Solduga és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l’antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està quasi despoblat, amb algunes cases en ruïnes, i tan sols hi queda una casa habitada.
Està situat al sud-oest de l’antic cap de municipi, Baén, en el sector més meridional de l’antic terme municipal, al sud-est de l’actual de Baix Pallars.
Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l’anomenada Constitució de Cadis, Solduga organitzà el seu propi ajuntament, amb Espluga de Solduga, amb el nom de Solduga i Espluga. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l’abadia de Gerri.
Solduga té església parroquial, dedicada a Sant Martí de Tours. L’església i una casa són els dos únics edificis que continuen dempeus al poble.
Segons Joan Coromines, Solduga prové de l’ibèric Salduba, emparentat amb els ètims bascos çaldu (cavall) i bide (camí). Seguint les explicacions de Coromines, Solduga vindria d’un antiquíssim camí de cavalls.
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico.. a Baén (Bahent). S’hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.
S’hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants)
Propera edició de grup guiat del trekking CIMSDECERVOLS – 3 de les 4 etapes del Tour, en plena temporada LA BRAMA DEL CÉRVOL. Descobreix la ruta amb la companyia d’un guía titulat, expert coneixedor del recorregut i les muntanyes. Máxima seguretat, tranquilitat, experiència i coneixement de les muntanyes i la seva història.
Del 1 al 4 d’OCTUBRE farem la 3 de les 4 etapes del trekking CIMSDECERVOLS, justament les 3 etapes en les quals resulta mès fàcil veure els animals i sentir cap al vespre l’increible concert de la BRAMA, ja que justament aquest època de l’any es quan estan en ple zel. A mès a mès garudirem ja d’un paisatge pre-tardorenc, època en que ja comença la transformació cromàtica dels boscos caducifolis.
El planning es el següent:
1 d’octubre: Punt de trobada. Nit prèvia a Baró
2 d’octubre: Trasllat a Hortoneda. etapa Boumort – Ref. Cuberes
3 d’octubre: etapa Ref. Cuberes – Les Piques – Llagunes
Amb l’esperança de que aquest malson del Corona virus passi més aviat que tard, i confiant que al mes de juny ja hi podrem viure amb certa “normalitat”, organitzem el primer grup obert (i per ara únic grup obert) per fer amb la meva participació com a dissenyador i promotor de la ruta, el que serà la 1a edició integral del trekking CIMSDECERVOLS.
Les dates escollides seran del 22 al 25 de juny. Cas que s’hagués d’aplaçar per culpa de la pandèmia, buscarien noves dates segurament ja l’octubre (confiem que no sigui necessari)
El planning dons es el següent:
22 de juny. Sortida des de Hortellana. Travesia Boumort – Nit a Ref. Cuberes
23 de juny. Ref. Cuberes – Les Piques – Ref. Vall de Siarb
24 de juny. Ref. Vall de Siarb – Serra Freixa – Baró
Ara per ara el grup màxim serà de 15 persones a expenses dels quòrums que puguin limitar-se en les mesures de des confinament. Per aquest motiu es mantindrà un ordre escrupolós de inscripció, cas que al final el quòrum sigui més limitat.
Aquest estiu possem en marxa el TREKKING CIMSDECERVOLS que enllaça les Serres de Boumort i Freixa amb l’impressionant congost de Collegats.
Es tracta d’un trekking circular de 4 dies al voltant de la Reserva Natural del Boumort, a cavall entre els dos Pallars, Sobirà i Jussà. El principal atractiu és la important població de cérvols que hi habita. Se’ls pot veure durant tot l’any, però el moment més espectacular és l’època de zel (brama), entre mitjan setembre i mitjan octubre, quan es pot gaudir d’un espectacle astorador de la mà d’un guia que conegui els millors indrets d’observació d’aquests animals.
Per tal de promocionar aquesta nova ruta, I NOMÈS FINS AL 30.4.2020 fem un DESCOMPTE PROMOCIONAL DEL 10% EN EL PREU DE LA RUTA, per totes les reserves destinades a fer-la a la propera temporada (juny a setembre del 2020)
PREU STANDARD: 185,00 euros
PREU PROMOCIONAL: 95,00 euros
RESERVA STANDARD: 166,50 euros
RESERVA PROMOCIONAL: 76,50 euros
Cas que us interessi aprofitar la promoció, podeu contactar al mail infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp + 35 615626813.
