direcció sud. Balisa de fusta amb una senyals de color lila.
0,17 h.Estem pujant dalt d’un turonet, cota 272 metres. Trobem un camí transversal que seguim vers a l’esquerra i que ràpidament perd alçada.
0,23 h. Anem a parar a una pista ample que seguim uns poc metres vers a la dreta en direcció S.O.
0,24 h. Estem en un collet, la pista passa a ser un vial asfaltat. L’abandonem i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra en direcció sud i que s’endinsa pel mig del bosc. Tram molt planer, amb suavíssima pujada. A la cruïlla hi ha una balisa amb colors lila i grog.
0,32 h. Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra.
0,34 h. Turó de l’Infern, 324 metres. Tornem e davallar vers a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,36 h. Ja hi som de nou a la senda que continua en suavíssima davallada vers al sud i que al poc es fon amb una pista ample que ressegueix la part alta del cordal. Passem pel costat d’unes antenes que resten a la nostra esquerra i al poc la pista trona a ser un camí. Ja hi som molt a prop de la creu.
0,46 h. Creu de Montcabrer, 311 metres. Bones vistes panoràmiques sobre la part central de la comarca del Maresme.
Descens: el mateix itinerari en sentit contrari fins al punt horari 0,24 h i des d’aquí davallem per la pista vers a la nostra dreta en direcció N.E. per anar a parar directament al pàrquing de la Font Picant. Calcular menys de 30 minuts per la tornada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Bonica i curta excursió per coronar la Creu de Montcabrer des del sud, sortint de la vila de Cabrils.
La Creu de Montcabrer: El fort aiguat de l’1 de maig de 1707 i les desgràcies que aquest fenomen natural produí, dugué al rector de Sant Genís de Vilassar, Joan Moret Sala, a impulsar la col·locació d’una Creu com a mostra visible i palpable del prec general dels habitants de Vilassar. Aquella primera creu tingué una curta durada en el temps ja que el 5 de juliol de 1726 a les 3 de la tarda, durant una forta tempesta d’estiu, un llamp la destruí completament.
Amb posterioritat a aquests fets narrats, el crucifix es restablí i restà al seu enclavament fins l’any 1870. Pau Pou informà a Josep Mas l’any 1907 que el dia de Difunts de 1870 uns nois de Vilassar de Mar varen fer caure la creu i que més tard (l’any 1872) la Justícia per mitjà del jutge de Cabrils i Cabrera, Francesc Casanovas, s’encarregà que la tornessin a col·locar en penyora per la falta comesa.
FOTO PAKO CRESTAS
La darrera demolició d’aquest emblemàtic element es donà el 28 de juny de 1914 quan uns desconeguts la sostragueren de la seva ubicació. El 23 d’agost es tornà a col·locar, aquest cop es féu de ferro.
Des d’època ibèrica al bell mig de la vessant de mar de la muntanya s’hi realitzaren pràctiques cultuals amb ofrenes a divinitats a l’anomenada cova de les encantades. Aquest fet no és estrany donada la proximitat de la necròpoli del Turó dels dos pins de Cabrera de Mar. Tan mateix el nom de Cova de les encantades remet a les llegendes sobre bruixes i fetilleres que si concentraven per fer rituals en llaor de Satanàs.
Temps:1 hora per la pujada i uns 50 minuts per la baixada.
Desnivell:232 metres de pujada i 44 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:3 quilòmetres 200 metres.
Dificultat:fàcil
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple. Si que hi ha una de propera a la plaça de l’església.
Punts de referència: * Església de la Santa Creu * Castell de Can Jaumar * urbanització de Can Tolrà * Creu de l’Avellà * Turó de l’Infern * Creu de Montcabrer
Punt de partida:Centre del poble de Cabrils. Església de la Santa Creu.
Itinerari:0,00 h. Església de la Santa Creu.120 metres. Cartell indicador que ens informa que estem a l’inici de la ruta de pujada al Montcabrer. Taques grogues. Prenem el carrer amb pujada orientat vers al N.E. (carrer del castell)
0,04 h. Ja hi som davant del Castell de Can Jaumar. prenem el vial asfaltat de la nostra esquerra, en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,07 h. Just quan el vial està a punt de davallar veurem un camí de terra a la nostra dreta. Es el moment d’abandonar l’asfalt i prendre aquest ample camí ascendent. Taques grogues.
0,13 h. Anem a parar a una mena de cul de sac. Seguim ara pel vial asfaltat en sentit ascendent i en direcció N.E. tot travessant tot recte per la urbanització de Can Tolrà.
0,20 h. Al final de la pujada tornem a abandonar l’asfalt i prenem una pista que surt vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, continuant en direcció N.E.
0,24 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que ignorem per continuar pujant tot recte per la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
0,27 h. Creu de l’Avellà, 294 metres. Collet en mig del bosc. Deixem la pista principal i dos brancals que neixen a la nostra dreta i prenem el corriol ascendent que s’enfila pel bosc a la nostra esquerra en direcció sud. Balisa de fusta amb una senyals de color lila.
0,31 h. Estem pujant dalt d’un turonet, cota 272 metres. Trobem un camí transversal que seguim vers a l’esquerra i que ràpidament perd alçada.
0,37 h. Anem a parar a una pista ample que seguim uns poc metres vers a la dreta en direcció S.O.
0,38 h. Estem en un collet, la pista passa a ser un vial asfaltat. L’abandonem i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra en direcció sud i que s’endinsa pel mig del bosc. Tram molt planer, amb suavíssima pujada. A la cruïlla hi ha una balisa amb colors lila i grog.
0,46 h. Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra.
0,48 h. Turó de l’Infern, 324 metres. Tornem e davallar vers a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50 h. Ja hi som de nou a la senda que continua en suavíssima davallada vers al sud i que al poc es fon amb una pista ample que ressegueix la part alta del cordal. Passem pel costat d’unes antenes que resten a la nostra esquerra i al poc la pista trona a ser un camí. Ja hi som molt a prop de la creu.
1,00 h. Creu de Montcabrer, 311 metres. Bones vistes panoràmiques sobre la part central de la comarca del Maresme.
Descens:pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:El Coll de Papers era zona habitual del pas de vehicles abans de que es construïssin els túnels de l’autovia que comunica Mataró amb Granollers. Des de llavors son pocs els cotxes que transiten i les instal·lacions del coll (benzinera i restaurant) ja fa temps que estan en un deplorable estat d’abandonament.
El Coll de Parpers es el límit nord de les muntanyes del Parc de la Serralada Litoral, més enllà s’estén el conjunt de cims del Corredor i del Montnegre.
Al Coll també hi trobem una reminiscència de l’època franquista. Un monument a “los Caidos por Dios y por España” que consisteix en una capelleta i una filera de bancs.
FOTO PAKO CRESTAS
De l’excursió destacarem que assoleix el cim més alt de la zona sortint des de l’extrem nord de la Serralada i que, malgrat passar per les proximitats de la cantera a cel obert del Pla de les Sureres, no notarem la seva presència (a no ser, es clar, que hi hagi detonacions d’explosius o ens enfilem a les balconades que ens permeten veure el gran tros de terra menjat per l’home)
Temps:1 hora 30 minuts per l’anada i 1 hora 15 minuts per la tornada.
Desnivell:289 metres de pujada i 66 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:5 quilòmetres i 60 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tota l’excursió, caldrà dons dur l’aigua necessària des de bon començament
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Coll de Parpers * Serra de Riudemeia * Can Saví * Bosc de Can Païssa * La Pedra Lliscant * cantera del Pla de les Sureres * Coll de Sant Bartomeu * Sant Bartomeu de Cabanyes * Turó de Mataró * Turó Rodó
Punt de partida:Coll de Parpers, 299 metres. Accessible per la carretera C-1415 que comunica Argentona amb la Roca.
Itinerari:0,00 h. Coll de Parpers, 299 metres. Prenem el camí ascendent que surt en direcció S.O. al marge de la carretera, a la nostra dreta si ens encarem cara al mar, o sigui, mirant vers a la comarca del Maresme. Marques de G.R. Iniciem la travessia de l’anomenada Serra de Riudemeia.
0,01 h. Creuem en transversal una pista, seguim pel corriol ascendent.
0,04 h. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra dos brancals i seguim pel camí ample de la nostra dreta. Marques de G.R. (vermelles i blanques)
0,08 h. Deixem a la nostra esquerra un brancal perpendicular. Seguim tot recte. Marques de G.R.
