PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DE TUIXENT – LAVANSA PELS CLOTS DE REBOST (amb raquetes de neu).

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

FOTO ADOLFO FERNANDEZ

Introducció: Itinerari que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta, la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.

El motiu es que el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.

FOTO PAKO CRESTAS

Per aquests motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.

FOTO PAKO CRESTAS

L’ascensió, per tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga ruta circular.

Punts de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot del Rebost *  Refugi dels Pastors *  Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles

Temps: 1 hora i 45 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell:   Del punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.        

Dificultat: Mitja            

Punt de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926 metres.

Accés: Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.              

FOTO PAKO CRESTAS

Descripció Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions de la pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc, en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.

La franja oberta en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del bosc, no deixen marge per l’errada.

FOTO PAKO CRESTAS

Arribem a una mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual trobem el Refugi dels Pastors, (0,45 h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.

Creuat el diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Per pujar al cim més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).

Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – TRAM LA SEU D’URGELL – CARDONA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (333,9) –  Començant aquest sisè tram des de la Torre Solsona, a les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols, Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR 7 i 150.

Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 28,6. (362,5) – Just després de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E. Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg. Auxili de les marques del GR-7.

Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.

Km. 29,2. (363,1) –  Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 29,6. (363,5) – Creuem en transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.S.O.

Km. 29,7. (363,6) – Novament creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades, malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-7.

Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant pel mig del bosc en direcció S.O.

Km. 31,4. (365,3) – En qüestió de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal. Seguim recte pel corriol ascendent.

Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port. On localitzem el refugi – restaurant de Coll de Port i topem de nou amb la carretera C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant uns quants metres.

Km. 32,1. (360,0) – Abandonem l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.

Km. 32,4. (360,3) – Creuem per dues vegades consecutives la carretera C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec de torrentera, es tracta de la Rasa de Coll de Port.

Km. 32,6. (366,5) – Corriol que neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la torrentera. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,5. (367,4) – Creuem de nou la carretera C-462 de manera transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.

Km. 33,7. (367,6) – Novament travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.

Km. 33,8. (367,7) – Una vegada més creuem la carretera C-462 per seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.

Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Estem al costat de Cal Bep, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,8. (368,7) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre alçada en direcció sud.

Km. 34,9. (368,8) – Proximitats de Cal Mall. Nova bifurcació de sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.

Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un proper revolt.

Km. 35,4. (369,3) – Després del revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.

Km. 35,6. (369,5) – Proximitats del mas de Cal Poma, que divisem a la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda vers al sud.

Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació. Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 36,1. (370,0) – Proximitats del mas de Cal Cameta, que resta a la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra. Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la torrentera central.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.

Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.E. pel marge esquerra de la riera.

Km. 36,9. (370,8) – Carretera asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.

Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de la Vall de Lord.

Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació. Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques del GR-7.

Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 38,2. (372,1) – Després de passar pel costat de la planta depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener, transitant ara al marge dret de les aigües.

Km. 38,8. (372,7) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del GR-7.

Km. 39,1. (373,0) – Drecera que surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar a la carretera LV-4012 (que més amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.

Km. 39,5. (373,4) – Deixem la carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a la nostra dreta.

Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació. Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.

Km. 41,5. (375,4) – Camí que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.

Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar a la carretera LV-4012 al costat del punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping Morunys.

Km. 42,2. (376,1) – Estem davant de l’entrada del càmping Morunys. Seguim encara per la carretera vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,4. (376,3) – Corriol que neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca. Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.

Km. 43,0. (376,9) – Font al marge dret del camí. Acte seguit travessem la rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.

Km. 43,4. (377,3) – Estem al centre del poble de Sant Llorenç de Morunys. Davant del Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del GR-7.

Km. 43,8. (377,7) – Afores de la població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.

Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del GR-7.

Km. 44,7. (378,6) – Creuem de manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.

Km. 45,0. (378,9) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del GR-7.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 45,5. (379,4) – Pista que surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.

Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació. Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.

Km. 45,8. (379,7) – Deixem l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canalda o Roc Foradat. Curiosa bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada, alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.

Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació. Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.

Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.

Km. 48,1. (382,0) – Nova bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció N.O.

Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga. Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.

Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera LV-4241b, a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret conegut com els Plecs del Negre. Marques del GR-7.

