Berguedà – Página 10 – catalonia-trekking

8 diciembre, 20198 diciembre, 2019

BORREDÀ – VILADA – BORREDÀ. ANADA PER SANTA MAGDALENA DE GUARDIOLANS I TORNADA PER PONT SANT CLIMENT

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Interessant excursió d’anada i tornada que comunica les poblacions de Borredà amb Vilada. L’anada la farem pel tram solei, o sigui, per la zona situada al nord del riu Mergançol, per terres del Catllaràs. Es una zona plena de conreus, boscos, prats, masos i on trobem l’església de Santa Magdalena de Guardiolans.

La tornada però es molt diferent. A la banda ombrívola, ja en terres del Picancel, tan sols trobem boscos, pendissos laterals i ombres. Si triem fer l’anada per un itinerari i la tornada per l’altre, procurem no fer-la en èpoques de fortes pluges, ja que llavors pot resultar dificultós i fins i tot perillós creuar el riu.

Santa Magdalena de Guardiolans: església d’origen Baix Medieval. No obstant, la construcció actual és del segle XII amb modificacions als segles XVII, XVIII i XX. Com el seu nom bé indica es tracta d’un edifici religiós dedicat al culte de Santa Magdalena.

El recinte de l’església està delimitat per un mur perimetral de pedra seca i compren un espai aproximat de 430 m2. Mur i església estan construïts amb pedra calcària del país.

L’edifici situat a la part nord del recinte a tocar del mur perimetral està obert al sud pel cementiri.

TRAJECTE BORREDÀ – VILADA PER SANTA MAGDALENA DE GUARDIOLANS

Temps: 2 hores i 5 minuts.

Desnivell: 273 metres de pujada i 217 de baixada.

Llargària: 7 quilòmetres i 240 metres

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida. Tant a Vilada com a Borredà trobem fons.

Punts de referència: * Borredà * les Graugés * cases del Coll del Bas: Cal castelló, Cal Lluc i Cal Picat * Cal Piu i Cal Mansó * Baga de Canemars * Casanova del Baró * Rec del Portarró * Canemans * Rec del Pati * Mas del Pati * El Balç * Rec de la Solana * mas del Pradell * Santa Magdalena de Guardiolans * Collet del Cinto * Collet dels Pous * Pont de Cal Pei * Ribera de la Vilada * Vilada

Punt de partida: Poble de Borredà.

Itinerari: 0,00 h. Borredà. Plaça del centre del poble. Cartell indicador. Agafem el carrer descendent que passa just a la dreta de l’església i que va a parar a sobre de la zona destinada a l’estacionament de vehicles. Seguim pel carreró de sortida i que rep el nom del camí de la Coma. Marques de G.R.

0,04 h. Bifurcació. Seguim el brancal pavimentat descendent de la nostra esquerra.

0,06 h. Cartell indicador. Deixem el corriol que neix a la nostra dreta i seguim per l’ample vial pavimentat en direcció N.O. Marques de G.R.

0,15 h. Passem pel costat de la granja de les Graugés, que resta a la nostra esquerra, seguim pel vial asfaltat en direcció S.O.

0,19 h. Creuem el conjunt de cases del Coll del Bas: Cal castelló, Cal Lluc i Cal Picat.

0,20 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que es l’accés a Cal Piu i Cal Mansó, seguim tot recte pel vial asfaltat.

0,22 h. Bifurcació. Neix un corriol descendent a la nostra dreta, es el moment de deixar el vial asfaltat i prendre aquesta senda. Marques de G.R. Ens endinsem en el bosc de la Baga de Canemars.

0,26 h. Creuem una pista de manera transversal, convertint-se el corriol en una pista que descendent que segueix vers a l’oest. A la nostra dreta resta el mas de Casanova del Baró.

0,30 h. Bifurcació. Obviem la pista perpendicular ascendent que neix a la nostra dreta per continuar perdent desnivell.

0,31 h. Deixem la pista per prendre el corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Marques de G.R.

0,32 h. Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a la nostra esquerra.

0,33 h. Creuem el Rec del Portarró. De seguida abandonem la pista principal i prenem un camí diagonal ascendent vers a la nostra dreta, en direcció S.O. Marques de G.R.

0,36 h. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Ignorem la mateixa i prenem el corriol que surt vers a la nostra esquerra i que fa un traçat bastant lineal malgrat guanyar alçada de manera suau i constant. Marques G.R.

0,41 h. Canemans. Després de creuar pel lateral dels camps de conreus, arribem a una nova pista que seguirem uns pocs metres vers a la nostra dreta fins a una nova cruïlla.

0,42 h. Cartell indicador a la cruïlla. Seguim la pista descendent de la dreta en direcció oest. Marques de G.R. Poc a poc la pista es va estretint fins a convertir-se en un camí ben marcat. Creuem el Rec del Pati i comencem un tram de pujada, ja per senderó.

0,48 h. Mas del Pati. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista central, en direcció N.O, iniciant un tram bastant horitzontal que s’endinsa pel bosc.

0,49 h. Senda secundaria vers a la nostra esquerra que ignorem.

0,54 h. Bifurcació. Pista secundaria vers a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte. Mica en mica el camí es transforma de nou en un corriol. Marques de G.R.

0,56 h. El Balç. Clariana en mig del bosc on trobem un banc de fusta. Cal parar especial atenció a les senyals per no prendre la senda correcte. Marques de G.R. Al poc passem el Rec de la Solana.

1,01 h. Falsa bifurcació. Es igual si agafem el brancal de la dreta o el de l’esquerra ja que es tornen a ajuntar al poc.

1,02 h. El camí va a parar a una pista transversal que seguim vers a la nostra dreta. Marques de G.R.

1,05 h. Passem pel costat del mas del Pradell

1,07 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el brancal de l’esquerra que torna a orientar les nostres passes cap l’oest. Marques de G.R.

1,10 h. Deixem la pista per continuar per un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques de G.R.

1,13 h. Travessem un camí transversal per seguir tot recte pel corriol en direcció oest. Marques de G.R. Al poc passem pel costat d’un dipòsit que resta a la nostra dreta.

1,19 h. Església de Santa Magdalena de Guardiolans. Seguim recte pel camí envoltat de murs de pedra. Al poc creuem de manera transversal la pista d’accés a Santpere, mas que resta enlairat a la nostra dreta. Seguim tot recte vers a l’oest. Marques de G.R.

1,23 h. El corriol va a parar a una nova pista que aquesta vegada seguirem vers a la nostra dreta.

1,25 h. Collet del Cinto. 810 metres. Pista transversal. A banda dreta hi ha un petit corral. Seguim tot recte vers a l’oest, transformant-se el camí de procedència en una senda més estreta.

1,35 h. Creuem un camí de manera transversal per seguir tot recte pel corriol cap a ponent. Marques de G.R.

1,39 h. Collet dels Pous, 778 metres. Nus de pistes. Seguim per la central, davallant vers a l’oest. Marques de G.R. El poble de Vilada ja es ben visible.

1,47 h. Unió de pistes. Seguim davallant vers a la nostra esquerra.

1,48 h. Nou creuament. Seguim perdent alçada vers a la nostra esquerra.

