Berguedà – Página 8 – catalonia-trekking

11 diciembre, 201911 diciembre, 2019

PEDRAFORCA. POLLEGO SUPERIOR DES DE GÓSOL PEL CAMARIL.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Gran cursa alpina per pujar al Pedraforca des de Gósol. Sens dubte estem davant de la “via normal” menys clàssica i desconeguda, però no per això exempta de bellesa, ans al contrari, es tracta d’una de les millors alternatives per pujar al Pedraforca.

Gaudirem d’esplèndides vistes des de la meitat de la pujada i descobrirem el tram de l’aresta del Camaril amb la curiosa cova situada al ben mig de l’aresta. Cal comptar que la part final de l’ascensió comporta escalar la canal del Verdet i fer el tram d’aresta aèria que va del cim nord al Pollegó Superior. Abstenir-se tot aquell que no estigui acostumat a grimpar i moure’ns per terreny vertiginós. La canal del Verdet, amb la pedra ja molt gastada pel propi pas dels muntanyencs, pot esdevenir perillosa si torbem neu i glaç.

Temps: 3 hores 35 per la pujada i unes 2 hores i 40 minuts per baixar per la tartera de Gósol.

Desnivell: 1.107 metres de pujada i l’equivalent de baixada pel retorn.

Dificultat: Alta

Punts d’aigua: Durant la pujada podem fer-nos amb aigua al propi poble de Gósol, al Coll de Font Terrers, a la font de la Portella, ja a la Coma dels Caners, i a les Set Fonts, justament a mig camí de la Collada del Teuler i l’aresta de Camaril. A partir dels 2.100 metres ja no hi ha aigua i a la baixada no hi trobem cap punt.

Punts de referència: * Càmping Cadí Vacances * Poble de Gósol * Coll de la Guardia * Coll de Font Terrers * Pla del Martí * Font de la Portella * Collada del Teuler * Set Fonts Prat Sobirà * el Camaril * Collada del Verdet * Cim Nord del Pedraforca * Bretxa de la canal de la Grallera * Pollegó Superior

Accés al punt de partida: Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres.

Des del càmping Repòs Pedraforca prendrem la carretera B-400 cap a ponent, tot passant per sota del poble de Saldes i pel Coll de la Trapa. El millor, en aquest cas, es deixar el vehicle al costat de la rotonda d’entrada a Gósol.

Des del càmping Cadí Vacances del Gósol ja hi sortirem caminant.

Itinerari: 0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco. Orientem les nostres passes vers al centre del poble i de seguida prenem el carrer asfaltat (que discorre pel mig de prats) vers a la nostra dreta, per pujar a la part alta del poble tot passant pel davant del que abans era l’oficina de turisme. Rètols indicadors.

0,15 h. Part alta del poble de Gósol. Continuem pujant per l’entramat de carrers fins a situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament, amb restes de murs de pedra pels marges.

0,35 h. Bifurcació de camins. Deixem de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra.

0,40 h. Coll de la Guardia Coll de la Guardia. Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll. Travessar els camps herbats cap al nord. A l’altre extrem del prat unes grans fites ens indiquen el camí a seguir. Neix aquí un marcat corriol horitzontal que ens duu en direcció nord a mitja alçada del vessant boscós.

0,50 h. Unió de camins. El camí que seguim s’uneix amb un que prové de menys alçada. A partir d’aquest moment ens retrobem de nou amb altres marques de PR (grogues i blanques), continuem sempre en la mateixa direcció, o sigui, vers al nord.

0,55 h. Coll de Font Terrers. Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR (blanques i vermelles), Cartell indicador. El camí continua transitant per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense guanyar gairebé alçada.

1,05 h. Pla del Martí. Bifurcació de camins, Prenem la branca que surt cap a la dreta en direcció est i que puja pel fons de la Coma dels Caners, just a l’esquerra de la torrentera. En aquesta bifurcació deixarem de banda les marques de GR i continuarem per les de PR (grogues i blanques). A la pròpia bifurcació hi ha un rètol indicador.

1,10 h. Font de la Portella. Al camí passa pel costat i la font resta una mica desapercebuda. Continuem pujant pel fons de la coma sense pèrdua possible. Camí ben dreçat. Taques blanques i grogues.

1,20 h. Bifurcació de camins. Deixem de branca el senderó que neix vers a la nostra esquerra, nosaltres continuarem cap a l’est pel mig de la coma.

1,40 h. Collada del Teuler. 1.964 m. Bonic replà herbós en mig d’una clariana del bosc. Ja estem a l’aresta. Dalt nostre, cap al sud, divisem les partes del Roc de Set Fonts. El camí surt en tendència a la dreta (marques de PR), i evita l’aresta en aquest primer sector pel costat orientat a ponent, evitant dons el tram de les parets.

1,45 h. Set Fonts. Deixem enrere el bosc i entrem en una zona de prats. Continuem les marques de P.R, aquesta vegada indicats gràcies a la presencia de pilons de fusta de poc més de mig metre. Aquestes indicacions son molt escaient, ja que el terreny es força ample i herbat i es perden els rastres del camí.

1,50 h. Continuem pujant, primer cap al sud a mitja pendent i després vers al S.E. (bifurcació de camins, seguir pel que puja vers a la nostra esquerra, tot seguint els pilons de fusta), anem a la recerca de l’aresta, tot anant pel fons una coma molt poc marcada, ja que està força oberta. Malgrat tot el terreny es força evident.

2,10 h. Prat Sobirà. Anem dalt de l’aresta tot seguint les marques de P.R. L’aresta continua vers al S.E.

2,20 h. Passat una mena de fals cim de 2.239 metres d’alçada i estem a la zona coneguda com “el Camaril”.

2,30 h. A plena aresta passem per davant de la fosca i vertiginosa entrada del Forat de les Gralles. Poc després flanquejarem el cim del Cap del Coll de Verdet pel seu vessant S.O. camí marcat, tan sols cal seguir la traça del senderó.

2,40 h. Collada del Verdet. 2.244 metres. En aquest punt coincidim amb el camí que prové del vessant nord del Pedraforca. Cal continuar cap al sud. La traça ara es molt marcada, es nota que, al coincidir amb el traçat del camí de la canal del Verdet, el terreny es força més transitat. Les taques grogues i el camí marcadíssim ens apropen al punt clau de l’excursió: el tram rocallós de la canal del verdet, que serveix per guanyar amb poca dificultat la muralla cimera del Pedraforca.

Després de les ziga zagues que ens apropen a la muralla rocallosa, comencen l’escalada de la mateixa per una mena de canal – xemeneia. La roca, degut al multitudinari pas dels excursionistes durant anys i anys, està força polida, pel que caldrà prendre atencions, malgrat que el terreny mai es difícil. De fet hi ha dos passos concrets de IIº grau. La resta es una grimpada encara més fàcil. Malgrat tot val a dir que el parany de la muralla de la canal del Verdet es força espectacular.

3,05 h. Cim Nord del Pedraforca. 2.438 m. Resulta ser la conclusió de la canal., Seguim l’aresta cap l’est davallant cap a un proper collet tot seguint les traces de camí que es dibuixen al vessant sud. (taques gorgues).

3,10 h. Petita collada que traspassem per trepar a plena aresta cap a l’est.

3,15 h. Cota intermèdia 2.464 metres, continuem per terreny fàcil, a plena aresta, cap a llevant.

3,25 h. Bretxa molt marcada. Aquest punt es on va a parar la canal de la Grallera que prové del vessant nord. Per continuar cap al cim comencem un curt flanqueig pel vessant sud (ben marcat amb taques gorgues) i pugem per una mena de grades i una xemeneia de IIº per assolir de nou l’aresta. Roca polida pel pas evident dels muntanyencs.

3,35 h. Pollegó Superior. 2.506 m. Cim principal del Pedraforca

Retorn: El millor es fer la tartera de Gósol en sentit invers. (veure la fitxa corresponent).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedraforca-pollego-superior-des-de-gosol-pel-camaril-44362798

POTS COMPRAR EL MAPA DE PREPIRINEU A PEU – GÓSOL – SALDES AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA002

11 diciembre, 201911 diciembre, 2019

PEDRAFORCA. POLLEGO SUPERIOR DES DE GÓSOL PER LA TARTERA DE GÓSOL.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: L’ascensió al Pedraforca des de Gósol s’ha salvat de l’excessiva massificació que ha patit l’altre banda de la muntanya, o sigui, la tartera de Saldes, i encara en conserva amb la seva cara genuïna: te bastant pedra petita, no està descarnada i la seva pujada es relativament còmoda, si la comparem amb la seva “germana gran”.

Es també més variada i te més desnivell. Això si, caldrà parar especial atenció al tram posterior al Coll de la Cabra per no perdre les marques (hi ha diverses traces paral·leles), sobretot quan travessem aquest sector de baixada.

Temps: 3 hores i 5 minuts

Desnivell: 1.107 metres de pujada i l’equivalent de baixada pel retorn.

Dificultat: Alta

Punts d’aigua: No hi ha cap punt d’aigua en tota la pujada. Caldrà dons dur el líquid necessari des del punt de partida.