Km. 50,9. (384,4) – Per un moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud. Comencem a creuar l’anomenat Pla de la Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar. Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del GR-7.

Km. 51,6. (385,5) – Unió de corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.

Km. 52,0. (385,9) – El Borrut. 1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18. Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 52,6. (386,5) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció sud.

Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 54,2. (388,1) – Petita clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil perdre l’equilibri.

Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta, davallant de manera constant vers al S.O.

Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció S.O. i després sud, creuant el Cap del Pla i el Pla de Riard.

Km. 57,8. (391,7) – Passat el punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12, deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.

Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E, tendència S.E., passant pel costat del mas de Cal Riard que resta una mica més al sud.

Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En aquest punt  retrobem de nou les marques del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.

Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant paral·lela a la pròpia carretera.

Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.

Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per l’anomenada Rasa de Meix. El corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al sud.

Km. 61,2. (395,1) – Zona recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 61,3. (395,2) – Abandonem l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa. Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.

Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de l’asfalt. Tram de baixada.

Km. 61,8. (395,7) – Coincidim una altre vegada amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la nostra esquerra.

Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.

Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.

Km. 63,8. (397,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud.

Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km. 64,9. (398,8) – Pista en desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel brancal de la dreta.

Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació. Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.

Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 66,0. (399,9) – Creuem un vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.

Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte en direcció sud, tendència S.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 66,8. (400,7) – Un camí es desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall oberta, a tocar de les aigües del riu Negre. Marques del GR-7.

Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació. Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt i les primeres cases de la població de Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints, situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa la població que es la carretera C-26, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del 1714.

Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció S.O. per anar a parar a la ribera del riu Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada en direcció S.E. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 70,0. (403,9) – Passem per sota de la carretera C-26 que discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.

Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.

Km. 70,4. (404,3) – Creuem de manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de masos i granges de Cal Pubill, Ca l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial asfaltat.

Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.

Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a l’església de Santa Llúcia, i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.

Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot passant per una rotonda.

Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la carretera C-55 i prenem una pista asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel costat de la granja i dipòsits de Olpisa, re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació. Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 74,7. (408,6) – Pista en desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est.

Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb les zones de ferm de terra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,0. (409,9) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.

Km. 76,6. (410,5) – Proximitats de Cal Xeringa. Corriol que surt a la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.

Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig pel mig del bosc per un tram bastant planer.

Km. 77,8. (411,7) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km.78,1. (412,0) – Cal General. Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.

Km. 79,6. (413,5) – Unió de pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 79,8. (413,7) – Arribem a una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.

Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar a una pista a tocar de les aigües del Pantà de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E.

Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal, indret on localitzem el mas de Cal Perpetu, l’església de Sant Ponç i la presa del pantà de Sant Ponç. Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.

Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 81,1. (415,0) – Proximitats del càmping de la Ribera. Deixem l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.

Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.

Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 82,5. (416,4) – Per fi arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de Xixons.

Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la zona conreada es torna a dibuixar una pista.

Km. 83,1. (417,0) – Proximitats del molí i la masia de Canet que resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 84,2. (418,1) – Proximitats de Cal Rabassa. Pista que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara comença a guanyar alçada.

Km. 84,6. (418,5) – Nova pista que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en direcció sud.

Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní, situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció  S.E. Aviat passem pel costat del punt quilomètric 68.

Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.

Km. 85,7. (419,6) – Una pista de terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.

Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.

Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta, la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.

Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 88,2. (422,1) – Brancal en forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.

Km. 88,6. (422,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.

Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una canal d’aigua paral·lela al riu Ter.

Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.

Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació. Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.

Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver. Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a la nostra dreta i traspassem per un Pont de Sant Joan per sobre el riu Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un pas per sota la carretera C-55. Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar. Entrem a la població de Cardona. Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,1, (428,0) – Divisem davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al 1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta carretereta del mirador que ens duu a la part alta.

Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona i l’església de Sant Vicenç. Reculem sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza l’oficina de turisme.

Km. 95,5. (429,4) – Essent de nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira, passant per la Plaça de la Fira.

Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-seu-urgell-cardona-41148975

FOTO PAKO CRESTAS

VOLTA COMTEDELPORT – EL NOU TREKKING CIRCULAR DEL PRE-PIRINEU CATALÀ – MUNTANYA DE L’ALINYÀ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4 dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.

comtedelport (8)

Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi poble despoblat, avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configurem aquest indret pintoresc. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com per a que la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, a excepció del tram final.

comtedelport (10)

Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit. Passem per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu) i més tard transitem per sota de les cingles del Castell d’Oden per arribar més tard a les proximitats de Cambrils on torbarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat.

comtedelport (4)

El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1780, ubicada a un lloc escarpat. Encara que ja des de l’edat mitjana era ben apreciat aquest or blanc. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.

comtedelport (3)

Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça, que, perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan es volia fer anar el molí s’obria una aixeta i l’aigua retornava al riu. El 1963 va ser l’últim any que es va treure sal de l’explotació del Salí de Cambrils.

comtedelport (23)

Al segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret solitari i salvatge allà on els hagi. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles son impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a les seves sense cap altre company que no sigui en vent i el vertiginós buit.

comtedelport (11)

Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundant bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu potser farà un xic massa de calor i a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donarà al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada i que quasi ja no deixarem, ja que la nit la farem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.

comtedelport (13)

El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i des cims. Pujarem els ondulats cimals de la Tosa Pelada i el Pedró del Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres on trobem el càmping Morunys i en concret l’alberg de Torre Baró on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa, ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta al bosc d’alzines i roures de la part baixa, i es que, no en va, baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell.

comtedelport (17)

El quart i darrer dia tanquem el cercle, pujant un cim local emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres d’alçada, i ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Estem parlant en concret de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altre joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pics, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega).

comtedelport (19)

Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem per Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundosa, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com

Més informació de la ruta al següents enllaços:

http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/volta-comtedelport/

comtedelport (6)

FITXA TÈCNICA:

VILAMARA – VOLTA DE VILAMALA

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Excursions per paratges salvatges i molt poc visitats. Camí amb trams aeris on caldrà anar en compte, ja que en dos punts concrets una relliscada pot tenir conseqüències tràgiques. Fora bo poder equipar els dos punt claus i evitar així el perill. Cas que anem amb gent poc avesada al buit es aconsellable dur una petita corda.

Temps: 2 hores 20 minuts

Desnivell: 345 metres de pujada i 345 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 340 metres              

Dificultat: Mitja. Atenció trams exposats al buit.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts d’aigua:  No hi ha cap font en tota la ruta, si va la torrentera de la part baixa de la canal acostuma a portar aigua. Totes maneres es aconsellable dur l’agua necessària per l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Revolt de Fenerals * Serra de Sòbol * Serrat Llarg. * cota 1.156 metres * Els Encantats * Feixa Llonga * Serrat Llarg * Serrat Llarg * Bauma dels Noguerets * Serrat Llarg * Revolt dels Fenerals.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés al punt de partida: Revolt de Fenerals. Es tracta del primer revolt tancat que hi trobem a la carretera que davalla des del Coll de Jou o Coll de la Comarca vers a Solsona (carretera LV-4241b)

Itinerari: Km. 0,0 – Revolt de Fenerals. Prenem la pista, bastant horitzontal amb suau pujada que neix en direcció est. Cadena a l’inici. Marques de G.R.

Km. 0,75 – Serra de Sòbol. Trifurcació. Prenem un corriol que neix vers a la nostra esquerra i davalla en direcció S.O. i S. Fita a la bifurcació. En aquest punt deixem el G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 1,1 – Bifurcació (costa de veure) seguim recte pel camí més evident. La senda que se’ns incorpora per l’esquerra (i que no visualitzarem fàcilment) es per on vindrem a parar a la part final de l’excursió.

Km. 1,5 – Serrat Llarg. El camí fa un revolt i davalla en diagonal per la nostra dreta en direcció N.N.O., orientant-se vers el fons de la canal.

Km. 1,7 – Petita cota 1.156 metres. Agulleta en mig del bosc que ens ofereix una espectacular panoràmica propera de les canals, baumes, agulles i cingles del voltant. Seguim per la pista perdent alçada en mig del bosc. Taques grogues.

Km. 2,3 – Els Encantats. Conjunt de baumes. Creuem la torrentera i seguim pel corriol que ara discorre al marge esquerra de les aigües.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,6 – Bifurcació. Prenem el corriol de la nostra esquerra separant-nos del llit de la torrentera i pujant per l’anomenada Feixa Llonga que discorre al peu de les imponents parets del Serrat Llarg.

Km. 3,1- Flanquegem l’extrem del Serrat Llarg i continuem pel corriol sota la paret, però re orientant les nostres passes vers al nord, tot entrant a la vall paralel.la. Iniciem dons el flanqueig del que serà el camí de tornada, on hi ha un tram amb pedra nua i estimball als peus, on no torbarem dificultat però si que resulta ser un pas horitzontal i vertiginós d’uns 15 metres. Hi ha unes barres de ferro del que antuvi deuria ser una barana. Graons llaurats a la roca per facilitar el pas.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4.0 – Bauma dels Noguerets. Iniciem una forta pujada amb dos trams una mica perillosos, el primer es tracta d’una mena de torrentera al marge de la paret on està del tot prohibit relliscar i un segon més amunt on trobem una corda i un passamà antic (Km. 4,2).

Km. 4,3 – Serrat Llarg, coincidim amb un punt quilomètric 1,1. Seguirem el camí ascendent vers a la nostra dreta, caminant ja per terreny recorregut durant l’inici del periple.

Km. 5,3 – Revolt dels Fenerals. Final de l’excursió.

POTS DESCARREGAR EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/volta-de-vilamala-11510367

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

CAP DE GESPEGUERA DES DE MONT-NOU

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:  aquest itinerari ens farà descobrir un dels vessants més tranquils i desconeguts de la zona de Pedró dels Quatre Batlles. La descripció i la excursió la finalitzem al Cap de Gespeguera, però des del mateix al cim més alt de la Serra tant sols cap continuar per l’ample, fàcil i evident llom, cap a llevant.

FOTO PAKO CRESTAS

Temps: 2 hores 15 minuts.

Desnivell: 616 metres de pujada i 49 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 200 metres              

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua:  Hi ha dos fonts, la de la Margarida i la dels Orris, al Planell de la Font dels Orris.

Punts de referència: * Cap de la Mata * Font Margarida * Planell de la Bistorta * Cabana dels Fangassos * Planell de la Font dels Orris * les Sarroneres * Planell de Coma Condesa * Coma * Serra de les Pedrusques * Cap de Gespeguera.

FOTO PAKO CRESTAS

Accés al punt de partida: El millor es agafar la carretera de Sant Llorenç de Morunys en direcció Cambrils, passant pel Coll de Jou o de la Comarca i al traspassat el riu Odèn trobem un trencall asfaltat a la nostra dreta que duu a Montnou. Pujant per la pista asfaltada arribarem per paviment al cap de la Mata. Aquest punt també es accessible per pista des del mateix Coll de Jou, fent menys trajecte però per pista de terra no apropiada per vehicles convencionals.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: Km. 0,0. Cap de la Mata. Deixem el vial asfaltat i prenem la pista en direcció nord. Just al principi deixem  a la nostra dreta un brancal secundari

Km. 0,22 – Font Margarida. Seguim per l’ample pista vers al nord. Suau i constant pujada que s’alterna amb trams completament horitzontals.

Km. 1,4 – Planell de la Bistorta. Plans horitzontals en mig del bosc. Seguim per l’evident pista vers al nord.

Km. 1,7 – Cabana dels Fangassos. 1.817 metres. Refugi de pastors lliure, 2 places. Continuem guanyant alçada de manera suau per la pista

Km. 2,8 – Després d’una ziga zaga arribem al Planell de la Font dels Orris on trobem la font homònima. La pista, que havia passat a ser-hi un camí, desapareix. Cal continuar per una mena de coma oberta a la dreta del llit sec d’una torrentera seca. Fites. Rastres de camí. Pugem per terreny ja obert i pendent mig herboses mig pedregoses cap a l’aresta n direcció N.O. Aquest tram es conegut com les Sarroneres.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 4,0. Anem a parar a l’aresta. Seguim un corriol en direcció nord creuant l’anomenat Planell de Coma Condesa, traspassat el qual creuem la suavíssima fondalada de la Coma Condesa i pugem a ple vessant d’herba i pedra petita cap a l’aresta.

Km. 4,7 – Serra de les Pedrusques. Seguim el cordal vers a la nostra esquerra en direcció O.S.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,2. – Cap de Gespeguera. 2.333 metres. Gran fita i bones vistes panoràmiques sobre la zona de la muntanya d’Alinyà.

Retorn: Pel mateix camí en sentit contrari

DESCARGAR TRACK EN EL SIGUIENTE ENLACE https://www.wikiloc.com/snowshoeing-trails/gespegera-des-de-montnou-11512958

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor