PERAUBA (LA NOGUERA)

Peralba, o Perauba, poble avui despoblat que havia format part del municipi de Santa Maria de Meià, és situat a ponent del coll d’Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet, al sector occidental del municipi. La seva antiga església parroquial, ara sufragània de la de Santa Maria de Meià, és dedicada a santa Magdalena i en depenia la de Rúbies. La jurisdicció del lloc pertanyia al prior de Meià. Prop del camí de la Passarella, hi ha la capella romànica de Sant Pere de Cabrera, en ruïna; se’n conserva l’absis, un arc toral apuntat i la porta adovellada a migdia. Dins l’antic terme de Peralba hi ha la caseria i antiga quadra de Montnar i el despoblat de Cabrera el qual pren el nom de serra de Cabrera i és un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies. Colldorenga, petit llogaret avui reduït a un mas, és situat al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet. Al segle XI i fins el 1920 formà municipi amb Santa Maria de Meià. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga.

El coll d’Orenga (902 m d’altitud) comunica la Conca de Meià amb la Vall d’Àger; al seu costat de tramuntana hi ha una masia d’aspecte senyorívol, amb portal adovellat i finestres renaixentistes. A l’indret s’alcen dues torres rodones ben conservades, del segle XI, que algú anomena els Castellots. Junt amb la torre de l’Espinal, vora Colldorenga, formaven part d’un cinyell fortificat.

Autor: Pako Crestas

MATAGALLS DES DE SANT BERNAT PEL PUIG SACREU, BAIXADA AL SANT MARÇAL PEL COLL PREGON.

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Estem davant d’un itinerari circular que es poc considerar dels més recomanables del massís del Montseny. El trajecte te tres parts ben diferenciades: La primera es l’ascensió al Matagalls per la soleia, amb la bonica cadena del Puig Sa Creu com a guinda del patís. Es tracta d’una pujada ferma i tranquil·la, d’amples vistes.

El segon tram es la baixada a Sant Bernat passant pel famosíssim Coll Pregon. Se’ns dubte un dels itineraris més visitats del massís, segona via d’ascensió al Matagalls després de la tan gregària ascensió pel Coll Formic; malgrat que aquesta – la pujada pel Coll Formic – no es poc comparar ni de lluny davant la bellesa paisatgística del camí que comunica Sant Marçal amb el cim.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer tram es la baixada per pista de Sant Marçal a Sant Bernat, un trajecte còmode i sense pèrdua possible, ja que discorre per pista, però tal vegada poc afortunat pels caminants, ja que sovint haurem de fer-nos a un costat del camí pel trànsit de vehicles, motos, quads i bicicletes. Malgrat tot aquets darrer tram es necessari per tal de concloure el periple.

En aquesta excursió coneixerem dos ermites claus en la orografia montsenyenca: Sant Bernat i Sant Marçal, totes dues dins del terme municipal del Montseny. Al primer es de construcció relativament recent, juntament amb l’hotel s’erigiren a l’any 1952 per iniciativa d’en Delmir de Caralt. L’obra es de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila i segueix un estil neoromànic. La capella està dedicada a Sant Bernat de Menthon.

FOTO PAKO CRESTAS

La segona, l’ermita i santuari de Sant Marçal, es tracta d’una construcció força més primitiva. Documentada de l’any 1053, fou renovada a l’any 1066 i consagrada a l’any 1104. L’actual es un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya. El que abans era la casa del priorat avui forma part de l’hotel. Va ser habitat de manera constat de l’any 1066 al 1100, quan va ser abandonada. Poc més tard el bisbe de Vic va obligar a tornar als monjos en el moment de la consagració de l’església a l’any 1104. Al principi vivien 7 monjos, després la població baixà a 4 o 3 cap als segles XII i XIII. Als segles XV i XVI hi havia el prior i un sacerdot fins a l’any 1624, quan marxà el darrer monjo de Sant Marçal. Antuvi llocs aïllats i pregons, avui en dia s’han convertit en dos dels principals atractius turístics del massís, amb hotels i restaurants de primeríssima categoria, on cada cap de setmana centenar de turistes arriben amb els vehicles, ja sigui per fer una estada curta o passar-hi el dia. L’hotel de Sant Marçal, avui en dia, forma part de la selecta xarxa de “Relais du silence” un selectiu conjunt de hotels de luxe que tenen com a denominadors comuns el silenci i la pau garantida durant la nit. L’estància, però, està reservada a butxaques prou folgades, ja que els preus sobrepassen els 300,00 euros la nit.

