Introducció a l’itinerari: En realitat aquest curt itinerari no es l’excursió més directa i concorreguda al cim, ja que la qualificació de “més clàssica” la rep la pujada directa al cim des del poble de Gallifa per la pròpia canal de Sant Sadurní. Malgrat això l’excursió proposada per pujar dalt dels cingles es una mica més llarga i més variada que la pujada des del poble, ja que podrem gaudir de tranquil·litat i de boniques vistes panoràmiques parcials des de les proximitats del mas de Sobregrau. Immens mas particular que te una esglesiola incorporada.
Malauradament la part inicial es va veure afectada pels incendis de l’any 2003 i que encara avui en dia es poden veure els seus afectes sobre el paisatge mancat de bosc.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Pont de les Malloles * Pla del Corregidor * Mas del Sobregrau * Collet de Sant Sadurní * Sant Sadurní de Gallifa Punt de partida: Pont de les Malloles. 550 metres.
Com arribar-hi: Per la carretera que comunica Sant Feliu de Codines amb Sant Llorenç de Savall i que passa per mateix poble de Gallifa. El pont es troba a poc més d’un quilòmetre després d’haver passat aquests poble, direcció Sant Llorenç de Savall.
Horari: 1 hora i 15 minuts.
Desnivell: 391 metres
Dificultat: baixa.
Punts d’aigua: No hi ha cap. A prop del punt de partida i fora del trajecte de l’itinerari, hi trobem la Font de les Malloles, al marge esquerra del torrent. No obstant, el millor es dur l’aigua necessària des d’abans de començar a caminar.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció itinerari: 0,00 h. Pont de les Malloles. 550 metres. Davant del pont i surten dues pistes. La que discorre al costat del torrent, en molt bon estat, i una segona situada més a la dreta que te una tanca metàl·lica que fa de barrera. Prendrem aquesta segona que puja més directament i no te transit de vehicles. La pista puja en diagonal vers a la dreta, direcció est, amb una inclinació suau. Curiosament te el ferm ple de restes de totxanes triturades, i no es un sector concret, si no la tònica general d’aquest tram de camí. Terreny afectat pels incendis del 2003.
0,14 h. Pla del Corregidor. Bifurcació, seguir pel brancal ascendent de l’esquerra.
0,16 h. Nova bifurcació. Continuar pel brancal de l’esquerra. El camí ara ja te orientació nord.
0,20 h. Mas del Sobregrau. Immensa construcció d’us particular, molt ben arranjada i que te una església incorporada. Seguim vers al nord, deixant a banda esquerra una pista ascendent amb una cadena que barra el pas, per seguir per la pista horitzontal que va pel costat dels conreus i que descriu una mena de mitja lluna per re orientar-se vers a l’est i començar una pujada gradual, molt suau, que s’alterna amb trams horitzontals.
FOTO PAKO CRESTAS
0,35 h. Bifurcació de pistes. Seguir pel brancal de l’esquerra que es ascendent.
0,45 h. Deixem a la nostra esquena una pista que surt en diagonal ascendent vers a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint amb la mateixa orientació que em dut fins al moment, o sigui, vers a l’est.
0,48 h. Al marge esquerra de la pista neix el corriol que puja per la Canal de Sant Sadurní. Fita indicadora. Cal abandonar la pista i seguir el corriol ascendent, que creua un parell de pistes en estat d’abandonament. Aquest corriol te taques blanques, si be estan disposades de tal manera que son força més visibles a la baixada que a la pujada.
FOTO PAKO CRESTAS
1,05 h. El camí va a parar a una pista. De seguida hi ha un nou brancal vers a la dreta, que es ascendent, i en poc hi estarem a el Collet de Sant Sadurní, de 830 metres, que es l’unió de tres pistes. Cal deixar de banda totes les pistes i pujar pel camí que surt a la nostra dreta (cartell indicador) i que puja vers a la cúspide del cim. El camí esta molt ben marcat i a mitja alçada d’aquesta darrera pujada i creuem en perpendicular una nova pista que fa un traçat horitzontal.
1,15 h. Cim dels cingles del Gallifa, on es situa l’església abandonada de Sant Sadurní de Gallifa, a 941 metres d’alçada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Els senders del 1714 es una llarga travessia lineal que enllaça els considerats 10 punts més emblemàtics de la guerra de successió: Sant Boi, el Born (Barcelona), Talamanca, Moià, Vic, Castellciutat (Seu d’Urgell), Cardona, Prats del Rei, Cervera i Lleida. Aprofita, en gran mesura, camins ja senyalitzats amb GR i PR, si be algun tram nou d’enllaç encara no te cap mena de senyalització.
Vaig saber dels senders del 1714 a la pròpia presentació oficial que es va fer a la fira de muntanya de Duesaigües, i ràpidament vaig fer arribar una proposta a la FEEC per tal de resseguir, ressenyar i georeferenciar tot l’itinerari com a part de la feina de camp que aquests darrers anys he estat fent per certes administracions, associacions d’empresaris o establiments particulars.
Per sort la proposta va rebre el vist-i-plau de la FEEC, i de cop i volta se’m plantejava per davant una llarga caminada amb un calendari un xic atapeït i en una època de l’any que, de ben segur, no era la més apropiada per fer el llarg recorregut: el canicular mes de juliol. No només tenia per davant la llarga travessia, si no també tota la feina complementària de netejar tracks, fer els àlbums fotogràfics i teclejar una llarga i exhaustiva descripció que es va estendre a quasi 100 fulles, o sigui, l’extensió pròpia d’un llibre bastant gruixut. Estava però força content per l’encàrrec. Davant meu estaven els camins de l’historia del tri-centenari, més de 650 quilòmetres per caminar en soledat, sentint el pas de les hores, deixant enrere desenes i desenes de camins i corriols que mai abans havia vist i que potser mai més veuré. Gaudir de l’efímera, plena i simple vida del vianant. Com deia el gran poeta que descansa a Cotlliure al costat del sepulcre de la seva sempre estimada mare “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”.
FOTO PAKO CRESTAS
El primer punt del senders es la casa Barraquer, avui convertida en museu, a Sant Boi de Llobregat; indret on va viure els seus darrers dies en Rafael de Casanoves. Allà vaig enganxar, amb el corresponent permís de la directora del museu, els primers adhesius dels senders del 1714. Carrer avall vaig passar per un nus de carreteres, ponts i rotondes. Una estranya manera de començar una llarga travessia excursionista. Però cal tenir en compte que el primer tram dels senders es gairebé exclusivament urbà, ja que no queda més remei que travessar Cornellà, Hospitalet del Llobregat i gairebé tota la ciutat de Barcelona per arribar al mercat del Born, segon punt emblemàtic de la ruta del 1714, allà on va resistir el darrera bastió de la ciutat de Barcelona abans de l’abdicació davant de les tropes de Felip V. En aquest primer tram només travessem una zona verda, que es el parc fluvial del Llobregat. Un petit oasis verd entre carreteres, autopistes, autovies, trens i el concentrat de carrers i edificis del marge sud de la gran àrea metropolitana de Barcelona.
Del Born encara hem de caminar uns quants quilòmetres cap al nord per sortir de la gran ciutat, remuntant la muntanya del Carmel, tota ella urbanitzada. Per fi, ja al vespre, després d’un llarg i calorós dia trepitjant asfalt, vaig arribar als voltants del Parc del Laberint. Deixava enrerela atípica caminada per rambles, carrers, parcs i polígons industrials. En el camí quedaven com a testimoni una bona pila d’adhesius enganxats a fanals, pòsters i canonades, amb un futur més que incert.
FOTO PAKO CRESTAS
El segon dia ja vaig poder gaudir del verd del bosc de Collserola. Després del jorn entre edificis aquestes muntanyes semi urbanes em semblaven frondoses i mig salvatges. Vaig gaudir fins i tot del primer xàfec de la travessa, sabent que gràcies a ell les temperatures es veurien una mica frenades durant unes poques hores. Al finalitzar la pluja la relativa fresca va passar a dir-se xafogor i poc mes tard el Sol canicular em recordava de nou com d’estiuenc es el mes de juliol a plena plana del Vallés. De nou asfalt per travessar Sant Cugat del Vallés i Terrassa, intercanviant el paisatge amb zones de bosc prou amples, tot seguint l’intel·ligent traçat del camí dels monjos. Després d’un sopar entaulat a Matadepera la nit em va sorprendre a les proximitats del Pic de la Mola, al Parc de Sant Llorenç de Munt. Calorosa nit al Pla dels Escorpins, amb espectaculars vistes nocturnes sobre les il·luminades ciutats del Vallès. Imaginàriament traçava la llarga línia d’aquest segon dia de marxa, sabent que, definitivament, les zones urbanes més grans de la travessia ja havien quedat enrere.
Pujada a la Mola amb vent i fred. Tempesta que es desferma a les proximitat del Montcau i jo que deixo que la pluja em remulli ben remullat, tot intentant retenir aquesta sensació de frescor que sé que tant i tant notaré a faltar els propers dies. Absurdament, com si fos una pila, intento retenir aquesta frescor, com si fos un elixir espiritual per contrarestar les més que previsibles “abrasadores” marxes dels propers dies. Amb els núvols desfent-se arribo a la encisadora població de Mura, perduda en mig d’unes grans extensions de mitja muntanya i boscos impenetrables de pins. Quin contrast tan gran entre un extrem i l’altre de la muntanya de Sant Llorenç del Munt !!! Per un costat les urbanitzacions esgarrapen la part mitja – alta de la muntanya i per l’altre només trobem aquest petit poblet de compte de fades entre multitud de hectàrees de bosc i més bosc. De Mura a Talamanca el contrast encara en més viu. Un llarg tram en terra de ningú, on amb prou feines divisem les runes d’algun mas abandonat o passem pel costat d’alguna esporàdica i immensa edificació completament aïllada. En aquest llarg tram el Sol ja es va fer amb el domini total del cel, i amb la corresponent pujada de les temperatures pròpies de l’època ja quasi no podia recordar el fred del dematí. Era com un vell record d’un pretèrit remot, esclafat per les implacables calors de les tardes de juliol al centre de la Catalunya Vella. Començava a “aclimatar-me” pels propers 550 quilòmetres. Talamanca, amb la tarda ja de declivi, es presenta com un petit recó de pau. Les pedres de la fortalesa desprenen una singular energia, un missatge mut de la història de tres segles ençà. Visita a les afores del Castell, tercer escenari de la ruta del 1714, allà on les tropes catalanes van sortir victorioses per darrera vegada guanyant una batalla abans de perdre definitivament la guerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Ve ara un tram curt, el que enllaça Talamanca amb Moià. Es tracta d’un paisatge principalment boscós, on els trams més interessants a nivell de paisatge, els trobem just passant Calders de Monistrol amb les imatges que tenim sobre els anomenats Gorgs Blaus. En conjunt però es tracta d’un tram monòton on la calor va torna a mostrar-seentre intensa i insuportable. Al vespre, passat Moià (ciutat on va néixer en Rafael Casanovas i on té dedicat un museu just al cor de la vila), torno a guanyar alçada per sobre els 1.000 metres per arribar, ja amb la fresca del vespre, al poblet de l’Estany, un veritable racó de pessebre abans de davallar a la Plana de Vic. Darreres llums entre enormes gotes d’aigua, però isolades, que no passen de refrescar breument l’ambient, ja de per si agradable amb la foscor entrant. Demà davallaré no nou a la plana, on la calor a l’estiu torna a escriure’s amb majúscules.
