1R GRUP OBERT – RUTA DELS AMETISTES – 10-12 OCTUBRE 2020.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Ampliem el nostre ventall de sortides programades per grups oberts per descobrir els nous trekkings que estem dissenyany. En aquesta ocasió obrim sortida del 31 d’octubre al 2 de novembre per fer la versió de 3 dies de la RUTA DELS AMETISTES (Montseny).

Mitjans d’octubre es una de les millors èpoques per fer trekking pel Montseny, ja que els boscos de fageda i castanyers estan a plena caiguda de la fulla amb una gran varietat cromàtica que fa que els paisatges siguin, simplement, de fàbula, espectaculars … imatges de postal. Pujarem tots els cims emblemàtics de la Serralada: Sant Elies, Samont, Puig Drau, Tagamanent, Matagalls, les Agudes i Turó de l’Home.

El planning es el següent:

  • 10 d’octubre: Trobada pel camí a Sant Pere de Vilamajor. 1r dia de travesia des de Sant Pere Vilamajor a Aiguafreda passant pel Pla de la Calma i el Tagamanent-
  • 11 de octubre: travesia Aiguafreda a Sant Marçal passant per la Figuera, la Mora, Coll Formic i Matagalls.
  • 12 d’octubre: Sant Marçal al poble del Montseny passant per les Agudes i Turó de l’Home. Final de la travessia.

El preu es de 140,00 euros i inclou:

El preu inclou:

  • Gestió integral de les reserves per part de l’organització.
  • Assitència Pako Crestas com a dissenyador de la ruta i gestor de l’agencia de viatges.
  • Mitja pensió (sopar, allotjament, esmorzar) en els dos punts de pernoctació.
  • Pernoctes en cases rurals – hostals amb equipaments complerts
  • Samarreta pròpia de la ruta dels Ametistes.
  • Mapes sectorials
  • Dossier descriptiu complert de la ruta i tracks.
  • Bono regal pel valor de 100,00 euros per la nostra secció de “viatges” de la webwww.catalonia-trekking.com.
  • Descomptes a la BOTIGA ON-LINE de pakocrestas.com

El preu no inclou:

  • Major número de pernoctacions
  • Begudes i cafès extres
  • Picnics opcionals
  • Tot el no especificat en l’apartat anterior.
  • Trasllats i servei de recollida o taxi

GRUP MÍNIM 4 PERSONES – GRUP MÀXIM 10 PERSONES

Mès informació del trekking RUTA AMETISTES 3 DIES a: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/ruta-ametistes-montseny/ruta-ametistes-3-dies/

Inscripcions per mail a infocataloniatrekking@gmail.com o al whatsapp +34 615626813 (Pako Crestas).

Salut i monte !!!

AVISTAMENTS D’OVNIS AL MONTSENY?

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

RECUPEREM AQUÍ UN ESCRIT QUE VA PUBLICAR EN EL SEU DIA EL BON AMIC “MIQUEL MESEGUER” AL QUE ERA TOT UN BLOG DE REFERÈNCIA DE MONTSENY … “NOTICIES FREQUES DEL TURÓ” … I QUE MALAURADAMENT VAN TANCAR PER PROBLEMES TÈCNICS DE LA PRÒPIA PLATAFORMA QUE FEIA DE SUPORT VITUAL AL BLOG

Els arxius del CEI van crear-se juntament amb el centre, el 1958, però els primers anys es va dur a terme una revisió a fons de la premsa anterior tot cercant la casuística nacional des de l’inici dels anomenats “platets voladors” el 1947.

OVNI 1

Així, el primer cas publicat a la premsa és una carta adreçada al Director del “Diario de Barcelona” i signada per vuit excursionistes de Barcelona que el 3 d’octubre de 1955 procedien a l’ascensió al cim del Matagalls. La carta diu així:

Objeto no identificado visto desde el Matagalls.

Señor Director:

Tenemos el placer de comunicarle, por si fuera de interés para su periódico, que anteayer, domingo 3 de octubre, observamos desde la cumbre del Matagalls, de 1691 m. (Montseny ), un extraño objeto anuliforme, ligeramente alargado, muy brillante, que permaneció estacionado a gran altura y por un lapso de tres horas ( desde la una hasta las cuatro de la tarde ), en dirección nordeste. No podía tratarse de un avión o de un globo meteorológico, puesto que dicho objeto permaneció todo el tiempo en la misma posición, a pesar del fuerte viento reinante.

Este fenómeno fue observado, además de nosotros, por otros excursionistas que subieron al Matagalls.

Sin otro particular,…(etc).

OVNI 2

El següent cas consignat als nostres arxius és una nota de l’Agència de noticies Cifra publicada a “La Vanguardia” el 8 de febrer de 1956:

UN OBJETO LUMINOSO CRUZÓ EL CIELO DEL PIRINEO HACIA MATARÓ

El Observatorio dice que tenia forma de pera invertida y despedía chispas.

Barcelona, 8. El Director del Observatorio del Montseny informa que entre las cinco y cinco y cuarto de la tarde de ayer, un objeto de gran tamaño, de forma de pera invertida, cruzó el cielo desde el Pirineo hacia Mataró, aproximadamente, moviéndose a la velocidad del viento. Calculan en aquel observatorio que se encontraba a unos tres mil metros de altura y descartan la posibilidad de que se tratara de un globo de sondajes meteorológicos. El objeto en cuestión brillaba deslumbradoramente, como una llama blanca, y desprendía partículas, asimismo luminosas, de sus partes más estrechas. Se carece de toda base para una explicación científica del hecho. – ( Cifra ).

OVNI 3

Entre finals d’octubre de 1959 i primers de març de 1960, es van produir al Vallès Oriental unes observacions en sèrie que considerem de la més extraordinària importància. Van ser testimonis d’elles moltes persones ( de la primera, diversos centenars ), però entre totes elles, només una va demostrar tenir el mètode, la disciplina i el interès necessaris per a recollir-les de forma ordenada i acompanyar-les de valuoses dades. Va ser aquest testimoni excepcional el propietari d’una masia situada en el poble de Les Franqueses, anomenada mas Cabrit. Antoni Ribera s’hi va entrevistar alguns anys després en nom del Centre d’Estudis Interplanetaris i es va fer ressò d’aquests avistaments en el seu principal llibre “El gran enigma de los platillos volantes” *

OVNI 4

Gairebé totes les observacions van tenir com a protagonistes el que en l’època s’anomenaven “cilindres platejats” que brillaven intensament tot reflectint els raigs de sol, a l’alba i al vespre. Aquest testimoni creu que a altres hores és impossible veure’ls, doncs segons ell no emeten lluminositat pròpia, limitant-se a reflectir encegadorament els raigs solars en el brunyit metall de la seva superfície. Quan aquesta lluentor desapareix, adquireixen un color mat fosc, podent-se apreciar millor els detalls estructurals de la suposada nau interplanetària.

La designació de “nau portadora” o “nodrissa” venia de la natura del comportament d’aquest tipus de fenomen que consistia en un únic objecte de forma cilíndrica o allargada que més tard, en la observació, semblava que es descomponia o se li desprenien altres objectes més petits, tal com si es tractés d’un portaavions aeri.

OVNI 5

Les observacions van tenir lloc els dies següents:

24 d’octubre de 1959: nau d’abastament que es va desplaçar lentament sobre el Vallès Oriental, essent vista per centenars de persones com un cilindre platejat, primer horitzontal i després inclinat uns 45º respecte a l’horitzó.

16 de desembre de 1959: nau portadora vista cap a l’est en el moment de sortir el sol. Posició inclinada.

19 de desembre: dos discos vistos de costat, inclinats, al posar-se el sol.

5 de gener de 1960: quatre discos ( sense determinar ) totalment immobilitzats, inclinats.

Entre el 15 i el 25 de febrer: magnífic ballet o desfilada aèria, formada per tres naus nodrisses i onze discos, més altres dos més pròxims.

2 de març: disc vist a la posta del sol, descendint en picat sobre Montserrat.

15 de març: ( última observació comunicada ) a la posta de sol, dos discos que se separen, un rumb al nord i l’altre rumb sud.

OVNI 7

De totes aquestes observacions, la primera, del 24 d’octubre del 59, va suscitar una allau de cartes a emissores i periòdics. Ràdio Barcelona la va comentar diverses vegades. Alguns tècnics meteorològics van veure en la suposada nau d’abastament rígida i fusiforme un globus – sonda, però aquesta hipòtesi no va semblar explicar tot el fenomen de forma complerta. Per a les restants observacions, el testimoni va recaptar el concurs d’altres persones, entre la seva família i mossos, prenent a més punts de referència mitjançant estaques clavades en el sòl o accidents topogràfics pròxims i llunyans coneguts.

En un moment en el qual parlar sobre aquest tema era motiu suficient d’escarni i burla per part de veïns, aquest pagès no sols no va dubtar en informar de tots els cassos sinó que va dur a terme una sèrie de magnífiques observacions, es va apressar a deixar-les registrades amb el major nombre de detalls que va poder reunir, i cosa sorprenent, fins i tot va arribar a elaborar una teoria sobre la propulsió de les misterioses naus de l’espai, que en el seu llenguatge més planer estava perfectament d’acord amb la teoria del capità de la R.A.F. Jean Plantier, qui al setembre de 1953 va publicar un article a la “Revue Mensuelle de l’Armée de l’Air” on afirmava que era possible aplicar a cadascun dels àtoms ( o nuclis atòmics ) presents en un volum donat, una força proporcional a la seva massa, orientable i modulable a voluntat. L’autor francès ens parla clarament d’un sistema d’implosió com una solució al desplaçament d’aquestes naus suposadament extraterrestres.

OVNI 8

UN OVNI TRIANGULAR AL 1967

Al setembre de 1967 tenim un altre avistament al Montseny que el propi observatori del turó de l’Home va facilitar a través d’una breu nota de premsa. Antoni Ribera se’n va fer ressò, però va ser un altre soci del CEI, el pastor evangèlic Eugeni Danyans, qui en va parlar àmpliament a partir de les seves pròpies investigacions.

El misteriós OVNI va ser observat el dimarts 26 de setembre de 1967, a les 16,30 h., des de la font del Briançó, lloc situat a uns 600 m. al NNE del turó de l’Home. En aquest cas els observadors van ser: el senyor Fernando García de Castro, director de l’Observatori del turó de l’Home, al veïnat de Santa Fe del Montseny ( Barcelona ); la seva esposa, Anna Maria Meseguer; el seu fill Miquel de vuit anys; i un veí de Montseny ** ( l’Enric Morè, de Can Farré de Dalt ) ** amb qui es trobava el meteoròleg des del principi de l’observació. Es van encaminar al turó de l’Home, sense deixar de mirar l’objecte, i des d’on van poder veure’l amb uns prismàtics de sis augments amb la seva família ** i dos o tres visitants que s’hi trobaven. Poca estona després, en Fernando muntava a la pista de ciment de l’ observatori el seu telescopi reflector auto construït, amb mirall i òptiques del sr. Costas, estructura de fusta i el tub de cartolina encolada, fet i pintat al turó malgrat l’ajuda d’un infant aprenent de constructor de telescopis per uns dies… ** El cel estava parcialment cobert per Cirrus densos, que a partir de les 17 h. ocultaven intermitentment l’objecte, ja que es trobava a major altura que aquells, no participant del seu moviment de translació, el que prova que no estava impulsat pel vent. D’altra banda, la visibilitat era bona quan no restava ocult pels núvols. El sol es trobava a aquella hora cap a ponent, mentre que l’objecte va romandre immòbil sobre la vertical dels observadors. La lluna, per trobar-se en quart decreixent, es trobava sota l’horitzó. L’elevació de l’objecte sobre l’horitzó al principi devia ésser d’uns 85º cap al ENE, essent de 90º al cap de poca estona i fins el final de l’observació. L’altitud es va estimar que estaria compresa entre els 12 i el 15 mil m., ** i es suposà la seva grandària com molt major que la de qualsevol aeronau molt gran( fins i tot que qualsevol globus aerostàtic ). Cal tenir en compte que l’objecte es trobava molt per sobre del mantell de Cirrus. **

OVNI 9

La seva velocitat, nul·la. No es va poder observar cap maniobra. L’objecte va ser vist per darrera vegada a les 17,45 h., semi – vetllat pels núvols, els quals es van anar espessint, ocultant-lo definitivament. Per tant, va ser observat per espai de més d’una hora i quart, encara que una altra persona que també ho va veure, i que es trobava a diversos quilòmetres de distància, va assegurar que a les 14,30 h. ja es trobava l’objecte sobre la vertical del Montseny. L’angle aproximat recorregut en una hora i quart, va ser d’uns 5º. A primera vista no es podia precisar la forma, però observat amb un telescopi reflector apareixia com un triangle isòsceles, brillant, blanc, d’aparença metàl·lica. De no haver romàs immòbil, s’hauria confós amb una aeronau moderna, en forma de fletxa o delta.

Les dimensions aparents aproximades serien les d’una desena part del disc lunar. El color era blanc, ** amb unes bandes fosques al llarg d’un dels eixos del triangle i d’una de les bases ** , una mica més fosc cap als costats. La seva lluentor va disminuir molt en els últims moments de l’observació, pel cessament o disminució de llum solar reflectida per la seva superfície. No va poder observar-se cap deixant ni rastre algun del seu pas. No es va observar tampoc cap pertorbació magnètica o meteorològica.

1934 – IMPRESSIONS A MUNTANYA D’EN JOSEP GIL

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

RECUPEREM AQUÍ UN ESCRIT QUE VA PUBLICAR EN EL SEU DIA EL BON AMIC “MIQUEL MESEGUER” AL QUE ERA TOT UN BLOG DE REFERÈNCIA DE MONTSENY … “NOTICIES FREQUES DEL TURÓ” … I QUE MALAURADAMENT VAN TANCAR PER PROBLEMES TÈCNICS DE LA PRÒPIA PLATAFORMA QUE FEIA DE SUPORT VITUAL AL BLOG

En Josep Gil i Na Maria Oliveres van ser els primers habitants de l’observatori fins a mitjans de la guerra civil, moment en que es van veure obligat a anar l’exili a Andorra. La seva família encara hi viu al país dels Pirineus. L’any 1.934 en Josep Gil va publicar el següent escrit al número 473 del Butlletí Excursionista de Catalunya:

BOIRA

La boira a muntanya és cosa temuda pels excursionistes, però, al turó de l’home assoleix el seu grau màxim, car la major part de l’any hi està posada, adés prima i translúcida, adés espessa i fosca, ploranera al bon temps, o gebradora així que la temperatura baixa sota zero.

La boira prima és bella si hom solament contempla els canvis ràpids i capriciosos de forma i com s’allunya o apropa el disc del sol, però també un xic enutjosa si hom vol precisar el paisatge, ja que quan en una ràpida esqueixada els ulls delitosos es posen en acció per a veure el màxim, sobtadament queda closa i inútilment esperen un esvaïment complet, encara que solament sigui en un petit espai.

boira

Quan la boira és espessa i fosca, hom se sent materialment enterrat en vida, ja que passen les hores, els dies i àdhuc les setmanes sempre dintre el migrat cercle de color de plom. Quan el terreny és lliure o blanc-gris, quan el terreny i objectes estan coberts per la neu o el gebre, gebre que hi queda enganxat, a mesura que el vent hi fa fregar la boira, i segons a la velocitat que passi, hi queda un gruix de gel que pot oscil·lar entre mig centímetre i nou mil·límetres. Ens hem trobat alguna vegada que, durant la nit, s’han soldat les portes i els porticons i, al matí, hem hagut d’obrir a cops de massa.

turo 17

TEMPESTES

És difícil de descriure les impressions de la tempesta; totes, però, son fortes i poc agradables quan hom, directament o indirecta, n’ha sofert les conseqüències.

Generalment, el turó de l’Home ens hi trobem dintre i quedem embolcallats per la boira i la claror feridora dels llamps. Les tempestes locals són les més benignes (generalment a la primavera); quatre trons, llamps i quinze minuts de calamarsa i de xiulets interminables dels parallamps produïts per la descàrrega elèctrica.

tempesta

Les terribles, són les que vénen de lluny, amb un preludi de trons llunyans, ventades fortes i el naixement sobtat de boira per tots els vessants, gotes grosses espaiades, llamp i tro pròxim seguit de pedregada seca i espessa que cobreix ràpidament el terreny i que espetega sorollosament a la teulada, parets i vidres, i s’esmicola per la força del vent.

Aquestes tempestes són sempre paoroses: ja que les descàrregues elèctriques se succeeixen una darrera l’altra fent sotraguejar el turó, i, tot barrejat amb els trons, les ràfegues, la remor de la pedra i la costant il·luminació dels llamps. Però, quan amb el típic espetec sec (sense tro) i la vivíssima llum, cau un llamp a la casa, hom resta, per uns minuts, sense esma i es troba excitadíssim fins que la tempesta s’allunya. Llavors encara segueix el descarregament elèctric; a la nit es veu una llumeta blavosa o verda de la punta dels objectes, i si hom surt al defora és fàcil de trobar-se (sense voler) amb els cabells de punta precedit per una sobtada estirada de la pell de la cara cap amunt.

tormenta

VENT A MUNTANYA

El vent mai no és plaent, però dalt el turó de l’Home és terrible, i per nosaltres l’element més temut, ja que ens ha fet estar setmanes senceres en guàrdia vigilant nit i dia quina peça de la casa seria la que saltaria primer; sentint-ne els xerrics que fa de dalt a baix sense poder descansar, sofrint una excitació nerviosa tal, que per qualsevol altra contrarietat esclata amb desig de destrucció. No podem dir si és pitjor el que bufa del Nord, o el de l’Oest, tots dos són potents i més d’una vegada hem hagut de fer exercicis acrobàtics per sostenir-nos en eixir, per necessitat, al defora. El vent del Sud-oest sol bufar més constantment (solament calent algun dia d’estiu); però violent i fred durant la tardor, hivern i primavera i tant persistent que de vegades ha bufat furiosament durant una setmana. El vent del Nord no és pas més potent, però com que bufa a batzegades sempre fa més por i és el que ens obsequia amb les estridents xerricades de la casa.

vent 2

Per nosaltres, el vent és fluix encara que faci remor o xiuli fort; quan bufa amb sorolls de canonades les fort, i terribles quan les ràfegues fan cruixir la casa de dalt a baix i les parets es corben cap endins.

Cal haver-s’hi trobat per imaginar-se com són eterns els dies que el vent bufa potentment sense treva, hora darrera hora, nit i dia, i quan finalment para, hom se sent tornar a la vida i amb delit surt a fora de la casa per copsar el màxim la tranquil·litat, que una  altre propera tongada de vent li robarà.

vent

LA NEU

A muntanya, la neu en si, és una meravella! Ja en veure caure els indecisos borralls dintre el recolliment silenciós i solitari, ja quan després de la nevada brilla sota els raigs de sol, o de la lluna, i ho cobreix tot amb el seu mantell immaculat, o quan sobre els esquís, hom pot lliscar-ne pel damunt, adés en vertiginosa cursa, esquivant rocs i arbres, adés rostos amunt, escoltant els gemecs de l’atapeïda capa, sota les esveltes llates, o bé deixant lliurement els esquís que segueixin amb suavitat per on els meni el pendent de carena enllà, i disfrutar d’un goig tal en poder contemplar el paisatge, en ingràvida sensació; que el que llavors hom sent és nou cada vegada, i sempre sembla un somni, fins que un canvi sobtat de nivell el torna a la realitat.

TURO 16

Però, les nevades als cims, quan són de tempesta, sempre van acompanyades de vent, i llavors són un terrible element, car els borralls es converteixen en agulles que el vent us clava a la cara i als ulls sense pietat, i les introdueix per entre la més petita obertura de la roba que us cobreix, i això us causa tan gran martiri que es necessita tot el tremp de muntanyenc per no sucumbir sota el fred, o l’atabalament que proporcionen els veritables núvols de pols de neu que aixeca el furiós i gelat vent. De vegades, en la lluita, hom per l’esma i comença a flaquejar; sobtadament sent una dolcesa tal, que s’estiraria sobre la neu, i finiria sense cap sofriment. Cal, però, reaccionar. Llavors, els minuts que es necessiten per a vèncer la resistència del vent i l’esforç que cal fer per mirar, on no es pot veure res (efecte de les polsegueres de neu), per tal d’arribar on convé, són eternitats.

Nosaltres, en dies així, hem necessitat 20 i 30 minuts per arribar al peu de l’anemòmetre per tal de fer la lectura de la velocitat del vent; això que només està a 29 metres de casa (al mateix cim).

TURO 15

També quan en dies ben serens i de visibilitat màxima, que s’escaiguin després d’una nevada, si es posa a bufar el vent amb fúria. Aixeca la neu sense parar per tot el llarg de la carena, us quedeu embolcallats pel polsim, i no podeu veure res al voltant de la casa, igual que si estiguéssiu ficats dintre la boirina.

També per les escletxes de les parets es filtra una bella quantitat de neu que us refresca àdhuc els abrigalls del llit.

LA BONANÇA

Per nosaltres, gairebé eterns presoners de la boira i el vent, per poc que amaini l’un i s’esvaeixi l’altra ja ens dóna la sensació de bonança. Però, si un dia tenim la sort que sigui esplèndid de cap a cap, ens hi rabegem amb tota l’ànima, i amb aquell sol jorn, voldríem servar dintre nostre tot el bé que el sol proporciona durant un any als altres feliços mortals.

TURO 1

També aquell jorn els ulls poden veure fins a l’infinit, ja que abans la vista no arribarà a l’horitzó haurà de passar per sobre els turons, boscos i cingles; valls amb llurs prats, conreus, pobles i viles. La costa, encara la platja i la immensa mar blava, mirant cap a llevant. Però, si mirem a ponent en pondre’s el sol, distingim clarament termes i termes, serra darrera serra, la qual cosa us dóna la sensació que ja no us queda més món per veure. I si tenim la sort que al bon dia segueixi una nit esplèndida, i que en aixecar els ulls de la porta ens trobem cara a cara amb una lluna resplendent, la felicitat és completa. Il·lumina tan clar que hom es pot passejar per tota ka carena sense por d’ensopegar, car no hi ha ombres i es poden veure els boscos, quintars i masies de les properes valls. Això, per a nosaltres, és tant, que encara que sols sigui momentàniament ens sentim compensats de les altres angunioses i eternes nits passades.

LLEGENDES RUTA AMETISTES – COM UNA MOSCA VA DESCOBRÍ UN CRIMINAL

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

De com una mosca descobrí un criminal: Compta la llegenda que un masover tingué les seves raons amb un veí i en el fort de la pica – baralla el va amenaçar del mor. “Si ho fas – li respongué l’al·ludit – les mosques et descobriran”. Malgrat l’estrany advertiment la baralla va anar a més i el masover consolidà la seva amenaça tot matant al veí. Passa el temps i l’assassí no va ser descobert. Anys més tard, en al fort de l’estiuada, una mosca va caure a l’escudella del masover. Ell va esclafí en una forta riallada. La dona li preguntà “Que et passa? De que rius?” L’home li respongué “Deixar-ho córrer, de res important”, però davant l’ insistència de la seva dona, al final va confessar:

“Et recordes d’aquell veí que va ser mor fa anys i que no van trobar el culpable? Dons vaig ser jo. I ric per que, just abans de matar-lo, em va advertir de que les mosques em delatarien. Com pot ser que una mosca escaldada al plat pugui fer descobrir res?”.

La dona, confiada pel pas del temps i dels anys, no se’n va poder estar d’explicar el contingut de la conversa a una de les veïnes. Poc després el seu marit caigué en mans de la justícia.

Altres versions de com es descobrí el criminal: El llibre d’Apel·les Mestres ens fa esment de dos versions de la llegenda de com el criminal va ser descobert per les mosques. La primera d’elles ens parla que, la víctima, abans de ser agredit, li va fer l’advertiment: “El sol et delatarà”. Al dia següent, quan el criminal es va despertar, entrada un raig de sol per la finestra, i no es va poder estar de riure sense parar. Quan la seva dona, estranyada per l’asclar de riure, li va preguntar el motiu, ell li va explicar, tot confiant que no ho comentaria a ningú. La dona no es va poder estar de confessar-li a una amiga, i poc després tot el poble ho sabia. El criminal va ser executat a la forca.

