Introducció: Us presentem dues rutes temàtiques iniciativa del Parc Natural del Cadí – Moixeró que ens conviden a dues fàcils passejades i a incrementar els nostres coneixements sobre els marmotes i el trencapinyes, un ocell típic de la zona. A totes dues rutes trobem cartellets que ens informem de l’alimentació, les costums, l’hàbitat, la reproducció, els depredadors, etc … Molt recomanable per fer amb famílies. Val a dir que els horaris es veuran incrementats amb l’observació de l’entorn, la lectura dels panells informadors i la tranquil·litat i parsimònia que ha d’acompanyar unes passejades com aquestes.
FOTO PAKO CRESTAS
RUTA DE LA MARMOTA
Temps: 40 minuts
Desnivell: 80 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: fàcil.
Punts d’aigua: Al propi refugi Xalet de Coll de Pal, si està obert. Per si de cas el millor es dur l’aigua necessària des de bon principi.
Punts de referència: * Xalet Refugi de Coll de Pal * Plans de Canells * Xalet Refugi de Coll de Pal.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Xalet Refugi de Coll de Pal. 1.925 metres. Situat al marge de la carretera que puja vers a Coll de Pal. Per arribar-hi des del Racó de l’avi de Guardiola de Berguedà (www.elrecodelavi.com) caldrà prendre la carretera de l’eix de Llobregat fins a Baga, entrar a la població i sortir per la carretera secundària que puja vers a Coll de Pal. El Xalet es ben visible i està senyalitzat.
Itinerari: 0,00 h. Xalet Refugi de Coll de Pal. 1.925 metres. Cartell indicador de la pròpia ruta. Seguim la pista que neix amb suau baixada vers a l’est, tendència S.E. De seguida i trobem un trencall indicat a l’esquerra. Prenem aquesta senda. Marques de GR.
0,07 h. Plans de Canells. Passem pel costat d’un corral que resta a ma esquerra del camí. Seguim la senda vers a l’est. Trobem cartells informatius que ens parlen de les marmotes.
FOTO PAKO CRESTAS
0,17 h. Trencall, agafem la pista en desús de la dreta. Estem a 1.960 metres d’alçada, el punt més alt d’aquesta curta passejada. Tan bon punt fem el trencall i trobem que hem d’abandonar la pista i davallar seguint unes balises de fusta en mig de pendents d’herba. A la part baixa de la pendent es torna a marcar el camí.
0,32 h. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent cap a l’oest, tendència N.O. Estem a 1.880 metres d’alçada, el punt més baix d’aquesta petita passejada.
0,40 h. Ja em tancat el curt periple. Xalet Refugi de Coll de Pal. 1.925 metres.
Desnivell: 130 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: cap en tota la breu passejada. Caldrà dur l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Aparcament de la ruta del Trencapinyes * Prats dels Orris * Mirador dels Orris * Prats dels Orris * Pla Bagà * Aparcament de la ruta del Trencapinyes
Punt de partida: Aparcament al marge de la carretera que puja vers a Coll de Pal, poc per sobre del Collet Roig i de la pista d’accés al Refugi del Rebost i per sota del Xalet de Coll de Pal. Per arribar-hi des del Racó de l’avi de Guardiola de Berguedà (www.elrecodelavi.com) caldrà prendre la carretera de l’eix de Llobregat fins a Baga, entrar a la població i sortir per la carretera secundària que puja vers a Coll de Pal. A l’aparcament hi ha un rètol que ens informa que es el punt d’inici de la ruta del Trencapinyes.
Itinerari: 0,00 h. Aparcament de la ruta del Trencapinyes. 1.800 metres. Cartell indicador. Seguim l’ample pista que puja de manera molt suau vers al N.E.
0,17 h. Anem a parar als Prats dels Orris. Sens incorpora una pista per la nostra esquerra des de sota. Zona de picnic. Veiem un passarel·la adaptada vers a la nostra esquerra.
0,19 h. Mirador dels Orris. 1.891 metres. Impressionant vista panoràmica sobre la Tossa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró i les parets rocalloses de les Muntanyetes. Retornem per la passarel·la de fusta vers a la zona de picnic.
FOTO PAKO CRESTAS
0,21 h. Som de nou als Prats dels Orris. Seguim la pista de suau pujada vers a la nostra esquerra.
0,23 h. Bifurcació al revolt de la pista. Rètol indicador. Estem per sota el Roc Negre, a 1.930 metres d’alçada, el punt més alt de la passejada. Deixem de banda el camí de l’esquerra i continuem pujant en diagonal per la pista en direcció S.-S.O.
0,28 h. Un senderó descendent neix a la nostra dreta. Rètol indicador que ens informa que per aquí segueix la ruta del trencapinyes. Davallem llavors pel marcat senderó que presenta balises de fusta per auxiliar-nos en una correcte orientació.
0,33 h. Pla Bagà. 1.869 metres. Ens unim a una mena de pista abandonada, roderes. Continuem perdent alçada seguint les marques de la ruta que son vermelles. Baixada ben definida.
0,40 h. El senderó va a parar directament a l’aparcament de la ruta del Trencapinyes. 1.800 metres, finalitzant aquesta agradable passejada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: De les
diferents excursions que ens permet l’accés rodat al Coll de la Creueta, hi ha
de llargues, com el Puigllançada, i de curtes i singulars com el Tossal de
Riols. Aquesta ascensió a aquest petit però altívol cimal, resultarà una bona
alternativa per un dia que la neu sigui abundant i vulguem fer una passejada
sense pretensions. Apropiada per acomiadar una glacial nit d’hivern, un mes de
gener o febrer. Les postes de sol, de vegades, presenten tot el seu esplendor
en aquestes ondulades cadenes que a l’època freda, sovint presenten un
extraordinari aspecte àrtic.
Als nostres
peus, a vista d’àguila, les confortants cases del turístic poble de Castellar
de n’Hug, sens dubte un dels pobles més bonics i ben conservats de tot el
Pirineu Català.
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Collada
de Tossal * Tossal de Riols.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 55
minuts.
Desnivell: 208
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa.
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar directament
per anar a parar a la Coma de l’Home
Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja la primera
cota.
Prendrem la
pista que continua vers al sud, al costat esquerra d’una diminuta coma i que es
creua amb una altre en perpendicular. Aquesta segons pista que ens barra el pas
de manera horitzontal, caldrà seguir-la vers a l’est, en sentit descendent, per
descriure un gran revolt i anar a parar a la Collada de Tossal, 1.840 metres, situada sota el cim en qüestió.