FOTO PAKO CRESTAS
La travessa de la Plana de Vic presenta trams ben diferenciats. Depenent si anem per zones de camps o be si anem pel costat del riu Ter. La capital osonenca també es un dels punt emblemàtics de la guerra de successió. Manlleu i Torelló també varen ser escenaris destacables, cuitats cremades. A partir de les proximitats de Tavèrnoles (encisadora i minúscula població on va néixer el mossèn Jacint Verdaguer), enllacem amb el GR-210 vora Ter, i es d’agrair poder caminar a resguard el gran riu sota l’empara de la vegetació fluvial, que em facilita una ombra més que desitjada en aquestes dates caniculars en la qual he fet el primer recorregut dels senders del 1714. Malauradament a partir del Pont de la Gleva em vaig obligat a improvisar el recorregut, ja que el GR-210 es impracticable per la manca del pont (està en fase de reconstrucció), fet que m’obliga a resseguir, fora dels track previst, un sender local molt mal marcat fins a Torelló, on pateixo més que mai la calor canicular. Sota un Sol que escalfa sense pietat vaig tenir prou clar el preu de ser fill d’Adan, i haver de guanyar-me el pa amb la suo de la meva front. Crec que mai abans havia begut tanta aigua com quan vaig trobar la font de Rocaprevera, ja a les proximitats de Torelló. Per sort a partir d’aquesta població tornem a agafar el GR-210 vora Ter, i de nou estem sota la protecció de l’alta vegetació fluvial. El tram següent hi ha un interessant i gradual canvi de vegetació. Es nota que a partir del país de Bisaura i la zona sud del Ripollèsla pluviositat mitjana anual augmenta considerablement i les temperatures, en general, son molt més fresques que a la plana. D’aquest sector destaca el pas per la fantasmagòrica Farga de Bebié, tota una petita ciutat avui en dia assumida en un abandó irreparable. En el meu record els anys en que encara hi havia trànsit rodat per la N-152 i això mantenia en un equilibri incert i poruc algun comerç i algun bar que feia que encara hi haguessin poquíssim habitats als ja llòbregues edificis. La construcció de l’autovia que evita el pas per la població va ser el toc de gràcia definitiu. Ara el petit mon del difunt “Edmundo Bebié” resta tant mort com el seu propi fundador.
FOTO PAKO CRESTAS
A partir de Campdevànol, per fi, començoa guanyar de nou alçada i entro de ple a la zona del Pre-Pirineu, passant per indrets bucòlics com Montgrony o Castellar de N’Hug. A partir de l’esglesiola de Sant Pere d’Aurïadiviso per primera vegada el Pedraforca, muntanya insigne del muntanyisme català. Una imatge que m’acompanyarà els següents jorns fins que la perdi de vista, definitivament, al traspassar el Coll de Port. Apropant-meal Pedraforca passo prèviament pel Coll de Pal, màxima cota dels senders, amb 2.000 metres d’alçada. Davalloa Bagà i pujo per les proximitats de Gisclareny per fer un llarg flanqueig pel sud de la Serra Pedregosa, per davallar vers a Gósol. A partir d’aquets moment el terreny em resulta fortament familiar, ja que coincideixo amb part del recorregut de la ruta del Caracremada, la qual soc l’autor. Pujant una vegada més el Coll de la Mola, pel camí de Santa Margarida, dic adéu a la magnífica comarca berguedana per davallar vers a l’Alt Urgell. Fins aquest punt, més o menys, les tamborinades m’han respectat. Passat Tuixén m’agafa una pedregada descomunal. Sort d’un concentracióespessa de pins que em resguarda de l’impacte directe de la pedra. Per sort durant la pujada vers a Fornols la pluja dona una pausa, malgrat que amenaçadores bromes s’han enganxat a les muntanyes i sembla que mai més vulguin abandonar-les. Per la nit torna el desconsolat plor del núvols; aquesta vegada, però, sense boles de pedra-gel crivellant a les pobres bestioles del bosc, entre les quals m’identifico. Gaudeixo de l’esbojarrat soroll de la pluja, estirat sota el prim i alhora reconfortant resguard de la meva petitíssima tenda de campanya. Ja pot ploure, ja … que la conversa amb la pluja es la millor antecambra al plàcid son de l’errant solitari.
Al dia següent, entre un cel que es vol obrir de núvols, però que no pot. Faig el llarg trajecte de Fornols a la Seu d’Urgell, on no hi ha res, absolutament res, que no siguin prats, bosc, pujades i baixades i alguna que altre casa isolada o ja enrunada. Aquest tram caldrà desfer-ho per fer una llarga i excessivament feixuga retornada a Tuixén. La Seu d’Urgell i en concret Castellciutat, es un altre dels punt emblemàtics de la guerra de successió.
FOTO PAKO CRESTAS
El següent tram, que va de la Seu a Solsona, comporta, com ja em comentat abans, desfer les nostres passes fins a Tuixén i, des d’aquí, encarar cap al sud, traspassant el Coll de Port i entrant a la terra dels Piteus, o sigui, a la sempre enigmàtica Vall de Lord. Un dels millors racons del Pre-Pirineu. A l’alberg Torre Baró de Sant Llorenç de Morunys em deixo cuidar per les atencions d’un bon amic, en Josep. Conversem, li explico, m’explica, callo i escolto. Com es d’agrair pel caminant solitari trobar una veu amiga en una raconada de la llarga senda de la vida. Passat la Llosa de Cavall remunto pel camí de còdols tot vorejant el Codó, indret on el paisatge torna a canviar, fent-se, gradualment, més sec i amb la vegetació de mitja muntanya. Torna el pi i els matolls de secall. L’arribada a Solsona es fa per una mena de vall seca, polsosa i pobre, on ja recordo com un llunyà miratge, la verdor exuberant i les flors multicolors de la Vall de Lord. De Solsona a Cardona ve un dels paratges més poc atractius dels senders. Sobretot pel llarg sector en mig de granges i polígons industrials que trobem a la sortida de Solsona; després cal sumar la monotonia dels boscos de pineda, i tot plegat agreujat pel fet de que el GR està a trams en un deplorable estat de conservació. Fins al punt que en certs sectors s’ha perdut el camí i resulta cent per cent impracticable. La nota de color atractiva la dona l’Estany de Sant Ponç i les seves blavoses aigües que conviden a un més que merescut bany pel qui s’apropi per aquestes contrades a ple epicentre estiuenc. Cardona, darrer bastió de la resistència catalana, ens donarà la benvinguda amb la seva senyorial fortalesa. Es el final d’un nou tram dels senders.
El setè sector, el que enllaça Cardona amb Prats del Rei, es més variat i atractiu del que pot semblar a primera vista. Ens sorprendran les soledats que envolten el perdut poblet del Suró i el capvespre a la Serra de Castelltallat es una veritable delícia. De Seguers a Prats del Rei tornem de discorre per muntanya més baixa i més monòtona en general i al voltant de Prats del Rei dominen els conreus i petits trams de bosc on encara son ben visibles els efectes de llunyans incendis forestals. Prop de Seguershi ha la necròpoli homònima. A Prats del Rei trobem la Torre Manresana. Un altre indret emblemàtic de la guerra de successió. Just als seus voltants hi ha un petit sender local dedicat a la batalla de Prats del Rei, una de les mes importants del període bèl·lic d’ara fa 300 anys.
FOTO PAKO CRESTAS
De Prats del Rei a Cervera (vuitè sector o tram del senders), hi trobem dos parts ben diferenciades. La primera, que em sorpren gratament, es tracta de la pujada i travessa de la Serra de Rubió, passant pel graciós refugi del Mas de Tronc (nit obligada) i creuant el primer dels parcs eòlics que anirem trobant des d’ara fins el final dels senders. La davallada vers a Rubió i el Pla de Rubió em regala esplèndides vistes aèries sobre al conca d’Òdena, Montserrat i la Catalunya central. Caminar per aquí es tot reconfortant elixir per l’esperit, sobretot si es pot fer a l’hora baixa. A partir del Mas del ganxo, on coincieixo amb el camí català de Sant Jaume, tot plegat es una veritable penitència. Més adient per un màrtir que no pas per un sant. Durant quilòmetres, fins a la Panadella, haurem de seguir quasi en la seva integritat el traçat d’asfaltat i més asfalt de l’antiga N-II. Horrorós, ignominiós, difícilment empitjorable. Realment els que van dissenyar aquest traçat del camí de Sant Jaume es van omplir de glòria. Pel be de la bona salut dels caminants i pensant en un desitjant bon futur dels senders del 1714, urgeix trobar-li una alternativa, sigui la que sigui, a aquest tram del camí de Sant Jaume. L’arribada a Cervera, malgrat tenir llargs trams d’asfalt que es combinen en pistes pel mig de camps de cereals, es tota una delícia comparada amb el tram de la N-II, juga al seu favor la travessia de diverses petites poblacions com Sant Jaume de Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Hostalets i Sant Pere d’Arquells.Cervera, amb la seva universitat, ciutat botiflera, no podia faltar, per la seva càrrega històrica, com a punt neuràlgic dels senders del 1714. Aquí conclou el vuitè tram i comença el darrer que ens durà a Lleida.
FOTO PAKO CRESTAS
En un principi, la meva enorme ignorància, hem va fer pensar que de Cervera a Lleida ja tot seria una llarga i interminable plana, on patiria més que enlloc sota un Sol de tons desèrtics, motiu pel qual se m’acabarien de dissecar les poques neurones que encara mig funcionen dins del meu cervell. Sortosament, el traçat dels senders del 1714, — potser per compensar la mala passada del tram del camí de Sant Jaume –, fa una llarga però agradable volta per les muntanyes de la Conca de Barberà i ens duu a descobrir indrets sorprenents com la Vall del Riu Corb (nit obligada a Vallfogona) i poblets de la ruta del Cister com Forés (esplèndides vistes sobre les muntanyes de Tarragona), Vallbona de les Monges o Omells de na Gaia. En aquets tram passem pel poble naturista del Fonoll i pel part eòlic de les Forques. A partir de Senan deixem la ruta del Cister i tornem a un mal conservat GR-3 fins al punt final, tot travessant les Garrigues i el Segrià, passant per les Borgues Blanques, Castelldans, l’altiplà ventós, tòrrid i mancat de vegetació alta de Mas de Melons. També passarem per la petita vall del riu Set, antesala definitiva de la planúria absoluta que envolta la capital de la Terra Ferma. Si durant la travessa de la Conca de Barberà els camps de cereals encara son la peça dominant del paisatge, juntament amb el bosc, a les Garrigues camino sota la silenciosa vigilància de les mil·lenàries oliveres. A la part final els camps de fruiters dominen una paisatge ja completament horitzontal. Els darrers quilòmetres discorren de nou vora el riu, aquesta vegada vora el Segre, amb la sempre benaventurada ombra dels arbres fluvials. Després de llargs dies de marxa, amb quasi 700 quilòmetres als peus, arribo per fi a la seu vella de Lleida. Darrers dels 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, que enllacem amb aquests nous i variants senders del 1714. Tot una llarga i variada passejada pel nostre país, una passejada alhora per la nostra història. Com diria l’irrepetible Lluis Llach, el meu país es tant petit, que quan el Sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist.
