SANT PERE DE VILAMAJOR – RUTA DE VALLSERENA

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 20 minuts

Desnivell: 171 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Baixa – Mitja.

Llargària: 8 Quilòmetres 740 metres

Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà *  Can Huesca * Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes * Can Saltimbanqui * Can Vidal * El Collet * Erms d’en Vidal * Els Tres Termes * Mas el Vilar * Riera de Vallserena * urbanització de Vallserena * Cal Gol Vell * Cal Gol Nou * Can Tona * Torrent de l’Abellar * urbanització la Derrocada * Sant Pere de Vilamajor

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.

0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.

0,10 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,23 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.

0,28 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.

FOTO PAKO CRESTAS

0,30 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.

0,32 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

0,34 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.

0,36 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.

0,38 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.

0,40 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.

0,43 h. Nova bifurcació. Seguim el camí que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que segons el rètol indicador es el “camí de Sant Elies”. Deixem dons el traçat del PR i comencem a guanyar alçada vers al E.N.E.

0,45 h. Cruïlla. Estem davant del mas de Can Saltimbanqui. Seguim la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

0,46 h. Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar per l’ample pista.

0,50 h. Can Vidal. Gran mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació de pistes. Seguim tot recte en direcció nord. Suau pujada.

0,53 h. El Collet. Important cruïlla amb 4 pistes. Es el moment d’abandonar el “camí de Sant Elies” per seguir la pista de la nostra dreta que s’orienta vers al S.E. i que passa per sobre d’un bassa que resta enfonsada a la nostra dreta en mig de l’espessa vegetació.

0,56 h. Erms d’en Vidal. Un camí transversal acompanyat de dues sendes a dreta i esquerra, neixen al marge esquerra de la pista principal. Seguim tot recte ignorant aquesta curiós trencall triple.

1,00 h. Senda que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal.

1,01 h. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que també obviem per continuar tot recte en direcció est. Tram horitzontal.

1,05 h. Els Tres Termes. Bifurcació en forma de “T”. Seguim tot recte vers a l’est, tendència N.E. encara per terreny planer en mig del bosc, seguint l’ample pista.

1,07 h. Per la nostra dreta, donant-nos l’esquena, s’incorpora un corriol amb taques gorgues. Seguim tot recte per la pista.

1,10 h. A ma esquerra de la pista neix un nou corriol amb unes marques de pintura de color magenta. Ignorem també aquesta drecera i seguim per la pista que gradualment s’orienta vers al S.S.E. i comença a perdre alçada.

1,13 h. Pista secundaria que neix en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.

1,16 h. Nova pista secundaria, aquesta que neix en diagonal descendent a la nostra esquerra i que també obviem per continuar baixant per la pista principal en direcció S.S.E. No hi ha pèrdua possible.

1,23 h. Mas el Vilar. Anem a parar a una pista transversal. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud baixant al costat del llit normalment sec de la Riera de Vallserena. Al poc comença l’asfalt i ja entrem a l’urbanització de Vallserena.

1,43 h. Passem per davant de la pista d’accés a Cal Gol Vell, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.

1,45 h. Passem per davant de la pista d’accés a Cal Gol Nou, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.

1,46 h. Bifurcació de vials. Aquesta es l’entrada principal de l’urbanització. Ignorem el carrer ascendent de la nostra esquerra i seguim per vial d’accés principal direcció sud, just al costat de la riera que acostuma a estar eixuta.

FOTO PAKO CRESTAS

1,49 h. Passem per davant de la pista d’accés al mas de Can Tona, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.

1,55 h. Bifurcació. Neix un ample vial pavimentat a la nostra dreta que seguirem en sentit ascendent vers a l’oest. Hi ha un lateral del vial reservat pels vianants i ciclistes.

2,03 h. Torrent de l’Abellar (que acostuma a estar sec) a l’alçada d’aquest sot o vall secundària deixem el vial asfaltat i prenem una pista de terra horitzontal a la nostra dreta que orienta les nostres passes vers al nord.

2,06 h. Coincidim amb un nou vial asfaltat. Estem a l’urbanització la Derrocada on coincidim amb l’itinerari de la “ruta circular”. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent per pujar pel “carrer Sant Bernat”, el qual seguirem sempre per sortir de l’urbanització en direcció oest – N.O. – oest, tot passant per davant d’un gran mas que es un restaurant.

2,15 h. Havent sortit de l’urbanització resseguint el carrer de “Sant Bernat” anem a parar a la carretera d’accés a Sant Pere, ja dins del nucli urbà, que rep el nom de Passeig Lluis Companys. Seguim aquest vial urbà vers a la dreta i resseguint-lo ens durà de nou al proper punt de partida.

2,20 h. Ja hi som a la Plaça del Dret a Decidir, just davant de l’església de Sant Pere de Vilamajor, donant per finalitzada la ruta de la Vallserena.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE LA SORTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-de-vilamajor-ruta-vallserena-48130171

SANT PERE DE VILAMAJOR – RUTA DE LA PLANA

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 1 hora i 15 minuts

Desnivell: 84 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Baixa

Llargària: 4 quilòmetres 260 metres

Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà *  Can Huesca *  Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes * Can Ribes * Can Llinars * Barri del Pla * riera  de les Canyes * Església de Sant Pere de Vilamajor

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.

0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.

0,10 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,23 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.

0,28 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.

0,30 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.

0,32 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

0,34 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

0,36 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.

0,38 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.

0,40 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.

0,43 h. Nova bifurcació. Deixem el brancal que surt a la nostra esquerra en diagonal i seguim tot recte en direcció sud. Aviat passem pel costat del mas de Can Ribes que resta a la nostra dreta.

0,47 h. Can Llinars. Pista transversal que creuarem per seguir tot recte vers al sud.

0,53 h. Novament creuem una pista de manera transversal. Continuem vers al sud, per terreny molt planer, sense modificar el sentit de la marxa. Poc després comença l’asfalt, ja hi som a les estivacions del casc urbà del poble. Barri del Pla. Transitem per l’anomena’t “carrer del camí de Sant Elies”.

0,59 h. Carrer transversal que seguim vers a la dreta en direcció oest. Es el carrer Llobera. Creuem per un pont la riera  de les Canyes i seguim vers a ponent passant per davant de les escoles que queden a ala nostra dreta. Al final del vial asfaltat neix una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Indicador del P.R.

FOTO PAKO CRESTAS

1,08 h. Deixem ambdues bifurcacions a dreta i esquerra per continuar tot recte vers al sud. Indicadors del PR.

1,13 h. Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Pugem per l’anomena’t carrer Ripoll, estem a tocar de l’església.

1,15 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Ja hi som de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-de-vilamajor-ruta-de-la-plana-48129251

SANT PERE DE VILAMAJOR – RUTA DE LES BRUGUERES

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 25 minuts

Desnivell: 166 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Fàcil – mitja

Llargària: 8 quilòmetres i 590 metres.

Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà * Can Huesca * Camp Gran * Riera de Brugueres * Can Parera de Brugueres * Can Bruguera * Can Gall * Can Jeroni * Cal Seca * urbanització Can Volard * urbanització de Les Faldes del Montseny * Ca l’Aleix * Can Parera de Brugueres * Riera de Brugueres * Els Quatre camins * Església de Sant Pere de Vilamajor

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.

0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.

0,10 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

FOTO PAKO CRESTAS

0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,23 h. Trifurcació en forma triangular davant d’una torre elèctrica. Just al marge esquerra surt un altre camí en diagonal que es el que haurem de seguir, en direcció S.O.. Abandonem dons la pista i seguim per aquest senderó que discorre pel mig de camps conreats, zona anomenada Camp Gran. Perdem alçada d’una manera molt suau. Creuem el llit sec d’una torrentera secundària moment en que el corriol torna a enfilar-se.

0,34 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.  

0,40 h. A l’alçada d’un revolt obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra (que serà però, el punt de retorn a la part final de l’excursió). Seguim davallant per la pista principal. Al poc creuem el llit normalment sec de la Riera de Brugueres i la pista torna a guanyar alçada de manera suau. Passem pel costat de Can Parera de Brugueres.

0,44 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció nord. Al poc passem entre mig dels masos de Can Bruguera i Can Gall, que resten a dreta i esquerra respectivament i la pista d’entrada al mas de Can Jeroni, que queda a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

0,50 h. Trifurcació. Deixem la pista principal que segueix tot recte i prenem un camí vers a l’esquerra que mica en mica es transforma en senderó. Passem pel costat de camps de conreus i bosc.

1,06 h. Bifurcació. En aquesta cruïlla es localitzava el mas enrunat de Cal Seca, les runes però no son visibles des del camí. Seguim vers a la nostra esquerra. Ja son ben visible les cases de la propera urbanització.

1,08 h. La pista es junta amb l’asfalt en un indret on hi ha gran pedres rodones a forma de barrera per evitar el pas de cotxes cap a la pista de procedència. Anem a parar a l’urbanització Can Volard, en concret al carrer Balears. Ve ara un llarg tram de camí pel mig de zones urbanitzades. Seguim recte el carrer Balears, baixem vers a la nostra esquerra pel carrer del Cas fins a una zona verda triangular, seguim en diagonal vers a la nostra dreta pel carrer Pollancres i a la següent cruïlla tornem a davallar vers a l’esquerra en direcció sud pel carrer Pirineus. Aquest vial passa pel costat d’uns camps de futbol i comunica l’urbanització que hem creuat amb l’urbanització de Les Faldes del Montseny. Essent ja a aquesta segona urbanització seguim pel carrer de la Sardana, seguim cap al sud pel carrer de l’associació, girem vers a la nostra esquerra de manera perpendicular pel carrer Antoni Gaudí que seguirem gairebé fins al final, per a trobar a la nostra esquerra i darrer carrer que davalla en diagonal i que du el nom de carrer Orenetes.

1,32 h. Just a la part baixa del carrer de les Orenetes veiem una pista de terra que surt a la nostra dreta i que haurem de seguir, la pista ràpidament es re orienta vers al sud, es molt horitzontal i discorre al costat de conreus que resten a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

1,38 h. Neix a la nostra dreta una pista en desús que obviem per seguir recte vers al sud.

1,39 h. A l’alçada d’un revolt neixen dues pistes consecutives a la nostra dreta, la primera amb carena i la segona sense pas barrat. Ignorem totes dues, dibuixem el revolt i seguim tot recte, ara en direcció est. Al poc passem a tocar del mas de Ca l’Aleix.

1,46 h. Bifurcació. Prenem la pista de la nostra esquerra i que re orienta les nostre passes de manera brusca vers al nord.

1,54 h. Bifurcació. Estem davant de Can Parera de Brugueres, coincidim amb el traçat de l’anada. Seguim la pista vers a la dreta per terreny ja conegut. Al poc traspassem el llit normalment sec de la Riera de Brugueres.

1,58 h. A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra dreta. Es el moment d’abandonar el traçat que em fet durant el trajecte d’anada i agafar aquesta drecera per escurçar el trajecte fins al punt de partida.

1,59 h. Bifurcació de camins. Seguim per la nostra dreta. Taques de color magenta.

2,00 h. Deixem el camí i seguim tot recte per un senderó estret que discorre a la vora de la riera. Taques de color magenta. Aquest tram te la vegetació una mica tancada i caldria una bona esbrossada per fer la caminada còmoda. Al poc veurem un pont metàl·lic oxidat perdut en mig de la vegetació. La senda, que es una mena de pista abandonada en estat avançat d’abandonament, segueix vers a la nostra dreta, iniciant una pujada i allunyant-se definitivament del llit de la riera. Tram brut.

FOTO PAKO CRESTAS

2,05 h. Unió de camins en desús. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, mica en mica el camí va presentat millor estat.

2,09 h. Arribem a una pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta.

2,12 h. Anem a parar a una nova pista transversal, coincidint de nou amb el camí de la Serra del Secà, ja fet a la part inicial de l’excursió. Coincidim dons amb terreny ja conegut. Seguim la pista vers a la dreta en sentit sud i passant per la cruïlla dels quatre camins desfem les nostres passes de l’inici del periple.

2,25 h.Església deSant Pere de Vilamajor.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-de-vilamajor-ruta-les-brugueres-48125911

SANT PERE DE VILAMAJOR -RUTA DEL ROURE GROS

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 45 minuts

Desnivell: 75 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: fàcil

Llargària: 2 quilòmetres 590 metres.

Punts d’aigua: Tenim la font del Roure de Can Bacs.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * cementiri de Sant Pere de Vilamajor * Can Biel * Can Romaní * Can Bacs * Sot Sord *  Roure de Can Bacs – Font del Roure * Can Mets * Els Quatre Camins * Església de Sant Pere de Vilamajor.

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor.  Essent a la zona d’aparcament situada davant de l’església, pugem pel carrer asfaltat que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, pujant pel carrer de “l’avinguda dels quatre camins”.

FOTO PAKO CRESTAS

0,04 h. Estem al davant del cementiri de Sant Pere de Vilamajor. Cruïlla de camins i vials. Fem el revolt i seguim vers a la nostra dreta tot seguint el tram asfaltat. Al poc comença el tram de pista. Deixem a la nostra esquerra en mas de Can Biel.

0,09 h. Anem a parar a una pista transversal, seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció sud seguint la indicació del “camí de l’Esclopé”

0,11 h. Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte per la pista. Passem per davant del mas de Can Romaní que resta a la nostra dreta.

0,13 h. Passat el mas hi trobem un altre camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista direcció sud. Tram horitzontal.

0,15 h. Bifurcació. Davant divisem el mas de Can Bacs. Seguim vers a la nostra dreta iniciem un tram de suau baixada, seguint el camí vers a “Can Safont” segons ens indica la retolació que trobem a la cruïlla.

0,20 h. Sot Sord. Cruïlla que dibuixa un triangle. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

0,21 h. Després d’una suau i brevíssima pujada ens trobem amb l’espectacular Roure de Can Bacs, amb la propera Font del Roure. Bifurcació. Seguim la marcada pista vers a la nostra dreta en direcció N.-N.O. Tram horitzontal.

0,24 h. Can Mets. Conjunt de masos. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta per la pista ample i horitzontal. En el següent tram trobem varies entrades als camps conreats que no donem peu a la confusió, ja que el traçat de la pista principal es força evident.

0,28 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta i una tercer brancal a la nostra esquerra. Ignorem tots els camins secundaris per seguir tot recte per la pista en direcció N.E.

0,30 h. Brancal a la nostra dreta (tancat amb cadena) que ignorem per seguir per la pista principal.

0,39 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Girem justament pel trencall de la nostra dreta (l’únic que no te cartell amb el nom) i davallem en diagonal per una pista de terra que baixa de manera pronunciada. De seguida passem pel costat de les primeres cases del poble.

FOTO PAKO CRESTAS

0,43 h. Bifurcació. Surt vers a la nostra dreta un camí ascendent que ignorem. Continuem tot recte davallant. Just en aquest punt comença l’asfalt. L’església ja es ben visible. Baixant pel carreró arribarem directament a la seva part posterior.

0,45 h.Església de Sant Pere de Vilamajor.  Podem donar per finalitzada la que, ara per ara, es la més curta de les excursions circulars al voltant del poble.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-vilamajor-ruta-del-roure-gros-48124918

SANT PERE DE VILAMAJOR – RUTA CIRCULAR DE SANT PERE DE VILAMAJOR.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores i 10 minuts

Desnivell: 170 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Dificultat: Baixa – Mitja

Llargària: 8 quilòmetres i 200 metres

Punts d’aigua: Tenim la font del Roure de Can Bacs.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * cementiri de Sant Pere de Vilamajor * Can Biel * Can Romaní * Can Bacs * Sot Sord *  Roure de Can Bacs – Font del Roure * Can Mets * Els Quatre Camins * Serra del Secà * Can Huesca * Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes *  Can Saltimbanqui * Can Vidal * El Collet * Erms d’en Vidal * Els Tres Termes * Torrent de l’Abellar * urbanització Can Derrocada * Sant Pere de Vilamajor

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor.  Essent a la zona d’aparcament situada davant de l’església, pugem pel carrer asfaltat que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, pujant pel carrer de “l’avinguda dels quatre camins”.

0,04 h. Estem al davant del cementiri de Sant Pere de Vilamajor. Cruïlla de camins i vials. Fem el revolt i seguim vers a la nostra dreta tot seguint el tram asfaltat. Al poc comença el tram de pista. Deixem a la nostra esquerra en mas de Can Biel.

FOTO PAKO CRESTAS

0,09 h. Anem a parar a una pista transversal, seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció sud seguint la indicació del “camí de l’Esclopé”

0,11 h. Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte per la pista. Passem per davant del mas de Can Romaní que resta a la nostra dreta.

0,13 h. Passat el mas hi trobem un altre camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista direcció sud. Tram horitzontal.

0,15 h. Bifurcació. Davant divisem el mas de Can Bacs. Seguim vers a la nostra dreta iniciem un tram de suau baixada, seguint el camí vers a “Can Safont” segons ens indica la retolació que trobem a la cruïlla.

0,20 h. Sot Sord. Cruïlla que dibuixa un triangle. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció oest.

0,21 h. Després d’una suau i brevíssima pujada ens trobem amb l’espectacular Roure de Can Bacs, amb la propera Font del Roure. Bifurcació. Seguim la marcada pista vers a la nostra dreta en direcció N.-N.O. Tram horitzontal.

FOTO PAKO CRESTAS

0,24 h. Can Mets. Conjunt de masos. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta per la pista ample i horitzontal. En el següent tram trobem varies entrades als camps conreats que no donem peu a la confusió, ja que el traçat de la pista principal es força evident.

0,28 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta i una tercer brancal a la nostra esquerra. Ignorem tots els camins secundaris per seguir tot recte per la pista en direcció N.E.

0,30 h. Brancal a la nostra dreta (tancat amb cadena) que ignorem per seguir per la pista principal.

0,39 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,43 h.  Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

0,45 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,48 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,52 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.

FOTO PAKO CRESTAS

0,57 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.

0,59 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.

1,01 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

1,03 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.

1,05 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.

1,07 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.

1,09 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.

1,12 h. Nova bifurcació. Seguim el camí que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que segons el rètol indicador es el “camí de Sant Elies”. Deixem dons el traçat del PR i comencem a guanyar alçada vers al E.N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

1,14 h. Cruïlla. Estem davant del mas de Can Saltimbanqui. Seguim la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció nord.

1,15 h. Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar per l’ample pista.

1,19 h. Can Vidal. Gran mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació de pistes. Seguim tot recte en direcció nord. Suau pujada.

1,22 h. El Collet. Important cruïlla amb 4 pistes. Es el moment d’abandonar el “camí de Sant Elies” per seguir la pista de la nostra dreta que s’orienta vers al S.E. i que passa per sobre d’un bassa que resta enfonsada a la nostra dreta en mig de l’espessa vegetació.

1,24 h. Erms d’en Vidal. Un camí transversal acompanyat de dues sendes a dreta i esquerra, neixen al marge esquerra de la pista principal. Seguim tot recte ignorant aquesta curiós trencall triple.

1,29 h. Senda que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal.

1,30 h. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que també obviem per continuar tot recte en direcció est. Tram horitzontal.

1,34 h. Els Tres Termes. Bifurcació en forma de “T”. Agafem ara el brancal de la nostra dreta orientant les nostres passes vers al sud i iniciant una constant baixada.

1,37 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

1,38 h. Trifurcació. Passem pel costat d’un dipòsit que el localitzarem a la nostra esquerra. Nosaltres seguirem però pel brancal situat més a la dreta.

1,43 h. Bifurcació. Davant divisem ja les faroles de l’urbanització. Seguim però pel brancal descendent de la nostra dreta evitant així l’asfalt pel màxim temps possible. Baixada ferma per pista de terra erosionada.

1,46 h. Estem a tocar del llit sec de Torrent de l’Abellar. Camí secundari perpendicular que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció sud pel marge esquerra del nervi del sot.

1,52 h. Anem a parar ja l’asfalt dels vials de l’urbanització Can Derrocada. Seguim recte pel costat de la riera seca pel “carrer d’Olzinelles”.

1,56 h. Anem a parar a nou vial transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent per pujar pel “carrer Sant Bernat”, el qual seguirem sempre per sortir de l’urbanització en direcció oest – N.O. – oest, tot passant per davant d’un gran mas que es un restaurant.

2,05 h. Havent sortit de l’urbanització resseguint el carrer de “Sant Bernat” anem a parar a la carretera d’accés a Sant Pere, ja dins del nucli urbà, que rep el nom de Passeig Lluis Companys. Seguim aquest vial urbà vers a la dreta i resseguint-lo ens durà de nou al proper punt de partida.

2,10 h. Ja hi som a la Plaça del Dret a Decidir, just davant de l’església de Sant Pere de Vilamajor, donant per finalitzada la ruta circular del terme.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-circular-sant-pere-vilamajor-48122308

BREU HISTORIA DELS ESPORTS DE NEU AL MONTSENY.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-3-blog-catalonia-trekking.jpg
VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-1-blog-catalonia-trekking.jpg
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es banner-2-blog-catalonia-trekking.jpg
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Al Montseny es va celebrar el primer campionat de Catalunya relacionat amb el esports d’hivern, en concret era el I concurs català de luges, i es celebrà al 21 de març del 1909 a la cadena de Matagalls. L’organització va anar a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, i va aplegar al voltant d’una gran tenda plantada, més d’un centenar de persones entre les que havien representants de la premsa esportiva, fotògrafs i fins i tots uns productors de pel·lícula per encàrrec de la barcelonina Sala Mercè.

El primer concurs, amb 21 participants a la prova reina, que consistís en una cursa de luges sobre una pista d’un quilòmetre de longitud, va ser un gran èxit, que tingué força ressò com esdeveniment a nivell esportiu i nacional. La prova en concret es va localitzar al Pla del Cent Sous, sota en Turó d’en Besa, camí a Sant Segimon.

A l’any següent però, les coses no van anar be. Per començar les expectatives, després de l’èxit de la primera edició, van ser força bones: Les II proves del campionat de luges també havien d’incloure altres modalitats, con les curses de bobsleighs i d’esquí, un concurs femení de luges i un altre de parelles. Els entrenaments havien de fer-se durant els tres dies anteriors a la cursa i fins i tot es va habilitar part del mas de Sant Andreu de la Castanya com un refugi per allotjar als participants, premsa i públic en general. Les proves estaven previstes pel 2 de febrer del 1910, però aquesta vegada la manca de neu va troncar el concurs. Un ajornament fins als dies 19 i 20 de març també va desembocar en fracàs, aquesta vegada la neu era present, però també el mal temps que va fer que els traginers de Seva es neguessin a fer pujar les mules fins a Sant Andreu de Castanya, fet que obligà a la suspensió definitiva, no sense que abans deixés de produir-se fortes discussions, alguna agressió i fins i tot l’intervenció de les autoritats locals per restablir l’ordre.

A partir de l’any 1911 els concurs varen començar a fer-se al Pirineu, en concret a Ribes de Freser i a la Molina, restant el Montseny completament oblidat per a properes edicions, això representà la final de la breu història dels esports de neu al massís – com esdeveniment esportiu organitzat, es clar – i també representà la final de l’efímer projecte de rehabilitar Sant Andreu de la Castanya com un refugi permanent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

TURÓ DE L’HOME, DES DEL CAMPING DE LES ILLES PEL PLA DE FORMENTÀS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Hi ha molts tipus de silenci.

El silenci del vent en mig dels arbres nus. Les branques que es mouen com penitents fantasmagòrics, condemnats eternament a romandre lligats a la mare terra.

El silenci previ a la nevada. Aquell instant incert en que els núvols semblen més grisos, i cau, com una ploma, el primer floc erràtic. Aquell que està destinat a desaparèixer tan bon punt el seu vol finalitzi. Es l’herald que no afectarà el terra, però que anuncia que aviat tot estarà cobert per una catifa blanca. 

El silenci de la font eixuta. Una mort provisional. La tristor feta pols. Tot espera, amb l’esperança de que la pluja torni a activar la font de les transparències.

El silenci que acompanya a la primera estrella que mort a la línia del firmament, just abans de que el tret de l’alba anuncií un nou dia ple d’incerteses.

El silenci del primer bri verd que despunta al llit del bosc; naixement anònim d’un futur gegant vegetal. Soldat estàtic del immens exercit de la vida; renovador d’aire. Pastor d’humitat.

FOTO PAKO CRESTAS

El silenci de les roques penjades de l’abisme. Petris vigilants d’un temps que no passa. Testimonis sense memòria del transcurs de les èpoques. Fills de les entranyes fosques del planeta.

El silenci espès de la tarda d’estiu. De les hores que s’allarguen, del dia de gran longevitat. Es un silenci intermitent, trencat pel histèric cant dels grills i pels vols amb destinació inconcreta de peluts insectes alats.

FOTO PAKO CRESTAS

El silenci previ al primer tro de la tempesta. Es un silenci de vigília de batalla. Saturat d’humitat i d’incògnites. El silenci de l’expectació. Un silenci inquiet, amb olor a terra, amb el missatge sublim del que resulta imminent.

