Etiqueta: Parc Alt Pirineu

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Llarga excursió que dibuixa una mena de gran triangle, amb diferent sectors ben marcats: La pujada a Tornafort, la baixada a Malmercat i el retorn vers a Saverneda seguint el curs llunyà del riu. Evitar fer aquesta excursió en dies calorosos d’estiu, ja que es molt soleia.

Malmercat: és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.

És a 10 quilòmetres de Sort, a l’esquerra (llevant) de la Noguera Pallaresa i a 960 m d’altitud. És a la dreta del Barranc del Camp de Quilla just en el lloc on aquest barranc passa a denominar-se el Carcaó. Aquest barranc és afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a través del Barranc del Cós. El poble és en una carena formada a migdia pel barranc esmentat i a tramuntana per la Costa de Corcó, que s’aboca sobre la plana de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.

És notable l’església romànica de Sant Andreu, amb un petit cementiri annex amb vistes impressionants sobre la vall de la Noguera Pallaresa. Es conserven els murs i la base d’una torre del castell altmedieval dels Malmercat (conegut també com a Castell de Bielsa, a causa del cognom del darrers propietaris). Annexa als murs del castell, a la banda de llevant, hi ha la capella de Santa Eulàlia (reconvertida en corral i ara magatzem).

Als anys cinquanta del segle XX hi havia unes 20 cases habitades (uns 90 habitants) i hi funcionava una escola unitària. A partir dels anys 60 el poble es va anar despoblant. Des de finals del mateix segle hi ha poques cases (2 o 3) amb residència permanent.

Al capdamunt del poble es troba el Castell de Bielsa, o de Malmercat, esmentat per primer cop el 1122. Hi va néixer Manuel de Copons i d’Esquerrer, President de la Generalitat de Catalunya del 1707 al 1710.

Etimologia: Segons Joan Coromines, Malmercat prové de la comparació del mercat del poble amb els de les poblacions veïnes, davant de les quals era un mal mercat. De tota manera, Coromines no descarta un canvi per assimilació de Vallmercato fins i tot de Bellmercat. És més probable que el nom de «Malmercat» provingui dels Malmercat, un nissaga o llinatge pallarès medieval que controlava diversos castells i contrades al Pallars Sobirà.

Temps:5 hores i 30 minuts.

Desnivell:694 metres de pujada i 694 metres de baixada.

Llargària:13 quilòmetres 70 metres

Dificultat:Alta

Punts d’aigua:trobem fonts als dos pobles: Tornafort i Malmercat.

Punts de referència:* Àrea d’esbarjo de Saverneda * Savarneda * Bosc de Savarneda * carretera LV-5131 * Obaga de Malmercat * Cal Portalet * poble de Tornafort – Santa Coloma de Tornafort * carretera LV * poble de Malmercat * Font de Malmercat * Barranc del Cós * Roques Blanques * Els Clots de Davall * barranc del Cós * Borda de Soliguer * carretera LV-5131 * Llau de Canemar * Savarneda * Àrea d’esbarjo de Saverneda.

Punt de partida:Àrea d’esbarjo de Saverneda. Situada justament al costat del trencall de la carretera que puja a Tornafort des de la N-260, entre els quilòmetres 282 i 283.

Itinerari: Km. 0,0 -Àrea d’esbarjo de Saverneda. Seguim la pista paral·lela al riu Cantó en direcció E.S.E.

Km. 0,40 –Un senderó se’ns incorpora per la esquerra, seguim vers a l’est vall amunt, i als pocs metres trobem un cartell indicador i una nova bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta, creuant el rierol per una pasarel.la. Cartell indicador. Després d’aquest trencall la nostra marxa s’orienta vers al S.S.O.

Km. 0,73 – Savarneda. Passem pel costat de les edificacions que resten a la nostra dreta. Trobem un trencall i agafem la senda ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja ja de manera decidida en direcció S.S.E. Cartell indicador. Al poc d’iniciar la pujada hi trobem una falsa bifurcació, tots dos brancals que es deriven es tornen a adjuntar a poca distància per sobre nostre. Be ara un tram mantingut i llarg de força pujada per un bosc molt solei i obert, es el conegut com el Bosc de Savarneda. Marques grogues.

Km. 1,8 – Anem a parar a la carretera LV-5131 que creuem de manera transversal dues vegades seguides a les proximitats d’un revolt.

Km. 2,0 – Creuem de nou la carretera i seguim per la senda en diagonal que puja pel bosc obert en direcció sud. Marques gorgues. Estem creuant l’anomenada Obaga de Malmercat.

Km. 2,3 – Anem a parar de nou a la carretera a l’alçada d’un revolt tancat vers a la nostra esquerra. Seguim per la senda que es dibuixa ascendent a la dreta en direcció S.S.E. Marques grogues.

Km. 2,8 – Anem a para de nou a la carretera per agafar als pocs metres un nou corriol que neix al marge esquerra de l’asfalt i que evita el mateix per uns pocs metres, fent un traçat quasi paral·lel a la carretera.

Km. 3,0 – Cal Portalet. Coincidim de nou amb la carretera que seguirem per asfalt vers a la nostra esquerra en direcció est. Al poc fem un revolt i en tornem a orientar vers al S.E.

Km. 3,5 – Cartell indicador que ens informa que la senda que neix a la nostra esquerra es el camí correcte. No val la pena agafar-la, es millor continuar per l’asfalt.

Km. 3,7 – A l’alçada d’un revolt deixem la carretera i puguem per una senda en diagonal vers a la nostra dreta en direcció S.E. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 4,1 – Passem per un túnel tot travessant per sota la carretera d’accés al poble de Tornafort, (atenció ortigues)

Km. 4,3 – A l’altre costat del túnel ja hi serem al poble on trobarem un font, dalt del turonet que corona el poble hi trobem l’esglèsia Santa Coloma de Tornafort. Desfarem les nostres passes fins al punt quilomètric 3,5.

Km. 5,0 – Coincidim amb el punt quilomètric 3,5. Cartell indicador. Deixem l’asfalt de la carretera LV-5131 per davallar per un corriol de pronunciada pendent en direcció oest, tendència N.O. Taques grogues.

Km. 5,1 – Creuem un camí en perpendicular i continuem davallant vers a l’oest en baixada pronunciada.