1,49 h. Pont de Cal Pei, creuem la Ribera de la Vilada. Anem a parar a la carretera asfaltada que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest. Una vegada a l’altre costat del pont deixem de nou la carretera i pugem per un senderó vers a la nostra dreta en diagonal per tal de tallar la corba ascendent de la pròpia carretera. Marques de G.R.

1,52 h. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra i que al poc creua de nou la carretera principal. Seguim per la pista horitzontal que ens duu a la part baixa del poble. A partir del moment en que creuem la carretera deixem les marques del G.R.

1,57 h. Inici de l’asfalt, pugem pels carrerons cap al nord fins al centre del poble.

2,05 h. Plaça de la Vila del poble de Vilada.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-vilada-per-santa-magdalena-de-guardiolans-3716488

TRAJECTE VILADA – BORREDÀ PEL PONT DE SANT CLIMENT

Temps: 2 hores i 15 minuts.

Desnivell: 336 metres de pujada i 376 metres de baixada.

Llargària: 7 quilòmetres 520 metres

Dificultat: baixa – mitja.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí i malgrat que creuem rierols, el millor es dur l’aigua necessària des del punt de partida. Tant a Vilada com a Borredà trobem fons.

Punts de referència: * Vilada * Cal Diego * Pa d’en Pitu * la Ribera * Ribera de Vilada * riu del Mergançol – Pont del Climent * Baga del Burgàs * Rec de la Portelleta * Rec de Can Volat * riu de Mergançol * mas de Canemars * Borredà

Punt de partida: Poble de Vilada

Itinerari: 0,00 h. Plaça de la Vila de Vilada. Prenem el carrer descendent per creuar la carretera i continuar davallant pel següent carreró situat més a l’esquerra. Tot seguint les indicacions grogues de “camí de la Portella” sortirem del poble per la seva part inferior orientada a ponent.

0,06 h. Proximitats de Cal Diego. Comença el tram de pista de terra. Seguint davallant vers S.E.

0,09 h. Bifurcació. Seguim recte continuant perdent alçada. Al poc ens trobem amb el conjunt de cases del Pa d’en Pitu. Cal prendre especial atenció, ja que el corriol passa just pel mig de les construccions, travessem els plans de la Ribera i ens apropem directes al riu. Taques gorgues.

0,12 h. Creuem les aigües del rierol de la Ribera de Vilada, sense l’auxili de cap pont. A l’altre costat de les aigües el corriol enfila bosc amunt, dibuixant una ferma pujada. Taques grogues.

0,16 h. Bifurcació a la part alta de la pujada. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Taques grogues.

0,19 h. Anem a parar a la carretera asfaltada que seguirem uns pocs metres vers a la nostra dreta, per tornar-la a deixar tot seguit i agafar el corriol a banda dreta de l’asfalt que durant uns quans metres discorre paral·lel a la carretera per tornar a endinsar-se al bosc, perdent alçada aquesta vegada.

0,24 h. Creuem un camí transversal, seguim tot recte perdent alçada i apropant-nos paulatinament al llit del riu.

0,26 h. Creuem el riu del Mergançol pel Pont del Climent. Seguim ara per ample pista. Just passat al riu hi ha una bifurcació. Cal seguir el brancal de l’esquerra, o sigui, el que discorre paral·lel al riu. Cartell indicador.

0,32 h. Baga del Burgàs. Deixem a la nostra dreta, donant-li l’esquena, un brancal ascendent que surt en diagonal.

0,37 h. Deixem la pista per agafar un corriol descendent que neix a la nostra esquerra. Atenció a les taques de color grog. Al poc creuem el Rec de la Portelleta. Iniciem ara un llarg flanqueig horitzontal pel mig d’un bonic bosc seguint una senda estreta però ben marcada.

1,06 h. Creuem el Rec de Can Volat. Seguim la senda única amb marques de pintura de color grog.

1,14 h. Bifurcació. Seguim el camí de l’esquerra i perdem alçada de manera clara encaminant-nos vers al llit del riu.

1,16 h. Creuem de nou el riu de Mergançol, aquesta vegada sense auxili de cap pont. El pas del riu pot ser problemàtic en èpoques de fortes pluges. A l’altre costat de les aigües trobem una bifurcació, seguim tot recte i pugem per una senda costeruda en direcció nord.

1,21 h. Anem a parar a la carretera. Seguim l’asfalt vers a la nostra dreta fins un proper pont, indret on de nou neix una senda ascendent en diagonal que ens permet abandonar l’asfalt. Marques de pintura de color grog.

1,25 h. Creuem una pista en desús de manera transversal per seguir pujant tot recte en direcció nord.

1,27 h. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra. Taques de pintura groga.

1,32 h. Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra. Taques grogues.

1,37 h. Unió de pistes. Proximitats del mas de Canemars. Aqui coincidim amb el GR i amb el traçat que hem fet durant l’excursió d’anada de Borredà a Vilada. Desfem les nostres passes en sentit invers.

2,15 h. Ja hi som de nou al poble de Borredà.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilada-borreda-pel-pont-de-sant-climent-3716698

8 diciembre, 20198 diciembre, 2019

BORREDÀ – SANT SADURNÍ DE ROTERS PUJADA PEL G.R. 4 I BAIXADA PEL COLLET DE CAPDEVILA

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Atractiva excursió en mig de boscos on es combinen pistes i corriols, amb l’avantatge de tractar-se, tota l’estona, de camins ben senyalitzats, ja sigui pel GR o per les marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal.

Sant Sadurní de Rotgers: Antiga església parroquial del municipi de Borredà, al NW del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny. El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (s. XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior. Va pertànyer a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic.

Temps: 3 hores.

Desnivell: 368 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 10 quilòmetres 370 metres.

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Hi ha una font just al sortir de Borredà. A la resta del camí no hi ha aigua, a excepció d’algun corriol on no resulta aconsellable aprovisionar-se.

Punts de referència: * Borredà * Rec del Portarró – el Pontarró * el Putxot * Sant Sadurní de Rotgers * El Portarró * Capdevila * Mas del Pati * Rec del Pati * Canemars * Rec del Portarró * Casanova del Baró * Baga de Canemars * cases del Coll del Bas * granja de Graugès * Borredà

Punt de partida: centre del poble de Borredà.

0,04 h. Bifurcació. Seguim el brancal pavimentat descendent de la nostra esquerra.

0,06 h. Cartell indicador. Deixem el vial asfaltat i agafem el corriol de la nostra dreta que presenta un tram empedrat envoltat de murs, fins i tot sembla una mena de canalització. Marques de GR. De seguida comencem a guanyar alçada.

0,09 h. Passem pel costat d’una font que resta a ma dreta.

0,11 h. Anem a parar a una senda transversal que seguirem vers a la nostra esquerra per creuar buna zona de prats i feixes. Cal parar especial atenció en aquest tram a les marques del GR ja que la senda està una mica desfigurada.

0,13 h. Ens trobem una pista ben marcada a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista en sentit ascendent vers a la nostra dreta.

