https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/
SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/
Introducció: La Serra de Busa, la pugem per on la pugem, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i la seva tranquil·litat.
Aquesta alternativa es bona per dies calorosos, on pujar pels vessants que donen a sud i est son veritables pertinències. Destaca el tram de bosc ombrívol i fresc que discorre per sota el cingle nord de Busa i cal dir que, de totes les excursions del present recull, es l’única que assoleix el punt més alt de la Serra, el Cogul, amb 1.526 metres.
Temps: 3 hores i 45 minuts per l’anada i quelcom més de 3 hores per la tornada.
Desnivell: 896 metres de pujada i 216 metres de baixada pel trajecte d’anada. Desnivells que doblarem en sentit invers si davallem pel mateix indret.
Llargària: 11 quilòmetres 900 metres
Dificultat: Mitja – Alta.
Punts d’aigua: Tan sols hi ha una font (que de vegades està eixuta) a les proximitats de Sant Andreu de Valielles. També a dalt de l’altiplà, i una mica fora del trajecte descrit (caldrà desviar-se uns 10 minuts a peu), hi trobem la font de l’Empedreguer, a les proximitats de la Casa Vila.
Punts de referència:* Molí de Bancells *Valielles de Busa – Sant Andreu de Valielles * Rasa de Valielles * Portell de Vilamala * Mas de Vilamala * Canal de Casa Vila * Collada de Casa Vila * Serrat del Cogul * Collada de Casa Vila * Casa Vila * Creu de Capolat * Presó de Capolat
Accés al punt de partida: Molí de Bancells. 870 metres. Des del càmping d’ Aiguadora davallem per la carretera d’accés fins a la carretera BV-4241. Prenem la mateixa direcció Sant Llorenç de Morunys però, al pocs metres, just a l’altre costat del pont de Llinars, agafem un trencall descendent per una pista de terra que surt vers a la nostra esquerra (cartell indicador “Sant Pere de Graudescales”) a la que arribem al pont que hi ha sobre el riu deixem el cotxe al marge dret (petita esplanada), no cal passar a l’altre costat del riu.
Itinerari: 0,00 h.Molí de Bancells. 870 metres (situat a l’altre costat de les aigües). Sense necessitat de creuar el riu, seguim per la pista ascendent que continua tot recte vers a l’oest, amb ràpida tendència a dirigir-se vers al S.O. Es una pista ample i evident que caldrà seguir sense possibilitat de pèrdua.
0,55 h. Valielles de Busa, amb l’església de Sant Andreu de Valielles. La pista flanqueja la construcció per l’esquerra i continua en direcció oest, amb un primer tram bastant horitzontal.
1,05 h. La pista travessa una torrentera seca, es la Rasa de Valielles. A partir d’aquest moment descriu uns revolts ascendents i s’orienta vers al sud tot passant per una mena de gorga o pas estret conegut com el Portell de Vilamala.
1,15 h. Mas de Vilamala. 1.070 metres. Continuem per la pista ben marcada vers a la nostra dreta, en direcció O, tendència N.O. fent un tram de suau pujada.
1,24 h. Bifurcació. Deixem de banda la pista de la dreta i continuem pel brancal de l’esquerra.
1,30 h. Una nova pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada de manera suau però constant vers al S.O.
1,40 h. En una zona de revolts, ja amb una pujada més pronunciada, trobem un nou trencall que surt vers a la nostra dreta i que obviarem per seguir tot recte. Poc després, superat el tram de revolts, la pista es re orienta vers al E.-S.E. i mica en mica es va convertint en un camí ample.
1,50 h. Trobem un camí que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que s’orienta vers a l’O.S.O. Es el moment de deixar la pista per prendre aquest bonic corriol. Segueix ara un tram molt atractiu on el camí ben traçat discorre pel mig de l’ombrívol bosc a recer de les cingles del vessant nord de Busa. Llarg trajecte amb bastants trams horitzontals sense pèrdua possible, al no haver-hi senders alternatius.
2,23 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra (fites) i que puja en direcció sud fent ziga zagues i guanyant la Canal de Casa Vila. En la part alta el camí discorre per algun tram rocallós, sense cap mena de complicació. Fites.
2,40 h. Collada de Casa Vila. 1.466 metres. Ja hi som a la part alta del Serrat. De cop i volta sortim de la canal i de la frondosa vegetació, per trobar-nos amb un espai obert i grans vistes panoràmiques. Si volem fer el cim més alt de la Serra caldrà seguir l’ample llom amb camí marcat i evident. Ara la vegetació ja es baixa, matolls, i tenim molt bona perspectiva de cap a on em d’encarar les nostres passes. L’aresta la seguirem en direcció N.O.
2,50 h. Serrat del Cogul. 1.526 metres. Cim culminant de la Serra de Busa. Bones vistes panoràmiques ampliades sobre les que ja hem pogut gaudir durant el darrer tram de pujada. Després de la visita al cim tronarem a davallar vers al coll tot desfent les nostres passes.
2,55 h. Collada de Casa Vila. Baixem ara vers al sud. Al principi encara trobem alguna que altre traça de corriol ben definit en mig de la zona de matolls, però més tard en ferm es fa més pedregós i amb còdols i es fa més difícil trobar les traces d’un camí ben marcat, ja que el pas de bestiar ha omplert tot de multitud de traces. No obstant el terreny es evident i no hi ha pèrdua possible, sobretot per la propera referència del mas de la Casa Vila.
3,10 h. Casa Vila. 1.358 metres. Anem a parar a l’ample pista horitzontal que seguirem vers a l’oest. Marques grogues de la ruta del Caracremada. A la part final la pista es converteix en un marcat camí i passem per un indret on trobem una curiosa veta mineral al terra amb cristalls brillants.
3,30 h. Creu de Capolat. 1.340 metres. Taula panoràmica. Seguim pel costat sud de l’aresta per l’ample corriol que ens porta vers a la presó, seguint en direcció oest. Taques grogues.
3,45 h. Presó de Capolat, 1.310 metres. Accedirem per la passarel·la d’entrada. Aquesta torre, encinglada per a tot arreu, es va utilitzar com a presó pels presoners de guerra francesos durant l’ocupació de Napoleó, llavors hi havia una passarel·la de fusta que era enretirada i que anul·lava l’única sortida a peu d’aquest turonet encinglat; d’aquí be que ens convertís en una veritable presó natural.
Descens: El millor serà combinar aquesta pujada amb la baixada per Sant Pere de Graudescales. (buscar la corresponent fitxa amb el cercador)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 