La segona versió es idèntica, si be el que havia de delatar al criminal eren els espinacals, que es la planta que fa una flor de lliri amb propietats guaridores. L’assassí va tenir un atac de riure al anar pel camí, amb la companyia de la seva dona, i passar pel costat d’un marge ple d’espinacals. La resolució va ser idèntica a les anteriors causades pel rai de sol i per les mosques.

1956: EL PRIMER HIVERN SENCER AL TURÓ DE L’HOME

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO COL. MIQUEL MESEGUER

RECUPEREM AQUÍ UN ESCRIT QUE VA PUBLICAR EN EL SEU DIA EL BON AMIC “MIQUEL MESEGUER” AL QUE ERA TOT UN BLOG DE REFERÈNCIA DE MONTSENY … “NOTICIES FREQUES DEL TURÓ” … I QUE MALAURADAMENT VAN TANCAR PER PROBLEMES TÈCNICS DE LA PRÒPIA PLATAFORMA QUE FEIA DE SUPORT VITUAL AL BLOG

Tot i que ja fa uns anys que és a càrrec meu l’Observatori Meteorològic del cim del Montseny, aquest ha estat el primer hivern sencer que he habitat, amb la meva esposa, la petita caseta. Els hiverns anteriors, des de 1951, em limitava a pujar els diumenges, i només quan el temps es presentava bo i no gaire fred, el vell xalet de fusta restava un xic confortable, i jo hi romania uns quants dies. Però tant bon punt s’alçava un xic el vent, cosa freqüent per aquestes alçades, s’escolava per les esquerdes i forats de la vella fusta, i la petita ”poela” ( nota del traductor: estufa de ferro colat cerdana, de tres peus, tres fogons i un forn petit – 20 x 20 x 40 cm. – ) que amb prou feina aconseguia mantenir a l’interior una temperatura un xic més alta que la exterior, cosa que la feia inhabitable la major part de l’estació freda.

A la fi, l’estiu de 1954, la nova edificació planejada de feia tants anys per substituir a la que es va construir provisionalment el 1932 amb motiu del II Any Geofísic i Polar Internacional, es va fer realitat. En comptes d’una substitució,es va dur a terme una ampliació per la seva banda posterior ( nord ), i pel que va caldre excavar una mica més de la muntanya, restant així el nou cos més protegit dels vents huracanats. I a l’hora, queda notablement reforçada la vella caseta de fusta, doncs tota la seva paret posterior, abans subjectada per un cable d’acer, queda adossada a un sòlid mur de pedra i ciment. Aquelles animades “danses” que tota la casa interpretava al compàs de les manxades d’ Eolo, i que tot i no poder amb els set vents d’acer que la reforçaven, si destrossaren més d’un cop els nervis dels seus moradors, ja no han tornat a repetir-se.

Recordo una nit, la tardor de 1952, en que el vent va anar assolint proporcions d’huracà i, cosa poc freqüent, bufava de Xaloc, l’únic costat totalment desprotegit, doncs es va creure que un vent així mai es donaria. Tota la casa trontollava, estremint-se el fustam de dalt a baix amb cruixits sinistres. No vaig aclucar l’ull en tota la nit, i finalment, convençut que la casa se’m queia a sobre, vaig decidir marxar, tot i que encara era negra nit, amb el greuge de la pluja, els trons i els llamps.

Tot just traspassar la porta, em sento empès pels aires, anant a caure uns metres avall, i de cap. Per sort, només vaig patir una fractura a la mà, i un bon “nyanyo” al cap. Probablement, de no ser per aquest accident, el projecte del nou edifici encara seria dormint a alguna oblidada carpeta, sota dos dits de pols… Va ser, doncs, una caiguda afortunada.

Coincidint amb la construcció de la nova caseta, vaig conèixer a qui sis mesos després seria la meva esposa ( Anna Maria Messeguer ), que era l’ única mancança per completar la meva joia de viure a les altures.

L’hivern a muntanya és generalment més agradable del que pot semblar al primer cop d’ull. Els dies són més clars, l’atmosfera més diàfana i amb una major riquesa de matisos i de color. A l’extraordinària bellesa que presenten a la tardor els boscos de santa Fe, amb els seus mil tons diferents de verds, daurats i vermells a les fulles que moren, succeeixen els quiets i transparents dies de desembre, on l’atmosfera sembla reposar de les tempestes tardorenques i estivals.

La primera nevada sempre ens omple d’alegria. La puresa del blanc mantell ens penetra l’ànima, i ens sembla tornar a l’infantesa, tot fent batalles de boles de neu.

Aquest hivern no hem estat gaire de sort, amb la neu. Fins a últims de febrer no hem pogut practicar l’esquí; tot i nevar algun dia, no sobrepassàvem els 5 cm. Com a consol, hem gaudit d’un gener verament primaveral, doncs fins i tot han començat a brotar algunes flors.

Però va arribar el febrer, i amb ell el que tots recordem: una darrera l’altra, successives onades d’aire siberià ens envaïren, acabant amb la bona vida. Confinats l’Anna Maria i jo a un parell d’habitacions de la nova casa, i amb la cuina, estufa i llar de foc enceses nit i dia, consumim en poc temps gairebé tot el combustible que teníem en reserva fins a la primavera. Tant sols sortia a l’exterior per anotar les dades meteorològiques, i a cercar provisions a Santa Fe un cop a la setmana.

Ha estat quelcom sense precedents a l’historial de l’Observatori, doncs la temperatura més baixa registrada anteriorment havia estat de – 14 º, i el primer dia de l’invasió freda, el dia 2 de febrer, el termòmetre va baixar 20 º per sota el punt de congelació. L’antic “rècord” de fred va ser superat dons per un gran marge, i el que encara és pitjor, durant molts dies. Conseqüències: les cisternes gelades, canonades rebentades, …si fins i tot les cerveses es van solidificar a les ampolles, dins la casa!

El dia 12, i davant la impossibilitat d’escalfar la casa, ens veiem obligats a marxar, tornant dues setmanes després, quan el fred havia afluixat un xic. No us penseu que per això es perdin les dades meteorològiques, doncs un seguit d’aparells automàtics deixen enregistrades les variacions de la temperatura, l’ humitat, la pressió atmosfèrica i d’altres fenòmens importants.

Tot i que encara fa fred, la vida a l’Observatori torna a tenir al·licients: les nevades són més abundants, i ens permeten lliscar per colls i cims; el sol, cada dia més alt sobre l’horitzó, ja escalfa deliciosament. Aviat la neu serà substituïda per un verd mantell florit, i on destacaran per la bellesa i el suau flaire els Narcisus poeticus, que atrauran a centenars d’excursionistes. La muntanya despertarà del seu son d’hivern i els boscos es vestiran amb el verd de la tendra brotada.

Fernando García de Castro, 1956. Publicat a “Montaña”, CEC, gen-feb. 1956.

ELS PASTORS AL MONTSENY

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

????????????

La ramaderia, en altre temps exuberant. Minva cada dia més. Éser pastor exigeix una vocació perseverant, tan forta com la del pescador. El pastor, avui en dia, menysprea la solitud. Abans, per matar-la, avesat al silenci, tocava el flabiol, una cançó improvisada, el somni monòton, feia esclops o lloses amb el ganivet, o bastons. Ara, per tal de matar el temps, es val de transistor, de la bestialitat mecànica, material, que fereix l’aire beatífic del silenci, de la solitud…

 … A les altures solitàries es troben sovint els corrals que s’utilitzen, més que res, per a aixopluc del bestiar de la calda del sol estival o de la pedregada, si bé el ramat dorm al ras durant la nit. Els corrals s’aixequen amb paret seca i fang, amb pilars centrals que aguanten el carener. Tot molt elemental, primari.

Alguns utilitza per als corrals – i sense escrúpols – ermites abandonades, com la de Sant Segimon, Sant Miquel dels Barretons, Tagamanent i altres … Mossèn Pere Ribot.

La ramaderia, juntament amb l’agricultura i l’explotació forestal, ha constituït, al llarg de l’historia, l’eix bàsic de l’economia del Montseny. Malgrat la manca, en molts casos, de dades fiables, sembla que sempre ha dominat, per importància, des de les planes fins més enllà dels 1.000 metres, el bestiar oví.

EL PASTURATGE I LA TRANSHUMÀNCIA: El Montseny sempre ha estat zona de pasturatges, i  no només dels ramats propis de la muntanya, si no també d’aquells procedents del Pirineu i del Pre-pirineu que estaven de pas, o sigui, de Transhumància. El període d’aquestes migracions coincidia amb l’arribada del bon temps (maig – juny), moment en que els ramats es pujaven a les parts altes, en especial al Pla de Calma, i finalitzava a la tardor.

reportaje de trashumancia en aralla con andres y alejandro para ana gaitero /

A diferència de l’aviram i el bestiar vacum, que estava distribuït arreu dels masos, pastaven pels voltants a s’alimentaven dins de les pròpies dependències del mas; el bestiar de llana i cabrum necessitava grans zones de pastures per la seva alimentació. Per aquest motiu eren els municipis amb els termes més alts del massís els que tenien aquest tipus de bestiar (Brull, Tagamanent, Viladrau, Montseny i Fogars de Monclús).  La necessitat d’agrupar ramats per dur-los a les zones de pastura, i que el clima de la part alta de les muntanyes no fos l’adient pels ramats a l’època hivernenca, feia que hi hagués moviments de transhumància al propi massís.

Soria 8/6/2013.- Pastores trashumantes llegan con el ganado a la localidad de Oncala en la provincia de Soria

La ramaderia de temporada a les pastures d’alta muntanya van provocar l’aparició de construccions per aixoplugar als pastors i als ramats. Aquetes construccions son els anomenats corrals o casanoves, molt dels quals hi son (la majoria en runes avui en dia), per sobre els 1.000 metres: corral de la Cortada, corral d’en Deumal, corral de Cambrodon, corral d’en Perera, corral de Casanova, etc …. Si el mas no tenia corral propi, el pastor aplegava el bestiar en una jaça i ell dormia en una barraca. La toponímia de les parts altes de la muntanya i son plenes de mots com jaça, amorriador i barraca, (malgrat que avui en dia gairebé totes han desaparegut físicament parlant): jaça del Bellit, jaça d’en Pla, amorriador d’en Rovira, amorriador del Bac, barraca del Sord, barraca d’en Ramón, etc …

La transhumància estava molt ben organitzada, per tota una mena de drets històrics de pas i utilització de les pastures.

No només cal esmentar la transhumància interna, ja que va haver-hi una altre força més important, que era la transhumància dels grans ramats, alguns d’ells gegantins, que anaven del Pirineu vers al Vallès i la Marina (Maresme). Aquests ramats de milers de caps passaven dues vegades a l’any: a l’abril (quan pujaven vers al Pirineu) i al setembre (quan feien el camí vers a les zones temperades per hivernar). Molts dels ramats eren del Ripollès i de la Cerdanya, i a la muntanya del Montseny els pastors que conduïen aquest ramats van eren coneguts com “Cerdans”. Els cerdans trigaven de quinze dies a un mes per fer el trajecte, i el seu pas pel Montseny els hi ocupava dos o tres dies. La transhumància creà dons els anomenats camins ramaders. Al Montseny hi havien els següents camins ramaders:

  • El que anava de Sant Pere de Vilamajor i Sant Esteve de Palautordera a Sant Elies i al Samon per pujar a tot el Pla de la Calma, fins al Collformic. Es seguia el trajecte cap als emprius de Viladrau, passant pel Pla de Cinc Sous i el turó dels Esqueis, davallant pel molí Espatllat. Una vegada a Viladrau seguien el seu camí vers a Vic.
  • El camí per la vall del Congost.
  • Viladrau – Sant Marçal – Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera.
  • El que anava cap a Breda i Arbúcies passant pel Coll del Ravell.

La transhumància va desaparèixer a partir del moment en que els ramats han estat desplaçats amb camions i criats a granges on podien viure i alimentar-se tot l’any, sense necessitat de desplaçar-se. El testimoni recollit d’un vell pagès anònim al llibre del mas del Montseny, d’en Xavier Roigé i en Ferran Estrada, es prou explícit:

Només que ara això de caminar deu o dotze dies s’ha perdut. No volen caminar. Baixen aquest camions de dos o tres pisos, carreguen dues-centes ovelles, tres-centes ovelles, per dir algo, i en poques hores es traslladen d’aquí allà i d’allà aquí.”

La transhumància va desaparèixer, al Montseny, a mitjans de la dècada dels 90, va ser el darrer estiu en que un ramat relativament nombrós va creuar les quasi abandonades pastures del Pla de la Calma.

10% DESCOMPTE TREKKINGS TARDOR PER GRUPS DE 5 ó + PERSONES.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/cataloniatrekking/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Hola amic, la tardor es sens dubte una de les millor èpoques de l’any per fer trekking per casa nostra, tot aprofintant la possibilitat de que tenim ponts festius tants al setembre, com a l’octubre com al novembre.

Desde CATALONIA TREKKING fem una promoció vàlida per inscripcions fetes des del 15 d’agost fins al 15 de setembre del 2020 per tots els nostres trekkings suscrptibles a fer-se durant els mesos de SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEMBRE i que son:

  • LO COR DE LO PALLARS
  • VOLTA COMTEDELPORT
  • RUTA CARACREMADA
  • CASTELLS DE FRONTERA
  • SA VOLTA FORMENTERA
  • CAMINS DE VINS
  • RUTA DE LA PAU
  • RUTA DELS AMETISTES
  • PIRISUD INÈDIT OCCIDENTAL
  • TRIANGLE DE DALÍ
  • CIMS DE CERVOLS

Oferta vàlida per grups de 5 o mès persones.

Trobareu tota l’informació dels nostres trekkings, recorreguts, allotjaments, preus i serveis al següent enllaç: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

Qualsevol dubte ja ho sabeu. El nostre mail es infocataloniatrekking@gmail.com o el nostre whatsapp el + 34 615626813 (Pako Crestas)

Salut i monte !!!

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA – SERRA DE CA L’AMAT I VALL DEL TORRENT DEL BOSC.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:  Tranquil·la i variada volta circular que, a diferència de les altres excursions de la zona, discorre per boscos de pineda. La davallada la fem per la Vall del Torrent del Bosc, relativament ample i lluminosa, on les vistes de fons son sobre les muntanyes del Montnegre, enlloc de l’estampa típica del Turó de l’Home que sembla omnipresent a tot el terme de Sant Esteve de Palautordera.

Temps: 2 hores i 10 minuts.

Desnivell: 137 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 7 quilòmetres 150 metres

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * cementiri de Sant Esteve de Palautordera * torrent de Vallmanya * Serra de Ca l’Amat * Pla de Can Rany * Corral d’en Ferrers * Plana de Can Nadalet * Can Nadalet * Vall del Torrent del Bosc * mas de la Vinya i Can Montgetes * Can Traveria * torrent de Vallmanya * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera

Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com

Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra esquerra i de seguida tombem de nou a l’esquerra pel carrer Tramuntana per anar a la part alta del poble. Continuant en la mateixa direcció, creuemla carretera i seguim pel carrer “Joan Baixas” direcció O-S.O. A partir del moment en que el carrer Tramuntana s’uneix amb el carrer Major (carrer de vianants), — just abans de creuar la carretera –, coincidim ja amb les marques del “camí”.

0,10 h. Al poc el carrer es converteix en una ample pista de terra completament horitzontal. Senyals del “camí”.

0,16 h. Passem per davant de cementiri de Sant Esteve de Palautordera. Seguim la pista vers a l’O.S.O. Poc després creuarem el torrent de Vallmanya.

FOTO PAKO CRESTAS

0,21 h. Bifurcació. Seguim recte deixant aquí les indicacions del “camí” (les quals segueixen vers a la dreta)

0,22 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.-S.E.

0,24 h. Travessem un camí transversal seguint tot recte vers al sud.

0,26 h. Estem davant d’un conjunt de cases i trobem una ample pista transversal. Just l’angle que formen la pista de procedència i aquesta nova pista més ample, a la nostra dreta, neix un corriol ascendent en diagonal que puja endinsant-se al bosc, es la senda a seguir. Ben marcada i de pujada relativament tranquil·la però constant.

0,31 h. Una senda se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim pujant en linia recte vers al N-N.O. Ja estem a la Serra de Ca l’Amat, mica en mica el camí es va fent més ample i tota l’estona es molt evident sense pèrdua possible.

0,36 h. Un corriol residual descendent neix a la nostra esquerra. L’ignorem per seguir tot recte pel mig del bosc, just a la part alta de la serra.

0,45 h. Camí secundari perpendicular a la nostra esquerra que obviem.

FOTO PAKO CRESTAS

0,51 h. Pla de Can Rany. Anem a parar a una pista més ample a l’alçada d’un revolt, deixant a la nostra dreta un corriol i un camí descendent. Seguim la pista en linia recte, o sigui, vers a la dreta. Passem pel costat de zona de conreus i del Corral d’en Ferrers.

0,57 h. Camí secundari a la nostra esquerra per on passa els pòsters del cablejat de telèfons. Seguim tot recte per la pista principal.

1,00 h. Plana de Can Nadalet. Important nus de pistes en mig del bosc. Seguim la bifurcació de l’esquerra (cartell indicador que ens informa que es el camí a Can Nadalet), aquest es el punt més alt del periple, la pista que prenem dons, comença a prendre alçada.

1,03 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte.

1,04 h. Bifurcació. Davant tenim la porta d’accés a la finca de Can Nadalet. Seguim per l’ample pista descendent vers a la nostra esquerra.

1,07 h. Camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.

1,10 h. Nou camí secundari vers a la nostra dreta que obviem per continuar davallant per l’ample pista.

FOTO PAKO CRESTAS

1,22 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem una quans metres vers a la nostra dreta per trobar-nos amb una segona pista, encara més ample i també transversal, que aquesta vegada seguirem vers a l’esquerra. Ja estem a la Vall del Torrent del Bosc, haurem deixat a l’esquerra els accessos a les finques del mas de la Vinya i Can Montgetes. Seguim la nova pista pel fons de la vall en direcció E-S.E. per unir-nos als pocs metres amb una tercera pista que se’ns incorpora per la dreta. Just en aquest punt trobem senyalitzacions de les rutes de Santa Maria de Palautordera, malgrat que encara hi som al terme de Sant Esteve i tan sols trepitjarem el terme de Santa Maria més endavant, durant un breu tram. Seguim dons vall a baix sense pèrdua possible.

1,32 h. Passem pel costat de Can Traveria, que resta a la nostra dreta.

1,42 h. Brancal que surt a la nostra esquerra i que es l’accés al mas de Can Rany (cartell indicador). Seguim tot recte per la pista principal.

FOTO PAKO CRESTAS

1,45 h. Bifurcació. Estem al conjunt de cases on abans em agafat el senderó de pujada a la Serra, o sigui, que ja tornem a terreny conegut. Seguim dons vers a la nostra esquerra desfent els passos del trajecte d’anada i passant pel torrent de Vallmanya, el cementiri de Sant Esteve de Palautordera i tornant de nou al poble.

2,10 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-esteve-palautordera-serra-ca-lamat-48145626

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA – SERRAT DE VILATORT I CASTELL DE MONTCLÚS.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:  Excursió que transcorre per les ondulades serres de llevant del terme. Presentem dues opcions, la primera fent una volta circular al voltant del Castell de Montclús, retornant a la serra per tal de no travessar el riu Tordera; i la segona creuant el riu i retornant per la plana.

Val a dir que no hi ha pont per travessar el riu de la Tordera sota el castell de Montclús i que amb el riu crescut pot resultar problemàtic creuar-lo; per aquest motiu donem aquesta doble opció.

OPCIÓ A: SERRAT DE VILATORT – VOLTA DEL CASTELL – SERRAT DE VILATORT.

Temps: 2 hores i 50 minuts.

Desnivell: 246 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 9 quilòmetres i 300 metres.

Dificultat:  fàcil

FOTO PAKO CRESTAS

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * Torrent de Vallmanya * riu de la Tordera * Circ Cric * Serra de Can Vilatort * Can Boter * Can Pau * Ca n’Albert de Baix * Can Picolí * Can Pere Grau * Can Jeroni * Pla de Santa Magdalena * Santa Magdalena * Ca n’Albert de Dalt * Castell de Montclús * riu de la Tordera * Can Jeroni * Serra de Can Vilatort * Circ Cric * riu de la Tordera * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera

Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra dreta.

0,02 h. Cruïlla. Seguim vers a la nostra dreta pel Passatge Aulet, bonic camí pavimentat que serpenteja pel mig d’un parc urbà fins anar a creuar mitjançant un pont el Torrent de Vallmanya.

0,05 h. A l’altre costat del rierol ja hi som al cor del poble de Sant Esteve. Seguim el carrer Major (carrer de vianants) vers a la nostra esquerra fins al final de tot, on donarem l’esquena a l’església i seguint les indicacions del Circ Cric agafarem un vial descendent vers a la nostra esquerra que passa pel costat de les instal·lacions esportives municipals.

0,12 h. Creuem el riu de la Tordera mitjançant un vial amb canalitzacions. Pas còmode apte per vehicles, l’asfalt a donat pas a una ample pista de terra que guanya alçada de manera suau.

0,15 h. Estem davant de la porta d’accés al Circ Cric. Deixem la pista ample de la nostra dreta i seguim vessant amunt de manera directe per un corriol ben marcat i que fa una forta pujada. Atenció: aquest tram es opcional ja que podríem seguir per l’ample pista. Es tracta dons d’una drecera més directa i que ens estalvia un tram de pista que acostuma a ser relativament transitat per vehicles.

FOTO PAKO CRESTAS

0,21 h. A la part alta de la forta pujada passem per sota d’un cablejat de telèfons, una petita canal de reg abandonada i anem a parar a un camí en desús que seguirem vers a la nostra dreta per situar-nos al peu d’una gran torre elèctrica.

0,23 h. Essent sota la torre elèctrica trobem de nou l’ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent (pujada molt suau alternada amb trams completament horitzontals), direcció N.-N.O. Ja hi som la Serra de Can Vilatort

0,30 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.

0,32 h. Nou brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.

0,34 h. Tercer brancal secundari que trobem a la nostra esquerra i que obviem.

0,35 h. Bifurcació. Pista secundaria descendent a la nostra dreta que es l’accés a Can Boter (cartell indicador, cadena), seguim dons per la pista principal direcció N.-N.O.

0,36 h. Bifurcacions secundaries a banda i banda de la pista principal que ignorem per seguir tot recte. El brancal de la nostra dreta dona accés al proper mas de Can Pau.

FOTO PAKO CRESTAS

0,39 h. Nou brancal perpendicular que surt a la nostra dreta i que es l’accés a Ca n’Albert de Baix. Seguim recte per la pista principal.

0,42 h. Haurem passat pel costat d’unes vinyes i ens trobem davant del mas de Can Picolí, el qual resta a la nostra esquerra. Surt un nou brancal perpendicular a la nostra dreta que ignorem per seguir per l’ample pista en direcció N. Trams horitzontals alternats amb suavíssimes pujades.

0,49 h. Passem pel costat de mas de Can Pere Grau, a tocar de la pista a la nostra esquerra. Seguim tot recte.

0,52 h. Voregem el mas de Can Jeroni i seguim per la pista direcció nord.

0,53 h. Bifurcació. Ignorem la pista que davalla vers a la nostra esquerra i que es la pista on anirem a parar quan tanquem la volta del castell. Ara per ara, seguim dons per la part alta, tot recte, en direcció nord. Creuem el Pla de Santa Magdalena, zona més alta del periple.

0,55 h. Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de Santa Magdalena, 400 m., on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a Ca n’Albert de Dalt. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent.

FOTO PAKO CRESTAS

1,15 h. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. Castell de Montclús, 325 m.

El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera.

1,35 h. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera, que no arribarem a travessar. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, allunyant-nos dons del riu. La nova pista ràpidament guanya desnivell. Es tracta d’una pista molt evident que dibuixa uns quans revolts. Quan aquesta està a punt de concloure trobarem un punt concret amb una bona panoràmica sobre el castell. Descobrirem que nosaltres ja estem per sobre de la fortalesa que se’ns presenta penjada sobre uns estimballs terrosos.

FOTO PAKO CRESTAS

2,02 h. Anem a parar al costat del mas de Can Jeroni que ens queda a la nostra dreta, just al moment en que ens topem amb l’ample pista per la qual em vingut, estan novament a la part alta de la Serra de Can Vilatort. Haurem de desfer dons les nostres passes de manera integra, si be aconsellem no baixar per la drecera del circ cric i davallar sempre per la pista. Passada dons la torre elèctrica que ens havia servit de referència en l’enllaç entre la drecera i la pista principal, seguim davallant per aquesta darrera i tan sols trobarem una nova bifurcació important, que està ben indicada amb un rètol que ens informa que el camí correcte a seguir per tornar al poble es el que davalla en diagonal a la nostra dreta i que al poc també va a parar al Circ Cric, travessem de nou el riu de la Tordera i al poc ja trobem les primeres construccions al poble.

2,50 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-esteve-palautordera-serra-de-can-vilatort-castell-montclus-can-record-48144836

OPCIÓ B: SERRAT DE VILATORT – CASTELL DE MONTCLÚS – RIU TORDERA  – PLA DE CAN RECORD.

Temps: 2 hores i 15 minuts.

Desnivell: 230 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 7 hores i 310 metres.

Dificultat: fàcil

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * Torrent de Vallmanya * riu de la Tordera * Circ Cric * Serra de Can Vilatort * Can Boter * Can Pau * Ca n’Albert de Baix * Can Picolí * Can Pere Grau * Can Jeroni * Pla de Santa Magdalena * Santa Magdalena * Ca n’Albert de Dalt * Castell de Montclús * riu de la Tordera * Can Marc * Can Martorell * Can Garberer * molí de les Cadires * Can Mainou * urbanització de Can Record * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera

Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com

Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

0,02 h. Cruïlla. Seguim vers a la nostra dreta pel Passatge Aulet, bonic camí pavimentat que serpenteja pel mig d’un parc urbà fins anar a creuar mitjançant un pont el Torrent de Vallmanya.

0,05 h. A l’altre costat del rierol ja hi som al cor del poble de Sant Esteve. Seguim el carrer Major (carrer de vianants) vers a la nostra esquerra fins al final de tot, on donarem l’esquena a l’església i seguint les indicacions del Circ Cric agafarem un vial descendent vers a la nostra esquerra que passa pel costat de les instal·lacions esportives municipals.

0,12 h. Creuem el riu de la Tordera mitjançant un vial amb canalitzacions. Pas còmode apte per vehicles, l’asfalt a donat pas a una ample pista de terra que guanya alçada de manera suau.

0,15 h. Estem davant de la porta d’accés al Circ Cric. Deixem la pista ample de la nostra dreta i seguim vessant amunt de manera directe per un corriol ben marcat i que fa una forta pujada. Atenció: aquest tram es opcional ja que podríem seguir per l’ample pista. Es tracta dons d’una drecera més directa i que ens estalvia un tram de pista que acostuma a ser relativament transitat per vehicles.

FOTO PAKO CRESTAS

0,21 h. A la part alta de la forta pujada passem per sota d’un cablejat de telèfons, una petita canal de reg abandonada i anem a parar a un camí en desús que seguirem vers a la nostra dreta per situar-nos al peu d’una gran torre elèctrica.

0,23 h. Essent sota la torre elèctrica trobem de nou l’ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent (pujada molt suau alternada amb trams completament horitzontals), direcció N.-N.O. Ja hi som la Serra de Can Vilatort

0,30 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.

0,32 h. Nou brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.

0,34 h. Tercer brancal secundari que trobem a la nostra esquerra i que obviem.

0,35 h. Bifurcació. Pista secundaria descendent a la nostra dreta que es l’accés a Can Boter (cartell indicador, cadena), seguim dons per la pista principal direcció N.-N.O.

0,36 h. Bifurcacions secundaries a banda i banda de la pista principal que ignorem per seguir tot recte. El brancal de la nostra dreta dona accés al proper mas de Can Pau.

0,39 h. Nou brancal perpendicular que surt a la nostra dreta i que es l’accés a Ca n’Albert de Baix. Seguim recte per la pista principal.

FOTO PAKO CRESTAS

0,42 h. Haurem passat pel costat d’unes vinyes i ens trobem davant del mas de Can Picolí, el qual resta a la nostra esquerra. Surt un nou brancal perpendicular a la nostra dreta que ignorem per seguir per l’ample pista en direcció N. Trams horitzontals alternats amb suavíssimes pujades.

0,49 h. Passem pel costat de mas de Can Pere Grau, a tocar de la pista a la nostra esquerra. Seguim tot recte.

0,52 h. Voregem el mas de Can Jeroni i seguim per la pista direcció nord.

0,53 h. Bifurcació. Ignorem la pista que davalla vers a la nostra esquerra i que es la pista on anirem a parar quan tanquem la volta del castell. Ara per ara, seguim dons per la part alta, tot recte, en direcció nord. Creuem el Pla de Santa Magdalena, zona més alta del periple.

0,55 h. Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de Santa Magdalena, 400 m., on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a Ca n’Albert de Dalt. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent.

FOTO PAKO CRESTAS

1,15 h. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. Castell de Montclús, 325 m.

El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera.

1,35 h. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera. Anem a parar a una pista que continuarem vers a la nostra dreta per creuar el riu sense auxili del pont. A l’altre costat de les aigües pugem pista amunt per un tram mig terrós – mig pavimentat.

1,38 h. Can Marc. Casa d’hípica. Nus de pistes. Seguim tot recte obviant dos trencalls en forma de “V” a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

1,40 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra, més estret i que s’orienta vers al S.E. tot passant pel costat esquerra del fantasmagòric mas. A la cruïlla hi ha un cartell ens indica que cal seguir el accés a Can Martorell (que es el mas que tenim a la nostra dreta).

1,45 h. Seguint la pista de terra anem a parar a la zona urbanitzada de Can Garberer. Seguim el vial pavimentat vers a la nostra esquerra que rep el nom de carrer del Timó i que fa una mena d’arc davant de cases de nova construcció.

1,48 h. Bifurcació. Neix un brancal descendent vers a la nostra esquerra que ens duu al proper molí de les Cadires (rètol indicador), de fet el moli es avui en dia una casa particular restaurada, val la pena baixar-hi per veure el pont de fusta sobre el riu de la Tordera  (que era l’antic i rudimentari accés a Cal Puço) i tornar a pujar de nou a la darrera bifurcació (pujada i baixada opcional, es clar).

1,52 h. Essent de nou a l’extrem del carrer del Timó, deixem l’asfalt i seguim tot recte pel camí horitzontal que s’endinsa dins del darrer tram de bosc.

1,56 h. Brancal perpendicular vers a la nostra esquerra que obviem.

1,57 h. Corriol que se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte pel camí. Molt a prop, ben visibles, son les cases de Can Mainou, petita pujada.

1,58 h. Can Mainou, voregem les cases deixant de banda un pista vers a la nostra dreta i continuant en direcció S.-S.E. per pista de terra.

FOTO PAKO CRESTAS

2,03 h. Anem a parar a l’urbanització de Can Record, en concert al carrer de les Alzines que seguirem vers a la seva conclusió en un avinguda més ample que seguirem recte en direcció S.O. fins al segon trencall a l’esquerra que es el carrer d’Oratges. Seguim aquest carrer tot recte fins al punt de partida.

2,15 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-esteve-palautordera-serra-de-can-vilatort-castell-montclus-can-record-48144775

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA – PANTÀ DE VALLMANYA I CASTELL DE FLUVIÀ .

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:  Variada excursió amb trams ben diferenciats de plana de conreus i masos i zones de bosc amb les primeres estivacions i pujades de la falda de les muntanyes de Sant Elies – Samon. Cal destacar la visita al pantà de Vallmanya i el Castell de Fluvià.

Castell de Fluvià o Casa Forta de Palau: Dominant el Pla de Palautordera, molt a prop de Santa Margarita, s’aixeca aquest petit castell ben conservat i restaurat, propietat de la família Adroer. Com a castell li correspon el valor de “domus” o casa forta, coneguda con la casa de Sant Cedrià, titular de la capella. El nom de Palau és cognom o llinatge de la família ja establerta a l’any 1154. Malgrat que el domus de Palau o Fluvià s’adjuntés dins del terme del castell de Montclús, presidia la Quadra de Campins, que ocupava la zona territorial de l’actual terme de Campins. A mitjans del segle XIV comptava amb vint-i-dos focs i era una de les quadres més extenses de Catalunya. A l’any 1622 es va fundar una capella en benefici de Sant Aleix dins del castell. En aquesta capella es venerava la tomba de Sant Cedrià i fou destruïda i buidada per les hordes a l’any 1936. El castell podria atribuir-se a les primeries del segle XI. A l’interior del castell va ser bàrbarament assassinat l’Antoni de Fluvià, juntament amb una colla de gent innocent que va anar a refugiar-se dins de la fortalesa, per les tropes castellanes del Comte-duc d’Olivares.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 50 minuts

Desnivell: 231 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 10 quilòmetres i 800 metres.

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * cementiri de Sant Esteve de Palautordera * torrent de Vallmanya * Ca l’Amat * urbanització de Can Cruixent * Can Cisteller * Can Justina * Can Felip * Ca l’Ercís * Can Jais * Can Vinyes * torrent del Reguissol * Sot de la Font Ferrussa * Sot de l’Infern * Serra del Gall * Trifurcació * Torrent de Vallmanya * Parc dels Olors * Can Vila Vell * Castell de Fluvià * Bassa de Vallmanya * Pla de Santa Margarida * Mas Prats * Torrent del Reguissol * Can Vinyes * Can Jais * Ca l’Ercís * Can Felip * urbanització Can Cruixent * Can Benosi * Ca l’Amat * el cementiri de Sant Esteve de Palautordera * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com

Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra esquerra i de seguida tombem de nou a l’esquerra pel carrer Tramuntana per anar a la part alta del poble. Continuant en la mateixa direcció, creuemla carretera i seguim pel carrer “Joan Baixas” direcció O-S.O. A partir del moment en que el carrer Tramuntana s’uneix amb el carrer Major (carrer de vianants), — just abans de creuar la carretera –, coincidim ja amb les marques del “camí”.

0,10 h. Al poc el carrer es converteix en una ample pista de terra completament horitzontal. Senyals del “camí”.

0,16 h. Passem per davant de cementiri de Sant Esteve de Palautordera. Seguim la pista vers a l’O.S.O. Poc després creuarem el torrent de Vallmanya.

0,21 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta en direcció N-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

0,23 h. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim pel camí ample vers al N.-N.O.

0,30 h. Passem pel costat del conjunt de cases de Ca l’Amat que resten a la nostra esquerra. Comença un nou tram pavimentat. Seguim tot recte per travessar la urbanització de Can Cruixent.

0,33 h. Final de la urbanització. El vial asfaltat acaba en forma de “T”. Seguim vers a la nostra esquerra per tornar a caminar sobre pista de terra.

0,37 h. Se’ns incorpora per l’esquerra una nova pista que obviem. Seguim recte direcció N.O. Indicacions del “camí”.

0,39 h. Nou brancal que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem.

0,40 h. Passem per davant de dos entrades a finques particulars. Can Cisteller i Can Justina. Seguim de manera evident per l’ample pista del “camí”.

0,41 h. Creuem una carretera asfaltada en perpendicular.

0,43 h. Doble bifurcació a banda i banda del camí, primer a la dreta i després a l’esquerra, que ignorem. En aquest tram passem pel costat de masos com Can Felip, Ca l’Ercís, Can Jais i Can Vinyes.

0,45 h. Just abans de crear el torrent del Reguissol (que acostuma a estar ben sec), trobem un  trencall perpendicular a la nostra esquerra, es el moment d’abandonar la pista principal i les senyalitzacions del “camí” per prendre aquesta petita pista que s’endinsa pel bosc en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

0,47 h.  Trifurcació. Neixen dos nous a camins en diagonal vers a la dreta i vers a l’esquerra, ignorem tots dos i seguim recte. Tram horitzontal.

0,49 h. Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra esquerra. Sageta pintada de grog en un arbre. Suau i curta pujada.

0,51 h. Neix un nou camí perpendicular vers a la nostra esquerra que ignorem per continuar tot recte en el sentit donat pel camí de procedència. Tram horitzontal i sense senyalitzacions.

0,54 h. Nou trencall vers a la nostra esquerra que ignorem. Mica en mica el camí es va convertint en corriol. Continuem pel mig d’un tranquil bosc.

1,01 h. Anem a parar a una mena de pista que aquí fa un cul de sac. A la nostra dreta hi ha una petita esplanada que ens permet tenir de nou vistes panoràmiques reduïdes després del tram de bosc. Continuem recte per la pista en direcció O.-N.O.

1,03 h. Estant a l’altre costat de la petita clariana trobem una bifurcació de camins, agafem el de la dreta.

1,06 h. Anem a parar a una estreta carretera asfaltada. Justament a l’unió entre el camí de procedència i l’asfalt creuem el Sot de la Font Ferrussa i passem pel costat d’una mena d’esquelet d’un xalet abandonat. Seguim la carretera gairebé horitzontal vers a la nostra dreta.

1,08 h. Deixem una primera bifurcació a la nostra esquerra, on hi ha un cartell que ens indica que la pista d’accés al Mas Forts. Seguim per l’asfalta.

1,09 h. Sot de l’Infern. Pocs metres endavant de l’accés a Mas Forts, trobem un segon trencall, que també s’endinsa al bosc vers a l’esquerra. Es el moment abandonar la carretera i pujar per aquest camí estret i ben marcat que al poc puja amb fortes ziga zagues.

1,16 h. Anem a parar a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Suavíssima i constant pujada.

1,27 h. Serra del Gall, 403 metres, punt més alt del periple. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra iniciant un tram de baixada.

1,29 h. Trifurcació. A ma esquerra neix un corriol i davant tenim dues pistes en forma de “Y”. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

1,31 h. Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta que dibuixa un revolt. Fem ara un tram de constant baixada i revolts on seguirem sempre per la pista principal obviant algun que altre corriol que justament neix als revolts.

1,35 h. Torrent de Vallmanya. Unió de pistes. Seguim vers tot recte al marge esquerra de la riera, en direcció E.-S.E., o sigui, seguint el marge natural de la vall.

1,38 h. Unió de pistes. Estem davant del Parc dels Olors. Seguim l’ample pista tot recte continuant al marge esquerra del torrent, en direcció E.-S.E. Al poc passem per davant del mas de Can Vila Vell, que resta a la nostra esquerra.

1,48 h. Estant davant del Castell de Fluvià, just a la zona on hi ha uns gronxadors, divisem un camí que neix a banda dreta de la pista, creua el torrent i s’endinsa dins del bosc. Es el moment d’abandonar la pista ample i seguir per aquest camí. Atenció per que a la bifurcació neixen dos de camins, un de més ample que puja tot recte i un petit corriol a l’esquerra que segueix més aviat el curs del torrent. Seguirem dons pel primer d’ells.

1,52 h. Bassa de Vallmanya. Ample embassament artificial construït pel reg. Anem a parar a la pista que voreja el pantà, la qual seguirem vers a la nostra esquerra i, tal com hem dit, va re orientant-se tot envoltant l’embassament.

1,58 h. Essent a l’extrem sud del pantà trobem una pista que davalla vers a la nostra esquerra i que seguirem, ignorant un parell de trencalls que segueixen tot recte a l’altre costat d’aquesta ample pista.

2,04 h. Bifurcació. Anem a parar de nou al recorregut del “camí”. Senyalització a la cruïlla. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta, o sigui en direcció sud.

2,06 h. Camí transversal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte.

2,07 h. Pla de Santa Margarida. Creuem una carretera asfaltada de manera transversal i continuem per la pista situada a l’altre banda de la carretera, seguint en direcció S.-S.E. Entrem de nou dins del bosc.

2,10 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta. Senyalitzacions del “camí”.

2,12 h. Trencall secundari perpendicular vers a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte. Al poc sortim del bosc i tornem a creuar zona de conreus amb amples vistes.

2,15 h. Mas Prats. Resta a la nostra dreta. Just davant neix una pista vers a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte en direcció sud.

2,17 h. Torrent del Reguissol. Ja hi tornem a coincidir amb les nostres passes del trajecte d’anada. Desfarem dons de manera integra el camí ja conegut fins al punt de partida, passant per Can Vinyes, Can Jais, Ca l’Ercís, Can Felip, l’urbanització Can Cruixent, Can Benosi, Ca l’Amat i el cementiri de Sant Esteve de Palautordera.

2,50 h. Desfent el trajecte d’anada tornem de nou al punt de partida. Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera.  

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-esteve-palautordera-panta-vallmanya-castell-fluvia-48144279