0,16 h. Trifurcació. La pista de procedència dibuixa un revolt vers a la nostra dreta i neixen dos nous ramals a l’esquerra. Ignorem totes tres pistes i seguim pel corriol que continua recte en direcció N.O. Marques de G.R.

0,18 h. Anem a parar de nou a la pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

0,19 h. Tornem a deixar la pista a l’alçada d’un revolt per continuar per la senda que segueix tot recte a l’esquerra de la pista. Marques de G.R. Comencem ara un tram de pujada constant, relativament suau. Al poc creuem una riera seca.

0,26 h. Falsa bifurcació. Les marques del GR van pel brancal de la dreta. Al poc tots dos camins es tornen a ajuntar.

0,37 h. Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la dreta que dibuixa unes ziga zagues. Marques de GR, alguna d’elles massa grans i exagerades.

0,40 h. Anem a parar a una pista ample que seguirem primer vers al NO i després cap al N.

0,50 h. Bifurcació de pistes. Agafem el brancal descendent que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

0,51 h. De seguida abandonem aquesta nova pista per endinsar-nos al bosc mitjançant un corriol ben marcat que davalla vers a la nostra dreta. Marques de GR. Forta baixada.

1,05 h. Creuem el Rec del Portarró i anem a parar a una confluència de camins coneguda com el Pontarró. La nostra senda de procedència va a parar a una pista ample que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Rètol indicador a la cruïlla.

1,07 h. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra. Marques de G.R.

1,09 h. A l’alçada d’un revolt neix un camí en desús a la nostra dreta que ignorem.

1,12 h. A l’alçada d’uns prats abandonem la pista per pujar vers a la nostra dreta en direcció N.O. Marques de GR. Aquets indret es conegut com el Putxot, de fet a les proximitats hi ha les runes d’un antiga construcció que donava nom al lloc.

1,15 h. Ens trobem amb la pista asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra. Cruïlla. Rètol indicador. Obviem una pista que surt direcció sud.

1,23 h. Ja hi som a l’encisadora església de Sant Sadurní de Rotgers. 975 metres. Després de la corresponent pausa, fotografies, etc … retornem desfent les nostres passes fins al Portarró (punt 1,05 del traçat de pujada).

1,38 h. El Portarró. Seguim pista avall deixant de banda el GR, a partir d’ara seguirem les marques grogues de la xarxa comarcal de camins. La pista no te pèrdua possible i davalla paral·lela a la torrentera del Rec de Portarró que resta sempre a la nostra esquerra.

1,47 h. Pista en desús que surt vers a la nostra esquerra i que obviem.

1,55 h. Trifurcació de pista. Seguim tot recte però als pocs metres abandonem també aquesta pista per davallar per un marcat corriol que s’endinsa al bosc i que neix a la nostra dreta. Marques grogues i alguna que altre verda i blanca.

2,02 h. Passem pel costat d’una bassa que resta a la nostra esquerra, mica en mica la senda es transforma en un camí més ample.

2,04 h. Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit descendent. Rètol indicador. Al poc passem pel costat del mas de Capdevila que resta una mica per sobre a la nostra dreta.

2,09 h. Brancal perpendicular que surt a la nostra dreta i que ignorem per tal de continuar davallant per la pista.

2,16 h. Mas del Pati. Unió de pistes. Rètol indicador a la cruïlla. Aqui ens ajuntem amb el GR que comunica Vilada amb Borredà i que seguirem vers a llevant. Cal dons abandonar les pistes i prendre el corriol descendent que neix a tocar de la casa i que davalla vers a la nostra esquerra. Al poc creuem el Rec del Pati, moment en que la senda ens va transformant en un camí més ample que guanya alçada de manera suau però constant vers a l’est. Marques de GR.

2,22 h. Proximitats del mas de Canemars. Nus de pistes. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra durant uns pocs metres ja que de seguida neix un corriol a la nostra dreta que va per la part alta d’una zona de prats en direcció est. Marques de GR.

2,28 h. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Davallem rectes vers a una nova pista situada per sota nostre, ben visible. Marques de GR.

2,29 h. Nova pista transversal, ben marcada, que seguirem vers a la nostra esquerra. Marques de GR. Al poc creuem el Rec del Portarró.

2,31 h. Deixem la pista per prendre el corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques de GR.

2,33 h. Ens trobem a trobar amb la pista (de fet el corriol es una drecera) que seguirem vers a la dreta en sentit ascendent i direcció est.

2,36 h. Brancal que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem.

2,40 h. Proximitats de Casanova del Baró, gran mas que resta per sobre a la nostra esquerra. Creuem la pista d’accés al mas i continuem tot recte per un corriol que travessa la Baga de Canemars.

2,42 h. Vial asfaltat. Estem en el conjunt de cases del Coll del Bas. Seguim el vial asfaltat, bastant planer en general, vers a llevant (o sigui cap a la nostra esquerra), vial que ens durà directament al cor del poble, passant abans pel costat de la granja de Graugès.

3,00 h. Centre del poble de Borredà.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-sant-sadurni-de-rotgers-capdevila-borreda-3717548

8 diciembre, 20198 diciembre, 2019

BORREDÀ – VOLTA A SANT MARC

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: En el present itinerari presenta dues alternatives, la volta llarga i la volta curta. La primera coincideix en gran part amb la pujada a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, per anar després a l’ermita de la Mercè fins a la Collada de la Cirera i davallar per la magnifica Baga de la Cirera fins al càmping de Campalans. La segona opció, molt mes curta, puja per la formatgeria de la Solana i a mig pendent del vessant est del Turó de Sant Marc dona mitja volta i davalla vers al càmping Campalans.

ALTERNATIVA A: VOLTA GRAN DE SANT MARC

Temps: 2 hores i 50 minuts.

Desnivell: 373 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 10 quilòmetres 270 metres.

Dificultat: Baixa – Mitja.

Punts d’aigua: A la part alta hi ha la font de la Cirera, però que no sempre raja aigua. El millor es dur el líquid necessari des del punt de partida.

Punts de referència: * Borredà * Rec del Portarró * el Pontarró * Font de la Cirera i l’ermita de la Mercè * Collada de la Cirera * Baga de la Cirera * càmping Campalans * Borredà

Punt de partida: El mateix poble de Borredà

0,04 h. Bifurcació. Seguim el brancal pavimentat descendent de la nostra esquerra.

0,09 h. Passem pel costat d’una font que resta a ma dreta.

0,13 h. Ens trobem una pista ben marcada a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista en sentit ascendent vers a la nostra dreta.

0,18 h. Anem a parar de nou a la pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

0,26 h. Falsa bifurcació. Les marques del GR van pel brancal de la dreta. Al poc tots dos camins es tornen a ajuntar.

0,37 h. Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la dreta que dibuixa unes ziga zagues. Marques de GR, alguna d’elles massa grans i exagerades.

0,40 h. Anem a parar a una pista ample que seguirem primer vers al NO i després cap al N.

0,50 h. Bifurcació de pistes. Agafem el brancal descendent que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Marques de G.R.

0,51 h. De seguida abandonem aquesta nova pista per endinsar-nos al bosc mitjançant un corriol ben marcat que davalla vers a la nostra dreta. Marques de GR. Forta baixada.

1,07 h. Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra dreta, abandonant les marques del G.R. Orientem les nostres passes vers al N.E.

1,10 h. Bifurcació. Obviem un camí secundari que neix a la nostra dreta per continuar pujant pel mig del bosc.

1,15 h. Anem a parar a una pista asfaltada o carretera estreta que seguirem vers a la nostra dreta, o sigui, cap a l’est. La carretera dibuixa uns marcats revolts i passa per la Font de la Cirera i l’ermita de la Mercè.

1,30 h. Collada de la Cirera. 1006 metres. Deixem l’asfalt i prenem la pista que surt vers a la nostra dreta. Atenció, no confondre amb una altre pista anterior que també neix a la dreta poc abans d’arribar al coll. La pista que ens interessa (la segona que trobem) neix al propi coll i segueix en sentit ascendent vers al S.E. Alguna taca de pintura blanca molt esporàdica.

1,34 h. Deixem un brancal que neix a la nostra dreta i seguim tot recte per la pista que continua pujant en diagonal, tot travessant la Baga de la Cirera. Seguim de manera integra la pista, la qual deixa de guanyar alçada a mida que comença a flanquejar pel vessant est d’aquest turó boscós i a l’estona descriu un marcat revolt, on trobem unes basses, i iniciem un descens amb continuat després d’un gir radical de direcció que ens re orienta vers al N.E i N. Tot plegat es força evident ja que hi ha una única pista forestal a seguir.

2,18 h. Anem a parar a la carretera BV 4656 que comunica Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà, just a les proximitats del quilòmetre 2. Seguim la carretera vers a la nostra dreta en sentit sud, passant per davant de l’entrada del càmping Campalans.

2,50 h. Seguint la carretera anem a parar de nou al poble de Borredà.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENMT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-sant-marc-volta-gran-3840746

ALTERNATIVA B: VOLTA PETITA DE SANT MARC

Temps: 55 minuts

Desnivell: 144 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 3 quilòmetres 710 metres.

Dificultat: fàcil

Punts d’aigua: No hi ha cap punt d’aigua en aquest curt periple. Caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Entrada al càmping Campalans * La Solana * part central del vessant est Turó Sant Marc * Entrada del càmping de Campalans

Punt de partida: Entrada del càmping Campalans, situada poc després del quilòmetre 1,5 de la carretera BV 4656 que comunica Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà.

Itinerari: 0,00 h. Entrada al càmping Campalans. Just davant hi ha una pista alquitranada amb un gran rètol a la cruïlla, que ens informa que es el vial d’accés a la formatgeria de la Solana. Pugem per aquest vial que descriu un gran revolt i puja en tendència N.O.

0,06 h. La Solana (formatgeria). Donem la volta a l’edifici i continuem per la pista que neix al seu costat nord, pista que de seguida torna a guanyar alçada de manera decidida.

0,08 h. Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Obviem el brancal horitzontal de la nostra dreta i continuem guanyant alçada per la pista de l’esquerra.

0,10 h. Obviem una pista secundaria que neix a la nostra dreta. Continuem pujant.

0,14 h. Nova pista horitzontal que ignorem, que neix a la nostra dreta a l’alçada d’un revolt.

0,19 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta que en un principi es relativament horitzontal però que acaba descrivint un nou revolt i guanyant alçada.

0,23 h. La pista es divideix en dos i justament pel centre neix un corriol ascendent que puja tot recte pel mig del bosc. Es aquesta la senda a seguir.

0,28 h. Anem a parar a una ample pista que davall en diagonal. Bassa a l’unió entre camí i pista. Coincidim amb el traçat de la volta gran de Sant Marc. Baixem dons vers a la nostra dreta seguint aquesta nova pista sense pèrdua possible.

0,49 h. Anem a parar a la carretera BV 4656 que comunica Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà, just a les proximitats del quilòmetre 2. Seguim la carretera vers a la nostra dreta en sentit sud.

0,55 h. Entrada del càmping de Campalans. Ja hi som de nou al punt de partida, donant per conclòs aquest curt periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-sant-marc-volta-petita-3840752

7 diciembre, 20198 diciembre, 2019

BORREDÀ – VOLTA A LA SOLANA D’ENTREAIGUES I GORGS DE CAMPALANS

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta petita i agradable excursió, que podríem considerar una veritable passejada, es l’unió de les anomenades “volta gran” i “volta petita” de Campalans. Molt adient per fer-la amb canalla, sobretot a l’estiu, època de l’any en que podrem gaudir de refrescants banys en el rosari de gorgs de la riera, tots ells veritables basses d’aigües cristallines.

Temps: 1 hora i 5 minuts.

Desnivell: 103 metres de baixada i l’equivalent de pujada.

Llargària: 3 quilòmetres 750 metres.

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: A la part final de la riera trobem la Font del Sofre i la Font del Ferro. Al càmping Campalans podrem prendre beguda mitjançant el seu servei de bar.

Punts de referència: * Càmping Campalans * Rec de Casadejús * Rec de les Nou Fonts * Rec de les Nou Fonts * Gorg del Roure * Riera de Campalans * Gorg de Canet * Gorg del Tell * Font de Sofre * Font del Ferro * Molí de Campalans * Càmping Campalans.

Punt de partida: Càmping Campalans. Accessible des de Borredà per la carretera BV 4656 que puja vers a Sant Jaume de Frontanyà, a poc menys de 2 quilòmetres del poble de Borredà.

Itinerari: 0,00 h. Càmping Campalans. Seguim per la pista que neix a l’esquerra de l’edifici de la recepció del càmping i que ens orienta la marxa vers al nord.

0,03 h. Estem davant del conjunt de bungalows de fusta del càmping, que resten per sobre nostre. Veiem aquí una pista que neix vers a la nostra dreta, també en direcció nord, que es la pista per la qual seguirem la marxa.

0,05 h. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord obviant el brancal descendent de la nostra dreta.

0,14 h. Trobem una petita caseta a banda esquerra de la pista i una petita renclusa a la dreta. Al poc hi ha una bifurcació. Creuem les aigües del Rec de Casadejús tot seguint el brancal de la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al S.E. Cartell indicador.

0,31 h. Bifurcació. Abandonem la pista i seguim el brancal (camí que es transforma en corriol) descendent de la dreta. Cartell indicador.

0,32 h. Creuem la riera del Rec de les Nou Fonts i seguim pel corriol ascendent que puja en diagonal vers a la nostra dreta.

0.33 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta. A partir d’aquest punt coincidim amb les marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal del Berguedà. Trams horitzontals alternats amb suaus baixades. Ara les nostres passes es re orienten vers a l’oest i després vers al S.O., seguint de nou el traçat natural de la vall.

0,39 h. Creuem novament les aigües del Rec de les Nou Fonts, passant del marge esquerra al marge dret de les aigües. Taques gorgues.

0,43 h. Creuem les aigües per tercera vegada, restant ara al marge esquerra de les aigües.

0,44 h. Bifurcació. Obviem un camí descendent que neix a la nostra dreta i seguim per la pista principal, lleugerament descendent, vers al sud. Marques grogues. Si davalléssim vers al riu pel camí que en obviat, aniríem a parar la Gorg del Roure.

0,47 h. Creuem novament les aigües de la que ja es pot considerar la Riera de Campalans, restant de nou al marge dret de les aigües. Al poc trobem una bifurcació. Cartell indicador. Si poguéssim per la pista ascendent tornaríem de nou directament al càmping. Seguirem però pel riu completant així la volta petita de Campalans (fins aquest punt hem fet l’anomenada volta gran). Ve ara un tram molt atractiu, on creuarem el riu en diverses vegades (marques gorgues) i passarem per encisadors gorgs, a quin més atractiu per fer un bon bany a l’estiu: Gorg de Canet, Gorg del Tell i les Fonts de Sofre i del Ferro.

0,55 h. Bifurcació. Abandonem definitivament el llit del riu i pugem per la pista que neix ascendent en diagonal a la nostra dreta. En aquest punt abandonem també les taques grogues de pintura. Al poc passem pel Molí de Campalans. Seguim la pista ascendent, sense pèrdua, que dibuixa algun que altre revolt i que ens duu directament al punt de partida.

1,05 h. Càmping Campalans. Tanquem aquest curt i interessant periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE LA SORTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/borreda-volta-de-campalans-3838746

7 diciembre, 20198 diciembre, 2019

BORREDÀ – CASTELL DE POMEROLA PER LA RIBERA SALADA

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Solitària excursions per solitaris paratges. No trobem senyalitzacions de pintura però no ha de resultar cap inconvenient, ja que l’itinerari discorre en la seva totalitat per pistes. Destaquem el trist paratge dels Casons, amb una única casa habitada en mig de les runes que dominen per tot arreu.

Castell de Pomerola o Palmerola: El terme de Palmerola (dit popularment Pomerola) pertanyia tradicionalment al bisbat d’Urgell, i posteriorment pertanyé al bisbat de Solsona, però l’any 1956 fou incorporat al de Vic a causa de la seva pertinença a la província de Girona, adscripció arbitrària (com moltes de les resultants de la divisió provincial de l’any 1833), per tal com el terme havia estat sempre de la sotsvegueria de Berga i, posteriorment (1716), del corregiment de Manresa. L’antic municipi de Palmerola és en la seva totalitat de poblament disseminat. Els principals serveis (ajuntament —ja tancat—, correus i telèfon públic) se situen a l’entrada de la pista que mena al castell de Palmerola, el qual té al seu costat l’església parroquial de Sant Vicenç de Palmerola.

El castell de Palmerola s’alça en un petit puig, a 1 095 m d’altitud. Inicialment era una domus casa forta, esmentada ja el 1227, que es trobava sota l’alt domini dels senyors del castell i de la baronia de la Portella, a cura d’uns castlans o cavallers cognominats Palmerola,que també eren senyors del casal de Vilatammar, a Sant Martí d’Albars, al Lluçanès, on residiren llargues temporades. El 1437 el donzell Joan de Palmerola reedificà l’antiga fortalesa, que adquirí una certa autonomia el 1465, quan Galceran de Pinós, senyor de la Portella, li féu un infeudament del castell i del terme annex. Els successors dels Palmerola augmentaren progressivament aquest domini, fins a esdevenir-ne pràcticament senyors. El 1767 Carles III concedí el títol de marquès de Palmerola a Francesc X. Despujol i d’Alemany-Descatllar, títol que encara es perpetua en la mateixa família. El darrer marquès, Josep Despujol, ha restaurat —pràcticament ha reedificat— fa pocs anys el castell, que havia esdevingut els darrers segles poc més que una masia, i l’ha convertit en un castell de tipus medieval, amb una gran torre emmerletada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Palmerola, al costat del castell, ja existia al segle XII, i fou refeta al segle XVII; és un edifici d’una nau i capelles laterals, i ha estat renovat en part en la darrera restauració del castell. La festa major de Palmerola s’escau pel primer diumenge de setembre, mentre que el 5 de maig té lloc la festa petita de Sant Isidre.

Temps: 1 hora 15 minuts per l’anada i poc menys per la tornada.

Desnivell: 223 metres de pujada i 93 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a l’inversa per la tornada.

Llargària: 5 quilòmetres 240 metres

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el periple, caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Collet de Marcians * Ribera de Mergançol * Ribera Salada * mas de Sobirats * cases dels Casons – Cal Quim * Collada de Cal Jaume * Castell de Palmerola o Pomerola, amb la església de Sant Vicenç

Punt de partida: Collet de Marcians. Deixarem el vehicle a la vora dreta de la carretera que comunica Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà, poc abans del quilòmetre 4, just on comença la pista per la qual iniciarem la marxa a peu.

Itinerari: 0,00 h. Collet de Marcians. Agafem l’ample pista descendent que neix en diagonal a la banda dreta de la carretera, en direcció est.

0,02 h. Brancal secundari vers a la nostra dreta que obviem.

0,05 h. A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra esquerra que ignorem. Continuem perdent alçada per la pista.

0,08 h. Creuem la Ribera de Mergançol per un gual i sense l’auxili d’un pont. Es l’indret conegut com la Ribera Salada. En aquest punt creuem un itinerari marcat amb taques de color grog. Seguim però per l’evident pista, mig de terra mig alquitranada, que continua vers a l’est, guanyant alçada a partir d’aquest moment.

0,32 h. Bifurcació vers a la nostra dreta que ignorem. Seguim per la pista principal que continua guanyant alçada.

0,36 h. A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra dreta una pista secundària horitzontal.

0,40 h. Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir pujant per la pista principal. Just davant nostre tenim el mas de Sobirats.

0,42 h. Brancal vers a la nostra esquerra, tallat amb una cadena, que es l’accés al mas de Sobirats. A partir d’aquest punt la pista es 100% de terra i ja no presenta trams alquitranats.

0,46 h. Bifurcació de pistes., Seguim el brancal de la dreta iniciant ara un tram bastant horitzontal en direcció est.

0,53 h. Bifurcació. Deixem a la nostra dreta un pista que de seguida es divideix en dos en forma de “Y” per seguir recte pendent amunt, per torbar-nos, dalt de la carena, una altre pista transversal (que en veritat es la prolongació del brancal esquerra de la pista en “Y”), i que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Just al trobar aquesta segona pista passem un filat i traspassem la Collada de Sobirats, de 1.093 metres.

0,54 h. Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra esquerra.

0,55 h. Pista en desús a la nostra esquerra que ignorem per continuar davallant per la pista principal.

1,00 h. Conjunt de cases dels Casons. En concret anem a parar davant de Cal Quim, l’única habitada de totes elles. Bifurcació. Seguim la nova pista horitzontal vers a la nostra esquerra, primer cap al NE, traspassem el Rec dels Casons, moment en que la pista es va re orientant vers al SE i l’est.

1,09 h. Collada de Cal Jaume. 1.073 metres. Nus de pistes. Seguim tot recte deixant a la nostra dreta un primer brancal i dos més, tots ells descendents, a la nostra esquerra. Cartell indicador. La pista que em de seguir nosaltres es bastant planera i volta un petit turonet per orientar-se cap al S-S.E.

