PUIG DE LES MORRERES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.

Cal tenir en compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès, i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt lluminós, reconfortant a la vista i al cor.

Llàstima de l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan ben previstos del meravellós element blanc.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar  * refugi de la Bòfia* Portell de la Devesa * cim de les Morreres

Temps: De 2:30 hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix itinerari.               

Desnivell:   632 metres de pujada.    

Dificultat: Mitja            

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).            

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est. L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat a darrera hora.

Des del Coll el trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que va a parar al tram somital del cim de les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta una enorme antena en forma de panel quadrat.

Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor