Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany fent la que serà la nostra darrera sortida amb GRUP OBERT amb la participació meva com a dissenyadors de la ruta d’aquest estiu. En aquesta ocasió obrim sortida del 1 al 3 de setembre per fer la versió mès oriental del nou trekking Pirisud Inèdit. RECORDEU QUE LA MEVA PARTICIPACIÓ COM A DISSENYADOR DE LA RUTA NO COMPORTA CAP COST AFEGIT A LA MATEIXA
Una excusa perfecte per gaudir del final de l’estiu, al cor del Pirineu català, a cavall entre les Valls d’Àssua i Vall Fosca.
El planning es el següent:
1 de setembre, inici ruta a Estany Sallent. Travesia Estany Gento – Montsent Pallars ó Mainera – Llessui (nit a Llessui).
2 de setembre – Travessia Llessui – Capdella passant pel Coll de Triador, posible pujada a la Turó de la Cometa (dependent de la meteo). Nit al Refugi Tacita.
3 de setembre: Refugi Tacita a Estany Sallent passant pels Estanys de la Capcelera de la Vall Fosca. Final de la travesia.
El preu es de 145,00 euros i inclou:
Pernocta amb sopar i esmorzar a Llessui
Pernocta amb sopar i esmorzar a Hotel Montseny
Assistència de Pako Crestas, dissenyador de la nova ruta
Samarreta propia de la ruta
Neck Tube (mocador de coll) de la col.lecció Pako Crestas
Casa Rogel és una antiga casona de pedra dedicada al turisme rural i situada en una zona natural on gaudir de la relaxació.
L’allotjament es troba situat a la població de Llessui, província de Lleida, per la zona d’Aigüestortes. Llessui és una localitat situada a la comarca de Pallars Sobirà a la província de Lleida a una altitud de 1.417 metres i compta amb una població de 113 habitants.
Disposa de: Microones, rentadora, Rentaplats, TV, … entre una altra sèrie de comoditats.
Es pot realitzar en els seus voltants, activitats de: Senderisme, … entre altres coses.
========
REFUGI TACITA
El refugi Tacita és un refugi de muntanya situat als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i St.Maurici, a la Central de Capdella (Vall Fosca).
Envoltat de muntanyes i indrets insòlits, des del nostres allotjament et convidem a gaudir de la natura, l’esport, la cultura i l’aventura de la manera més confortable i econòmica al mateix temps. La Vall Fosca és un indret únic on podràs gaudir de la natura i la muntanya en estat pur. t’hi esperem?
=======
CASA BATLLE – LES ESGLÉSIES (VALL DE MANYANET)
Al cor de la vall del riu Bòssia, una de les més verges de Pirineu, i a peu de les extraordinàries muntanyes de Llevata, amb la Pica de Cerví de 2.753 m d’altitud, es troba el poble de les Esglésies, envoltat pel riu Bòssia i el barranc de Sentís. Un paisatge encantador enmig d’un entorn de particular bellesa on trobareu la tranquil·litat i la pau típiques d’un poble de Pirineu.
Casa Batlle és la més antiga de la vila de les Esglésies i el seu origen es remunta a el segle XVI quan dos germans procedents d’un castell, anomenat Castell Germà situat a sobre d’una gran roca i del seu antic poble situat sota la roca del castell i anomenat Perpinyà (encara que es en poden visitar les ruïnes), decideixen traslladar-se a la recerca de millors i fèrtils terres i fundar el poble de les Esglésies.
========
CASA XEP – TAÜLL
Casa Xep està situada a la plaça del poble davant de l’església romànica de Santa Maria del s. XII que juntament amb Sant Climent de Taüll i totes les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Casa Xep és una casa restaurada i rehabilitada com a residència casa de pagès, conservant el seu encant i decoració rústica de la casa d’alta muntanya. En el seu interior la fusta és el material que s’imposa. Consta de cinc habitacions, de les quals quatre són dobles i una triple. Disposa de tres banys d’ús compartit per a les cinc habitacions i una cuina amb sala d’estar en la qual hi ha sofà, televisió i llar de foc. En tots aquests serveis els clients tindran lliure accès. Servei de guia d’alta muntanya. www.oriolbaro.com
======
REFUGI COLOMINA
L’edifici del refugi Colomina va ser construït a la riba de l’estany de el mateix nom a 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. Acabades les obres de la zona lacustre de la Vall Fosca, la companyia FECSA -actualment Endesa- va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que el va inaugurar com a allotjament muntanyós 1973. Posteriorment, el 1985, la Federació hi ha realitzar una completa reforma per adaptar-lo a les necessitats dels excursionistes que cada vegada visitaven amb més assiduïtat al sector meridional de Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El 2011 es va inaugurar la darrera reforma, que va consistir en la construcció d’un annex que a l’estiu funciona com a zona de motxilles i que en absència de guarda es converteix en el refugi lliure. Amb l’ampliació realitzada aquest 2017 el refugi ha augmentat considerablement en comoditat i espai, tant per als usuaris com per als guardes, ja que s’ha ampliat l’espai de la cuina i el menjador. El nombre de dutxes i lavabos també ha augmentat, adequant-se així a les necessitats reals de l’refugi, que havien quedat desfasades. A la planta superior s’han ampliat els dormitoris, amb l’objectiu de tenir una major amplitud d’espai i també s’ha reformat l’escala interior per millorar les condicions d’ús i de seguretat dels excursionistes. Zona amb multitud de possibilitats excursionistes tant a l’estiu -entre les que es troba la popular travessa Carros de Foc com a l’hivern, amb l’esquí de muntanya. Pel refugi també passa el GR 11.20, una de les variants de la senda de gran recorregut transpirinenc.
Amb l’afany de posar en marxa nous trekking circulars per tota la geografia catalana i aprofitant trams del nostre Pirineu pocs coneguts pels excursionistes, vàrem celebrar a mitjans d’aquest mes de juliol, en concret del 14 al 16, la que va ser la 1a edició del que hem anomenat PIRISUD INÈDIT OCCIDENTAL. De tant sols tres dies i que discorre per les valls Fosca, Manyanet i Taüll.
FOTO PAKO CRESTAS
Vàrem arribar al refugi Tacita amb una previsió de temps bastant dolenta pels següents 2 dies, però que a darrera hora semblava que no havia de ser tant catastròfica. Com el primer dia havíem de pujar al cim i fer carena (hi ha possibilitat d’evitar-ho), varem fer el possible per arribar dalt de tot abans de les pluges.
FOTO PAKO CRESTAS
Ja sortirem amb un cel ben ennuvolat i malgrat que al principi de la sortida de sol semblava que el cel es volgués obrir, la veritat es que a les proximitats del cim la boira estava ben enganxada. Varem anar tirant de GPS i intuïció per pujar fins dalt de Tossal Llarg o els Tres Pessons.
FOTO PAKO CRESTAS
Com era d’esperar no vàrem trobar a ningú en tota la pujada. La vall es bastant encisadora, amb un bonic contrast entre la part inicial pel mig del bosc i la final amb terreny obert de rasos. Llàstima que els esquelets de les instal·lacions del que havia de ser una nova pista d’esquí, projecte avui en dia abandonat des de fa mès d’una dècada, hagin embrutat les zones altes. Com a espècie humana no tenim remei …
FOTO PAKO CRESTAS
Una vegada dalt del cim respiro tranquil. La baixada es visualitza be i sembla que la pluja continua respectant-nos decidida a no arribar encara. Gaudim d’una llarga i espectacular baixada per un llom infinit. A la part baixa entrem en un bosc antic, encisat … sembla que a qualsevol racó ens hagi de sortir un follet.
FOTO PAKO CRESTAS
La tempesta brama ja quan arribem al coll per sota la Serra de Plandestàs, on ja anem caminant per pista. Cau una forta calamarsada que ens obliga a resguardar-nos sota un bons pins i desprès transforma la pista en una mena de petit riu. Arribem a los Avellanos amb el cel ja obrint-se. La calma que sempre ve (o gairebé sempre) desprès de la tempesta.
FOTO PAKO CRESTAS
D’Avellanos al poble de les Iglesias fem encara un xic de drecera per camps i bosc i desprès ja una llarga pista asfaltada. En aquest indret, malgrat ser transitable per vehicles, tampoc veiem a ningú. Nomès una veïna del poble quasi abandonat de Avellanos ens comenta que el camí pel qual volem baixar fa molts anys que ningú el transita. Però quan veu que jo hi continuo baixant torna a fer un comentari que, com a mínim, ens sembla curiós. Diu “… no se, però aquell home (referint-se a mi) te molt clar que va baixant, s’ho deu conèixer prou … ja deu saber on va”. Per suposat era la primera vegada que hi passava.
FOTO PAKO CRESTAS
Al poble de les Iglesias (que nomès te una d’església) gaudim d’una molt bona estada a Casa Batlle, una casa rural que es un veritable museu. La Pepita ens parla de la ruta del Cinquè Llac, amb la qual al dia següent compartim trajecte comú fins a la Collada de Sant Pere al Prat de l’Hort.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia, també núvol però sense pluja (per sort) presenta tres parts ben diferenciades. La primera que va per pobles com Sentis (amb el seu Raval), Sas i Erta, passant també per l’ermita del Sant Quiri dalt d’un bonic tossal panoràmic. Els dos darrers pobles, molt ben conservats, deuen ser dels pocs pobles de Catalunya on encara no arriba la carretera asfaltada. L’accés es per una llarguíssima pista de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon tram de la jornada es la pujada vers a la Coma del Port d’Erta passant per sota l’imponent cim de la Pica de Cerví. Pugem per un antic camí ramader completament en desús i anem a parar a una alta coma on hi tenim el paisatge mès d’alta muntanya de la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
De fet es pot pujar la Pica de Cerví com activitat complementaria en aquest segon dia de travessa, però nosaltres ho varem descartar per culpa del temps incert. Malgrat anar tota l’estona per la boira, varem gaudir també de les zones altes amb imatges mig fantasmagòriques, les muntanyes que semblaven entreveure’s i els bonics salts d’aigua de la zona alta de la Coma.
FOTO PAKO CRESTAS
La tercera part de la jornada es la baixada vers a Taüll, primer per les pistes i desprès per la Vall, vers a aquets poble que es un dels indrets mès fotogènics del nostre Pirineu amb la inimitable església romànica de Sant Climent. Patrimoni de la Humanitat. Visita obligada.
FOTO PAKO CRESTAS
Gaudim del merescut descans a la cas rural de Cal Xep. Descansem, ens hidratem, i gaudim del sopar i de una bona vetllada. Demà la jornada es mès curta, ja em fet el mès dur de la travessia i la previsió del temps es boníssima, o sigui que tenim la sensació que la ruta ja la tenim coll avall.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer dia es l’únic que coincidim amb mès gent, de fet ens trobem diversos grups ja que es una part comuna amb el GR-11. S’ha acabat el Pirineu Inèdit, solitari, exclusiu. No obstant gaudint d’una molt bona jornada amb la travessia del Port del Rus i la baixada cap a Capdella per la salvatge vall del riu Riqüerna. Arribem al final d’etapa poc desprès de mig dia, contents d’haver compartit aquest tres intensos i variats dies de trekking.
FOTO PAKO CRESTAS
Jo nomès penso en que la zona ha de ser especialment bonica a la tardor. Encara mès solitària si cal. La Vall de Manyanet ha de ser un autèntic regal pels sentits, i si les nevades son tardanes i no han arribat als cims, la travessia no te cap mena de problema. Allà queda … qui sap, a lo millor farem una segon edició vers a l’octubre …. El que si que us puc avançar es que aquest mes d’agost del 2020 farem l’altre cercle de la Pirisud Inèdit, o sigui la part oriental, que enllaça les Valls d’Àssua, Fosca i Colomina.
Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 24 al 26 d’agost per fer la versió mès oriental del nou trekking Pirisud Inèdit.
El planning es el següent:
24 d’agost, inici ruta a Estany Sallent. Travesia Estany Gento – Montsent Pallars ó Mainera – Llessui (nit a Llessui).
25 d’agost – Travessia Llessui – Capdella passant pel Coll de Triador, posible pujada a la Turó de la Cometa (dependent de la meteo). Nit al Refugi Tacita.
26 d’agost: Refugi Tacita a Estany Sallent passant pels Estanys de la Capcelera de la Vall Fosca. Final de la travesia.
El preu es de 135,00 euros i inclou:
Pernocta amb sopar i esmorzar a Llessui
Pernocta amb sopar i esmorzar a Ref. Tacita
Assistència de Pako Crestas, dissenyador de la nova ruta
Samarreta propia de la ruta
Neck Tube (mocador de coll) de la col.lecció Pako Crestas
Hola amics, per tal de promoure el nostre nou trekking PIRISUD INÈDIT que discorre per les valls situades al Sud del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici, hem organitzat un primer grup obert (unica edició del 2020 com a grup obert) per la versió de 3 dies prevista pels dies 14 al 16 de juliol.
En aquest grup jo hi participaré com un mès (Pako Crestas, autor del present blog i dissenyador de la ruta). El fet de que jo hi participi no representa cap cost afegit sobre el cost standard de la ruta auto-guiada.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El planning llavors es el següent:
14 de juliol – Travesia Capdella a Vall Manyanet per els circ de Tres Pessons
15 de juliol – Travesia Vall Manyanet a Taüll passant per la Pica de Cerví
16 de juliol – Travesia Taüll a Capdella. Final de travessia.
catalonia-trekking 