El silenci nocturn, el silenci llunyà, el silenci ventós, el silenci misteriós, el silenci animal, el silenci pretèrit, el silenci del futur, el silenci de ’absència, el silenci de la nostàlgia, el silenci de la infantessa perduda, el silenci de la joventut retrobada, el silenci de la sàvia vellesa. El silenci intern, el silenci enorme. El silenci del silenci.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              CAMPING DE LES ILLES. 830 metres

Punt d’arribada:             el mateix

Desnivell:                        876 metres en sentit ascendent i el mateix desnivell en sentit descendent.

Horari:                  2 hores i 55 minuts per la pujada i altres 2 hores per la baixada, o sigui, un total de 4 hores i 55 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                cal baixar un centenar de metres per la pista asfaltada que haurem fet servir d’accés al CÀMPING DE LES ILLES. Trobem un camí que surt del marge esquerra de l’asfalt amb un rètol indicador de fusta, amb l’inscripció “Montseny”. El camí discorre per mig del bosc i passa per sobre uns espatllats de pedra coneguts com els CINGLES DE BOVILÀ. El camí es fantàstic, tot un exemple del que haurien de ser els camins de baixa – mitja muntanya. Tan sols en un parell d’indrets, allà on travessem les rieres normalment eixutes del SOT DE LES LLOREDES i el SOT DE FONT DE LA GALLINA, trobem esbarzers. El camí es bastant horitzontal amb trams descendents, i a la part final trobem trams de barana de fusta en mal estat al marge dret del camí. El camí conclou en una pista en molt bon estat (0:25 h). Cal seguir-la en sentit ascendent, o sigui, cap a l’esquerra. La pista va pujant fent ziga zagues, anem deixant de banda totes les bifurcacions amb pistes abandonades. Quan trobem la primera bifurcació amb les dues pistes en bon estat cal prendre la de l’esquerra, que continua pujant en sentit ascendent fent ziga zagues, tot el trajecte, un xic avorrit en aquest tram, discorre per bosc de alzina i roures. Una  mica més enllà descartem una altre pista que surt en sentit horitzontal cap a la dreta, seguim la pista (que ja no es tan ample) (1:00 H) i passem per davant de la FONT DE LA GALLINA. Poc més enllà, un centenar de metres, una nova bifurcació. Prenem el camí de la dreta, ascendent, que de mica en mica deixa de ser pista per convertir-se en camí. Paques vermelles esporàdiques. El paisatge s’obre i creuem amples camps de falgueres. La fageda sembla a tocar, però el camí l’evita pel seu marge i quan s’interna en el bosc de fageda ja ho fa a certa alçada. Una nova ziga zaga i trobem els POUS D’EN CERVERA, ja estem per sobre els 1.300 metres. (2:00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Enllacem poc més a dalt amb el camí dels emprius de les agudes (veure itinerari 19) nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME. (2;15 h)

FOTO PAKO CRESTAS

A partir d’aquest punt coincidim amb el marcat camí que puja des del corral d’en Deumal (itinerari 18) Una zona de vegetació més oberta, l’anomena’t PLA DEL SAUQUET, forma l’abans sala del curt tram de bosc de fageda que haurem de creuar. Prèviament haurem passat pel costat de la FONT DEL PLA DE SAUQUET, i una vegada que haurem deixat de banda la fageda, passarem pocs metres per damunt del POU D’EN DEUMAL. Aquí la direcció del camí ha deixat de ser en tendència cap a ponent, per girar cap a llevant, sempre però en sentit ascendent i amb un grau de pendent bastant uniforme. Una darrera ziga saga de gran proporcions ens porta al COLL SESBASSES, 1.643 m. Punt on trobem l’asfalt de la carretera al cim. (2:45 h). Pugem al cim sense problemes pel marcat camí que neix al mateix coll i puja en diagonal un xic al nord del que seria la línia del cordal de alineació dels tres cimals característics de la muntanya. TURO DE L’HOME, 1.706 m. (2:55 h) Descens: Pel mateix itinerari. No obstant quan arribem a la bifurcació de la pista situada per sobre la FONT DE LA GALLINA, seguirem la mateixa en sentit contrari al de pujada, o sigui, cap al nord, tot seguint les taques vermelles, i prendrem el camí que baixa directament vers a la FABRIQUETA D’EN TOLÍN. El camí sembla ser una senda en procés de recuperació en mig del bosc. Està degudament marcat amb taques vermelles i es tan fantàstic com el tram de camí inicial de l’itinerari. Tota un sorpresa per recuperar-nos de tanta pista¡. Arribats a les runes de la FABRIQUETA D’EN TOLIN ens pararà l’atenció el camp de gira-sols silvestres. En aquets indret trobem l’ample pista que davalla de Sant Marçal i que tan sols haurem de seguir un centenar de metres en sentit descendent per arribar al punt de partida, o sigui, al CAMPING DE LES ILLES. Calcular unes 2 hores pel descens.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir itinerari 30 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

L’EXPLOTACIÓ DE LA NEU I EL GEL AL MONTSENY

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.

nevater 1

L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples  poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació  dels cims del Montseny).

nevater 2

Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1.930, amb una curta revifada als 1.940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.

nevater 3

La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1.950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.