Deixem pas a les erudites paraules d’en Pere Ribot, per tal d’impregnar-nos de la màgia general de les ermites del Montseny, i de la de Sant Marçal en particular:

FOTO PAKO CRESTAS

“Com a vestigi de fe que decora el paisatge, pels cims i replecs del massís muntanyenc fan acte de presència secular les ermites, d’una arquitectura simplicíssima, espiritual, romànica, sense massa complicacions. Decoren, de fet, l’esperit del paisatge, són testimoniatge d’una fe adquirida i arrelada a través de centúries, entre els lloms encara intactes del Montseny. Són com el pern i la companyonia de la solitud humana, l’esclat en els moments transcendentals de la vida d’aquestes fesomies que tenen semblança a les arrels que decoren, com nervis duríssims, la terra. Cada ermita fa olor de pietat, amb les parets humides i pintades, a voltes, sense gust, però empeltades, com un gravat misteriós, del baf de la pagesia, envellides per el temps i la rusticitat de la pregària. Són d’una solitud i silenci amables, en les valls amagades per la verdor, el bagueny, o pels cims nevats on el vent es mou amb llibertat i amb udols misteriosos….”

“…. El sacerdot, amb la seva presència física i espiritual, i amb l’esforç de comprendre l’ànima del poble, mantenia i presidia, solemne i humil, les diades, com una força vivent, escalf humà que donava sentit a la vida. Ell mateix, per tal de no caure en el perill de la somnolència espiritual, i a la vegada, matar les hores que passen, sentia necessitat de l’agilitat del cos, conrear les feixes de la rectoria, collir una mica de vianda, caçar i lligar, amb ordre cenobític, el conreu del terrer amb el breviari i l’estudi, i, si calia, fer una mica d’escola als infants de la rodalia  …..”

FOTO PAKO CRESTAS

“…. El Coll de Sant Marçal té 1.107 metres d’altitud, i, en la conca o petita vall, s’hi aixeca l’ermitatge o santuari, amb un espaiós hostalatge al costat, conegut per Sant Marçal o Sant Marçal del Montseny. L’emplaçament del lloc és adorable, recer de silenci contemplatiu que recorden els mots de sant Bernat: O magna solitudo! O sola magnitudo! (O gran soledat! O grandesa única!). és la més popular de les ermites del Montseny. Prop de l’ermita, i en un pujolet, hi ha la famosa taula dels tres bisbats – Barcelona, Vic, Girona – amb una creu alta com desafiant els llamps i les torbonades, i alhora, com un guarda del lloc, com un Deu-vos-guard de confiança. A un tirat de pedra de l’ermita, avall, hi ha la font de Sant Marçal, d’un doll inestroncable i fresquíssim, amb una estela amb el famós poema de Guerau de Lliost, Font de Sant Marçal”.

Personalment guardo un magnífic record d’una de les pujades que he fet al Matagalls des de Sant Bernat. Es tractava d’un dia posterior a una jornada de grans nevades producte d’una entrada d’una pertorbació de llevant. La nevada, intensa i humida, va ser persistent i no va ser acompanyada de vent. Després la boira protegí tota la part alta de la muntanya dels efectes dels rajos de sol, pel que el tram de dalt del Puig Sacreu i el Serrat de l’Home Mort tenien tots els boscos extraordinàriament nevats, amb tota la neu enganxada de les branques, formant una immillorable postal nadalenca.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:     De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell, però caldrà comptar que, al retorn, baixarem fins a la cota 750 metres i haurem de remuntar de nou uns 100 metres de desnivell per arribar al punt de partida. Així dons les sumes de desnivells acumulats seran de 950 metres de pujada i altre quantitat idèntica de baixada.

Horari:         4 hores i 40 minuts.

Itinerari:       De darrera l’ermita de SANT BERNAT DEL MONTSENY, surt un corriol indicat amb un cartell: cap a la dreta (camí que agafarem) “Matagalls” cap a l’esquerra (camí que obviarem) “Sant Marçal.       

FOTO PAKO CRESTAS

El camí travessa bosc de alzines i, sense ser ample, si que resulta estar net, ben marcat i senyalitzat amb taques grogues i vermelles. Als 10 minuts passarem pel costat d’una pista que ens discorrerà paral·lela al camí durant un tram, una mica per sota, però que mai no caldrà trepitjar. El camí continua pujant amb suaus ziga zagues, Als 15 minuts travessem una primera pista i 10 minuts més tard tornem a travessar un segon tram de la mateixa pista. Cop després la trobem per tercera vegada, essent aquesta cruïlla l’única que no creua la pista directament, sinó que seguirem la mateixa cap a la esquerra durant un tram molt breu, per veure com el camí torna a pujar directa vers al bosc.

Poc més tard travessem una pista abandonada (4a secció de pista que travessem) i poc més tard anem a parar a un cinquè tram de pista que seguirem vers a l’esquerra en sentit ascendent. Pujant per la pista obviem dues bifurcacions que neixen vers a l’esquerra i aviat la pista es torna a convertir en camí. Quan portem 45 minuts de marxa encara creuarem una sisena secció de pista (la darrera), per continuar pujant directes pel vessant orientat al sud. Aquí la vegetació ja ha canviat i creuem una zona coberta de vegetació baixa. El camí es estret però molt ben marcat. Passem per un peti prat amb un pal sec i una senyal, PLA SAFATGELLA, (0,55 h)  i poc més tard assolim el meravellós mirador del COLLET (1,20 h). 1.272 m. Des d’aquí surten dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de l’esquerra (direcció N.O), que puja pel vessant que a la part alta està coronat de fageda. Aquest es l’únic sector on el camí, amb la proliferació de la ginesta i de matolls, pot resultar una mica perdedor, fins i tot creuarem alguna petita secció de tarteram.

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom triangular, passant per dos plans (PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT) i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com el PUIG SACREU, (1,50 h) Creuem una zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624 m (2,00 h). Seguint la cadena, molt evident i amb corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ DE LA BANDERA, 1.654 m, situat a pocs metres del COLLET DE L’HOME MORT, 1.639 m, (2,10 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant Marçal.  Ara pujarem vers al O-N.O. per un camí molt ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants fins a situar-nos sota la creu del MATAGALLS. (2,20 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (2,50 h). Continuem vers est, tot per un camí força horitzontal que es dibuixa al sud de la cadena. Marques de GR. Arribem a un segon coll, el COLL SESPORTADORES, 1.484 m, i continuem vers al est, davallant molt suaument pel bosc de fageda, fins arribar al PLA DE PARANY. Lloc on el camí ja s’orienta més cap al N.E. per perdre desnivell de manera decidida, tot traçant ziga-zagues. A mitja baixada hi ha un cartell i de tant en tant trobem marques de GR, de totes maneres el traçat no te pèrdua possible. COLL DE SANT MARÇAL. 1.106 m. (3,30 h). El camí va a parar al pàrking, a l’altre costat de la carretera hi ha LA TAULA DELS TRES BISBES (visita obligada). Per baixar prenen la pista que va vers al SANTUARI I HOSTELERIA DE SANT MARÇAL i, just abans d’arribar-hi, la pista gira vers a la dreta tot passant pel costat de la FONT BONA.La pista davalla per la vall de la riera de Sant Marçal, no te pèrdua. Primer discorre pel marge oest de la riera i després pel est, per tornar a creuar-la en un lloc on hi ha uns cingles, els CINGLES DE BOVILÀ. Poc després hi ha un camí que puja vers a la nostra dreta per tornar a SANT BERNAT, tot passant pel mas de CAN GORGS. No obstant, l’alternativa més còmoda, malgrat ser més llarga, es continuar la pista fins a la carretera i seguir la mateixa 1 quilòmetres fins a SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m. (4,40 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 53 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MONTLLEÓ (LA SEGARRA)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

El despoblat Montlleó era una entitat de població del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra.