Pugem pel vessant nord del cim, per una pendent de moderada – baixa inclinació de curta durada, que no sempre serà practicable amb raquetes. El Tossal de Riols, amb els seus 1.909 metres, es un bon mirador del poble de Castellar de N’Hug. (0,55 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Podríem
dir que aquest itinerari es la versió reduïda de l’anterior que puja al
Puigllançada des del Coll de la Creueta. Si no volem caminar tantes hores o
se’ns fa feixuga la darrera pujada al monumental Puigllançada, sempre resta
l’alternativa del Tosal del Rus. Excursió ni massa llarga, ni massa curta,
perfecte per omplir un bon matí amb raquetes.
Es podria dir que l’itinerari te dues parts ben diferenciades. La
primera bastant planera fins al Coll del Tossal del Rus i una segona que seria
la pujada uniforme i constant al propi cim.
El Tossal del
Rus es un arrodonit cimal que tindria major personalitat i presencia, si no fos
per l’aclaparador protagonisme del gegantí Puigllançada, situat més a l’est.
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Pla de
Baguet * Tarter de Rus * Collada de Tortes * Tosal del Rus
Temps: 2 hores
i 30 minuts.
Desnivell: Amb tot
el periple, comptant la pujada i la baixada, tenim 490 metres de pujada i
l’equivalent de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar directament
per anar a parar a la Coma de l’Home
Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja la primera
cota.
FOTO PAKO CRESTAS
Malgrat el nom
de “Coma” en realitat es un ample coll. Ara també tenim dos alternatives que
triarem segons la presència o absència de la neu. Si els cordals estan ventats
però la neu encara aguanta al vessant sud, el millor es continuar per la pista,
primer vers al sud i després vers a l’est, tot flanquejant pel vessant sud de
les següents cotes.
Si per contra la
neu es prou abundant als cims, el millor es continuar pel cordal tot pujant
primer el Pla de Baguet, 1.996
metres, davallant a una collada intermitja de 1.968 metres, i pujant després el
cim del Tarter de Rus, de 2.031
metres. La baixada d’aquesta cota vers a l’est pot presentar trams de blocs i
pedres si la neu no es prou abundant.
Tan si hem optat per flanquejar per la pista a ple vessant sud, com per pujar les cotes de Pla de Baguet i Tarter del Rus, anirem a parar a l’ample Collada de Tortes, 1.871 metres, on trobem una cabana de pastors tancada, una construcció satèl·lit i un corral. Son les anomenades Barraques de Rus. (1,30 h). El Tossal hi es davant nostre i la resta de l’excursió es mostra molt evident. Caldrà pujar el llom arrodonit que descriu vagament una amplíssima aresta, sempre en sentit ascendent i orientació S.E., tot seguint una mena de grades que més aviat son la conseqüència dels múltiple camins que a l’estiu ha marcat el ramat que pastura i la pròpia erosió periglacial que provoca el desgel i la desfeta de la neu. Es possible que no sempre sigui practicable amb raquetes trams d’aquesta darrera pujada, pel fet de que el cordal resta molt desprotegit del vent i no sempre s’acumula la neu com ens agradaria als caminants amb raquetes. Com sempre, la muntanya i les seves característiques temporals, determinaran la nostra marxa. Cim del Tosal del Rus, 2.116 metres (2,30 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Llarga
excursió que ens permet caminar durant força estona per un paratge d’alta
muntanya amb espais nets de vegetació més amples de l’Alt Berguedà. El
Puigllançada mostra les seves enormes proporcions amb la seva màxima plenitud.
Quan hi siguem
dalt del cim i girem la vista cap a la Creueta, veurem que el tros que em
caminat per arribar-hi a coronar al cim, no es gens menyspreable.
Es recomana
evitar el recorregut en dies de vent, ja que la zona es molt propensa a
canalitzar les ràfegues (sobretot aquelles provinents del nord). Tanmateix, si
hi ha poca visibilitat per culpa de la boira, caldrà tenir molt bon sentit de
l’orientació per no errar en les nostres passes, ja que sense bona visibilitat,
els punts de referència son difícils de localitzar.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Pla de
Baguet * Tarter de Rus * Collada de Tortes * Pla de Rus * Coma o Torrent de la
Geperuda * Puigllançada
Temps: de 3,30
hores a 4 hores per la pujada i unes 3
hores per la baixada.
Desnivell: Entre
anar i tornar, i tenim com a alternatives l’anada per dalt del cordal Pla de
Baguet – Tarter de Rus i la tornada flanquejant per vessant sud dels esmentats
cimals, ens trobarem amb una suma total de desnivells de 782 metres de pujada i
els equivalents de baixada.
Dificultat: Mitjana – Alta
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar
directament per anar a parar a la Coma
de l’Home Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja
la primera cota.
FOTO PAKO CRESTAS
Malgrat el nom
de “Coma” en realitat es un ample coll. Ara també tenim dos alternatives que
triarem segons la presència o absència de la neu. Si els cordals estan ventats
però la neu encara aguanta al vessant sud, el millor es continuar per la pista,
primer vers al sud i després vers a l’est, tot flanquejant pel vessant sud de
les següents cotes.
Si per contra la
neu es prou abundant als cims, el millor es continuar pel cordal tot pujant
primer el Pla de Baguet, 1.996
metres, davallant a una collada intermitja de 1.968 metres, i pujant després el
cim del Tarter de Rus, de 2.031
metres. La baixada d’aquesta cota vers a l’est pot presentar trams de blocs i
pedres si la neu no es prou abundant.
Tan si hem optat
per flanquejar per la pista a ple vessant sud, com per pujar les cotes de Pla
de Baguet i Tarter del Rus, anirem a parar a l’ample Collada de Tortes, 1.871 metres, on trobem una cabana de pastors
tancada, una construcció satèl·lit i un corral. Son les anomenades Barraques de
Rus. (1,30 h)
Continuem per la
pista o ample camí (que sovint encara està prou marcat com per distingir-se
prou be en mig del terreny nevat), i que fa un llarg flanqueig horitzontal pel
vessant nord del Tossal del Rus, cim aquest que deixarem totalment de banda.
Creuem una zona de grans prats, estem al Pla
de Rus, de 1.915 metres, i sense necessitat d’arribar a la collada que
tanca l’horitzó vers al S.O., encarem la pujada de la Coma situada davant
nostre, en direcció, O.-N.O., i que rep el nom de la Coma o Torrent de la Geperuda. (El torrent, com es de suposar, no
es visible, ja que tota la coma resta completament tapat per la neu). (2,40 h.)
FOTO PAKO CRESTAS
La pujada de la
Coma de la Geperuda es un xic llarga, monòtona i constant. Es guanya desnivell
de manera decidida i ens situem entre el ample llom de la Costa del Mig, que
tanca l’horitzó vers al nord i que conclou a la cota 2.303 metres; i la pròpia
aresta de la Geperuda, que tanca l’horitzó vers al sud i que conclou a la cota
2.289 metres.
Sigui com sigui
la coma finalitza en una mena de coll de 2.273 metres, que, si be ho presenciem
com a tal quan estem a la part alta de la coma, a mida que guanyem alçada i ens
apropem, veurem que el coll dona pas a una suau pujada per un vessant obert,
poc inclinat i de suau però constant pendent, orientat sota ella a l’est.
El cim ja es ben
visible i el corona la gran pantalla metàl·lica i quadrada que semblà un
gegantí panel d’anuncis. Guanyant alçada a mig vessant i sempre cap al S.O.
coronem la gran mola cimera del Puigllançada.
2.408 metres. (3,45 h).
Descens: Pel mateix itinerari. Recomanem retornar sempre per la pista a partir de les barraques de Rus i evitar així desnivells.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Malgrat
que anem a uns dels cims més alts i representatius de la alta cadena del nord
del Berguedà, la present excursió es una de les menys recomanades de la guia.
Es curta, monòtona, l’indret no resulta ser molt agradable a la vista i a més a
més aquest llom acostuma a netejar-se ràpid de neu per la seva excessiva
exposició al sol i pels vents que sovint castiguen aquestes contrades amb una
força intensa. Per acabar d’adobar el tema, la presencia de unes grans torres metàl·liques
de la xarxa elèctrica i el impressionant plafó quadrat de l’antena del cim,
donen un caire artificial i desangelat a aquest vessant erm de la muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
No obstant estem
davant de l’alternativa més curta per pujar a la interessant talaia
paisatgística del Puigllançada, tot un mirador de primera categoria que be
recompensa l’esforç de la pujada.
Punts de referència: * Coll de Pal * Puigllançada
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora.
Desnivell: 304 metres per la pujada i l’equivalent per
la baixada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Coll de Pal,
2.104 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Accessible
amb carretera des del poble de Bagà.
Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer
poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta
carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans nevades,
queda tancada uns quans dies en previsió
al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc desapareix, les
màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou transitable.
On
dormir:Xalet – Refugi del Coll de Pal.
Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret
de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de
la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades,
matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637
729 612
Telèfon fixe: 938 238 840
Descripció
itinerari: Es un itinerari molt uniforme i evident, sense cap
mena de secrets. Fins i tot en dies de poca visibilitat tan sols haurem de anar
pujant en direcció oest i la mateixa pendent arrodonida del cimal ens durà al
punt culminant.
Pujada
constant, monòtona i un xic pesada, però malgrat tot relativament curta. La
compensació vindrà per la magnífica panoràmica des del cim del Puigllançada,
2.408 metres, (1,00 h), que resulta ser la millor recompensa d’aquesta excursió
sense major història.
Baixarem pel mateix itinerari, desfent les passes de la pujada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
L’ascensió a la Tosa d’Alp des de l’estació d’esquí del Coll de Pal, es la
manera més ràpida i còmoda de poder accedir a l’alta muntanya berguedana per
fer un periple amb raquetes. Lluny de les llargues marxes que haurem de fer per
pujar els altres cims de més de 2.500 metres de la comarca (Costa Cabirolera i
Comabona), la Tosa permet la seva ascensió amb un llarg passeig (o una curta excursió,
segons es vulgui mirar), i amb les comoditats afegides que comporta
l’existència del Refugi del Niu de l’Àliga. Únic refugi guardat del Pirineu que
es localitza dalt d’un cim.
Malgrat que la
durada de l’excursió no ho justifiqui, l’experiència ben s’ho val. Es del tot
recomanable fer nit al refugi, gaudir del bon servei, el bon sopar i sobretot
de l’inigualable mirador des del que podrem observar la posta de Sol, la cúpula
celesta plena d’estels i l’albada. Una magnífica combinació que farà inoblidable
aquesta agradable sortida amb raquetes de neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de Coll de Pal * Colladeta de
Comabella * Rasos de Comabella * Puig de Comabella * Refugi del Niu de l’Àliga
* Tosa d’Alp
Temps: 1 hora
i 40 minuts per l’ascens i 1 hora i 15 minuts pel descens.
Desnivell: 437
metres de desnivell per la pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Mitja –
Alta
Punt
de partida:Estació
d’Esquí de Coll de Pal. 2.100 metres. Situat a poc més d’un quilòmetre
havent passat el Coll que li dona nom, pocs metres abans del final de la
carretera asfaltada. Hi ha un edifici amb servei de Bar, venta de forfaits i
lloguer de material d’esquí.
Accés:
Accessible amb carretera des del poble de Bagà.
Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer
poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta
carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans
nevades, queda tancada uns quans dies en
previsió al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc
desapareix, les màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou
transitable.
On
dormir:Xalet – Refugi del Coll de Pal.
Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret
de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de
la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades,
matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637
729 612
Telèfon fixa: 938 238 840
FOTO PAKO CRESTAS
També tenim
l’alternativa de fer nit a poc metres del cim al Refugi del Niu de l’Àguila, a 2.520 metres d’alçada. Es el refugi –
Bar – restaurant de l’estació d’esquí de la Molina. Guardat tot l’any.
Propietat privada. 25 places. Servei de menjars, begudes, llum i aigua. Bastant
transitat a l’hivern, ja que el telecabina Alp-2500 facilita l’accés a tan sols
800 metres de distància del refugi.
Informació: La
Molina. Tel: 972.892.031 – 972.145.042 – 636.973.912
Descripció
Itinerari: Des de l’estació
d’esquí de Coll de Pal, 2.100 metres, prendrem el corriol que puja en
diagonal per darrera l’edificació i que s’orienta vers al O.N.O., tot guanyant
alçada a mitja pendents dels amples vessants que davallen del Cap del Serrat
Gran. Ràpidament abandonem la pista que ens duria al fons de la Comabella (on
poden veure una mena de cortal de grans proporcions) i seguim la llarga pujada
en diagonal ascendent. Tot aquest tram acostuma a estar ben traçat de penjades
dels altres excursionistes que fa l’ascensió amb raquetes de neu i esquis.
FOTO PAKO CRESTAS
El llarg
flanqueig ens porta a l’ample Colladeta
de Comabella, 2.347 metres, indret on ja coincidim amb traçat del GR 150.1
que discorre per la pròpia aresta.
Seguim de manera evident cap al nord i després N.O., seguint el fil de
l’ample llom dels Rasos de Comabella,
guanyant prèviament la cota anomenada Puig
de Comabella, 2.436 metres. Val a dir que la part alta del cordal, molt
exposada al vent i al Sol, no sempre es transitable amb raquetes en la seva
integritat, sigui com sigui, el marge dret de l’aresta sempre conserva més i
millor neu.
La part superior
de la muntanya es molt planera. Les instal·lacions de les pistes d’esquí
afecten aquesta zona i la presencia de l’enorme refugi del Niu de l’Àliga no deixa dubtes de cap a on ens hem de dirigir.
El cim es torba a pocs metres del refugi, un xic més al nord. Tosa d’Alp, 2.537 metres. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Descens: podem
baixar pel mateix itinerari o per les pistes d’esquí situades al marge dret del
Collet de la Mola i que davallen pel costat de l’ample aresta que enarca la
Comabella pel seu marge nord. Aquesta baixada es més directa, ens duu al final
de la carretera asfaltada i te més garanties d’estar nevada en la seva
totalitat. No obstant cal tenir en compte dos inconvenients: No podem evitar de
transitar per les pròpies pistes d’esquí (sempre haurem d’anar al marge i
evitar, en el possible, de trepitjar les zones d’esquiadors) i la darrera
baixada es bastant pendent i constant, fet que la fa antipàtica per l’ús de les
raquetes en descens.
Tan si baixem pel Rasos com per les pistes d’esquí, cal preveure 1 hora i 15 minuts pel retorn del cim al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Durant
l’hivern 2009 – 2010 Nòrdic Walking Pirineus
ha celebrat passejades amb raquetes de muntanya a la lluna plena, a la
zona de Coll de Pal, amb la corresponent baixada de torxes. Es una activitat
que cada vegada te més adeptes i que ens permet conèixer un vessant diferent de
la muntanya hivernal, sota la màgia de la claror nocturna de la lluna.
Tot
això està ajudant a activar la zona de la Tosa com un indret ideal per la
pràctica d’aquesta modalitat esportiva. Aquesta zona, fàcilment accessible en
cotxe, ens porta a un tipus de recorregut d’alta muntanya, amb grans zones
nevades i sense vegetació, malgrat que l’itinerari que presentem a continuació
transita parcialment per una de les poques zones boscoses de la zona. Val a dir
que aquest periple no sempre te neu en la seva integritat, ja que els vessants
exposats al sud acostumen a netejar-se ràpidament de neu en aquestes contrades.
Per contra no ens obliga a pujar a cap cim, convertint l’excursió en una
agradable passejada, ni massa curta, ni massa llarga.
Punts
de referència: * Xalet – Refugi del Coll de Pal * Collada de la
Bòfia * Roc Negre * mines de la Barita * Collada de Comafloriu * Coll de Pal *
Xalet Refugi de Coll de Pal.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores
i 10 minuts.
Desnivell: 269
metres de pujada i 269 metres de baixada.
Dificultat: fàcil
Punt
de partida: Xalet – refugi del Coll de Pal, a 1.925 metres
d’alçada.
Accés:
Accessible amb carretera des del poble de Bagà.
Abans d’arribar a Bagà passarem per Guardiola de Berga. Bagà es el darrer
poble de l’eix del Llobregat, abans d’entrar al túnel de Cadí. Aquesta
carretera no sempre es practicable, ja que, després de períodes de grans
nevades, queda tancada uns quans dies en
previsió al possible risc d’allaus. No obstant, tan bon punt el risc
desapareix, les màquines llevaneus fan ràpidament la seva feina i queda de nou
transitable.
On
dormir:Xalet – Refugi del Coll de Pal.
Refugi propietat de la Diputació de Barcelona. 40 places. Situat al cantó dret
de la carretera de Bagà a Coll de Pal, al quilòmetre 18, 2 quilòmetres abans de
la seva fi. No te places lliures en absència del guarda. Lliteres, flassades,
matalassos, WC i dutxes. No te servei de menjars. Contacte: Telèfon mòbil: 637
729 612
Telèfon fixa: 938 238 840
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Des del Xalet
– Refugi del Coll de Pal, 1.925 metres, cal pujar vers a la carretera
situada ben be per sobre, seguir l’asfalt uns quans metres vers a l’est i
buscar una ample pista que puja en diagonal per la part dreta de la carretera i
que s’orienta vers a l’oest tot guanyant alçada de manera molt suau. Marques de
GR. Traspassem la Collada de la Bòfia,
a 1.984 metres d’alçada, continuem flanquejant per la pista, ara en tendència
descendent vers a l’oest fins flanquejar per sota l’anomena’t Roc Negre i entrar ja de ple al vessant
obac on la neu, a l’hivern, ja està més que assegurada. Al revolt de la pista
on hi ha el canvi d’orientació del vessant es localitzen les antigues explotacions
de mines de la Barita. Una vegada
passat el revolt hi trobem un camí de abandona la pista i segueix per la dreta
en sentit ascendent, tot endinsant-se al bosc. Es la ruta del trencapinyes,
senyalitzada amb taques de pintura de color vermelles i grogues rètol que ens
indica que estem en el camí de pujada a la Tossa d’Alp i es per aquest camí
ascendent per on haurem de continuar l’excursió.
Pugem en diagonal ascendent es sentit E.N.E. per la obaga de la cadena del conjunt Bòfia – Rocs del Canells, primer per dins del bosc i després per terreny obert, fins assolir la Collada de Comafloriu, 2.194 metres (1,10 h). Filat. Baixarem pel vessant contrari, o sigui, orientant-nos vers a l’est, per la Coma de Floriu que presenta una bonica font amb amorriador a la part alta, que segurament restarà colgada per la neu. Baixant directes per la pròpia coma anirem a parar a la carretera d’accés al Coll de Pal, 2.104, (1,35 h) metres, justament pocs metres per sota de la collada estricta. Travessem la carretera asfaltada i seguim pel cantó contrari per una mena de torrentera que ràpidament s’orienta vers al sud. Baixem uns quans metres fins que hi trobem la pista que surt cap a la nostra dreta, tot abandonant la torrentera, i descrivint una línia diagonal descendent vers al S.E.E., a pocs metres per sota de la carretera asfaltada. Seguint per aquesta senda (marques de GR), i sense perdre l’orientació E-S.E., tornarem al punt de partida. Xalet Refugi de Coll de Pal. 1.925 metres. (2,10 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Km. 0,0.(140,1) – Situats davant la Catedral
de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça
d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció
E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça
de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna,
fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en
direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte
Km. 1,1.(141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de
Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem
ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis
d’habitatges.
Km. 1,4.(141,5)
– Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem
l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem
marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i
vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7.(141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial
asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a
la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix.
Cartell indicador. Marques PR C 40
Km. 1,8. (141,9) – Cartell
indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.
