Introducció: Aquesta
excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al
sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant
de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.
Cal tenir en
compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del
sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast
entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès,
i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt
lluminós, reconfortant a la vista i al cor.
FOTO PAKO CRESTAS
Llàstima de
l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte
que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol
i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que
menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que
l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la
resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan
ben previstos del meravellós element blanc.
Punts
de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer *
Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia*
Portell de la Devesa * cim de les Morreres
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: De 2:30
hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix
itinerari.
Desnivell: 632 metres de pujada.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia
l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat
Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia
(ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o
antic refugi de la Bòfia, 2.047
metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la
pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions
sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar.
Sempre anirem però en direcció N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que
hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est.
L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en
tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant
per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa
vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem
d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat
a darrera hora.
FOTO PAKO CRESTAS
Des del Coll el
trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que
va a parar al tram somital del cim de
les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta
una enorme antena en forma de panel quadrat.
Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de
Port de Compte.
Diversos son els
al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona
soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista,
gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.
Per desgràcia el
que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La
teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets
circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es
una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho
guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a
l’estiu com a l’hivern.
FOTO PAKO CRESTAS
Personalment,
quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró
per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i
magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es
mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el
Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol,
entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos,
que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era
real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de
acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.
Punts
de referència:* primer
Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia *
Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Comptar
de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix
itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de
terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per
culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de
Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en
1,15 hores.
Desnivell: 629
metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes
del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de
sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer
l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja –
alta.
Punt
de partida:Runes del
primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: Partint
de la població de Sant Llorenç de
Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les
pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per
prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en
relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona
pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant
els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens
interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de
conservació.
Val a dir que es
molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la
netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas
de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal
considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja
més).
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als
prats on es situen les restes del primer
Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall
de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.
La pista
ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de
les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir
d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada,
ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que
hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament
ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la
serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt
possible que tinguem que transitar sense les raquetes.
FOTO PAKO CRESTAS
Tot el tema
canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà
de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer.
Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en
BTT), arribarem a les construccions del Xalet
del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal
advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa
de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense
trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre
anirem però en direcció N.E.
Poc després de
la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell
indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament
informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc
i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem
directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de
riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Es molt possible
que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc
situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a
N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del
bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta
boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a
prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que
passa pels refugis.
Des del Coll el
terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es
podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens
haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o
canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins
a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de
dirigir-nos vers a la mateixa Coma
Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que
deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem
coronar.
Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció:
Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí
nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i
a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del
marc immillorable del bosc d’alta muntanya.
El tram inicial
de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els
guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de
raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí
de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent
– Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor
emplaçament.
FOTO PAKO CRESTAS
Presentem un
itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell
que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja
puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem
compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim
tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final
de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar
dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa
tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.
Punts
de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot
dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment :
Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat
Major * Coll Veís * Cap del Verd.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.
Fins al Coll de Prat Major, 2
hores 15 minuts
Fins al Cap del Verd, 2 hores
i 55 minuts.
Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit
descendent
Fins al Coll de
Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.
Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit
descendent i 750 metres en sentit ascendent.
Dificultat: Mitja –
Baixa
Punt
de partida: Coll de
Port,
1.670 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per
arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la
carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i
la Pedra.
Descripció
itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres,
prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de
pintura vermelles i blanques) , de
seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en
que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera
directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a
ple revolt, a l’anomenada Fossa del
Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de
raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el
camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara
un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al
poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent,
que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de
banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten
amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat
per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que
coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més
informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).
FOTO PAKO CRESTAS
Seguint sempre
vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada
de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans
on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt
on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al
punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per
tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que
haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.
Si volem
allargar l’excursió podem continuar des de la
Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un
gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt
torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del
bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.
FOTO PAKO CRESTAS
La pista, sempre
molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard
descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar
vers a l’oest per pujar al Cap del Verd,
(2.282 metres), passant per Coll Veís,
1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb
raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de
dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del
Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les
raquetes.
Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Aquesta
llarga excursió es, sens dubte, l’alternativa més atractiva per pujar al punt
culminant de la Serra del Port del Comte amb raquetes, des del seu vessant
nord. Val a dir que no es la més ràpida ni la més còmoda, ja que aquests dons
“honors” li corresponen a l’itinerari número 1 de la present guia, però si que
te molt més al·licients paisatgístics i també comporta quelcom més de
“compromís” amb la muntanya, ja que, més enllà de les pistes transitades per
esquiadors nòrdics, es molt possible que haguem de obrir-nos nosaltres mateixos
la penjada.
FOTO PAKO CRESTAS
Com a recompensa
per la nostra voluntat a fer un periple més llarg per arribar al cim, tindrem
les boniques perspectives de la part alta de la serra des del llom o carena del
Prat Llarg, que segurament son les millors vistes locals de la Serra; i, amb
sort, sobretot si mirem de ser silenciosos i respectuosos amb el medi ambient
durant la pujada, es molt possible que sentim el Gall Fer a les proximitats del
Cap de Sauló o, com a mínim, veure les seves inconfusibles penjades a la neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa *
Barraca de Sangonelles * Font del Diumenge * Prat de Casalí * Serrat del Prat
Llarg * Prat Rodó * Pedró de les Quatre Batlles
Temps: 3
hores.
Desnivell: Del
punt de partida al cim hi ha 462 metres, als que caldrà incrementar algun que
altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitjana
– Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
Descripció
itinerari: Des de les pròpies instal·lacions de l’estació d’esquí de fons de Tuixent
Lavansa, cal prendre la pista d’esquí de fons que surt en horitzontal cap a
la dreta vers i que ens duu al proper Refugi de l’Arp, a tan sols 3 minuts de
les instal·lacions de l’estació. Passat en refugi de seguida hi trobem el
corriol marcat per fer amb les raquetes, que va pel mig del bosc i lleugerament
per sota de les pistes d’esquí de fons. Es tracta d’una camí que sempre està
trepitjat i que te moltes marques de pintura, tan blaves com grogues, que fa
que no hi hagi pèrdua possible. Arribarem sense problemes de la Barraca de Sangonelles, (0,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
A partir
d’aquest punt ja no hi trobem taques de pintura per indicar el camí, si be existeix
un projecte proper (per part dels responsables de les pistes d’esquí) de marcar
el circuit integra fins la Tosa Pelada o el Pedró, tot passant per les
Colladetes (o sigui, fent el present itinerari). Continuarem dons cap a l’est
per la pista d’esquí de fons o pels camps de neu situats a sota la mateixa.
Suavíssima pujada. En un moment donat la pista d’esquí tomba vers a l’esquerra.
Estem a prop de la Font del Diumenge,
1.976 metres, la qual, amb la neu, no es visible. Cal deixar de banda les
pistes i continuar sempre cap a l’est, amb lleugeríssima pujada. Trobem alguna
que altre estaca indicadora, travessem els plans de Prat de Casalí i aviat ens trobem en una mena de collada tenint a la
nostra dreta el Cap de Sauló. Caldrà continuar encara uns quans metres vers a
l’est i quan veiem que el pendent de la nostra esquerra ja presenta gran espais
oberts en mig d’arbres dispersos, caldrà pujar ja vers al sud i guanyar alçada
de manera constant fins assolir l’aresta o llom del Serrat del Prat Llarg. No caldrà dons arribar a les Collades, ja
que prèviament haurem pujat directes vers al llom. Fita a la zona inicial de
l’aresta. (1,40 h).
FOTO PAKO CRESTAS
L’aresta està molt definida, es bastant planera i còmoda, malgrat l’existència de zona boscosa, la qual es molt oberta. Ens orientarem vers a l’est, sempre per dalt de la carena que guanya terreny de manera molt suau fins a fondre’s en la zona de planúries i petits turonets del Prat Rodó. Seguint en tendència S.E., i amb una bona perspectiva visual del cim des de l’inici de la carena, arribarem al amable cimal del Pedró de les Quatre Batlles. 2.388 metres. (3,00 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Introducció: Itinerari
que, durant l’hivern, i quan la pista d’esquí de fons de Tuixent està oberta,
la traça sempre està degudament marcada, al menys fins al cim de la Tosa
Pelada, molt proper al Pedró dels Quatre Batlles.
El motiu es que
el present recorregut forma part dels al·licients que ofereix la pista d’esquí
de fons, com alternativa al principal motiu de ser de la mateixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Per aquests
motius (estem dins de la zona de pistes, la traça sempre està marcada i
renovada i hi ha un bon marcatge d’arbres amb senyals de pintura), els
responsables de les instal·lacions cobren una mena de “petit forfait”, amb un
cost de 2,00 euros al dia (any 2010). Una mostra de que les estacions
d’activitats hivernals veuen les passejades i excursions amb raquetes com un
producte més, complementari de la pròpia oferta de l’esquí.
FOTO PAKO CRESTAS
L’ascensió, per
tant, no te pèrdua i resulta molt interessant combinant-la amb l’itinerari
següent, per tal de pujar per un i baixar per l’altre, i fer dons una llarga
ruta circular.
Punts
de referència: * pista d’esquí de fons de Tuixent – Lavansa * Clot
del Rebost * Refugi dels Pastors * Tosa Pelada* Pedró dels Quatre Batlles
Temps: 1 hora
i 45 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: Del punt de partida al cim hi ha 462 metres,
als que caldrà incrementar algun que altre desnivell intermedi insignificant.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Estació d’esquí de fons de Tuixent Lavansa. 1.926
metres.
Accés:
Carretera asfaltada de 2 km que neix al propi Coll de Port. Per arribar a Coll
de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que
puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
Itinerari: L’inici es molt evident. Estant a les instal·lacions
de la pista d’esquí de fons de Tuixent –
Lavansa, 1.920 metres, prenem l’ample rampa que se’ns obre en mig del bosc,
en sentit ascendent i en direcció sud. Caminarem per marge dret de l’ample
franja oberta de manera artificial en mig del bosc, guanyant desnivell de
manera suau i seguint les penges de les pròpies raquetes dels nostres antecessors
o les marques de les traces de motos de neu (servei de senyalització inclòs
dins del preu de forfait). Durant la pujada creuarem en diverses ocasions les
traces horitzontals de les pistes d’esquí de fons.
La franja oberta
en mig del bosc finalitza en un indret conegut com el Clot del Rebost, a 2.100 metres, moment en que continuarem
ascendint amb la mateixa direcció (sud) pel mig del bosc. Aquest tram tampoc no
te pèrdua possible, ja que – a part de que la penjada resta oberta gairebé
sempre –, la multitud de taques de pintures blaves i grogues als arbres del
bosc, no deixen marge per l’errada.
FOTO PAKO CRESTAS
Arribem a una
mena de collet on el bosc desapareix momentàniament. Es la cota 2.186 sota la qual
trobem el Refugi dels Pastors, (0,45
h ) indret on creuarem per darrera vegada les pistes d’esquí de fons. Des de la
cota 2.186 podem veure clarament la darrera pujada al llom de la Tosa Pelada.
Creuat el
diminut collet on es localitza la cabana de Pastors, prenem de nou la pujada em
mig del bosc (ara ja està més obert) y pugem en lleugera diagonal vers a la
dreta (orientació S.-S.O.) la darrera pujada del vessant sud del primer cim. A
mitja pendent el bosc desapareix i dona pas a un llom ample i uniforme. Cim de
la Tosa Pelada. 2.379 metres. (1,25
h).
FOTO PAKO CRESTAS
Per pujar al cim
més alt de la Serra, molt proper al que ja hi som, tan sols caldrà creuar una
zona de planúries que dibuixen un amplíssim coll i, sempre cap al sud, pujar
sense cap mena de complicacions l’ampli cimal del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. (1,45 h).
Descens: pel mateix itinerari o combinant aquesta pujada amb l’itinerari següent en sentit descendent.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Km. 0,0.(333,9) – Començant aquest
sisè tram des de la Torre Solsona, a
les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar
desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols,
Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el
punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR
7 i 150.
Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació.
Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim
el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en
direcció S.O. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell.
Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de
la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 28,6. (362,5) – Just després
de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció S.E. Marques del GR-7.
Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la
pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E.
Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg.
Auxili de les marques del GR-7.
Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar
de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el
brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.
Km. 29,2. (363,1) – Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda
que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que
haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 29,6. (363,5) – Creuem en
transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció S.S.O.
Km. 29,7. (363,6) – Novament
creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda
ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades,
malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem
sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra.
Marques del GR-7.
Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant
pel mig del bosc en direcció S.O.
Km. 31,4. (365,3) – En qüestió
de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal.
Seguim recte pel corriol ascendent.
Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar
a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la
nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port.
On localitzem el refugi – restaurant de
Coll de Port i topem de nou amb la carretera
C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant
uns quants metres.
Km. 32,1. (360,0) – Abandonem
l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O
ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.
Km. 32,4. (360,3) – Creuem per
dues vegades consecutives la carretera
C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una
línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec
de torrentera, es tracta de la Rasa de
Coll de Port.
Km. 32,6. (366,5) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la
torrentera. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,5. (367,4) – Creuem de
nou la carretera C-462 de manera
transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.
Km. 33,7. (367,6) – Novament
travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.
Km. 33,8. (367,7) – Una vegada
més creuem la carretera C-462 per
seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.
Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi
trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat
localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.
Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar
a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Estem al costat de Cal Bep, mas que
resta a la nostra dreta.
Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació.
Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 34,8. (368,7) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre
alçada en direcció sud.
Km. 34,9. (368,8) – Proximitats
de Cal Mall. Nova bifurcació de
sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim
per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.
Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem
de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem
una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un
proper revolt.
Km. 35,4. (369,3) – Després del
revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra
esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.
Km. 35,6. (369,5) – Proximitats
del mas de Cal Poma, que divisem a
la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda
vers al sud.
Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació.
Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.
Km. 36,1. (370,0) – Proximitats
del mas de Cal Cameta, que resta a
la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra.
Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de
Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la
torrentera central.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar
a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un
revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la
dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que
seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.
Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers
al S.E. pel marge esquerra de la riera.
Km. 36,9. (370,8) – Carretera
asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel
indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte
l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.
Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de
la Vall de Lord.
Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació.
Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques
del GR-7.
Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper
poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra
dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.
Km. 38,2. (372,1) – Després de
passar pel costat de la planta
depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la
nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i
seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la
cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener,
transitant ara al marge dret de les aigües.
Km. 38,8. (372,7) – Brancal que
surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del
GR-7.
Km. 39,1. (373,0) – Drecera que
surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que
el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs
metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra
dreta.
Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 (que més
amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants
metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.
Km. 39,5. (373,4) – Deixem la
carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell
indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona
estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció
sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra
dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al
sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a
la nostra dreta.
Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació.
Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.
Km. 41,5. (375,4) – Camí que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció
S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.
Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar
a la carretera LV-4012 al costat del
punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció
S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping
Morunys.
Km. 42,2. (376,1) – Estem davant
de l’entrada del càmping Morunys.
Seguim encara per la carretera vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,4. (376,3) – Corriol que
neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de
manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca.
Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al
S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.
Km. 43,0. (376,9) – Font al
marge dret del camí. Acte seguit travessem la
rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.
Km. 43,4. (377,3) – Estem al
centre del poble deSant Llorenç de Morunys. Davant del
Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de
la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del
GR-7.
Km. 43,8. (377,7) – Afores de la
població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una
zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set
Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i
novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels
Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.
Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el
carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant
encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del
GR-7.
Km. 44,7. (378,6) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.
Km. 45,0. (378,9) – Unió de
camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del
GR-7.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 45,5. (379,4) – Pista que
surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al
poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.
Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació.
Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.
Km. 45,8. (379,7) – Deixem
l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins
del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.
Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canaldao Roc Foradat. Curiosa
bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall
trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada,
alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de
còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.
Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació.
Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el
flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del
GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.
Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació.
Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.
Km. 48,1. (382,0) – Nova
bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera
transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció
N.O.
Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga.
Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols
en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem
de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i
verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.
Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re
orientant les nostres passes vers a l’oest.
Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera LV-4241b,
a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra
esquerra.
Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per
seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat
però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel
al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret
conegut com els Plecs del Negre.
Marques del GR-7.
Km. 50,9. (384,4) – Per un
moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de
manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud.
Comencem a creuar l’anomenat Pla de la
Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es
dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar.
Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del
GR-7.
Km. 51,6. (385,5) – Unió de
corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.
Km. 52,0. (385,9) – El Borrut.
1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18.
Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt
en direcció S.O. Marques del GR-7.
Km. 52,6. (386,5) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció
sud.
Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera
LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes
vers al S.O. Marques del GR-7.
Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.
Km. 54,2. (388,1) – Petita
clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de
pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que
comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el
trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques
del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil
perdre l’equilibri.
Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta,
davallant de manera constant vers al S.O.
Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció
S.O. i després sud, creuant el Cap del
Pla i el Pla de Riard.
Km. 57,8. (391,7) – Passat el
punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12,
deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra
dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista
vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem
a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples
bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus
tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la
zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.
Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E,
tendència S.E., passant pel costat del mas
de Cal Riard que resta una mica més al sud.
Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació.
Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En
aquest punt retrobem de nou les marques
del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.
Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem
amb la carretera LV-4241b que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.
Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per
una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant
paral·lela a la pròpia carretera.
Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd
alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una
mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a
mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.
Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del
punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per
l’anomenada Rasa de Meix. El
corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al
sud.
Km. 61,2. (395,1) – Zona
recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra
dreta en direcció S.O.
Km. 61,3. (395,2) – Abandonem
l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en
realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa.
Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna
zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.
Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar
a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un
bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de
l’asfalt. Tram de baixada.
Km. 61,8. (395,7) – Coincidim
una altre vegada amb la carretera
LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.
Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra
en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la
nostra esquerra.
Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la
carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es
l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.
Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció S.S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que
ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.
Km. 63,8. (397,7) – Pista que
surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte
vers al sud.
Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem
per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.
Km. 64,9. (398,8) – Pista en
desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel
brancal de la dreta.
Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació.
Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada
vers al sud. Marques del GR-7.
Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.
Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar
a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en
direcció sud.
Km. 66,0. (399,9) – Creuem un
vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència
S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.
Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació
vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte
en direcció sud, tendència S.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta.
Km. 66,8. (400,7) – Un camí es
desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra
esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall
oberta, a tocar de les aigües del riu
Negre. Marques del GR-7.
Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació.
Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la
nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig
en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.
Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt
i les primeres cases de la població de
Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels
senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig
vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al
centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints,
situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per
l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa
la població que es la carretera C-26,
la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.
Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a
l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una
vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer
de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països
catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per
aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del
1714.
Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la
població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció
S.O. per anar a parar a la ribera del riu
Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada
en direcció S.E. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 70,0. (403,9) – Passem per
sota de la carretera C-26 que
discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.
Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el
vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra.
Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna
marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada
al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.
Km. 70,4. (404,3) – Creuem de
manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E.
Marques del GR-3.
Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar
a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.
Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de
masos i granges de Cal Pubill, Ca
l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra
i seguim tot recte pel vial asfaltat.
Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.
Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a
l’església de Santa Llúcia, i que
ignorem per seguir pel vial asfaltat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a
la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.
Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada
d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera
C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot
passant per una rotonda.
Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la
carretera C-55 i prenem una pista
asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel
costat de la granja i dipòsits de Olpisa,
re orientant les nostres passes vers al E.N.E.
Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació.
Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense
sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per
la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.
Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista
principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes
vers al E.N.E.
Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
Km. 74,7. (408,6) – Pista en
desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot
recte vers a l’est.
Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació.
Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la
nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara
trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb
les zones de ferm de terra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,0. (409,9) – Nova
bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament
els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.
Km. 76,6. (410,5) – Proximitats
de Cal Xeringa. Corriol que surt a
la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia
pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb
la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera
molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de
la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.
Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer
un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig
pel mig del bosc per un tram bastant planer.
Km. 77,8. (411,7) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que
ignorem per seguir recte vers al sud.
Km.78,1. (412,0) – Cal General.
Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig
esborrades).
Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la
nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre
alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.
Km. 79,6. (413,5) – Unió de
pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al
S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 79,8. (413,7) – Arribem a
una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol
que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de
trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades
ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.
Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar
a una pista a tocar de les aigües del Pantà
de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció
S.S.E.
Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal,
indret on localitzem el mas de Cal
Perpetu, l’església de Sant Ponç
i la presa del pantà de Sant Ponç.
Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.
Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra
dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 81,1. (415,0) – Proximitats
del càmping de la Ribera. Deixem
l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.
Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.
Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà
buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers
al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra
esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes
evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3
(poques i mig esborrades).
Km. 82,5. (416,4) – Per fi
arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i
que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció
S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de
Xixons.
Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar
pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro
espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte
sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la
zona conreada es torna a dibuixar una pista.
Km. 83,1. (417,0) – Proximitats
del molí i la masia de Canet que
resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem
tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 84,2. (418,1) – Proximitats
de Cal Rabassa. Pista que surt vers
a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara
comença a guanyar alçada.
Km. 84,6. (418,5) – Nova pista
que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en
direcció sud.
Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní,
situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar
poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa
per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons
pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció S.E. Aviat passem pel costat del punt
quilomètric 68.
Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la
nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que
el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es
impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.
Km. 85,7. (419,6) – Una pista de
terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta
pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la
possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la
desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.
Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc
abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que
neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.
Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a
l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta,
la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.
Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al
poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 88,2. (422,1) – Brancal en
forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir
recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.
Km. 88,6. (422,5) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una
petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.
Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació.
Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una
canal d’aigua paral·lela al riu Ter.
Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra
dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers
al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).
Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera
pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.
Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal de la nostra dreta.
Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació.
Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista
planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i
mig esborrades).
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la
pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les
nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques
i mig esborrades).
Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació.
Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per
un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.
Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver.
Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat
paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.
Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a
la nostra dreta i traspassem per un Pont
de Sant Joan per sobre el riu
Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un
pas per sota la carretera C-55.
Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar.
Entrem a la població de Cardona.
Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant
Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a
parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i
el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,1, (428,0) – Divisem
davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al
1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta
carretereta del mirador que ens duu a la part alta.
Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona
i l’església de Sant Vicenç. Reculem
sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza
l’oficina de turisme.
Km. 95,5. (429,4) – Essent de
nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira,
passant per la Plaça de la Fira.
Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.
Jugant amb les paraules de la pròpia Serra del Port de Comte, la Volta COMTEDELPORT es una ruta circular de 4 dies (possible reduir-la a tres) que va voltant per tot aquest amplíssim massís del Pre-Pirineu i que ens permet tenir un coneixement variat de les valls i cims d’aquestes contrades.
Anirem en el sentit invers de les agulles del rellotge i començarem al petit veïnat de cases de Canalda, antuvi poble despoblat, avui ha recuperat la vida gràcies a la rehabilitació de les poques cases disperses que configurem aquest indret pintoresc. La primera etapa va seguint el G.R. 1, el qual va una mica per sota la carretera L-401 amb prou encert com per a que la mateixa no sigui visible en tot el recorregut, a excepció del tram final.
Primer passem sota l’imponent roca de Canalda, morada de voltors i d’algun que altre escalador atrevit. Passem per les proximitats del Zoo dels Pirineus (de visita obligada per un altre dia que estiguem fent turisme de visites enlloc de turisme de peu) i més tard transitem per sota de les cingles del Castell d’Oden per arribar més tard a les proximitats de Cambrils on torbarem l’hostelet vermell de Ca l’Agustí. Agradable indret on farem la primera nit. Per la tarda, abans de sopar, val la pena visitar el Salí de Cambrils, recentment rehabilitat.
El Salí de Cambrils és una antiga explotació datada documentalment del 1780, ubicada a un lloc escarpat. Encara que ja des de l’edat mitjana era ben apreciat aquest or blanc. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses i des d’aquestes basses es transportava a les eres o bancals d’evaporació amb un sistema de canals de fusta, recs i regueres.
Dins l’explotació podem observar-hi 5 molins; 2 són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. Tots aquests molins funcionaven gràcies a la força de l’aigua dolça, que, perquè tingués la suficient força com per fer funcionar les aspes del molins, s’emmagatzemava en una bassa i quan es volia fer anar el molí s’obria una aixeta i l’aigua retornava al riu. El 1963 va ser l’últim any que es va treure sal de l’explotació del Salí de Cambrils.
Al segon dia travessarem la muntanya d’Alinyà. Indret solitari i salvatge allà on els hagi. Les panoràmiques sobre les parets de roca calcària de les proximitats de Perles son impressionants. Un veritable tresor quasi verge pels amants de l’escalada. Centenars i centenars de metres de roca de primeríssima qualitat estan esperant les atrevides mans del primers grimpaires que vulguin solcar-les. Ara per ara només les aus campen a les seves sense cap altre company que no sigui en vent i el vertiginós buit.
Segurament es aquesta segona jornada l’etapa estrella de la volta comptedelport, per la seva gran varietat de paisatge. A la tardor els colors caducifolis i els abundant bolets li donen un encant incomparable. A la primavera trobarem tots els colors del verd. A l’estiu potser farà un xic massa de calor i a l’hivern, el fred i els colors nets de l’aire donarà al paisatge un plus més de soledat i melancolia. Passarem per sota la curiosa i arquejada Penya de la Pena per pujar per la Rasa dels Acens fins a les altives Collades on ja haurem assolit els 2.000 metres d’alçada i que quasi ja no deixarem, ja que la nit la farem a la no menyspreable alçada de 1.940 metres, al Refugi de l’Arp, on podrem gaudir de les postes de sol sense parangó a tota la Serralada.
El tercer dia es el dia de l’alta muntanya i des cims. Pujarem els ondulats cimals de la Tosa Pelada i el Pedró del Quatre Batlles, sostre de la ruta, de la Serra i de la comarca del Solsonés amb els seus 2.388 metres d’alçada. Continuarem vers al sud per arribar a l’altre extrem de la serra, passant prèviament pel Prat de Bacies i pujant el panoràmic cim del Puig de les Morreres, amb una panoràmica increïblement aèria sobre la Catalunya central. Davallarem a la urbanització de les pistes d’esquí alpí de Port del Comte i des d’aquí, encara per fort pendent i de manera directa, perdem alçada fins als poc menys de 800 metres on trobem el càmping Morunys i en concret l’alberg de Torre Baró on farem la tercera i darrera nit. Aquesta baixada, a més d’espectacular i directa, ens permet transitar en relativament poc temps des dels prats alpins i rasos de la part alta al bosc d’alzines i roures de la part baixa, i es que, no en va, baixem de manera constant 1.400 metres de desnivell.
El quart i darrer dia tanquem el cercle, pujant un cim local emblemàtic com es el Codó, de 1.528 metres d’alçada, i ho farem per una senda poc coneguda i força atractiva. Estem parlant en concret de l’anomenada ruta de les Canaletes. Prèviament haurem visitat Sant Llorenç de Morunys (visita obligada al monestir i al clos del poble antic) i a l’ermita de Sant Serni del Grau, una altre joia del romànic català. El tram de pujada al Codó passa també pel curiós pas del Roc Foradat, bretxa oberta a la roca de manera artificial a base de cops de pics, per facilitar el pas del matxos (animals de càrrega).
Des del Codó contemplarem la curiosa i enclotada Vall de Vilamala al sud, tot un laberint de canons, gorgues, coves i parets, i cap al nord ens sorprendrà l’encinglada paret sud del Puig de Morreres, al sostre del qual just vàrem estar el jorn abans. Per últim passem per Coll de Jou o de la Comarca, on travessem la carretera i trobem una font d’aigua abundosa, per concloure el cercle novament pel G.R. 1 amb una darrera sorpresa: el salt d’aigua de la Perdiu i els majestuosos boscos d’oms a les proximitats de Canalda, final de la travessia.
Tal com hem fet amb la ruta del Caracremada (de fet aquesta ruta va néixer com una variant més de la primera que s’ha consolidat amb personalitat pròpia), des de l’organització oferim un paquet sencer més econòmic que inclou les pernoctes, sopars, esmorzars, pícnics, buff de record, mapa, pdf amb la descripció detallada de l’itinerari i variants, forfait de descomptes i ofertes en activitats a la comarca, tracks i descomptes del 5% al 15% a la botiga on-line de pakocrestas.com
Introducció:
Excursions per paratges salvatges i molt poc visitats. Camí amb trams aeris on
caldrà anar en compte, ja que en dos punts concrets una relliscada pot tenir
conseqüències tràgiques. Fora bo poder equipar els dos punt claus i evitar així
el perill. Cas que anem amb gent poc avesada al buit es aconsellable dur una
petita corda.
Temps: 2 hores
20 minuts
Desnivell: 345
metres de pujada i 345 metres de baixada
Llargària: 5
quilòmetres 340 metres
Dificultat: Mitja.
Atenció trams exposats al buit.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la ruta, si va la
torrentera de la part baixa de la canal acostuma a portar aigua. Totes maneres
es aconsellable dur l’agua necessària per l’excursió des de bon principi.
Punts de
referència: * Revolt de Fenerals * Serra de Sòbol * Serrat Llarg. * cota 1.156
metres * Els Encantats * Feixa Llonga * Serrat Llarg * Serrat Llarg * Bauma
dels Noguerets * Serrat Llarg * Revolt dels Fenerals.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al
punt de partida:Revolt
de Fenerals. Es tracta del primer revolt tancat que hi trobem a la
carretera que davalla des del Coll de Jou o Coll de la Comarca vers a Solsona
(carretera LV-4241b)
Itinerari:Km. 0,0 – Revolt de Fenerals. Prenem la
pista, bastant horitzontal amb suau pujada que neix en direcció est. Cadena a
l’inici. Marques de G.R.
Km. 0,75
– Serra de Sòbol. Trifurcació. Prenem un corriol que neix vers a la nostra esquerra
i davalla en direcció S.O. i S. Fita a la bifurcació. En aquest punt deixem el
G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,1
– Bifurcació
(costa de veure) seguim recte pel camí més evident. La senda que se’ns
incorpora per l’esquerra (i que no visualitzarem fàcilment) es per on vindrem a
parar a la part final de l’excursió.
Km. 1,5
– Serrat Llarg. El camí fa un revolt i davalla en diagonal per la nostra dreta en
direcció N.N.O., orientant-se vers el fons de la canal.
Km. 1,7
– Petita cota 1.156 metres. Agulleta en mig del bosc que ens ofereix una
espectacular panoràmica propera de les canals, baumes, agulles i cingles del
voltant. Seguim per la pista perdent alçada en mig del bosc. Taques grogues.