Està situat al sector septentrional del terme, al turó del Castell de Montlleó. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells. Com a llocs d’interès te les ruïnes del Castell de Montlleó i l’església romànica de Santa Maria. El despoblat està dalt del turó del castellot de Montlleó, el punt més alt de la comarca.

L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic; dels tres absis que tenia se’n conserven dos; per dins hi ha reformes de l’època gòtica i neoclàssica; s’hi alça un airós campanar del principi del segle XIX.

Autor: PAKO CRESTAS

SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES (PALLARS SOBIRÀ)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes. El poble tenia l’església de Sant Quirze de Sant Romà de Tavèrnoles, amb campanar d’espadanya, avui dia mig enrunat. A part de l’església, formaven el pobles les cases de Ca l’Andreu, Cal Batlle, Cal Blasi i Cal Malló. Als afores del poble hi havia l’antiga abadia benedictina del monestir de Sant Pere de Vellànega ja esmentada l’any 969 i de la qual avui queden ben poques restes, a les Bordes de Vellànega.

El poble pren el nom de l’antiga parròquia, advocada a sant Romà; la segona part, Tavèrnoles, és un mot d’origen romànic, del llatítabernulas (botiguetes).  Malgrat l’actual migradesa del poble, la memòria popular del país conserva el nom de fins a tretze cases, la majoria de les quals avui dia [2012) són enrunades. Estaven disposades de forma longitudinal en un coster arrecerat del vent del nord. Les cases del poble eren: Casa Andreu, Casa Batlle, Casa Blasi, Casa Curiós, Casa Felip, Casa Forn, Casa Jepó, Casa Malet, Casa Malló, La Rectoria, Casa Sabiel, Casa Sèrio i Casa Toni.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico..  San Romá de Tabernoles. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Llavorsí, situada en el vessant d’una muntanya molt alta, amb clima molt fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l’església de Sant Quirze, annexa de la parròquia de Rodés. El territori és fluix, pedregós i muntanyós. S’hi collia sègol, patates i herba. Hi havia bestiar de tota mena, especialment vacum i cacera de llebres i de perdius. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 26 ànimes (habitants).

Autor PAKO CRESTAS

MATAGALLS DES DE COLL FORMIC PER LA SOLANA DE LA PLANA JUGADORA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: A la tendre edat dels 15 anys, un company de l’Institut i jo varem emprendre la gran aventura de creuar el Montseny, tot pujant dalt d’aquests cims que, per mi, eren tan emblemàtics.

El camí triat va ser d’allò menys inapropiat, al menys pel que es refereix a la primera part. No se’ns va ocórrer cap altre cosa que baixar a l’estació de tren de Hostalets de Balenyà i pujar per la carretera asfaltada fins al Coll Formic. No obstant,  a partir d’aquell moment, les coses van canviar.- Varem començar a pujar vers al Matagalls, i poc abans del cim, davallaren cap a la Plana Jugadora a la recerca d’un indret on acampar i dormir (llavors el tema d’acampada no tenia restriccions). Recordo amb especial emoció el final de la tarda, el foc de camp (que tampoc no era delicte, fer-ho), la fresca del capvespre, la fredor de la nit, la brillantor de les estrelles.

FOTO PAKO CRESTAS

Escrivint aquestes línies he pres una polèmica decisió. Convertir-me en delinqüent i repetir l’acampada amb la companyia del meu fill petit, i ensenyar-li, de primera ma, totes aquelles emocions retrobades.

Punt de partida:     COLL FORMIC, 1.144 metres.

Punt d’arribada:     cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell:     525 metres.

Horari: 1 hora 25 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * COLL FORMIC* SANTANDREU DE LA CASTANYA * SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE * SOT DE LA CANAL * LES PLANIQUES * PLANA JUGADORA * SOT DE LA CARENA D’EN BESSA * COLLET DE L’ESTANYOL * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS

Itinerari: Sortint del COLL FORMIC, prenem l’ample camí amb escales que passa pel costat de la creu que recorda les morts que van haver-hi a aquest indret durant les guerres carlistes, i a pocs metres trobem la pista que caldrà prendre cap a la dreta, tot deixant de banda les marques de GR que indiquen la pujada clàssica al cim. Tot seguint la pista que puja molt suament, arribem, després d’un giravolt, a les portes de la masia més alta de tot el Montseny: SANTANDREU DE LA CASTANYA. 1.220 m. (0,10 h). Passar pel vessant nord de lla masia, baixant suaument cap als camps llaurats situats cap a llevant, i just per sobre aquest trobem el camí que ens portarà per la soleia del Matagalls.

FOTO PAKO CRESTAS

Una vegada que encarrilem la senda, aquesta no te pèrdua. Va resseguint el vessant, en lleugera línia ascendent, tot traspassant el llit de insignificants torrenteres que acostumen a ser-hi eixutes: SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE. Just quan estem sota els cingles del vessant sud del TURÓ GROS DE SANTANDREU (parany rocallós amb una cicatriu força característica situada una mica per sota la cadena)., el camí es va desdibuixant, fins a fer-se un pel complexa de seguir amb les proximitats del SOT DE LA CANAL. En el lloc on el mapa anomena “LES PLANIQUES”, la senda es destria, es perd, es fa intermitent. A l’altre costat de la torrentera seca prendrem unes lloses de pedra com a referència. A la part alta de la mateixa trobem una fita. De cop i volta el paisatge s’obre i la línia a seguir (malgrat no haver-hi mes fites i camins traçats) es fa evident. Pugem pel suau lloc vers a la cadena (cap al nord), traspassem els verds i bucòlics prats de la PLANA JUGADORA, i tot seguint el nervi central d’una petita coma, que resulta ser la capçalera del SOT DE LA CARENA D’EN BESSA, assolim l’aresta al COLLET DE L’ESTANYOL, 1.526 m. (1:00 h), lloc on coincidim amb el camí traçadíssim del que seria l’itinerari clàssic de pujada al cim des del Coll Formic i que em ressenyat al capítol anterior.

FOTO PAKO CRESTAS

Seguim pujant vers al nord-est per flanquejar per l’esquerra el TURO DE L’ESTANYOL, fins arribar al COLLET DELS LLOPS, 1.565 m, i d’aquí, sense pèrdua possible, per un camí ample que fins i tot a trams està empedrat, i pujant sempre en direcció N.O. arribem al punt culminant de la muntanya, el cim del MATAGALLS, 1.696 m. (1:25 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Descens: Per la carena del Turó Gros de Santandreu (veure fitxa corresponent), si be, per tal de tornar a passar per la masia de SANTANDREU DE LA CASTANYA, podem prendre el camí que davalla a la mateixa en diagonal des del PLA DE LA BARRACA, per tros de vessant que el mapa de l’alpina nomena com EL CLOPER. Es tracta d’una camí evident, de baixada constant, sense ser molt accentuada, ja que traça una llarga diagonal en mig del vessant sud del TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Sigui com sigui comptar poc mes d’una hora per baixar del cim al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 52 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DEL COLL FORMIC PEL CARENA DEL TURÓ GROS DE SANTANDREU.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Clàssica excursió entre les clàssiques del país. Tot un referent, imprescindible de l’ABC bàsic de qualsevol excursionista català.

Cada cap de setmana, un veritable formiguer de persones pugen pels marcats camins que enllacen el Coll Formic amb el cim del Matagalls. No ha pèrdua, no hi ha secret. Tot tipus de personatges es donen cita, tot fent cames vers a la tercera alçada de la serralada.

FOTO PAKO CRESTAS

Segurament, no es gens descabellat, considerar l’ascensió al cim del Matagalls des del Coll Formic, com l’excursió més freqüentada de tota Catalunya.

Punt de partida:              COLL FORMIC. 1.144 m.

Punt d’arribada:              cim del MATAGALLS, 1.696 m.

Desnivell:              552 metres.

