PUIG DE LES MORRERES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Aquesta excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.

Cal tenir en compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès, i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt lluminós, reconfortant a la vista i al cor.

FOTO PAKO CRESTAS

Llàstima de l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan ben previstos del meravellós element blanc.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar  * refugi de la Bòfia* Portell de la Devesa * cim de les Morreres

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: De 2:30 hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix itinerari.               

Desnivell:   632 metres de pujada.    

Dificultat: Mitja            

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).            

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est. L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat a darrera hora.

FOTO PAKO CRESTAS

Des del Coll el trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que va a parar al tram somital del cim de les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta una enorme antena en forma de panel quadrat.

Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Anuncios

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de Port de Compte.

Diversos son els al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista, gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.

Per desgràcia el que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a l’estiu com a l’hivern.

FOTO PAKO CRESTAS

Personalment, quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol, entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos, que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia * Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: Comptar de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en 1,15 hores.                

Desnivell: 629 metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer l’equivalent de baixada.     

Dificultat: Mitja – alta.           

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).            

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

FOTO PAKO CRESTAS

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Es molt possible que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que passa pels refugis.

Des del Coll el terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de dirigir-nos vers a la mateixa Coma Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem coronar.

Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

COLL DE PORT – BOSCOS DE LA SERRA DEL VERD (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del marc immillorable del bosc d’alta muntanya.

El tram inicial de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent – Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor emplaçament.

FOTO PAKO CRESTAS

Presentem un itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.

Punts de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment : Canal de Pota de Cavall  * Coll de Prat Major * Coll Veís * Cap del Verd.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps:       Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.

                   Fins al Coll de Prat Major, 2 hores 15 minuts

                   Fins al Cap del Verd, 2 hores i 55 minuts.   

Desnivell:   Fins a la Plana, 138 metres en sentit descendent

Fins al Coll de Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.

         Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit descendent i 750 metres en sentit ascendent.

Dificultat: Mitja – Baixa          

Punt de partida: Coll de Port, 1.670 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés: Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.          

Descripció itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres, prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de pintura  vermelles i blanques) , de seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a ple revolt, a l’anomenada Fossa del Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent, que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).

FOTO PAKO CRESTAS

Seguint sempre vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.

Si volem allargar l’excursió podem continuar des de la Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.

FOTO PAKO CRESTAS

La pista, sempre molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar vers a l’oest per pujar al Cap del Verd, (2.282 metres), passant per Coll Veís, 1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les raquetes.

Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DE TUIXENT LAVANSA, PER LA BARRACA DE SANGONELLES I LES COLLADES (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Aquesta llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons “honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de “compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos la penjada.

FOTO PAKO CRESTAS

Com a recompensa per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa * Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles

Temps: 3 hores.            

Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.                           

Dificultat: Mitjana – Alta         

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926 metres.

Accés: Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.              

Descripció itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).

FOTO PAKO CRESTAS

A partir d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa. Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra. Estem a prop de la Font del Diumenge, 1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de l’aresta. (1,40 h).

FOTO PAKO CRESTAS

L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DE TUIXENT – LAVANSA PELS CLOTS DE REBOST (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO ADOLFO FERNANDEZ

Introducció: Itinerari que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta, la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.

El motiu es que el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Per aquests motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.

FOTO PAKO CRESTAS

L’ascensió, per tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga ruta circular.

Punts de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot del Rebost *  Refugi dels Pastors *  Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles

Temps: 1 hora i 45 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell:   Del punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.        

Dificultat: Mitja            

Punt de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926 metres.

Accés: Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.              

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions de la pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc, en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.

La franja oberta en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del bosc, no deixen marge per l’errada.

FOTO PAKO CRESTAS

Arribem a una mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual trobem el Refugi dels Pastors, (0,45 h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.

Creuat el diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Per pujar al cim més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).

Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

TURÓ DE L’HOME, DES DEL CAMPING DE LES ILLES PEL PLA DE FORMENTÀS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Hi ha molts tipus de silenci.

El silenci del vent en mig dels arbres nus. Les branques que es mouen com penitents fantasmagòrics, condemnats eternament a romandre lligats a la mare terra.

El silenci previ a la nevada. Aquell instant incert en que els núvols semblen més grisos, i cau, com una ploma, el primer floc erràtic. Aquell que està destinat a desaparèixer tan bon punt el seu vol finalitzi. Es l’herald que no afectarà el terra, però que anuncia que aviat tot estarà cobert per una catifa blanca. 