Km. 2,3
– Els Encantats. Conjunt de baumes. Creuem la torrentera i seguim pel corriol que
ara discorre al marge esquerra de les aigües.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 2,6 –
Bifurcació. Prenem el corriol de la nostra esquerra separant-nos del llit de la
torrentera i pujant per l’anomenada Feixa
Llonga que discorre al peu de les imponents parets del Serrat Llarg.
Km. 3,1-
Flanquegem l’extrem del Serrat Llarg
i continuem pel corriol sota la paret, però re orientant les nostres passes
vers al nord, tot entrant a la vall paralel.la. Iniciem dons el flanqueig del
que serà el camí de tornada, on hi ha un tram amb pedra nua i estimball als
peus, on no torbarem dificultat però si que resulta ser un pas horitzontal i
vertiginós d’uns 15 metres. Hi ha unes barres de ferro del que antuvi deuria
ser una barana. Graons llaurats a la roca per facilitar el pas.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4.0
– Bauma dels Noguerets. Iniciem una forta pujada amb dos trams una
mica perillosos, el primer es tracta d’una mena de torrentera al marge de la
paret on està del tot prohibit relliscar i un segon més amunt on trobem una
corda i un passamà antic (Km. 4,2).
Km. 4,3
– Serrat Llarg, coincidim amb un punt quilomètric 1,1. Seguirem el camí ascendent
vers a la nostra dreta, caminant ja per terreny recorregut durant l’inici del
periple.
Km. 5,3 – Revolt dels Fenerals. Final de l’excursió.
Introducció:
aquest itinerari ens farà descobrir un dels
vessants més tranquils i desconeguts de la zona de Pedró dels Quatre Batlles.
La descripció i la excursió la finalitzem al Cap de Gespeguera, però des del
mateix al cim més alt de la Serra tant sols cap continuar per l’ample, fàcil i
evident llom, cap a llevant.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 2 hores
15 minuts.
Desnivell: 616
metres de pujada i 49 metres de baixada
Llargària: 5
quilòmetres 200 metres
Dificultat: Mitja
Punts
d’aigua: Hi ha dos fonts, la de la Margarida i la dels
Orris, al Planell de la Font dels Orris.
Punts de
referència: * Cap de la Mata * Font Margarida * Planell de la Bistorta *
Cabana dels Fangassos * Planell de la Font dels Orris * les Sarroneres *
Planell de Coma Condesa * Coma * Serra de les Pedrusques * Cap de Gespeguera.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al
punt de partida: El millor es agafar la carretera de Sant
Llorenç de Morunys en direcció Cambrils, passant pel Coll de Jou o de la
Comarca i al traspassat el riu Odèn trobem un trencall asfaltat a la nostra
dreta que duu a Montnou. Pujant per la pista asfaltada arribarem per paviment
al cap de la Mata. Aquest punt també es accessible per pista des del mateix
Coll de Jou, fent menys trajecte però per pista de terra no apropiada per
vehicles convencionals.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,0. Cap de la Mata. Deixem el vial
asfaltat i prenem la pista en direcció nord. Just al principi deixem a la nostra dreta un brancal secundari
Km. 0,22
– Font Margarida. Seguim per l’ample pista vers al nord. Suau i constant pujada que
s’alterna amb trams completament horitzontals.
Km. 1,4
– Planell de la Bistorta. Plans horitzontals en mig del bosc. Seguim per
l’evident pista vers al nord.
Km. 1,7
– Cabana dels Fangassos. 1.817 metres. Refugi de pastors lliure, 2
places. Continuem guanyant alçada de manera suau per la pista
Km. 2,8
– Després
d’una ziga zaga arribem al Planell de la
Font dels Orris on trobem la font homònima. La pista, que havia passat a
ser-hi un camí, desapareix. Cal continuar per una mena de coma oberta a la
dreta del llit sec d’una torrentera seca. Fites. Rastres de camí. Pugem per
terreny ja obert i pendent mig herboses mig pedregoses cap a l’aresta n
direcció N.O. Aquest tram es conegut com les
Sarroneres.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,0. Anem a
parar a l’aresta. Seguim un corriol en direcció nord creuant l’anomenat Planell de Coma Condesa, traspassat el
qual creuem la suavíssima fondalada de la Coma
Condesa i pugem a ple vessant d’herba i pedra petita cap a l’aresta.
Km. 4,7
– Serra de les Pedrusques. Seguim el cordal vers a la nostra esquerra en
direcció O.S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,2.
– Cap de Gespeguera. 2.333 metres. Gran fita i bones vistes panoràmiques sobre la zona
de la muntanya d’Alinyà.
catalonia-trekking 