Introducció:El vessant nord nord-oest del Pic de Noufonts és un llom amb una aresta que es va desdibuixant a la part baixa fins a formar un caos de canals i cingleres rocoses que serveixen de taló de fons de l’Estanyet. Aquest itinerari resulta més interessant com a via de descens, essent l’únic que no presenta cap coll entremig.
Temps:1 hora 15 minuts
Desnivell:506 metres de pujada i 1 metres de baixada
Llargària:1 quilòmetres 710 metres
Dificultat:Excursió de mitjana dificultat. Tècnicament fàcil.
Punts d’aigua:No hi ha cap punt d’aigua en l’itinerari, caldrà proveir-nos de líquid a la desembocadura del petit llac de l’Estanyet.
Punts de referència:* l’Estanyet. * Circ de les Feixes * Pic de Noufonts
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:l’Estanyet, 2.325 metres. Accesible des de la Vall de Riberola (Prats de Balaguer) A 1 hora i 40 minuts a peu des del Llac d’Aumet. Prats del acampar amb un paisatge entranyable. Poc protegit al vent. A prop hi ha un orri molt petit. Aixopluc per 2 – 3 persones.
Itinerari: La part inicial planteja dues alternatives d’accés:
Ens situem a la vorera sud de l’Estanyet. Trobem un corredor tarterós molt marcat que travessa tots els ressalts rocosos, de forma triangular, molt característic. Aquesta canal, que està formada per pedres inestables, va perdent caràcter fins a fondre’s en plena aresta N.N.O. (0,45 h)
La segona variant consisteix a seguir el camí cap al Pic d’Eina pel Circ de les Feixes. Quant arribem a la part baixa de la depressió del Circ de les Feixes, altitud 2.461 metres, deixem el camí semi dibuixat de pujada al Pic d’Eina per prendre direcció est, flanquejant per sota el promontori que forma la torreta – cota 2.531 metres, fins al peu de les pendents d’herba i grava de l’aresta del Noufonts. Aresta que assolim per aquest vessant pedregós orientat cap a ponent. (0,45 h)
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada que som a l’aresta en qüestió, més enllà dels 2.600 metres, punt d’unió de les dues alternatives d’accés descrites, pugem pausadament per aquest ample llom. Guanyem un promontori rocós format per la unió de l’aresta N.E. amb l’aresta cimera del Noufonts. Passant la torreta de blocs només resta caminar uns quants metres i ja som al Pic de Noufonts, 2.861 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:L’aresta de Cap de Porc és un gran contrafort que es desprèn del Pic de Noufonts, des del mateix cim, fins a les portes del Santuari, separant la Coma de Noufonts de la Coma d’Eina.
Tot seguit descriurem l’itinerari integral, o sigui, pujant el mateix contrafort de Cap de Porc per continuar carenejant fins al punt més alt. Potser no sigui l’alternativa més utilitzada, ja que surt més a compte emprendre la carena a la Collada Fonda, però d’aquesta manera deixem per recórrer la part inicial del cordal.
Temps:2 hores i 30 minuts
Desnivell: 878 metres de pujada i 7 metres de baixada.
Llargària:4 Quilòmetres 150 metres.
Dificultat:Excursió de mitjana dificultat, tècnicament parlant fàcil.
Punts d’aigua:Anem a prop del torrent de la Coma de Noufonts fins al moment que abandonem les proximitats de les aigües (pont de l’Escuder) i iniciem el flanqueig vers a l’aresta.
Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Cap de Porc * Collada Fonda * La Feixa * la Planxa del Noufonts * Pic de Noufonts
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Santuari de Núria, 1.967 metres.
Itinerari: Sortint del Santuari de Núria cal enfilar la vall que s’obre cap a llevant, a la bada dreta del riu, passant per un tros de bosc de la Verge que resulta comú amb les pistes d’esquí. Així dons trobem un camí ample i ben marcat que podrem evitar en part, quan no hi hagi neu, per la drecera que discorre una mica per sota (marques G.R.) Si hi ha neu, malgrat el perill que representa transitar per les pistes d’esquí alpí, es preferible d’utilitzar la pista ample ja que la drecera del G.R. resulta perdedora i un xic arriscada al dibuixar-se sobre el riu. Totes maneres cal ser prudents i anar sempre ben arrambats al marge esquerra de la pista.
Al poc les pistes deixen de banda la Coma i un camí de muntanya s’enfila per suaus pendents, vora el riu, en direcció est. Aviat trobem el Pont de l’Escuder, on cal passar a l’altra banda del torrent (0,30 h) En aquest punt abandonem la senda que puja vers a les comes de Noufonts i Noucreus i travessem un altre torrent, situat a la nostra esquerra, que son les aigües provinents de la Coma de Noufonts, aquesta vegada sense l’auxili d’un pont. Re emprenem la pujada vers al vessant est del Cap de Porc, amb un camí desdibuixat, de fort pendent, que travessa trams herbats molt poblats de rododendres. Assolirem la carena al punt més elevat del Cap de Porc, 2.294 metres, (1,00 h).
Cal resseguir l’aresta cap al nord. En un principi és bastant planera, gairebé no guanya desnivell i presenta petites ondulacions amb les respectives cotes i collets. Tot seguit arribem a la depressió més significativa del cordal que es la Collada Fonda. 2.330 metres (1,30 h).
Ara la carena es redreça per guanyar alçada de forma suau i constant. La part inicial de la pujada encara te un petit replà conegut com La Feixa i després comença la pujada de manera decidida, indret conegut com la Planxa del Noufonts. En uns dels ressalts rocallosos trobem una creu solitària, que ens mostra que fins i tot aquests paranys poden ser terribles amb mal temps. Poc a poc guanyem metres fins arribar al punt culminant de l’aresta que es l’abans cim sud, cota 2.830 metres, a pocs metres del cim principal situat encara més cap al nord. Pic de Noufonts. 2.861 metres. (2,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Petit ramal a cavall entre el Clot de la Pastera i la Vall de Carançà. Aresta molt desconeguda i per contra, la única grimpada que permet el planer cim de la Fossa del Gegant.
Escalada curta i distreta que aconsellem fer-la amb neu. Molt recomanable com a ascensió mixta (neu i roca) amb un bonic ambient alpí.
Temps:30 minuts
Desnivell: L’aresta estricta 196 metres, si comptem l’aproximació integral al punt de partida des del Santuari farem un total de desnivell acumulat de mès de 1.000 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: Comptant tota l’aproximació des del Santuari de Núria al punt de partida de l’aresta, cal sumar un total de 6 quilòmetres i 30 metres
Dificultat: Excursió de dificultat mitjana – alta. Tècnicament es pot considerar F+, passos de IIº. Preferible fer-la amb neu.
Punts d’aigua: Al Clot de la Pastera podem trobar petites basses de fusió en època de desglaç. Dins de l’aproximació des de Núria trobarem el torrent de la Coma del Noucreus.
Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Reconca de Mulleres * Coll de Noucreus * Clot de la Pastera * Pic de la Fossa del Gegant.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Clot de la Pastera, 2.605 metres. Petita coma de l’alçada encaixonada entre les arestes de Pas de Porc i l’aresta nord del Pic de la Fossa del Gegant. Per arribar-hi caldrà traspassar el Coll de Noucreus, tot pujant la Coma de Noucreus des de Núria i davallar vers al nord, corriol marcat. Cal comptar 2,15 h per arribar-hi des del Santuari.