0,09 h. Anem a parar a una ample pista per on transiten els camions de la cantera. Seguirem l’ample pista vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Al poc passem pel costat d’un àrea de pícnic que resta a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,16 h. Deixem l’ample pista i ens tornem a endinsar al bosc per un camí que neix a la nostra dreta. Balisa indicadora. Marques de G.R.
0,19 h. Bifurcació. Seguim pel camí de la nostra esquerra, tot recte, al poc passem sota un cablejat elèctric.
0,22 h. Anem a parar a un nou corriol perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.
0,25 h. Can Saví. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal. Seguim vers a l’esquerra passant per davant de la casa. Marques de G.R.
0,27 h. Anem a parar de nou a l’ample pista però que evitarem just tocar-la per un nou corriolet que ascendent que surt a la nostra dreta. Marques de G.R. ens endinsem en el Bosc de Can Païssa, guanyant alçada de manera constant.
0,32 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta.
0,35 h. Un corriol ascendent i empinat surt a la nostra esquerra. El seguim pujant de manera directa. Marques de G.R.
0,36 h. Trobem de nou el camí més ample, de fet em fet una petita drecera. Seguim vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.
0,37 h. Bifurcació. Surt un camí vers a la nostra esquerra que seguim tan sols uns pocs metres per prendre un nou corriol ascendent que neix a ma dreta. Marques de G.R.
0,45 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta. En aquest punt deixem momentàniament de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
0,47 h. La Pedra Lliscant. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte per la pista en direcció S.O., suavíssima pujada. A partir d’aquest punt coincidim amb les senyalitzacions del meridià verd, de la “ruta prehistòrica II” i el PR C-36.
0,52 h.Després de dibuixar un revolt ascendent la pista s’uneix amb un camí procedent de la nostra esquerra. Tornem a coincidir amb les marques del G.R. Seguim per la pista horitzontal vers a la nostra dreta en direcció S.O. Si ens enfilem a l’altre costat de la pista, cara al Maresme, tindrem una vista aèria de la cantera del Pla de les Sureres.
0,57 h. Una pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra dreta. Seguim tot recte.
0,58 h. Un camí se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte. Marques del GR i del PR
0,59 h. Coll de Sant Bartomeu, 383 metres. Creuem la carretera en transversal i seguim per l’ample pista tot recte vers al sud.
1,02 h. Sant Bartomeu de Cabanyes. Deixem a la nostra dreta aquesta bonica esglesiola i el mas adjunt.
1,03 h. Bifurcació de pistes. En aquest punt abandonem les marques del GR, del PR i del Meridià Verd i prenem la pista ascendent de la nostra dreta en direcció S.O.
1,09 h. Bifurcació. Deixem la pista més ample i seguim un nou brancal ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra.
1,11 h. Creuem en transversal una nova pista.
FOTO PAKO CRESTAS
1,12 h. Deixem el camí mes ample i seguim un corriol descarnat que neix a la nostra dreta (pedres soltes) i que puja de manera ferma.
1,13 h. Anem a parar a una pista que suau, gairebé horitzontal, que seguirem vers a la nostra esquerra.
1,17 h. Anem a parar a una mena de collet, davant tenim la torreta de guaita d’incendis que corona el Turó de Mataró, de 505 metres. Un corriol neix per pujar-hi. Nosaltres seguirem per la pista ascendent vers al sud. Tornem a trobar marques de PR (grogues i blanques)
1,19 h. Deixem la pista principal i les marques de PR i ens endinsem per un corriol que neix a la nostra esquerra (taques grogues).
1,25 h. El corriol, que en realitat es una drecera, torna a retrobar-se amb la pista principal en un punt on es bifurca. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en suau pujada i vers al sud. Marques de P.R.
1,30 h. Culminem el Turó Rodó, 528 metres. Vèrtex geodèsic i unes grans antenes coronen aquest cimal bessó del Turó de Céllecs.
Descens:Pel mateix itinerari es sentit contrari. Comptar uns 10 a 15 minuts menys de marxa per la tornada al haver-hi més sectors descendents.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Ascensió clàssica des del poble més alt del Parc de la Serralada Litoral fins al punt culminant de la mateixa.
L’església de Sant Bartomeu de Cabanyes:Es tracta d’una senzilla construcció romànica del segle XI-XII, que consta d’una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular on té una petita finestra central. Té un campanar de cadireta d’un sol buit. Durant la guerra civil espanyola van ser cremades totes les seves imatges.
L’església de Sant Bartomeu de Cabanyes és una de les edificacions més antigues del terme. El topònim Chabanes, està documentat des del 931 i el 1008 i la capella des del 1191, fou administrada pel rector d’Argentona, i després pel d’Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i ca l’Argent.
Està situada en un lloc estratègic del camí que comunica el Maresme amb el Vallès. Les restes arqueològiques semblen indicar la presència en aquest lloc d’un antic establiment format diversos habitatges la cronologia del qual s’emmarcaria dins el període ibèric. En un pla al sud de l’església s’han trobat materials ceràmics ibèrics i alguna estructura muraria susceptible de ser ibèrica. L’ermita romànica podria estar edificada o fundada sobre edificacions anteriors més antigues que es podrien remuntar fins i tot a l’època prehistòrica
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:2 hores
Desnivell:222 metres de pujada i 222 metres de baixada
Llargària:7 quilòmetres 620 metres
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:En tota l’excursió no hi ha cap font, a excepció de l’inici, o sigui al mateix poble d’Òrrius. Es per tant aconsellable dur el líquid necessari des de bon principi.
Punts de referència:* poble d’Òrrius * Ca la Joana * Bosc de Sant Pere * la Caseta de Céllecs * Can Clot * Sant Bartomeu de Cabanyes * Turó de Mataró * Turó Rodó de Céllecs * Sant Bartomeu de les Cabanyes * Can Clot * Can Triador * Can Monner * Can Fum * poble d’Òrrius
Punt de partida:Plaça de l’església del poble d’Òrrius.
Itinerari:0,00 h. Plaça de l’església del poble d’Òrrius. Sortirem entre l’església i a l’ajuntament a la recerca d’una mena de pont passarel.la que va a parar a una zona urbanitzada, en concret al carrer Montserrat. Seguim el vial vers a la nostra dreta en sentit ascendent en direcció oest.
0,05 h. Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a ma dreta dels vials de la urbanització.
FOTO PAKO CRESTAS
0,08 h. Neixen un parell de brancals paral·lels i simultanis a la nostra dreta (el primer dels quals te un pont) i un tercer a la nostra esquerra. Ignorem tots tres i seguim recte en sentit oest. Estem passant per sota el mas de Ca la Joana.
0,12 h. Un brancal en diagonal se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte
0,13 h. A l’alçada a un revolt deixem a la nostra dreta el vial d’accés a un mas.
0,15 h. Bifurcació. Seguim per la pista ascendent de la nostra dreta, en direcció oest.
0,17 h. Deixem un doble brancal en forma de “V” a la nostra esquerra i enfilem cap a la dreta tot dibuixant un revolt i re orientant les nostres passes cap al N.E.
0,18 h. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de l’esquerra en direcció oest.
0,21 h. Deixem la pista i agafem un camí que neix a la nostra dreta, ascendent, i que aviat es converteix en un corriol.
FOTO PAKO CRESTAS
0,26 h. Bifurcació. Seguim el corriol ascendent de la nostra dreta, estem pujant pel Bosc de Sant Pere.
0,28 h. Anem a parar a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Coincidim aquí amb les marques de G.R. Al poc passem pel costat de la Caseta de Céllecs, que resta a la nostra dreta.
0,33 h. Can Clot.Bifurcació, Neix una pista descendent a la nostra dreta. Cartell indicador. Ara continuem recte per la pista horitzontal en direcció nord, però pararem especial atenció a aquesta cruïlla ja que de retorn del cim serà el camí escollit per tornar la poble.
0,35 h. Creuem una pista secundaria transversal. Seguim tot recte per la pista principal en direcció est. Tram horitzontal. Marques G.R.
0,37 h. Obviem una senda descendent que es desprèn a la nostra dreta.
0,42 h. Proximitats de Sant Bartomeu de Cabanyes. Deixem a la nostra dreta aquesta bonica esglesiola i el mas adjunt. Bifurcació de pistes. En aquest punt abandonem les marques del GR i prenem la pista ascendent de la nostra esquerra en direcció S.O.
0,49 h. Bifurcació. Deixem la pista més ample i seguim un nou brancal ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra.
0,51 h. Creuem en transversal una nova pista.
0,52 h. Deixem el camí mes ample i seguim un corriol descarnat que neix a la nostra dreta (pedres soltes) i que puja de manera ferma.
FOTO PAKO CRESTAS
0,53 h. Anem a parar a una pista que suau, gairebé horitzontal, que seguirem vers a la nostra esquerra.
0,57 h. Anem a parar a una mena de collet, davant tenim la torreta de guaita d’incendis que corona el Turó de Mataró, de 505 metres. Un corriol neix per pujar-hi. Nosaltres seguirem per la pista ascendent vers al sud. Tornem a trobar marques de PR (grogues i blanques)
0,59 h. Deixem la pista principal i les marques de PR i ens endinsem per un corriol que neix a la nostra esquerra (taques grogues).
1,05 h. El corriol, que en realitat es una drecera, torna a retrobar-se amb la pista principal en un punt on es bifurca. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en suau pujada i vers al sud. Marques de P.R.
1,10 h. Culminem el Turó Rodó de Céllecs, 528 metres. Vèrtex geodèsic i unes grans antenes coronen aquest cimal bessó del Turó de Céllecs. Tornem desfent les nostres passes, fins a les proximitats del Sant Bartomeu de les Cabanyes i d’aquí a la cruïlla de punt horari 0,33 h de la pujada.
1,42 h. Can Clot. Deixem la pista principal i davallem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.
1,45 h.Per la nostra dreta s’incorpora una pista que es l’accés a Can Triador, mas proper ben visible. Seguim tot recte perdent alçada en direcció est.
1,49 h. Passem pel costat de Can Monner (casa de color rosa).
1,51 h. Proximitats de Can Fum. Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra en direcció est. Al poc ja hi serem a les afores del poble.
2,00 h. Poble d’Òrrius, on tancarem el periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Ruta circular que majoritàriament va travessant boscos. Bona passejada per una tarda d’estiu. Zones relativament solitàries o fins i tot trobem un mas abandonat: Can Roviró. Aquest trajecte coincideix amb una via romana, de la qual gairebé no queden vestigis.
Temps:2 hores i 45 minuts
Desnivell:216 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària:10 quilòmetres 80 metres
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot l’itinerari, caldrà dons dur l’aigua necessària des de l’inici.
Punts de referència:* Poble d’Òrrius * Riera de Riudemeia * les Ginesteres * riera dels Pins o d’Òrrius * Can Riudemeia * Can Boringues de Baix * riera dels Pins o d’Òrrius * Can Roviró * Coll de Parpers * Serra de Riudemeia * cantera del Pla de les Sureres * Can Deri * riera de Can Deri * Poble d’Òrrius.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Poble d’Òrrius. Centre del poble.
Itinerari:0,00 h. Poble d’Òrrius. Centre del poble, Plaça de l’església. Davallem pel carrer que ens comunica directament amb la carretera BV-5106.
0,02 h. Estem a la carretera. Cartell indicador. Seguim la carretera vers a l’esquerra en sentit ascendent, o sigui, direcció a la Roca del Vallès.
0,07 h. Just a la sortida del poble, quan deixem enrere el cartell de la carretera que ens informa que hem sortit de la població, trobem una pista que davalla vers a la nostra dreta (cartell que ens informa que es l’accés a la depuradora). Deixem la carretera i continuem per aquesta pista descendent.
0,08 h. Bifurcació. Un cartell ens indica que cap a la dreta anem a la depuradora. Nosaltres seguirem en sentit invers, o sigui cap a l’esquerra continuant perdent alçada.
0,12 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta.
0,13 h. Bifurcació. Estem a la Riera de Riudemeia. Seguim el brancal de la nostra esquerra re orientant les nostres passes vers al N.E. Passem per davant del mas de Can Planes que resta a l’altre costat de la riera.
0,18 h. Bifurcació. Estaca indicadora. Seguim la pista ascendent que surt cap a la nostra dreta.