1,15 h. Ja hi som al Castell de Palmerola o Pomerola, amb la església de Sant Vicenç com agregat.

Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK D’AQUESTA EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ribera-salada-castell-pomerola-3718394

7 diciembre, 20198 diciembre, 2019

PUIG MIRÓS PEL COLL DE LES LLEBRES

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El Puig Mirós es un cimal situat entre Sant Jaume de Frontanyà i Borredà. La pujada la ressenyem per un corriol bastant perdut. Val a dir que, si ens volem estalviar aquest tram d’aresta bastant intuïtiu, hi ha la possibilitat de pujar i baixar pel mateix itinerari que ressenyem de baixada per la vall del Rec de la Baga.

Santuari de Santa Maria dels Oms: Hi ha constància que a l’edat mitjana hi havia una petita església amb una imatge de la Mare de Déu; l’indret visqué un important creixement demogràfic en el curs del segle XVI, i això va incrementar notablement la popularitat de Santa Maria dels Oms, com a advocada contra les trencadures i les malalties del bestiar. Des d’aleshores esdevingué un santuari important i fou reconstruït i ampliat l’any 1785.

El temple fou cremat en iniciar-se la guerra civil de 1936-39; s’explica però que se’n pogué salvar la imatge de la Mare de Déu, possiblement romànica per a uns, i gòtica per altres. La Mare de Déu dels Oms és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar

Temps: 1 hora 25 minuts.

Desnivell: 232 metres de pujada i 232 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 440 metres.

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: No hi ha cap font ni torrent en tota l’excursió. Caldrà dons dur l’aigua necessària des del punt de partida.

Punts de referència: * Proximitats del Santuari dels Oms * Bac del Fenassos * Collet de les Febres * Collet de les Bigues * Collada de la Tuta * Cap de la Baga de Canemars * Puig Mirós * Rec de la Baga * Pla de la Baga * Collet de les Bigues * Collet de les Llebres * Bac dels Fenassos * Proximitats del Santuari dels Oms

Punt de partida: Proximitats del Santuari dels Oms, 1100 metres. Poc abans d’arribar a Sant Jaume de Frontanyà, accessible mitjançant la carretera que neix a Borredà.

Itinerari: 0,00 h. Proximitats del Santuari dels Oms. 1.100 metres. En realitat deixarem el cotxe en el marge dret de la carretera (en sentit ascendent), poc després del quilòmetre 7,5 de la carretera BV 4656 al costat de l’accés per pista de terra al mas de Terradelles. En realitat la pista neix amb un doble brancal, agafarem el de la dreta que s’orienta vers al sud i comença a prendre alçada.

0,05 h. Bac del Fenassos. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. En aquest punt coincidim amb les marques grogues de la xarxa de camins del Consell Comarcal del Berguedà.

0,08 h. Cartell indicador. Neix un corriol a la nostra esquerra per on continuen les marques grogues. Seguim però per la pista ascendent vers a l’est, abandonant les marques.

0,12 h. Collet de les Febres, 1.098 metres. Abandonem la pista principal i prenem una de nova vers a la dreta, deixant també de banda un camí en diagonal que surt a la nostra esquerra fent un angle recte entre la pista principal que hem d’abandonar i la nova pista que hem de seguir.

0,16 h. Collet de les Bigues. En aquest punt abandonem la pista i seguim per un corriolet ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra. Fita en la desviació. Es un camí amb un principi bastant marcat, no obstant cal parar atenció per no passar-se del punt on s’inicia.

0,18 h. Bifurcació de senders. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra.

0,22 h. Collada de la Tuta, 1.148 metres. Estem dalt de l’aresta boscosa. Seguim el sender a ple cordal, malgrat que mica en mica, es va perdent. Anirem seguint dons el camí a estones evident, a estones intuïtiu, a estones amb diversos traçats paral·lels mig esborrats. A l’aresta trobem un filat i anirem sempre al costat dretà del mateix. Es tracta d’un terreny un pel incòmoda per la manca d’un camí clar. Abans de coronar el cim principal pujarem una cota secundària coneguda com el Cap de la Baga de Canemars, de 1.275 metres. Seguint aquesta tònica i mirant de no perdre alçada per no sortir-se del cordal, culminarem dalt del cim.

0,50 h. Puig Mirós. 1.308 metres. Vèrtex geodèsic. Vistes panoràmiques parcialment tapades per la pròpia vegetació. Davallem vers al S.O per l’aresta per girar de seguida cap al nord, abandonar l’aresta i anar a la recerca del nervi central de la vall del Rec de la Baga. Val a dir que al principi no hi ha camí ben marcat però que ràpidament es va dibuixant de manera clara quan abandonem l’aresta i davallem vers al nord.

1,02 h. Pla de la Baga. Seguint la senda cada vegada més ben dibuixada, anem a parar al cul de sac d’una pista que ja seguirem de manera evident vers al nord.

1,12 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. Fem un tram de suau pujada descrivint un revolt per traspassar una mena de collet. Evident.

1,18 h. Collet de les Bigues, ja hi tornem a ser en terreny conegut a la secció de pujada. Retornarem dons refent les nostres passes i passant pel Collet de les Llebres i el Bac dels Fenassos.

1,25 h. Proximitats del Santuari dels Oms. 1.100 metres

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE LA SOIRTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-miros-des-del-santuari-dels-oms-3833746

20 noviembre, 201921 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – VOLTA PER LA BAGA DE PEGUERA (amb raquetes)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El poble de Peguera, a casi 1.700 metres d’alçada, era un dels poblats més alts del Pirineu català. Les dures condicions de vida i l’èxode rural que es va donar de manera generalitzada a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, van acabant convertint les cases i les llars de focs en un mon de runes sense ànimes.

L’excursió que enllaça la part alta de la muntanya amb el poble que li dona nom, es un passeig relativament llarg, molt còmode i que ens mostra les dues realitats de la muntanya ben diferent, el poble ancestral i les pistes d’esquí que responen a un tipus d’oci modern i a les noves necessitats socials de consum.

Avui en dia, dissortadament, la mateixa realitat es cenyeix sobre aquestes dues maneres d’entendre la muntanya, ja que totes dues, poble i pistes, estan abocades a l’abandonament de l’home.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * Cap de la Serra * els Planells * Peguera

Temps: 1 hora 10 minuts per l’anada i 1 hora 30 minuts per la tornada.

Desnivell: 225 metres de baixada i 225 metres de pujada.

Dificultat: Baixa

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Descripció itinerari: Des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, seguim l’ample pista que surt vers al nord i que seria la prolongació natural de la carretera asfaltada que accedeix al coll des de Berga. Passem pel costat de la zona destinada a pistes d’esquí de fons (avui en dia, reobertes) i continuem sense pèrdua possible en sentit descendent, sempre cap al nord. La pista, evident per molta neu que s’acumuli, te les marques del PR C-73, marques de pintura grogues i blanques. A banda i banda neixen brancals secundaris que no ens han de fer perdre la senda principal, que es força més evident i sempre segueix direcció nord.

Justament quan la pista dibuixa el primer revolt important, i en l’indret on trobem un cartell, el bosc s’obre i veurem força a prop la línia del cordal a la nostra dreta, estem al Cap de la Serra, a 1.735 metres d’alçada. Serà el moment d’abandonar la pista (ara vindria un tram bastant soleia que acostuma a quedar-se ràpidament sense neu) i traspassem el llom – aresta de la nostra dreta (filat), per davallar pel marge contrari en sentit nord-est. Traspassada l’aresta el camí de l’estiu dibuixa una llarga diagonal vers a la dreta; a l’hivern i anant amb raquetes, la millor opció es baixar directament per la zona més neta de bosc i situar-nos als prats de la zona de ponent del despoblat, concretament a l’indret conegut com els Planells, on torbarem de nou la pista que discorre per la part soleia d’aquesta alta contrada i que seguirem vers a l’est per arribar a les ja visible cases en runes de Peguera, 1.660 metres (1,10 h).

Per retornar farem el mateix camí en sentit ascendent, ja que, com em pogut comprovar, l’excursió descrita ha estat sempre en sentit descendent, a excepció dels poquíssims metres que haurem remuntat per tal de traspassar el llom situat al costat dret de la pista a la zona del Cap de la Serra.

Alternativa de punt de partida: Podem accedir al despoblat de Peguera per la mateixa vall tributaria. Per això anirem per la carretera de Sant Corneli a Fígols, arribats al poblat de Fumanya. Continuem la carretera asfaltada en sentit ascendent vers a l’oest fins al Clot del Cirer, indret on s’acaba l’asfalt i comença la pista de terra que a l’estiu es transitable per vehicles però a l’hivern ja no es neteja de neu. Des del final de la pista asfaltada al despoblat de Peguera hi ha poc més de 30 a 40 minuts de marxa, passant prèviament pel Pla de la Creu de Fumanya. Des de Peguera podem pujar al Coll de la Creu del Cabrer tot seguint les indicacions de la descripció anterior, en sentit contrari, es clar. Si optem per aquesta opció acabarem caminant menys estona per visitar el despoblat i més estona per completar el periple, però per altra banda seguirem el que acostuma a ser l’ordre natural d’una excursió de muntanya: primer pugem i després baixem al retorn. Sigui com sigui, ens portarem un record inesborrable d’aquesta muntanya on natura i home semblen dur un pols ancestrals, havent-se decantat la balança vers al cantó salvatge.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

20 noviembre, 201921 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – SALABARDAR PEL CORRAL DE VALLSABUC I RASOS DE DALT (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Curiosament el cim més alt dels Rasos de Peguera no es el cim més visitat de la muntanya, aquest honor el sustenta el cim del Pedró, de 2.051 metres d’alçada, 26 metres inferior al Salabardar, de 2.077 metres d’alçada.

Els motius, principalment, son dos: millor accés i millor panoràmica del Pedró versus el Salabardar.

Però per aquell que visiti els Rasos de Peguera més d’una vegada amb raquetes als peus i amb l’intenció de fer una bona passejada, el Salabardar es una assignatura obligatòria.

Conegut com a Cap de la Baga de Peguera pels antuvi habitants del poble de Peguera, o com Rasos de Dalt per la gent de Berga, el Salabardar es un turó poblat d’espès bosc de coníferes que ens depara la millor excursions de la zona. Després d’una gran nevada el paratge sembla extret dels mateixos boscos de la llunyana Laponia. La manca de camí clar i de perspectiva oberta es veurà gratament compensada pels meravellosos racons de natura àrtica, on el gall fer, de tan en tan, ens deixa veure les seves efímeres petjades sobre l’immaculada neu.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * Corral de Vallsabuc * Cim del Salabardar * les Collades * Coll de la Creu de Cabrer.

Temps: 2 hores.

Desnivell: 182 metres de pujada i 182 metres de baixada.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Descripció itinerari: Sortint de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, prenem direcció nord, tot creuant les antigues pistes d’esquí conegudes com les Soques i el Bosc, per prendre un camí ben dibuixat en mig del bosc (malgrat la neu) que flanqueja en horitzontal ascendent i va a parar al Corral de Vallsabuc (0,20 h), on tindrem unes esplèndides panoràmiques de la Serra d’Ensija. A la zona del Corral hi travessarem una mena de llom i començarem el llarg flanqueig pel vessant nord de la muntanya. Es una zona de bosc, bastant tancada. La senda, no sempre fàcil d’endevinar quan hi ha molta neu, fa unes grans ziga-zagues ascendents a ple vessant. El cert es que el camí fa molta travessa en horitzontal i es aconsellable pujar bosc a través, malgrat que les conseqüències puguin ser les d’anar a parar a alguna zona especialment poblada, on el transit amb raquetes sigui un xic incòmoda. Pujant sempre cap al S.S.E. arribem a la part alta de la Serra, la qual, si be encara te força arbres, ja presenta més espais oberts i zones amb major visibilitat. Els darrers metres per la zona alta, bastant planers, transcorren sempre vers a l’est. Cim del Salabardar, 2.077 m. (1,10 h). Dalt del cim hi ha un gran piló metàl·lic amb una bandera. Baixem vers al sud, també per bosc menys espès, fins a les Collades, a 1.971 metres d’alçada. Baixant vers a l’oest i seguint les amples obertures al bosc de les pistes d’esquí alpí en desús, arribarem de nou al punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres. (2,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

19 noviembre, 201919 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – VOLTA CIRCULAR CREU CABRER – PEDRÓ – RASETS – CREU CABRER (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Els Rasets es una zona força curiosa dalt de la Serra del Rasos de Peguera. Tal com diu el seu nom, els Rasets es com una micro muntanya dins de l’altra. No obstant aquesta zona te varies característiques que la fan peculiar i que ben justifiquen una visita.

El primer que cal tenir en consideració es que estem lluny de l’influencia de les pistes d’esquí, ja no hi veiem els cables i les pilones de telesquís, ni el formigueig de gent que cada cap de setmana ocupa les proximitats del pàrking del Coll de la Creu de Cabrer per disfrutar de la neu tot llançant-se amb trineus. Per contra tenim la presencia d’una gran torre metàl·lica de repetidor de comunicacions, i es que, per la seva proximitat a Berga i pel fet de ser la primera gran muntanya del Pre-pirineu, els Rasos estan força transformats per la ma de l’home.

El segon fet que el fa particular es que, malgrat la seva relativa menor alçada i la seva situació desplaçada a llevant, els Rasets conserven unes quantitats de neu bastant representatives, fins al punt que sovint es poden trobar congestes a finals de maig o principis de juny, quan la neu, a la resta de la muntanya, ha desaparegut per complet.

El tercer factor es l’existència d’uns quants avencs a la pujada vers al cim de la Torreta, cal anar amb compte per a que certes boques d’entrada poden restar ocultes per la neu, i alguns dels forats soterranis, com l’avenc de les Pedres o la Bòfia dels Rasets o Avenc Fred, tenen -78 i -71 metres de profunditat respectivament. Si hi ha molta neu i no ho veiem clar, el millor es evitar aquest petit sector de l’excursió (pujada i baixada del Pla de l’Orri al Cim de la Torreta).

Del present periple tan sols un altre tema a tenir en compte, la tornada del Rasets la fem a ple vessant sud, per l’anomena’t Bosc dels Gavatxos, es molt possible que malgrat l’acumulació de neu promesa dels Rasets, en aquest tram de pista solei estigui ben net i ens obligui a fer la tornada caminant amb les raquetes penjant de la motxilla.

Punts de referència: Coll de Creu del Cabrer * El Pedró * Bassa de les Fontetes * Pla de l’Orri – els Rasets * la Torreta * Pla de l’Orri – els Rasets * Font de Ca * Coll de la Creu del Cabrer.

Temps: 1 hora i 50 minuts.

Desnivell: 231 metres de pujada i 231 metres de baixada.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Avui en dia s’està estudiant la perspectiva de condicionar com Alberg l’anomena’t “edifici Ginebreda” situat al mateix Coll de la Creu de Cabrer (juntament amb l’edifici del Bar-Restaurant “La Creu” son les dues construccions de l’antiga pista d’esquí), cas de que així es portés a terme, i amb l’auxili del Bar-Restaurant, seria possible pernoctar i menjar al mateix punt de partida de la ruta.

Descripció itinerari: Sortim del Coll de Creu del Cabrer, 1.895 metres. per pujar cap al S.E. per una ample rampa de neu situada en mig del bosc, sota les instal·lacions del cablejat de les abandonades instal·lacions de les pistes. Molt evident. Es el traçat de l’antiga estació d’esquí coneguda com “Les Soques”. Taques de G.R. Pujada suau però constant, dissortadament curta com per a fer-se monòtona, i conclou a la Cota 2.030 metres (0,15 h). Indret on també finalitzen els remuntadors abandonats. Continuem per l’ample llom – aresta vers a l’est, entre planúries i bosc de pins negres i avets. Traspassem un collet molt poc marcat, on hi ha un rètol indicador. Cal continuar cap a l’est per dalt de la cadena, tot travessant de nou pel mig del bosc, fins atènyer al vèrtex geodèsic del El Pedró, 2.051 metres (0,30 h). Alt replà en mig del bosc que resulta ser el punt culminant de l’excursió. Continuarem davallant pel vessant sud, fent una diagonal descendent vers al S.E. tot plega pel mig del bosc. Passem per davant d’un insignificant colladet on trobem la minúscula i glaçada bassa de les Fontetes. Cal continuar davallant amb la mateixa direcció, o sigui, vers al S.E fins arribar a l’ample coll del Pla de l’Orri. (0,50 h). Davant nostre, una mica més cap al Sud, hi ha el cim de la Torreta, de 1.985 metres (1,00 h), on hi ha una gran torre repetidora. Podem pujar al cim i tornar al coll en poc més de 15 minuts. No obstant cal advertir de l’existència de molt avencs en aquesta zona que, amb la presencia de neu, molt queden tapats i poden resultar veritables trampes. Tota aquesta zona es coneguda com “els Rasets”.

Per tornar al punt de partida caldrà prendre la pista que surt del Pla de l’Orri (1,05 h), vers a l’oest, a ple vessant sud de la muntanya i quer fa un traçat horitzontal molt lleugerament descendent i que va a morir a la Font de Ca, a la mateixa carretera asfaltada que haurem transitat a la pujada en vehicle. El Coll de la Creu del Cabrer queda a poc més d’un centenar de metres en sentit ascendent. (1,50 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

17 noviembre, 201919 noviembre, 2019

RASOS DE PEGUERA – EL PEDRÓ PER LES COLLADES (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: A partir de l’hivern del 2009 – 2010, i sota la iniciativa dels explotadors del Bar-Restaurant “La Creu”, s’han dut a terme unes “passejades amb raquetes a la lluna Plena” als Rasos de Peguera. Han estat quatre caps de setmana, des del desembre fins al març, coincidint amb la lluna plena de cada mes, en que es feia una sortida oberta a tothom en la qual, en un sol paquet, s’oferia excursió guiada per la nit (sota la llum de la lluna plena), ron cremat dalt del Turó de les Soques, baixada amb torxes i sopar a l’estil fondue de formatge.

L’itinerari empleat per fer aquestes “passejades amb raquetes a la lluna plena” es el que es descriu a continuació. Una bona alternativa per conèixer l’alta muntanya hivernal en aquest aspecte nocturn. Val a dir que la part alta del Pedró, amb una bona llum platejada del nostre reflectant satèl·lit lunar, ens recorda paratges llunyans i mítics, i ens venen a la memòria indrets tan suggerents com la Vall d’Argent (l’altiplà més alt del mon, força proper al cim del Nanga Parbat). Res més lluny de la realitat amable dels Rasos, malgrat tot, i salvant la realitat antagònica d’una paratge amb l’altre, aquí també les muntanyes tenen colors nítids, metàl·lics i platejats sota l’influencia de la lluna plena.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * les Collades * el Pedró * Coll de la Creu de Cabrer.

Temps: 1 hora i 30 minuts.

Desnivell: 156 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Baixa.

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.

Descripció itinerari: Sortint des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, 1.895 metres, encarem una suau pujada en diagonal, tot travessant la primera pista d’esquí i, passant per sota els cables del telesquí, anar a buscar una segona obertura al bosc corresponent a una altre pista d’esquí coneguda com “pista del bosc”, pugem per aquesta segona pista fins trobar-nos amb una senda en mig del bosc que travessa vers a la nostra dreta (taques de plàstic taronges als arbres) i que ens duu amb lleugera pujada, gairebé inapreciable, a una tercera pista, coneguda com “el tub”. Pugem per la gran obertura en mig del bosc en sentit est fins a pujar a l’amplíssim coll de les Collades. 1.971 metres. (0,25 h). Cap al sud se’ns presenta una amplíssima pujada neta de bosc, molt evident, que ens permetrà accedir a la part alta del cordal. Una vegada a l’aresta, que es molt planera i semi poblada de bosc, anirem vers a l’est en busca del vèrtex geodèsic situat en mig del bosc que representa el punt més alt d’aquest sector de la muntanya, o sigui, el Pedró, 2.051 metres. (0,50 h). Val la pena advertir que el punt culminant situat en mig del bosc tancat no te cap perspectiva panoràmica, però que pocs metres més cap a llevant, a plena aresta, hi ha una obertura del bosc que ens permet una excel·lent vista sobre els Rasets (en primer terme) i sobre tota la Catalunya interior a vista d’ocell. Aquest mirador, juntament amb el Cap del Verd (itinerari 8) i les Morreres (itinerari 5) son els millors miradors d’aquesta zona del Pre-pirineu vers al Sud, sense influencia ja d’altes muntanyes que ens tapin la perspectiva.

Retornem sobre les nostres passes fins al tros pla de l’aresta a la qual haurem desembocat després de haver pujat la pala situada per sobre les Collades. Arribats a aquest punt, enlloc de tornar per on em vingut, continuarem cap a l’oest per pujar a la cota 2.036 metres (pessebre), on trobem a pocs metres la pilona del telesquí de la pista d’esquí anomenada “les Soques”. Aquesta pista, potser la més popular de la, — avui en dia –, tancada pista d’esquí alpí, ens porta en baixada directa vers al N.O. al propi punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.