PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de Port de Compte.

Diversos son els al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista, gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.

Per desgràcia el que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a l’estiu com a l’hivern.

Personalment, quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol, entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos, que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia * Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.

Temps: Comptar de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en 1,15 hores.                

Desnivell: 629 metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer l’equivalent de baixada.     

Dificultat: Mitja – alta.           

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).            

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.

Es molt possible que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que passa pels refugis.

Des del Coll el terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de dirigir-nos vers a la mateixa Coma Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem coronar.

Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor