Raquetes de neu – Página 5 – catalonia-trekking

10 noviembre, 201912 noviembre, 2019

PIC COVIL DES DE CAMPELLES (amb raquetes de neu)

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: La zona de Campelles presenta un dels racons més solejats i agradables per caminar amb raquetes de tota la comarca, quan les nevades així ho permeten.

Transitem per boscos majestuosos, tranquils, amb una excel·lent vistes panoràmiques sobre el Taga i la Serra de Gorroblanc i les muntanyes de Núria.

Comptem també amb l’auxili de dos refugis lliures que poden proporcionar-nos un fraccionament voluntari de l’excursió i la possibilitat de passar una nit hivernal a bon resguard, en mig de boscos de coníferes d’aparença nòrdica. Dels dos refugis que hi trobem a l’excursió, un es gran i està bastant ben conservat, el del Pla de Prats. L’altre, més amunt i isolat, es més precari i, malauradament, està completament guixat per dintre, ple de noms escrits a les parets i dibuixos fets amb mala traça, testimoni que, per desgràcia, no tots els brètols es queden a la terra baixa.

Punts de referència: * Zona de picnic del torrent de les Feixes * Refugi el Pla de Prats * Font Roja * Refugi de la Covil * Pic de la Covil * Refugi de la Covil * Coll de Prat de Jou * Torrentera de Prat de Jou * Torrentera de Font Roja * Refugi de Pla de Prats * Zona de picnic del torrent de les Feixes.

Temps: 5 hores i 55 minuts.

Desnivell: Si sortim del poble de Campelles, cal comptar 700 metres de pujada i l’equivalent de baixada, si sortim de la zona de picnic del torrent de les feixes, tan sols ens estalviarem 20 metres de desnivell, amb prou feines.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres d’alçada. Arribem per la pista asfaltada que uneix Campelles amb el veïnat del Baell i que ve a ser la prolongació de la carretera de pujada al poble (rètol al trencall de sortida). Val a dir que aquesta pista acostuma a ser netejada de neu després de les nevades i que, per tant, en transitable. No obstant, si la trobem nevada o amb el ferm glaçat i decidim deixar el vehicle al poble de Campelles, caldrà comptar en que incrementem la marxa amb poc més de 30 minuts per anar i l’equivalent per tornar.

Accés: Al poble de Campelles s’hi arriba per carretera asfaltada que surt des del mateix poble de Ribes de Freser, al trencall que hi ha al costat de la zona d’estacions de tren i de cremallera.

On dormir: Com ja em dit, l’excursió com a tal no justifica fer pernoctació. No obstant comptem amb diversos establiments de turisme rural: Can Tubau www.cantubau.com; cabana de Can Salomó, www.campelles.net; Cal Rum, www.calrum.com; Masoveria Molí de Can Coll, www.molicancoll.com i Can Maduixet www.canmaduixet.com.

Si voluntàriament optem per fer escala dins de l’excursió i fraccionar-la en dues tranquil·les etapes, i podem comptar amb els dos refugis lliures: El del Pla de Prats i el de la Covil, el primer es gran, te capacitat 12 llits, i el segon, més brut i precari, per capacitat per 4 – 6 persones. Tots dos refugis tenen llenya a prop.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Creuem el pont i seguim la pista asfaltada durant uns metres, tot seguint el transcurs d’un revolt que re orienta les nostre passes vers a l’E.-N.E.

0,05 h. Trencall ascendent a la nostra dreta. Cartell indicador. Cal deixar la pista asfaltada i començar a pujar per aquesta pista. Val a dir que aquest punt, amb quasi total seguretat, serà l’inici de la marxa amb raquetes, ja que fins aquí la pista acostuma a ser-hi netejada de neu mitjançant l’auxili de tractors. El fet de deixar el vehicle 5 minuts abans es per una qüestió de manca de capacitat d’estacionament en aquest trencall. La pista va fent diverses ziga zagues que podrem tallar camp a través, pel mig del bosc en sentit ascendent i en direcció sud (terreny primer molt dispers i després més espès). Val a dir que l’estiu hi ha una senderó marcat amb taques gorgues i que a l’hivern costa de seguir-ho de manera estricta si hi ha neu, malgrat tot acostuma a haver-hi traça la feta en aquest sector de bosc.

0,40 h. Pujant pel bosc i trobem una pista secundaria transversal, la creuem i continuem puja vers al sud.

0,45 h. Ens trobem de nou la ample pista forestal que haurem abandonat pot després del trencall de la carretera, per tal d’evitar els grans revolts que dibuixa. Ara es el moment de no fer més drecera i de continuar la pista en sua ascens vers a la nostra dreta.

0,50 h. Després d’un marcat revolt ens trobem una bifurcació. Seguim per la branca de l’esquerra. Rètol indicador.

1,05 h. Refugi del Pla de Prats. 1.570 metres. Després de fer el gran revolt que envolta el refugi i la seva area d’esbarjo, i estant a sobre mateix de la construcció, hi trobem una pista secundaria que es desprèn en sentit ascendent vers a l’esquerra i que te marques de pintura groga. Abandonem la pista principal i pugem per aquest nou camí que discorre pel mig del bosc.

1,25 h. Bifurcació, deixem de banda un brancal que surt en diagonal vers a la nostra esquerra, per continuar el camí ascendent en direcció S.O.

1,50 h. Nova bifurcació. Seguim ara vers a l’esquerra pel camí que puja de manera directa vers al sud. Taques gorgues. Ara be un tram on la pista ja ha donat pas a un camí mes estret i que guanya alçada de manera més decidida i mitjançant ziga zagues. Malgrat que ja no estem en una pista relativament ample, el camí resulta evident malgrat que la neu pugui ser abundant.

2,10 h. Passem per davant de la Font Roja i a pocs metres ens trobem amb una nova pista horitzontal en la qual es fon el camí pel qual ascendíem. Serà el moment d’abandonar les taques grogues i seguir la pista vers a la dreta en direcció oest.

2,35 h. Refugi de la Covil, 1.779 metres. De cop hi volta el bosc s’obre per deixar pas a un ras molt marcat i evident a ple vessant nord que serà la pujada més directa vers al cim. Pujarem per l’indret on considerem més convenient, tot depenent de l’estat de la neu, essent més aconsellable anar-hi per qualsevol dels dos marges d’aquesta gran pala. Si anem pel marge esquerra anirem a parar més a prop del cim. El ras conclou en una poc concentrada línia d’arbres que es el preludi de l’aresta del cim.

3,20 h. Pic de la Covil. 2.001 metres. Hi ha una gran fita amb el nom marcat en un rètol petitó de fusta. Val a dir que aquest punt en concret no es el més alt del cimal, ja que si continuem cap a l’oest i travessem el filat, ens trobem en una part de l’aresta un xic més alta que l’esmentada fita. Bones perspectives local sobre el Cim de Costa Pubilla. Davallarem desfent les nostres passes fins a la Cabana.

3,50 h. Refugi de la Covil. 1.779 metres. Ara, en lloc de tornar per on hem vingut (que sempre cap aquesta possibilitat, es clar), continuarem la pista vers a l’oest per tal de fer una volta circular a la vall. Així dons seguim vers a ponent per un tram pla que dona pas a una zona ja de constant baixada que ens farà perdre alçada de manera gradual.

4,20 h. Se’ns incorpora per l’esquerra un camí amb taques grogues. Nosaltres continuem davallant per l’ample pista, ja en direcció nord.

4,25 h. Coll de Prat de Jou, 1.671 metres. Prèviament se’ns haurà unit per l’esquerra la pista que prové del Coll Roig, situat a ponent nostre. Una vegada al Coll abandonem la pista, travessem la collada i davallem pel mig del bosc vers a l’est. Anirem sempre a la dreta de la torrentera nevada, sense necessitat de creuar-la, buscant la millor baixada en mig del bosc. Pendent pronunciada però fàcilment practicable amb raquetes.

4,40 h. Ens trobem de nou amb la pista, deixem de banda la torrentera de Prat de Jou (a la vora de la qual havíem baixat) i seguim la pista horitzontal vers a la nostra dreta, primer en sentit N.E. i re orientant-nos, gradualment, vers a l’est.

5,00 h. Torrentera de Font Roja. Per damunt la pista, en els ressalts glaçats de la torrentera que resta a la nostra dreta, es practica l’escalada de gel, motiu pel qual es molt possible que ens trobem petjades que arriben només fins aquest punt. Continuem la pista vers al E, amb lleugera tendència al S.E., perdent alçada de manera molt suau.

5,20 h. Refugi de Pla de Prats, 1.570 metres. En aquest punt coincidirem amb les nostres passes de la pujada, les quals desfarem de manera descendent.

5,55 h. Zona de picnic del torrent de les Feixes, a 1.320 metres. Ja hi som de nou al punt de partida on conclourem el periple.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 20198 mayo, 2020

PIC DE COSTABONA PER LA VALL DE CARBONER I REFUGI DE COSTABONA. (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell * Cabanya d’en Miragol * Cabanya del Lladre * Torrent de la Llosa * Torrent Carboner * Mirador de la Creu de la Baidana * Torrent de Mascarell * Refugi de Costabona * Font de Fra Joan * Cim del Costabona * Refugi de Costabona * Torrent de Mascarell * Font de la Taverna * Refugi Forestal Jaume Farré * Collada de la Balmeta * Pla de Carboner * Pla del Rebost *Torrent Carboner * Inici de la pista forestal

Temps: 7 hores

Dificultat: Mitja – Alta.

Punt de partida: Inici de la pista forestal que enllaça Setcases amb Espinavell. Aquesta pista es situa uns 3 quilòmetres per sobre el poble de Setcases anant vers a les pistes d’esquí de Vallter 2000. Cartell indicador. La pista comença a 1.460 metres d’alçada per sota el mas de la Plana i el Roc del Capó que resta al altre costat del riu.

Accés: Per arribar al punt de partida, passarem pels pobles de Camprodon, Llanars i Setcases i tres quilòmetres amunt d’aquest darrer, en direcció a les pistes d’esquí de Vallter 2000, ens trobem la pista que neix a ma dreta de la carretera. Podem aparcar al marge de la carretera.

On dormir: Si volem, opcionalment, fraccionar l’excursió en dos etapes, tenim la possibilitat de dormir al refugi de Costabona, situat a 2.168 metres d’alçada. Es lliure i molt ben equipat: 18 places, estufa, llenya propera, taula, cadires, radio emergència, flassades, mantes. A l’estiu hi ha una font a prop, que a l’hivern resta colgada per la neu.

Una segona alternativa, per on també passa l’itinerari, ja de tornada del cim, es el Refugi Forestal Jaume Farré, no tan confortable com el primer, ja que no te lliteres ni matalassos i cal dormir a terra. També es lliure, es situa a 1.979 metres d’alçada i te dos compartiments, un amb taula, cadires i llar de foc (llenya propera) i un altre que es un espai buit on podrem dormir.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Inici de la pista forestal que connecta la Vall de Setcases amb Espinavell. 1.460 metres. Seguirem la pista ascendent sense cap mena de pèrdua possible, en direcció est, per anar vers al N.N.E. després del primer gran revolt.

0,40 h. Torrent de la Llosa, prèviament haurem passat per sota de la Cabanya d’en Miragol i per sobre de la Cabanya del Lladre, just pel costat d’aquesta se’ns connecta a la pista el camí que prové del Pont de la Farga. Nosaltres continuarem la pista suaument ascendent vers al SE i després E.

1,05 h. Torrent Carboner, la pista passa per damunt de dos torrents canalitzats que son tributaris. Continuem per l’ample pista que continua pujant de manera molt suau, ara vers al S.O. i després vers al S.

1,20 h. Deixem a banda esquerra el camí indicat que ens duria al refugi Forestal de Jaume Farré. De fet baixarem per aquí, però a l’hora de pujar no es del tot aconsellable agafar la drecera si hi ha molta neu, ja que el camí resta colgat per la neu i es molt fàcil perdre’s pel bosc, o sigui que, el millor, quan anem en sentit ascendent, es continuar per la pista, malgrat que aquesta dona molta més volta.

1,45 h. Mirador de la Creu de la Baidana. 1.780 metres. Bonica visió sobre el poble de Setcases i la part baixa de la Vall de Camprodon. Continuem per la pista, que ara ja es molt planera i que es manté, si fa o no fa a la mateixa alçada durant els següents quilòmetres, i que va canviant d’orientació a mida que voreja l’anomenada Serrat de la Baidana o de les Confrontanes, de S passa a S.E, després a E i per últim vers al N.N.E. No hi ha pèrdua possible al ser una pista molt ample.

3,10 h. Torrent de Mascarell. Arriba, per fi, el moment d’abandonar la pista principal. Prenem una pista secundaria vers al N.O, (barrera) per abandonar-la ràpidament i pujar pel vessant de la nostra dreta, per anar a la recerca d’una mena de llom que ens fa guanyar alçada per costat esquerra de l’aresta coneguda com la Devesa i sobre la qual està el refugi. Després d’un curt flanqueig ascendent en diagonal vers a l’esquerra ens trobem amb una mena de canaleta lliure de pins a avets que remunta vers a l’aresta, la seguirem en sentit ascendent per arribar al fil del llom, indret des del qual ja resta ben visible el proper refugi, situat una mica més al nord. Seguim per dalt de la cadena fins a la construcció.

4,15 h. Refugi de Costabona. 2.168 metres. El camí surt pel vessant nord del refugi i s’endinsa en diagonal ascendent vers a la coma que hi ha a la nostra dreta. El terreny ja es obert, quasi mancat de vegetació de coníferes. El cim ja es ben visible i evident.

4,25 h. Font de Fra Joan, que a l’hivern resta colgada de la neu. Hi trobem un rètol indicador. Deixem d’orientar-nos vers al cor de la coma per pujar vers a la nostra esquerra i, després de remuntar un petit coll on trobem un segon rètol indicador de ferro, pugem directe pel vessant vers al nord, remuntant unes pales un xic monòtones que ens duran dalt de la cadena principal. A les proximitats del cim, si no hi ha molta neu, hi trobarem balises de fusta i fins i tot alguna taca groga pintada a les pedres.

5,15 h. Cim del Costabona. 2.465 metres. Extraordinàries vistes panoràmiques vers al Canigó, la part alta de la Vall del Ter, les muntanyes de la garrotxa i de l’Alt Empordà i sobre tots els massissos prelitorals de Girona. Per fer el descens tornarem desfent les nostres passes fetes durant l’ascens.

5,45 h. Refugi de Costabona, seguim davallant desfent el traçat de pujada fins al primer tram de pista que trobarem.

5,00 h. Torrent de Mascarell. 1.880 metres. Enlloc de retornar a la pista principal que resta pocs metres per sota vers al sud, continuarem per aquesta pista secundària que remunta vers al S.O. en suau i constant pendent.

5,15 h. Font de la Taverna, que resta un xic per sota la pista. Es possible que a l’hivern no veiem la font per culpa de la neu, però si que no visibles els abreviadors d’aigua situats a tocar del naixement.

5,25 h. Bifurcació de pistes. Seguim la que continua ascendent vers al S.O. obviant la que davalla a la nostra esquerra.

5,40 h. Collada de la Balmeta i refugi Forestal Jaume Farré. 1.979 metres. Es el moment d’abandonar la pista i davallar ves a l’est, tot buscant els trams de bosc més oberts i passant pels Pla de Carboner i el Pla del Rebost, el camí sempre va un xic en tendència a l’esquerra i si tenim sort hi localitzarem taques esporàdiques de color vermell i de color blans i grog. No obstant, si la neu es abundant i la traça no està ben oberta, el més segur es que els darrers metres abans d’arribar a la pista els fem per un traçat aleatori pel mig del bosc.

6,10 h. Retrobem la pista forestal principal en les proximitats als torrents del Clot de la Carbassa i dels Clot de Font Blanca, que son tributaris del Torrent Carboner. Ens retrobem dons amb terreny ja conegut. Davallem la pista principal es sentit descendent, desfent el traçat inicial de l’excursió.

7,00 h. Inici de la pista forestal, on ens trobem la carretera on haurem estacionat el vehicle.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 201910 noviembre, 2019

SERRA DE LES PASTERES DES D’ABELLA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Ens endinsem en una de les valls més poc conegudes de la zona de Camprodon, on descobrirem un petit poblet ple de pau i tranquil·litat: l’Abella. Val a dir que es tracta d’una excursió o no sempre la neu es ben present, cal aprofitar dons períodes de nevades que ens asseguri l’existència de l’element blanc per gaudir-ne amb les raquetes.

Punts de referència: * Veïnat de Can Gallifa * Devesa del Rei * Cap del Serrat * Plana d’en Gou * Plana de la Jaça * Font dels Plans * Pla d’Estevenet * Plans de * Coll de Pal * Pla de les Pasteres * Serrat dels Evangelis * Font del Plans * Veïnat de Can Gallifa

Temps: 5 hores per fer tot el periple d’anada i de tornada

Desnivell: 788 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 11 quilòmetres 960 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Conjunt de cases de Can Gallifa, accessibles per una estreta carretera pavimentada que continua més enllà del poble de l’Abella.

Accés: Per carretera asfaltada des de Camprodon, passant pels pobles de Llanars, la Roca i Abella.

On dormir: Diferents establiments turístics a la Vall de Camprodon.

Descripció Itinerari: 0,00 h. Veïnat de Can Gallifa. 1.200 metres. Seguim la pista ascendent vers al sud.

0,05 h. Ignorem un camí secundari que neix a la nostra dreta per seguir guanyant alçada de manera suau per la pista principal. Creuem un bosc conegut com la Devesa del Rei. Marques gorgues

0,25 h. Entrem en una zona de prats conegut com el Cap del Serrat, la pista es va reorientant vers a l’oest i després cap a S.O.

0,30 h. Falsa bifurcació. Tots dos ramals de la pista s’ajunten en breu.

0,37 h. Plana d’en Gou. Bifurcació. Deixem una pista perpendicular a la nostra esquerra i seguim recte en direcció S.O. Marques grogues

0,39 h. Nova bifurcació. Cartell indicador. Creuem una pista transversal i seguim en direcció S.O. per la pista principal. Seguim ara un llarg tram de pista sense pèrdua possible.

1,20 h. Plana de la Jaça. A l’alçada d’un marcat revolt fem drecera continuant directament vers al S.O. pujant per pendents nevats a la recerca d’una abreviador ben visible.

1,25 h. Font dels Plans. Tornem a coincidir amb la pista. Seguirem el traçat ascendent vers al S.O. per una mena de senders paral.lels. Marques grogues

1,55 h. Pla d’Estevenet. Filat. Mena de collet. Comencem ara un flanqueig vers al S.O. creuant els Plans de Pòrtoles i encarant la coma situada sota el coll de Pal. Passem sota una grenys de roca i encarem la coma ascendent vers al sud.

2,35 h. Coll de Pal, 1.779 metres. Filat. Restes d’unes mines. Pugem pel suau llom vers al N.E. Pujada un xic monòtona.

3,05 h. Pla de les Pasteres, 1.982 metres. Ample cim amb bones perspectives panoràmiques. Seguim el cordal vers a l’est, davallant en tendència a l’esquerra de la divisòria. Tornem a guanyar la mateixa a l’alçada d’una gran fita fent un tram d’aresta on potser caldrà descalçar-se les raquetes. Seguim per la part alta del cordal.

3,40 h. Serrat dels Evangelis, 1.894 metres. Vèrtex geodèsic. Davallem ara vers al N.O. en busca d’una coma situada per sota de la parta central del darrer cordal que em fet, i que davalla vers al nord directament a la font dels Plans.

4,10 h. Font del Plans. Ja estem en terreny conegut. Davallem per les nostres pròpies passes fins al punt d’inici.

5,00 h. Veïnat de Can Gallifa. 1.200 metres. Punt final de l’excursió

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

10 noviembre, 201910 noviembre, 2019

CIM DE PLA DE PUJALTS DES DE NEVÀ. (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Punts de referència: * Nevà * Can Canal * Plans de Nevà* torrent de l’Arnou * Plans de la Muntanya de Nevà * Coll de la Bona * Cim del Tossal de Meians * Cim de Pla de Pujalts

Temps: 2 hores 35 minuts per l’ascens i poc menys de 2 hores pel descens.

Desnivell: 799 metres de pujada i 17 de baixada per l’ascens i l’equivalent al contrari pel descens.

Llargària: 5 quilòmetres 870 metres

Dificultat: Mitjana

Punt de partida: Poble de Nevà, 1.258 metres

Accés: comunicat per carretera asfaltada des de Planoles. Aquest darrer es situa per sobre Ribes de Freser agafant la carretera que puja vers a la Collada de Toses.

On dormir: A Ribes de Freser i Planoles trobem un bon ventall d’establiments (albergs, hotels i càmpings amb bungalows)

Descripció Itinerari: 0,00 h. Sortim del poble de Nevà i seguint les taques grogues agafem una pista pavimentada ascendent en direcció S.O. (indicadors de l’accés a una hípica).

0.09 h. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra l’accés a l’hípica i seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Taques grogues.

0,20 h. Tanca. Seguim recte per la pista en direcció S.O., al poc passem pel costat de Can Canal que resta a la nostra dreta. Taques gorgues.

0,38 h. Trifurcació. Estem al costat d’una construcció en mig dels anomenats Plans de Nevà. Seguim la pista del mig direcció S-S.O. deixant de banda un camí a la nostra esquerra (que es per on continuen les taques grogues) i una altre pista descendent de la dreta. Així dons, sense l’auxili de les taques de pintura, seguim per la pista bastant planera paralel.la al torrent de l’Arnou, per dibuixar al fons un revolt i reorientar les nostres passes, de nou ascendents, vers al O-N.O.

0,50 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent i direcció sud.

0,55 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent que va a parar a uns camps nevats on trobem un filat. Traspassem el filat i encarem les nostres passes per terreny obert i per vessant de suau a mitjana inclinació, primer cap al sud i gradualment farem una gran diagonal vers al S.E.

1,48 h. Plans de la Muntanya de Nevà. Cartell indicador. Seguim a mitja alçada flanquejant vers a l’est per situar-nos sota el coll. El cim i el cordal ja son ben visibles. Una vegada situats sota el coll pugem directament per les pendents en direcció sud.

1,58 h. Coll de la Bona, 1.889 metres. Filat i cartell indicador. Seguim per l’aresta – llom mig boscosa vers a l’est. Tot el llom es practicable amb raquetes. A mitja alçada hi trobem un búnquer.

2,25 h. Cim del Tossal de Meians, 2.050 metres. Encara no som al cim principal, caldrà seguir l’aresta vers a l’est i traspassar un petit coll.

2,35 h. Cim de Pla de Pujalts, 2.056 metres.

Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers, amb la possibilitat de fer drecera pel mig dels camps nevats.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

3 octubre, 20193 octubre, 2019

PUIG DE LES MORRERES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.

Cal tenir en compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès, i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt lluminós, reconfortant a la vista i al cor.

Llàstima de l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan ben previstos del meravellós element blanc.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia* Portell de la Devesa * cim de les Morreres

Temps: De 2:30 hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix itinerari.

Desnivell: 632 metres de pujada.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est. L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat a darrera hora.

Des del Coll el trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que va a parar al tram somital del cim de les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta una enorme antena en forma de panel quadrat.

Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

3 octubre, 20193 octubre, 2019

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de Port de Compte.

Diversos son els al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista, gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.

Per desgràcia el que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a l’estiu com a l’hivern.

Personalment, quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol, entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos, que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia * Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.

Temps: Comptar de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en 1,15 hores.

Desnivell: 629 metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer l’equivalent de baixada.

Dificultat: Mitja – alta.

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.

Es molt possible que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que passa pels refugis.

Des del Coll el terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de dirigir-nos vers a la mateixa Coma Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem coronar.

Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

3 octubre, 20193 octubre, 2019

COLL DE PORT – BOSCOS DE LA SERRA DEL VERD (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del marc immillorable del bosc d’alta muntanya.

El tram inicial de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent – Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor emplaçament.

Presentem un itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.

Punts de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment : Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat Major * Coll Veís * Cap del Verd.

Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.

Fins al Coll de Prat Major, 2 hores 15 minuts

Fins al Cap del Verd, 2 hores i 55 minuts.

Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit descendent

Fins al Coll de Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.

Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit descendent i 750 metres en sentit ascendent.

Dificultat: Mitja – Baixa

Punt de partida: Coll de Port, 1.670 metres.

Accés: Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.

Descripció itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres, prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de pintura vermelles i blanques) , de seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a ple revolt, a l’anomenada Fossa del Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent, que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).

Seguint sempre vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.

Si volem allargar l’excursió podem continuar des de la Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.

La pista, sempre molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar vers a l’oest per pujar al Cap del Verd, (2.282 metres), passant per Coll Veís, 1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les raquetes.

Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

2 octubre, 20192 octubre, 2019

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DE TUIXENT LAVANSA, PER LA BARRACA DE SANGONELLES I LES COLLADES (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons “honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de “compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos la penjada.

Com a recompensa per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.

Punts de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa * Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles

Temps: 3 hores.

Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.

Dificultat: Mitjana – Alta

Punt de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926 metres.

Accés: Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.

Descripció itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).

A partir d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa. Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra. Estem a prop de la Font del Diumenge, 1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de l’aresta. (1,40 h).

L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

2 octubre, 20192 octubre, 2019

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DE TUIXENT – LAVANSA PELS CLOTS DE REBOST (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Itinerari que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta, la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.

El motiu es que el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.

Per aquests motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.

L’ascensió, per tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga ruta circular.

Punts de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot del Rebost * Refugi dels Pastors * Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles

Temps: 1 hora i 45 minuts.

Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926 metres.

Descripció Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions de la pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc, en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.

La franja oberta en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del bosc, no deixen marge per l’errada.

Arribem a una mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual trobem el Refugi dels Pastors, (0,45 h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.

Creuat el diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25 h).

Per pujar al cim més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).

Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

9 agosto, 20199 agosto, 2019

EL COR DEL PALLARS – LA VOLTA CIRCULAR AMB RAQUETES DE NEU A LA TORRETA DE L’ORRI (ALT PIRINEU) – DIC.2014

Crisss, crasss, crisss, crassss. Les raquetes emeten un cruixir característic sobre la superfície de neu ventada i gelada. Crissss, crassss, crisss, crassss … com una lletania, una litúrgia pregona, gairebé un mantra budista. Un pas, un altre més … sense presses, sense pauses. El dia és esplèndid. Un sol radiant, una lluminositat absoluta. La muntanya està saturada de neu recent. El vent, cada vegada més violent, se l’en porta d’una banda i la amuntega en un altre. Migdia de desembre sobre la cadena de la Serra de la Freixa. Aquí estem.

Una petita cabana de pastors a la part alta de la serra ens serveix de resguard per a realitzar una pausa sota la benèvola presència del sol. Quan el vent no bufa, gairebé que sembla que faci calor. És una sensació fictícia, ja que fins on arriba la vista tota la muntanya està submergit sota temperatures inferiors als zero graus. Com sempre, el sol d’hivern és amable, suau, suavíssim. Gairebé absent, si no fos perquè tot ho banya amb la seva magna lluminositat.

La pujada al Prat Muntaner es realitza per un paratge boscós de somni. La pujada fa fent-se dreta i un pel faixuga, però tot el grup (integrants d’aquesta edició de la ruta de “El Cor”) està massa distret fent fotos i gaudint del paisatge de postal. Ningú sembla apreciar la mesura justa d’aquesta costeruda pujada. Jo, com no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que la pujo, la tinc ja una mica travessada, però em deixo embriagar per l’entusiasme dels meus companys. A la part alta tornem a estar a mercè del vent. A l’abandonar la protecció del bosc el fred, ja intens a primera hora de la tarda, sembla voler clavar-nos agulles invisible a la cara. Cadascun de nosaltres es protegeix com bonament pot del gèlid vent i per uns moments tots caminem abstrets en un particular món blanc i polar. Crissss, crassss, crissss, crasssss, entre pauses i udols del vent, el so de les raquetes pressionant la neu tornen a ser els sons predominants.