Km. 5,3 – Bifurcació. Davallem per la senda de la nostra esquerra. Terreny obert. Baixem per pendents d’herba bastant pronunciades. Taques grogues.

Km. 5,7 – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que ignorem. Continuem davallant vers al proper poble ja ben visible. Taques grogues.

Km. 6,2. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem ver a la nostra esquerra. Ja hi som al poble de Malmercat que creurem per la seva part superior. El gros del poble restarà dons sota nostre. Taques grogues.

Km. 6,4 – Font de Malmercat. Seguim pel camí que surt recte, una mica per sobre de la font que es troba sota un revolt (petita plaça panoràmica amb el cartell “Racó del Pallars”), i que continua orientant les nostres passes vers al sud per allunyar-nos del poble.

Km. 6,6 – Barranc del Cós. Seguim el camí bastant horitzontal, lleugera baixada primer per tornar a remuntar després, en direcció oest.

Km. 6,9 – Falsa bifurcació. Totes dos corriols tornen a ajuntar-se en breu.

Km. 7,0 –Roques Blanques. Bifurcació. Cal prendre la senda de la nostra dreta que al poc comença a perdre alçada de manera evident i continua. Camí ben marcat en mig del bosc que davalla vers al O i després vers al O.S.O. Marques grogues.

Km. 8,5 – Els Clots de Davall. Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra dreta, re orientant de manera radical la direcció de la marxa, anant ara vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques grogues.

Km. 9,6 –Camí que neix en perpendicular vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al N.N.O. taques grogues.

Km. 9,9. Unió de pistes en forma de creu. Filat. Seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent i al poc traspassem les aigües de la torrentera del barranc del Cós per tornar a dirigir-nos vers al N.O.

Km. 10,1 – Anem a parar a una pista més ample que seguirem vers a la nostra esquerra. Tram horitzontal. Cartell a la cruïlla que ens indica direcció “Baró”.

Km. 10,6 – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem (es tracta de l’accés ala Borda de Soliguer), seguim vers a la nostra esquerra.

Km. 10,7 – Novament se’ns incorpora una pista per la nostra dreta i nosaltres seguim a l’esquerra en direcció N.O. Taques grogues. Al poc arribem a un vial asfaltat a l’alçada d’un revolt. Seguim l’asfalt, que es la carretera LV-5131,  vers ala nostra esquerra en sentit descendent. Cartell a la cruïlla.

Km. 10,9.- Abandonem la carretera i prenem un corriol que neix a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador a la bifurcació. Taques grogues.

Km. 11,1 – Llau de Canemar. Brancal que surt vers a la nostra esquerra i que enllaça amb un camí paral·lel que tenim a tocar. Ignorem el brancal i el camí paral·lel i seguim recte vers al O.N.O. taques grogues.

Km. 11,5. Després d’un tram de pujada i en mig d’un terreny obert fora del bosc, hi trobem un corriol transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. – N. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 12,4.Savarneda. Un corriol se’ns incorpora per la nostra dreta. Coincidim aquí amb el punt quilomètric 0,73. Tronem ja per terreny conegut desfent les primeres passes que haurem fet a l’inici de l’excursió.

Km. 13,1 – Àrea d’esbarjo de Saverneda. On donem per conclosa l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-saverneda-tornafort-malmercat-47953353

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Excursió circular que ens permet conèixer banda i banda de la serra de la Freixa, amb la visita a aquest petit i aïllat poblet que havia arribat a estar abandonat però on avui en dia s’han recuperat part dels habitatges, un dels quals està habitat tot l’any per una família. Bona part de l’excursiógaudirem de bones panoràmiques sobre la torreta i les serres del sud de les comarques del Pallars i Alt Urgell com la Serra de Prada o Boumort

El poble de Freixa és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a prop de l’extrem sud-est del terme municipal, en el vessant meridional de la Serra de Freixa, a l’esquerra del Torrent de Freixa i del Barranc del Prat de Comú. A més de l’església de Sant Sadurní, formen el poble les cases de Cal Butxaca, Cal Maella, Cal Masover i Cal Torredà

Temps:2 hores 50 minuts.

Desnivell:458 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:8 quilòmetres 260 metres

Dificultat:Mitjana

Punts d’aigua: Trobem aigua a la font d’Arminyana

Punts de referència:* Poble de Llagunes * riu de Cantó * Roca de Llagunes * l’Obaga de Soriguera * Font del Bosc * Serra de Freixa * Poble de Freixa * Serra de Freixa * Font d’Arminyana * La Peressella * riu Cantó * Poble de Llagunes

Punt de partida:Poble de Llagunes, al terme municipal de Soriguera, accessible per la carretera que comunica Sort i el Coll de Cantó.

On dormir: Refugi de les Valls de Siarb, al poble de Llagunes. http://www.refugivalldesiarb.com/

Punt de partida: Poble de Llagunes.

Itinerari: Km. 0,0. Poble de Llagunes. zona d’aparcament de l’entrada del poble i seguim uns quans metres vers a la nostra esquerra fins a trobar, just al costat d’uns contenidors de brossa i reciclatge, un camí que davalla vers al riu. Taques grogues. Cartell indicador.

Km. 0,17. Anem a parar a un camí més ample que creuarem en diagonal per continuar davallant per un corriol vers al riu, en direcció

Km. 0,35. Creuem el riu de Cantó amb l’auxili d’un  pont. Continuem vers al sud, primer per un tram planer

Km. 0,52. Cruïlla. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta que de seguida comença a guanyar alçada, re dirigint les nostres passes vers al S.O. Taques gorgues. Bonic corriol en mig del bosc. A la part baixa de la pujada passem per sota la Roca de Llagunes.

Km. 0,77. Cruïlla. Cartell indicador. Seguim pel camí ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. Estem pujant per l’Obaga de Soriguera.

Km. 1,1. Arribem a uns pista que seguirem vers a la nostra esquerre en direcció S.O., continuem guanyant alçada. Cartell indicador.

Km. 1,6. Cruïlla. Agafem la senda de la nostra dreta que inicia una forta i constant pujada pel mig del bosc en direcció S.O. Passem pel costat de la Font del Bosc, no visible des del camí.

Km. 2,3. Ja som dalt de la cadena. Serra de Freixa. Ara tenim l’opció de seguir la carena mitjançant una pista vers a llevant, o davallar per la vessant contrària vers al proper poble de Freixa. Cas que optem per aquests segona opció davallem vers la sud de manera directe (de seguida son ben visibles les teulades de les cases del poble), per unes traces de camí que no son massa evidents, ja que el pas del ramat i els antic bancals ha provocat que hi hagin nombroses traces. Comptem amb l’auxili de les taques grogues. Tot plegat es més evident del que poc semblar, ja que ens movem amb terreny obert, mig per zones arbrades poc atapeïdes i feixes abandonades, i amb camp visual ample.

Km. 3.0. Poble de Freixa, amb l’esglèsia de Sant Sadurní de Freixa. Hem de retronar sobre les nostres pròpies passes vers al nord, pujant de nou a la carena.

Km. 3,6. Ja hi som de nou a la Serra de Freixa. Seguim la pista ver a la nostra dreta, en direcció est, per una pista bastant planera amb bones vistes panoràmiques. Després d’un tram planer comencem una suau pujada.

Km.4,5. Dalt de la cota 1712 metres hi trobem una cabana petita de pedra. Seguim per la pista en direcció est.

Km. 5,0. Unió de pistes. Seguim recte en direcció est. Suau pujada.

Km. 5,2. Cartell dalt de l’ample llom. Un senderó surt vers a la nostra esquerra a la recerca d’una font (que es el que ens indica el cartell). Abandonem al carena i davallem per aquest sender en direcció a la font.

Km. 5,4. Font d’Arminyana. Seguim davallant per un marcat camí que baixa en diagonal cap a l’esquerra re orientant les nostres passes vers al N.O. Taques grogues.

Km. 6,2. La Peressella. Cartell de fusta. Petit conjunt de pedres amb una bona vista panoràmica. Continuem davallant per una camí ben marcat pel mig del bosc. En una altre indret del camí trobem un altre cartell de fusta amb la inscripció “Fontetes”, si be no hi ha rastre de les fonts.

Km. 6,3. Anem a parar a una zona de camps abandonats on el corriol davalla vers a la nostra dreta després de seguir el marge inferior del prat. Cal estar atents a les estaques indicadores. Taques grogues.

Km. 6,8. Senda perpendicular que creuem de manera transversal per continuar davallant vers al N.E seguint el camí amb taques grogues.

Km. 7,0. Unió de camins. Se’ns incorpora un de nou per la nostra dreta. Continuem perdent alçada.

Km. 7,2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen poc més avall.

Km. 7,3. Bifurcació. Cartell indicador. Obviem la senda ascendent de la nostra esquerra i seguim davallant de manera suau vers al O.N.O. al poc hi serem vora el riu que restarà a la nostra dreta.

Km. 7,6. Creuem el riu Cantó amb l’auxili d’un pont, a l’altre costat de les aigües la senda gira vers a la nostra esquerra i continu orientant les nostres passes vers a l’est. Seguim una mena de pista en desús.

Km. 7,8. Bifurcació. La pista va a parar a uns camps, es el moment d’abandonar-la i prendre el corriol que puja vers a la nostra dreta en diagonal. Marques grogues.

Km. 8,0. Anem a parar a una senda horitzontal, la qual seguirem vers a la nostra esquerra. Les primeres cases del poble son ben visibles i estan a tocar.

Km. 8,3. Ja tornem a ser-hi al punt de partida. Poble de Llagunes.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-de-la-serra-de-la-freixa-47952428

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Llarga caminada que discorre pel vessant del Pui d’Urdosa que va ser l’escenari de la batalla de Baladredo. Es pot complementar l’excursió amb la visita a la Castelleta, un dels punts claus del front del Pallars i de la història de la comarca durant el desenvolupament del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola.

La Castelleta: Encara queden moltes restes de les fortificacions, trinxeres, murs de pedra, el polvorí, els nius d’ametralladores de la Castelleta. Fa poc es va instal·lar una creu en record de les víctimes a la font de Pardines. Hi ha un itinerari marcat amb taques vermelles que comença al punt quilomètric …. de la volta de Biuse que descrivim en el present episodi.

La Batalla de Baladredo: Tot i que poc coneguda, la muntanya del Baladredo, a Llavorsí, va viure un dels episodis més dramàtics de la guerra civil al Pirineu. Les empremtes d’aquells fets encara són visibles avui en dia.

A principis d’abril de 1938, després de trencar el Front d’Aragó, les forces franquistes arriben a Catalunya. Els nacionals estableixen una línia de front que transcorre paral·lela als Rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Catalunya queda aïllada de la resta del territori republicà.

Als Pallars el front tenia una doble finalitat: d’una banda, defensar la carretera que, des de Balaguer, era l’única via de subministrament de les forces franquistes al Pirineu. De l’altra, controlar les preses i centrals hidroelèctriques que proporcionaven a Catalunya bona part de l’energia elèctrica. En conseqüència la indústria de guerra catalana es va veure greument perjudicada que va haver de tornar a utilitzar el carbó com a combustible.

El dia 22 de maig l’exèrcit de la República va emprendre una ofensiva amb el propòsit d’eliminar els caps de pont de Seròs, Balaguer i Tremp, recuperar les centrals i avançar el front fins la línia del riu Cinca. Als Pallars hi van destacar els combats a la muntanya de Sant Corneli, entre Tremp i Pobla i a les Pedres d’Auló, sobre Rialp. Tot i els milers de baixes que hi va haver en ambdós bàndols, l’ofensiva va resultar un fracàs.

La República no es va donar per vençuda i va preparar la que acabaria sent la pugna més sagnant de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. L’inici de l’ofensiva republicana tenia que començar el 25 de juliol, però uns dies abans va haver-hi una operació de distracció
a la muntanya de Baladredo. Amb aquest atac republicà, dut a terme per forces del Xè Cos d’Exèrcit entre es dies 22 i 24. Es tenia que tallar la carretera prop de Llavorsí amb la intenció d’aïllar les forces franquistes d’aquest sector per impedir que es poguessin desplaçar a la zona de l’Ebre per donar suport als seus.

En un principi les forces republicanes van aconseguir foragitar les forces franquistes de les posicions de la Castelleta, que era el principal centre de resistència d’aquest sector. Passades unes hores els franquistes emprenen un ferotge contraatac i recuperen les posicions perdudes. Els combats es van incrementar i allargar durant dos dies per l’arribada de forces fresques per part dels dos exèrcits, però tot va ser inútil per canviar la situació militar al Pallars Sobirà.

El 22 de juliol de 1938 l’artilleria republicana va iniciar un atac contra les posicions rebels situades a Baladredo, amb l’objectiu de tallar la carretera de Llavorsí. Els atacs sobre Baladredo van provocar un elevadíssim nombre de víctimes mortals, especialment entre les files republicanes.

Temps:5 hores 45 minuts

Desnivell:939 metres de pujada i 939 metres de baixada

Llargària: 13 quilòmetres 480 metres

Dificultat:Alta

Punts d’aigua:Fonts a la Mare de Déu de Biuse i al torrent de la Font de la Raigada.

Punts de referència:* càmping Riberies * Cal Monjo * Solana de Lleras * Barranc dels Riu * Serrat de Faro * Mare de Déu de Biuse * Serrat del Faro * Barranc de la Mata * l’Obaga de la Vinenta * torrent de la Font de la Raigada * Solana de Roc Roi * Borda de les Poselles * Escala de Lleras * Cal Monjo * Càmping de les Riberies.

Punt de partida:Llavorsí. Deixarem el vehicle a la zona d’aparcament de l’entrada del càmping Riberies, al costat sud de les aigües del Noguera de Cardós.

Itinerari:Km. 0,0. Aparcament situat vora el càmping Riberies. Prenem el vial asfaltat de voreja el càmping vers a la nostra esquerra en direcció est i de seguida i trobem el camí que puja en  diagonal vers a la nostra dreta, punt on comença l’excursió. Cartell indicador a la cruïlla. Taques grogues.

Km. 0,49 – Pista que creuem de manera transversal, A l’altre costat hi trobem el cartell indicador i un corriol que te un tram que discorre sobre un mur enlairat (vigileu)

Km. 0,63 – Anem a parar a una pista es desús que seguirem en ascendent vers a la nostra esquerra, de seguida la pista es transforma en un camí ascendent ben marcat. Taques grogues.

Km. 0,88. Trifurcació. Estaca indicadora. Vers a la nostra dreta surt el camí vers el castell de Gilareny que em d’obviar. En teoria hauríem de continuar recte seguint les taques grogues, però en realitat aquests camí ha estat tallat una mica més amunt. Haurem d0agafar un nou sender que surt a la nostra esquerra i que, amb taques molt barroeres de color rosa i verd fluorescent, ens va orientat en mig del bosc.

Km. 0,98 – El corriol va a parar a una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta, dibuixant uns revolts.

Km. 1,5. Passem per davant del mas de Cal Monjo, on retrobem les taques grogues just al passar per davant dels correus que hi ha l’altre costat de la casa. Seguim per un camí en desús a tocar d’un mur de pedra seca al marge dels esmentats correus.

Km. 1,6 – Al marge del mur de pedra seca neix un camí vers a la nostra esquerra i que puja en direcció E.S.E. per mig del bosc. Taques grogues. Atenció, aquesta cruïlla costa de veure si anem distrets a casa de la vegetació herbosa.

Km. 1,9. Bifurcació, cartell indicador. Seguim el corriol ascendent en direcció sud. Taques grogues.

Km. 2,1 – Traspassem un aresta per un indret on el camí passa per sota d’una torreta elèctrica. Davallem en flanqueig pel mig del vessant en direcció S.S.E. per un corriol molt ben marcat que discorre pel mig del bosc a l’indret conegut com la Solana de Lleras.

Km. 2,7 – Barranc dels Riu. Traspassem la torrentera i tornem a guanyar alçada de manera decidida per un camí que dibuixa ziga zagues i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Taques grogues.

Km. 3,4 – Serrat de Faro. Traspassem de nou una aresta intermèdia situant-nos de nou sota una torreta i seguim flanquejant a mig vessant, fent un traçat bastant horitzontal en direcció sud, tendència S.O. Taques grogues.

Km. 4,0 – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra esquerra i que de seguida topa amb una segona pista encara més ample i marcada,. A l’alçada d’un revolt, la qual seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Cartell a la cruïlla. Taques grogues.

Km. 4,4 – Mare de Déu de Biuse, on trobem l’església, unes bordes i l’àrea d’esbarjo amb una font. Seguim per la pista situada a la part superior.

Km. 4,5 – A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra dreta que ignorem. Cartell indicador. Seguim pujant per l’ample pista que ara canvia radicalment de direcció re orientant les nostres passes ascendents vers al N.N.E. Taques grogues.

Km. 5,4 – Serrat del Faro. La pista ascendent descriu un nou revolt i re orienta les nostres passes vers al S.S.E.

Km. 6,7–Bifurcació. Vers a la nostra dreta surt una pista per on s’accedeix a la Castelleta (restes del front del Pallars), cartell indicador. Aquest itinerari complementari està marcat amb punt rodons de pintura vermella. Nosaltres seguim per la pista principal que continua pujant tot recte en direcció E.S.E.

Km. 7,3. Bifurcació. Deixem la pista principal a la nostra dreta i seguim per una secundària cap a la nostra esquerra. Taques grogues.

Km. 7,4 – Creuem les aigües del Barranc de la Mata. Re orientant les nostres passes vers al N.O. Tram bastant planer, flanqueig a mig vessant boscós. Marques grogues.

Km. 8,2 – Continuant el flanqueig canviem de vessant, entrem a l’Obaga de la Vinenta. Mica en mica la pista es va convertint en camí.

Km. 8,9 .- Creuem el torrent de la Font de la Raigada. El camí, que ara es un estret senderó, descriu una pujada ferma en diagonal vers al N.O. Taques grogues.

Km.9,0. Anem a parar a un camí perpendicular que seguirem vers a la nostra esquerra. De seguida comencem a perdre alçada en direcció E, i després N.E. Passant per prats oberts a l’anomenada Solana de Roc Roi.

Km. 9,8 – Borda de les Poselles. Atenció, en aquest punt costa de trobar el camí, seguim pel marge del prat que ressegueix l’aresta fins a torbar-nos de nou en el bosc, llavors el camí surt en horitzontal vers a la nostra dreta i de seguida es trona a dibuixar de manera clara, baixant pel mig del bosc de pronunciada pendent fent unes ziga zagues. Passem per l’anomenada Escala de Lleras. Taques grogues.

Km. 11,9 – Unió de camins. Cartell indicador. Coincidim amb el punt quilomètric 1,9.davallem dons vers a la nostra dreta desfent les passes que haurem fet durant el tram inicial de l’excursió, passant per davant del mas de Cal Monjo.