Km. 2,1.(142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix
en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40
Km. 2,3.(142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un
petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40
Km. 2.5. (142,6) – Creuem per
sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat
del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant
vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta
vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.
Km. 3,1. (143,2) – Can Monner.
Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers
pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció
E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.
Km. 3,6.(143,7) – El Pou de Vida.
Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint
les marques del PR C 40
Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la
nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Marques PR C 40
Km. 4,6.(144,7) – La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós
masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25.
Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem
per una pista en direcció S.E.
Km. 5.4.(145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al
mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8.(145,9) – Ermita de Sant
Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i
una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.
Km. 6,0.(146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a
la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40
Km. 6,3.(146,4) – Mas de
Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra
dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel
mas de Can Gelabert, on hi ha una
granja de criança de galls d’indi.
Km. 7,0.(147,1)
– Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Marques PR C 40
Km. 7,1.(147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera.
Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat
Km. 7,3.(147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció E.N.E.
Km. 7,8.(147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en
perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40
Km. 8,1.(148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc
obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.
Km. 8,2.(148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la
nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell
indicador.
Km. 8,3.(148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la
nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.
Km. 8,6.(148,7) – Pla del Banús.
Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra
dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal,
aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat
privada, Can Banús. Marques de PR C
40. Cartell indicador.
Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que
davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador.
Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,3.(149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona
esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per
l’església i l’ajuntament.
Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques de PR C 40
Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de
nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que
haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A
partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.
Km. 10,0.(150,1) – Mas de Casanoves.
Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la
pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal.
Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en
direcció est.
Km. 10,4.(150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra
esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.
Km. 10,7.(150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en
direcció O.N.O.
Km. 10,8. (150,9) – En envoltat
el mas de Can Ton Xic i ara hi
trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en
mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador.
Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,5.(151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que
descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.
Km. 11,8.(151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la
nostra esquerra. Rètol indicador.
Km. 12,1.(152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau
baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.
Km. 12,3.(152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per
seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.
Km. 12,5.(152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que
obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a
la vora del riu Ter, on ja te cerca
amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on
acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany,
pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial
asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista
a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.
Km. 13,5.(153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot
recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i
seguim aquest en suau pujada.
Km. 13,9. (154,0) – Sorralta,
mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un
corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra
marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.
Km. 14,2.(154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210
i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.
Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent,
que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont
Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.
Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel
carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major.
Marques de GR 210 i senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar
al Pont Nou que no travessarem, ja
que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al
riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR
210. Baixem per unes escales i de seguida
estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la
nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.
Km. 15,6.(155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al
riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O.
Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres
de ribera.
Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació.
Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador.
Marques de GR 210.
Km. 16,4.(156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim
vora el riu. Marques de GR 210.
Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar
a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem
vora la Resclosa de Malars i
travessem els anomenats Plans del Coll.
Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació.
Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de
GR 210.
Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar
a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la
nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que
canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació.
Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel
corriol. Marques de GR 210.
Km. 19,1.(159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra
dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs
natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers
a l’est.
Km. 19,2.(159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i
seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel
marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra
dreta.
Km. 19,3.(159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol
estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.
Km. 19,8. (159,9) – Entrem de
una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la
urbanització vora de Sant Miquel de la
Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la
Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la
zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins
a situar-nos de nou al costat del riu.
Km. 20,5.(160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell
indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del
Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg
passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una
pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell
indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la
qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.
Km. 22,6.(162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt.
Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell
indicador. Marques de GR 210.
Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet.
Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el
vial de pujada vers al N.O.
Km. 23,1. (163,2) – Estem a
tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat
transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà
seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza
el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta
i molt planera en direcció O, tendència S.O.
Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació.
Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta.
Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.
Km. 23,9.(164,0) – Anem a parar a la Colònia
Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.
Km. 24,6.(164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O,
tendència N.O.
Km. 24,8. (164,9) – Passem per
sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.
Km. 25,2.(165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.
Km. 25,7.(165,8) – Can Saborit.
Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR
210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.
Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar
a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra
esquerra en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de
reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim
el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal
comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les
marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força
atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord,
per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra.
Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 26,5.(166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular
vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps
abandonats.
Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra
esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta
a la nostra dreta.
Km. 27,3. (167,4) – Creuem per
sobre un pas a nivell la C-17, a
l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en
direcció nord. Cartell indicador.
Km. 28,6.(168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de
Manlleu, conegut com la Moreta. Zona
desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa
vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés
ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.
Km. 28,7.(168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista.
Nosaltres continuem recte vers al nord.
Km. 29,0.(169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Cartell indicador
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 29,7.(169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es
l’accés a mas dels Plans. Seguim
recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista,
passem pel costat del mas de Espadama de
Dalt i el mas de Espadama de Baix
i creuem el llit sec del Torrent de les
Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 31,1.(171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal
ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en
direcció N.E.
Km. 31,5.(171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona
on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la
pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal
de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la
cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del
que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.
Km. 32,0.(172,1) – Creuem el torrent
de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.
Km. 32,5.(172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat.
Cota 524 metres. Cartell indicador.
Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau
baixada. Passem pel costat del Mas de la
Riera que resta a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,2.(173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.
Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la
nostra esquerra en direcció nord.
Km. 34,1.(174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra
el mas de Cervià. Cartell indicador.
Km. 34,4. (174,5) – Estem al
vessant obac del Puig de Trescreus.
Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i
que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.
Km. 34,7.(174,8) – Mare de Déu de
Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona
d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial
asfaltat.
Km. 34,9.(175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens
fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 35,4.(175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar
a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem
l’església de Sant Feliu de Torrelló.
Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.
Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges.
Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció
oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re
orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i
ample pont sobre el riu Ges. Cartell
indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres
passes vers a l’oest, tendència N.O. Al
altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel
carrer del Ter.
Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda
on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre
del Pont de Conangell, aquest ens
permet travessar per sobre el riu Ter.
Km. 37,1. (177,2) – A l’altre
costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les
marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son
del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció
oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat
de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te
senyals de GR.
Km. 37,9. (178,0) – El camí va a
parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el
mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la
nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de
penya-segat que domina el riu Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 38,1. (178,2) – Deixem el
marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i
entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes
vers al N.O.. Marques del GR-210 que en
aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual
resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada,
la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de
revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al
N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar
pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat
del mas de Pla de Callís.
Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut
com el Pelut.
Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una
zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les
marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció
correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al
terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres
passes progressivament vers al sud, tendència S.E.
Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar
a l’abandonada Colònia Ibern, seguim
per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una
vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici
d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re
orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis
bastant fantasmagòric.
Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la
nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un
pont proper i ben visible.
Km. 40,3. (180,4) – Travessem de
nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit
de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial
asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem
per carrer del Ter.
Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya.
Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la
pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est.
Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,6. (180,7) – Doble
bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la
segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i
un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de
manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques
del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva
esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons
flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou
el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer
de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).
Km. 41,1. (181,2) – Després de
voltar l’edifici de Mobles Carré S.A.
trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra).
Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i
on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.
Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació.
Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al
poc trobem una font a ma dreta.
Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada,
passant pel costat de la Font del
Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes
escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció,
algun tram amb ortigues.
Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar
a la fabrica de Vila-seca. Girem
vers a la nostra esquerra.
Km. 42,1. (182,2) – Creuem una
pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera
en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar
a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de
la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.
Km. 42,7. (182,8) – Passem per
un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els
masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal
que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km . 43,0. (183,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el
riu en direcció N.O.
Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar
al costat d’una nova colònia industrial (polígon
Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont
del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de
la població de Borgonyà. Seguim tot
recte pel carrer Escòcia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 43,6. (183,7) – Estem davant
de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot
recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del
GR-210 i dels senders del 1714.
Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar
davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el
que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà.
En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de
la població.
Km. 44,0. (184,1) – Sortim
definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix
en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer
pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació
de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.
Km. 45,2. (185,3) – Deixem un
corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que
es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha
moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys
la marxa, depenent del cabdal del torrent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,5. (185,6) – Una vegada
passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la
nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a
caminar vora el riu Ter.
Km. 45,9. (186,0) – Travessem un
nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot,
edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per
corriol vora el riu.
Km. 46,6. (186,7) – Estem a
tocar de la carretera C-17 la qual
no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció
N.-N.O. Marques del GR-210.
Km. 46,8. (186,9) – Pista que
neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al
N.N.O.
Km. 46,9. (187,0) – Vial
asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible
rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.
Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació.
Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques
del GR-210.
Km. 47,7. (187,7) –Resclosa de la Caseta. Bifurcació.
Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu.
Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant
sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.
Km. 48,8. (188,9) – Passem sota
un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter
sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra
i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques
del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.
Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar
de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell
indicador. Travessem ara les Planes del
Solà, continuant ben a prop del riu Ter.
Km. 50,7. (190,8) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per
dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a
la cruïlla. Marques del GR-210.
Km. 51,5. (191,6) – Deixem la
pista a les proximitats del Molí de la
Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que
torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben
be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de
travessar Torrent del Revell.
Km. 52,1. (192,2) – Passem pel costat de la nau industrial de
Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta
i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.
Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a
la població de Sant Quirze de Besora.
Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i
anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per
seguir pel passeig del Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 53,2. (193,3) – Estem al
centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar
vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al
carrer de la Vola
Km. 53,3. (193,4) – Seguim
aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra
esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.
Km. 53,7. (193,8) – Passem per
davant de l’estació de tren de Sant
Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel
vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.
Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.
Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent
que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem
esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre
per un paratge conegut com els Quintans
del Castell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 55,2. (195,3) – Proximitats
del Castell de Montesquiu on hi ha
l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un
corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques
del GR-210.
Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana
per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim
per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota
els camps dels Quintans de la Solana.
Km. 55,9. (196,0) – La pista
descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim
guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.
Km. 56,1. (196,2) – Un camí neix vers a la nostra esquerra, el
qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.
Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació.
Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en
direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i
comença una suavíssima baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 57,1. (197,2) – Deixem la
pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per
endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.
Km. 57,2. (197,3) – Creuem la
torrentera del Rec de La Font.
Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord,
traspassant el Serrat de la Ginesta.
Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de
camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que
discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat
i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.
Km. 58,2. (198,3) – El camí va a
parar de ple a les edificacions de les cases
del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat
que seguirem vers al nord en suau baixada.
Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins
del complexa abandonat i fantasmagòric de la
Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig
de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a
dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un
incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A
partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments
comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va
abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de
Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig
d’aquest paratge completament deshabitat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 59,4. (199,5) – Havent
sortit ja del complex de la Farga de
Bebié seguint l’antiga carretera
N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i
flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques
de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que
seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un
pont i anant al marge de les vies.
Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la
línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel
mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat
de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una
pujada i cap a on anirem.
Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la
pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt
a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.
Km. 59,9. (200,0) – Després d’un
tram de forta pujada arribem a l’ermita
i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord,
ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.
Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació.
Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el
camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.
Km. 61,6. (201,7) – Travessem
una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció
quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la
nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a
l’est.
Km. 62,0. (202,1) – Creuem les
aigües del riu Llaés (sense auxili
de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben
traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena
d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.
Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.
Km. 63,7. (203,8) – Unió de
pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra
esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 64,0. (204,1) – Creem les
aigües d’una torrentera que davalla del Bosc
del Pla de Massacs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la
pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.
Km. 64,6. (204,7) – Pista
secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista
principal vers a l’oest.
Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest,
tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes.
Marques del GR-151.
Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es
l’accés al proper mas de la Llastanosa.
Km. 66,0. (206,1) – Nova
trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar
per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.
Km. 66,1. (206,2) – Doble camí
en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte
per la pista principal vers al nord.
Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra
esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres
seguim recte per la pista vers al nord.
Km. 67,1. (207,2) – Creuem la
línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas
sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim
tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest.
Marques del GR-151.
Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra
dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la
cruïlla. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 67,8. (207,9) – Passem pel
costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la
senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.
Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que
surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu.
Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te
una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen
que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre
que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a
Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia
antigament.
Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a
parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers
al nord.
Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via
del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa
ferroviària. Marques del GR-151.
Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació.
Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del
tren, passant ara per sota un túnel.
Km. 68,6. (208,7) – Just passat
el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat
que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada
principal de la Colònia Roig, on es
localitza l’església de Santa Maria.
Km. 68,8. (208,9) – Creuem
mitjançant un pont el riu Ter. Una
vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció
nord, pel marge dret de la carretera
C-17. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense
pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem
la Central elèctrica de Sant Quintin.
Km. 70,0. (210,1) – Passem per
davant de l’entrada del Càmping Solana
del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.
Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de
Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll.
Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la
carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim
pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de
l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al
casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a
la Plaça de l’Ajuntament.
Km. 72,5. (212,6) – Estem al
centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll
a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès.
Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es
junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa
direcció, o sigui, cap a ponent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar
a la carretera N-152, ja hem sortit
de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres
vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de
pícnic on hi ha la Font del Salt.
Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al
poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció .
Marques grogues del SL.
Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del
Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a
la nostra dreta.
Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al
O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.
Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte
vers al O.N.O. Marques grogues del SL.
Km. 74,8. (214,9) – Passem pel
costat del Mas de Can Vilalta que
resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal
per la dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 75,2. (215,3) – Creem de
manera transversal un vial asfaltat i el torrent
de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la
nostra dreta. Suau pujada
Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació.
Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra.
Cartell indicador. Marques grogues del SL.
Km. 75,8. (215,9) – Transitem
pel lateral del Polígon industrial de
Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades.
Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.
Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció
nord. Ja estem a les afores de la població
de Campdevànol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,2. (216,3) – Creuem la
carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i
seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel
costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les
proximitats de l’estació.
Km. 76,7 (216,8) – Una vegada
hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell
indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta
vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i
es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.
Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada
d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres
continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a
la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del
cementiri trobem la primera marca del GR-3.
Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques del GR-3.
Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val
la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les
vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després
continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 78,1. (218,2) – Creuem de
manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en
direcció N.O. Creuem els Solells de
Puigcorber. Marques del GR-3.
Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 78,8. (218,9) – Brancal en
desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en
direcció N.O. Marques del GR-3.
Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra
dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de
l’anomenada Carena de Coll de la Batalla.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al
nord. Marques del GR-3.
Km. 80,4. (220,5) – Camí en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.
Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel
corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.
Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar
de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja
que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que
s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.
Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació
de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.
Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem
en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent.
Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on
hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la
nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.
Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Marques del GR-3.
Km. 81,7. (221,8) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a
l’oest.
Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal
que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 82,8. (222,9) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en
direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació.
Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a
l’est.
Km. 84,6. (224,7) – Camí en
desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita
bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona
obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.
Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la
nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa.
Marques del GR-3.
Km. 87,7. (227,8) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim
vers a l’oest, tendència S.O.
Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista
cap a ponent sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació.
Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un
revolt.
Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de
nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que
segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a
prop del mas de la Pardinella, el
qual resta per sota nostre.
Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar
a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.
Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent
que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (231,8) – Corriol
descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 91,9. (232,0) – Corriol
ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar
sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs
metres ens deixa sota l’entrada del Monestir
de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera
d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem
el torrent de Sant Ou.
Km. 92,9. (233,0) – Pista que
surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial
asfaltat.
Km. 93,3. (233,4) – Proximitats
del Can Camps. Abandonem el vial
asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en
direcció N.O. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,8. (234,7) – Passem pel
costat del mas de les Viles Xiques
que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma
de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció
N.O. Marques del GR-3.
Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas
de les Viles Grosses.
Km. 95,9. (236,0) – Travessem la
Serra de Meians amb el mas homònim
que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista
horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre
alçada de manera suau. Marques del GR-3.
Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.
Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera
evident. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la
pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la
pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.
Km. 99,1. (239,2) – Proximitats
de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar
a la carretera BV-4031 que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del
punt quilomètric 13.
Km. 100,0. (240,1) – Proximitats
del Turó de la Coma Calent. Deixem
la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit
descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol
municipal de Castellar de N’Hug.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a
les primeres cases de la població de
Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en
direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del
Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu
davant de l’ajuntament.
Km. 101,1. (241,2) – Essent a la
plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem
unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el
terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un
camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest
descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb
baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó
que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.
Km. 101,8. (241,9) – Passem
davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en
direcció S.O.
Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del
GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.
Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat
d’un hostal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 102,8. (242,9) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4031.
L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de
manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.
Km. 103,4. (243,5) – Desviació
que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador),
la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard
creuem el torrent de Ca la Beneta.
Km. 104,0. (244,1) – Anem a
parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit
descendent i direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 104,3. (244,4) – Pista
transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció
nord. Marques del GR-3.
Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del
Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra
en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers
a una propera torrentera.
Km. 104,9. (245,0) – Creuem les
aigües del Rec de Monell, de seguida
el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 105,2. (245,3) – Anem a
parar a la carretera BV-4031 que
seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.
Km. 105,5. (245,6) – Abandonem
de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra
dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a
ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per
tant, sense cap pèrdua possible.
Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km . 109,5. (249,6) – Pista
secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.
Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació.
Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant
horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.
Km. 110,5. (250,6) – Deixem la
pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en
direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació
i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense
gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial
atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A
la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra
esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol
estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la
desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial
atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa
evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en
tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona
de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.
Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per
pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples
sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar
sempre en direcció N.N.O.
Km. 115,4. (255,5) – Anem a
parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en
sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 116,0. (256,1) – Seguint la
pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la
carretera BV-4014, que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara
uns pocs metres vers al nord.
Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell
indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes
fins al punt 115,4.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 117,4. (257,5) – Seguim per
la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.
Km. 117,9. (258,0) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers
a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 118,7. (258,8) – Pla de
Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on
discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.
Km. 118,9 (259,0) – Estem davant
del Xalet Refugi de Coll de Pal que
resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques
del GR-4.2.
Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la
carretera BV-4024 que seguirem vers
a la nostra esquerra en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 119,1. (259,2) – Deixem de
nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar
el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a
prendre alçada en direcció oest.
Km. 120,2 (260,3) – Corriol que
neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir
davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 120,5. (260,6) – Després de
que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta,
deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim
la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 121,8. (261,9) – Un corriol
amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel
vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al
proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista,
tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la
drecera.
Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació.
Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem
travessant els Camps de Rebost.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,3. (262,4) – Abandonem
la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la
nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.
Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la
construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell
indicador. Marques del GR-4.2.
Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació.
Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del
GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,9. (263,0) – Nova
bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem
vers a l’est, fent un tram de pujada.
Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar
els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i
seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de
muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al
S.S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació.
Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de
manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera
directa vers al S.S.E.
Km. 124,0. (264,1) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a
l’anomenada Canal Mala, en direcció
S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd
desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i
es còmode i segur. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en
direcció O.S.O. Cartell indicador.
Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació
de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.
Km. 125,2. (265,3) – Nova
bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 125,7. (265,8) – Després de
la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb
una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la
pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista
davalla fent unes marcades ziga zagues.
Km. 126,2. (266,3) – Abandonem
la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra
dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.
Km. 127,4. (267,5) – Després
d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som
al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent
vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la
nostra dreta. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 127,7. (267,8) – Pista
forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar
davallant pel vial asfaltat.
Km. 129,2. (269,3) – Creuem de
manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.
Km. 129,3. (269,4) – Creuem per
sobre un pont la carretera C-16.
Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a
la població de Bagà. Cartell
indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina
Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en
diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla.
Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant
pel costat de les oficines del Parc
Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.
Km. 130,3. (270,4) – Sortim de
la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny,
cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel
centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 131,3. (271,4) – Passem per
davant del càmping Bastareny.
Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es
l’accés a l’esmentat càmping.
Km. 132,4. (272,5) – Abandonem
la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a
la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció
O.N.O. Marques del GR-150.
Km. 133,0. (273,1) – Pista que
surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en
direcció O.N.O.
Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la
nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a
ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 135,0. (275,1) – Corriol
ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per
seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb
l’auxili d’un pont, creuem el riu
Bastareny.
Km. 135,2. (275,3) – Abandonem
la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en
direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques
del GR-150.
Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a
una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.
Km. 136,0. (276,1) – Nus de
pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista
que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però
constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua
possible. Marques del GR-150.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació.
Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.
Km. 138,0. (278,1) – Abandonem
la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra
esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 139,3. (279,4) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció oest.
Km. 140,2. (280,3) – Anem a
parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador.
Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.
Km. 140,6. (280,7) – Passem
davant de la font Vella i pugem per
una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on
retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en
direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.
Km. 141,9. (282,0) – Un corriol
que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte
per la pista que te marques del GR-150.
Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació
de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista
principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant
paral·leles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta
que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.
Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada
d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol
indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de
Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal
seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja
alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part
berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant
nord del Pedraforca.
Km. 145,9. (286,0) – Tanca en
mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem
uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que
fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt
evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb
molt bona visibilitat del conjunt.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la
nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la
pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.
Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a
l’oest.
Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra
dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.
Km. 149,6. (289,7) – El Collell,
1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a
la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de
Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.
Km. 149,7. (289,8) – Deixem el
camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O.
Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig
vessant nord del Serrat de la Portella,
coronat per la Roca Roja. Senda molt
ben marcada i sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig
vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn
bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del
GR-150.
Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte
davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma
del torrent. Marques del GR-150.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 154,5. (294,6) – Plaça
Major. Centre del poble de Gósol on
trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim pel carrer de Llacuna que es el que surt en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim
del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot
recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a
la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del
proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del
Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.
Km. 155,2. (295,3) – Deixem la
pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta
les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del
GR-150.
Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa
en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació.
Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell
indicador. Marques del GR-150.
Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig
del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.
Km. 156,7. (296,8) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,9. (297,0) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,2. (297,3) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,3. (297,4) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en
suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.
Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament
no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en
sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en
direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del
GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 159,5. (299,6) – Anem a
parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra,
dibuixant al poc un marcat revolt.
Km. 160,0. (300,1) – Abandonem
la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció
oest, tendència S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,3. (300,4) – Font
situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant
pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,9. (301,0) – De nou ens
retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra
esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que
davalla pel centre de la Vall de la
Mola. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense
necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en
direcció oest.
Km. 162,2. (302,3) – Camí de
desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista
principal.
Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí
ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres,
plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que
divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim
ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera
suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al
marge dret de les aigües.
Km. 163,5. (303,6) – Pista
secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte
vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima
baixada.
Km. 164,9. (305,0) – Estem a
tocar de la carretera C-462. Malgrat
tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda
paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.
Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per
sobre nostre a la dreta.
Km. 165,0. (305,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista
descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem
un petit camp de futbol. Marques del GR-150.
Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i
immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en
suau baixada cap al N.O.
Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la
nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una
mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.
Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró
ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.
Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la
Serra del Cadí, centre del poble de
Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per
davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a
la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a
ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.
Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim
definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la
nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,2. (306,3) – Creuem la
carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.
Km. 166,3. (306,4) – Anem a
parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve
ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena
de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.
Km. 169,9. (310,0) – Brancal que
surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte
perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.
Km. 170,3. (310,4) – Estem a
l’entrada del Càmping de Fornols.
Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 170,6. (310,7) – Després de
creuar el riu Lavansa per sobre un
pont, arribem al molí de Fornols.
Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De
seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra
esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.
Km. 170,9. (311,0) – Abandonem
la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de
seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un
llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes
panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra
propera destinació.
Km. 172,0. (312,1) – Creuem de
manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera
suau i constant vers al nord.
Km. 172,3. (312,4) – Anem a
parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de
sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un
camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem
també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una
font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del
GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.
Km. 173,1. (313,2) – Nus de
camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.
travessant un indret conegut com la
Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret
d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.
Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel
mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació
de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Km. 174,2. (314,3) – Anem a
parar a la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram
horitzontal.
Km. 174,5. (314,6) – Abandonem
la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-7/150.
Km. 174,7. (314,8) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol.
Estem a les Planes de Coll de Bancs.
Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació
de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior.
Marques del GR-7/150.
Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud,
tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la
nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que
neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 177,3. (317,4) – Abandonem
la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del
bosc en direcció nord.
Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format
per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,7. (317,8) – Creuem de
manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben
marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.
Km. 177,9. (318,0) – Anem a
parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent,
transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.
Km. 178,2. (318,3) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera
suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta,
les runes del Cortalet. De fet el
corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les
runes.
Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra.
Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent
vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut
com els Fangassos. Atenció a un tram
aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una
relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual.
Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.
Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en
direcció nord.
Km. 183,8. (323,9) – Anem a
parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció
nord. Marques del GR-7/150.
Km. 185,0. (325,1) – Unió de
pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot
recte vers al nord. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,6. (325,7) – Pista que
apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O.
perdent alçada de manera molt suau.
Km. 185,9. (326,0) – Deixem la
pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del
GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part
alta del Serrat de la Bastida, amb
bones vistes panoràmiques.
Km. 186,6. (326,7) – Collet.
Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota
vers al N.O. Traspassem el Turó de
Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per
l’anomenada Serra de Marigues.
Km. 187,0. (327,1)
– Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 187,9 (328,0) – Creuem de
manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques
del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a
la nostra dreta en sentit descendent.
Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al
poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.
Km. 190,1. (330,2) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,2. (330,3) – Vial
asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera.
Tornem a travessar el riu de Casanoves
amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda
Gelabert i la borda Nabiners.
Marques del GR-7/150.
Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial
asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E.
passant pel costat de la borda Torredà
i la borda del Pal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 191,5. (331,6) – Girem vers
a la nostra esquerra i traspassem el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi
som a la població de la Seu d’Urgell.
Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la
Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la
rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel
carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou
pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al
trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem
fins a creuar la carretera N-260.
Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
catalonia-trekking 