El silenci de la font eixuta. Una mort provisional. La tristor feta pols. Tot espera, amb l’esperança de que la pluja torni a activar la font de les transparències.

El silenci que acompanya a la primera estrella que mort a la línia del firmament, just abans de que el tret de l’alba anuncií un nou dia ple d’incerteses.

El silenci del primer bri verd que despunta al llit del bosc; naixement anònim d’un futur gegant vegetal. Soldat estàtic del immens exercit de la vida; renovador d’aire. Pastor d’humitat.

FOTO PAKO CRESTAS

El silenci de les roques penjades de l’abisme. Petris vigilants d’un temps que no passa. Testimonis sense memòria del transcurs de les èpoques. Fills de les entranyes fosques del planeta.

El silenci espès de la tarda d’estiu. De les hores que s’allarguen, del dia de gran longevitat. Es un silenci intermitent, trencat pel histèric cant dels grills i pels vols amb destinació inconcreta de peluts insectes alats.

FOTO PAKO CRESTAS

El silenci previ al primer tro de la tempesta. Es un silenci de vigília de batalla. Saturat d’humitat i d’incògnites. El silenci de l’expectació. Un silenci inquiet, amb olor a terra, amb el missatge sublim del que resulta imminent.

El silenci nocturn, el silenci llunyà, el silenci ventós, el silenci misteriós, el silenci animal, el silenci pretèrit, el silenci del futur, el silenci de ’absència, el silenci de la nostàlgia, el silenci de la infantessa perduda, el silenci de la joventut retrobada, el silenci de la sàvia vellesa. El silenci intern, el silenci enorme. El silenci del silenci.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              CAMPING DE LES ILLES. 830 metres

Punt d’arribada:             el mateix

Desnivell:                        876 metres en sentit ascendent i el mateix desnivell en sentit descendent.

Horari:                  2 hores i 55 minuts per la pujada i altres 2 hores per la baixada, o sigui, un total de 4 hores i 55 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                cal baixar un centenar de metres per la pista asfaltada que haurem fet servir d’accés al CÀMPING DE LES ILLES. Trobem un camí que surt del marge esquerra de l’asfalt amb un rètol indicador de fusta, amb l’inscripció “Montseny”. El camí discorre per mig del bosc i passa per sobre uns espatllats de pedra coneguts com els CINGLES DE BOVILÀ. El camí es fantàstic, tot un exemple del que haurien de ser els camins de baixa – mitja muntanya. Tan sols en un parell d’indrets, allà on travessem les rieres normalment eixutes del SOT DE LES LLOREDES i el SOT DE FONT DE LA GALLINA, trobem esbarzers. El camí es bastant horitzontal amb trams descendents, i a la part final trobem trams de barana de fusta en mal estat al marge dret del camí. El camí conclou en una pista en molt bon estat (0:25 h). Cal seguir-la en sentit ascendent, o sigui, cap a l’esquerra. La pista va pujant fent ziga zagues, anem deixant de banda totes les bifurcacions amb pistes abandonades. Quan trobem la primera bifurcació amb les dues pistes en bon estat cal prendre la de l’esquerra, que continua pujant en sentit ascendent fent ziga zagues, tot el trajecte, un xic avorrit en aquest tram, discorre per bosc de alzina i roures. Una  mica més enllà descartem una altre pista que surt en sentit horitzontal cap a la dreta, seguim la pista (que ja no es tan ample) (1:00 H) i passem per davant de la FONT DE LA GALLINA. Poc més enllà, un centenar de metres, una nova bifurcació. Prenem el camí de la dreta, ascendent, que de mica en mica deixa de ser pista per convertir-se en camí. Paques vermelles esporàdiques. El paisatge s’obre i creuem amples camps de falgueres. La fageda sembla a tocar, però el camí l’evita pel seu marge i quan s’interna en el bosc de fageda ja ho fa a certa alçada. Una nova ziga zaga i trobem els POUS D’EN CERVERA, ja estem per sobre els 1.300 metres. (2:00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Enllacem poc més a dalt amb el camí dels emprius de les agudes (veure itinerari 19) nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME. (2;15 h)

FOTO PAKO CRESTAS

A partir d’aquest punt coincidim amb el marcat camí que puja des del corral d’en Deumal (itinerari 18) Una zona de vegetació més oberta, l’anomena’t PLA DEL SAUQUET, forma l’abans sala del curt tram de bosc de fageda que haurem de creuar. Prèviament haurem passat pel costat de la FONT DEL PLA DE SAUQUET, i una vegada que haurem deixat de banda la fageda, passarem pocs metres per damunt del POU D’EN DEUMAL. Aquí la direcció del camí ha deixat de ser en tendència cap a ponent, per girar cap a llevant, sempre però en sentit ascendent i amb un grau de pendent bastant uniforme. Una darrera ziga saga de gran proporcions ens porta al COLL SESBASSES, 1.643 m. Punt on trobem l’asfalt de la carretera al cim. (2:45 h). Pugem al cim sense problemes pel marcat camí que neix al mateix coll i puja en diagonal un xic al nord del que seria la línia del cordal de alineació dels tres cimals característics de la muntanya. TURO DE L’HOME, 1.706 m. (2:55 h) Descens: Pel mateix itinerari. No obstant quan arribem a la bifurcació de la pista situada per sobre la FONT DE LA GALLINA, seguirem la mateixa en sentit contrari al de pujada, o sigui, cap al nord, tot seguint les taques vermelles, i prendrem el camí que baixa directament vers a la FABRIQUETA D’EN TOLÍN. El camí sembla ser una senda en procés de recuperació en mig del bosc. Està degudament marcat amb taques vermelles i es tan fantàstic com el tram de camí inicial de l’itinerari. Tota un sorpresa per recuperar-nos de tanta pista¡. Arribats a les runes de la FABRIQUETA D’EN TOLIN ens pararà l’atenció el camp de gira-sols silvestres. En aquets indret trobem l’ample pista que davalla de Sant Marçal i que tan sols haurem de seguir un centenar de metres en sentit descendent per arribar al punt de partida, o sigui, al CAMPING DE LES ILLES. Calcular unes 2 hores pel descens.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir itinerari 30 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

L’EXPLOTACIÓ DE LA NEU I EL GEL AL MONTSENY

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.

nevater 1

L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples  poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació  dels cims del Montseny).

nevater 2

Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1.930, amb una curta revifada als 1.940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.

nevater 3

La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1.950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.

nevater 4

Recollim a continuació un fragment del costumari català, d’en J. Amades, que parla de la tasca dels “nevaters”. Aquest recull es localitza a les muntanyes de Mallorca, però per la pròpia analogia resulta prou vàlida per fer-nos una bona idea de com treballaven també els nevaters del Montseny: …” els anys de fredorades primerenques, en que les muntanyes de Mallorca ja s’han cobert de neu, vers mitjans d’aquest mes (desembre) solia iniciar-se l’arreplega de neu destinada a refrescar queviures i altres coses durant les xardors estivals. Se la conservava en pous especials oberts en l’interior de casetes expresses qualificades de cases de neu, situades als cims despoblats. Per arreplegar la neu es formaven colles de nevaters, formades per fadrins esforçats i un parell o més d’homes madurs que organitzaven i dirigien la feina. S’instal·laven a la casa el nombre de dies necessaris per a omplir el pou de neu. Se n’emportaven queviures, en quantitat suficient per als dies que calculaven que duraria l’expedició, carregats en una o més mules. Un d’ells feia de coc i corria al seu càrrec tot el que es referia a vitualles i als àpats, que eren tres i solien estar compostos per fideus, faves i cigrons i arengades amanits amb cansalada o sagí remullat amb bon vi. D’entre la colla nomenaven diversos càrrecs: el batlle, que actuava com a autoritat, i a voltes un jutge per sancionar les possibles extralimitacions; el metge, que aconsellava el remei en cas d’indisposició; el vicari, que dirigia el rosari i abans d’anar a dormir feia una prèdica moral, i el sagristà, que actuava d’ajudant del vicari. Menjaven en comú i dormien en rodona damunt d’una jaç de càrritx estès al voltant del foc central, vers el qual dirigien els peus en dormir. Omplien el pou a palades i de tant en tant hi baixaven per trepitjar i afetgegar la neu fent al seu damunt com una mena de ball molt sabatejat, al so d’una cançó típica d’aquesta feina. Quan el pou era ple, es tapava ben bé amb càrritx per tal que la neu es conservés fins a l’estiu.”
Autor: PAKO CRESTAS