LLUÇÀ DES DEL CÀMPING DE LA RIERA DE MERLÈS – SERRAT DE LES CABRES MORTES.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:Llarga excursió amb desnivells suaus, on s’alterna el components bàsics del paisatge del Lluçanès i dels camins de transhumància. Extensions de bosc, masos aïllats, basses per veure els animals, alguna que altre esglesiola, camps conreats, etc … Visitem el cor del Lluçanès, que seria la magnífica església de Sant Maria de Lluçà.

Santa Maria de Lluçà: Aquest establiment monàstic té el seu origen en la reorganització territorial feta en un lloc fronterer entre les terres en mans islàmiques i les que s’havien recuperat. Aquesta organització tenia una base militar i el castell de Lluçà formava part important d’aquella línia defensiva. La fortalesa estava sota la influència del comtat de Barcelona. El primer senyor de Lluçà conegut és Sunifred (988). L’església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905, però tot fa pensar que es tractava d’una reconstrucció d’una capella anterior, potser del segle IX. L’edifici antic va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, que també van afectar altres dependències del monestir. Tant la façana com el campanar són obres posteriors, igual que l’absidiola del costat del campanar, que també es va perdre, possiblement pel terratrèmol. Ha estat restaurada durant el segle XX.

Temps:5 hores 30 minuts a 6 hores.

Desnivell:363 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària:18 quilòmetres 600 metres.

Dificultat:Mitja – Alta

Punts d’aigua:L’única font que ens garanteix aigua està a Lluçà. Just abans hi ha la font de la Balma dels Bous on no hi ha aigua garantida. A la resta del periple no hi ha cap altre font, només basses amb l’aigua completament estancada que son el paradís per les granotes.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * Càmping de la Riera de Merlès * molí de les Heures * Pont de les Heures * Gorgues de les Heures * Sant Climent de la Riba * Puig i mas dels Eixuts * mas de Caselles * Coll de Plana * Rec de Miralles * mas de Vilaró * Font de la Balma dels Bous * Santa Maria de Lluçà * mas del castell * El Pla de la Serra * mas del Collet d’en Roca * Pla de la Mula Junta * Roc Espatllar * Pla de les Cabres Mortes * Bassa dels Galàpats * mas de Vila-d’heures * Santa Maria de Salselles * càmping de la Riera de Merlès

Punt de partida:Càmping de la Riera de Merlès.

Itinerari:Km. 0,0. Càmping de la Riera de Merlès. Seguim el vial d’accés uns quans metres en direcció a la riera i just abans d’arribar-hi prenem la pista planera que neix a la nostra esquerra i que ens duu direcció sud pel costat de les aigües, en concret a l’esquerra del curs de les mateixes.

Km. 0,16. Dobles pista en forma de “V” que neix a la nostra esquerra. Ignorem la mateixa i seguim per la pista principal tot recte en direcció sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,8. Pista que surt en perpendicular vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al sud al costat del curs natural de les aigües de la riera.

Km. 1,0. Nova bifurcació perpendicular vers a l’esquerra que ignorem per seguir recte direcció sud. Al poc passem pel costat del molí de les Heures que resta a l’altre costat de les aigües de la riera.

Km. 1,7. Pista que neix a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Aquesta pista es l’accés al mas de la Barraca (cartell indicador).

Km. 2.1. Pista que surt a la nostra esquerra amb un doble brancal en forma de “Y” invertida. Aquesta es la pista que haurem de prendre per pujar en direcció est. No obstant encara val la pena fer uns quants metres per la pista vora la riera fins al Pont de les Heures i veure aquest espectacular tram de la riera amb les fotogèniques Gorgues de les Heures.

Km. 2,3. Pont de les Heures. Després de veure les boniques gorgues reculem fins al punt 2,1 i pugem per la pista vers a l’est. De seguida trobem una segona bifurcació al naixement de la pista. Seguim pel brancal de l’esquerra i comencem a guanyar alçada de manera decidida. Al poc la pista dibuixa uns marcats revolts ascendents.

Km. 3,4. Sant Climent de la Riba. Passem pel costat de l’esglèsia i el mas conjunt, seguim la pista en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 3,5. Pista en desús que neix a la nostra dreta i que obviem per seguir per la pista principal.

Km. 3.9. Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta, que continua sent la pista principal.

Km. 4,2.Arribem com a una mena de pla que representa el final de la pujada per la pista. Cruïlla. Seguim pel brancal de la nostra dreta en direcció sud. Passem pel costat del Puig i mas dels Eixuts que resta a la nostra dreta.  Be ara un tram principalment planer.

Km. 5,6. Passem pel costat del mas de Caselles. Seguim la pista ample i evident, sense pèrdua possible, en direcció sud.

Km. 6,2. Pista secundària que neix a la nostra dreta. La deixem de banda i seguim per la pista principal, suau pujada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,8. Una pista se’ns incorpora per l’esquerra. La obviem donar-li l’esquena per seguir tot recte per la pista principal direcció sud.