Si venim des de Carançà l’aproximació es molt més llarga, ja que cal pujar los gorgues, passar pel refugi del Ras de Carançà i l’Estany de les Truites, el que pot representar més de 7 hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: L’aresta tanca el Clot de la Pastera pel nord formant una mena de collet. Guanyem aquest collet per enfilar el cordal que en un principi es segueix en direcció S.E. essent fàcil i ample. Després ens anem orientant cap al sud seguint una aresta rocallosa ben definida
Consta de petits ressalts de IIº, alternats amb trams horitzontals i fàcils. Destaca un obstacle entremig de II+, no obligatori, que presenta una escalada de 4 metres per blocs fissurats i bona roca. En arribar al tram final desapareixen les roques fusionant-se l’aresta en l’altiplà del Pic de la Fossa de Gegant, 2.807 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Itinerari molt similar a la pujada del Pic de Noucreus per la mateixa coma. La pujada al Pic de la Fossa del Gegant, degut a l’excessiva proximitat, és un complement lògic de l’ascensió a les creus del Coll.
Temps:2 hores i 5 minuts.
Desnivell:802 metres de pujada i 1 de baixada
Llargària:4 quilòmetres 420 metres
Dificultat:Excursió de mitja dificultat. Tècnicament fàcil
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:El mateix torrent que davalla de la Coma de Noucreus i que travessem pel pont de l’Escuder.
Punts de referència:* Santuari de Núria * bosc de la Verge * Pont de l’Escuder * Reconca de Mulleres * Coll de Noucreus * Pic de la Fossa del Gegant
Punt de partida:Santuari de Núria, 1.967 metres.
Itinerari: Sortint del Santuari de Núria cal enfilar la vall que s’obre cap a llevant, a la bada dreta del riu, passant per un tros de bosc de la Verge que resulta comú amb les pistes d’esquí. Així dons trobem un camí ample i ben marcat que podrem evitar en part, quan no hi hagi neu, per la drecera que discorre una mica per sota (marques G.R.) Si hi ha neu, malgrat el perill que representa transitar per les pistes d’esquí alpí, es preferible d’utilitzar la pista ample ja que la drecera del G.R. resulta perdedora i un xic arriscada al dibuixar-se sobre el riu. Totes maneres cal ser prudents i anar sempre ben arrambats al marge esquerra de la pista.
FOTO PAKO CRESTAS
Al poc les pistes deixen de banda la Coma i un camí de muntanya s’enfila per suaus pendents, vora el riu, en direcció est. Aviat trobem el Pont de l’Escuder, on cal passar a l’altra banda del torrent (0,30 h) En aquest punt les valls es bifurquen amb els camins respectius. Cap a l’est la Coma de Noucreus i cap al nord la Coma de Noufonts. Seguim el primer per pujada suau i constant.
A la part alta la vall forma una cubeta semblant a una petita coma secundària, molt característica a totes les comes altes de la Vall de Núria, i que en aquest cas rep el nom de la Reconca de Mulleres, 2.600 metres aproximadament (1,30 h). Com a teló de fons una inclinada pujada pedregosa. Es la tartera més antipàtica de la zona. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Tenim dues alternatives d’ascensió: Primer una drecera que tira pel recte, camí més aviat utilitzat per la baixada i que representa una manera de pujar més ràpida però, tant mateix, més antipàtica degut a la inestabilitat del ferm. La segona alternativa es un camí marcat de dibuixa una llarga “Z” sota el Serrat de les Arques el qual, malgrat que dona més volta, resulta més còmode. Els dos camins tenen el seu punt d’unió a les rodalies del Coll de Noucreus, 2.790 m. (2,00 h). Marques de G.R.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Una travessia de faula, que sembla extreta d’un compte de fades. Aquesta excursió te força ingredients: Creuem les amples comes del sud per entrar al mon màgic de Carançà. Voregem el rosaris d’estanys de Carançà. Després la llarga i tranquil·la baixada cap al refugi, amb la llarga serralada de Racons – Monoliet com a vigilant dels nostres passos.
Per últim, i després del merescut repòs l’entranyable refugi del ras de Carançà, la segona part: Les Gorges de Carançà: ponts volants, passarel·les penjades, camins excavats a la pedra …
FOTO PAKO CRESTAS
El preludi i l’epíleg de l’excursió també son d’allò més original: El tren cremallera per accedir a Núria, i el tren groc per anar de Toés a la Guingueta d’Ix.
Aconsello fer aquesta excursió a la tardor, quan les neus ja han enfarinat els cims, els estanys més alts ja estan coberts per una fina capa de gel, i els boscos de la part baixa tenen la una riquesa de colors i tonalitats increïble.
Punt de partida: Santuari de Núria, 1.967 m.
Punt d’arribada: Poble de Toés. 780 m.
Desnivell: 894 metres de pujada i 2.021 metres de baixada.
Horari: 9 a 10 hores. Es del tot aconsellable fraccionar l’excursió en dues jornades i fer nit al Refugi de Ras de Carançà.
Dificultat: fàcil.
FOTO PAKO CRESTAS
Recorregut:0,00 h – SANTUARI DE NÚRIA, d’aquí prendrem l’itinerari FOSSA DEL GEGAT DES DE NÚRIA (fer al recerca corresponent) fins al Coll de Noucreus
2,00 h – COLL DE NOUCREUS, 2.790 m. Punt d’unió de diferents arestes. Deu creus de ferro Continuar cap a llevant, entrant a unes planures d’alçada.
2,05 h – PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT 2.801 m – Punt culminant de les planures d’alçada situades a llevant del Coll de Noucreus. Gran piolet de ferro. Continuem l’ample carena cap a l’Est davallant per l’ample aresta.
FOTO PAKO CRESTAS
2,15 h -COLLADA DE CARANÇA. 2.725 m. Ample pas llegendari, veritable porta natural de la carena. Abandonem l’aresta per davallar pel vessant nord, en direcció E-NE tot flanquejant i situant-nos per sota el vessant nord dels Pics de la Vaca. Camí marcat. Fites i marques de G.R.
2,30 h – ESTANY BLAU DE CARANÇÀ, 2.583 m. El camí va a parar a la desembocadura de l’estany. Creuem les aigües que baixem vers al nord.
2,45 h – ESTANY NEGRE DE CARANÇÀ, 2.505 m. flanquejar-ho pel costat dret. Bonic àmbit paisatgístic del vessant O del Pic de l’Infern. El camí continua baixant en direcció nord per torçar després vers a l’esquerra (direcció NO), per passar per sota dels contraforts inferior del vessant nord del Pic de la Fossa de Gegant. En aquest tram el sender, que sempre està marcat amb pintures del G.R., transcorre per una mena de torrent sec.
FOTO PAKO CRESTAS
3,10 h – PLANELLS DE L’ESTANY DE LES TRUITES. 2.332 m. Zona de prats situada al sud de l’estany gran. En aquesta zona trobem l’AIXOPLUC DE CARANÇÀ, concretament a la tartera situada al marge de ponent dels prats. Precari. 2/3 places. Murs de pedres laterals aprofitant els sostres naturals formats pels grans blocs de l’esmentada tartera.
3,15 h – ESTANY GRAN DE CARANÇÀ ó DE LES TRUITES, 2.264 m. – Es l’estany natural més gran d’aquestes muntanyes. El camí el voreja pel costat esquerra. (E). creuant el torrent a la part del desguàs situat al marge sud de les aigües. No hi ha pont. Les pedres que sobresurten ens ajudaran a creuar el torrent. Continuem baixant cap al nord passant per zones de prats i boscos. Camí marcat. Al marge sud d’aquests prats creuem de nou els torrent per continuar pel costat esquerra de les aigües.
Zona de prats. Lloc ideal per acampar. Molt freqüentat per pescadors a l’estiu.
FOTO PAKO CRESTAS
3,30 h – ESTANY BLAU D’ABAIX i BASSETA DE CARANÇÀ, 2.241 m – Petits estanys, de forma allargada el primer i més circular i minúscul el segon. El camí, ben marcat, discorre pel marge dret.
3,40 h – Creuem el riu per situar-nos al marge esquerra. Davant nostre hi ha una zona de meandres.
4,30 h – JAÇA DE TOURO, 2.076 m. Situada a l’esquerra del camí de baixada.
cabana de pastors, l’única comoditat recau en tenir un sostre sota el quan ens podrem refugiar. 4 places.
5,10 h – RAS DE CARANÇÀ. 1.831 m Refugi situat en mig d’una zona de prats.
Guardat a l’estiu amb un compartiment lliure a l’hivern, primavera i tardor. Propietat de l’ajuntament de Fontpedrosa. telèfon: 68/97.05.15 i 68/30.33.52 (guarda). capacitat per a 30 persones. Lliteres. Servei de begudes i de menjars. Accés des de Toès, per les gorges de Carançà, 4 hores bones de marxa.
Ara bé un dels trams més encisadors de totes les excursions que trobem en aquest racó pirenaic: LES GORGES DE CARANÇÀ. tot seguint el curs de la vall cap al nord, G.R.. sempre pel cantó esquerra del riu, davallem de manera gradual fins atènyer a l’engorgat. llavors tindrem que creuar varies vegades el riu tot seguint un sistema de ponts penjant, baranes i passarel·les cargolades a les parets. Més tard el camí torna a desprendre’ns del riu, anant un centenar de metres per sobra del seu curs. Encara trobarem un tram força atractiu on el camí discorre per una gran feixa artificial excavada a plena alçada de l’estimball. Trobarem una bifurcació de camins: si continuem recta, (esquerra), anirem al poble de FONTPEDROSA. i prenem el ramal descendent, (dreta), baixem fent zigazagues fins al riu, que creuem pel darrer pont, ja a pocs metres del poble de TOÈS. Horari total aproximat de la travessa: 9 a 10 hores. Es molt aconsellable fer dues jornades, amb nit entremitja al refugi de Ras de Carançà.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Amb aquest recorregut descobrim la Coma de Vaca, una de les més grans i famoses del Pirineu de Núria.
Tancada a banda i banda per les serres de Torreneules i els vessants del Tirapits. El coll de Carançà és el teló de fons i el Pic de la Fossa del Gegant està situat a ponent del famós coll.
Punts d’aigua:Fins a mitja pujada de la Coma de Vaca anem a tocar de les aigües de la torrentera.
Punts de referència: * refugi de Coma de Vaca “Manelic” * Torrent de Coma de Vaca * Coma de Vaca * torrent de la Font Gran, torrent dels Emprius * Pla Gran * Pla dels Eugassers * torrent d’Aiguaduix * Coll de Carançà * Pic de la Fossa del Gegant
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida:Refugi de Coma de Vaca “Manelic”. 2.020 metres
Característiques del refugi: Guardat. Propietat de la FEEC. 42 places (20 en la zona lliure en cas d’absència del guarda) servei de menjars, dormir, emissora, dutxes, WC. Guarda: Xavier Fernández
ACCESSOS (A PEU) : Des de Queralbs 3 h, des de Núria 2:30 h, des dUlldeter 3 h, des del coll de font Lletera 1:30 h i des de Pardines 4:30 h.
Itinerari: Només que sortim del refugi de Coma de Vaca “Manelic” hem de travessar les aigües del Torrent de Coma de Vaca, que en temps de desglaç pot portar força corrent. Des de l’altre costat de les aigües del riu prenem la pujada, per camí mancat, cap al nord, per endinsar-nos a la planera Coma de Vaca.
El primer tram es molt suau, està ple de petites depressions o sots formats per l’erosió fluvial del diferents torrents de travessem: torrent de la Font Gran, torrent dels Emprius … cursos d’aigua sovint secs. També travessem prats herbats com el Pla Gran o el Pla dels Eugassers.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem a la confluència amb el torrent d’Aiguaduix, procedent del Sot de l’Os, situada a la nostra dreta, (1,00 h). Des d’aquest punt es va guanyant alçada de manera ja constant i de mica en mica ens apropem al Coll. Assolim una petita Reconca situada sota les darreres pendents del coll, 2.548 m (2,00 h) on ens abandonem els prats herbats per donar pas a la tartera del Coll per on es dibuixa un costerut camí en mig del terreny inestable. Coll de Carançà. 2.725 m (2,20 h).
Anem ara en direcció oest cap al gran piolet que corona el punt més alt del suavíssim Pic de la Fossa del Gegant, 2.808 m. (2,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: L’aresta nord del Balandrau es el recorregut més atractiu per fer el cim caminant. Un veritable passeig amb amples vistes, que pot resultar aeri sense que mai tinguem la por de caure al buit.
No te cap dificultat tècnica, però si una elegància que el fa diferent a les restants arestes de la zona.
Davant del Balandrau, de tu a tu, el Torreneules.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Refugi Manelic. 2.020 metres.
Punt d’arribada: Refugi Manelic. 2.020 metres
Desnivell: 565 metres de pujada i altres 565 metres de baixada.
Horari: 2 hores i 15 minuts.
Dificultat: fàcil.
FOTO PAKO CRESTAS
Recorregut: 0,00 h – REFUGI MANELIC. Prenem direcció sud per creuar el riu Freser pel pont, seguint el camí marcat tal com si volguéssim baixar cap a Queralbs. El camí dibuixa un primer revolt ascendent pel marge esquerra de l’aresta. i just quan voreja la mateixa i comença la davallada cap a la vall, deixem el camí per pujar directament per pendissos de herba i tartera.
0,10 h – Inici de l’aresta nord. aproximadament a l’alçada de 2.070 m. Lloc on hem abandonat el camí de baixada a Queralbs. Aquesta aresta, en un principi, es poc definida, ample, i presenta diverses penyes rocalloses. A mida que guanyem alçada i es va separen del fons de la Coma del Torrent de Bogadé, (situada a l’est), l’aresta es perfila com una línia clara ben dibuixada i definida.
FOTO PAKO CRESTAS
0,30 h – Tram d’aresta més horitzontal, situada cap als 2.300 metres d’altitud. L’aresta aquí fa temps que es prou definida.
0,50 h – COTA INTERMITJA, 2.491 m. en realitat es únicament un canvi de inclinació del cordal. Continuem guanyant alçada de manera gradual, ara però amb no tanta constància, ja que l’aresta va perdent empenta a mida que ens apropem al cim.
1,10 h – PUIG DEL BALANDRAU, 2.585 m. Ara davallem cap al S.E. per un ample llom aresta. Camí traçat.
1,20 h – TRES PICS, 2.496 m – Es tracta d’una cota intermitja situada entre el cim i el Coll del tres Pics. es molt suau, podem passar per sobre o lleugerament cap al sud.
1,25 h – COLL DELS TRES PICS, 2.397 m., Ample collada situada entre el Balandrau i el Puig de Fontlletera. Traces de camí. Hem de travessar el coll i baixar cap al nord, cap a la Coma de Bogadé. El camí, ben marcat, descriu una mena de gran arc pel vessant dret de la vall, traçant una línia en diagonal obliqua al mig pendent del suau vessant N.O. del Puig de Fontlletera, també conegut com Mantinell. Evident. camí molt marcat.
FOTO PAKO CRESTAS
2,05 h – Part baixa del vessant on coincidim amb el camí que baixa del Coma del Freser, al costat sud de les aigües del riu del mateix nom. Prendre la senda en direcció descendent (O). marques de G.R.
2,10 h – TORRENT DE BOGADÉ – El creuem. Ja estem al camí del Refugi Manelic a Queralbs. Anar a la recerca del pont que creua el riu Freser.
2,15 h -REFUGI MANELIC. 2.020 m.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 