Horari:                  1 hora.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:       Sortint del COLL FORMIC, (cartell indicador), prenem el marcat camí que neix al costat nord de la carretera, passant per la creu que recorda els morts de les guerres carlistes. Creuem la pista, passem per sota de la línia d’alta atenció, i pugem el marcadíssim camí de la coneguda com a CARENA DE LES ROQUES. Creuem de nou la pista i pugem en diagonal ascendent vers al collet que serà la connexió amb la cadena, coll situat a 1.365 metres, entre els Turons d’en Bessa i el Turó del Pla de la Barraca. (0,20 h)

FOTO PAKO CRESTAS

El camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (1,00 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 51 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

SANT HILARI SACALM – RUTA DE LA FONT FORMIGA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Excursió que ens fa voltar per mig del bosc, endinsant-nos per les immensitats boscoses dels boscos caducifolis de les Guilleries, per acabar en un atractiu passeig vora un minso rierol, on trobem tot un rosari de fonts amb la qual destaca, per la seva coqueria, justament la més llunyana que es la que dóna nom a l’itinerari: la Font Formiga.

Temps: 3 hores

Desnivell: 185 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 12 quilòmetres 410 metres

Dificultat: Baixa – Mitja

Punts d’aigua: Hi troben varies fonts: la font de Cal Sastre al principi i durant l’excursió la font de Vern, la del Gavatx i la que dona nom a l’itinerari, la Font Formiga

Punts de referència: * Urbanització de Cal Sastre * oratori de Sant Miquel Arcàngel * Les Clotes * pla de l’Estanyol * Serra de les Heures * Can Calabrès * Font del Gavatx * Font del Vern * Font del Gavatx * Font Formiga * Font del Gavatx i la Font del Vern * Can Calabrès * les Clotes * oratori de Sant Miquel Arcàngel *  Urbanització Cal Sastre

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Entrada Urbanització Cal Sastre. Accessible mitjançant el tram asfaltat del que, a partir d’aquest punt, es la pista forestal Sant Hilari – El Sobirà de la Creu.  977 metres d’alçada.

Itinerari: 0,00 h. Urbanització de Cal Sastre. Seguim per l’amplíssima pista de terra direcció El Sobirà de la Creu, o sigui, la prolongació natural de la carretera asfaltada que ens ha dut fins a l’entrada de l’urbanització i que a partir d’aquest moment no està pavimentada. Al poc passem pel costat de l’oratori de Sant Miquel Arcàngel, on una placa ens comenta la llegenda relacionada amb aquest indrets. Marques de G.R.

0,12 h. Cruïlla amb dues bifurcacions a banda esquerra i una tercera a la nostra dreta. Cartell que ens informa que per aquí passa la ruta del bosc i patrimoni. Deixem el G.R. Nosaltres continuem recte per l’amplíssima pista principal direcció nord. Tram horitzontal. Passem pel costat d’una granja. Tram completament horitzontal.

FOTO PAKO CRESTAS

0,20 h. Bifurcació. Pista que surt a ma esquerra. Cartell indicador a la cruïlla. Abandonem l’amplíssima pista d’accés al Sobirà de la Creu i davallem per aquesta nova pista més estreta de dibuixa una mena de arc.

0,22 h. Les Clotes. Bifurcació. Seguim per la pista que segueix tot recte deixant un camí vers a la nostra dreta i la pista de duu directe a la casa a la nostra esquerra. Cartell indicador que ens informa de la direcció correcte per seguir la ruta de la font formiga. Just al començar aquesta nova pista obviem un camí perpendicular que neix a la nostra dreta.

0,26 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra perdent alçada de manera suau. Estaca indicadora de la ruta.

0,28 h. Nova bifurcació. Obviem novament el brancal ascendent de la nostra dreta.

0,35 h. Creuem un petit rierol. Bifurcació. Cartell a la cruïlla. Una pista secundària surt en diagonal descendent per la nostra esquerra (es per on prové la ruta Bosc i Patrimoni), nosaltres seguim per la pista superior que segueix tot recte després d’un revolt i que guanya alçada de manera suau.

0,39 h. Camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.

0,40 h. Nou camí secundari que també se’ns incorpora per la dreta i que ignorem. Seguim per un tram bastant horitzontal i que ens duu direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

0,47 h. Important nus de pistes en el punt en que creuem una mena d’aresta. Estem per sota de l’anomena’t pla de l’Estanyol. Obviem una primera pista en diagonal que se’ns incorpora per la dreta i tres pistes a l’esquerra que surten de manera correlativa al mateix revolt amb direccions diferents. Seguim dons per tram més horitzontal, seguint el transcurs natural de la mateixa pista de procedència, girant cap a la dreta vers l’altre costat de la muntanya (ignorant però el trencall diagonal que se’n incorpora per l’esquena) i re orientem les nostres passes vers al S.E. Estaca indicadora en aquesta complexa cruïlla.

