ELS SENDERS DEL 1714. CAMINANT PER LA NOSTRA HISTÒRIA.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.

Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.

Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.

FOTO PAKO CRESTAS

El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.

FOTO PAKO CRESTAS

El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.

Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.

FOTO PAKO CRESTAS

La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.

FOTO PAKO CRESTAS

A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han  respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.

Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.

FOTO PAKO CRESTAS

El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.

El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.

FOTO PAKO CRESTAS

De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.

FOTO PAKO CRESTAS

En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història.  Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.

FOTO PAKO CRESTAS
EtapaInici – final
Etapa 1Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3Terrassa – Talamanca
Etapa 4Talamanca – Moià
Etapa 5Moià – Vic
Etapa 6Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11Bagà – Gósol
Etapa 12Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17Solsona – Cardona
Etapa 18Cardona – Salo
Etapa 19Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS

Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:

Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.

El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.

Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.

Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705

Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.

Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.

Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.

Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.

Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SENDERS DEL 1714 – TRAM PRATS DEL REI – CERVERA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (482,4)  Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt inicial del present tram (el vuitè) dels senders del 1714. Comencem a caminar vers al sud seguint un corriol que voreja l’església del conjunt de masos de la Manresana. Taques blaves.

Km. 0,3 (482,7) – Bifurcació. Trobem dos corriols estrets. Seguim el de la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E. taques blaves.

Km. 0,5 (482,9) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E.S.E. Taques blaves.

Km. 2,1 (484,5) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista principal en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,3 (484,7) – Anem a parar a la carretera asfaltada BV-1301 en les proximitats del mas de Can Passada, que resta a la nostra dreta. Nosaltres anirem en sentit contrari, o sigui vers a l’esquerra, en direcció nord.

Km. 2,5 (484,9) – Deixem la carretera asfaltada i seguim una pista de terra que neix a la nostra dreta en direcció E.S.E. Marques GR i blaves.

Km. 2,8 (485,2) – Clot del Cego. Deixem la pista de terra i seguim per un corriol ascendent, ben marcat, que neix a la nostra dreta en direcció S.E. Marques GR i blaves.

Km. 3,1 (485,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per girar de nou cap a la dreta per un segon trencall. Desprès de la segona intersecció la nostra marxa seguirà essent en direcció S.E., tendència més cap al sud, per anar girant gradualment cap a l’est. Seguim el llit natural de la Vall del Torrent de Can Mates, sempre cap a llevant. Marques GR i blaves.

Km. 5,4 (487,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud. Creuem el torrent (normalment sec) del nervi de la vall per la qual anàvem perdent alçada de manera molt suau. Ara guanyarem alçada, també de manera molt suau. Coincidim amb les marques del GR-7, continuen havent marques blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,4 (488,8) – Passem pel costat del Mas de Ca l’Eusebi, que resta a la nostra dreta, i acte segut creuem les aigües de la Riera de Maçana. Just passat el curs del rierol neix a la nostra esquerra un brancal secundari que ignorem. Seguim per la pista principal, guanyant alçada de manera molt suau, vers al S.S.E. Al poc travessem la Plana de Cal Roig.

Km. 7,1 (489,5) – l’Escolà. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra que traspassa una mena de collet i davalla per la vall del costat, dirigint les nostres passes vers al S.E. Continuem amb les marques del GR-7, però just en aquest punt deixem les marques blaves.

Km. 7,5 (489,9) – Can Bleda. Bifurcació. En aquest indret hi ha una font i una ermita. Seguim la pista ascendent que segueix tot recte en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km 8,5 (490,9) – Obaga del Mas del Tronc. Deixem la pista per agafar un corriol ascendent, que neix a la nostra dreta en direcció sud i que puja pel mig del bosc amb forta pujada. Cartell artesanal indicador a la cruïlla, que ens informa que es l’accés al proper refugi de Mas del Tronc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7 (491,1) – Mas del Tronc. Refugi de muntanya. Seguim pujant pel corriol el mig del bosc en direcció S, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km  9,3 (491,7) – Part alta de la pujada. Anem a parar a una ample pista. Entrem de ple al Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Durant un bon tros haurem de caminar sota els gegantines torretes dels molins de vent. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 10,8 (493,2) – Anem a parar a un vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Estem al cor del parc eòlic i continuem caminant sota els enormes molins blancs. Cartell indicador. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,2 (493,6) – Bifurcació. Ignorem el brancal de surt a la nostra dreta i seguim pel vial asfaltat de la part alta del serrat en direcció a ponent. Cartell indicador.

Km. 11,8 (494,2) – Anem a parar a u nou vial asfaltat (carretera BV-1031) que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Em flanquejat prèviament el vessant sud de cim de la Còpia de Palomes, cota màxima de la Serra de Rubió.

Km. 12,2 (494,6) – Pla del Casetà. Tornem a deixar la carretera i prenem un nou vial, també asfaltat, que discorre per sota dels molins de vent i que surt a la nostra dreta també en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 12,7 (495,1) – Cartell indicador, sender que surt a la nostra esquerra i que te marques del PR. Nosaltres obviem aquest camí i seguim pel GR-7 mitjançant el vial asfaltat que es va reorientant vers a l’E.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,9 (495,3) – Creuem de manera transversal una pista, seguim tot recte pel vial asfalta vers a l’est, tendència S.E.

Km. 13,3 (495,7) – Pla del Rabasser. Tornem a creuar una pista transversal per seguir pel vial asfaltat tot recte.

Km. 13,6 (496,0) – Estem a punt de sortir del Parc eòlic de la Serra de Rubió. A la nostra dreta hi trobem construccions de les instal·lacions elèctriques del parc. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,0 (496,4) – Planes del Puig. Deixem a la nostra esquerra un vial descendent i seguim tot recte pel vial asfaltat vers a l’est. Marques del GR-7.

Km. 14,8 (497,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta (senyal de vial sense sortida) per continuar davallant de manera suau pel vial asfaltat. Val a dir que aquesta pista que obviem es l’accés a la Casa Berenguer, mas que resta a la nostra dreta i que aviat passarem pel costat.

Km. 15,6 (498,0) – Poble de Rubió. Deixem a la nostra esquerra el vial d’accés al centre d’aquest petit poble. Al poc passem per davant de l’església de Santa Maria de Rubió. Continuem davallant de manera suau vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,9 (498,3) – A l’alçada d’un revolt de la carretera, deixem la mateixa i seguim per un camí que davalla en direcció sud, tot passant pel costat del cementiri que resta a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 16,2 (498,6) – Conjunt de cases de Ca l’Alzina i Cal Tató. Una pista que ignorem se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra.

Km. 16,3 (498,7) – La pista fa un revolt i gira d’orientació, però de seguida trobem una drecera que neix a la nostra esquerra i que agafarem per davallar de manera pronunciada pel mig del bosc. Marques del GR-7.

Km. 16,5 (498,9) – Solana de Cal Tató. Anem a parar de nou a terreny asfaltat, en concret a l’esplanada que hi ha al sud del conjunt de cases que hem flanquejat. Creuem tot recte vers al S.O. i anem a la recerca d’un corriol descendent. Marques de GR-7. Cartell indicador.

Km. 16,6 (499,0) – Bifurcació de senders. Seguim el de la nostra esquerra, descendent, en direcció S.O. i amb marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,0 (499,4) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per segui per la senda principal que continua davallant de manera suau però constant vers al S.O. Al poc passem pel costat de les runes de  Can Rigolfes.  Aquest tram que estem davallant, de vegetació arbustiva i baixa, rep el nom de la Costa de Puig Grau.

Km. 17,6 (500,0) – Torrent de Marrinxes (gairebé sempre sec). El corriol mica en mica ha anat guanyant amplada fins a convertir-se en una pista. Se’ns incorpora un brancal secundari per la nostra esquerra i als pocs metres trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 17,7 (500,1) – Nou brancal que se incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte, per una pista ja ben ample, en direcció sud. Al poc deixem a la nostra dreta el mas de Cal Bertran.

Km. 18,6 (501,0) – Cal Pallerols. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9 (501,3) – Voregem el mas de Cal Codinelles deixant-lo a la nostra dreta i anem a parar a una nova pista transversal que seguirem alhora vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 19,0 (501,4) – Rasot de Codinelles. Un brancal secundari se’ns incorpora per la nostra dreta en perpendicular. L’ignorem i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-7.

Km. 19,2 (501,6) – Riera de Rubió. Creuem un vial asfaltat i seguim per un corriol que discorre paral·lel a la riera en direcció O.S.O. Marques del GR-7. Iniciem ara un tros de camí força agradable sota l’empara de la vegetació de ribera. Cartell indicador.

Km. 19,5 (501,9) – Petita zona de pícnic. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pel corriol tot recte al marge esquerra de les aigües de la riera. Marques del GR-7.

Km. 19,6 (502,0) – Anem a parar a una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Es el moment d’abandonar el corriol paral·lel a la riera i pujar per aquest nou vial.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,7 (502,1) – Drecera que neix a l’esquerra de la pista i que ens fa pujar de manera directe i accentuada per un vessant mig herbós mig boscos. Marques de GR-7. Als pocs metres trobem l’asfalt de la carretera BV-1037 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Estem al Pla de Rubió.

Km. 19,9 (502,3) – Conjunt de cases de Cal Cintarró, Cal Torre i Torredenuça. Deixem de nou l’asfalt per seguir per un camí bastant horitzontal que neix a la nostra esquerra i que orienta les nostres passes vers al sud.

Km. 20,1 (502,5) – Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal. Seguim tot recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 20,2 (502,6) – Falsa bifurcació. Tant una brancal com l’altre tornen a unir-se 100 metres endavant. Seguir les marques de GR-7 que van pel brancal inferior, o sigui, el de l’esquerra. Passem pel costat de Cal Cesc, masia propera que no divisarem al estar nosaltres dins del bosc i localitzar-se el mas en els plans situats per sobre nostre.

Km. 20,7 (503,1) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la nova pista en ascendent vers a la nostra dreta, deixant als pocs metres un brancal secundari a la nostra esquerra per continuar pujant en direcció S.O. fins dalt d’una pla, on la marxa es re orienta vers a ponent.

Km. 21,4 (503,8) – Conjunt de cases de Can Traver. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,5 (503,9) – Plans de Traver. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,8 (504,2) – Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra dreta i que comença a perdre alçada en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 21,9 (504,3) Clot del Ganxo. Travessem una pista per seguir tot recte pel corriol que perd alçada de manera decidida pel mig del bosc.

Km. 22,4 (504,8) – Creuem en transversal la carretera C-1412a. Seguim davallant pel mig del bosc vers al sud. A la part final de la baixada hi trobem el reixat de protecció de l’autovia A-2. Seguim al seu costat pel marge d’un camp de conreu, ara en direcció N.O., a la recerca del pas a nivell per sota d’aquesta important via de comunicació.

Km. 22,7 (505,1) – Túnel que ens permet creuar per sota, al costat de la Riera de l’Anoia, l’autovia A-2, marques del GR-7.

Km. 22,9 (505,3) Pont de Cal Ganxo i Hostal de Cal Ganxo. Anem a parar a l’asfalt de la carretera N-IIa, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador. El camí de Sant Jaume està indicat amb marques grogues (sageta) en el sentit de la marxa que fem nosaltres, i amb marques vermelles (també sagetes) pels que fan el camí en direcció contrària.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,1 (505,5) – En aquest punt deixem les marques del GR-7 i seguim per l’antiga carretera, avui en dia gairebé de desús pel transit de vehicles, tot recte en direcció N.O. Coincidim a partir d’ara amb el Camí de Sant Jaume. Ve un llarg tram d’asfalt, pesat, feixuc i monòton. Cartell indicador.

Km. 25,3 (507,7) – Després d’haver deixat enrere les Planes de la Joncosa, ens trobem amb l’Hostal Jorba i la seva benzinera. Seguim sense pèrdua possible per l’antiga N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 25,9 (508,3) – Passem per sota l’autovia A-2 mitjançant un túnel. Seguim per l’antiga N-IIa sempre en tendència a ponent i seguint el camí de Sant Jaume.

Km. 26,7 (509,1) – Tornem a creuar-nos amb l’autovia A-2, la qual travessarem ara gràcies a l’auxili d’un pont. Seguim per la monòtona N-IIa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 27,8 (510,2) – Abandonem momentàniament l’asfalt de la N-IIa per seguir per una ample pista que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Durant el trajecte que em coincidit amb l’antiga carretera hem deixat enrere els punts quilomètrics de 541 a 545, ambdós inclosos. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 28,0 (510,4) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta que s’endinsa en un túnel i seguim tot recte per la pista ascendent en direcció O, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas del Simó.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,6 (511,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 28,8 (511,2) – Anem a parar a un vial asfaltat ascendent que seguirem en pujada vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 28,9 (511,3) – Prenem una pista horitzontal que surt en perpendicular a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Al poc entrem dins de la població de Santa María de Camí i perdem alçada. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 29,1 (511,5) – Església de Mare de Déu del Camí. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de l’antiga N-IIa que seguirem vers a la nostra esquerra, cap a ponent. Cartell indicador i panell informatiu de l’església.

Km. 29,9 (512,3) – Després d’un tram de carretera on deixem enrere el punt quilomètric 539 i passar pel costat del mas de Cal Rosor, que resta al marge dret del vial, abandonem la carretera principal i prenem un nou vial asfaltat que surt a la nostra dreta. Cartell indicador del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (512,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al oest per la carretera secundària. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 30,5 (512,9) – Entrem dins de la població de Porquerisses que creurem e la seva integritat per la carretera secundària que es el seu eix central, sempre cap a ponent i passant pel costat de l’església de Sant Genis. Cartells indicadors a l’entrar i al sortir de la població.

Km. 30,8 (513,2) – Poc abans d’incorporar-nos de nou a la N-IIa deixem l’asfalt per seguir una pista que neix a la nostra esquerra i que discorre per una mena d’avinguda sota l’ombra dels plataners, en direcció O, tendència S.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 31,1 (513,5) – Plana del Roig. Brancal que neix a la nostra esquerra i que agafem (cartell indicador) per girar de nou als poc metres, ara vers a la nostra dreta, per seguir un corriol estret un amb un xic tancat per la vegetació i que re orienta les nostres passes vers al O i després S.O. Anem paral·lels i a tocar del riu Anoia, si be no l’arribem a creuar.

Km. 31,8 (514,2) – Deixant a la nostra esquerra el mas de Cal Foc Encès, i després d’un curt tram de pujada, tornem a coincidir amb l’antiga N-IIa, a l’alçada del mas conegut com la Quinta Forca. Seguim la carretera vers a ponent. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,0 (514,4) – Pont d’Angleçola, on hi ha una bifurcació de carreteres i una parada d’autobús. Ara seguirem un llarg tram de carretera monòton, avorrit i sempre en suau i constant pujada. Durant aquest llarg tram d’asfalt deixem enrere els punts quilomètrics 536 a 533, i construccions com l’Hostal del Violí i Cal Baiona (tots dos abandonats)

Km. 36,5 (518,9) – Coll de la Panadella. Important nus de carreteres amb serveis com hostal, restaurants i benzinera, avui en dia amb visible decadència des de la construcció de l’autovia A-2 que ha desviat la gran majoria de transit rodat de la zona.

Km. 36,8 (519,2) – Deixant la rotonda enrere i la benzinera, abandonem per fi l’asfalt i comencem a caminar per una pista que neix a la nostra esquerra i que pren direcció oest. Just a la cruïlla o a la bifurcació hi ha la construcció relativament nova de l’església de la Mare de Déu del Bon Viatge. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,0 (519,4) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,2 (519,6) – Pla de la Torre. Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.  Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 37,4 (519,8) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest.

Km. 38,5 (520,9) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’oest. Passem pel costat de la Font de Josefa. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 39,2 (521,6) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O. Estem en una mena de vall molt oberta que justament es coneguda com La Vall.

Km. 39,3 (521,7) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers al S.O.

Km. 40,0 (522,4) – Anem a parar a la carretera LV-2032, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,1 (522,5) – Pista de terra que neix a la nostra dreta i que ignorem per continuar per l’asfalt de la carretera vers a l’oest i al poc, de nou, vers al N.O.

Km. 40,4 (522,8) – Lo Colomer. Mas granja que deixem a la nostra esquerra (brancal d’accés que ignorem) per seguir tot recte per la carretera vers al N.O.

Km. 41,2 (523,6) – Poble de Pallerols i església de Sant Jaume de Pallerols. Plaça amb font. Creuem el poble i seguim per la carretera LV-2032 vers al N.O. Creuem les Planes de riu Ondara. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 42,7 (525,1) – Creuem el poble de Sant Antolí i Vilanova, on trobem l’església de santa Maria. Seguim tot recte per la carretera que es l’artèria principal del poble. Cartells indicador a l’entrada i a la sortida de la població.

Km. 43,5 (525,9) – Població dels Hostalets. Església de Sant Jordi. Creuem la població pel centre seguint el eix central (que ja no es la carretera LV-2032) vers al N.O. Cartells indicadors. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 43,6 (526,0) – Anem a parar a un nou vial perpendicular, que es la carretera L-203, que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O. Cartell indicador.

Km. 43,9 (536,3) – Riu Ondara. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 44,4 (526,5) – Mas del Molí. Pista que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Marques grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 44,9 (527,3) – Els Ergullols, pista que surt a la nostra esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,0 (528,4) – Sant Pere d’Arquells. Creuem la població pel carrer de Sant Pere, deixant a la nostra dreta l’esglèsia.

Km. 46,1 (528,5) – Oratori. Trifurcació. Malgrat que a la cruïlla hi ha un cartell indicador que ens informa que hem de seguir recte per una pista asfaltada per seguir el camí de Sant Jaume, nosaltres anirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O, abandonant l’asfalt. De fet aquí neixen dos variants, ja que totes dues tenen les seves marques i els seus rètols indicadors. Nosaltres optarem per la que va per sobre de la serra situada més al sud.

Km. 46,2 (528,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció . Cartell indicador. Marques grogues del camí de Sant Jaume. La pista inicia una llarga i constant pujada vers al  S.O.

Km. 46,7 (529,1) – Falsa bifurcació, ja que en realitat es tracta d’una drecera. Pujarem seguint la pista principal, o sigui vers a la nostra esquerra, i dibuixant el revolt que fa la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 46,9 (529,3) – Tossal dels Avellaners. Ja estem dalt del cordal. Unió de pistes. Coincidim, a partir d’aquest punt, amb les  marques del GR-171. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 47,1  (529,5) – Corral del Monjo. Oratori – ermita. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume.

Km. 47,2 (530,0) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 48,0 (530,4) – Bosc del Corral. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques del GR-171 i sagetes grogues del camí de Sant Jaume. Iniciem un tram de baixada, endinsant-nos en una mena de vall molt ample.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,2 (531,6) – Pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a la dreta en direcció nord.

Km. 49,3 (531,7) – Revolt i nova bifurcació. Obviem el brancal que surt a al nostra dreta i re orientem les nostres passes vers al O.N.O. tram molt planer. Marques del GR-171. Seguim una mena de vall molt oberta, es una zona coneguda com el Montpaó.

Km. 50,6 (533,0) – Mas Cremat. Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim tot recte vers al N.O. Marques del GR-171.

Km. 50,8 (533,2) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte. Cartell indicador. Al poc passem pel costat de l’oratori de la Mare de Déu del Pilar, indret on la pista fa un revolt i re orienta les nostres passes vers al N.E. Cervera ja es ben a prop i visible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,3 (533,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte. Cartell indicador. Marques del GR-171.

Km. 51,4 (533,8) – Les Sorts del Massot. Nus de pistes. Agafem el brancal de la nostra dreta i creuem el riu d’Ondara. Iniciem un tram de pujada en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,7 (534,1) – entrant pel barri de Sant Francesc, ja hi som als carrers de la població de Cervera. Pugem en direcció nord i després oest per la forta pujada del carrer de Sant Francesc per endinsar-nos en el laberíntic casc antic de la població seguint la successió de carrer Nou, carrer Costa de Grimau i carrer de Sant Bernat, per anar a parar a la plaça de l’Ajuntament.

Km 52,4 (534,8) – Església de Santa Maria de Cervera. Seguim ara el carrer Major en direcció nord, passant per la Plaça de Santa Anna i seguint pel carrer de Santa Anna.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2 (535,6) – Universitat de Cervera, amb la seva plaça homònima, punt final d’aquest vuitè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/prats-del-rei-cervera-41158142

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM CARDONA – PRATS DEL REI

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0 (429,7) – Essent a la plaça de la Fira, al centre del poble de Cardona, entre l’ajuntament i l’església de Sant Miquel, davallem per unes escales metàl·liques situades al marge sud de la plaça i que ens faciliten l’accés a la carretera BV 3001 situada per sota nostre.

Km. 0,3 (430,0) – Una vegada a la carretera la creuem i ens situem al costat del camp de futbol. Seguim pel vial asfaltat o carrer paral·lel al camp de futbol (que no es la carretera que ja haurem creuat) i que ens permet sortir definitivament de la població caminant en direcció S, tendència S.O. El vial rep el nom de la carretera de la Mina Nieves. Marques del GR-3

Km. 1,1 (430,8) – Estem davant de l’entrada al Parc de les Mines de Sal de Cardona. Final del vial asfaltat. Seguim per la pista que surt a la nostra esquerra i que voreja pel costat del tancat del Parc de les Mines, en direcció S.-S.O.

Km. 1,6 (431,1) – Ja em donat l’esquena al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Una pista se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció S.O. Tram planer. Al poc veurem que la pista mort en un tancat, girem vers a la nostra esquerra per un corriol i coincidim amb un camí mes estret que seguirem cap a la dreta, alhora també en direcció S.O. Marques del GR-3

Km. 1,7 (431,4) – Bifurcació. Seguim el camí ample de la nostra esquerra, en suau pujada. Mica en mica es va transformant en pista. Marques del GR-3

Km. 1,8 (431,5) – Deixem la pista i prenen un corriol que neix a la nostra dreta i que travessa una zona de camps. Marques del GR-3. A l’altre costat del prat el corriol, ben marcat, comença a guanyar alçada en direcció S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,1 (431,8) – Anem a parar a una pista perpendicular a l’alçada d’una torreta. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 2,5 (432,2) – Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i seguim per terreny en suau pujada vers al O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 2,7 (432,4) – Unió de pistes. Seguim per la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció sud. Cartell indicador a la cruïlla. Petita bassa a la nostra dreta. Davant nostre divisem el mas de Bolsegura.

Km. 3,3 (433,0) – Creuem una pista transversal. Cartell indicador. Seguim cap al sud tot recte per la pista central.

Km. 3,6 (433,3) – Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra i que es l’accés a Can Prat. Seguim recte vers al sud resseguint un revolt que ens re orienta vers a l’oest.

Km. 3,9 (433,6) – Pla de Santa Cecilia. Brancal que surt a la nostra esquerra, que es l’accés a l’ermita de Santa Cecilia i que obviem per seguir en direcció sud. Terreny planer. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,7 (434,4) – Creem una pista transversal i deixem un segon brancal a la nostra esquerra, passem pel costat de mas de Capdeboc que resta a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi ha una hípica. Seguim tot recte vers al S.E., tendència est, en suau baixada. Marques del GR-3.

Km. 5,3 (435,0) – Bifurcació que surt vers a la nostra dreta in que obviem per seguir tot recte en direcció E.-S.E.

Km. 5,6 (435,3) – Cruïlla de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 5,8 (435,5) – Sant Martí de Fontelles. Ens trobem amb una nova pista que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que seguirem en direcció S.O. Tram bastant planer. Marques del GR-3

Km. 5,9 (435,6) – Bifurcació. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir la marxa en direcció S.O. Estem dalt de l’anomenat Serrat de Vallbona.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,7 (436,4) – Una pista secundària que ignorem se’ns incorpora per l’esquena en diagonal per l’esquerra. Seguim en direcció sud.

Km. 7,5 (437,2) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3. Perdem alçada de manera gradual en direcció S.E.

Km. 8,4 (438,1) – Deixem la pista que seguim un corriol descendent que neix a la nostra dreta i que es una drecera.

Km. 8,5 (438,2) – Ens retrobem de nou amb la pista. Estem en les proximitats del mas de Vallbona.

Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 8,8 (438,5) – Bifurcació de pistes. Fem el revolt i seguim vers a la nostra esquerra. Als pocs metres una nova drecera que ens permet perdre alçada tallant de nou la pista i que seguirem vers a la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 9,0 (438,7) – Pla de la Paret. Creuem el llit normalment eixut del Torrent de Can Felix. A partir d’aquest punt comencem de nou un tram de pujada pel mig del bosc anomenat l’Obaga de l’Horta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,2 (438,9) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc. Marques del GR-3.

Km. 9,3 (439,0) – Pista secundària que surt a la nostra esquerra i que obviem. Continuem guanyant alçada pel mig del bosc, ara en tendència est i de manera força més suau. Marques del GR-3.

Km. 9,9 (439,6) – Pista que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte vers a l’est en suau pujada.

Km. 10,3 (440,0) – Cruïlla de pistes. Seguim en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Marques del GR-3.

Km. 11,0 (440,7). Estem al costat del Sant Andreu de l’Horta. La pista descriu un marcat revolt que voreja la finca, obviant un brancal secundari que neix a la nostra esquerra i re orientant les nostres passes vers al sud. El paisatge canvia de manera radical al passar de transitar pel mig del bosc al fer-ho per plans oberts amb amples vistes panoràmiques.

Km. 11,5 (441,2) – Plans de l’Horta. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

Km. 11,6 (441,3) – Pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que obviem per seguir tot recte en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,4 (442,1) – Bifurcació que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est. Als pocs metres passem pel costat del Mas de Serramorena. Marques del GR-3. Entrem en un tram amb el paviment asfaltat

Km. 12,7 (442,3) – Pla de Cal Fèlix. 602 metres. Deixem el brancal asfaltat a l’alçada d’un revolt i prenem una pista que surt a la dreta en direcció N.O.. Passem pel costat d’un dipòsits que resten a la nostra esquerra.

Km. 13,0 (442,7) – Creuem una pista de manera transversal amb un doble brancal paral·lel a la nostra esquerra. Seguim recte en direcció N.O. Marques del GR-3. Ara estem travessant el Pla del Rovellons, poblat de bosc de pineda.

Km. 13,9 (443,6)– esglesiola de Sant Martí de la Serra, a tocar de la pista, en mig del bosc, a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc passem pel costat del Mas de Claret de la Serra, que també resta a la nostra esquerra. Seguim per l’ample pista, sense pèrdua possible, vers al N.O. Marques del GR-3.

Km. 14,4 (444,1) – Cruïlla de pistes. Agafem el brancal de la nostra esquerra i comencem a davallar vers al S.O. Tram on hi ha indicis de que el bosc va ser afectat per incendis. Marques del GR-3.

Km. 14,8 (444,5) – Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar perdent alçada en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,3 (445,0) – Bosc de la Font de la Roca (afectat per incendis) Anem a parar a una pista perpendicular, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada. Marques del GR-3.

Km. 15,7 (445,4) – Nova fusió de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S.E. per la pista principal.

Km. 15,8 (445,5) – Pla de la Caseta. Conjunt de cases que caldrà vorejar deixant-les a la nostra dreta i dibuixant un revolt. Trobem una primera bifurcació a la nostra esquerra que obviem.

Km. 16,0 (445,7) – Segona bifurcació que també obviem per continuar vorejant el conjunt de cases, ara en direcció O.N.O.

Km. 16,2 (445,9) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, dibuixant una mena de revolt i orientant les nostres passes, gradualment, vers al S.O. i després S.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,4 (446,1) – Nova pista que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud. Marques del GR-3. Comencem la travessia de l’anomenat Pla de Santa Susanna.

Km. 17,0 (446,7) – Neix una pista vers a la nostra esquerra que obviem. Seguim tot recte vers al sud. De nou comencem a prendre alçada de manera suau però gradual.

Km. 17,1 (446,8) – Nova pista que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir prenent alçada vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 17,2 (446,9) – Una pista en desús se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4 (447,1) – Una pista se’ns incorpora per la dreta. Continuem perdent alçada i descrivint un marcat revolt que ens fa canviar radicalment de direcció, re orientant-nos vers a l’oest. Voregem el gran mas el Molí de Saló.

Km. 18,1 (447,8) – Creuem la Riera de Saló, normalment eixuta. Seguim per la pista. Marques del GR-3.

Km. 18,2 (447,9) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,3 (448,0) – Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que obviem per continuar guanyant alçada vers a l’oest.

Km. 18,4 (448,1) – Un corriol neix a la nostra esquerra en direcció S.O. agafem aquests camí ascendent. Marques del GR-3.

Km. 18,9 (448,6) – Anem a parar al petit poblet de Saló, conjunt de cases que majoritàriament resten a la nostra dreta. Creuem la carretera BV-3002, però enlloc de continuar recte per la pista situada enfront nostre, seguim l’asfalt uns pocs metres vers a l’esquerra i torbarem un corriol ascendent que puja pel mig del bosc en direcció S.E. Passem pel costat de la Font del Saló. Cartell indicador. Seguim aquesta nova, marcada i estreta senda amb marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 19,4 (449,1) – Creuem una pista de manera transversal. Continuem pujant, ja de manera més suau, vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 19,8 (449,5) – Pla de Plaixats. Part alta de la pujada. Creuem una pista de manera transversal i anem a parar al ben mig d’una zona de conreus. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 que van pel marge dels conreus, descrivint una mena d’arc i re orientant les nostres passes vers al S.O. Deixem a la nostra dreta els Camps Davant Saló, presidits per unes construccions. Una vegada que hem vorejat la zona de conreus el camí torna a dibuixar-se de manera clara i ens duu sense pèrdua possible vers al S.O.

Km. 20,8 (450,5) – Bosc de la Vena. Unió de pistes, seguim tot recte vers al O.S.O. tornant a guanyar alçada. A la nostra esquerra divisem una enorme figuera.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 21,6 (451,3) – Plana de la Vena. Estem a la part alta d’una mena de cordal. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 21,8 (451,5) – Bifurcació. Seguim tot recte ignorant la pista que surt a la nostra esquerra. Tornem a iniciar un nou tram de baixada.

Km. 21,9 (451,6) – Deixem la pista i prenem un corriol que s’endinsa pel mig del bosc, perdent alçada vers al S.E. Marques del GR-3. Atenció, algun tram amb la vegetació una mica tancada, malgrat que el camí es fàcil de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,1 (451,8) – Creuem una petita zona de camps, just pel mig. Una estaca situada a l’altra banda del plans ens servirà de referència. Continuem perdent alçada per un corriol una mica tancat, on caldria una bona desbrossada. Marques del GR-3.

Km. 22,3 (452,0) – Anem a parar a una pista descendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 22,6 (452,3) – Unió de pistes. Abandonem totes dues i seguim tot recte per un corriol descendent que fa drecera. Marques del GR-3.

Km. 22,7 (452,4) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest per trobar-nos als pocs metres amb una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,8 (452,5) – Riera de Coaner. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,1 (452,8) – Dalt de la pujada hi trobem el conjunt de cases de Claret de Cavallers, alguna d’elles en runes, i amb l’església de Sant Pere a la part alta. Conjunt un tant fantasmagòric perdut en mig del no res. Seguim la pista, ara en sentit descendent i vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 23,5 (453,2) – Mas de Cal Fuster, el qual passem a tocar vorejant-lo pel seu costat nord, Seguim la pista ascendent vers al S.E. Marques del GR-3.

Km. 23,7 (453,4) – Anem a parar a una nova pista ascendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O. Al poc passem pel costat de la boca d’una mina que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,8 (453,5) – Brancal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

Km. 24,5 (454,2)  – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al sud.

Km. 25,1 (454,8) – Una pista en desús surt a la nostra esquerra en diagonal, seguim tot recte donant l’esquena a aquesta bifurcació secundària.

Km. 25,2 (454,9) – Torrent del Codony (normalment sec) Fem un revolt i canviem radicalment de direcció, re orientant les nostres passes vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 25,4 (455,1) – Passem pel costat del Mas de Cal Codony que resta a tocar a la nostra dreta. Seguim la pista, ara vers al S.O., iniciant un nou tram de pujada, al principi bastant suau. La pista descriu alguna ziga zaga a mida que guanya alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0 (455,7) – Deixem la pista i agafem un camí que puja directament pel bosc en direcció sud. Pujada monòtona i un pel feixuga. Marques del GR-3.

Km. 27,1 (456,8) – Pla del Ras. Final de la forta pujada. Anem a parar a una nova pista que seguirem tot recte vers al S.O., ignorant el brancal de la nostra dreta. Marques del GR-3.

Km. 27,3 (457,1) – Unió de pistes. Deixem dos brancals a la nostra dreta, al primer del qual li donarem l’esquena, i seguirem tot recte vers al sud. Marques del GR-3.

Km. 27,6 (457,3) – Serra de Castelltallat, alçada 870 metres. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Al poc passem pel mig del conjunt de cases de Can Ferrer.

FOTO PAKO CRESTAS

Km 28,2 (457,9) – Bifurcació de carreteres. En aquest punt deixem el GR-3 (que segueix en direcció sud) i continuem vers a l’oest, tendència S.O. pel vial asfaltat. A partir d’aquest punt seguim el PR C-77. Cartell indicador.

Km. 28,6 (458,3) – Coma de Cal Pons. Ignorem uns pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra, per continuar tot recte pel vial asfaltat vers a ponent.

Km. 29,0 (458,7) – Creu Grossa. Estem en una mena de coll. Seguim pel vial asfaltat que va per la part alta del cordal, sempre vers a ponent. Marques del PR C-77. Cartell indicador.

Km. 29,3 (459,0) – Deixem l’asfalt i seguim per la pista que segueix tot recte per la part alta de la carena en direcció O.S.O. La pista asfaltada quedarà dons a la nostra esquerra. Marques del PR C-77. Cartell indicador. Al poc passem a prop del mas de Can Genis, que no veurem al quedar just a tocar però a l’altre banda de la carena.

Km. 29,6 (459,3) – Brancal que surt en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem per dalt del Turó de Goberna, alçada 917 metres. Marques del PR C-77.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,2 (459,9) – brancal secundari que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 30,3 (460,0) – Bifurcació. En aquest punt deixem les marques del PR C-77 que segueixen per la pista de la nostra dreta. Cartell indicador. Seguim tot recte per la part alta del cordal en direcció oest. Seguim un tram bastant planer per començar mes tard a perdre alçada de manera suau però constant.

Km. 31,0 (460,7) – Serrat del Pal. 912 metres. Pista en desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal, sempre vers a l’oest. Aquest tram intermedi no te cap marca de pintura.

Km. 34,1 (463,8) – Final del Serrat. Anem a parar a una pista transversal a l’alçada d’un marcat revolt, ens retrobem amb les marques del GR, en concret del GR-7. Seguim vers a la nostra esquerra davallant en diagonal pel mig d’un vessant orientat al sud, encarrilant les nostres passes vers a l’E.S.E.

Km. 34,8 (464,5) –Coll de Trilla. 831 metres. Bifurcació. Seguim recte per la pista que continua perdent alçada vers a l’E.S.E. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,9 (464,6) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta. Marques del GR-7. Al poc passem pel costat de la Font de Restaculs que sovint està eixuta.

Km. 35,4 (465,1) – Brancal que neix a la nostra dreta i que ignorem, al igual que farem en un segon brancal bastant immediat, però que surt vers a la nostra esquerra. En tots dos casos seguim recte vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 35,9 (465,6) – Pla de la Casa Nova. Creuem de manera transversal una pista que present un doble brancal paral·lel al marge esquerra.  A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada.

Km. 36,5 (466,2) – Creuem novament una pista transversal, deixant primer un brancal a la nostra esquerra i acte seguit a la nostra dreta. Continuem guanyant alçada en direcció sud. Marques del GR-7.

Km. 37,2 (466,9) – Coll del Castell. 806 metres. La fortificació, propera i ben visible, resta dalt d’un turó a la nostra esquerra (Turó de Boixadors, coronat pel castell homònim). Unió de pistes. Cartell indicador. Nosaltres continuem vers al sud. Marques del GR-7. A partir d’aquest punt tornem a perdre alçada. Davallem ara per l’anomenat Bosc de Gironella.

Km. 38,0 (467,7) – Brancal secundari que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

Km. 38,1 (467,8) – Anem a parar a un pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, perdent també alçada de manera molt mes suau. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,3 (468,0) – Nou brancal per la dreta que ignorem per continuar davallant per la pista encarada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 38,5 (468,2) – Cal Gironella. Mas que resta a la nostra dreta. Seguim per l’ample pista tot recte vers al sud.

Km. 38,9 (468,6) – Creuem un vial asfaltat i seguim davallant recte vers al sud per una pista de terra. Marques del GR-7. Cartell indicador. Tot seguit passem per l’anomenada Solana de les Feixes.

Km. 39,5 (469,2) – Arribem a una pista que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra per anar a parar una pista ben ample que seguirem vers al S.-S.O. Marques del GR-7.

Km. 40,1 (469,8) – Obaga de Gotzems. Brancal secundari que neix vers a la nostra esquerra i que ignorem per continuar per l’ample pista vers al sud, tendència S.O.

Km. 40,2 (469,9) – Brancal secundari que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,3 (470,0) – Dos nous brancals secundaris que neixen a la nostra esquerra, el primer a menys de 50 metres del segon, i que ignorem per seguir vers al sud per la pista principal. Marques del GR-7.

Km. 40,6 (470,3) – Torre de Can Ponça i estació de tren de Seguers – Sant Pere Sallavinera. Comencem amb l’asfalt. Cartell indicador. Seguim la carretera BV 3501 vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 41,4 (471,1) – Passem per un túnel per sota de la autovia C-25, seguim per la carretera asfaltada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 41,8 (471,5) – Unió de carreteres. Rètol indicador. Anem a parar a la carretera N-141b. Ala cruïlla tenim davant el mas de Cal Francisco de Prat. Seguim per l’asfalt de la nova carretera vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 42,4. (472,1) – Deixem la carretera N-141b i agafem un vial també asfaltat vers a la nostra esquerra que ens duu a la propera població de Sant Pere Sallavinera.

Km 42,6 (472,3) – Pont sobre la Riera de Sant Pere. Anem a parar a la carretera BV-1033. Deixem momentàniament les marques del GR-7 i pugem a la plaça principal del poble on trobem l’església de Sant Pere. Davallem per carrerons vers a l’est per retrobar de nou les marques del GR-7 i el vial que, ara en direcció sud, ens farà sortir de la petita població.

Km. 42,9 (472,6) – Casa de l’Iquero i Granja de l’Iquero. Bifurcació. Seguim el vial asfaltat (carretera BV-1033) vers a la nostra esquerra. Acte seguit passem pel costat de altres masos com Cal Mingo i Ca la Muda.

Km. 43,3 () – Cal Soler. Nova bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 43,6 (473,3) – Cal Mosso i Cal Pagès. Final de l’asfalt. Seguim per l’ample pista de terra en direcció E.-S.E.

Km. 44,0 (473,7) – La Querosa. Nus de pistes. Vers a la nostra esquerra surten també marques de GR amb un indicador que ens informe que porten cap a Sapera. Nosaltres continuarem vers al sud deixant a la nostra dreta un brancal i dos mes a la nostra esquerra. Continuem seguint les marques de GR-7. Tram bastant planer amb alguna zona de suau pujada.

Km. 44,2 (473,9) – Bosc d’en Miquel. Obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra.

Km. 44,6 (474,3) – Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per l’asfalt en direcció est i després sud (revolt).

Km. 44,9 (474,6) – Deixem de seguida l’asfalt per continuar per una ample pista de terra que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 45,1 (474,8) – Estem sota el veïnat de Seguers. Cap a la nostra esquerra neix un camí que ens duu a la necròpolis de Seguers. Plafó informatiu. Seguim per la pista principal que va per la part baixa d’una mena de vall, vers al S.E. Marques del GR-7.

Km. 45,5 (475,2) – Deixem l’ample pista i el GR-7 i ens desviem per una pista secundària que neix a la nostra dreta al costat d’una zona de conreus. Atenció, resulta força fàcil passar-se de llarg d’aquest trencall si no anem atents. No hi ha cap rètol indicador. Creuem Reguer de Sanç i encaminem la pujada mitjançant ziga zagues i pendent constant per l’anomenada Obaga de Cal Butzems, en conjunt anant en direcció sud. La pista es força evident i els possibles trencalls que presenta a la part baixa estan tant en desús que ja no cal tenir-los en consideració.

Km. 46,9 (476,6) – Plana Nova. Ja en una zona més planera hi trobem una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest.

Km. 47,0 (476,7) – bastant a prop de l’anterior trencall trobem aquest segon que ens torna a fer canviar la direcció de la marxa, en concret vers al sud, tot seguint el trencall de la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 47,7 (477,4) – Obaga del Cuiner. Deixem la pista ample i seguim vers a la nostra esquerra per un trencall secundari, en direcció sud.

Km. 48,0 (477,7) – Travessem una zona de camps. Deixem a la nostra esquerra un brancal que es l’accés a Cal Pepa, mas que resta més al sud nostre. Nosaltres ara seguim les nostres passes en direcció oest.

Km. 48,3 (478,0) – Serra de les Marietes. Brancal que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. La pista descriu un revolt, passem per un indret conegut com el Tros del Jepa.

Km. 48,9 (478,6) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Travessem el Pla de Puigfarner on la vegetació presenta restes d’antics incendis.

Km. 49,4 (479,1) – Deixem de nou l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix a la nostra dreta i que ens duu en direcció N.O. i després més cap a l’oest. Vegetació amb restes d’incendis.

Km. 50,4 (480,1) – Mas de Puigfarner. Granja completament envoltada d’una tanca metàl·lica que no permet l’entrada. Haurem de deixar momentàniament la pista i seguir pel marge dels conreus situats al marge esquerra de la construcció. No hi ha camí. Una vegada haguem deixat enrere el mas tornem a pujar per pendents de terra i pedra per retrobar la pista.

Km. 51,3 (481,0) – Prat del Grau. Travessem una pista transversal, seguint tot recte en direcció S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 51,6 (481,3) – Plana Gran. Obviem un brancal que neix a la nostra esquerra. Aquí coincidim amb la ruta circular al voltant de Prats de Rei que recorda la batalla de l’any 1711.

Km. 51,8 (481,5) – Can Mensa. Deixem enrere la construcció i trobem una nova bifurcació vers a la dreta que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km. 52,0 (481,7) – Travessem la carretera BV-1301 i seguim recte vers al sud, seguint les indicacions (estaques) del circuit de la batalla de Prats del Rei.

Km. 52,7 (482,4) – Torre de la Manresana, 662 metres, a les proximitat de Prats de Rei. Símbol de la resistència a la batalla del 1711. Punt final del present tram (el setè) dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cardona-a-prats-de-rei-41156370

FOTO PAKO CRESTAS