Km. 7,0. Coll de Plana, 798 metres. Nus de pistes. Estem davant del mas de Colldeplana. En aquest punt coincidim amb el G.R.-1. Seguim per la segona pista que trobem a la nostra esquerra, passant per davant del gran mas i dirigint les nostres passes vers a l’est. La pista discorre per mig de camps que ens permeten gaudir de panoràmiques locals.

Km. 7,6. Pista que neix en diagonal vers a la nostra dreta i que ignorem. Seguim recte, ara en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 7,8. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 8,0. Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta. Seguim recte. Marques de G.R.

Km. 8,4. Bifurcació. Seguim pel brancal inferior, o sigui el de la nostra dreta. Les passes s’orienten ara en direcció est. Marques de G.R.

Km. 8,5. Camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem. Al poc passem pel Rec de Miralles, moment en que la pista dibuixa un gran revolt i es re orienta de nou vers al sud.

Km. 8,9. Passem pel costat de l’accés al mas de Vilaró, que resta a la nostra esquerra. Seguim recte per la pista principal en direcció sud. Marques de G.R.

Km. 9,4. Font de la Balma dels Bous, sovint eixuta. Passem per sota d’una gran alzina característica.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,6. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció est. Tram planer. Al fer el revolt veiem ja molt a prop el conjunt de cases de Lluçà.

Km. 9,9. Anem a parar a una carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra. Passem per davant de l’església de Santa Maria de Lluçà. Visita obligada. Poc després, seguint uns quans metres per l’asfalt, de seguida trobem un corriol que surt a la nostra esquerra. Abandonem l’asfalt i seguim per aquest corriol que neix amb unes escales.

Km. 10,1. De seguida el caminet va a parar un camí mes ample o pista estreta que seguirem vers a la nostra dreta. Marques de G.R.

Km. 10,3. Cruïlla on trobem una creu. Travessem una pista en perpendicular i seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques de G.R.

Km. 10,6. Passem per davant del mas del castell. Seguim per la pista principal. Al poc abandonem les marques del G.R. que continuem per una mena de camí poc marcat vers a la nostra dreta. Nosaltres seguim recte vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,4. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra.

Km. 11,8. Doble pista en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció N.E.-N.

Km. 12,3. El Pla de la Serra. Doble pista amb dos brancals quasi paral·lels que neixen a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte en sentit ascendent.

Km. 12,4. Passem per davant del mas del Collet d’en Roca. Seguim la pista ascendent vers al nord.

Km. 12,8. Bifurcació. Seguim per la pista ascendent de la nostra esquerra.

Km. 12,9. Pla de la Mula Junta. Un camí se’ns incorpora per la nostra esquerra. Cartell indicador que ens informa que estem en el camí de transhumància. Seguim per la pista vers a la nostra dreta en direcció N, tendència N.O.

Km. 13,3. Abandonem la pista i seguim un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa en el bosc en direcció nord. En aquest tram trobem marques de pintura blanques i grogues.

Km. 13,6. Roc Espatllar. Bifurcació de senders. Seguim recte pel de la nostra dreta en direcció nord.

Km. 13,8. Pla de les Cabres Mortes. Anem a parar a una pista. Divisem unes runes a la nostra esquerra, un brancal ascendent davant i la pista horitzontal vers a la nostra dreta que es la que seguirem en direcció N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,2.En un revolt de la pista, que es bifurca en dos, deixem de banda ambdós brancals i seguim per corriol descendent que justament neix en front nostre. En aquest punt abandonem les marques blanques i seguim la senda amb marques grogues.

Km. 14,5. Anem a parar de nou a una cruïlla de pistes amb tres brancals. Seguim pel central en direcció N.E. Continuem perdent alçada. Tornem a trobar les marques de pintura blanques i grogues.

Km. 14,8. Bassa dels Galàpats. Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra. Continuem perdent alçada de manera suau. A partir d’aquest punt abandonem les marques de pintura.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14.9. Bifurcació. El brancal de la nostra esquerra es l’accés al mas de Vila-d’heures que resta ben a prop. Seguim per la pista principal de la dreta iniciant un descens constant en tendència vers al N.O.

Km. 16,4. Pista secundària que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Al poc travessem el Torrent de les Salselles.

Km. 16,6. Pista ascendent que neix a la nostra dreta i que es l’accés a la propera i visible església mig enrunada de Santa Maria de Salselles. Seguim per la pista principal que discorre pel fons de la vall en direcció oest. Suau i constant baixada que s’alterna amb trams horitzontals.

Km. 17,2. Unió de pistes. Seguim recte pel fons de la vall. Evident.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 17,4. Pista que se’ns incorpora per l’esquerra i que obviem per seguir ja sense pèrdua possible per la pista principal que continua davallant de manera molt suau vers a ponent.

Km. 18,6. Ja hi som de nou davant del càmping de la Riera de Merlès. Final d’aquest llarg periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/lluca-des-del-camping-riera-de-merles-serrat-de-les-cabres-mortes-9871639

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s