0,53 h. Trencall que surt vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte per la pista principal. La fisonomia pròpia de la muntanya torna a re orientar les nostres passes dirigint-les primer vers a l’est i després cap al nord.

1,01 h. Passem pel costat de la casa de la Serra de les Heures, petit mas completament perdut dins de l’ immensitat boscosa d’aquestes muntanyes. Seguim la pista vers al N-N.E.

1,06 h. Cruïlla amb cinc branques. Girem la segona a la dreta obviant altres dues a la nostra esquerra. Estaca indicadora de la ruta.

1,07 h. Brancal secundari en desús que neix en diagonal per sota nostre a l’esquerra i que ignorem.

FOTO PAKO CRESTAS

1,08 h. Nova bifurcació. Deixem la pista principal i prenem el trencall ascendent vers a la nostra dreta. Estaca indicadora de la ruta.

1,20 h. Després d’un tram constant de pujada la pista combina trams horitzontals amb altres curtes seccions ascendents. Trencall secundari a la nostra dreta que obviem. Creuem un petit torrent.

1,23 h. Estem a punt d’arribar de nou a l’amplíssima pista d’accés al Sobirà de la Creu. Proximitats de Can Calabrès. No obstant no arribem a la pista per pocs metres ja que un nou trencall descendent neix en diagonal a la nostra esquerra i serà el traçat a seguir. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques del G.R. (blanques i vermelles). Rètol indicador a la bifurcació.

1,26 h. A la nostra dreta neix un camí i a la nostra esquerra una senda. Seguim pel mig perdent alçada per un ample i evident camí. Marques de G.R.

1,28 h. Nova bifurcació. Seguim davallant tot recte per brancal de l’esquerra que ja es transforma en un corriol. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

1,30 h. Nova bifurcació. Girem vers a la nostra dreta per continuar baixant i orientar-nos vers a la propera riera.

1.31 h. Nova bifurcació. Seguim el senderó descendent de la nostra esquerra. Marques G.R.

1,32 h. Traspassem el torrent de la Font del Gavatx. Passarel·la de fusta. Seguim pel sender en mig del bosc direcció N.E.

1,34 h. Anem a parar a una pista transversal. Es el moment d’abandonar el G.R. que continua pujant tot recte per anar per la pista de la nostra esquerra direcció N.O. Cartell indicador a la cruïlla.

1,36 h. Bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra que continua tot recte. Cartell indicador i marques del circuit núm. 11 de BTT.

1,37 h. Font del Vern, que resta a la dreta del camí. Seguim recte per la pista en direcció N.O. Tram horitzontal amb una gairebé imperceptible baixada.

1,39 h. Bifurcació que obviem i que surt en perpendicular a la nostra esquerra i a la dreta hi trobem immediatament la Font del Gavatx. Seguim recte per la pista que discorre molt propera a les aigües de la riera que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

1,46 h. Bifurcació. Obviem el brancal que neix a la nostra dreta per continuar pel costat de les aigües seguint el llit natural de la vall.

1,48 h. Nova bifurcació. Ignorem la pista que neix a la dreta i el corriol que neix a l’esquerra per continuar tot recte per la pista en direcció N.O. Cartell indicador i marques del circuit de BTT núm. 11.

1,55 h. Bifurcació. Seguim recte ignorant el camí que surt a la nostra dreta.

1,56 h. Se’ns incorpora un camí secundari per sota nostre, per l’esquerra. Seguim tot recte. De fet ja podem veure de sota nostre l’emplaçament de la font formiga.

1,57 h. Deixem la pista per davallar per un corriol que neix vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

1,59 h. Ja hi som a la Font Formiga. Per tornar caldrà desfer les nostres passes fins al punt on retrobem el G.R. (punt horari 1,34 h), passant novament pel costat de la Font del Gavatx i la Font del Vern.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-hilari-sacalm-ruta-de-la-font-formiga-3658390

POTS COMPRAR EL MAPA DE LES GUILLERIES DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA006