Etiqueta: Pallars Sobirà

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:L’itinerari d’Auressi es complementari al itinerari de Sant Bartomeu des de Baiasca, de fet, tots dos dibuixen una mena de 8.

NO obstant aquest es molt més llarg i està bastant poc marcat, fins i tot a trams força perdut i amb sectors on quasi es impossible orientar-se correctament sense l’auxili del GPS. Per contra, val a dir que es un dels itineraris més salvatges i on més podrem gaudir de la natura, de tots els itineraris oficials del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Arestui (Font Wikipedia):  és un poble del terme municipal de  formant una Entitat municipal descentralitzada.

Està situat a la part nord-occidental del terme, a 1.161,7 metres d’altitud. És al marge dret del Riu de Baiasca, envoltat d’una gran extensió de bosc. Es comunica mitjançant una carretera amb Baiasca i amb la carretera nacional C-13 entre les poblacions de Llavorsí i Escaló.

L’església de Sant Martí era sufragània de la de Baiasca. Actualment depèn de l’agrupació de parròquies que té la seu a la parròquia de la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb. També pertany a aquest poble l’ermita de Sant Jaume.

El seu terme (d’uns 9,7 km²) es correspon amb el de l’antic municipi del mateix nom, que es va fusionar a mitjan segle XIX amb Llavorsí.

Segons Joan Coromines, Arestui està format per dos ètims iberobascos. El primer, és aritz (roure, per extensió,arbre); el segon, el sufix col·lectivitzador -toi. Per tant, el nom del poble fa honor al seu emplaçament: lloc d’abundants arbres.

Temps:3 hores i 20 minuts

Desnivell:483 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:10 quilòmetres 230 metres

Dificultat:Alta

Punts d’aigua:Traspassem diverses torrenteres, però les úniques fonts les trobem als dos pobles, Baiasca i Arestui.

Punts de referència:* poble d’Arestui * Riu Baiasca * torrent del Barranc d’Estadina * poble de Baiasca * Barranc de Cultius * torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi * Barranc de la Canal de Coter * Serreta del Solà * Auressi de Dalt * Borda d’Auressi * Bosc d’Auressi * Serreta del Solà * Borda de Domenge * Borda de la Centraleta * Poble d’Arestui.

Punt de partida:Poble d’Arestui. Accesible per carretera estreta (en mal estat)

Itinerari: Km. 0,0. Petit aparcament situat a la carretera just al marge superior del poble d’Arestui. Plafó informatiu. Neix un camí descendent al marge esquerra de la carretera. Cartell indicador. Prenem el sender que davalla en diagonal en direcció oest. Tram sense taques de pintura.

Km. 0,56. Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra, que continua perdent alçada de manera suau i constant.

Km. 0,74 – Trifurcació. Seguim per la senda de la nostra dreta, o sigui, la inferior de totes tres. Continuem perdent alçada en direcció O.N.O.

Km. 1,0 – Riu Baiasca, a tocar del riu trobem les runes d’una borda. Seguim ara vall amunt vers a ponent al marge esquerra de les aigües. Tram sense taques de pintura.

Km. 1,1. Un petit pont ens permet traspassar per sobre les aigües del torrent del Barranc d’Estadina. Seguim pujant pel fons de la vall, al costat del riu, vers a l’oest. Camí ben traçat però sense marques de pintura.

Km. 2.2. Anem a parar de nou a la carretera a les proximitats del poble de Baiasca. Petita esplanada on aparquem els vehicles. Plafó informatiu. Creuem per un pont les aigües del torrent de Barranc d’Encasi i encarem les nostres passes vers a l’est – N.E.

Km. 2,4. Font situada al centre del poble de Baiasca. Sortirem pel carrer de la nostra dreta passant per sota d’una arcada. Taques grogues. El camí discorre per un tram obert en direcció N.E. i després N., a la recerca de la vall situada a llevant.

Km. 2,8. Creuem la torrentera del Barranc de Cultius mitjançant un petit pont de fusta. Pugem de manera suau però constant.

Km. 2,9. Bifurcació. Deixem el llit de la torrentera i prenem la senda ascendent en diagonal de la nostra dreta. Taques grogues. Estaca a la bifurcació.

Km. 3.2. Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen una mica més amunt. Traspassem una mena d’aresta i el camí es dibuixa quasi horitzontal a mig vessant en direcció N.E. i després N.

Km. 3,7. Creuem les aigües de la torrentera del Barranc dels Feners d’Auressi. En aquets punt el camí es un xic perdedor, ja que hi ha diverses traces i no hi ha indicació. Seguim recte en direcció S.E. per la senda que va sota un petit mur de pedra i que es la que està millor marcada.

Km. 3.9. Bifurcació. Trobem una fita de separació de terme amb la inscripció “64” i una maca circular de pintura groga amb en centre negre. Seguim la senda ascendent de la nostra esquerra i continuem guanyant alçada de manera suau.

Km.4,0. Traspassem una aresta i continuem per la traça de la senda horitzontal que es dibuixa a mig vessant en direcció N.E. Atenció. Hi ha diversos traçats paral·lels, cal anar en compte d’agafar el més marcat i evident. En aquest tram no hi ha marques de pintura.

Km. 5,1. Traspassem una nova aresta secundària a tocar del Barranc de la Canal de Coter. Al camí continua bastant lineal a mig vessant.

Km. 5,4. Serreta del Solà. Estaca indicadora. Entrem al bosc i canviem de vessant i de vall. Ara davallem de manera molt suau, amb trams força horitzontals, vers al N.N.O i després N.

Km. 6.0. Trobem una estaca indicadora i a tocar les runes d’una borda, coneguda com Auressi de Dalt. En aquest punt el camí es força perdedor. Hi ha alguna que altra estaca, però distanciades i per una zona sense referència, el que fa que costin de trobar-se les poques indicacions existents. De totes maneres caldrà tenir com a referència que hem de baixar directament en direcció est creuant antics camps de conreus abandonats i zones intermèdies molt petites de bosc que han anat poblant els marges d’aquests dels camps en desús, que avui en dia amb prou feina son clarianes en mig del bosc.

Km. 6,4. Borda d’Auressi (en runes) estaca indicadora. Caldrà ara parar atenció i agafar una senda, al principi molt poc marcada, que surt vers a la nostra dreta en direcció S.E. Mica en mica la senda, que discorre pel mig del bosc, va fent-se més definida i al final es força evident. Continuem sense marques de pintura. Estem creuant el Bosc d’Auressi.

Km. 7,6. Traspassem l’aresta de la Serreta del Solà. Prèviament trobem una bifurcació on descartem la senda que davalla vers a la nostra esquerra. Una vegada traspassada l’aresta estem de nou al vessant de la soleia i el paisatge canvia radicalment, tornant a ser obert i sense bosc. Re orientem les nostres passes vers al S.S.E.

Km. 7,9 – Borda de Domenge (en runes), el antic camí, a trams empedrat i ara en desús, continua davallant de manera suau però constant vers al sud- S.O.

Km. 8,6. Arribem a una mena de collet. La senda continua vers a la nostra dreta. Al poc traspassem un aiguabarreig on la senda es perd. Continuarem el línia recta en suau descens vers al S.O. per trobar de nou la senda marcada, malgrat estar es estat d’abandonament. Continuem sense marques de pintura.

Km. 9,2. Creuem les aigües del riu Baiasca amb l’auxili d’un pont. Una vegada al altre costat de les aigües trobem una bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta pujant per la vora del riu en direcció oest.

Km. 9,3. Borda de la Centraleta. Estaca indicadora. Seguim cap a la nostra esquerra, per la pista que neix a la pròpia borda en sentit ascendent i que reorienta les nostres passes vers a l’est.

Km. 9,6. Després de voltar una mena d’aresta i re orientar les nostres passes de nou vers a ponent, abandonem la pista i prenem una senda d’un antic camí empedrat que neix a la nostra dreta i que s’enfila directament vers al poble ja ben visible d’Arestui.

Km. 9,9. Bifurcació. Obviem la senda que neix a la nostra esquerra i seguim recte en una pujada en diagonal vers al S.O.

Km. 10.0. Anem a parar a una senda transversal que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra. Estaca indicadora a la cruïlla. Les cases del poble ja son a tocar.

Km. 10,2. Poble d’Arestui. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-itinerari-dauressi-47945435

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Breu excursió amb un tram de pujada i un altre paral·lel de baixada que discorre íntegrament per bosc. Només sortim de la protecció dels arbres al petit turonet on es localitzen les restes del castell, des d’on gaudirem d’una bonica vista panoràmica del poble d’Arcalís i de la part baixa de la comarca.

Arcalís és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l’antic municipi d’Estac. Disposà d’una Entitat Municipal Descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992.

L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló és una església romànica de finals del segle XII on es fa un concorregut aplec el primer diumenge de maig. Encara que és a prop de Gerri de la Sal, pertany a Arcalís.

Arcalís té l’església parroquial dedicada a Sant Lliser. Tot i que és una església bastant moderna, el nom del sant a qui està dedicada deixa veure un origen medieval i fa pensar en una església anterior, possiblement romànica. Està situada a l’extrem meridional del poble, el més alt. Destaca a l’altre extrem del poble el casalot de Casa de la Masia. També hi ha les restes del Castell d’Arcalís, amb la capella romànica de Sant Martí i, més allunyada del poble, l’antiga església romànica de la Mare de Déu de Serenyà.

Segons Joan Coromines  l’origen etimològic d’Arcalís a partir d’unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. Lloc d’arbusts seria la interpretació del topònim

Temps:1 hora i 15 minuts

Desnivell:179 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:2 quilòmetres 500 metres

Dificultat:baixa – Mitja

Punts d’aigua:Al mateix poble d’Arcalís i al Com que trobem a la baixada

Punts de referència:* Sant Lliser d’Arcalís * les Canteres * Restes del Castell d’Arcalís * Es Casalots * Com del Camí del Castell d’Arcalís * el Terrapiquet * Sant Lliser d’Arcalís

Punt de partida:Poble d’Arcalís, accessible per l’estreta carretera que neix a les proximitats del poble de Baró.

On dormir: Refugi de les Valls de Siarb, al poble de Llagunes. www.refugivalldesiarb.com

Itinerari: Km. 0,0. Sortim de la placeta situada davant de l’esglèsia de Sant Lliser d’Arcalís. Cartell indicador que ens informa de l’inici i les característiques de l’itinerari. Pugem pel carreró asfaltat ascendent en direcció E. tendència S.E.

Km. 0,10. Bifurcació. Seguim el camí ascendent de la nostra dreta i comencem a guanyar alçada de manera constant en direcció S, tendència S.E. Marques grogues. Cartell indicador.

Km. 0,21. Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant vers al sud. Taques grogues.

Km. 0,27. Creuem de nou la pista de manera transversal. Continuem pujant en tendència a la nostra dreta. Aquest tram de la muntanya es conegut com les Canteres

Km. 0,43. Bifurcació de camins, Seguim vers a la nostra esquerra i al poc tornem a crear de manera transversal la pista. Seguim pujant vers al E, S.E. Taques grogues.

Km. 0,55. Creuem transversalment un camí i seguim per la senda ascendent. Marques grogues.

Km. 0,63. Tornem a creuar la pista, el camí ascendent continua pocs metres a la nostra esquerra pel mig del bosc en direcció S.S.E. Taques grogues

Km. 0,96.Restes del Castell d’Arcalís, situades sobre un petit turonet amb bones vistes panoràmiques, anomenant Es Casalots, de 1.024 metres d’alçada. Haurem de pujar i baixar el greny rocallós que sustenta les quatre restes del castell i després continuarem pujant pel mig del bosc, ara ja de manera més suau, continuant vers al sud. Taques grogues.

Km. 1,2. Bifurcació de sendes. Estem al punt més alt del periple. Prenem el camí de la nostra dreta re dirigint les nostres passes vers al oest i gradualment vers al N.O., moment en que comencem a perdre alçada.

Km. 1,6. Creuem de manera transversal una pista. Continuem davallant per la senda vers al N.O. Taques grogues.

Km. 1,7. Creuem de manera transversal una pista. Continuem davallant per la senda vers al N.O. Taques grogues.

Km. 1,8. Com del Camí del Castell d’Arcalís (font) que resta a la nostra esquerra. Continuem perdent alçada.

Km. 1,9. Creuem la pista de manera tranversal. La senda continua davallant vers al N. Taques grogues. Aquesta part de la muntanya es coneguda com el Terrapiquet.

Km. 2,1. Anem a parar de nou a la pista. La senda descendent continua en diagonal vers a la nostra dreta i al poc torna a enllaçar amb la bifurcació de camins del punt 0,43. A partir d’aquest punt seguim perdent alçada per terreny ja conegut.

Km. 2,5. Ja hi tornem a ser al costat de l’esglèsia de Sant Lliser d’Arcalís. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-del-castell-darcalis-47942128

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:itinerari pel cor de la comarca que segueix el curs del riu i que comunicala capital comarcal amb un altre nucli de població de primer ordre com seria Rialp. Només al principi torbem un tram de pujades i baixades, la resta de l’itinerari es molt més suau i completament planer al final. Si no tenim mitjà de transport per anar de Sort a Rialp al final de l’excursió, caldrà comptar amb la necessitat de desfer el camí per retornar al punt de partida.

Despoblat de Pernui (font wikipedia)i: és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort. Pernui és a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a llevant de Sort, davant per davant de la vila, al capdamunt del Serrat de la Carruga.

Etimologia del nom: segons Joan Coromines, en primer lloc és molt clara l’adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix toponímia -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui…). Pel que fa a l’arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l’ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d’aquesta arrel romànica. Baralla dues possibilitats: que l’origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.

Sort (Font wikipedia): És la capital comarca del Pallars Sobirà. És, juntament amb el Pont de Suert, un dels caps de comarca menys poblats de Catalunya. El 2011 compta amb 2.360 habitants.

L’actual municipi de Sort és fruit de l’agregació al vell terme de Sort dels d’Enviny i Llessui, el 1970, i d’Altron, el 1976. Amb aquestes agregacions, el terme municipal de Sort ha assolit una extensió de 105,05 km², que multiplica per vuit el seu terme original de 13,9 km². Enviny n’hi va aportar 31,7, Llessui, 53 (tota la part muntanyosa del costat de ponent), i Altron, més petit, 6,5.

És el centre històric del Pallars, i conserva les restes del Castell comtal, així com nombrosos vestigis medievals que ajuden a entendre el paper històric que jugà el Pallars a la història de Catalunya (com ara l’àliga bicèfala al seu escut): és gran el nombre d’esglésies romàniques, de castells i de pobles closos i viles murades que hi ha en aquest tros del Pallars.

L’origen del nom és anterior a l’època romana i té un origen diferent del concepte de sort. «Sort» és un topònim d’origen bascoide, de l’arrel sort, o suert, que volia dir pont, fent referència a l’únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa

Temps:2 hores 55 minuts per l’anada i la tornada.

Desnivell:77 metres de pujada i 88 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.

Llargària:3 quilòmetres 970 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.

Dificultat:Mitjana

Punts d’aigua:Als pobles de Rialp i Sort trobarem fonts

Punts de referència:* poble de Rialp * Pont de les Vernedes – riu Noguera Pallaresa * Borda del Fener * les Feners * Barranc de Santa Anna * carretera N-260 * riu Noguera Pallaresa * poble de Sort

Punt de partida: Pont de les Vernedes sobre el riu Noguera Pallaresa situat poc més endavant del quilòmetre 131 de la C-13 direcció Rialp. Just al sud de la zona esportiva del poble de Rialp.

Itinerari:Km. 0,0 – Pont de les Vernedessobre el riu Noguera Pallaresa situat poc més endavant del quilòmetre 131 de la C-13 direcció Rialp. Just al sud de la zona esportiva del poble de Rialp. Cartell indicador a l’inici de l’itinerari. Creuem el pont i ens situem al costat de llevant de les aigües del riu.

Km. 0,16 – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí pavimentat i amb taques grogues de la nostra dreta. Lleugera pujada.

Km. 0,62 – Anem a parar davant de la tanca d’una propietat privada. Prenem el corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que torna a aproximar-nos al riu. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 0,94 – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra esquerra que dibuixa una curta però pronunciada pujada. Estem vorejant el tancat de la Borda del Fener. Després de la pujada seguim per un tram horitzontal en direcció sud creuant la zona de bosc coneguda com les Feners. Poc després tornem a perdre alçada per anar ben a prop de les aigües del riu.

Km. 3,0 – Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra esquerra. Cartell indicador. Taques grogues. Suau pujada.

Km. 3,1 – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 3,4. A la nostra esquerra neix un camí amb forta pujada que ignorem (es l’accés al despoblat de Pernui. Cartell indicador. Seguim recte per la pista en direcció sud.

Km. 3,6. Creuem les aigües del Barranc de Santa Anna per un petit pont. Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra dreta en direcció oest per tornar a girar al poc vers al sud.

Km. 3,7. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Taques grogues. Cartell indicador.

Km. 4,0. Anem a parar a la carretera N-260 a les proximitats del poble de Sort, creuem el riu Noguera Pallaresa per un pont i entrem ja a la població, on finalitzem l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-de-triago-47941820

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Agradable camí que discorre en la seva majoria de trajecte ben a prop de les aigües de la Noguera de Cardós. Només al final hi trobem una secció costeruda per arribar al pintoresc poble de Tírvia.

Tírvia (font Wikipedia): El poble de Tírvia, totalment refet a partir del 1940, a penes conserva res del seu caràcter primigeni. És un poble allargassat de llevant a ponent, damunt d’un petit pla que pel costat meridional dóna directament a un desnivell important sobre la vall. Té al seu extrem de ponent l’església parroquial de Sant Feliu, i a llevant les capelles de Sant Joan i de la Mare de Déu de la Pietat.

Etimologia: Joan Coromines explica l’origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium (cruïlla de tres camins). Per tant, es refereix indubtablement a la situació geogràfic de tres camins importants, els que duien a la Coma de Farrera, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. Diverses formes del nom són documentades des d’antic: vallem Terbiensem (abans del 824), Terbiensis i Tirbiensis pagus (835) i Tirviensis (Acta de consagració de la catedral d’Urgell 839), entre els primers. Es tracta, doncs, d’un topònim llatí o romànic primerenc.

Temps:1 hora 5 minuts per la pujada i pioc menys d’una hora per la baixada.

Desnivell:204 metres de pujada i 7 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada

Llargària:4 quilòmetres 100 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:Als pobles hi trobem fonts, durant el trajecte només torrents.

Punts de referència:* Poble de Llavorsí * riu de la Noguera de Cardós * càmping Riberies * Barranc de Riberies * Riu Glorieta * Carena de lo Galís * poble de Tírvia

Punt de partida:Poble de Llavorsí, ben comunicat per carretera ja que forma part de l’eix vial del centre de la comarca del Pallars Sobirà, a mig camí entre Sort i Esterri d’Àneu.

Itinerari: Km. 0,0.Poble de Llavorsí. Deixem el vehicle just abans de passar el pont per la carretera (venint des de Sort), per prendre el vial asfaltat paral·lel al riu de la Noguera de Cardós i que es l’accés rodat al càmping Riberies (cartell indicador).

Km. 0.16. cartell indicador que ens informa que comencem l’itinerari del camí Vell de Llavorsí a Tírvia. Continuem pel vial asfaltat vers a l’E-N.E.

Km. 0,38 – Bifurcació. Camí que surt vers a la nostra dreta en sentit ascendent i que ignorem. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim recte vora al riu i passem pel costat del Càmping Riberies.

Km. 0,51. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra seguint paral·lels a les aigües del riu. Poc a poc la pista es va estretint fins a convertir-se en un sender. Alguna que altre marca esporàdica. Cercle grog amb el centre negre.

Km. 1,1. Creuem les aigües del torrent del Barranc de Riberies, seguint tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 2,8. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la senda recta deixant de banda el camí que puja vers a la nostra dreta.

Km. 2,9. Riu Glorieta. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra dreta i de seguida creuem per sobre les aigües del riu gràcies a l’auxili d’un petit pont.

Km. 3,1. Abandonem la pista i pugem per una drecera que surt en sentit ascendent vers a la nostra dreta. A partir d’aquest punt hi ha taques de pintura de color groc. Poc metres més amunt travessem de perpendicular la mateixa pista que hem abandonat.

Km. 3,2. Creuem de nou, per segona vegada, la pista de manera transversal i seguim pujant pel sender en direcció N.E. Taques grogues.

Km. 3,4. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

Km. 3,5.Carena de lo Galís. Unió de pistes. Seguim vers al brancal de la nostra esquerra en direcció N.E.

Km. 3,6. Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra i que puja directe vers al poble que ja es ben visible. Taques gorgues.

Km. 3,7. Creuem de nou una pista de manera transversal. Pugem pel corriol que discorre sota un mur natural. Al poc ja estarem a tocar de les primeres cases del poble.

Km. 4,1. Centre del poble de Tírvia, amb la seva característica església de Sant Feliu.

Caldrà retornar al punt de partida desfent les nostres pròpies passes.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-cami-vell-de-llavorsi-a-tirvia-47937489

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Senzilla i bonica excursió per la capçalera de la Vall de Baiasca. Visitem les runes de la petit ermita de Sant Bartolomeu i anem pel costat de les dues torrenteres de la part alta de la vall. Bones vistes panoràmiques. Grans extensions de bosc.

Baiasca (font Wikipedia): és a l’extrem nord-oest del terme de Llavorsí, a l’esquerra del Riu de Baiasca, just al damunt -nord-oest- d’on s’ajunta a aquest riu el Barranc de Cultius.

Emplaçat sobre la penya al final d’una vall secundària. Destaca per la bellesa del seu entorn, els seus boscos i els seus prats.

El 21 de març de 1958 es constituí en entitat local menor per un decret del Ministeri de Governació. Actualment és unaentitat municipal descentralitzada, que ocupa el terme que tenia el municipi de Baiasca abans de fusionar-se amb Llavorsí a mitjan segle XIX.

Segons Joan Coromines, Baiasca és un topònim clarament preromà, iberobasc, però no n’aclareix els significats. Només afirma que -asca és un component freqüent en la toponímia pirinenca de la mateixa procedència.

L’església de Sant Serni és al nord del centre de la població, a l’alçada de la línia de cases més enlairada

Temps:1 hora 20 minuts

Desnivell:207 metres de pujada i 207 metres de baixada.

Llargària:4 quilòmetres 160 metres

Dificultat:Baixa – mitjana

Punts d’aigua:Anem creuant diferents torrenteres durant tot el periple. Al poble de Baiasca trobem una font.

Punts de referència:* Poble de Baiasca * Barranc de Cultius * Runes de l’esglèsia de Sant Bartomeu * Borda de Perganta * Riu Baiasca * Torrent d’Escasi * poble de Baiasca

Punt de partida:Poble de Baiasca. Accesible per carretera estreta (en mal estat)

Itinerari: Km. 0,0. Poble de Baiasca. Deixarem el vehicle a l’aparcament que hi ha just a l’entrar a la petita població (senyal de tràfic que ens indica que a partir d’aquest punt està prohibida la circulació de vehicle excepte veïns). Cartell indicador a la petita esplanada on aparquem al cotxe, just a tocar de les aigües del torrent de Barranc d’Encasi.

Km. 0,16. Font situada al centre del poble de Baiasca. Sortirem pel carrer de la nostra dreta passant per sota d’una arcada. Taques grogues. El camí discorre per un tram obert en direcció N.E. i després N., a la recerca de la vall situada a llevant.

Km. 0,60. Creuem la torrentera del Barranc de Cultius mitjançant un petit pont de fusta. Pugem de manera suau però constant.

Km. 0,63. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta un sender ascendent i continuem, guanyant alçada també, però vers al nord seguint el llit de la torrentera. Taques grogues.

Km. 0,73. Creuem de nou les aigües del Barranc de Cultius per una petita passarel·la de fusta. Continuem guanyant alçada. Senda ben marcada.

Km. 1,0. Runes del’esglèsia de Sant Bartomeu, que resten una mica per sobre el camí a la nostra esquerra. Seguim pujant per la senda amb taques grogues.

Km. 1,2. Borda de Perganta. El camí torça vers a la nostra esquerra, orientant-se vers a l’oest. Continuem guanyant alçada.

Km. 1,8. Creuem les aigües del Riu Baiasca, que en realitat, a aquesta alçada, no es més que una petita torrentera. Atenció, just havent passat les aigües hi ha una bifurcació de camins i just el que hem de seguir es el menys clar, que es el que puja en diagonal vers a la nostra esquerra. Fites i taques grogues més amunt. Orientem primer les nostres passes vers al S.O. i després cap al sud.

Km. 2,1. Traspassem una carena herbosa i davallem vers al vessant contrari en direcció N.O. senda marcada. Taques grogues. Estem a 1.435 metres, el punt més alt de l’excursió.

Km. 2,3. Torrent d’Escasi, que no haurem de creuar, ja que just a tocar de les aigües el camí fa un gri i davalla vers al sud pel costat esquerra de les aigües.

Km. 3,2. Bifurcació. Seguim pel corriol de la nostra esquerra que discorre al costat d’un petit mur de pedra. Continuem perdent alçada de manera suau i constant en direcció S.E. Taques grogues.

Km. 4,2. Tornem a ser-hi al poble de Baiasca des d’on anirem a l’aparcament situat a l’entrada del poble on conclourem l’excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGFÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-sant-bartolomeu-de-baiasca-47934514

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Suau i tranquil·la excursió pel curs baix del riu Noguera Pallaresa en el seu pas per la comarca del Pallars Sobirà.Ens permet anar caminant al costat del riu que es ben visible la majoria del temps i descobrir dos ponts penjants, el d’Arcalís i el de Arboló. L’excursió finalitza al santuari de la Mare de Déu d’Arboló i caldrà fer la tronada pel mateix camí en sentit invers.

Santuari de la Mare de Déu d’Arboló (font Ara Lleida): L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló (el Pallars Sobirà) es troba molt a la vora de l’antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal, a la part superior d’un espadat de roca que s’alça sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com l’estret d’Arboló. El lloc d’Arboló és un dels indrets del Pallars documentats de més antic.

El santuari d’Arboló és un edifici romànic, de mitjan segle XII i construït amb carreus bastant regulars i ben tallats, amb una diversa gamma cromàtica de pedra rogenca, grisos i ocres, d’una nau, absis semicircular amb arcuacions, que acull una imatge font de devoció popular. Malauradament no és l’original, sinó una còpia fidedigna (reposada el 5 de maig de 1940, obra de l’escultor barceloní Francisco de P. Gomara), ja que el temple va ser saquejat el mes d’agost de 1936, i si en un primer moment la imatge restà amagada i se salvà, posteriorment fou trobada i reduïda a cendres al pont de Baro.

Una de les creences arrelades a l’ànima de les noies matrimonieres era aquella que deia que la noia que el dia de l’aplec tragués el seu peu per damunt de la balustrada de l’ermita, l’any següent tornaria a l’aplec amb el seu marit. I és que de ganes de casar-se, no en faltaven pas…

Temps:1 hora per l’anada i un altre hora per la tornada.

Desnivell:100 metres de pujada i 125 de baixa per l’anada i l’equivalent en sentit contrari a la tornada.

Llargària:4 quilòmetres 100 metres.

Dificultat:fàcil.

Punts d’aigua:font al poble de Baró.

Punts de referència:* Poble de Baró * Pont d’Arcalís * riu de la Noguera Pallaresa * Roureda de la Vinya * Roca Punxeguda * Pont d’Arboló* Santuari de la Mare de Déu d’Arboló.

Punt de partida:Poble de Baró, situat a la carretera arterial de la comarca del Pallars Sobirà, la N-260, entre Gerri de Sal i Sort, en concret entre els quilòmetres 288 i 289.

Itinerari:Km. 0,0. Poble de Baró – Pont d’Arcalís. Creuem les aigües del riu de la Noguera Pallaresa mitjançant el pont rehabilitat d’Arcalís, donant l’esquena a les cases de Baró i situant-nos al marge de llevant de les aigües.

Km. 0,12. Una vegada a l’altre costat del riu trobem una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 0,65. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra una pista ascendent i seguim vora el riu. Al poc creuarem la Roureda de la Vinya.

Km. 1,5. Bifurcació de pistes. Deixem de banda un pista a la nostra dreta. Seguim paral·lels al riu, al poc ens separem una mica. Suau pujada.

Km. 1,6. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal que continua recte vers al S.O. pel fons de la vall. Seguim un llarg tram de senda vora al riu (primer es pista i poc a poc es transforma en senda), passant pel costat d’un greny rocallós conegut com al Roca Punxeguda.

Km. 3,8. Bifurcació. Ala nostra dreta, ben visible, veiem l’estètic Pont d’Arboló. Cartell indicador. Seguim recte per un camí empedrat en suau pujada on trobarem cartells amb els miracles.

Km. 3,9. Creu de fusta al costat dret del camí, seguim recte vers la propera església.

Km. 4,1. Santuari de la Mare de Déu d’Arboló. Al costat hi ha una petita cova on segons ens informa, visqué un ermità.

Cal retornar pel mateix camí desfent les nostres passes.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE LA SORTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/cami-darbolo-47933603

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Més enllà de la petita volta del Bosc de Tornafort, tenim la possibilitat de pujar a aquest agradable mirador que resulta ser el límit occidental de la llarga Serra de Freixa. A part de gaudir de bones vistes panoràmiques generals de la part central de la comarca i en especial de l’enigmàtica i poc conegudes valls situades al sud de la carena, podem divisar vestigis de la guerra civil: trinxeres, petites restes enrunades dels aixoplucs de les tropes, etc … El cim era punt de guaita de les tropes franquistes i un dels punts estratègics del front del Pallars.

Temps: 3 hores 30 minuts per la pujada i la baixada.

Desnivell:644 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:11 quilòmetres 900 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:Font al mateix poble de Tornafort i als Cóms de Gavernet..

Punts de referència:* poble de Tornafort * les Martins * Bosc de la Caella* Mirador de Tornafort * Serrat dels Forats * Els Cóms de Gavernet ^* Font dels cóms de Gavernet * Llitimoll * Tossal de Puial * Mirador de Tornafort * Poble de Tornafort.

On dormir: Refugi de les Valls de Siarb, al poble de Llagunes. www.refugivalldesiarb.com

Punt de partida:Poble de Tornafort. Accesible per la carretera LV-5131 que neix entre Sort i Montardit de Baix.

Itinerari: Km. 0,0. Sortim del poble de Tornafort per una pista que neix de la mateixa zona d’aparcament que hi ha a l’entrada de la vila i que ens duu vers al sud. Cartell indicador que ens informa l’inici de l’itinerari.

Km. 0,06. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 0,12. Nova bifurcació de pistes, prenem la de la nostra esquerra però al poc trobem un corriol ascendent que abandona la pista i que puja vers a la nostra esquerra fent drecera. Cartell indicador.

Km. 0,18. Trifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra deixant un doble brancal en forma de “V” a la nostra dreta. Re orientem les nostres passes vers a l’est. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 0,38. Bifurcació. Obviem un camí secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra per seguir recte per la pista principal en direcció S.E. Aquesta zona de bosc es coneguda com les Martins.

Km. 0,61. Deixem la pista i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra dreta, al poc creuem una pista en desús de manera transversal, cartell indicador, i seguim pujant pel mig del bosc pel corriol ben marcat. Taques grogues.

Km. 0,72. Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador.

Km. 0,89. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte per terreny molt planer, lleugera pujada, vers a l’oest. Cartell indicador. Taques grogues. Estem al Bosc de la Caella.

Km. 1,4. Mirador de Tornafort. Seguim pujant pel corriol ben marcat que guanya alçada en mig del bosc en direcció sud, tendència S.O. taques grogues. Estem pel tram de bosc conegut com la Roca Llisa

Km. 1,9. Bifurcació de sendes. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques grogues. Al guanyar desnivell passem pel tram de bosc conegut com la Roca Corba. Seguim pel corriol ben marcat sense pèrdua possible.

Km. 2,6. Anem a parar a una àmplia pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est. Taques grogues.

Km. 3.3. Serrat dels Forats. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta en sentit ascendent i re orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència S.O. A partir d’aquest moment deixem les marques de pintura grogues. Al poc passem per sota les restes d’instal·lacions de pedres de la guerra, les quals resten a la nostra esquerra.

Km. 4,5. Els Cóms de Gavernet. Corral. Seguim per la pista en suau pujada que ara segueix vers al sud i després de nou vers al S.O.

Km. 4,7. Font dels cóms de Gavernet. Seguim pujant de manera suau per la pista sense pèrdua possible.

Km. 5,7. Llitimoll. Anem a parar dalt de la serra, encara en zona de bosc obert. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció sud, però al poc (prendre com a referència un piló de ferro testimoni d’una antiga barrera), neix unes roderes o camí vers a la nostra esquerra, que puja directament pel llom vers a l’est, guanyant alçada i anant cada vegada per terreny més obert de rasos. El cim ja resta bastant a prop.

Km. 6,2. Tossal de Puial. 1.930 metres. Restes de trinxeres al mateix cim. Davallem pel mateix camí que em fet per pujar fins al mirador del bosc de Tornafort (punt quilomètric 1,4).

Km. 11,1.Mirador de Tornafort. Seguim baixant, deixarem la pista per la qual hem pujat de davallarem directe per un corriol que neix en direcció nord i que s’endinsa pel bosc. Cartell indicador.

Km. 11,5. Creuem una pista en desús a l’alçada d’un marcat revolt i al trobar-la de nou per segona vegada la seguim vers a la nostra dreta. Cartell indicador.

Km. 11,6. Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra esquerra en direcció N.N.E. Cartell indicador.

Km. 11,7. Tornem a coincidir amb el punt quilomètric 0,18. Davallem ja vers al nord per terreny ja conegut.

Km. 11,9. Ja tornem a ser al punt de partida. Poble de Tornafort.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-tornafort-tossal-de-puial-47931986

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Curta excursió en la qual gaudirem de vistes panoràmiques properes del fotogènic poble de Tornafort.

Tornafort: és un poble del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà, que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004. Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines, Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l’expressió torna’t fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc. Ja pertanyia a l’antic terme de Soriguera abans que hi fos annexat el d’Estac.

És a la part central del terme, dalt d’un turó al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa (a través de la carretera local LV-5131) amb Puigforniu i Soriguera, a través d’un vial asfaltat. També sortia de Tornafort el camí per anar a Freixa. Està emmarcat al sud pel tossal del Puial (1.914 m). Els boscos del terme es troben dins els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’any 2010comptava amb 36 habitants, amb la qual cosa era el quart nucli més poblat del municipi, després de Vilamur,Llagunes i Baró. La seva església, dedicada a Santa Coloma, depèn de la de Malmercat.

Tornafort és als vessants est, sud i sud-oest del turó que domina el poble, que es troba aglomerat i escalonat a quatre nivells diferents, entre els quals discorren els carrers del poble. L’església de Santa Coloma és al bell mig del nucli, amb una placeta davant seu. Prop del poble hi ha també les restes de la capella de Santa Maria.

Temps: 45 minuts.

Desnivell:83 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:2 quilòmetres 190 metres

Dificultat:Baixa

Punts d’aigua:Font al mateix poble de Tornafort.

Punts de referència:* poble de Tornafort * les Martins * Bosc de la Caella * Mirador de Tornafort * Poble de Tornafort.

On dormir: Refugi de les Valls de Siarb, al poble de Llagunes. www.refugivalldesiarb.com

Punt de partida:Poble de Tornafort. Accesible per la carretera LV-5131 que neix entre Sort i Montardit de Baix.

Itinerari: Km. 0,0. Sortim del poble de Tornafort per una pista que neix de la mateixa zona d’aparcament que hi ha a l’entrada de la vila i que ens duu vers al sud. Cartell indicador que ens informa l’inici de l’itinerari.

Km. 0,06. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 0,12. Nova bifurcació de pistes, prenem la de la nostra esquerra però al poc trobem un corriol ascendent que abandona la pista i que puja vers a la nostra esquerra fent drecera. Cartell indicador.

Km. 0,18. Trifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra deixant un doble brancal en forma de “V” a la nostra dreta. Re orientem les nostres passes vers a l’est. Cartell indicador. Taques grogues.

Km. 0,38. Bifurcació. Obviem un camí secundari que se’ns incorpora per la nostra esquerra per seguir recte per la pista principal en direcció S.E. Aquesta zona de bosc es coneguda com les Martins.

Km. 0,61. Deixem la pista i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra dreta, al poc creuem una pista en desús de manera transversal, cartell indicador, i seguim pujant pel mig del bosc pel corriol ben marcat. Taques grogues.

Km. 0,72. Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció oest. Cartell indicador.

Km. 0,89. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir recte per terreny molt planer, lleugera pujada, vers a l’oest. Cartell indicador. Taques grogues. Estem al Bosc de la Caella.

Km. 1,4. Mirador de Tornafort. Punt culminant de l’itinerari. El mirador està just per sobre la pista a la nostra esquerra, al donar mitja volta per tornar, deixarem la pista per la qual hem pujat de davallarem directe per un corriol que neix en direcció nord i que s’endinsa pel bosc. Cartell indicador.

Km. 1,7.Creuem una pista en desús a l’alçada d’un marcat revolt i al trobar-la de nou per segona vegada la seguim vers a la nostra dreta. Cartell indicador.

Km. 1,9. Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra esquerra en direcció N.N.E. Cartell indicador.

Km. 2.0. Tornem a coincidir amb el punt quilomètric 0,18. Davallem ja vers al nord per terreny ja conegut.

Km. 2,2. Ja tornem a ser al punt de partida. Poble de Tornafort.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/parc-de-lalt-pirineu-volta-de-tornafort-47931660