nevater 4

Recollim a continuació un fragment del costumari català, d’en J. Amades, que parla de la tasca dels “nevaters”. Aquest recull es localitza a les muntanyes de Mallorca, però per la pròpia analogia resulta prou vàlida per fer-nos una bona idea de com treballaven també els nevaters del Montseny: …” els anys de fredorades primerenques, en que les muntanyes de Mallorca ja s’han cobert de neu, vers mitjans d’aquest mes (desembre) solia iniciar-se l’arreplega de neu destinada a refrescar queviures i altres coses durant les xardors estivals. Se la conservava en pous especials oberts en l’interior de casetes expresses qualificades de cases de neu, situades als cims despoblats. Per arreplegar la neu es formaven colles de nevaters, formades per fadrins esforçats i un parell o més d’homes madurs que organitzaven i dirigien la feina. S’instal·laven a la casa el nombre de dies necessaris per a omplir el pou de neu. Se n’emportaven queviures, en quantitat suficient per als dies que calculaven que duraria l’expedició, carregats en una o més mules. Un d’ells feia de coc i corria al seu càrrec tot el que es referia a vitualles i als àpats, que eren tres i solien estar compostos per fideus, faves i cigrons i arengades amanits amb cansalada o sagí remullat amb bon vi. D’entre la colla nomenaven diversos càrrecs: el batlle, que actuava com a autoritat, i a voltes un jutge per sancionar les possibles extralimitacions; el metge, que aconsellava el remei en cas d’indisposició; el vicari, que dirigia el rosari i abans d’anar a dormir feia una prèdica moral, i el sagristà, que actuava d’ajudant del vicari. Menjaven en comú i dormien en rodona damunt d’una jaç de càrritx estès al voltant del foc central, vers el qual dirigien els peus en dormir. Omplien el pou a palades i de tant en tant hi baixaven per trepitjar i afetgegar la neu fent al seu damunt com una mena de ball molt sabatejat, al so d’una cançó típica d’aquesta feina. Quan el pou era ple, es tapava ben bé amb càrritx per tal que la neu es conservés fins a l’estiu.”
Autor: PAKO CRESTAS

CIM DE LES AGUDES PELS EMPRIUS (CAMI DELS POUS DE NEU).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.

FOTO PAKO CRESTAS

L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples  poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació  dels cims del Montseny).

Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1930, amb una curta revifada als 1940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.

FOTO PAKO CRESTAS

La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.

Punt de partida:              CIM DE LES AGUDES, 1.706 m.

Punt d’arribada:              PLANA DE COLL, 936 m

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell:              770 metres en sentit descendent. Excepcionalment ressenyem el present itinerari en aquest sentit per poder-ho combinar amb l’anterior.

Horari:                  1 hora i 15 minuts.

Itinerari:                Per poder combinar la present excursió amb l’anterior i de manera excepcional, descrivim el present itinerari de sentit descendent. Cal tenir en compte però que, entre el punt on finalitza l’itinerari 59 i on comença aquest itinerari 60 manca el trajecte, evident, clàssic i ben traçat, de la cadena que enllaça el Turó de l’Home amb el cim de les Agudes, que contempla de 30 minuts a 40 minuts de marxa.

Aquesta part de l’excursió, que consisteix en el tram de descens, es la més curiosa, solitària i feréstec. Des del cim de LES AGUDES, 1.706 m, desfem les nostres passes per baixar al COLL DE LES AGUDES, 1.647 m. Deixem el cordal per baixar ver al S.-S.O. seguint un camí en diagonal descendent. De camins en aquesta direcció tan sols hi ha un, però al ser poc transitat no està tan marcat com els camins de les parts predecessores de l’excursió, a més el terra acostuma a estar cobert per la fullaraca de la fageda, i de vegades costa de resseguir la línia del traçat. Esporàdicament hi ha taques blaves, vermelles i blaugranes. A excepció d’algun tram horitzontal i alguna lleugera i insignificant pujada, tota l’estona anem perdent desnivell i sempre anirem en direcció S-S.O. Trobem un bon grapat de pous de glaç, alguns d’ells encara bastant ben conservats.

FOTO PAKO CRESTAS

També destaca les vistes aèries sobre el SOT MAL, un dels pocs escenaris del massís amb una torrentera encaixonada. Al final del flanqueig del vessant O de les agudes, conegut com ELS EMPRIUS DE LES AGUDES, el camí coincideix amb un tram semblant a una antiga pista, amb el llit ple d’herba, que ràpidament abandonarem ja que la mena de pista abandonada dibuixa un revolt i un canvi de direcció que no ens interessa. Nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME, just uns quans metres per damunt del CORRAL D’EN DEUMAL, a partir d’aquí haurem de baixar pels mateixos llocs per on haurem pujat prèviament al iniciar l’excursió, fins atènyer al punt de partida, o sigui, a la PLANA DE COLL, 936 m. (1,15 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguiu l’itinerari 29 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

TURÓ DE L’HOME DES DE FONTMARTINA PEL VESSANT SUD.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          El vessant sud del Turó de l’Home es, sens dubte, el vessant més conegut i visionat del Montseny. No en va la seva silueta es vista comuna con a teló de fons de la gran majoria d’indrets de la comarca del Vallès oriental, i fins i tot, de certs indrets de la gran ciutat de Barcelona, con seria el Port, la muntanya del Carmel o la muntanya de Montjuic, tenen vistes sobre aquest vessant. L’itinerari que descrivim a continuació puja directe pel mig d’aquesta icona indestriable de la muntanya més alta del massís.

FOTO PAKO CRESTAS

El punt de partida està a les proximitats de l’única zona de càmping situada dins dels límits del Parc: Fontmartina. Una mica en decadència davant dels, —  ja passats –, temps gloriosos del excursionisme de campaments. Un tipus d’excursionisme, d’anar i conviure amb la natura que va caracteritzar, a Catalunya, la manera majoritària d’anar a la muntanya durant les dècades del 1960 a 1990.

FOTO PAKO CRESTAS

L’excursió en si es força solejat i discorre per espais oberts i amplis. Tot un regal pels sentits en dies de bona visibilitat. Passarem per les restes del que va ser el corral més alt del massís, el Corral d’en Deumal. Mes tard  vorejarem un dels pocs pous de neu situada amb orientació al sud, el pou d’en Deumal, força ben conservat.  Tal sols a l’arribar a la proximitat del cim ens trobem amb una altra realitat. Passem de la muntanya tranquil·la i reservada als caminants, a la muntanya accessible amb cotxe, oberta a tots els públics.

Punt de partida:     PLA DEL COLL, 936 m. Zona d’aparcament situada a les proximitats de l’oficina del Parc de FONTMARTINA. S’accedeix per la carretera que puja de la COSTA DEL MONTSENY al TURÓ DE L’HOME. La zona d’aparcament està una mica més amunt de la desviació de l’entrada al càmping, Hi ha una altre de zona anterior, l’anomenada PLA JUÀ, però aquesta no ens interessa la que ens deixa més lluny.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt d’arribada:     TURO DE L’HOME, 1.706 metres.

Desnivell:              770 metres.

Horari:         1 hora i 55 minuts.

Itinerari:       El primer tram de l’excursió que ens duu fins a dalt del TURO DE L’HOME, es molt fàcil de resseguir gràcies a l’existència del G.R.

Primer de tot continuem la carretera asfaltada en sentit ascendent, tot passant per davant de la FONT DEL SENGLAR, per deixar l’asfalt al següent revolt, molt característic i tancat. (0,05 h). Nosaltres continuarem per la pista que neix al revolt, en direcció N.O., i que seria la prolongació natural de la orientació prèvia del tram de carretera asfaltada. De fet es podria deixar el cotxe al propi revolt, però tan sols ens estalviem un curt tram de caminada. La pista, que en un principi perd desnivell, també es transitable per vehicles en el seu tram inicial, però el trànsit rodat resta reservat als veïns.

FOTO PAKO CRESTAS

La pista arriba a la TORRENT DE LA FONT DELS AVELLANERS, just havent creuat les aigües del torrent, trobem una bifurcació, continuarem camí ascendent que neix a la dreta. Creuem un nou llit de torrent (aquest acostuma a estar sec) i de nou trobem una bifurcació. Abandonem la pista i continuem pel camí que puja a la dreta (marques GR i marques de pintura blava). Coincidim durant 50 metres amb una nova pista que la resseguirem breument cap a la dreta per tornar a trobar el senderó del G.R., que ja no abandonarem fins al cim. El camí puja a trams de manera suau i trams de manera més decidida. Als 30 minuts de marxa arribem a una mena d’esplanada on les vistes s’obren i veurem, molt clarament, la pujada final del vessant. Creuem un camí que travessa en perpendicular, i que en realitat es tracta d’una drecera més directa. Seguim el còmoda camí que a trams resulta estar una mica descarnat a conseqüència de la pluja. Abans de creuar una mena de torrentera on trobem una concentració d’arbres, passem pel costat de la FONT DE LES NOGUERES 1.150 m. El camí es dibuixa ascendent i sempre en tendència cap a l’esquerra. Després d’un tram de pujada més pronunciat, trobem les runes de l’emblemàtic CORRAL D’EN DEUMAL, el que va ser el corral més alt del massís, a 1.250 m. (0:55 h). El camí continua pujant, en tendència a l’esquerra, i molt ben traçat. Passem pel costat d’una fita gran. Caldrà prendre atenció aquest punt ja que es el punt d’unió o de trobada del camí que posteriorment farem de baixada. Una zona de vegetació més oberta, l’anomena’t PLA DEL SAUQUET, forma l’abans sala del curt tram de bosc de fageda que haurem de creuar. Prèviament haurem passat pel costat de la FONT DEL PLA DE SAUQUET, i una vegada que haurem deixat de banda la fageda, passarem pocs metres per damunt del POU D’EN DEUMAL. Aquí la direcció del camí ha deixat de ser en tendència cap a ponent, per girar cap a llevant, sempre però en sentit ascendent i amb un grau de pendent bastant uniforme. Una darrera ziga saga de gran proporcions ens porta al COLL SESBASSES, 1.643 m. Punt on trobem l’asfalt de la carretera al cim. (1:45 h). Pugem al cim sense problemes pel marcat camí que neix al mateix coll i puja en diagonal un xic al nord del que seria la línia del cordal de alineació dels tres cimals característics de la muntanya. TURO DE L’HOME, 1.706 m. (1:55 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 28 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003