Punts de referència: * Càmping Cadí Vacances * poble de Gósol * Torrentera de l’Arrubinat * Coll de la Cabra * cota 2.174 m * L’Enforcadura * Pollegó Superior.

Accés al punt de partida: Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres.

Des del càmping Repòs Pedraforca prendrem la carretera B-400 cap a ponent, tot passant per sota del poble de Saldes i pel Coll de la Trapa. El millor, en aquest cas, es deixar el vehicle al costat de la rotonda d’entrada a Gósol.

Des del càmping Cadí Vacances del Gósol ja hi sortirem caminant.

Itinerari: 0,00 h. Càmping Cadí Vacances. 1.400 metres. Sortirem pel vial d’accés en direcció al poble de Gósol fins a la rotonda de Can Francisco.

0,05 h. Des de la rotonda de Can Francisco prenen la carretera d’accés al poble (vers a l’esquerra), però de seguida hi trobem un trencall (vial asfaltat) a la nostra dreta que ens duu vers al nord (direcció a l’antiga oficina de turisme), vorejant per les afores del poble de Gósol.

0,10 h. Bifurcació. Les cases de la part alta del poble de Gósol resten a la nostra esquerra. Seguim l’ample camí en direcció contrària, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques de P.R.

5,10 h. Torrentera de l’Arrubinat. El camí travessa aquest camp de còdols que es la pròpia riera que acostuma a estar ben eixuta. Fins aquí el camí era força planer, ara mica en mica va orientant-se vers al N.N.E. i va guanyant alçada. Quan ens endinsem al bosc el camí deixa el llit de la riera i comença una forta pujada. Traça ben marcada, ziga zagues. Marques de P.R.

1,10 h. Coll de la Cabra. 1.937 metres. En aquest punt travessem l’anomenada Serra de la Tossa. S’ha acabat la forta pujada pel bosc. Una vegada travessat el coll passem per sota les canals del Coll de la Cabra, que son el preludi o portal d’entrada a la tartera. Cal anar en especial atenció en seguir correctament les marques, ja que aquest tram d’ascensió fa un llarg flanqueig en tendència ascendent i hi ha punts on trobem traces paral·leles i vegetació baixa que ens poden despistar.

1,55 h. Deixem la linia de bosc, ara el terreny es ample, obert i evident. La senda ben marcada puja ja de manera decidida vers la part central de la tartera.

2,15 h. Mena de Collet situat al costat de la cota 2.174 m. Encarem la part final de la tartera. Pujada constant, bon camí però ferm bellugadís. Marques de P.R. Pugem sempre en tendència a l’est.

2,35 h. L’Enforcadura. 2.356 metres. Amplíssim coll característic en mig de la forca del Pedraforca. Ara ja encaminarem les nostre passes vers al nord per encarar la canal i les grades que donen accés al cim principal.

3,05 h. Pollegó Superior. 2.506 metres. Elevació màxima del massís del Pedraforca.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedraforca-pollego-superior-per-la-tartera-de-gosol-44359294

10 diciembre, 201911 diciembre, 2019

PEDRAFORCA. POLLEGO SUPERIOR PER LA TARTERA DE SALDES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La pujada més clàssica i històricament més utilitzada per pujar al Pedraforca, però potser avui en dia no es la més recomanable pel propi desgast de la tartera. Fa anys el tarteram estava ple de petites pedres o còdols inestables, que amortien els passos de baixada i feien empipadors els passos de pujada. Ara tota la pedra ha anta davallant vers a la part baixa de la tartera, just pel propi mas multitudinària dels excursionistes, i el terreny a quedat descarnat i amb trams on poden relliscar. Cal estar advertits dons de que ens trobem davant d’un itinerari que encara no ha perdut l’hegemonia de ser el més utilitzat per pujar al Pedraforca, però que a la vegada ja ha pagat un alt preu per la pròpia massificació.

Temps: 3 hores per pujar i 2 hores 30 minuts per baixar.

Desnivell: 838 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Alta

Punts d’aigua: Al refugi Lluis Estasen.

Punts de referència: * Refugi Estasen * Prats de la Jaça dels Prats * Tarter * el Rafe * Canal de la Tartera del Pedraforca * Enforcadura * Pollegó Superior.

Accés al punt de partida: Refugi Lluís Estasen. 1.668 metres.

Caldrà agafar la carretera asfaltada que neix just passat el poble de Saldes, en direcció a Gósol, i que arriba al Mirador de Gresolet, a 1.567 metres d’alçada. Des d’aquest punt podrem anar caminant per la pista que flanqueja sota la paret nord, en direcció a l’oest i que arriba a una zona d’aparcament on hi ha una caseta i un petit sistema de cables per pujar una cistella penjant per subministrar el refugi. Pujarem pel mig del bosc. Rètol i camí molt evident. De la pista al refugi tan sols hi ha tres minuts. No obstant el tram de pista, si be es transitable per vehicles, acostuma a estar tancat a la circulació mitjançant una barrera situada a l’extrem del mirador. Del mirador al refugi hi ha de 15 a 20 minuts de marxa. Des del mirador també surt un senderó marcat amb taques de P.R. que passa pel Coll de la Cabana. Aquesta segona alternativa també comporta de 15 a 20 minuts de marxa.

Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.

Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.

Itinerari: 0,00 h. Sortint del Refugi Estasen, 1.668 metres, travessem els prats de l Jaça dels Prats, situats davant del refugi, i prenem el camí que discorre pel mig del bosc vers al S.E.-S., amb lleugera pujada. Marques del P.R

Característiques del Refugi Estasen: Accessible des del mirador per un marcadíssim camí. 20 minuts de marxa. Refugi guardat, 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.

0,20 h. Travessem l’anomena’t Tarter, llarga llengua de tarteram que va des del peu de la paret nord del Pic de Cabirols fins a la mateixa carretera del mirador. Passant per sota les parets orientades a l’est i conegudes com el Rafe. Camí marcat. Marques de P.R.

0,40 h. Arribem al peu de l’espectacular Canal de la Tartera del Pedraforca, immensa canal que separa els dos pollegons i per on haurem de pujar.

Val a dir que la canal de l’enforcadura no te pèrdua possible, es molt ample i sempre anirem una mica a la dreta de per la part central. A la part baixa trobarem una tram amb llastres inclinades, amb roca gastada i polida pel pas dels muntanyencs. Pujada evident, llarga, monòtona i feixuga mancada d’un camí ben traçat.

2,30 h. Una vegada a l’Enforcadura, caldrà pujar vers al nord per una mena de canal amb grades que ens diposita dalt del punt culminant de la muntanya.

3,00 h. Pollegó Superior. 2.506 metres.

Retorn: Descens pel mateix itinerari de pujada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedraforca-pollego-superior-per-la-tartera-de-saldes-44353329

10 diciembre, 201911 diciembre, 2019

PEDRAFORCA. POLLEGO SUPERIOR DES DEL REFUGI ESTASEN PER LA CANAL DEL VERDET.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Clàssica excursió per pujar al cim del Pedraforca, des de fa temps a desplaçat a la tartera de Saldes en l’interés de la majoria dels muntanyencs, ja que el Verdet es un itinerari molt més atractiu que la desgastada tartera. Val la pena advertir que el tram de la canal de Verdet te seccions de roca molt polida pel pas massiu i continua dels excursionistes al cap dels anys. Cal prendre precaucions, du una petita corda si anem amb gent poc avesada al buit i a la grimpada i evitar períodes en que la roca pugui estar verglaçada (coberta d’una fina capa de gel, producte de la combinació entre la pluja, el fred nocturn i el desglaç)

Temps: 2 hores i 35 minuts

Desnivell: 940 metres

Dificultat: Alta. Atenció tram d’escalada fàcil i seccions aereas.

Punts d’aigua: Podem agafar aigua al propi refugi Estasen. Durant l’inici de l’excursió passem per les torrenteres de les canals de Riambau i del Verdet, però aquestes acostumen a ser-hi seques, pel que més val no en refiar-se.

Punts de referència: * Refugi Lluis Estasen * Torrentera d’en Riambau * Canal del Verdet * Bauma de la Rua Gran * Collada de Verdet * Cim Nord del Pedraforca * Bretxa de la canal de la Grallera * Pollegó Superior

Accés al punt de partida: Caldrà agafar la carretera asfaltada que neix just passat el poble de Saldes, en direcció a Gósol, i que arriba al Mirador de Gresolet, a 1.567 metres d’alçada. Des d’aquest punt podrem anar caminant per la pista que flanqueja sota la paret nord, en direcció a l’oest i que arriba a una zona d’aparcament on hi ha una caseta i un petit sistema de cables per pujar una cistella penjant per subministrar el refugi. Pujarem pel mig del bosc. Rètol i camí molt evident. De la pista al refugi tan sols hi ha tres minuts. No obstant el tram de pista, si be es transitable per vehicles, acostuma a estar tancat a la circulació mitjançant una barrera situada a l’extrem del mirador. Del mirador al refugi hi ha de 15 a 20 minuts de marxa. Des del mirador també surt un senderó marcat amb taques de P.R. que passa pel Coll de la Cabana. Aquesta segona alternativa també comporta de 15 a 20 minuts de marxa.

Des del càmping Repòs del Pedraforca prendrem la carretera B-400 sentit Gósol, passant per sota el poble de Saldes i prenen poc mes tard, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.

Des del càmping Cadí Vacances de Gósol prendrem la carretera B-400 sentit Saldes, passant pel Coll de la Trapa i poc abans d’arribar a Saldes prendrem, a ma dreta, el trencall ascendent de la pista asfaltada que va a parar al mirador de Gresolet. Cartell indicador al trencall de la pista asfaltada de pujada.

Itinerari: 0,00 h. Sortim del Refugi Lluis Estasen, 1.668 metres, i prenem la pista que neix per la part de darrera de la construcció i que s’orienta en horitzontal vers a la nostra dreta en direcció oest. Marques grogues i blanques del P.R.-C-123. Cartell indicador davant del refugi. Ell camí transcorre pel mig del bosc en paral·lel a la pista, que resta sota nostre i que a certs trams es visible.

Característiques del Refugi Estasen: Accessible des del mirador per un marcadíssim camí. 20 minuts de marxa. Refugi guardat, 87 places (30 la part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.

0,15 h. Creuem la torrentera d’en Riambau, que acostuma a estar eixuta i està plena de grans blocs. El camí segueix cap a l’oest i ja comença a guanyar alçada, si be encara es bastant horitzontal.

0,25 h. Canal del Verdet. Segona torrentera important, no tan tètrica com l’anterior. El camí la travessa i comença a guanyar alçada per un fort pendent, de manera decidida. El camí flanqueja a mitja alçada per una terrassa que dona la volta a una mena de contrafort i s’endinsa per una mena de canal. A la nostra dreta quedarà la Bauma de la Rua Gran. Fort pendent però amb una senda evident i força marcada.

0,50 h. Collet situat a 1.961 metres. Comença aquí la pujada directa per una mena d’aresta boscosa. Camí marcat i de fort pendent. Marques de P.R. Espectaculars perspectives del quadrant oriental de la gran muralla nord del Pedraforca. No hi ha pèrdua possible, el camí puja sempre en direcció nord-oest i s’apropa a una collada ben visible.

1,40 h. Collada de Verdet. 2.244 metres. En aquest punt coincidim amb el camí que prové de Gósol pel serrat del Camaril (veure itinerari 4). Cal continuar cap al sud. La traça ara es molt marcada, es nota que, al coincidir amb el traçat del camí de la canal del Verdet, el terreny es força més transitat. Les taques grogues i el camí marcadíssim ens apropen al punt clau de l’excursió: el tram rocallós de la canal del verdet, que serveix per guanyar amb poca dificultat la muralla cimera del Pedraforca.

2,05 h. Cim Nord del Pedraforca. 2.438 m. Resulta ser la conclusió de la canal., Seguim l’aresta cap l’est davallant cap a un proper collet tot seguint les traces de camí que es dibuixen al vessant sud. (taques gorgues).

2,10 h. Petita collada que traspassem per trepar a plena aresta cap a l’est.

2,15 h. Cota intermèdia 2.464 metres, continuem per terreny fàcil, a plena aresta, cap a llevant.

2,25 h. Bretxa molt marcada. Aquest punt es on va a parar la canal de la Grallera que prové del vessant nord. Per continuar cap al cim comencem un curt flanqueig pel vessant sud (ben marcat amb taques gorgues) i pugem per una mena de grades i una xemeneia de IIº per assolir de nou l’aresta. Roca polida pel pas evident dels muntanyencs.

2,35 h. Pollegó Superior. 2.506 m. Cim principal del Pedraforca. Després del repòs obligat al cim davallem, per un camí marcat i evident en mig de tarteram i grades cap al sud, amb tendència al sud-est. Aquets tram no te pèrdua possible ja que coincideix amb el traçat més transitat de totes les pujades possibles al cim.

Retorn: El més aconsellable es baixar per las tartera de Saldes

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedraforca-pollego-superior-des-del-refugi-estasen-per-la-canal-del-verdet-44352690

10 diciembre, 201911 diciembre, 2019

PEDRAFORCA – VOLTA 360º.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: extraordinària excursió circular que ens permet veure el Pedraforca des de totes les seves vessants, començant per la façana que dona a ponent, després per sota la monolítica paret sud, més tard sota la típica silueta de l’enforcadura pel vessant que dona a Saldes, desprès sota els impressionants estimballs de la paret nord i per últim, de nou, amb la silueta alternativa de la clàssica enforcadura, vista des de Gósol.

Cal advertir que la pujada per sota el Coll de Jou es molt soleia i calorosa a l’estiu, fet pel qual cal preveure dur força aigua i evitar les hores de canícula. Per contra el vessant nord es molt fresc, però si fem l’excursió a finals de tardor, a l’hivern o a principis de primavera, hi podrem trobar neu o les torrenteres glaçades.

Temps: 6 hores i 5 minuts

Desnivell: 610 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: A Sorribes, al refugi Estasen i al flanqueig de baixada per la Vall de Cerneres (font de la Roca). La pujada forta i soleia la tenim entre la primera i la segona font, fet pel qual es del tot aconsellable omplir les nostres cantimplores a Sorribes.

Punts de referència: * Càmping Cadí Vacances de Gósol * Rotonda de Can Francisco (poble de Gósol) * Coll de Cap de Creu * Sorribes * Cases de Bardines * Solana de Capdevila * bassa del Coll de Jou * Coll de Jou * Refugi Estasen * Torrenteres de les Canals del Riambau i del Verdet * Coll del Pi Ajegut * Torrentera de la Gerbera * torrenteres de la Canal Ample i de la Canal del Roc Blanc * El Colell * Font de la Roca * Serrat de la Portella * Cap de la Portella * Torrent de la Coma de Carners * Coll de Font de Terrers * Poble de Gósol * Càmping Cadí Vacances

Accés al punt de partida: Càmping Cadí Vacances de Gósol, 1.390 metres.

Si estem al càmping Cadí Vacances ja podrem sortir caminant des del recinte.

Si hi som al càmping Repòs del Pedraforca, caldrà agafar la carretera B-400, passar per sota el poble de Saldes, traspassar el Coll de la Trapa i a la rotonda d’entrada del poble de Gósol (rotonda del Hostal Can Francisco) anar vers a la nostra esquerra fins a l’entrada de l’altre càmping.

Itinerari: 0,00 h. Càmping Cadí Vacances de Gósol, 1.390 metres. Sortim pel vial d’entrada en direcció nord, seguint la carretera pavimentada vers a la dreta.

0,05 h. Rotonda de Can Francisco, entrada al poble de Gósol, anem en direcció contrària a les cases, o sigui, vers a la nostra dreta en direcció est – sud-est, tot prenent l’ample camí que discorre paral·lel a la dreta de la carretera B-400. Marques de G.R. i marques grogues.

0,35 h. Coll de Cap de Creu. 1.437 metres. Zona de prats i conreus bastant horitzontal. El camí, molt ben traçat, davalla vers al S.E. Cartell indicador. Marques de G.R. i marques grogues. La pujada conclou en una mena de torrentera seca i després guanyem alçada de manera suau, vers al visible conjunt de cases de Sorribes.

0,55 h. Sorribes. 1.369 metres. Petit poble. Abandonem les marques de G.R. i pugem pel vial asfaltat d’accés al poble que puja de manera suau vers al nord.

1,05 h. Cruïlla de carreteres. Es junta el vial d’accés a Sorribes amb la carretera principal (B-400). Cartell indicador. Caldrà creuar la carretera principal i pujar per una mena de conreus abandonats en direcció nord. Filat i pas per creuar-lo.

1,10 h. Cases de Bardines. Trobem una pista que continuarem vers a la nostra dreta en direcció est. Al poc, donant l’esquena a les cases, tornem a pujar per un corriol emmarcat entre parets de pedres. Part de la pujada la farem pels prats de l’esquerra.

1,20 h. Anem a parar a un camí ample que seguirem vers a la nostra dreta. A partir d’aquest moment tornem a trobar marques de pintura, en concret un P.R. (grogues i blanques).

1,25 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra. Marques del P.R. C-127. Ara be un llarg flanqueig amb tendència ascendent i sempre vers a l’est, creuant la zona de bosc coneguda com la Solana de Capdevila.

2,00 h. Trobem un cartell i el camí que baixa vers a la nostra dreta. Ja podem donar per acabada la travessa de la Solana, ja que per sota nostre veurem la bassa del Coll de Jou, vora la qual passarem per fer la petita i darrera pujada al coll. Marques de P.R.

2,07 h. Coll de Jou. 1.541 metres Restes de la cantera per damunt nostre a l’esquerra. Aquí trobem una ample pista que seguirem en sentit descendent.

2,15 h. Bifurcació de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal ascendent de la nostra esquerra en direcció N.E. Marques de P.R.

2,23 h. Bifurcació. Hi trobem una pedra amb inscripcions (petit monument), seguim ara pel corriol tot recte, obviant la desviació que resta a la nostra esquerra, i comencem el llarg flanqueig per sota els estimballs del Balcó de la Joaquima. En un principi la pujada es suau, però de seguida es fa ferma amb trams intermedis de forta pujada. Marques de P.R.

2,45 h. Creuem un primera camí que davalla de la zona de la tartera del Pedraforca, seguim uns quans metres guanyant alçada vers a la nostra esquerra i de seguida l’abandonem per seguir per la senda que continua flanquejant, ara vers al nord. Marques de P.R.

2,50 h. Creuem un segon camí transversal que davalla directament des de la tartera. Seguim el nostre flanqueig vers al nord, suavitzant-se la pujada. Continuem pel mig del bosc, observant la característica forma de les banyes del Pedraforca, cada vegada que una clariana entre els arbres en ho permet. Gradualment, a mida que anem donant-li la volta a la muntanya, les nostres passes s’aniran orientant vers al N.O. Camí molt ben marcat. No hi ha pèrdua possible.

3,30 h. Refugi Estasen. 1.668 metres. Situat en una gran clariana i sota l’impressionant paret nord del Pedraforca. Davallem per la senda que neix al nord del refugi i que va a la recerca de la pista. Marques de P.R.

3,35 h. Ja hi som a la pista que voreja tot el vessant nord al peu del Pedraforca. Barrera. Seguirem l’ample pista vers a l’oest. Creuem diverses torrenteres, la majoria de les quals estan canalitzades. Les torrenteres corresponen a les Canals del Riambau i del Verdet. Marques de P.R.

3.55 h. Coll del Pi Ajegut. 1.769 metres. La pista fa una petita pujada prèvia i una petita baixada posterior a aquests collet bastant indeterminat.

4,05 h. Torrentera de la Gerbera. Es el torrent més gran dels que baixant del vessant nord del Pedraforca. Passada la torrentera la pista puja de manera suau vers al N.O. i de seguida es fa un revolt i es torna a reorientar vers a ponent. Abans d’arribar al final del flanqueig del vessant nord del Pedraforca, encara passarem dues torrenteres més, la Canal Ample i la Canal del Roc Blanc. Marques de P.R. (blanques i taronges)

4,45 h. El Colell. 1.845 m. Donem per conclosa la travessia sota el vessant nord del Pedraforca i traspassem vers a la Vall de Cerneres. Seguim el traçat d’un sender amb marques de pintura de G.R. que discorre a mitja alçada del vessant nord del Serrat de la Portella i que acaba traspassant el mateix, passant a mig camí del flanqueig per la Font de la Roca, indret on el camí presenta una corda auxiliar.

5,15 h. Traspassem el Serrat de la Portella i passem pel Cap de la Portella, indret on la senda davalla vers al sud i ens tornem a endinsar en una secció de bosc. Continuem seguint les marques de G.R.

5,35 h. Torrent de la Coma de Carners. Unió de camins. Seguim davallant vers al sud, tot seguint el camí ben marcat i amb marques de pintura del G.R. (blanques i vermelles)

5,40 h. Coll de Font de Terrers. 1.625 metres. Ample coll amb una zona de picnic on trobem una pista. Nosaltres seguirem per una senda que davalla en diagonal vers al S.-S.E. i que està indicada amb marques de pintura del P.R. C-123 (taronges i blanques).

5,55 h. Poble de Gósol. 1.426 metres. El P.R. ens deixa just a la plaça principal. Seguim la carretera vers a l’ E-S.E. fins a la rotonda de sortida on localitzem la gran construcció de l’Hostal Cal Francisco. Seguim el camí asfaltat vers a la nostra esquerra en direcció sud.

6,05 h. Càmping Cadí Vacances, 1.390 metres. Ja em conclòs el periple.

Retorn: Es tracta d’una excursió circular on coincideix el punt de partida i el d’arribada.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-1-volta-al-pedraforca-360o-sortida-de-gosol-44348030

10 diciembre, 201910 diciembre, 2019

SANT MAURICI DE LA QUAR DES DEL CÀMPING DE LA RIERA DE MERLÈS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Excursió que uneix la riera de Merlès amb Sant Maurici de la Quar, pujant per l’anomenada Vall de Vilardell i davallant pel mig del bosc del vessant sud de la Cabrassa i Puig de Vives. Ala part final hi ha un altre església, Sant Joan de les Heures, que està dins d’un conjunt de cases tancat i privat.

Sant Maurici de la Quar: Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873. L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli.

Temps:4 hores 20 minuts.

Desnivell:379 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:14 quilòmetres 800 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:A Sant Maurici de la Quar ho trobem una font.

Punts de referència:* càmping de la riera de Merlès * riera de Merlès * carretera central de la vall de la riera de Merlès * Torrent de Vilardell * mas Vilardell * Torrent de la Bauma de Vilardell * Torrent de Vilardell * Collada de l’Alzina* Sant Maurici de la Quar * Collada de l’Alzina * carena de la Tor * Colldesàrria * Torrent Llarg * Pla del Civador * veïnat de les Heures – Sant Joan de les Heures * carretera central de la Vall de la Riera de Merlès * Càmping de la Riera de Merlès.

Punt de partida:Càmping de la Riera de Merlès.

Itinerari:Km. 0,0. Des de l’entrada del càmping de la riera de Merlès seguim el vial d’accés per vehicles en direcció a la riera de Merlès, creuem la mateixa amb l’auxili d’un pont i seguim per un corriol paral·lel al vial d’accés, que discorre per la seva dreta i que te marques grogues.

Km. 0,12. Arribem a l’estreta carretera central de la vall de la riera de Merlès que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 0,27. Abandonem la carretera i seguim per una pista que neix a la nostra dreta en direcció N.O.

Km. 0,34. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta que es reorienta vers a l’oest, seguim paralel.la al curs normalment sec del Torrent de Vilardell. Al poc passem pel costat d’una zona de camps, son els camps de Vilardell.

Km. 0,65. Pista que ascendent que surt a la nostra dreta i que obviem, al tractar-se de l’accés a la finca particular del mas Vilardell (allunyat de l’itinerari però ben visible vers al nord). Seguim recte pel fons de la vall en direcció oest.

Km. 1,5. Bifurcació. Una senda se’ns incorpora per l’esquena i neix un brancal ascendent a la nostra dreta. Ignorem tots dos i seguim recte pel brancal de més a la nostra esquerra que dibuixa al poc un revolt, creuant el Torrent de la Bauma de Vilardell. A partir d’aquest punt tornem a trobar taques grogues.

Km. 2,0. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra. Al poc creuem el Torrent de Vilardell i comencem a guanyar alçada de manera constant en direcció S.O. per dins del bosc.

Km. 2,5. Bifurcació. Deixem una pista en desús a la nostra esquerra i seguim pujant de manera suau i constant vers al N.O. i després d’un pròxim revolt de nou re orientem les nostres passes vers al S.O.

Km. 3,8. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir vers a l’oest per la pista principal. Taques de pintura groga.

Km. 4,1. Collada de l’Alzina. 891 metres. Unió de pistes. Anem a parar a la carretera que seguim vers a la nostra dreta, just al costat hi ha una nova pista que ignorem amb un rètol a la cruïlla. Seguim per la carretera primer cap al sud i després d’un marcat revolt cap a ponent per arribar sense pèrdua a Sant Maurici de la Quar.

Km. 5,4. Sant Maurici de la Quar, després de visitar l’esglèsia i el conjunt de cases que l’envolten, desfem les nostres passes pel mateix tram de carretera que hem caminat per arribar fins a aquest indret, fins al punt 4,1. Atenció, just abans hi trobem de nou el cartell que ens diu que la pista situada pocs metres per davant duu en direcció correcte (cap a Sant Joan de les Heures), però no farem cas a la indicació ja que es tracta d’un camí en desús que es perd completament a mitja baixada, malgrat les taques de color grog (que també desapareixen a partir d’un indret indeterminat)

Km. 6,6. Collada de l’Alzina. De les dues pistes quasi paral·leles que es desprenen vers a l’est, seguim la de més a la nostra dreta, o sigui, la pista que no hem fet servir a la pujada. Al de caminar per aquesta nova pista molt planera trobem una falsa bifurcació, seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 7,2. Deixem a la nostra esquerra dos brancals seguits per continuar tot recte en direcció est, tendència S.E. Estem a la carena de la Tor.

Km. 7,6. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta la qual traspassa la carena i després d’un tram de pujada comença un constant baixada en direcció S.E. i després sud.

Km. 8,7. Nus de pistes. Deixem 2 brancals a la nostra esquerra i un tercer a la nostra dreta per seguir tot recte en direcció S.S.E.

Km. 8,9. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte.

Km. 9,0.Proximitats de Colldesàrria, mas ben visible. 858 metres. No obstant neix una nova pista en diagonal descendent vers a la nostra esquerra que ens allunya de la construcció i que es la pista que haurem de seguir, re orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 9,5. Torrent Llarg. Bassa. Una pista davalla per la nostra esquerra. Nosaltres seguim per la pista principal tot recte, dibuixant un marcat revolt que re orienta la marxa vers al S.S.E.. Un tram mes tard passem per l’anomenat Pla del Civador. Continuem un llarg tram de pista sense pèrdua que, alternant trams horitzontals i trams descendents, va perdent alçada de manera definitiva.

Km. 11,9. Pista secundària que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem.

Km. 12,3. Conjunt de cases del veïnat de les Heures, on trobem l’esglèsia de Sant Joan de les Heures. Davallem per la pista asfaltada que es l’accés rodat a aquest petit veïnat. Seguim perdent alçada primer cap al sud i després vers a llevant.

Km. 12,8. Anem a parar a l’estreta carretera central de la Vall de la Riera de Merlès que seguirem vers a la nostra esquerra i que ens durà sense pèrdua possible al punt final de l’excursió, o sigui al propi càmping.

Km. 14,8. Càmping de la Riera de Merlès. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/st-maurici-de-la-quar-des-de-la-riera-de-merles-9880015

10 diciembre, 201910 diciembre, 2019

LA QUAR, LA PORTELL I SERRAT DE LES TOMBES DES DEL CÀMPING DE LA RIERA DE MERLÈS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Variada i llarga excursió on visitem els paratges més interessants del vessant sud de la Serra de Picancell, com son el Pla de la Quar i el Monestir de la Portella, i de pas assolim el cim més alt, coronat per una minúscula ermita, del Serrat de les Tombes. La darrera barrera de les muntanyes prepirinenques del Berguedà abans de fondre’s amb les zones més planeres del Lluçanès.

Sant Isidre de la Quar: a prop del cim del serrat de Sant Isidre (1 121 m), divisòria d’aigües de les valls de la Portella i de la Riba (afluents del Llobregat) i de Sant Maurici (encarada a la riera de Merlès), hi ha la petita ermita de Sant Isidre de la Quar, on per la festa de Sant Isidre (15 de maig) se celebra una missa i es canten els goigs. Més a ponent, la serra de Sant Isidre és continuada per la de Campdeparets, al límit amb Olvan, on s’alça la gran masia de Campdeparets, encarada a migjorn, amb àmplies galeries volades i una capella dedicada a sant Josep.

Temps:6 hores 50 minuts. (5 hores i 30 minuts si deixem el cotxe a les proximitats del mas de la Molina.

Desnivell:559 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:19 quilòmetres 700 metres

Dificultat:Alta

Punts d’aigua:Només trobem la Font de l’Abad, a les proximitats del monestir de la Portella, com a únic punt assegurat d’aigua.

Punts de referència:* Càmping de la Riera de * Riera de Merlès * Mas de la Molina * Collet de la Terma * Pla de les Arnes * Rec de Can Pou * Moli de Can Pou * Pla de la Quar * mas de Soldevila * mas de Can Pou * Coll del Gavatx * Bac del Monjos * Font del Ros * Font de l’Abad * Monestir de la Portella * runes de Can Pinxo * runes del molí de la Portella* Coll del Serrat de les Tombes * Sant Isidre de la Quar * Coll del Serrat de les Tombes * mas de la Baumeta * Mas de Colltinyós * Pas Estret * Coll de les Planes * Baga dels Rúixols * Rec de Can Pou * mas de la Molina * Riera de Merlès * Càmping de la Riera de Merlès

Punt de partida:Càmping de la Riera de Merlès. Podem escurçar l’excursió si la primera part la fem amb cotxe i estacionem a les proximitats del Mas de la Molina, allà on abandonarem l’asfalt per seguir per pistes i corriols. Atenció, no resulta fàcil estacionar el cotxe a les proximitats del Mas, pocs espais per deixar el vehicle ben aparcat.

Itinerari:Km. 0,0. Sortint del càmping de la Riera de Merlès seguim pel vial d’accés rodat de vehicles passant pel pont per sobre de la pròpia Riera de Merlès a la recerca de l’estreta carretera central o arterial de la vall.

Km. 0,28. Anem a parar a la carretera principal de la vall de la Riera de Merlès que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.

Km. 1,8. Passem pel costat del Mas de la Molina que resta a la nostra esquerra. Just després de deixar enrere la pista privada d’accés al mas, neix una segona a tocar, també a ma esquerra. Es el moment de deixar l’asfalt i seguir per aquesta pista ascendent en direcció oest. Coincidim amb el G.R. 241.

Km. 2,2. Trifurcació de pistes al costat d’una petita torreta elèctrica. Deixem de banda totes tres pistes, la d’accés a la torreta que resta a la nostra dreta i les altres dues que deixarem a l’esquerra, i seguim per un corriolet que s’endinsa en mig del bosc en suau pujada ver al O.N.O. Marques de G.R.

Km. 2,8. Collet de la Terma. Creuem una pista en desús a l’alçada d’un revolt, ho fem de manera transversal per seguir pel corriol amb marques de G.R., sempre cap a ponent.

Km. 3,0. Pla de les Arnes. Creuem de manera transversal una pista en desús i seguim pel camí pel mig del bosc amb marques de G.R.

Km. 4,0. Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem ara vers a la nostra esquerra, en lleugera baixada.

Km. 4,2. Se’ns incorpora una pista en desús per la nostra dreta que obviem per continuar en direcció oest. Marques de G.R.

Km. 4,3. Important nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i de seguida hi trobem una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta, passant pel llit del Rec de Can Pou. La nova pista descriu un revolt i comença a guanyar alçada en direcció S.E. Just al marcat revolt on creuem el torrent normalment sec trobem les runes de l’antic Moli de Can Pou. Marques de G.R.

Km. 4,4. Un corriol se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim per la pista per sortir del bosc i anar a parar al Pla de la Quar.

Km. 4,6. Estem davant del mas de Soldevila i a la nostra esquerra resta el gran mas de Can Pou. La pista ara gira vers a la nostra dreta, cartell indicador, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 4,7. Arribem a una estreta carretera asfaltada que seguirem tot recte en direcció oest, iniciant una sua pujada. Cartell indicador a la cruïlla on ens incorporem al tram pavimentat.

Km. 4,9. Deixem la carretera asfaltada i prenem una pista que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Cartell a la bifurcació. Just a la pròpia bifurcació neix a la nostra dreta una pista secundària d’accés a un camp que obviem de manera evident. A partir d’aquest punt deixem les marques de pintura del G.R. i seguim les marques grogues de la xarxa de senders comarcals. Iniciem un tram de flanqueig pel bosc per sota el vessant nord de la mola que sustenta el Santuari de la Quar.

Km. 5,7. Coll del Gavatx, 964 metres. Pista que surt a la nostra dreta i altre que continua a la nostra esquerra. Ignorem totes dues i prenem el corriol ascendent que neix pel mig i que davalla de manera pronunciada vers al Rec de Coll de Gavatx.

Km. 6,2. Bac del Monjos. Bifurcació de senders. Prenem el corriol de la nostra dreta, travessant la torrentera i seguint davallant mes tard pel marge dret del torrent, sempre cap a l’oest, tendència S.O. Marques grogues.

Km. 7,1. Font del Ros. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, la font resta just a la nostra esquerra quan iniciem el tram de pista. Marques grogues. Poc mes tard passem al costat de la Font de l’Abad, aquesta molt ben arranjada.

Km. 7,4. Creuem de manera perpendicular una pista secundària.

Km. 7,6. Unió de pistes. Seguim la pista transversal vers a la nostra dreta, obviant un trencall que neix en diagonal de manera immediata. Seguim tot recte per la pista principal vers al O.S.O., essent ben visible les runes del monestir.

Km. 7,8. Monestir de la Portella. Conjunt de dos grans edificis en runes. Seguim recte vers a ponent travessant una zona de camps oberts i resseguim un corriol descendent que neix al costat de les runes de Can Pinxo. Marques gorgues.

Km. 8,0. Arribem a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues. Al poc trobem una bifurcació de pistes. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Estem a les proximitats de les runes del molí de la Portella.

Km. 8,1. Ens unim amb una nova pista a l’alçada d’un revolt obert. Seguim el brancal de la dreta i al poc abandonem la pista per seguir per un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Seguim les marques grogues.

Km. 8,3. La senda ascendent creua de manera transversal una pista, seguim tot recte. Marques grogues.

Km. 8,4.Novament el corriol ascendent creua de manera transversal una pista, seguim tot recte. Marques grogues.

Km. 8,9. Anem a parar a una estreta pista que seguim vers a la nostra esquerra durant uns metres. Al poc tornem a abandonar la pista per seguir pel corriol ascendent que torna a endinsar-se al bosc vers a la nostra dreta. Marques grogues.

Km. 9,3. Novament coincidim amb una altre pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 9,4. Abandonem la pista i re emprenem la traça de corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques grogues.

Km. 9,8. Anem a parar a una altre pista que seguim vers a la nostra esquerra per terreny ja molt planer.

Km. 10,0. Coll del Serrat de les Tombes. La pista passa a ser pavimentada al costat sud de la serra, o sigui, vers a la nostra dreta. Abandonem la pista per iniciar l’ascensió al cim, essent aquest el punt on caldrà retornar per fer el camí de tornada una vegada davallem del cim. Iniciem l’ascensió per una mena d’aresta amb vegetació baixa. El cim i la bandera que hi ha a la part alta del cingle son ben visibles.

Km. 10,2. En un tram de pujada per terreny herbós obert, deixem el corriol més marcat i seguim les traces poc fressades d’un nou sender que puja de manera directa al cim. Fita a la bifurcació. Atenció, costa d’endevinar una mica el traçat exacte de la pujada, si be caldrà resseguir l’aresta i tenir com a referència la bandera de la part alta del cingle que ens serveix de fita, en el sentit que sempre hem de pujar en direcció a aquest punt. A mida que pugem el corriol es va dibuixant millor. Just a la part alta trobem una corona de pedra que ens obliga a fer una curta grimpada mancada de cap complicació (Iº).

Km. 10,5. Sant Isidre de la Quar. Punt culminant del Serrat de les Tombes. 1.117 metres d’alçada. Petita ermita que corona el cim planer, on hi ha el que sembla resta de túmuls encercats amb teules. Davallem desfent les passes de la pujada en sentit invers.

Km. 11,0.Coll del Serrat de les Tombes.Estem de nou al collet coincidint amb el punt quilomètric 10,0. Davallem per la pista pavimentada de la nostra esquerra, flanquejant en diagonal descendent pel vessant sud del propi cim que em pujat, en direcció S.E.

Km. 11,6.Proximitats del mas de la Baumeta. Unió de pistes asfaltades. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció est.

Km. 11,8. Mas de Colltinyós. Deixem l’asfalt i prenem un corriol ascendent vers a la nostra esquerra direcció nord. Aquí tornem a coincidir amb les marques del G.R. El corriol comença per un terreny un xic descarnat i més tard passa sota uns blocs producte d’una esllavissada.

Km. 12,5. Tornem a ser-hi de nou a la part alta de la carena, en una mena de collet. Trobem una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 12,6. Pista en desús que se’ns incorpora en diagonal der la dreta i que ignorem. Poc més tard passem per l’anomenat Pas Estret, si be el cordal continua sent molt transitable i tot plegat discorre per un ample camí. Poc a poc perdem alçada.

Km. 13,6. Bifurcació, unió de pistes que dibuixa un triangle. Cartell indicador. Abandonem el G.R. i seguim vers a la nostra dreta per la pista que davalla de manera suau però constant vers al E.S.E.

Km. 14,8. Coll de les Planes, 914 metres. Creuem una carretera asfaltada. A l’altre costat neixen dues pistes. Prenem el brancal de la nostra esquerra en direcció N.E. Comencem un tram de baixada constant i evident sense pèrdua possible.

Km. 15,7. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 15,8. Nova bifurcació, prenem la pista descendent que neix en diagonal a la nostra esquerra. Continuem perdent alçada de manera suau i constant.

Km. 16,2. Baga dels Rúixols. Pista en desús que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem. Continuem davallant.

Km. 16,6. Anem a parar a una pista transversal que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Arribem a la part baixa de la vall on traspassem el Rec de Can Pou, moment en que la pista dibuixa un revolt i en suau pujada re orienta les nostres passes vers a llevant.

Km. 17,4. Tornem a coincidir amb el punt quilomètric 2,2 de l’inici de l’excursió, moment a partir del qual haurem de desfer les nostres passes, passant per davant del mas de la Molina, seguint la carretera central de la vall de Merlès, creuant la Riera de Merlès pel vial d’accés al càmping i retornant de nou al punt de partida.

Km. 19,7. Càmping de la Riera de Merlès, punt final d’aquesta llarga excursió.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-portella-quar-serrat-tombes-des-de-camping-riera-merles-9875394

10 diciembre, 201910 diciembre, 2019

LLUÇÀ DES DEL CÀMPING DE LA RIERA DE MERLÈS – SERRAT DE LES CABRES MORTES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Llarga excursió amb desnivells suaus, on s’alterna el components bàsics del paisatge del Lluçanès i dels camins de transhumància. Extensions de bosc, masos aïllats, basses per veure els animals, alguna que altre esglesiola, camps conreats, etc … Visitem el cor del Lluçanès, que seria la magnífica església de Sant Maria de Lluçà.

Santa Maria de Lluçà: Aquest establiment monàstic té el seu origen en la reorganització territorial feta en un lloc fronterer entre les terres en mans islàmiques i les que s’havien recuperat. Aquesta organització tenia una base militar i el castell de Lluçà formava part important d’aquella línia defensiva. La fortalesa estava sota la influència del comtat de Barcelona. El primer senyor de Lluçà conegut és Sunifred (988). L’església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905, però tot fa pensar que es tractava d’una reconstrucció d’una capella anterior, potser del segle IX. L’edifici antic va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada durant el segle XX.

Temps:5 hores 30 minuts a 6 hores.

Desnivell:363 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:18 quilòmetres 600 metres.

Dificultat:Mitja – Alta

Punts d’aigua:L’única font que ens garanteix aigua està a Lluçà. Just abans hi ha la font de la Balma dels Bous on no hi ha aigua garantida. A la resta del periple no hi ha cap altre font, només basses amb l’aigua completament estancada que son el paradís per les granotes.

Punts de referència: * Càmping de la Riera de Merlès * molí de les Heures * Pont de les Heures * Gorgues de les Heures * Sant Climent de la Riba * Puig i mas dels Eixuts * mas de Caselles * Coll de Plana * Rec de Miralles * mas de Vilaró * Font de la Balma dels Bous * Santa Maria de Lluçà * mas del castell * El Pla de la Serra * mas del Collet d’en Roca * Pla de la Mula Junta * Roc Espatllar * Pla de les Cabres Mortes * Bassa dels Galàpats * mas de Vila-d’heures * Santa Maria de Salselles * càmping de la Riera de Merlès

Punt de partida:Càmping de la Riera de Merlès.

Itinerari:Km. 0,0. Càmping de la Riera de Merlès. Seguim el vial d’accés uns quans metres en direcció a la riera i just abans d’arribar-hi prenem la pista planera que neix a la nostra esquerra i que ens duu direcció sud pel costat de les aigües, en concret a l’esquerra del curs de les mateixes.

Km. 0,16. Dobles pista en forma de “V” que neix a la nostra esquerra. Ignorem la mateixa i seguim per la pista principal tot recte en direcció sud.

Km. 0,8. Pista que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al sud al costat del curs natural de les aigües de la riera.

Km. 1,0. Nova bifurcació perpendicular vers a l’esquerra que ignorem per seguir recte direcció sud. Al poc passem pel costat del molí de les Heures que resta a l’altre costat de les aigües de la riera.

Km. 1,7. Pista que neix a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Aquesta pista es l’accés al mas de la Barraca (cartell indicador).

Km. 2.1. Pista que surt a la nostra esquerra amb un doble brancal en forma de “Y” invertida. Aquesta es la pista que haurem de prendre per pujar en direcció est. No obstant encara val la pena fer uns quants metres per la pista vora la riera fins al Pont de les Heures i veure aquest espectacular tram de la riera amb les fotogèniques Gorgues de les Heures.

Km. 2,3. Pont de les Heures. Després de veure les boniques gorgues reculem fins al punt 2,1 i pugem per la pista vers a l’est. De seguida trobem una segona bifurcació al naixement de la pista. Seguim pel brancal de l’esquerra i comencem a guanyar alçada de manera decidida. Al poc la pista dibuixa uns marcats revolts ascendents.

Km. 3,4. Sant Climent de la Riba. Passem pel costat de l’esglèsia i el mas conjunt, seguim la pista en sentit ascendent.

Km. 3,5. Pista en desús que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir per la pista principal.

Km. 3.9. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta, que continua sent la pista principal.

Km. 4,2.Arribem com a una mena de pla que representa el final de la pujada per la pista. Cruïlla. Seguim pel brancal de la nostra dreta en direcció sud. Passem pel costat del Puig i mas dels Eixuts que resta a la nostra dreta. Be ara un tram principalment planer.

Km. 5,6. Passem pel costat del mas de Caselles. Seguim la pista ample i evident, sense pèrdua possible, en direcció sud.

Km. 6,2. Pista secundària que neix a la nostra dreta. La deixem de banda i seguim per la pista principal, suau pujada.

Km. 6,8. Una pista se’ns incorpora per l’esquerra. La obviem donar-li l’esquena per seguir tot recte per la pista principal direcció sud.

Km. 7,0. Coll de Plana, 798 metres. Nus de pistes. Estem davant del mas de Colldeplana. En aquest punt coincidim amb el G.R.-1. Seguim per la segona pista que trobem a la nostra esquerra, passant per davant del gran mas i dirigint les nostres passes vers a l’est. La pista discorre per mig de camps que ens permeten gaudir de panoràmiques locals.

Km. 7,6. Pista que neix en diagonal vers a la nostra dreta i que ignorem. Seguim recte, ara en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 7,8. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 8,0. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte. Marques de G.R.

Km. 8,4. Bifurcació. Seguim pel brancal inferior, o sigui el de la nostra dreta. Les passes s’orienten ara en direcció est. Marques de G.R.

Km. 8,5. Camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem pel Rec de Miralles, moment en que la pista dibuixa un gran revolt i es re orienta de nou vers al sud.

Km. 8,9. Passem pel costat de l’accés al mas de Vilaró, que resta a la nostra esquerra. Seguim recte per la pista principal en direcció sud. Marques de G.R.

Km. 9,4. Font de la Balma dels Bous, sovint eixuta. Passem per sota d’una gran alzina característica.

Km. 9,6. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció est. Tram planer. Al fer el revolt veiem ja molt a prop el conjunt de cases de Lluçà.

Km. 9,9. Anem a parar a una carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra. Passem per davant de l’església de Santa Maria de Lluçà. Visita obligada. Poc després, seguint uns quans metres per l’asfalt, de seguida trobem un corriol que surt a la nostra esquerra. Abandonem l’asfalt i seguim per aquest corriol que neix amb unes escales.

Km. 10,1. De seguida el caminet va a parar un camí mes ample o pista estreta que seguirem vers a la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 10,3. Cruïlla on trobem una creu. Travessem una pista en perpendicular i seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 10,6. Passem per davant del mas del castell. Seguim per la pista principal. Al poc abandonem les marques del G.R. que continuem per una mena de camí poc marcat vers a la nostra dreta. Nosaltres seguim recte vers al nord.

Km. 11,4. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra.

Km. 11,8. Doble pista en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció N.E.-N.

Km. 12,3. El Pla de la Serra. Doble pista amb dos brancals quasi paral·lels que neixen a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en sentit ascendent.

Km. 12,4. Passem per davant del mas del Collet d’en Roca. Seguim la pista ascendent vers al nord.

Km. 12,8. Bifurcació. Seguim per la pista ascendent de la nostra esquerra.

Km. 12,9. Pla de la Mula Junta. Un camí se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador que ens informa que estem en el camí de transhumància. Seguim per la pista vers a la nostra dreta en direcció N, tendència N.O.

Km. 13,3. Abandonem la pista i seguim un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa en el bosc en direcció nord. En aquest tram trobem marques de pintura blanques i grogues.

Km. 13,6. Roc Espatllar. Bifurcació de senders. Seguim recte pel de la nostra dreta en direcció nord.

Km. 13,8. Pla de les Cabres Mortes. Anem a parar a una pista. Divisem unes runes a la nostra esquerra, un brancal ascendent davant i la pista horitzontal vers a la nostra dreta que es la que seguirem en direcció N.E.

Km. 14,2.En un revolt de la pista, que es bifurca en dos, deixem de banda ambdós brancals i seguim per corriol descendent que justament neix en front nostre. En aquest punt abandonem les marques blanques i seguim la senda amb marques grogues.

Km. 14,5. Anem a parar de nou a una cruïlla de pistes amb tres brancals. Seguim pel central en direcció N.E. Continuem perdent alçada. Tornem a trobar les marques de pintura blanques i grogues.

Km. 14,8. Bassa dels Galàpats. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra. Continuem perdent alçada de manera suau. A partir d’aquest punt abandonem les marques de pintura.

Km. 14.9. Bifurcació. El brancal de la nostra esquerra es l’accés al mas de Vila-d’heures que resta ben a prop. Seguim per la pista principal de la dreta iniciant un descens constant en tendència vers al N.O.

Km. 16,4. Pista secundària que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Al poc travessem el Torrent de les Salselles.

Km. 16,6. Pista ascendent que neix a la nostra dreta i que es l’accés a la propera i visible església mig enrunada de Santa Maria de Salselles. Seguim per la pista principal que discorre pel fons de la vall en direcció oest. Suau i constant baixada que s’alterna amb trams horitzontals.

Km. 17,2. Unió de pistes. Seguim recte pel fons de la vall. Evident.

Km. 17,4. Pista que se’ns incorpora per l’esquerra i que obviem per seguir ja sense pèrdua possible per la pista principal que continua davallant de manera molt suau vers a ponent.

Km. 18,6. Ja hi som de nou davant del càmping de la Riera de Merlès. Final d’aquest llarg periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/lluca-des-del-camping-riera-de-merles-serrat-de-les-cabres-mortes-9871639

9 diciembre, 201910 diciembre, 2019

SANT JAUME DE FRONTANYÀ PEL COBERT – CÀMPING DE PUIGCERCÓS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Excursió en constant i suau pujada que ressegueix la part alta de la Riera de Merlès per anar a parar a un dels indrets de major encant del Pre-Pirineu, joia del romànic a Catalunya. Sant Jaume de Frontanyà.

En conjunt resulta fàcil de resseguir ja que tot ell està marcat amb la pintura del G.R.-241.

Riera de Merlès: es tracta d’un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà iViladonja. Te el seu naixement de 1.485 metres d’alçada i desemboca directament al riu Llobregat a l’alçada de 345 metres. El cabal mitjà es de 0,90 metres cúbics per segon i la seva superfície de conca es de 173 Km 2.El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.

Temps:2 hores i 40 minuts per l’anada i poc més de 2 hores pel descens

Desnivell:412 metres de pujada i 102 metres de baixada

Llargària:9 quilòmetres 800 metres

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua:A mig camí hi trobem la Font del Pont. A Sant Jaume de Frontanyà també hi ha fonts.

Punts de referència:* Cobert de Puigcercós * Plana del Soler * riera de Merlès * Refugi de Puigcercós * Rec de la Font de la Teula * Pla dels Morts * carretera C-26 * Càmping El Salol * les runes de les Vinyasses * Font del Pont * Rec de les Pomeroles * Riera de Merlès * Gorg Blau * l’Esquerd de les Feixes * Gorg del Matxo * Rec de Vila-rasa * Pla de Cal Voltant *La Pollangra * Sant Jaume de Frontanyà

Punt de partida:Cobert de Puigcercós – Càmping Puigcercós. Situats en una cruïlla de petites carreteres entre els quilòmetres 22 i 23 de la BP-4654 que comunica Borredà i Alpens.

Itinerari:0,00 h. Cobert de Puigcercós. Prenem la pista de la Riera de Merlès que continua al marge dret de les aigües en direcció N.E. Tram planer al principi pavimentat que de seguida passa a ser una ample pista de terra. Passem pel costat de la Plana del Soler, camps de conreu que resten a la nostra esquerra. Marques de G.R. (vermelles i blanques)

Km. 1,5. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte encara uns quans metres per la pista vora la riera de Merlès en direcció nord.

Km. 1.6. Deixem la pista principal i seguim un corriol que neix a la nostra esquerra i que davalla vers a la riera de Merlès per travessar-la al poc mitjançant un pont. Cartell indicador a la bifurcació. A l’altre costat de les aigües trobem el Refugi de Puigcercós. Passem per davant d’ell i encaminem les nostres passes vers una senda direcció nord. Marques de G.R.

Km. 2,1. Deixem el camí mes ample vora el riu i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra, continuant en direcció nord. Marques de G.R. Al poc creuen el Rec de la Font de la Teula.

Km. 2,3. Pla dels Morts. Anem a parar a una pista bastant planera que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 2,6. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Marques de G.R. Tram de suau pujada.

Km. 2,8. Creuem la carretera C-26 de manera transversal i seguim vers al nord per un vial asfaltat que es l’accés rodat al proper càmping.

Km. 3,6. Càmping El Salol. Passem per davant de l’entrada i seguim recte pel vial asfaltat en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 3,9. Es el moment de deixar la pista pavimentada i prendre un corriol, al principi poc marcat al discórrer per mig d’un camp herbós, vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Al poc la senda es dibuixa i tornem a agafar orientació nord. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R. Just després dels trencall passem pel costat de les runes de les Vinyasses.

Km. 4,5. Després de creuar una mena de torrentera seca on el camí fa un revolt, anem a parar a una mena de prat. Descartem uns corriols que neixen al llit de la torrentera a la nostra esquerra, per seguir vers al nord. Atenció, en aquest punt la traça del corriol que seguim es desdibuixa i costa de veure la propera senyal del G.R. Seguim vers al nord i al poc el corriol trona a marcar-se. Suau pujada.

Km. 4,6. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, per girar al poc cap al nord. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R.

Km. 4,8.Cruïlla de pistes en forma de creu. Seguim el brancal ascendent que neix a la nostra esquerra, primer vers a l’oest per descriure al poc un revolt que ens torna a re orientar vers al nord.

Km. 5,1. Una pista que obviem se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim recte en direcció nord, suau pujada.

Km. 5,4. Bifurcació. Obviem la pista descendent de la nostra dreta i seguim recte per terreny bastant horitzontal. Al poc trobem a la nostra esquerra la Font del Pont.

Km. 5,9. Rec de les Pomeroles. Ignorem una pista que se’ns uneix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte en direcció N, tendència N.O.

Km. 6,0. Deixem la pista per emprendre una forta pujada per un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques de G.R. Fita a la bifurcació. Ens endinsem pel bosc direcció oest.

Km. 6,2. Després d’un tram de forta pujada anem a parar a una mena de pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent i direcció nord. Marques de G.R.

Km. 6,4. Creuem les aigües de la Riera de Merlès a les proximitats de l’anomenatGorg Blau. El corriol ascendent puja pel mig del bosc, torna a connectar amb la pista a l’alçada d’un revolt, però seguim de nou per la nostra esquerra per camí ascendent, obviant aquest primer contacte amb la pista.

Km. 6,5. Anem a parar de nou a la pista transversal que, ara si, seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Estem a l’indret conegut com l’Esquerd de les Feixes. Marques de G.R.

Km. 6.8. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta obviant una pista secundària que davalla vers a la riera. Marques de G.R.

Km. 7,6. Proximitats del Gorg del Matxo. Creuem les aigües d’una torrentera. Bifurcació, continuem per la pista der la dreta i seguim pel costat del Rec de Vila-rasa.

Km. 8,2. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta que inicia una constant pujada, deixant el llit de la torrentera i orientant.se vers al N.O. Marques de G.R.

Km. 8,7. Pla de Cal Voltant. Pista, amb doble unió en forma de triangle, que surt vers a la nostra dreta i que ignorem. Seguim recte vers a l’oest. Al poc sortim del bosc i caminem per una zona de camps amb millors perspectives, el que ens permet visualitzar per primera vegada el nostre destí ja proper. Marques de G.R.

Km. 9,4. La Pollangra. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra amb forta pujada. En aquets punt costen de veure les marques de G.R.

Km. 9,8. Després de creuar la carretera anem al centre del minúscul poblet de Sant Jaume de Frontanyà president per la majestuosa església romànica. Final de l’excursió.

Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-jaume-frontanya-des-del-cobert-camping-puigcercos-9868628

9 diciembre, 201910 diciembre, 2019

LA TOR DE L’ESPÀ DES DEL COBERT – CÀMPING DE PUIGCERCÓS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:Excursió variada que discorre en gran mesura per la part alta de carenes suaus poblades de bosc. Anirem a visitar els desolats masos de La Tor de l’Espà on hi trobem l’abandonada església de Sant Quirze de la Tor. Trams de camí ramader.

Els camins de transhumància al Lluçanès:En aquesta sub-comarca es constitueix com una gran carrerada degut a la convergència dins de diverses vies ramaderes que dibuixen una complexa xarxa formada per les interconnexions i els desdoblaments de les vies principals.

El camí transversal. Utilitza en alguns punts el camí ral entre Vic i Berga, parteix el Lluçanès pel bell mig, d’est a oest. El camí, antigament utilitzat per a portar els ramats de les valls interiors i prelitorals a les pastures d’estiu del Cadí i la Cerdanya.

El camí de ponent. És paral·lel al central seguint la partició d’aigües entre la riera de Merlès i la Gavarresa. Era el camí que antigament utilitzaven els ramats per anar a Castellar de N’Hug a passar l’estiu.

El camí de llevant. Utilitzat antigament per a traslladar els ramats de les pastures del Vallès a les del Ripollès i la Cerdanya, penetra al Lluçanès pel Coll de Fontfreda, al sud-est del territori. És un dels últims camins que han utilitzat els pastors transhumants per a conduir-hi els ramats.

El camí central. Pren la direcció nord sud i es pot considerar el camí ramader principal del Lluçanès ja que anava des del Monestir de Poblet fins a la Cerdanya francesa i era la ruta per on passaven les ramades d’aquest monestir de l’Ordre del Cister.

Temps:3 hores.

Desnivell:278 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària:12 quilòmetres 200 metres.

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple. Caldrà dur el líquid necessari des del principi de l’excursió.

Punts de referència:* Cobert – càmping de Puigcercós * riera de Merlès * Molí de Pont Romà * Pont Romà * riera de Merlès * La Querosa * El Pi Forcat * Bassa dels Bous * La Tor de l’Espà * Coll de la Bena * Sant Quirze de la Tor * cases de la Coma de Grau * Casa de la Fusta * Roc del Corb * Serrat de les Basses * Rec d’en Romà * Molí del Pont Romà * Riera de Merlès * Cobert / Càmping de Puigcercós.

Punt de partida:Cobert de Puigcercós – Càmping Puigcercós. Situats en una cruïlla de petites carreteres entre els quilòmetres 22 i 23 de la BP-4654 que comunica Borredà i Alpens.

Itinerari:Km. 0,00. Cobert – càmping de Puigcercós. Emprenem la marxa resseguint l’estreta carretera que discorre paralel.la a la riera de Merlès en direcció sud.

Km. 1,3. Molí de Pont Romà. Deixem enrere el conjunt de cases i continuem uns quans metres encara per la carretera.

Km. 1,4. Pont Romà. Abandonem la carretera i prenen la pista que neix a la nostra dreta i que tot seguit dibuixa un revolt per passar per sota del mateix pont romà i portant-nos a travessar les aigües de la riera de Merlès. Seguim per la pista en suau pujada (cadena) en direcció sud. Cartell que ens indica que estem entrant a una propietat privada.

Km. 1,6. Després de passar un petit rierol (sovint eixut) trobem una senda que neix a la nostra esquerra. Deixem la pista i prenem aquest camí amb forta pujada, ben fressat. Sense marques. Alguna fita esporàdica. Estem a l’anomenadaLa Querosa.

Km. 1,9. A mitja pujada hi ha una falsa bifurcació.

Km. 2,0. El Pi Forcat. Passem un tancat. A partir d’aquest moment trobem marques grogues. Atenció, deixem el senderó i iniciem una pujada en diagonal pel mig del bosc obert vers a la nostra esquerra en direcció est. Al principi el traçat de la nova senda no està ben dibuixat, cal prendre especial atenció a les marques de pintura grogues. Més tard el nou corriol ascendent es va definint.

Km. 2,1. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est. Ve ara un tram bastant planer. Taques de pintura groga.

Km. 2,8. Una pista se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte per terreny molt planer per la pista principal en direcció S.E. taques de pintura groga.

Km. 3,0. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Suau baixada.

Km. 3,1. Bassa dels Bous. Pista que neix en diagonal ascendent a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud. S’alternen sectors planers amb suaus baixades. Marques de pintura groga.

Km. 3,8. Voregem una bassa deixant de banda la pista que surt vers a la nostra dreta. Seguim vers al sud.

Km. 3,9.Anem a parar a un ample pista on trobem un cartell que ens informa que estem al camí ramader. Seguim la nova pista vers a la nostra dreta en direcció sud. Tram planer.

Km. 4,0. La Tor de l’Espà. Conjunt de tres construccions vora el Coll de la Bena. En aquest punt abandonem la pista i seguim per una mena de senda poc marcada vers a la nostra esquerra en direcció E.N.E. per pujar el petit turonet que sustenta les runes d’una esglesiola.

Km. 4,2. Sant Quirze de la Tor, Església abandonada i mig en runes. Paratge trist i desangelat. Retornem sobre les nostres passes fins al punt quilomètric 3,0.

Km. 5,3 (que coincideix amb el punt 3,0), deixem el tram ja conegut durant l’anada i seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Sageta blanca a la bifurcació (en aquest punt deixem també les marques grogues)

Km. 5,5. Pista secundària que deixem a la nostra dreta per seguir en direcció N.-N.O. (indicacions de l’itinerari de BTT núm. 5), al poc la pista descriu un revolt i podem observar a la nostra esquerra les poques runes que encara estan en peu del que en el seu dia van ser les cases de la Coma de Grau.

Km. 6,4. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 6,6. Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte vers al N.N.O.

Km. 7,1. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra, abandonant en aquest punt l’itinerari de BTT marcat amb el núm. 5.

Km. 7,2. Pista que se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte en direcció nord. Passem pel costat les runes quasi inexistents del que va ser la Casa de la Fusta.

Km. 8,2. Abandonem la pista principal i seguim una que davalla vers a la nostra esquerra en direcció est. Sageta blanca a la bifurcació. Seguim ara per un tram de bosc passant per sota de l’anomenat Roc del Corb, resseguint el Serrat de les Basses. Seguim per un traçat evident la única pista possible. A la part baixa la pista descriu una gran “S” per mig de prats on acostumen a haver-hi vaques pasturant.

Km. 10,4. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció S i després S.E. (Atenció, també hi ha la possibilitat de seguir vers a la nostra dreta escorçant el camí i evitant el pas per la propietat privada del molí del Pont Romà, si be ens perdrem la visita a l’enclusa propera, que es un dels punts més interessants de l’excursió).

Km. 10,5. Petita enclusa al Rec d’en Romà. Bonica estampa d’aigua en mig del bosc. Seguim davallant per la pista.

Km. 10,9. Molí del Pont Romà, on tornem a trobar l’asfalt de l’estreta carretera de la Riera de Merlès i coincidim amb terreny ja transitat durant el principi de l’excursió. Seguim la carretera vers a la nostra dreta, o sigui, cap al nord.

Km. 12,2. Cobert / Càmping de Puigcercós. Final del periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-tor-de-lespa-des-del-cobert-i-camping-de-puigcercos-9862090