0,21 h. Bifurcació. Estaca indicadora. Seguim el brancal inferior de la nostra esquerra en direcció N.E.
0,28 h. Surt a ma dreta de la pista un camí en desús que obviarem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,31 h. Neix una pista perpendicular a la nostra dreta que ignorem per continuar tot recte en direcció N.E. Estem travessant un tram de bosc conegut com les Ginesteres.
0,39 h. Neix una pista perpendicular a la nostra dreta que ignorem per continuar tot recte. Comencem a prendre alçada.
0,42 h. Essent de nou a prop del llit de la riera dels Pins o d’Òrrius, anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Cadena a la unió de pistes. Estem a les proximitats del mas de Can Riudemeia, que es la pista que continua vers a l’esquerra i que te un cartell que ens informa que estem en propietat privada. Així dons, com ja hem dit abans, continuem aquesta nova pista vers a la dreta en direcció N.E.. Suavíssima baixada.
0,43 h. Pista en desús que surt vers a la nostra dreta en perpendicular i que ignorem.
0,51 h. Passem pel costat del mas de Can Boringues de Baix, el qual resta a la dreta de la pista.
0,54 h. Bifurcació. Deixem el camí paral·lel a la riera i que te una estaca senyalitzadora, per creuar el llit sec de la riera dels Pins o d’Òrrius i prendre aquesta nova pista vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Després d’un curt tram horitzontal, comencem a guanyar alçada.
1,02 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, guanyant alçada de manera més decidida.
FOTO PAKO CRESTAS
1.03 h. Neix una drecera ascendent vers a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal que continua guanyant alçada
1,09 h. Bifurcació. Passem pel costat de les runes de Can Roviró. Continuem tot recte en direcció N.-N.O. obviant el brancal de la nostra esquerra.
1,17 h. Surt a la nostra dreta un corriol descendent que ignorem. De fet es l’inici de la trialera que comunica amb la drecera del punt horari 1,03 h.
1,23 h. Deixem a la nostra esquerra un corriol, seguim pujant alçada per la pista que dibuixa uns revolts.
1,28 h. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta.
1,31 h. Important nus de pistes i corriols. Connectem amb el G.R. Deixem a la nostra esquerra un corriol i dos més a la nostra esquerra i seguim el camí amb G.R. en direcció N.E. Suavíssima baixada.
1,34 h. Creuem una pista ample i davallem pel corriol amb marques de G.R.
1,35 h. Coll de Parpers. Carretera on trobarem una benzinera i un restaurant abandonats. També hi ha un monument als caiguts a la guerra civil espanyola (monument situat a l’altre costat de l’asfalt) donem mitja volta i reculem pel G.R. fins al punt horari 1,31 h.
1,41 h. Tornem a ser-hi al important nus de pistes i corriols on abans hem trobat el G.R. Seguim ara pel corriol ascendent de la nostra dreta indicat amb les marques de pintura, deixant de banda la pista per la qual haurem accedit prèviament a aquest punt.
FOTO PAKO CRESTAS
1,46 h. Anem a parar a l’ample pista de terra que es l’accés a la cantera, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Marques de G.R. Al poc deixem a la nostra dreta una àrea de pícnic
1,53 h. Neix a la nostra dreta un corriol per on continua el G.R. Nosaltres seguirem to recte per l’ample pista horitzontal. Estem a tocar de la Serra de Riudemeia.
1,55 h. Deixem a la nostra esquerra un camí secundari amb una cadena. Seguim tot recte per l’ample pista.
2,00 h. Se’ns incorpora per la nostra dreta un corriol en forma de “V” per on transcorre el G.R., que en aquest punt connecta amb la pista per tornar a marxar de la mateixa. Nosaltres ignorem el G.R. i continuem per l’ample pista horitzontal tot recte vers al S.O.
2,04 h. Obviem a la nostra esquerra un camí en desús.
2,09 h. Neix un corriol a la nostra dreta que obviem per continuar per la pista principal.
2,12 h. Ja hi som a tocar de la cantera del Pla de les Sureres. Bifurcació. Deixem la pista principal (que a partir d’aquest punt te l’accés restringit al personal de la cantera) i davallem per la pista que neix a la nostra esquerra en direcció S.E
2,18 h. Trifurcació de pistes. Estem a les proximitats del mas de Can Deri. Seguim per la pista de la nostra dreta, ignorant dos brancals a l’esquerra. Aviat creuem el llit sec de la riera de Can Deri.
2,23 h. Neix a la nostra dreta un corriol en desús que ignorem.
2,25 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta. Pugem per la pista que ara dibuixa uns petits revolts.
2,27 h. Anem a parar a la carretera BV-5106, a les proximitats del quilòmetre 5. Seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O., ja no abandonarem la carretera fins al poble d’Òrrius.
2,45 h. Poble d’Òrrius. Centre del poble. Final del periple.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Excursió amb un relatiu contrast entre la pujada del poble fins a la Plana del Fum, que discorre per paratges molt tranquils, i la zona de pistes forestals planeres de la part alta, que ens duu a les Roques d’en Toni, i que resulten ser-hi força més transitades.
Temps:1 hora 25 minuts per l’anada i poc més d’una hora per la tornada.
Desnivell:240 metres de pujada i 30 de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària:4 quilòmetres 630 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Dificultat:fàcil
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte, a excepció del poble d’Òrrius on comencem a caminar. Cal dons dur-se l’aigua necessària per l’excursió des de bon principi.
Punts de referència:* poble d’Òrrius * Torrent de Ca l’Elies * la Pallola * Vinyes de les Palomeres * Ca la Mort * Plana del Fum * Cal Camat Vell * Pla de les Garses * Ca l’Arcís * Roques d’en Toni
Punt de partida:Plaça de l’església del poble d’Òrrius.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:0,00 h. Plaça de l’església del poble d’Òrrius. Sortirem entre l’església i a l’ajuntament a la recerca d’una mena de pont passarel.la que va a parar a una zona urbanitzada, en concret al carrer Montserrat que seguirem vers a la nostra esquerra, fins a una nova cruïlla. Seguim el vial en direcció sud, deixant a la nostra esquerra el carrer del Pont. Voltem una hípica i dibuixem un revolt que ens va reorientant vers a l’est.
0,16 h. Final de l’asfalt. Prenem una pista que surt a la nostra dreta, quan som a tocar del Torrent de Ca l’Elies, el qual no haurem de creuar ja que la pista comença just abans. Re orientem les nostres passes vers al S.O. Tram planer
0,19 h. Pista que neix en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.
0,20 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta que obviem per seguir pel brancal de l’esquerra.
0,24 h. la Pallola. Dibuixem un revolt vers a la dreta seguint una pista ascendent que re orienta les nostres passes vers al N-N.E. obviant dos brancals a la nostra dreta i un tercer, ja a l’inici de la pujada, que veurem que es l’accés a la finca particular. La pista ascendent de seguida dibuixa un revolt i es reorienta cap a l’oest. Passem per les anomenades Vinyes de les Palomeres on hi ha un camp de tir en arc.
FOTO PAKO CRESTAS
0,39 h. Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra dreta i seguim tot recte. Continuem guanyant alçada alternant trams planers amb zones de suau pujada.
0,45 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra (el vial de la dreta duu a un mas proper, finca particular, que te el nom de Ca la Mort). Creuem uns prats vers al sud i novament ens trobem una pujada.
0,47 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta.
0,48 h. Plana del Fum. 373 metres. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb el G.R.. Seguirem l’ample pista vers a la nostra esquerra, molt evident, en direcció S.E. Tram sense pèrdua possible amb algun que altre camí secundari que es desprèn de la pista principal, els quals son corriols o tenen les seves respectives tanques. Seguim la pista amb marques de G.R.
1,06 h. Cal Camat Vell, passem pel costat del mas que restarà a la nostra esquerra, un xic per sobre nostre. Pocs metres endavant hi som al Pla de les Garses. Anem a parar a una nova pista transversal molt ample que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
1,11 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que surt en diagonal i que ignorarem donant-li l’esquena. Es tracta de l’accés Ca l’Arcís. Seguim sense pèrdua possible per l’ample pista principal en direcció S.O. Marques de G.R.
1,25 h. Important cruïlla. Estem a les Roques d’en Toni (dolmen i sepultures medievals), punt final de l’excursió.
Descens:Pel mateix itinerari en sentit contrari
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 