Km. 13,5 – Càmping de les Riberies. Final de l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-de-biuse-47945794

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:L’itinerari d’Auressi es complementari al itinerari de Sant Bartomeu des de Baiasca, de fet, tots dos dibuixen una mena de 8.

NO obstant aquest es molt més llarg i està bastant poc marcat, fins i tot a trams força perdut i amb sectors on quasi es impossible orientar-se correctament sense l’auxili del GPS. Per contra, val a dir que es un dels itineraris més salvatges i on més podrem gaudir de la natura, de tots els itineraris oficials del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Arestui (Font Wikipedia):  és un poble del terme municipal de  formant una Entitat municipal descentralitzada.

Està situat a la part nord-occidental del terme, a 1.161,7 metres d’altitud. És al marge dret del Riu de Baiasca, envoltat d’una gran extensió de bosc. Es comunica mitjançant una carretera amb Baiasca i amb la carretera nacional C-13 entre les poblacions de Llavorsí i Escaló.

L’església de Sant Martí era sufragània de la de Baiasca. Actualment depèn de l’agrupació de parròquies que té la seu a la parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb. També pertany a aquest poble l’ermita de Sant Jaume.

El seu terme (d’uns 9,7 km²) es correspon amb el de l’antic municipi del mateix nom, que es va fusionar a mitjan segle XIX amb Llavorsí.

Segons Joan Coromines, Arestui està format per dos ètims iberobascos. El primer, és aritz (roure, per extensió,arbre); el segon, el sufix col·lectivitzador -toi. Per tant, el nom del poble fa honor al seu emplaçament: lloc d’abundants arbres.

Temps:3 hores i 20 minuts

Desnivell:483 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:10 quilòmetres 230 metres

Dificultat:Alta

Punts d’aigua:Traspassem diverses torrenteres, però les úniques fonts les trobem als dos pobles, Baiasca i Arestui.

Punts de referència:* poble d’Arestui * Riu Baiasca * torrent del Barranc d’Estadina * poble de Baiasca * Barranc de Cultius * torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi * Barranc de la Canal de Coter * Serreta del Solà * Auressi de Dalt * Borda d’Auressi * Bosc d’Auressi * Serreta del Solà * Borda de Domenge * Borda de la Centraleta * Poble d’Arestui.

Punt de partida:Poble d’Arestui. Accesible per carretera estreta (en mal estat)

Itinerari: Km. 0,0. Petit aparcament situat a la carretera just al marge superior del poble d’Arestui. Plafó informatiu. Neix un camí descendent al marge esquerra de la carretera. Cartell indicador. Prenem el sender que davalla en diagonal en direcció oest. Tram sense taques de pintura.

Km. 0,56. Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra, que continua perdent alçada de manera suau i constant.

Km. 0,74 – Trifurcació. Seguim per la senda de la nostra dreta, o sigui, la inferior de totes tres. Continuem perdent alçada en direcció O.N.O.

Km. 1,0 – Riu Baiasca, a tocar del riu trobem les runes d’una borda. Seguim ara vall amunt vers a ponent al marge esquerra de les aigües. Tram sense taques de pintura.

Km. 1,1. Un petit pont ens permet traspassar per sobre les aigües del torrent del Barranc d’Estadina. Seguim pujant pel fons de la vall, al costat del riu, vers a l’oest. Camí ben traçat però sense marques de pintura.

Km. 2.2. Anem a parar de nou a la carretera a les proximitats del poble de Baiasca. Petita esplanada on aparquem els vehicles. Plafó informatiu. Creuem per un pont les aigües del torrent de Barranc d’Encasi i encarem les nostres passes vers a l’est – N.E.

Km. 2,4. Font situada al centre del poble de Baiasca. Sortirem pel carrer de la nostra dreta passant per sota d’una arcada. Taques grogues. El camí discorre per un tram obert en direcció N.E. i després N., a la recerca de la vall situada a llevant.

Km. 2,8. Creuem la torrentera del Barranc de Cultius mitjançant un petit pont de fusta. Pugem de manera suau però constant.

Km. 2,9. Bifurcació. Deixem el llit de la torrentera i prenem la senda ascendent en diagonal de la nostra dreta. Taques grogues. Estaca a la bifurcació.

Km. 3.2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen una mica més amunt. Traspassem una mena d’aresta i el camí es dibuixa quasi horitzontal a mig vessant en direcció N.E. i després N.

Km. 3,7. Creuem les aigües de la torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi. En aquets punt el camí es un xic perdedor, ja que hi ha diverses traces i no hi ha indicació. Seguim recte en direcció S.E. per la senda que va sota un petit mur de pedra i que es la que està millor marcada.

Km. 3.9. Bifurcació. Trobem una fita de separació de terme amb la inscripció “64” i una maca circular de pintura groga amb en centre negre. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra i continuem guanyant alçada de manera suau.

Km.4,0. Traspassem una aresta i continuem per la traça de la senda horitzontal que es dibuixa a mig vessant en direcció N.E. Atenció. Hi ha diversos traçats paral·lels, cal anar en compte d’agafar el més marcat i evident. En aquest tram no hi ha marques de pintura.

Km. 5,1. Traspassem una nova aresta secundària a tocar del Barranc de la Canal de Coter. Al camí continua bastant lineal a mig vessant.

Km. 5,4. Serreta del Solà. Estaca indicadora. Entrem al bosc i canviem de vessant i de vall. Ara davallem de manera molt suau, amb trams força horitzontals, vers al N.N.O i després N.

Km. 6.0. Trobem una estaca indicadora i a tocar les runes d’una borda, coneguda com Auressi de Dalt. En aquest punt el camí es força perdedor. Hi ha alguna que altra estaca, però distanciades i per una zona sense referència, el que fa que costin de trobar-se les poques indicacions existents. De totes maneres caldrà tenir com a referència que hem de baixar directament en direcció est creuant antics camps de conreus abandonats i zones intermèdies molt petites de bosc que han anat poblant els marges d’aquests dels camps en desús, que avui en dia amb prou feina son clarianes en mig del bosc.

Km. 6,4. Borda d’Auressi (en runes) estaca indicadora. Caldrà ara parar atenció i agafar una senda, al principi molt poc marcada, que surt vers a la nostra dreta en direcció S.E. Mica en mica la senda, que discorre pel mig del bosc, va fent-se més definida i al final es força evident. Continuem sense marques de pintura. Estem creuant el Bosc d’Auressi.

Km. 7,6. Traspassem l’aresta de la Serreta del Solà. Prèviament trobem una bifurcació on descartem la senda que davalla vers a la nostra esquerra. Una vegada traspassada l’aresta estem de nou al vessant de la soleia i el paisatge canvia radicalment, tornant a ser obert i sense bosc. Re orientem les nostres passes vers al S.S.E.

Km. 7,9 – Borda de Domenge (en runes), el antic camí, a trams empedrat i ara en desús, continua davallant de manera suau però constant vers al sud- S.O.

Km. 8,6. Arribem a una mena de collet. La senda continua vers a la nostra dreta. Al poc traspassem un aiguabarreig on la senda es perd. Continuarem el línia recta en suau descens vers al S.O. per trobar de nou la senda marcada, malgrat estar es estat d’abandonament. Continuem sense marques de pintura.

Km. 9,2. Creuem les aigües del riu Baiasca amb l’auxili d’un pont. Una vegada al altre costat de les aigües trobem una bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta pujant per la vora del riu en direcció oest.

Km. 9,3. Borda de la Centraleta. Estaca indicadora. Seguim cap a la nostra esquerra, per la pista que neix a la pròpia borda en sentit ascendent i que reorienta les nostres passes vers a l’est.

Km. 9,6. Després de voltar una mena d’aresta i re orientar les nostres passes de nou vers a ponent, abandonem la pista i prenem una senda d’un antic camí empedrat que neix a la nostra dreta i que s’enfila directament vers al poble ja ben visible d’Arestui.

Km. 9,9. Bifurcació. Obviem la senda que neix a la nostra esquerra i seguim recte en una pujada en diagonal vers al S.O.

Km. 10.0. Anem a parar a una senda transversal que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Estaca indicadora a la cruïlla. Les cases del poble ja son a tocar.

Km. 10,2. Poble d’Arestui. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-itinerari-dauressi-47945435

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Breu excursió amb un tram de pujada i un altre paral·lel de baixada que discorre íntegrament per bosc. Només sortim de la protecció dels arbres al petit turonet on es localitzen les restes del castell, des d’on gaudirem d’una bonica vista panoràmica del poble d’Arcalís i de la part baixa de la comarca.

Arcalís és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l’antic municipi d’Estac. Disposà d’una Entitat Municipal Descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992.

L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló és una església romànica de finals del segle XII on es fa un concorregut aplec el primer diumenge de maig. Encara que és a prop de Gerri de la Sal, pertany a Arcalís.

Arcalís té l’església parroquial dedicada a Sant Lliser. Tot i que és una església bastant moderna, el nom del sant a qui està dedicada deixa veure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica. Està situada a l’extrem meridional del poble, el més alt. Destaca a l’altre extrem del poble el casalot de Casa de la Masia. També hi ha les restes del Castell d’Arcalís, amb la capella romànica de Sant Martí i, més allunyada del poble, l’antiga església romànica de la Mare de Déu de Serenyà.

Segons Joan Coromines  l’origen etimològic d’Arcalís a partir d’unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. Lloc d’arbusts seria la interpretació del topònim

Temps:1 hora i 15 minuts

Desnivell:179 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:2 quilòmetres 500 metres

Dificultat:baixa – Mitja

Punts d’aigua:Al mateix poble d’Arcalís i al Com que trobem a la baixada

Punts de referència:* Sant Lliser d’Arcalís * les Canteres * Restes del Castell d’Arcalís * Es Casalots * Com del Camí del Castell d’Arcalís * el Terrapiquet * Sant Lliser d’Arcalís

Punt de partida:Poble d’Arcalís, accessible per l’estreta carretera que neix a les proximitats del poble de Baró.

On dormir: Refugi de les Valls de Siarb, al poble de Llagunes. www.refugivalldesiarb.com

Itinerari: Km. 0,0. Sortim de la placeta situada davant de l’esglèsia de Sant Lliser d’Arcalís. Cartell indicador que ens informa de l’inici i les característiques de l’itinerari. Pugem pel carreró asfaltat ascendent en direcció E. tendència S.E.

Km. 0,10. Bifurcació. Seguim el camí ascendent de la nostra dreta i comencem a guanyar alçada de manera constant en direcció S, tendència S.E. Marques grogues. Cartell indicador.

Km. 0,21. Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant vers al sud. Taques grogues.

Km. 0,27. Creuem de nou la pista de manera transversal. Continuem pujant en tendència a la nostra dreta. Aquest tram de la muntanya es conegut com les Canteres

Km. 0,43. Bifurcació de camins, Seguim vers a la nostra esquerra i al poc tornem a crear de manera transversal la pista. Seguim pujant vers al E, S.E. Taques grogues.

Km. 0,55. Creuem transversalment un camí i seguim per la senda ascendent. Marques grogues.

Km. 0,63. Tornem a creuar la pista, el camí ascendent continua pocs metres a la nostra esquerra pel mig del bosc en direcció S.S.E. Taques grogues

Km. 0,96.Restes del Castell d’Arcalís, situades sobre un petit turonet amb bones vistes panoràmiques, anomenant Es Casalots, de 1.024 metres d’alçada. Haurem de pujar i baixar el greny rocallós que sustenta les quatre restes del castell i després continuarem pujant pel mig del bosc, ara ja de manera més suau, continuant vers al sud. Taques grogues.

Km. 1,2. Bifurcació de sendes. Estem al punt més alt del periple. Prenem el camí de la nostra dreta re dirigint les nostres passes vers al oest i gradualment vers al N.O., moment en que comencem a perdre alçada.

Km. 1,6. Creuem de manera transversal una pista. Continuem davallant per la senda vers al N.O. Taques grogues.

Km. 1,7. Creuem de manera transversal una pista. Continuem davallant per la senda vers al N.O. Taques grogues.

Km. 1,8. Com del Camí del Castell d’Arcalís (font) que resta a la nostra esquerra. Continuem perdent alçada.

Km. 1,9. Creuem la pista de manera tranversal. La senda continua davallant vers al N. Taques grogues. Aquesta part de la muntanya es coneguda com el Terrapiquet.

Km. 2,1. Anem a parar de nou a la pista. La senda descendent continua en diagonal vers a la nostra dreta i al poc torna a enllaçar amb la bifurcació de camins del punt 0,43. A partir d’aquest punt seguim perdent alçada per terreny ja conegut.

Km. 2,5. Ja hi tornem a ser al costat de l’esglèsia de Sant Lliser d’Arcalís. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-del-castell-darcalis-47942128

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:itinerari pel cor de la comarca que segueix el curs del riu i que comunicala capital comarcal amb un altre nucli de població de primer ordre com seria Rialp. Només al principi torbem un tram de pujades i baixades, la resta de l’itinerari es molt més suau i completament planer al final. Si no tenim mitjà de transport per anar de Sort a Rialp al final de l’excursió, caldrà comptar amb la necessitat de desfer el camí per retornar al punt de partida.

Despoblat de Pernui (font wikipedia)i: és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort. Pernui és a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a llevant de Sort, davant per davant de la vila, al capdamunt del Serrat de la Carruga.

Etimologia del nom: segons Joan Coromines, en primer lloc és molt clara l’adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix toponímia -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui…). Pel que fa a l’arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l’ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d’aquesta arrel romànica. Baralla dues possibilitats: que l’origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.

Sort (Font wikipedia): És la capital comarca del Pallars Sobirà. És, juntament amb el Pont de Suert, un dels caps de comarca menys poblats de Catalunya. El 2011 compta amb 2.360 habitants.

L’actual municipi de Sort és fruit de l’agregació al vell terme de Sort dels d’Enviny i Llessui, el 1970, i d’Altron, el 1976. Amb aquestes agregacions, el terme municipal de Sort ha assolit una extensió de 105,05 km², que multiplica per vuit el seu terme original de 13,9 km². Enviny n’hi va aportar 31,7, Llessui, 53 (tota la part muntanyosa del costat de ponent), i Altron, més petit, 6,5.

És el centre històric del Pallars, i conserva les restes del Castell comtal, així com nombrosos vestigis medievals que ajuden a entendre el paper històric que jugà el Pallars a la història de Catalunya (com ara l’àliga bicèfala al seu escut): és gran el nombre d’esglésies romàniques, de castells i de pobles closos i viles murades que hi ha en aquest tros del Pallars.

L’origen del nom és anterior a l’època romana i té un origen diferent del concepte de sort. «Sort» és un topònim d’origen bascoide, de l’arrel sort, o suert, que volia dir pont, fent referència a l’únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa

Temps:2 hores 55 minuts per l’anada i la tornada.

Desnivell:77 metres de pujada i 88 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.

Llargària:3 quilòmetres 970 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.

Dificultat:Mitjana

Punts d’aigua:Als pobles de Rialp i Sort trobarem fonts

Punts de referència:* poble de Rialp * Pont de les Vernedes – riu Noguera Pallaresa * Borda del Fener * les Feners * Barranc de Santa Anna * carretera N-260 * riu Noguera Pallaresa * poble de Sort

Punt de partida: Pont de les Vernedes sobre el riu Noguera Pallaresa situat poc més endavant del quilòmetre 131 de la C-13 direcció Rialp. Just al sud de la zona esportiva del poble de Rialp.

Itinerari:Km. 0,0 – Pont de les Vernedessobre el riu Noguera Pallaresa situat poc més endavant del quilòmetre 131 de la C-13 direcció Rialp. Just al sud de la zona esportiva del poble de Rialp. Cartell indicador a l’inici de l’itinerari. Creuem el pont i ens situem al costat de llevant de les aigües del riu.

Km. 0,16 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí pavimentat i amb taques grogues de la nostra dreta. Lleugera pujada.

Km. 0,62 – Anem a parar davant de la tanca d’una propietat privada. Prenem el corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que torna a aproximar-nos al riu. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 0,94 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra que dibuixa una curta però pronunciada pujada. Estem vorejant el tancat de la Borda del Fener. Després de la pujada seguim per un tram horitzontal en direcció sud creuant la zona de bosc coneguda com les Feners. Poc després tornem a perdre alçada per anar ben a prop de les aigües del riu.

Km. 3,0 – Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues. Suau pujada.

Km. 3,1 – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 3,4. A la nostra esquerra neix un camí amb forta pujada que ignorem (es l’accés al despoblat de Pernui. Cartell indicador. Seguim recte per la pista en direcció sud.

Km. 3,6. Creuem les aigües del Barranc de Santa Anna per un petit pont. Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra dreta en direcció oest per tornar a girar al poc vers al sud.

Km. 3,7. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Taques grogues. Cartell indicador.

Km. 4,0. Anem a parar a la carretera N-260 a les proximitats del poble de Sort, creuem el riu Noguera Pallaresa per un pont i entrem ja a la població, on finalitzem l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-de-triago-47941820

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Agradable camí que discorre en la seva majoria de trajecte ben a prop de les aigües de la Noguera de Cardós. Només al final hi trobem una secció costeruda per arribar al pintoresc poble de Tírvia.

Tírvia (font Wikipedia): El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940, a penes conserva res del seu caràcter primigeni. És un poble allargassat de llevant a ponent, damunt d’un petit pla que pel costat meridional dóna directament a un desnivell important sobre la vall. Té al seu extrem de ponent l’església parroquial de Sant Feliu, i a llevant les capelles de Sant Joan i de la Mare de Déu de la Pietat.

Etimologia: Joan Coromines explica l’origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. Diverses formes del nom són documentades des d’antic: vallem Terbiensem (abans del 824), Terbiensis i Tirbiensis pagus (835) i Tirviensis (Acta de consagració de la catedral d’Urgell 839), entre els primers. Es tracta, doncs, d’un topònim llatí o romànic primerenc.

Temps:1 hora 5 minuts per la pujada i pioc menys d’una hora per la baixada.

Desnivell:204 metres de pujada i 7 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada

Llargària:4 quilòmetres 100 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:Als pobles hi trobem fonts, durant el trajecte només torrents.

Punts de referència:* Poble de Llavorsí * riu de la Noguera de Cardós * càmping Riberies * Barranc de Riberies * Riu Glorieta * Carena de lo Galís * poble de Tírvia

Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.

Itinerari: Km. 0,0.Poble de Llavorsí. Deixem el vehicle just abans de passar el pont per la carretera (venint des de Sort), per prendre el vial asfaltat paral·lel al riu de la Noguera de Cardós i que es l’accés rodat al càmping Riberies (cartell indicador).

Km. 0.16. cartell indicador que ens informa que comencem l’itinerari del camí Vell de Llavorsí a Tírvia. Continuem pel vial asfaltat vers a l’E-N.E.

Km. 0,38 – Bifurcació. Camí que surt vers a la nostra dreta en sentit ascendent i que ignorem. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim recte vora al riu i passem pel costat del Càmping Riberies.

Km. 0,51. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra seguint paral·lels a les aigües del riu. Poc a poc la pista es va estretint fins a convertir-se en un sender. Alguna que altre marca esporàdica. Cercle grog amb el centre negre.

Km. 1,1. Creuem les aigües del torrent del Barranc de Riberies, seguint tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 2,8. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la senda recta deixant de banda el camí que puja vers a la nostra dreta.

Km. 2,9. Riu Glorieta. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta i de seguida creuem per sobre les aigües del riu gràcies a l’auxili d’un petit pont.

Km. 3,1. Abandonem la pista i pugem per una drecera que surt en sentit ascendent vers a la nostra dreta. A partir d’aquest punt hi ha taques de pintura de color groc. Poc metres més amunt travessem de perpendicular la mateixa pista que hem abandonat.

Km. 3,2. Creuem de nou, per segona vegada, la pista de manera transversal i seguim pujant pel sender en direcció N.E. Taques grogues.

Km. 3,4. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

Km. 3,5.Carena de lo Galís. Unió de pistes. Seguim vers al brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.

Km. 3,6. Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja directe vers al poble que ja es ben visible. Taques gorgues.

Km. 3,7. Creuem de nou una pista de manera transversal. Pugem pel corriol que discorre sota un mur natural. Al poc ja estarem a tocar de les primeres cases del poble.

Km. 4,1. Centre del poble de Tírvia, amb la seva característica església de Sant Feliu.

Caldrà retornar al punt de partida desfent les nostres pròpies passes.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-vell-de-llavorsi-a-tirvia-47937489

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Senzilla i bonica excursió per la capçalera de la Vall de Baiasca. Visitem les runes de la petit ermita de Sant Bartolomeu i anem pel costat de les dues torrenteres de la part alta de la vall. Bones vistes panoràmiques. Grans extensions de bosc.

Baiasca (font Wikipedia): és a l’extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l’esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d’on s’ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.

Emplaçat sobre la penya al final d’una vall secundària. Destaca per la bellesa del seu entorn, els seus boscos i els seus prats.

El 21 de març de 1958 es constituí en entitat local menor per un decret del Ministeri de Governació. Actualment és unaentitat municipal descentralitzada, que ocupa el terme que tenia el municipi de Baiasca abans de fusionar-se amb Llavorsí a mitjan segle XIX.

Segons Joan Coromines, Baiasca és un topònim clarament preromà, iberobasc, però no n’aclareix els significats. Només afirma que -asca és un component freqüent en la toponímia pirinenca de la mateixa procedència.

L’església de Sant Serni és al nord del centre de la població, a l’alçada de la línia de cases més enlairada

Temps:1 hora 20 minuts

Desnivell:207 metres de pujada i 207 metres de baixada.

Llargària:4 quilòmetres 160 metres

Dificultat:Baixa – mitjana

Punts d’aigua:Anem creuant diferents torrenteres durant tot el periple. Al poble de Baiasca trobem una font.

Punts de referència:* Poble de Baiasca * Barranc de Cultius * Runes de l’esglèsia de Sant Bartomeu * Borda de Perganta * Riu Baiasca * Torrent d’Escasi * poble de Baiasca

Punt de partida:Poble de Baiasca. Accesible per carretera estreta (en mal estat)

Itinerari: Km. 0,0. Poble de Baiasca. Deixarem el vehicle a l’aparcament que hi ha just a l’entrar a la petita població (senyal de tràfic que ens indica que a partir d’aquest punt està prohibida la circulació de vehicle excepte veïns). Cartell indicador a la petita esplanada on aparquem al cotxe, just a tocar de les aigües del torrent de Barranc d’Encasi.

Km. 0,16. Font situada al centre del poble de Baiasca. Sortirem pel carrer de la nostra dreta passant per sota d’una arcada. Taques grogues. El camí discorre per un tram obert en direcció N.E. i després N., a la recerca de la vall situada a llevant.

Km. 0,60. Creuem la torrentera del Barranc de Cultius mitjançant un petit pont de fusta. Pugem de manera suau però constant.

Km. 0,63. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta un sender ascendent i continuem, guanyant alçada també, però vers al nord seguint el llit de la torrentera. Taques grogues.

Km. 0,73. Creuem de nou les aigües del Barranc de Cultius per una petita passarel·la de fusta. Continuem guanyant alçada. Senda ben marcada.

Km. 1,0. Runes del’esglèsia de Sant Bartomeu, que resten una mica per sobre el camí a la nostra esquerra. Seguim pujant per la senda amb taques grogues.

Km. 1,2. Borda de Perganta. El camí torça vers a la nostra esquerra, orientant-se vers a l’oest. Continuem guanyant alçada.

Km. 1,8. Creuem les aigües del Riu Baiasca, que en realitat, a aquesta alçada, no es més que una petita torrentera. Atenció, just havent passat les aigües hi ha una bifurcació de camins i just el que hem de seguir es el menys clar, que es el que puja en diagonal vers a la nostra esquerra. Fites i taques grogues més amunt. Orientem primer les nostres passes vers al S.O. i després cap al sud.

Km. 2,1. Traspassem una carena herbosa i davallem vers al vessant contrari en direcció N.O. senda marcada. Taques grogues. Estem a 1.435 metres, el punt més alt de l’excursió.

Km. 2,3. Torrent d’Escasi, que no haurem de creuar, ja que just a tocar de les aigües el camí fa un gri i davalla vers al sud pel costat esquerra de les aigües.

Km. 3,2. Bifurcació. Seguim pel corriol de la nostra esquerra que discorre al costat d’un petit mur de pedra. Continuem perdent alçada de manera suau i constant en direcció S.E. Taques grogues.

Km. 4,2. Tornem a ser-hi al poble de Baiasca des d’on anirem a l’aparcament situat a l’entrada del poble on conclourem l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGFÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-sant-bartolomeu-de-baiasca-47934514