Introducció:
Llarg recorregut que ens permet conèixer amb raquetes les
estivacions del massís de Boumort situat a cavall entre els dos
Pallars. L’excursió discorre per paratges molt solitaris. No
sempre te neu, ja que l’alçada es més baixa (en cap moment
assolim els 2.000 metres) i estem a l’extrem sud de la comarca.
Caldrà anar dons en èpoques en que hagi precipitat prèviament en
cotes relativament baixes. El cim, de nom llarg i difícilment
memoritzades, es una mirador local sense excessives pretensions. El
millor de tot serà la posta i la sortida de sol des del veritable
niu d’àligues on s’emplaça en Refugi i l’ermita de l’Esplà.
Punts
de referència:
*
refugi de l’Esplà *Mata de Coll Pan * Coll Pan *
FOTO PAKO CRESTAS
Coll
de Passavent * Carena de Cuberes * lo Pi Sec * Cap del Solà de la
Coma d’Orient
Temps:
En total quasi 6 hores: 3 hores de pujada al refugi i 2 hores 50
minuts del refugi al cim.
Desnivell:
Contant l’aproximació al refugi farem 1.354 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:
19 quilòmetres 490 metres, dels quals 13,7 son de pujada al refugi i
la resta, 5,79 quilòmetres son el trajecte del refugi al cim.
Dificultat:
Alta, tenint en compte l’aproximació prèvia al refugi que
aconsella fer l’excursió fraccionada en dues jornades.
Punt
de partida:
Refugi de l’Esplà. 1.523 metres. Situat dalt de l’aresta al punt
conegut com el Cap de les Roques de Solguda. Vèrtex geodèsic.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per la pista forestal te el seu inici a les proximitats del poble de
Gerri de la Sal, en concret al marge oriental del pont que creua el
riu de la Noguera Pallaresa en l’accés al poblet de Bresca. Just
passat el pont deixem la carretera asfaltada i veurem la pista que
surt a la nostra dreta. Cartell indicador. La pista la podrem pujar
més o menys estona depenent d’on comença la neu o si ja trobem
trams glaçats. La part baixa de la pista acostuma a ser transitable
per vehicles, però a partir del moment en que guanya alçada pel
Bosc de Pentina va estant en pitjor estat. A l’hivern acostumen a
haver-hi despreniments de rocs. La pista es molt llarga, en concret
te 13,7 quilòmetres, el que comporta 3 hores llargues d’aproximació
si hem de començar a caminar des del principi (riu Major).
On
dormir:
Al mateix refugi lliure. Capacitat per 6 persones. Matalassos i
llitera alçada. Llar de foc, taula i cadires. Llenya a prop.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari:
0,00 h.
Sortim del refugi
de l’Esplà
davallant cap a l’est per la pista per la qual haurem aproximat el
dia abans durant l’aproximació al refugi.
0,25
h. Mata de Coll Pan.
Bifurcació. Seguim la nova pista vers a la dreta en direcció est,
allunyant-nos definitivament de les penjades de l’aproximació que
haurem fet per pujar al refugi. Tram molt planer.
0,50
h. Coll Pan.
Bifurcació en una mena de planell que costa de veure si hi ha molta
neu. Atenció. Hi ha una senyal i s’insinua la nova pista
secundària que puja vers a la nostra dreta en direcció sud per
girar paulatinament vers a l’est de nou. Ens anem enfilant dalt de
l’amplíssima aresta on el bosc es molt obert i s’alterna amb
prats. Comencem a tenir bones panoràmiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1,35
h. Coll de Passavent.
Ja estem dalt del llom ben definit. Seguim per la pista vers a
llevant. Suau pujada. Estem a la Carena
de Cuberes.
Al poc flanquegem pel bosc pel vessant obac. Quan divisem a la nostra
dreta una mena de collet, es la zona coneguda com lo
Pi Sec.
Abandonem la pista i pugem pel mig del bosc. Terreny obert, fàcil i
evident. Superem el darrer llom del cim que resta a l’esquerra del
collet que haurem guanyat després d’abandonar la pista.
2,50 h.Cap del Solà de la Coma d’Orient. 1.917 metres. Final de l’excursió.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
catalonia-trekking 