FOTO PAKO CRESTAS
Etapa
Inici – final
Etapa 1
Sant Boi – Barcelona (El Born)
Etapa 2
Barcelona (El Born) – Terrassa
Etapa 3
Terrassa – Talamanca
Etapa 4
Talamanca – Moià
Etapa 5
Moià – Vic
Etapa 6
Vic – Sant Hipòlit de Voltregà
Etapa 7
Sant Hipòlit de Voltregà – Sant Quirze de Besora
Etapa 8
Sant Quirze de Besora – Ripoll
Etapa 9
Ripoll – Castellar de N’Hug
Etapa 10
Castellar de N’Hug – Bagà
Etapa 11
Bagà – Gósol
Etapa 12
Gósol – Fórnols del Cadí
Etapa 13
Fórnols del Cadí – La Seu d’Urgell
Etapa 14
La Seu d’Urgell – Tuixent
Etapa 15
Tuixent – Sant Llorenç de Morunys
Etapa 16
Sant Llorenç de Morunys – Solsona
Etapa 17
Solsona – Cardona
Etapa 18
Cardona – Salo
Etapa 19
Salo – GR 7 Serra de Castelltallat
Etapa 20
GR 7 Serra de Castelltallat – Prats de Rei
Etapa 21
Prats de Rei – Jorba (Hostal a NII)
Etapa 22
Jorba (Hostal NII) – Cervera
Etapa 23
Cervera – Balneari de Vallfogona
Etapa 24
Balneari de Valfogona – Vallbona de les Monges
Etapa 25
Vallbona de les Monges – Fulleda
Etapa 26
Fulleda – Les Borges Blanques
Etapa 27
Les Borges Blanques – Aspa
Etapa 28
Aspa – Lleida
FOTO PAKO CRESTAS
Els 10 punts emblemàtics de la guerra de successió, enllaçats pels senders dels 1714:
Can Barraquer– Museu de Sant Boi: A la casa pairal de Can Barraquer hi va viure durant anys i fins a la seva mort Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona.
El Born (Barcelona): Les ruïnes que hi resten són el testimoni dels barris que va ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.
Castell de Talamanca: La vila de Talamanca i el seu castell originari del segle X van viure la darrera victòria aliada un mes abans de la capitulació de Barcelona.
Casa Museu Rafael Casanova (Moià): En aquest edifici del segle XVI hi va néixer Rafael Casanova. En l’actualitat és un museu dedicat a la guerra de Successió i al personatge.
Ermita de Sant Sebastià de Vic: En aquesta ermita d’ubicació privilegiada amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705
Castellciutat (Seu d’Urgell): La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la guerra de Successió.
Castell de Cardona: El castell de Cardona va ser el darrer fortí austriacista a capitular durant la Guerra de Successió.
Torre de la Manresana (Prats del Rei): La torre de la Manresana va ser observatori d’una important batalla l’any 1711. En resta una esplèndida torre circular erigida els segles XI-XII.
Universitat de Cervera: La Universitat de Cervera és d’una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana del segle XVIII.
Turó de la Seu Vella de Lleida: La ciutat va ser saquejada durant tota una setmana i la Seu Vella fou convertida en caserna militar.
FOTO PAKO CRESTAS
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Tranquil·la i variada volta circular que, a diferència de les altres excursions de la zona, discorre per boscos de pineda. La davallada la fem per la Vall del Torrent del Bosc, relativament ample i lluminosa, on les vistes de fons son sobre les muntanyes del Montnegre, enlloc de l’estampa típica del Turó de l’Home que sembla omnipresent a tot el terme de Sant Esteve de Palautordera.
Temps: 2 hores i 10 minuts.
Desnivell: 137 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 7 quilòmetres 150 metres
Dificultat: Baixa.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * cementiri de Sant Esteve de Palautordera * torrent de Vallmanya * Serra de Ca l’Amat * Pla de Can Rany * Corral d’en Ferrers * Plana de Can Nadalet * Can Nadalet * Vall del Torrent del Bosc * mas de la Vinya i Can Montgetes * Can Traveria * torrent de Vallmanya * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera
Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com
Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra esquerra i de seguida tombem de nou a l’esquerra pel carrer Tramuntana per anar a la part alta del poble. Continuant en la mateixa direcció, creuemla carretera i seguim pel carrer “Joan Baixas” direcció O-S.O. A partir del moment en que el carrer Tramuntana s’uneix amb el carrer Major (carrer de vianants), — just abans de creuar la carretera –, coincidim ja amb les marques del “camí”.
0,10 h. Al poc el carrer es converteix en una ample pista de terra completament horitzontal. Senyals del “camí”.
0,16 h. Passem per davant de cementiri de Sant Esteve de Palautordera. Seguim la pista vers a l’O.S.O. Poc després creuarem el torrent de Vallmanya.
FOTO PAKO CRESTAS
0,21 h. Bifurcació. Seguim recte deixant aquí les indicacions del “camí” (les quals segueixen vers a la dreta)
0,22 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.-S.E.
0,24 h. Travessem un camí transversal seguint tot recte vers al sud.
0,26 h. Estem davant d’un conjunt de cases i trobem una ample pista transversal. Just l’angle que formen la pista de procedència i aquesta nova pista més ample, a la nostra dreta, neix un corriol ascendent en diagonal que puja endinsant-se al bosc, es la senda a seguir. Ben marcada i de pujada relativament tranquil·la però constant.
0,31 h. Una senda se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim pujant en linia recte vers al N-N.O. Ja estem a la Serra de Ca l’Amat, mica en mica el camí es va fent més ample i tota l’estona es molt evident sense pèrdua possible.
0,36 h. Un corriol residual descendent neix a la nostra esquerra. L’ignorem per seguir tot recte pel mig del bosc, just a la part alta de la serra.
0,45 h. Camí secundari perpendicular a la nostra esquerra que obviem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,51 h. Pla de Can Rany. Anem a parar a una pista més ample a l’alçada d’un revolt, deixant a la nostra dreta un corriol i un camí descendent. Seguim la pista en linia recte, o sigui, vers a la dreta. Passem pel costat de zona de conreus i del Corral d’en Ferrers.
0,57 h. Camí secundari a la nostra esquerra per on passa els pòsters del cablejat de telèfons. Seguim tot recte per la pista principal.
1,00 h. Plana de Can Nadalet. Important nus de pistes en mig del bosc. Seguim la bifurcació de l’esquerra (cartell indicador que ens informa que es el camí a Can Nadalet), aquest es el punt més alt del periple, la pista que prenem dons, comença a prendre alçada.
1,03 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte.
1,04 h. Bifurcació. Davant tenim la porta d’accés a la finca de Can Nadalet. Seguim per l’ample pista descendent vers a la nostra esquerra.
1,07 h. Camí secundari vers a la nostra dreta que ignorem.
1,10 h. Nou camí secundari vers a la nostra dreta que obviem per continuar davallant per l’ample pista.
FOTO PAKO CRESTAS
1,22 h. Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem una quans metres vers a la nostra dreta per trobar-nos amb una segona pista, encara més ample i també transversal, que aquesta vegada seguirem vers a l’esquerra. Ja estem a la Vall del Torrent del Bosc, haurem deixat a l’esquerra els accessos a les finques del mas de la Vinya i Can Montgetes. Seguim la nova pista pel fons de la vall en direcció E-S.E. per unir-nos als pocs metres amb una tercera pista que se’ns incorpora per la dreta. Just en aquest punt trobem senyalitzacions de les rutes de Santa Maria de Palautordera, malgrat que encara hi som al terme de Sant Esteve i tan sols trepitjarem el terme de Santa Maria més endavant, durant un breu tram. Seguim dons vall a baix sense pèrdua possible.
1,32 h. Passem pel costat de Can Traveria, que resta a la nostra dreta.
1,42 h. Brancal que surt a la nostra esquerra i que es l’accés al mas de Can Rany (cartell indicador). Seguim tot recte per la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
1,45 h. Bifurcació. Estem al conjunt de cases on abans em agafat el senderó de pujada a la Serra, o sigui, que ja tornem a terreny conegut. Seguim dons vers a la nostra esquerra desfent els passos del trajecte d’anada i passant pel torrent de Vallmanya, el cementiri de Sant Esteve de Palautordera i tornant de nou al poble.
2,10 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió que transcorre per les ondulades serres de llevant del terme. Presentem dues opcions, la primera fent una volta circular al voltant del Castell de Montclús, retornant a la serra per tal de no travessar el riu Tordera; i la segona creuant el riu i retornant per la plana.
Val a dir que no hi ha pont per travessar el riu de la Tordera sota el castell de Montclús i que amb el riu crescut pot resultar problemàtic creuar-lo; per aquest motiu donem aquesta doble opció.
OPCIÓ A: SERRAT DE VILATORT – VOLTA DEL CASTELL – SERRAT DE VILATORT.
Temps: 2 hores i 50 minuts.
Desnivell: 246 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 9 quilòmetres i 300 metres.
Dificultat: fàcil
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * Torrent de Vallmanya * riu de la Tordera * Circ Cric * Serra de Can Vilatort * Can Boter * Can Pau * Ca n’Albert de Baix * Can Picolí * Can Pere Grau * Can Jeroni * Pla de Santa Magdalena * Santa Magdalena * Ca n’Albert de Dalt * Castell de Montclús * riu de la Tordera * Can Jeroni * Serra de Can Vilatort * Circ Cric * riu de la Tordera * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera
Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra dreta.
0,02 h. Cruïlla. Seguim vers a la nostra dreta pel Passatge Aulet, bonic camí pavimentat que serpenteja pel mig d’un parc urbà fins anar a creuar mitjançant un pont el Torrent de Vallmanya.
0,05 h. A l’altre costat del rierol ja hi som al cor del poble de Sant Esteve. Seguim el carrer Major (carrer de vianants) vers a la nostra esquerra fins al final de tot, on donarem l’esquena a l’església i seguint les indicacions del Circ Cric agafarem un vial descendent vers a la nostra esquerra que passa pel costat de les instal·lacions esportives municipals.
0,12 h. Creuem el riu de la Tordera mitjançant un vial amb canalitzacions. Pas còmode apte per vehicles, l’asfalt a donat pas a una ample pista de terra que guanya alçada de manera suau.
0,15 h. Estem davant de la porta d’accés al Circ Cric. Deixem la pista ample de la nostra dreta i seguim vessant amunt de manera directe per un corriol ben marcat i que fa una forta pujada. Atenció: aquest tram es opcional ja que podríem seguir per l’ample pista. Es tracta dons d’una drecera més directa i que ens estalvia un tram de pista que acostuma a ser relativament transitat per vehicles.
FOTO PAKO CRESTAS
0,21 h. A la part alta de la forta pujada passem per sota d’un cablejat de telèfons, una petita canal de reg abandonada i anem a parar a un camí en desús que seguirem vers a la nostra dreta per situar-nos al peu d’una gran torre elèctrica.
0,23 h. Essent sota la torre elèctrica trobem de nou l’ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent (pujada molt suau alternada amb trams completament horitzontals), direcció N.-N.O. Ja hi som la Serra de Can Vilatort
0,30 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.
0,32 h. Nou brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.
0,34 h. Tercer brancal secundari que trobem a la nostra esquerra i que obviem.
0,35 h. Bifurcació. Pista secundaria descendent a la nostra dreta que es l’accés a Can Boter (cartell indicador, cadena), seguim dons per la pista principal direcció N.-N.O.
0,36 h. Bifurcacions secundaries a banda i banda de la pista principal que ignorem per seguir tot recte. El brancal de la nostra dreta dona accés al proper mas de Can Pau.
FOTO PAKO CRESTAS
0,39 h. Nou brancal perpendicular que surt a la nostra dreta i que es l’accés a Ca n’Albert de Baix. Seguim recte per la pista principal.
0,42 h. Haurem passat pel costat d’unes vinyes i ens trobem davant del mas de Can Picolí, el qual resta a la nostra esquerra. Surt un nou brancal perpendicular a la nostra dreta que ignorem per seguir per l’ample pista en direcció N. Trams horitzontals alternats amb suavíssimes pujades.
0,49 h. Passem pel costat de mas de Can Pere Grau, a tocar de la pista a la nostra esquerra. Seguim tot recte.
0,52 h. Voregem el mas de Can Jeroni i seguim per la pista direcció nord.
0,53 h. Bifurcació. Ignorem la pista que davalla vers a la nostra esquerra i que es la pista on anirem a parar quan tanquem la volta del castell. Ara per ara, seguim dons per la part alta, tot recte, en direcció nord. Creuem el Pla de Santa Magdalena, zona més alta del periple.
0,55 h. Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de SantaMagdalena, 400 m., on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a Ca n’Albert de Dalt. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent.
FOTO PAKO CRESTAS
1,15 h. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. Castell de Montclús, 325 m.
El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera.
1,35 h. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera, que no arribarem a travessar. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, allunyant-nos dons del riu. La nova pista ràpidament guanya desnivell. Es tracta d’una pista molt evident que dibuixa uns quans revolts. Quan aquesta està a punt de concloure trobarem un punt concret amb una bona panoràmica sobre el castell. Descobrirem que nosaltres ja estem per sobre de la fortalesa que se’ns presenta penjada sobre uns estimballs terrosos.
FOTO PAKO CRESTAS
2,02 h. Anem a parar al costat del mas de Can Jeroni que ens queda a la nostra dreta, just al moment en que ens topem amb l’ample pista per la qual em vingut, estan novament a la part alta de la Serra de Can Vilatort. Haurem de desfer dons les nostres passes de manera integra, si be aconsellem no baixar per la drecera del circ cric i davallar sempre per la pista. Passada dons la torre elèctrica que ens havia servit de referència en l’enllaç entre la drecera i la pista principal, seguim davallant per aquesta darrera i tan sols trobarem una nova bifurcació important, que està ben indicada amb un rètol que ens informa que el camí correcte a seguir per tornar al poble es el que davalla en diagonal a la nostra dreta i que al poc també va a parar al Circ Cric, travessem de nou el riu de la Tordera i al poc ja trobem les primeres construccions al poble.
2,50 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera
OPCIÓ B: SERRAT DE VILATORT – CASTELL DE MONTCLÚS – RIU TORDERA – PLA DE CAN RECORD.
Temps: 2 hores i 15 minuts.
Desnivell: 230 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 7 hores i 310 metres.
Dificultat: fàcil
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * Torrent de Vallmanya * riu de la Tordera * Circ Cric * Serra de Can Vilatort * Can Boter * Can Pau * Ca n’Albert de Baix * Can Picolí * Can Pere Grau * Can Jeroni * Pla de Santa Magdalena * Santa Magdalena * Ca n’Albert de Dalt * Castell de Montclús * riu de la Tordera * Can Marc * Can Martorell * Can Garberer * molí de les Cadires * Can Mainou * urbanització de Can Record * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera
Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com
Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
0,02 h. Cruïlla. Seguim vers a la nostra dreta pel Passatge Aulet, bonic camí pavimentat que serpenteja pel mig d’un parc urbà fins anar a creuar mitjançant un pont el Torrent de Vallmanya.
0,05 h. A l’altre costat del rierol ja hi som al cor del poble de Sant Esteve. Seguim el carrer Major (carrer de vianants) vers a la nostra esquerra fins al final de tot, on donarem l’esquena a l’església i seguint les indicacions del Circ Cric agafarem un vial descendent vers a la nostra esquerra que passa pel costat de les instal·lacions esportives municipals.
0,12 h. Creuem el riu de la Tordera mitjançant un vial amb canalitzacions. Pas còmode apte per vehicles, l’asfalt a donat pas a una ample pista de terra que guanya alçada de manera suau.
0,15 h. Estem davant de la porta d’accés al Circ Cric. Deixem la pista ample de la nostra dreta i seguim vessant amunt de manera directe per un corriol ben marcat i que fa una forta pujada. Atenció: aquest tram es opcional ja que podríem seguir per l’ample pista. Es tracta dons d’una drecera més directa i que ens estalvia un tram de pista que acostuma a ser relativament transitat per vehicles.
FOTO PAKO CRESTAS
0,21 h. A la part alta de la forta pujada passem per sota d’un cablejat de telèfons, una petita canal de reg abandonada i anem a parar a un camí en desús que seguirem vers a la nostra dreta per situar-nos al peu d’una gran torre elèctrica.
0,23 h. Essent sota la torre elèctrica trobem de nou l’ample pista que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent (pujada molt suau alternada amb trams completament horitzontals), direcció N.-N.O. Ja hi som la Serra de Can Vilatort
0,30 h. Brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.
0,32 h. Nou brancal secundari a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte per l’ample pista.
0,34 h. Tercer brancal secundari que trobem a la nostra esquerra i que obviem.
0,35 h. Bifurcació. Pista secundaria descendent a la nostra dreta que es l’accés a Can Boter (cartell indicador, cadena), seguim dons per la pista principal direcció N.-N.O.
0,36 h. Bifurcacions secundaries a banda i banda de la pista principal que ignorem per seguir tot recte. El brancal de la nostra dreta dona accés al proper mas de Can Pau.
0,39 h. Nou brancal perpendicular que surt a la nostra dreta i que es l’accés a Ca n’Albert de Baix. Seguim recte per la pista principal.
FOTO PAKO CRESTAS
0,42 h. Haurem passat pel costat d’unes vinyes i ens trobem davant del mas de Can Picolí, el qual resta a la nostra esquerra. Surt un nou brancal perpendicular a la nostra dreta que ignorem per seguir per l’ample pista en direcció N. Trams horitzontals alternats amb suavíssimes pujades.
0,49 h. Passem pel costat de mas de Can Pere Grau, a tocar de la pista a la nostra esquerra. Seguim tot recte.
0,52 h. Voregem el mas de Can Jeroni i seguim per la pista direcció nord.
0,53 h. Bifurcació. Ignorem la pista que davalla vers a la nostra esquerra i que es la pista on anirem a parar quan tanquem la volta del castell. Ara per ara, seguim dons per la part alta, tot recte, en direcció nord. Creuem el Pla de Santa Magdalena, zona més alta del periple.
0,55 h. Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de SantaMagdalena, 400 m., on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a Ca n’Albert de Dalt. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent.
FOTO PAKO CRESTAS
1,15 h. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. Castell de Montclús, 325 m.
El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera.
1,35 h. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera. Anem a parar a una pista que continuarem vers a la nostra dreta per creuar el riu sense auxili del pont. A l’altre costat de les aigües pugem pista amunt per un tram mig terrós – mig pavimentat.
1,38 h. Can Marc. Casa d’hípica. Nus de pistes. Seguim tot recte obviant dos trencalls en forma de “V” a la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
1,40 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de l’esquerra, més estret i que s’orienta vers al S.E. tot passant pel costat esquerra del fantasmagòric mas. A la cruïlla hi ha un cartell ens indica que cal seguir el accés a Can Martorell (que es el mas que tenim a la nostra dreta).
1,45 h. Seguint la pista de terra anem a parar a la zona urbanitzada de Can Garberer. Seguim el vial pavimentat vers a la nostra esquerra que rep el nom de carrer del Timó i que fa una mena d’arc davant de cases de nova construcció.
1,48 h. Bifurcació. Neix un brancal descendent vers a la nostra esquerra que ens duu al proper molí de les Cadires (rètol indicador), de fet el moli es avui en dia una casa particular restaurada, val la pena baixar-hi per veure el pont de fusta sobre el riu de la Tordera (que era l’antic i rudimentari accés a Cal Puço) i tornar a pujar de nou a la darrera bifurcació (pujada i baixada opcional, es clar).
1,52 h. Essent de nou a l’extrem del carrer del Timó, deixem l’asfalt i seguim tot recte pel camí horitzontal que s’endinsa dins del darrer tram de bosc.
1,56 h. Brancal perpendicular vers a la nostra esquerra que obviem.
1,57 h. Corriol que se’ns incorpora per la dreta. Seguim tot recte pel camí. Molt a prop, ben visibles, son les cases de Can Mainou, petita pujada.
1,58 h. Can Mainou, voregem les cases deixant de banda un pista vers a la nostra dreta i continuant en direcció S.-S.E. per pista de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
2,03 h. Anem a parar a l’urbanització de Can Record, en concert al carrer de les Alzines que seguirem vers a la seva conclusió en un avinguda més ample que seguirem recte en direcció S.O. fins al segon trencall a l’esquerra que es el carrer d’Oratges. Seguim aquest carrer tot recte fins al punt de partida.
2,15 h. Ja estarem de retorn al punt de partida. Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Variada excursió amb trams ben diferenciats de plana de conreus i masos i zones de bosc amb les primeres estivacions i pujades de la falda de les muntanyes de Sant Elies – Samon. Cal destacar la visita al pantà de Vallmanya i el Castell de Fluvià.
Castell de Fluvià o Casa Forta de Palau: Dominant el Pla de Palautordera, molt a prop de Santa Margarita, s’aixeca aquest petit castell ben conservat i restaurat, propietat de la família Adroer. Com a castell li correspon el valor de “domus” o casa forta, coneguda con la casa de Sant Cedrià, titular de la capella. El nom de Palau és cognom o llinatge de la família ja establerta a l’any 1154. Malgrat que el domus de Palau o Fluvià s’adjuntés dins del terme del castell de Montclús, presidia la Quadra de Campins, que ocupava la zona territorial de l’actual terme de Campins. A mitjans del segle XIV comptava amb vint-i-dos focs i era una de les quadres més extenses de Catalunya. A l’any 1622 es va fundar una capella en benefici de Sant Aleix dins del castell. En aquesta capella es venerava la tomba de Sant Cedrià i fou destruïda i buidada per les hordes a l’any 1936. El castell podria atribuir-se a les primeries del segle XI. A l’interior del castell va ser bàrbarament assassinat l’Antoni de Fluvià, juntament amb una colla de gent innocent que va anar a refugiar-se dins de la fortalesa, per les tropes castellanes del Comte-duc d’Olivares.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores i 50 minuts
Desnivell: 231 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 10 quilòmetres i 800 metres.
Dificultat: Baixa.
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el camí, caldrà dons dir-nos l’aigua necessària des del punt de partida.
Punts de referència: * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera * cementiri de Sant Esteve de Palautordera * torrent de Vallmanya * Ca l’Amat * urbanització de Can Cruixent * Can Cisteller * Can Justina * Can Felip * Ca l’Ercís * Can Jais * Can Vinyes * torrent del Reguissol * Sot de la Font Ferrussa * Sot de l’Infern * Serra del Gall * Trifurcació * Torrent de Vallmanya * Parc dels Olors * Can Vila Vell * Castell de Fluvià * Bassa de Vallmanya * Pla de Santa Margarida * Mas Prats * Torrent del Reguissol * Can Vinyes * Can Jais * Ca l’Ercís * Can Felip * urbanització Can Cruixent * Can Benosi * Ca l’Amat * el cementiri de Sant Esteve de Palautordera * Centre de Salut l’Om – Sant Esteve de Palautordera.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera. Més informació a www.somlom.com
Itinerari: 0,00 h. Des del Centre de Salut l’Om, de Sant Esteve de Palautordera, seguim el carrer Oratge vers a la nostra esquerra i de seguida tombem de nou a l’esquerra pel carrer Tramuntana per anar a la part alta del poble. Continuant en la mateixa direcció, creuemla carretera i seguim pel carrer “Joan Baixas” direcció O-S.O. A partir del moment en que el carrer Tramuntana s’uneix amb el carrer Major (carrer de vianants), — just abans de creuar la carretera –, coincidim ja amb les marques del “camí”.
0,10 h. Al poc el carrer es converteix en una ample pista de terra completament horitzontal. Senyals del “camí”.
0,16 h. Passem per davant de cementiri de Sant Esteve de Palautordera. Seguim la pista vers a l’O.S.O. Poc després creuarem el torrent de Vallmanya.
0,21 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta en direcció N-N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,23 h. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim pel camí ample vers al N.-N.O.
0,30 h. Passem pel costat del conjunt de cases de Ca l’Amat que resten a la nostra esquerra. Comença un nou tram pavimentat. Seguim tot recte per travessar la urbanització de Can Cruixent.
0,33 h. Final de la urbanització. El vial asfaltat acaba en forma de “T”. Seguim vers a la nostra esquerra per tornar a caminar sobre pista de terra.
0,37 h. Se’ns incorpora per l’esquerra una nova pista que obviem. Seguim recte direcció N.O. Indicacions del “camí”.
0,39 h. Nou brancal que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem.
0,40 h. Passem per davant de dos entrades a finques particulars. Can Cisteller i Can Justina. Seguim de manera evident per l’ample pista del “camí”.
0,41 h. Creuem una carretera asfaltada en perpendicular.
0,43 h. Doble bifurcació a banda i banda del camí, primer a la dreta i després a l’esquerra, que ignorem. En aquest tram passem pel costat de masos com Can Felip, Ca l’Ercís, Can Jais i Can Vinyes.
0,45 h. Just abans de crear el torrent del Reguissol (que acostuma a estar ben sec), trobem un trencall perpendicular a la nostra esquerra, es el moment d’abandonar la pista principal i les senyalitzacions del “camí” per prendre aquesta petita pista que s’endinsa pel bosc en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
0,47 h. Trifurcació. Neixen dos nous a camins en diagonal vers a la dreta i vers a l’esquerra, ignorem tots dos i seguim recte. Tram horitzontal.
0,49 h. Bifurcació. Seguim el trencall de la nostra esquerra. Sageta pintada de grog en un arbre. Suau i curta pujada.
0,51 h. Neix un nou camí perpendicular vers a la nostra esquerra que ignorem per continuar tot recte en el sentit donat pel camí de procedència. Tram horitzontal i sense senyalitzacions.
0,54 h. Nou trencall vers a la nostra esquerra que ignorem. Mica en mica el camí es va convertint en corriol. Continuem pel mig d’un tranquil bosc.
1,01 h. Anem a parar a una mena de pista que aquí fa un cul de sac. A la nostra dreta hi ha una petita esplanada que ens permet tenir de nou vistes panoràmiques reduïdes després del tram de bosc. Continuem recte per la pista en direcció O.-N.O.
1,03 h. Estant a l’altre costat de la petita clariana trobem una bifurcació de camins, agafem el de la dreta.
1,06 h. Anem a parar a una estreta carretera asfaltada. Justament a l’unió entre el camí de procedència i l’asfalt creuem el Sot de la Font Ferrussa i passem pel costat d’una mena d’esquelet d’un xalet abandonat. Seguim la carretera gairebé horitzontal vers a la nostra dreta.
1,08 h. Deixem una primera bifurcació a la nostra esquerra, on hi ha un cartell que ens indica que la pista d’accés al Mas Forts. Seguim per l’asfalta.
1,09 h. Sot de l’Infern. Pocs metres endavant de l’accés a Mas Forts, trobem un segon trencall, que també s’endinsa al bosc vers a l’esquerra. Es el moment abandonar la carretera i pujar per aquest camí estret i ben marcat que al poc puja amb fortes ziga zagues.
1,16 h. Anem a parar a una ample pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Suavíssima i constant pujada.
1,27 h. Serra del Gall, 403 metres, punt més alt del periple. Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra iniciant un tram de baixada.
1,29 h. Trifurcació. A ma esquerra neix un corriol i davant tenim dues pistes en forma de “Y”. Seguim la pista descendent de la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
1,31 h. Bifurcació. Seguim el brancal descendent de la nostra dreta que dibuixa un revolt. Fem ara un tram de constant baixada i revolts on seguirem sempre per la pista principal obviant algun que altre corriol que justament neix als revolts.
1,35 h. Torrent de Vallmanya. Unió de pistes. Seguim vers tot recte al marge esquerra de la riera, en direcció E.-S.E., o sigui, seguint el marge natural de la vall.
1,38 h. Unió de pistes. Estem davant del Parc dels Olors. Seguim l’ample pista tot recte continuant al marge esquerra del torrent, en direcció E.-S.E. Al poc passem per davant del mas de Can Vila Vell, que resta a la nostra esquerra.
1,48 h. Estant davant del Castell de Fluvià, just a la zona on hi ha uns gronxadors, divisem un camí que neix a banda dreta de la pista, creua el torrent i s’endinsa dins del bosc. Es el moment d’abandonar la pista ample i seguir per aquest camí. Atenció per que a la bifurcació neixen dos de camins, un de més ample que puja tot recte i un petit corriol a l’esquerra que segueix més aviat el curs del torrent. Seguirem dons pel primer d’ells.
1,52 h. Bassa de Vallmanya. Ample embassament artificial construït pel reg. Anem a parar a la pista que voreja el pantà, la qual seguirem vers a la nostra esquerra i, tal com hem dit, va re orientant-se tot envoltant l’embassament.
1,58 h. Essent a l’extrem sud del pantà trobem una pista que davalla vers a la nostra esquerra i que seguirem, ignorant un parell de trencalls que segueixen tot recte a l’altre costat d’aquesta ample pista.
2,04 h. Bifurcació. Anem a parar de nou al recorregut del “camí”. Senyalització a la cruïlla. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta, o sigui en direcció sud.
2,06 h. Camí transversal que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar tot recte.
2,07 h. Pla de Santa Margarida. Creuem una carretera asfaltada de manera transversal i continuem per la pista situada a l’altre banda de la carretera, seguint en direcció S.-S.E. Entrem de nou dins del bosc.
2,10 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta. Senyalitzacions del “camí”.
2,12 h. Trencall secundari perpendicular vers a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte. Al poc sortim del bosc i tornem a creuar zona de conreus amb amples vistes.
2,15 h. Mas Prats. Resta a la nostra dreta. Just davant neix una pista vers a la nostra esquerra que ignorem per seguir tot recte en direcció sud.
2,17 h. Torrent del Reguissol. Ja hi tornem a coincidir amb les nostres passes del trajecte d’anada. Desfarem dons de manera integra el camí ja conegut fins al punt de partida, passant per Can Vinyes, Can Jais, Ca l’Ercís, Can Felip, l’urbanització Can Cruixent, Can Benosi, Ca l’Amat i el cementiri de Sant Esteve de Palautordera.
2,50 h. Desfent el trajecte d’anada tornem de nou al punt de partida. Centre de Salut l’Om a Sant Esteve de Palautordera.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió molt evident, sense pèrdua possible, ja que transcorre tota ella per ample pista. Es molt aconsellable per fer amb BTT.
Vallfornès es una gran vall de fosques fondalades, on el bosc mediterrani es l’amo i senyor del paisatge, rep el seu nom del gran mas que hi trobem al centre de la pròpia vall. Es tracta d’una vall poc poblada, sense cap nucli que passi a ser més que veïnats dispersos. Sense esglésies (a excepció de Sant Salvador de Terrades a la part baixa), amb molts pocs masos que han resistit l’èxode massiu dels anys 60 i 70 del segle passat.
Es una vall amb encant propi. Un Montseny diferent. L’embassament, creat de manera artificial dins dels plans nacionals de prevenció d’incendis, li dona una nota diferent de color.
Diu la llegenda que no fa gaires anys vivia un ermità dins el castanyer gros d’en Cuc. Era un home que havia decidit separar-se de tot contacte social, viure en plena natura i escoltar els sorolls del silenci. Expliquen que mai l’havien sentit parlar i que només es comunicava amb el llenguatge dels cecs.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora i 5 minuts per la pujada i uns 50 minuts per la baixada.
Desnivell: 270 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: fàcil
Punts d’aigua: Ja a prop de la casa forta de Vallfornès trobem la Font Freda, però no acostuma a dur massa aigua i li caldria un arranjament. Font en estat precari. El millor es du l’aigua necessària per l’excursió des de bon principi.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Zona d’aparcament Sot de la Font de la Closa – Dos Torrentons * Pantà de Vallfornès * Torrent de la Baga d’en Cuc * Riera de Vallfornès * Font Freda * Sot de la Font de Masdéu * casa forta de Vallfornès
Punt de partida: Zona d’aparcament situada al Sot de la Font de la Closa, en l’indret conegut con als Dos Torrentons. 440 metres. Accessible per pista de terra en bon estat des del poble de Cànoves (rètols indicadors dins del poble que prendre la direcció correcte vers a l’embassament de Vallfornès). De fet podríem seguir la pista amb vehicle, però l’accés ja està restringit a veïns i serveis del parc. La zona d’aparcament es gran i està ben indicada.
Itinerari: 0,00 h. Zona d’aparcament situada al Sot de la Font de la Closa, en l’indret conegut con als Dos Torrentons. 440 metres. Just al continuar la pista en sentit ascendent hi ha una bifurcació. Seguir el brancal de la dreta que es més ample i guanya alçada.
0,12 h. Pantà de Vallfornès. Estem a tocar de la presa que resta a la nostra esquerra, el talús del qual està completament incorporat dins del paisatge. Bifurcació. Ignorem la pista ascendent de la nostra dreta per seguir tot recte direcció nord, tot anant vorejant el pantà. Indicadors del meridià verd.
FOTO PAKO CRESTAS
0,29 h. Ja fa uns minuts que hem deixat enrere el pantà i trobem una nova bifurcació. Estem al Torrent de la Baga d’en Cuc. Obviem de nou el brancal de la dreta i seguim tot recte per l’ample pista, creuant les aigües de la petita torrentera.
0,37 h. Un corriol neix a la nostra esquerra per davallar a la Riera de Vallfornès que la tenim a tocar. Seguim però per l’ample pista, evident i sense pèrdua.
0,48 h. Bifurcació de pistes. Seguim per la nostra dreta iniciant un tram de pujada constant.
1,00 h. Font Freda, situada al marge dret de la pista. Seguim per l’ample pista sense pèrdua. Al poc travessem el Sot de la Font de Masdéu.
1,05 h. Ja hi som a la casa forta de Vallfornès, 710 metres. donant per finalitzada la pujada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Interessant i llarga combinació de pistes que formen una mena de quadrat que ens permet conèixer diverses zones de la part baixa de la vall de Palautordera. La part inicial i intermèdia, fins a Santa Magdalena, te senyals amb la retolació del “camí”. Des de Santa Magdalena fins al retorn a Sant Esteve seguirem les marques de retolació del “Clar de Lluna”.
La visita estrella del recorregut es el castell de Montclús: Aquest castell en runes va agafar prestigi al segle XIII i té a la vora les restes d’un antic poblat ibèric.
Guillermó, fill de Guillem Umbert i de Ramona, adoptà el nom de Guillem de Montclús. Llur fill, Riambau, va heretar els castells de Montclús, el de Miravalls i el de les Agudes. Vers el 1275 Riambau de Montclús traspassà els dominis del Montseny i de la conca del Tordera al seu oncle i protector Ramon de Cabrera. El Castell de Montclús, conegut com a “castro de Montecluso” tenia capella i notaria pròpia. Montclús persistí dins les possessions dels Cabrera fins al 1445. La construcció del castell fou renovada al 1508. Al 1739 es va traspassar la capella de Santa Margarida al camp de Parellada, indret on es situa ara, ja que per llavors el castell ja presentava estat de runa.
El castell mostra dues etapes ben diferenciades. Inicialment es va construir una torre circular que segurament tenia adossada a la banda nord una sala que almenys feia 5,5 metres d’ample per 6,2 metres de llarg. Aquesta primera fase de construcció es deuria fer cap al segle X.
FOTO PAKO CRESTAS
A la segona etapa es va fer el clos de planta, gairebé quadrada (22,5 m * 25 m), i es va construir a la baixa edat mitjana. La construcció ens recorda molt les muralles d’ Hostalric, el que presumiblement fa que es tracti d’una construcció dels segles XIII o XIV.
El castell tenia dos recintes, el sobirà i el jussà. El primer el formen la part residencial i els serveis del castell i el segon inclou els murs de protecció amb les sageteres i els merlets.
Temps: 2 hores i 50 minuts
Desnivell: 180 metres de pujada i l’’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa – Mitja
Punts d’aigua: Creuem diverses vegades torrents i el riu de la Tordera. No obstant no ens hem de refiar de la potabilitat d’aquestes aigües, Caldrà dur l’aigua necessari des del punt de partida. A Sant Esteve de Palautordera hi ha font.
Punts de referència: * Sant Esteve de Palautordera * cementiri de Sant Esteve de Palautordera * torrent de Vallmanya * Ca l’Amat * urbanització de Can Cruixent * Can Cisteller – Can Justina * Can Felip – Ca l’Encís – Can Jais * torrent del Reguissol * Mas Prat * Pla de Santa Margarida * Castell de Fluvià * Can Noguereta * Can Bonamic – Ca n’Auleda * Can Vila Nou * riu de la Tordera * Castell de Montclús * Can n’Albert de Dalt * Santa Magdalena * Pla de Santa Magdalena * Cal Picolí * Serrat de Vilatort * Circ Cric * riu de la Tordera * Sant Esteve de Palautordera
Punt de partida: Sant Esteve de Palautordera. Plaça davant de l’església on es situa l’oficina d’informació turística. El poble de Sant Esteve es situa a tocar de Santa Maria de Palautordera, accessible per la carretera C-743.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Esteve de Palautordera. 210 metres. Donem l’esquena a l’església, ens situem davant de la casa de la vila i pugem pel carrer paral·lel a la carretera, vers a la nostra esquerra, carrer de vianants conegut com el carrer Major. Just aquí trobem les primeres senyals del “Camí”. Quan acaba la prat de terra enllosat del carrer Major i es transforma en un carrer descendent, es hora d’anar a la carretera, creuar-la i seguir vers a la nostra esquerra pel carrer “Joan Baixas” direcció O-S.O.
0,10 h. Al poc el carrer es converteix en una ample pista de terra completament horitzontal. Senyals del “camí”.
0,16 h. Passem per davant de cementiri de Sant Esteve de Palautordera. Seguim la pista vers a l’O.S.O. Poc després creuarem el torrent de Vallmanya.
0,21 h. Bifurcació. Seguim pel brancal de la dreta en direcció N-N.O.
0,23 h. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim pel camí ample vers al N.-N.O.
0,30 h. Passem pel costat del conjunt de cases de Ca l’Amat que resten a la nostra esquerra. Comença un nou tram pavimentat. Seguim tot recte per travessar la urbanització de Can Cruixent.
0,33 h. Final de la urbanització. El vial asfaltat acaba en forma de “T”. Seguim vers a la nostra esquerra per tornar a caminar sobre pista de terra.
0,37 h. Se’ns incorpora per l’esquerra una nova pista que obviem. Seguim recte direcció N.O. Indicacions del “camí”.
0,39 h. Nou brancal que se’ns incorpora per l’esquerra i que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,40 h. Passem per davant de dos entrades a finques particulars. Can Cisteller i Can Justina. Seguim de manera evident per l’ample pista del “camí”.
0,41 h. Creuem una carretera asfaltada en perpendicular.
0,43 h. Doble bifurcació a banda i banda del camí, primer a la dreta i després a l’esquerra, que ignorem. En aquest tram passem pel costat de masos com Can Felip, Ca l’Encís i Can Jais.
0,45 h. Creuem el torrent del Reguissol.
0,49 h. Mas Prat. Deixem a la nostra dreta un trencall que neix en angle recte. Seguim recte. Tram obert amb bones perspectives sobre el Turó de l’Home al fons, zona de camps o conreus.
0,52 h. Un nou brancal se’ns incorpora de manera perpendicular per la dreta. Seguim tot recte. Ara entrem en una zona de bosc.
0,54 h. Bifurcació. Vers a la nostra dreta localitzem una pista que es bifurca en forma de “Y”, nosaltres seguirem aquesta pista però vers a l’esquerra, o sigui, en sentit contrari. Marques del “camí”.
FOTO PAKO CRESTAS
0,56 h. Pla de Santa Margarida. Creuem una carretera asfaltada transversalment i seguin per l’altre costat. Veurem que hi ha dos camins paral·lels que s’endinsen al bosc. Agafar el de l’esquerra que es el que te les indicacions del “camí”. No obstant els dos camins es retrobem mes tard.
0,57 h. Trencall vers a la nostra esquerra que ignorem. Seguim per dins del bosc en direcció nord.
1,00 h. Bifurcació. Deixem a la nostra esquerra la pista que segons l’indicador ens duu al pantà. Nosaltres hem de seguir vers a la dreta seguint les indicacions del “camí”.
1,06 h. Trencall vers a la nostra dreta que obviem.
1,09 h. Anem a parar a una nova pista. Estem davant del Castell de Fluvià. Seguim vers a la nostra dreta. Marques del “camí”.
1,14 h. Can Noguereta. L’ample i horitzontal pista de terra travessa la carretera C-743 de forma transversal continuant tot recte a l’altre costat de l’asfalt en direcció E.N.E.
1,19 h. Creuem el conjunt de cases de Can Bonamic i Ca n’Auleda tot ignorant els trencalls que constitueixen l’accés a les finques particulars. Evident. Marques del “camí”.
FOTO PAKO CRESTAS
1,24 h. Se’ns incorpora una pista en diagonal per la nostra esquerra. Seguim recte, ara ja en direcció S.E. per la pista principal. Passem novament per l’entrada de diferents finques que formen els corresponents trencalls, una d’elles es la finca de Can Vila Nou on abunden els cavalls.
1,32 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra. Iniciem una forta i curta baixada que ens durà al riu.
1,33 h. Creuem el riu de la Tordera, sense pont (saltant de pedra en pedra), atenció que aquest pas pot resultar perillós i desaconsellable amb pluges fortes. Just a l’altre costat de les aigües hi ha una bifurcació. Seguim cap a la dreta.
1,36 h. Bifurcació amb cartell indicador. Seguim el camí ascendent de la nostra esquerra que comença a guanyar alçada en diagonal. Al poc trobem un corriol que neix a la nostra dreta i que puja directament pel mig d’un bosc d’eucaliptus. Deixem la pista i seguim aquest marcat senderó. Marques del “camí”.
1,41 h. Ens retrobem de nou el camí ample que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent dibuixant els darrers revolts abans d’arribar al castell.
1,45 h. Castell de Montclús. 310 metres. Visita i parada obligada. Continuarem pujant pel corriol que segueix en direcció N.E. i que puja pel mig del bosc per una mena d’aresta de terra que a trams presenta talls verticals al costat dret sobre el Sot Gran.
FOTO PAKO CRESTAS
1,54 h. Can n’Albert de Dalt. Anem a parar a una pista en desús just al costat d’una font. Seguim la pista ascendent vers a la dreta.
1,55 h. Brancal que neix i baixa vers a la nostra dreta i que ignorarem. Al poc anem a parar un vial asfaltat.
1,57 h. Santa Magdalena. 390 metres. Punt més alt del periple. Voregem l’esglesiola pel vial asfaltat i a la primera bifurcació seguim l’ample pista de terra vers a la nostra dreta. Comencen aquí les indicacions del “clar de lluna” (itinerari de BTT). Poc a poc l’ample pista, que s’orienta vers al S.-S.O.-S., va perdent alçada de manera molt suau. Creuem el Pla de Santa Magdalena.
2,02 h. Bifurcació. Seguim recte i passem a tocar del mas de Can Jeroni (a la façana es pot llegir Can Coll). Seguim l’ample pista sense pèrdua possible.
2,11 h. Bifurcació perpendicular vers a la dreta que ignorem.
2,13 h. Passem per davant de Cal Picolí. Bifurcació a la nostra esquerra que ignorem. Seguim per l’ample i evident pista tot recte.
2,18 h. Després de deixar enrere un petit conreu de vinyes neix una doble bifurcació a la nostra esquerra que ignorem. Aquesta zona es coneguda com el Serrat de Vilatort.
2,19 h. Brancal secundari a la nostra dreta que ignorem, seguim per l’ample pista tot recte. Perdem alçada de manera suau.
2,22 h. Nou brancal secundari a la nostra dreta que ignorem, seguim per l’ample pista tot recte. Perdem alçada de manera suau.
FOTO PAKO CRESTAS
2,24 h. Tercer brancal secundari a la nostra dreta que ignorem, seguim per l’ample pista tot recte. Perdem alçada de manera suau.
2,29 h. Passem pel costat d’una torre elèctrica, se’ns incorpora en diagonal per la dreta una nova pista de menor importància.
2,33 h. Bifurcació d’amples pistes, Seguim vers a la nostra dreta, tot fent un revolt i baixant de manera constant. Cartell indicador a la cruïlla.
2,36 h. Ja a la part baixa, tocant els conreus, se’ns incorpora una pista per la nostra esquerra. Seguim tot recte per la pista principal en direcció N-N.O.
2,39 h. Estem davant del Circ Cric. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra.
2,42 h. Creuem de nou el riu de la Tordera, aquesta vegada amb l’auxili d’un pont. Superem una curta pujada i ja estem a tocar de les primeres cases del poble.
2,50 h. Ja hi som de nou davant de l’església de Sant Esteve de Palautordera, donant per conclòs aquest llarg i complert periple per la vall.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Bonica i sorprenent excursió que enllaça el poble del Montseny amb l’església més antiga de la vall, la de Sant Martí. Bucòlics racons vora el riu de la Tordera.
Sant Julià del Montseny: Depèn històricament del bisbat de Barcelona. Documentada el 1079 i refeta al segle XVIII. Depenia directament del bisbe. Aquesta església parroquial es troba al petit nucli urbà del poble del Montseny, a 500 metres d’alçada. El campanar, de torre llombarda, deuria ser construït al segle XI. Està lleugerament desplomat vers a la nau central. És una torre de planta rectangular de dos pisos, amb rengles de quatre arcades a cada cara. Està rematada amb finestres mal formades i coberta a quatre vessants. A la façana principal s’entreveu una arcada d’una portalada tapada.
Sant Martí del Montseny: Sembla que es tracta d’una edificació molt antiga, modificada en temps moderns, però falta documentació per ratificar-ho. Les notícies més antigues que es tenen són dels anys 1581 i 1586. A mitjans de segle XIX tenia la categoria d’ajuda parroquial i presidia el raval o habitat dispers de Montseny d’Amunt. És una església que encara té culte i que es troba ben agençada. La capella no té cap característica romànica però si la construcció primitiva, que fins i tot cal considerar-la preromànica.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora 20 minuts per l’anada i un temps similar per la tornada
Desnivell: 170 de pujada i 70 de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit invers per la tornada.
Dificultat: Baixa – Mitja
Punts d’aigua: Font al poble del Montseny. Passem pel costat de la Tordera, però no es del tot aconsellable proveir-se d’aigua del riu.
Punts de referència: * Poble del Montseny – església de Sant Julià * Can Caçador * Can Vador * Can Bessa * urbanitzada de “la Suïssa Catalana” * Pocafarina * riu Tordera *Pont de la Llavina * riu Tordera * Sant Martí del Montseny – Can Bieló.
Punt de partida: Poble del Montseny, accessible per la carretera que enllaça Palautordera amb el Coll Formic i Seva. Carretera C-743.
Itinerari: 0,00 h. Poble del Montseny 520 metres. essent davant de l’església de Sant Julià davallem vers a la nostra esquerra per la carretera d’accés al poble.
0,04 h. Cruïlla de la carretera d’entrada al poble. Creuem en transversal la carretera principal i anem a buscar un camí pavimentat que davalla direcció al fons de la vall. Indicador del G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Can Caçador. A l’alçada de la primera casa abandonem la pista asfaltada descendent i prenem un corriol horitzontal que neix a la nostra dreta. Indicador G.R.
0,08 h. Anem a parar a una pista lleugerament ascendent que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
0,10 h. La pista arriba a un tram pavimentat que resulta ser un nou vial horitzontal que seguirem pocs metres vers a la nostra esquerra, ja que al poc un nou trencall de terra indicat amb la marca del GR ens convida a abandonar l’asfalt. Estem a les proximitats de Can Vador.
0,16 h. Deixem el camí que davalla amb suavitat per agafar un corriol de forta pujada a la nostra dreta. Indicador del GR.
0,20 h. Arribem de nou a la carretera C-743 que haurem de seguir vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al nord.
0,24 h. Cruïlla de Can Bessa (restaurant) deixem la carretera i baixem en diagonal vers a la nostra esquerra pel vial pavimentat d’una zona urbanitzada de “la Suïssa Catalana”.
FOTO PAKO CRESTAS
0,27 h. A l’alçada del primer revolt ens trobem dos trencalls amb un naixement comú vers a la nostra esquerra. Prenem el de sota. Indicador GR. Iniciem ara un tram per bosc relativament horitzontal i amb trams de descens, que travessa l’indret anomenat Pocafarina.
0,32 h. Deixem a la nostra esquerra un trencall descendent diagonal que es l’accés a una casa particular. Seguim tot recte direcció N-N.O.
0,38 h. Nou trencall vers a l’esquerra que obviem per continuar recte.
0,40 h. Estem a tocar del riu Tordera, a uns 450 metres d’alçada, el punt més baix de l’excursió. Bifurcació. Seguim per la pista recte que ara comença un tram ascendent, cadena. No haurem de creuar dons les aigües del riu.
0,47 h. Pont de la Llavina. Dalt divisem el mas de la Llavina. Bifurcació després de creuar el riu, seguim el trencall de la dreta que puja al costat del mateix riu Tordera en direcció est.
0,52 h. Trencall vers a l’esquerra, pista en desús, que ignorem.
FOTO PAKO CRESTAS
0,53 h. Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Abandonem la vora del riu i pugem en diagonal vers a la nostra esquerra. Indicador GR.
0,59 h. Anem a parar a una pista més important. Cadena a la cruïlla. Seguim aquesta nova pista vers a la dreta. Indicador GR.
1,01 h. Bifurcació vers a la dreta, camí en desús, que ignorem.
1,04 h. Nova pista que neix vers a la dreta, en desús, que porta a un conjunt de sureres i que també ignorem per continuar pujant en diagonal ascendent.
1,05 h. Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta.
1,06 h. Deixem el camí més ample i emprenem una forta pujada per un corriol que neix a la nostra esquerra i que puja pel mig del bosc. Indicador del GR.
1,10 h. Creuem de manera transversal un camí en desús. Continuem per ferma pujada el corriol pel mig del bosc d’alzines.
1,17 h. Anem a parar a un camí més ample que continuarem vers a la dreta en sentit ascendent.
FOTO PAKO CRESTAS
1,18 h. Estem a tocar de la carretera C-743, seguim pel seu marge vers a la dreta essent ja visible l’església on conclourem l’excursió.
1,20 h. Església de Sant Martí del Montseny. 620 metres. Al costat tenim el mas de Can Bieló.
Retorn: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Desnivell: 1.047 metres de pujada i 46 de baixada per l’ascens i l’equivalent a l’inversa pel descens.
Dificultat: Alta
Llargària: 10 quilòmetres i 26 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi. A mitja pujada al Turó de Sant Elies passem a 700 metres de la font del Borrell. Anar-hi ens representa desviar-nos del traçat original i incrementar la llargària i el temps de l’excursió.
Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Riera de Canyes * Can Llinars * Can Ribes * riera de les Canyes * Can Gras d’Avall * Can Pau Filbà * Pla de Can Panxa * Sot de Ferreres * Can Gras d’Amunt * les Planes * Can Sanz Pascual * Can Perera * Can Mongol * Riera del Cortés * Terra Blanca * Can Planell * Can Sorell * l’alzina Rodona * ermita de Sant Elies * Turó de Sant Elies * ermita de Sant Elies * Coll de Sant Elies * Carena de la Coma * Collet del Turó de la Cova * collet del Prat Fondo * Turó del Samon
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor
Itinerari:0,00 h. Estem davant de l’església deSant Pere de Vilamajor. Pugem unes escales, passem pel costat de l’oficina d’informació de la Mongia i voltem l’edifici de l’església.
0,04 h. Una vegada em fet una volta de gairebé 360 º al voltant de l’edifici de l’església, davallem pel carrer Ripoll, de seguida l’asfalt dona pas de nou a un vial de terra. Indicadors de PR.
0,07 h. Deixem sendes desviacions a dreta i esquerra per continuar pel vial principal del mig. Indicador de PR.
0,08 h. El Pla. Tornem de nou a l’asfalt. Girem vers a la nostra dreta per passar per davant de la zona d’escoles (que resten a la nostra esquerra), traspassar la Riera de Canyes i seguir tot recte pel vial asfaltat fins a la segona cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
0,15 h. Segona cruïlla. Girem vers a la nostra esquerra i ens encaminem vers al nord novament, tot transitant pel carrer conegut com el camí de Sant Elies, que al poc deixa d’estar asfaltat i dona pas al camí autèntic.
0,20 h. Traspassem de manera perpendicular un vial i seguim recte direcció nord. Indicador PR. Tram força horitzontal.
0,26 h. Can Llinars. Deixem un trencall a la nostra dreta i seguim tot recte. Al poc deixem a ma esquerra Can Ribes.
0,31 h. Bifurcació, seguim el vial recte retolar com el camí de Can Gras (malgrat que l’indicador de la dreta ens diu que es el camí de Sant Elies). Marca PR. Continuem vers al nord.
0,33 h. Creuem per sobre un pont, novament, la riera de les Canyes.
FOTO PAKO CRESTAS
0,37 h. Can Gras d’Avall. Trifurcació. Les marques del PR ens indiquen anar pel camí del mig, però per ell entrem de ple a la propietat privada i em de passar per dins de conjunt de construccions del mas. El millor es voltar-ho per la pista de l’esquerra, que passa pel marge del mas i de la bassa i que es torna a ajuntar amb el camí central just a l’altre costat de les cases.
0,39 h. Deixem a banda dreta una nova bifurcació que es l’entrada a altre finca particular, en concret a Can Pau Filbà. Seguim per la pista seguint les indicacions del PR amb un tram on comença a guanyar alçada i es dirigeix vers a l’oest.
0,41 h. Neix un camí vers a la dreta que abandona la pista. Just es per on haurem de seguir. (indicador PR al trencall). Atenció, just en aquest punt surten dos camins en angle i les marques del PR no ens indiquen quin es l’apropiat, haurem d’agafar el de la dreta.
0,46 h. Anem a parar de nou a una ample pista que seguirem vers a la nostra dreta.
0,48 h. Pla de Can Panxa. Important nus de pistes i camins. Es el moment d’abandonar l’ample pista i prendre el corriol que davalla vers a la nostra dreta bosc avall. Indicador PR. De seguida creuem el Sot de Ferreres i tornem a guanyar alçada de manera suau fent-se el camí mes ample.
0,53 h. Deixem a la nostra dreta el trencall d’accés al proper mas de Can Gras d’Amunt, per seguir tot recte. Al poc veurem una petita i bonica bassa vora el camí. Deixem a l’esquerra algun que altre trencall secundari i passem pel costat d’uns camps de pastures situats a la nostra dreta coneguts com les Planes. Panorames parcials sobre el vessant boscós que haurem de pujar a continuació.
FOTO PAKO CRESTAS
1,06 h. Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim la nova pista vers a l’esquerra, tot recte, sense canviar dons la direcció de la marxa que continua essent vers al nord.
1,09 h. Trencall que ignorem a la nostra dreta i que es l’accés a Can Sanz Pascual. Passarem just pel marge esquerra de la propietat. Al poc veurem un gran suro.
1,11 h. Trencall ascendent diagonal vers a la nostra esquerra que ignorem. Seguim tot recte passant al costat de Can Perera.
1,13 h. Ara passem pel costat del tercer mas, aquest situat a la nostra esquerra i conegut com Can Mongol, per abandonar ja la pista i agafar un corriol que neix a la nostra dreta i que s’orienta vers a l’est. Cartell indicador del PR al trencall. Al poc travessem les aigües de la Riera del Cortés, moment a partir del qual comencem a guanyar alçada en mig del bosc per un marcat senderó.
1,17 h. Unió de camins. Una nova senda se’ns incorpora per la dreta. Continuem guanyant alçada vers a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
1,21 h. Anem a parar a una ample pista que seguirem vers a l’esquerra. Indicador del PR. També trobem, en aquest tram, alguna que altre marca de pintura verda i vermella.
1,23 h. Terra Blanca. Unió de pistes en forma de triangle. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim guanyant alçada de manera suau tot recte vers al nord.
1,27 h. Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Obviem el brancal de la nostra esquerra (pista a Can Cortés).
1,32 h. Deixem la pista principal i pugem per un camí que neix a la nostra esquerra i que guanya alçada de manera més decidida. Indicador PR.
1,46 h. Bifurcació. Seguim el trencall ascendent en diagonal de la nostra dreta.
1,48 h. Creuem de manera perpendicular i dues vegades consecutives una mena de pista en desús que justament en aquest indret dibuixa un revolt. Pugem tot recte pel bosc. Indicadors del PR.
1,52 h. Anem a parar de nou a la pista principal que seguirem vers a la nostra esquerra en sentit ascendent. Al poc passem per davant de Can Planell. Al voltant de la finca hi ha bon exemplar d’alzina i lledoners.
FOTO PAKO CRESTAS
1,59 h. Trencall secundari a la nostra esquerra a l’alçada d’un revolt i que ignorem. Seguim guanyant alçada per la pista principal.
2,08 h. Nou trencall de pista secundària a la nostra dreta que ignorem. Aquest nova pista serveix d’accés a Can Sorell.
2,11 h. Tercer trencall secundari en desús a l’esquerra que ignorem per pujar sempre per la pista principal, evident i sense pèrdua,
2,16 h. Bifurcació. Es el moment de deixar la pista i prendre un caminet ascendent vers a la nostra dreta. Cartell indicador al trencall. El mateix cartell ens indica que si volem anar a una font d’en Borrell encara haurem de seguir la pista 700 metres, desviant-nos del traçat del PR. Nosaltres però continuarem pel PR vers a la dreta.
2,17 h. Un nou corriol se’ns incorpora per la dreta. Comencem ara a pujar vers a l’esquerra pel mig del bosc en direcció N.E – N. Iniciem un tram continu amb zones de ferma pujada.
2,31 h. Creuem de manera transversal una pista per continuar pel corriol vessant amunt vers al nord. Indicacions PR.
2,48 h. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa vers a l’esquerra en sentit ascendent. Al poc passem pel costat de l’alzina Rodona (cartell indicador)
2,53 h. Bifurcació. Seguim recte ignorant el trencall descendent a la nostra dreta.
2,55 h. Deixem a la nostra esquerra l’accés a una zona d’aparcament per continuar tot recte vers al nord. En aquest punt l’ample pista te una barrera que impedeix el pas de vehicles.
2,59 h. Ja hi som davant de l’ermita de Sant Elies, si volem pujar al proper cim agafarem el corriol que neix a la nostra esquerra i que s’enfila vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
3,01 h. Cim de Turó de Sant Elies. 1.001 metres. Per continuar la llarga excursió davallarem de nou vers a l’ermita de Sant Elies i prendrem el corriol, que davalla vers al nord. Indicador del PR i marques verdes.
3,06 h. Coll de Sant Elies, 931 metres. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra perdent una mica de desnivell.
3,08 h. Al marge dret de la pista localitzem un corriol que s’enfila bosc amunt. Taques verdes. Seguim el mateix vers al nord. Estem remuntant l’anomenada Carena de la Coma.
3,20 h. Una nova drecera se’ns incorpora per l’esquerra. Continuem guanyant alçada pel dors de la carena mig boscosa mig arbustiva. En aquest punt les taques de pintura verda ja no hi son però el camí es molt evident.
3,30 h. Collet del Turó de la Cova. 1.090 metres. Travessem una pista i seguim pel corriol que de nou s’enfila pel vessant arbustiu, ara vers al O.N.O. indicador del PR. Senda estreta però evident, molt ben marcada. Pujada constant.
3,33 h. Creuem l’insignificant collet del Prat Fondo, 1.153 metres i seguim guanyant alçada vers a ponent.
3,35 h. Turó del Samon (també conegut com el Turó de la Pleta o el Pi Novell). 1.267 metres. Final de l’ascensió.
Descens: pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Desnivell: 171 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa – Mitja.
Llargària: 8 Quilòmetres 740 metres
Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.
Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà * Can Huesca * Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes * Can Saltimbanqui * Can Vidal * El Collet * Erms d’en Vidal * Els Tres Termes * Mas el Vilar * Riera de Vallserena * urbanització de Vallserena * Cal Gol Vell * Cal Gol Nou * Can Tona * Torrent de l’Abellar * urbanització la Derrocada * Sant Pere de Vilamajor
FOTO PAKO CRESTAS
Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.
Itinerari: 0,00 h.Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.
0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.
0,10 h.Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.
0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.
0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.
0,23 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.
0,28 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.
FOTO PAKO CRESTAS
0,30 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.
0,32 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.
0,34 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.
0,36 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.
0,38 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.
0,40 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.
0,43 h. Nova bifurcació. Seguim el camí que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que segons el rètol indicador es el “camí de Sant Elies”. Deixem dons el traçat del PR i comencem a guanyar alçada vers al E.N.E.
0,45 h. Cruïlla. Estem davant del mas de Can Saltimbanqui. Seguim la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
0,46 h. Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar per l’ample pista.
0,50 h. Can Vidal. Gran mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació de pistes. Seguim tot recte en direcció nord. Suau pujada.
0,53 h. El Collet. Important cruïlla amb 4 pistes. Es el moment d’abandonar el “camí de Sant Elies” per seguir la pista de la nostra dreta que s’orienta vers al S.E. i que passa per sobre d’un bassa que resta enfonsada a la nostra dreta en mig de l’espessa vegetació.
0,56 h. Erms d’en Vidal. Un camí transversal acompanyat de dues sendes a dreta i esquerra, neixen al marge esquerra de la pista principal. Seguim tot recte ignorant aquesta curiós trencall triple.
1,00 h. Senda que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal.
1,01 h. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que també obviem per continuar tot recte en direcció est. Tram horitzontal.
1,05 h. Els Tres Termes. Bifurcació en forma de “T”. Seguim tot recte vers a l’est, tendència N.E. encara per terreny planer en mig del bosc, seguint l’ample pista.
1,07 h. Per la nostra dreta, donant-nos l’esquena, s’incorpora un corriol amb taques gorgues. Seguim tot recte per la pista.
1,10 h. A ma esquerra de la pista neix un nou corriol amb unes marques de pintura de color magenta. Ignorem també aquesta drecera i seguim per la pista que gradualment s’orienta vers al S.S.E. i comença a perdre alçada.
1,13 h. Pista secundaria que neix en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem.
1,16 h. Nova pista secundaria, aquesta que neix en diagonal descendent a la nostra esquerra i que també obviem per continuar baixant per la pista principal en direcció S.S.E. No hi ha pèrdua possible.
1,23 h.Mas el Vilar. Anem a parar a una pista transversal. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud baixant al costat del llit normalment sec de la Riera de Vallserena. Al poc comença l’asfalt i ja entrem a l’urbanització de Vallserena.
1,43 h. Passem per davant de la pista d’accés a Cal Gol Vell, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.
1,45 h. Passem per davant de la pista d’accés a Cal Gol Nou, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.
1,46 h. Bifurcació de vials. Aquesta es l’entrada principal de l’urbanització. Ignorem el carrer ascendent de la nostra esquerra i seguim per vial d’accés principal direcció sud, just al costat de la riera que acostuma a estar eixuta.
FOTO PAKO CRESTAS
1,49 h. Passem per davant de la pista d’accés al mas de Can Tona, mas que resta a la nostra dreta. Continuem per carrer de l’urbanització en direcció sud.
1,55 h. Bifurcació. Neix un ample vial pavimentat a la nostra dreta que seguirem en sentit ascendent vers a l’oest. Hi ha un lateral del vial reservat pels vianants i ciclistes.
2,03 h. Torrent de l’Abellar (que acostuma a estar sec) a l’alçada d’aquest sot o vall secundària deixem el vial asfaltat i prenem una pista de terra horitzontal a la nostra dreta que orienta les nostres passes vers al nord.
2,06 h. Coincidim amb un nou vial asfaltat. Estem a l’urbanització la Derrocada on coincidim amb l’itinerari de la “ruta circular”. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent per pujar pel “carrer Sant Bernat”, el qual seguirem sempre per sortir de l’urbanització en direcció oest – N.O. – oest, tot passant per davant d’un gran mas que es un restaurant.
2,15 h. Havent sortit de l’urbanització resseguint el carrer de “Sant Bernat” anem a parar a la carretera d’accés a Sant Pere, ja dins del nucli urbà, que rep el nom de Passeig Lluis Companys. Seguim aquest vial urbà vers a la dreta i resseguint-lo ens durà de nou al proper punt de partida.
2,20 h. Ja hi som a la Plaça del Dret a Decidir, just davant de l’església de Sant Pere de Vilamajor, donant per finalitzada la ruta de la Vallserena.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 