De nou resguardats per nombrosos arbres blancs que semblen de cotó, la conversa fluida i amable torna a dominar entre els components d’aquesta edició de “El Cor” hivernal. S’han atomitzat en petits grups dispars que caminen a pocs metres de distància uns dels altres. A prop de la roca del “Músic” contemplem entre núvols trencats les gegantines antenes que coronen el cim de la Torreta. El vent huracanat aixeca núvols de neu de les zones més altes i la previsió per demà és pitjor. Ens qüestionem si serà possible coronar la muntanya i s’imposarà un canvi de plans. Bé … demà és demà i avui ja toca arribar al Refugi i descansar. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada.

Arribem al Refugi de les Comes de Rubió quan les extensions de neu que l’envolten es deixen tenyir lleument per l’horitzó vermellós de la posta. El riu, sorollós i juganer a l’estiu, tot just és ara un cicatriu, una immensa anaconda negra, enmig d’un erm blanc i uniforme. L’aigua, freda, gairebé congelada, discorre tímida sota el mantell blanc. La neu tot ho oculta i amorteix.

La nit és negra com el carbó, freda com el principi dels temps. El vent udola, gemega, embogeix …. Però dins del Refugi tot és una festa. Un bon foc, bon ambient, rialles, calor, amistat, converses animades i variades i el festí del bon menjar regat de vi i cervesa en abundància. Cal menjar tot el que es pugui. El mateix organisme ho demana a crits. El fred i la neu profunda consumeix les energies a marxes forçades, i demà serà un altre dia de caminar amb raquetes. Un bon sopar, un bon descans són tan necessaris com imprescindibles. L’habitació comunitària del Refugi és freda en comparació al saturat ambient del menjador. Cada un de nosaltres es refugia en la crisàlide del sac, bon arraulit, per no perdre la calor. A fora, a l’altra banda de les gruixudes parets del Refugi, se sent el vent llunyà i misteriós. Ens deixarà fer el cim demà?

Doncs no, serà que no. Mirem cap al cim i veiem com a la nit el vent ha escombrat tota la neu de les arestes, alhora que les ratxes continuen bufant amb una força incessant i endimoniada a les altures. No val la pena. Demà serà un altre dia, i si optem per pujar per la “Coma” segur que trobarem la neu que s’ha despullat de les cadenes. Avui ens evitem una penitencia, demà estarem a resguard del vent i, si les previsions es compleixen, el mateix anirà perdent força per apaivagar-poc a poc i desaparèixer de la mateixa manera que va venir: sense avisar i sense ser benvingut.

Per sort la zona intermèdia de la muntanya sembla mantenir-se al marge dels vents que turmenten les altures. Aquí la majoria d’arbres encara aguanten la neu caiguda tres dies abans i el paisatge, tot ell, sembla un gran i interminable postal nadalenca. Poc costa creure en un bosc del gran nord i després de cada revolt del camí no seria estrany poder sorprendre un Pare Noel desorientat, donant voltes amb el seu trineu tirat per rens. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Ara ja no xafem superfícies gelades, sinó que obrim un solc en un mar de sucre. Però el soroll és gairebé el mateix.

Sant Joan de l’Erm Vell. Quatre ruïnes congelades, resta del que antany va ser un lloc local de pelegrinatge i devoció. Ara Sant Joan de l’Erm Nou ha eclipsat el protagonisme d’aquest paratge històric. Sant Joan Nou (lloc pel qual no passem) és un dels principals centres d’esquí de fons dels Pirineus, ben comunicat, amb un gran i còmode Refugi – hostal. Sant Joan Vell va ser centre religiós i hospital militar durant la guerra civil. Després del conflicte armat va caure en una galopant decadència. Ara només són ruïnes d’un color marró viu, gairebé vermellós, que creen un viu i atractiu contrast de color sota el blanc nuclear de la neu. Tancant l’horitzó, ondulades i imponents muntanyes de més de 2.000 metres d’altura serveixen de teló de fons. Blanques, immaculades, virginals …. Com tot el que ens envolta. El blanc letargia de la dama de l’hivern. Un somni de vidre, fred, gèlid i fràgil. La dama blanca sense calor humana. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada. Avui dormim a Montenartró. Un poble situat al vessant nord de la muntanya, on les ombres i el gel cristal·lí i blau han colonitzat les escassíssimes carrers. Només dues cases es mantenen vives tot l’any, i una d’elles és just la que ens farà de Refugi: l’Abadia de Montenartró.

De nou una bombolla aliena als rigorosos freds hivernals de la intempèrie. Darrera de les finestres la nit torna a ser negra com el betum. A l’altra banda tot és confort, bon ambient, bon menjar, conversa, riures i descans. Sempre m’han resultat altament gratificants aquests contrastos. La vida és més bella com més simple i fugaç és el moment present.

Últim dia de travessa. Els Déus estan del nostre costat. Tal com es preveia el vent ha perdut intensitat i ens permet coronar la muntanya pel vessant nord. Avui pugem per un paisatge un tant atípic per al muntanyenc, ja que vam coincidir amb les pistes d’esquí alpí de Portainé. Pujada ràpida i relativament còmoda entre remuntadors, paratges fora pista i algun esquiador veloç que amenaça amb atropellar. Crissss, crasssss, crissss, crassss … cadascú amb les seves cabòries.

A la part alta de la Torreta de l’Orri, un dels cims amb més vistes panoràmiques del Pirineu, hi ha dos grans torres de telecomunicacions. Hi ha qui les troba horribles. Per contra, hi ha qui ja consideren que formen un ens inseparable amb la pròpia muntanya. Sigui com sigui, jo les he vist completament entapissades de gel i neu a l’hivern, i cal admetre que ofereixen llavors un espectacle impressionant. Enormes punxes horitzontals, com si de gegantins agulles de gel es tractés, pengen de la verticalitat dels ferros desafiant la força de la gravetat. Entre mig de la boira gairebé semblen monstres fossilitzats pel fred, víctimes d’una hecatombe en algun planeta llunyà i desconegut.

El descens es realitza cap a ponent, direcció al llunyà oest. L’absència de neu ens obliga a descalçar les raquetes. Just ara que transitem per la part més alta de la muntanya, és si més no les necessitem. Vaja incongruència. No hi ha mal que per bé no vingui. Gràcies a la neteja de neu exercida pel vent dels dies anteriors, tot el llom ha quedat al descobert i amb ell, la resta de les trinxeres de la guerra civil, part de les quals van ser llaurades en aquestes zones, les més altes i rigoroses de la muntanya. Costa imaginar-se la vida dels pobres combatents que habitaven aquests improvisats solcs a la terra. Pluja, vent, sol, fred, tempestes, fams i sobre … por, bales, projectils, ferits, morts. Enmig de la baixada, allà on torna el límit del bosc, trobem un petit búnquer circular de reduïdes dimensions. Hauria de ser un petit lloc de comandament utilitzat en la contesa sense sentit de la guerra civil que matava germans i veïns. Si les guerres, per si, són cruels i inhumanes; les civils encara augmenten una mica més l’estadi de la misèria humana en enfrontar entre si els propis integrants d’un mateix poble. Aliens a la memòria històrica, un exèrcit callat, mut i immòbil d’innombrables pins i avets pobla la muntanya. La neu torna a ser present primer i profunda després. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Baixem per terreny indeterminat i de pendent constant. Esquivant aquí i allà els troncs caiguts, les branques baixes i les arrels emergents. Aviat trobem la pista que ja no deixarem fins a perdre alçada i arribar a les proximitats de Vilamur, on també trobem vestigis de la contesa de l’any 1938: els anomenats búnquers de Vilamur, en molt bon estat de conservació. Fortificacions molt més ben dissenyades i construïdes que les anteriors, les quals formaven part del front feixista.

De Vilamur al poble de Llagunes (lloc en el qual vam iniciar i concloure la travessa) el camí discorre per una pista on la neu ha desaparegut a conseqüència de la seva menor alçada i la seva major exposició al sol. No obstant això, amb la tarda ja freda i avançada i les ombres poblant les valls, la sensació d’hivern és omnipresent. Els fulls resseques entapissen el sòl, testimoni del que va ser una tardor ja extint i passat. En la proximitat, acompanyant els últims passos d’aquesta inoblidable travessia, les teulades tristes de Llagunes. D’alguna que una altra xemeneia brolla fum amb olor a foc i calor humana. Per sobre el bosc ombrívol encara manté gairebé la mateixa neu que hi havia a la jornada en què partim. La travessia s’acaba, però estic segur que, tot i el silenci que sembla dominar als membres del grup en aquest moment de quasi-meditació, més d’un sospira en secret i pensa … “hi ha … tant de bo demà pogués tornar a iniciar aquesta ruta amb raquetes ”

FITXA TÈCNICA

“El Cor del que Pallars” és una travessa circular de Refugis del Parc Natural de l’Alt Pirineu que es va dissenyar l’any 2014 i que el 2015 ha estat ja en ple funcionament. Presenta dues versions diferenciades, la d’estiu (més llarga i que transita per les zones altes i també per altres zones més baixes) i la d’hivern, que és més curta i va major altura i que està pensada per realitzar-la amb raquetes. Neu assegurada des de mitjans de desembre fins ben entrat el abril.

DADES TÈCNIQUES DE LA VERSIÓ “RAQUETES DE NEU” DEL COR EL PALLARS:

TROBAREU TOTA LA INFO ACTUALITZDA DE LA RUTA AMB RAQUETES AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/lo-cor-raquetes-2-3-dies/

Autor: PAKO CRESTAS