MONTSENY – ASCENSIÓ AL TURÓ DE LA LLANÇA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Introducció: Aquesta excursió va resultar un grata sorpresa, un bon descobriment. De fet la Vall de la Castanya ja que quelcom d’especial, però el segon tram de l’excursió, a partir del moment en que coincidim amb el torrent de les Mines, transitarem per uns racons d’especial bellesa. Cal tenir en compte que hi descobrirem  salts d’aigua, gorgs, i petits ponts. De ben segur que aquestes contrades no son transitades per pur desconeixement, ja que, sens dubte, estem davant d’uns del paratges més encisadors de tota la serralada.

La pujada al Turó també resulta agradable. Jo la vaig emprendre amb la sospita de que em trobaria amb un camí desdibuixat, perdedor, abandonat, ple de vegetació, i la realitat es ben diferent, malgrat mostrar signes evidents de que es poc transitat, la senda es neta, clara i força agraïda.

El mirador del Turó de la Llança, com a mirador secundari, es tot un regal per la vista, amb magnifiques perspectives de tota la alta vall de la Castanya i de la Tordera. Poc més a baix, pel vessant sud, el mapa de l’alpina marca les runes de la masia de la Llançà. Es possible que ja no restin moltes pedres en peu del que va ser aquest mas aïllat i de ben segur pobre, fa certa basarda pensar en l’immensa solitud dels habitants que feren la seva vida a aquest mas, un dels més aïllats de tota la Vall de la Castanya, ja de per si composada per cases força aïllades …. terra de bruixes i de supersticions. Que deurien estar maleïts els habitants de la Llançà, per haver de construir el seu niu lluny i d’esquenes a la resta de cases de la vall?

Punt de partida:     aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             TURÓ DE LA LLANÇA, 881 metres.

Desnivell:              231 metres, malgrat que cal tenir en compte alguna baixada i pujada intermitja, poc important.

Horari:                  1 hora 50 minuts per la baixada i poc menys d’una hora i mitja per la baixada, tot anant tranquil.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats. Trobem una bifurcació, i just a tocar el MAS D’ADRODAU         (0,35 h ). Cal deixar la pista principal i agafar el trencall de l’esquerra, que baixa, tot passant a tocar del mas, de seguida la pista es converteix en camí i baixa de manera molt suau fins arribar al llit del riu a l’alçada de l’anomena’t PLANA DE LA GUILLA. El tram que continua, justa al costat del riu, es una pura delícia: salt d’aigua. Gorgs, recluses i un parell de ponts diminuts plens de molsa. Quan el camí deixa el llit del riu, just després de travessar el segon pont, trobem al marge esquerra de les aigües unes curioses escales de pedra que marquen l’inici de la pujada estricta al turó. El camí, ben marcat malgrat els signes de desús, va pujant en diagonal ascendent en direcció S.E, i a mitja pujada fa un retall radical i s’orienta vers al O.N.O., tot dibuixant de nou una diagonal ascendent que finalitza al planell del COLLET DE LA LLANÇA, 874 metres. Cal continuar la cadena vers al nord, petit tram de bosc i grenys de pedra, fins arribar a l’extrem que fa de miranda. Potser no es el punt més alt, però si el que ens ofereix millor visió i el final lògic de l’excursió, potser el punt més alt esta just unes passes enrere i, per tant, ja haurem passat per ell. PIC DE LA LLANÇA, 881 metres (1,50 h).

Descens:     pel mateix itinerari

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 23 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MASSÍS DE LA CALMA – VISITA A LES MINES DEL REMEI.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Les explotacions mineres van tenir la seva relativa importància al Montseny de principis del segle passat; no en va el Montseny es considerava la muntanya dels Ametistes i fins i tot el més agosarat va creure que es podia trobar granes d’or al riu Tordera.

De les mines obertes al cor de la muntanya, les dels Remei son de les més emblemàtiques i alhora misterioses. No deixa d’inspirar cert temor o por, la contemplació d’aquestes boques negres que s’obren pas a les entranyes de la terra, tot traient un fil constant d’aire fresc de l’interior.

FOTO PAKO CRESTAS

Per arribar a les entrades de la mina caldrà creuar una riera que sovint està més eixuta que plena, i grimpar algun que altre parany de pedra. De l’entrada pengen uns regalims blaus que tenyeixen la roca, signe indiscutible de que les mines contenien coure, ja que aquest color o tonalitat es la que pren aquest material al oxidar-se. Poc queda dels barracons dels minaires de les construccions annexes i properes a les entrades de les mines, tan sols uns murs de pedra i algun tram de camí arranjat. El conjunt, per tot arreu, exhala abandó, misteri i històries mudes del passat. Aquestes roques foradades son van ser testimoni d’un dels oficis més durs que, durant tota l’historia, a practicar l’home.

Punt de partida:              aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt d’arribada:             MINES DEL REMEI. Situades a 935 metres d’alçada.

Desnivell:                        285 metres.

Horari:                  1 hora i 50 minuts.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de L’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). La pista aviat es transforma en camí i un cartell ja ens indica que la mateixa s’acaba. Per l’ample camí ens anem apropant, poc a poc, al SOT DEL CAFÉ. El camí descriu un revolt tancat on creua una torrentera, deixem de banda una pista que puja vers a la dreta, i seguim sempre cap al est. Abans d’arribar al sot i trobem una nova bifurcació. Agafem la pista de l’esquerra, en sentit descendent, deixant definitivament les taques del G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Creuem la torrentera, la pista s’omple d’esbarzers però resta un corriol pel pas, que haurem de continuar en sua pujada vers al S.E. El camí, que discorre per una antiga pista abandonada, es va fent ample i voreja les suaus arestes boscoses de l’anomena’t SERRAT DE L’ARTIGA. Poc després hi trobem una branca d’una pista abandonada que deixem a la nostra esquena i que neix a la dreta en sentit ascendent (era l’antiga pista de duia als BARRACONS DEL MANAIRES), Nosaltres continuem cap al S.O. La pista es converteix en camí, ben marcat, travessant algun que altre tram d’esllavissades. Just al SOT DE LES MINES, trobem LES MINES DEL REMEI. Per accedir caldrà pujar per uns grenys rocallosos on hi restes de murs de contenció que servien per facilitar el camí, ja a la part alta travessem les aigües de la torrentera i ens apropem a les boques de les mines, no sense abans haver de pujar algun petit tram de grimpades per llastres rocalloses (IIº), caldrà prendre atenció a un lloc en concret, justa pocs metres abans d’arribar al punt final de l’excursió. (1,50 h).

Descens:     cal resseguir el pateix itinerari en sentit descendent. Si em trigat 1,50 h per pujar, trigarem uns 10 minuts menys en baixar.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 22 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

PLA DE LA CALMA DES DE L’ERMITA DE SANT MARTÍ, PER LA VALL DE LA CASTANYA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          “Un lloc en el mon”, per enretirar-se, per la sabuda calma, per la tranquil·litat, per a que el sol sempre doni als finestrals de casa, per a que les preses no truquin mai a la porta. Una vall dins d’una vall. Estem parlant de la vall de la Castanya.

Malgrat que des de sempre he passat els caps de setmana al Montseny, i que el Turó Ventós (que resulta ser la talaia de la Vall), sempre ha estat visible des del nostre refugi dels Vímets, val a dir que he trigat quasi 40 anys en descobrir aquesta vall … i quina grata sorpresa!!!

FOTO PAKO CRESTAS

Encara recordo la serenor, el benestar i la felicitat que en va transmetre l’aire d’aquell mati d’hivern, quan vaig fer les nombroses passes que m’endinsaven en aquesta recollida vall. Masies com ….. donaven pinzellades d’equilibri a aquest harmònic paisatge, una simbiosis entre l’home i la amable muntanya. Els pòrtics de les masies, tots ells espaiosos i orientats al Sol, desprenen unes les bones vibracions místiques. Com diria un bon amic meu: “… Ja pocs viure en un indret així i preparar-te el pa amb tomàquet cada matí sota un Sol esplèndid, que els problemes ja poden venir de dos en dos, que es quedaran tots ells a la porta …”

Més enllà, quan el camí deixa la part espaiosa de la zona baixa, per entrar en un tupit bosc, val a dir que cal anar a l’aguait per no perdre la pista del G.R. Quan jo vaig pujar em vaig extraviar en aquest tram. Potser era tanta la calma que en la transmetre la Vall de la Castanya, que vaig badar de valent!!! Vaig pujar, això si, pel mig del bosc, buscant traces inexistents, seguint el rastre dels porcs senglars i el meu propi instint. Vaig creuar clarianes rocalloses, i zones on els aritjols van donar fe de les seves punxes. En més d’una ocasió en vaig veure obligat a donar mitja volta i retrocedir breument, ja que la vegetació feia intransitable la marxa. El final d’aquest petit suplici van ser les amples i gratificants vistes del Pla de la Calma. Quin microcosmos tan variat, la vall de la Castanya … si algun dia pogués enretirar-me a un lloc tranquil per tan sols meditar, escriure i agrair a la vida tots els moments viscuts … si algun dia pogués rehabilitar alguna masia de les que encara resten abandonades … si algun dia arriba aquell dia … sereu benvinguts a esmorzar pa amb tomàquet, sota el bany de llum del sol de mati. Gaudint, una vegada més, de la impertorbable serenor de la Vall de la Castanya.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     aparcament situat al costat de la ERMITA DE SANT MARTÍ ó de la masia de CAN BIÈLO. Al marge esquerra d’un revolt de la carretera que comunica el poble del MONTSENY amb COLLFORMIC, poc abans d’arribar a la desviació de SANT BERNAT DEL MONTSENY. De fet es el primer revolt després de la recta de pujada posterior al creuament del PONT DE CAN FORTIÀ, indret on la carretera passa per sobre les aigües del riu Tordera. De fet la desviació vers a l’ermita està degudament indicada. Deixarem el cotxe just iniciar la pista, ja que la mateixa està reservada al pas motoritzat exclusiu pels veïns. La ERMITA DE SANT MARTÍ es troba a 650 metres d’alçada.

Punt d’arribada:             El mateix, ja que es tracta, en gran part, d’una excursió circular. No obstant el punt culminant de l’excursió es l’anomenat TERRUS ó TURÓ DE LA MOIXERA, al PLA DE LA CALMA, a 1.216 metres, i opcionalment, si es desitja, el propi PUIG DRAU, de 1.344 metres.

Desnivell:              Fins al TURÓ DE LA MOIXERA 366 metres. Fins al PUIG DRAU 394 metres.

FOTO PAKO CRESTAS

Horari:                  Calcular 4 hores per tot el periple.

Itinerari:                Deixem el cotxe davant de la masia i l’ermita on comença la pista. En veritat la pista es transitable en cotxe fins a la mateixa masia del Vilar, però cal tenir en compte que la mateixa te el transit restringit als veïns, fet que caldrà respectar. La pista, sense pèrdua, va orientant-se cap al N.O. passant pel costat de la masies com la de CAN JAUME LLAUNA, petita baixada, poc després deixem a les nostres esquenes una bifurcació i seguim en direcció al riu (marques de GR). La doble masia de CAN CROSSA i CAN VILORDA, resten a la nostre dreta, per damunt la pista, i poc després, per sota, veiem les runes de CAN JEPÓ. Continuem per la pista, que es manté sempre a una alçada molt semblant, fins al MOLI DE L’ADRODAU, (0:20 h). El molí està dins de exuberant vegetació, en un lloc força obac, i al travessar la RIERA DEL MOLI, passem dels dominis del Matagalls per entrar dins de la muntanya del Pla de la Calma. Seguim la pista, que de nou passa per paratges força solejats, deixem per sota la masia de l’ADRODAU, passem pel bucòlic paratge de la FONT DEL VILAR, i per fi arribem al final de la pista amb la encisadora masia de CAN VILAR (0;35 h). La pista aviat es transforma en camí i un cartell ja ens indica que la mateixa s’acaba. Per l’ample camí ens anem apropant, poc a poc, al SOT DEL CAFÉ. El camí descriu un revolt tancat on creua una torrentera, deixem de banda una pista que puja vers a la dreta, i seguim sempre cap al est, seguint les esporàdiques taques de GR, arribem a l’indret que resulta més conflictiu de l’ascensió: la torrentera (gairebé sempre eixuta) del SOT DEL BASSAU. (0:55 h) A partir d’aquest indret el camí entra en el bosc tancat. Es molt fàcil perdre la senda als primers metres després de la torrentera (de fet l’autor de la guia, la primera vegada que va transitar per aquests paratges, va seguir un fals traços de camí que el van desorientar i va pujar, pel bosc, fins a les landes del Pla). No obstant hi ha una fita del G.R. i el camí es va traçant amb forta pujada en tendència a l’esquerra. El camí fa una travessa en diagonal ascendent vers a la dreta, puja un tram de forta inclinació amb ziga zagues i al situar-se sota els grenys de roca coneguts com LES ROQUES VERMELLES, torna a dibuixar una diagonal ascendent fins al PLA DEL CAFÉ. 1.195 metres. (1:45 h). cabana en runes. Ja som dalt del PLA DE LA CALMA amb la pista que la travessa . Opcionalment podem anar cap al sud i pujar al PUIG DE DRAU, amb els seus 1.344 metres, es el punt culminant de la present muntanya (comptar 40 minuts per anar i tornar al mateix punt del CAFE).

FOTO PAKO CRESTAS

Si no volem fer l’ascensió complementaria al PUIG DE DRAU, i ens volem atènyer estrictament a l’excursió proposada, caldrà seguir la pista vers al nord, travessant les planícies de TERRÚS ó TURÓ DE LA MOIXERA, de 1.216 metres. Fins arribar a un amplíssim coll, que resulta ser el PLA DE BASSAU (2:10 h). Deixem la pista (que a partir d’aquest punt pren direcció N.E. per pujar la suavíssima pujada de la mel). Nosaltres prenen el camí de davalla una mica (traces de pas de ramats). El llit del camí presenta una terra vermellosa. Flanquegem perdent alçada pel vessant sud del SERRAT DE PUIGVENTÓS, agafant totes les traces de camí descendents que davallen sempre cap a l’est. Arribem a una pista molt a prop de la primera masia que trobem durant el descens. Fem una petita pujada i flanquegem per sobre la casa de LA CORTADA. Prenem el trencall que baixa per l’esquerra del mas i tot seguint la pista (que fa una enorme ziga zaga), passem pel costat de les MIRONES, per sota de SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA (2:50 h)  (si volem visitar l’esglesiola caldrà desviar-se 5 minuts per un trencall ascendent). El darrer tram de pista arriba a EL BOSCÀS, a partir d’aquest moment la pista es va convertint en camí (rètols indicadors de pista tallada, — pel transit rodat es clar –). Entrem en un tram de bosc i a la propera bifurcació arribem al camí situat a les proximitats de EL VILAR (3:15 h), Ja retornem a un punt conegut durant el camí d’ascens, tan sol caldrà desfer les nostres passos fins a l’Ermita de SANT MARTÍ. (4:00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

FOTO PAKO CRESTAS
Resseguir l’itinerari 21 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

SENDERS 1714 – MODIFICACIÓ TRAM GLEVA – TORELLÓ

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. Creuem per sobre passant l’altre costat del riu Ter.

Km. 26,3. (166,4). Rotonda. Cartell indicador. Girem vers a la dreta en direcció nord pel lateral de la carretera C-17z. Davant nostre tenim ben visible la església de la Mare de Déu de la Gleva.

Km. 27,1. (161,2) – Cartell indicador a una cruïlla d’un carrer asfaltat que neix a la nostra esquerra. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.

Km. 27,2. (161,3)Restaurant Cal Peyo. Abandonem el vial asfaltat i prenem una pista que neix en diagonal a la esquerra en direcció est passant pel costat d’una llar d’infants. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R. Al poc passem també pel costat de les Indústries Riva SA.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 27,5. (161,6) – Just passada la colònia industrial abandonada hi ha una bifurcació. Seguim recte en direcció N.E. obviant el brancal de la dreta. Al poc travessem el terreny planer de les Hortes del Pujol. La pista continua recte fins a trobar-nos un alt mur de contenció, moment en que dibuixa un revolt vers a la dreta i es re-orienta en direcció sud.

Km. 28,0. (168,1) – Unió de pistes. Seguim la pista que se’ns incorpora de manera perpendicular vers a la nostra esquerra per passar per sota del túnel de l’autovia C-17.

Km. 28,1. (168,2) – A l’altre costat del túnel trobem un altre cruïlla. Cartell indicador. Seguim la pista planera de la nostra esquerra en direcció nord. Marques G.R.

Km. 28,3. (168,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció N.E. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,9. (169,0) – Les Rocasses (conjunt d’edificacions) Nova unió de pistes. Seguim recte vers al N.O. obviant el brancal que se’ns incorpora per l’esquerra. Marques G.R.

Km. 29,2. (169,3) – Conjunt de edificacions. El Colomer a l’esquerra i Filatures Voltregà i Filatures Marquet a la dreta. Bifurcació. Seguim vers a la dreta en direcció N.N.E. Cartell indicador. Al poc tronem a creuar una zona de camps, ara ben a la vora del riu Ter que resta a la nostra dreta.

Km. 30,7. (170,8) – Meandre de Gallifa. La pista ha dibuixat un revolt re orientant-se a ponent. Bifurcació de pistes a una explanada. Panell informatiu. Zona de pícnic i gran aparcament. Obviem el brancal de la dreta que creua el riu amb l’auxili d’un pont i va a parar a l’Illa del Sorral que tenim a pocs metres davant nostre. Seguim recte al costat esquerrà de les aigües. Marques G.R.

Km. 30,9. (171,0) – Després de passar per sobre d’una canal d’aigua i trobem una bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest.

Km. 31,1. (171,2) – Cal Guarda. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el brancal de la dreta. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 31,5. (171,6) – Mas Gallifa. Bifurcació. Deixem el vial principal i prenem un a la dreta amb suau baixada. Marques G.R. Cartell indicador.

Km. 31,6. (171,7) – Font de Peretó, que resta al marge esquerra del camí.

Km. 31,9. (172,0) – Bifurcació. Camí secundari que neix a la nostra dreta abandonant la pista i creant camps de conreus. De manera incomprensible el G.R. ens convida a agafar aquest corriol planer però incòmoda. Cartell a uns 100 metres.

Km. 32,0. (172,1) – Anem a parar a un altre camí perpendicular vora el riu sota els arbres de ribera. Seguim aquest nou camí més ample vers l’esquerra en direcció N.N.O. Cartell indicador. Davant nostre, a l’altre costat de les aigües, divissem l’Illa de les Gambires.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 32,2. (172,3) – Ens tornem a trobar de nou amb la pista més ample que hem abandonat 300 metres abans per creuar el camp conreat. La mateixa se’ns incorpora per la nostra esquerra en perpendicular. Seguim recte vora el riu en direcció nord. Marques G.R.

Km. 32,6. (172,6) – Vial que surt vers a la nostra esquerra i que obviem al ser l’accés al proper mas de Can Redortra. Cartell indicador.

Km. 33,3. (173,4) – Bifurcació. Prenem un camí vers a la nostra dreta i creuem el torrent de Vinyoles. Estem vorejant la Farga d’Ordeig. Cartell indicador.

Km. 33,4. (173,5) – Museu del Coure. Anem a parar a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra. Cartell indicador.

Km. 33,5. (173,6) – Mas Ordeig. Deixem el vial asfaltat i prenem una nova pista que surt vers a la nostra dreta en direcció N, tendència N.O. Cartell indicador. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 34,4. (174,5) – Vial que surt vers a la nostra esquerra, per ficar-se per un túnel i que ignorem per seguir recte i fer al poc un revolt vers a la dreta.

Km. 34,6. (174,7) – Can Boixó – Bifurcació. Prenem un corriol de terra en direcció N.E. i al poc creuem el llit d’un torrent sec. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 34,8. (174,9)El Carrer de Sant Isidre. Anem a parar a una zona de pícnic al marge de la qual neix el corriol pel qual continuarem en direcció N.N.E. Cartell indicador. Marques G.R.

Km. 35,0. (175,1) – Anem a parar a la carretera BV-5225. Anem vers a la nostra dreta creuant el Pont de la Coromina.

Km. 35,1. (175,2) – L’altre costat del pont tornem a deixar l’asfalt i prenem un camí ample que neix en l’esquadra de la mateixa carretera i un nou vial asfaltat que neix a la dreta i que es l’accés a la Fabrica de la Coromina, situada l’altre costat del riu. Cartell indicador al naixement del nou camí. Marques de G.R.

Km. 35,5. (175,6) – Bifurcació de camins, seguim pel de la nostra esquerra. Marques G.R.

FOTO PAKO CRESTAS

Km.  35,7. (175,8) – Hortes de Conanglell. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra esquerra per seguir recte. Cartell indicador.

Km. 36,4. (176,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,5. (176,6) – Camí que neix perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers a l’est. Cartell indicador.

Km. 36,8. (176,9) – Renclusa de Can Terrers. Anem a parar a una pista que seguirem recte vers a l’est i mica en mica reorientem les nostres passes vers al nord, tot seguint la ribera del riu que sempre està al nostre costat dretà. Marques G.R.

Km. 37,8. (177,9) – Passem per sota l’extrem del Pont del Conanglell i pugem a la recerca de la carretera BV-5225, just al costat del punt quilomètric 1. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Autor: PAKO CRESTAS

US PODEU DESCARREGAR ELS TRACKS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41207609

SENDERS DEL 1714 – TRAM VIC – LA SEU D’URGELL

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (140,1) – Situats davant la Catedral de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna, fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte

Km. 1,1. (141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis d’habitatges.

Km. 1,4.  (141,5) – Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 1,7. (141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 1,8. (141,9) – Cartell indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.

Km. 2,1. (142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40

Km. 2,3. (142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40

Km. 2.5. (142,6) – Creuem per sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.

Km. 3,1. (143,2) – Can Monner. Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.

Km. 3,6. (143,7) – El Pou de Vida. Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint les marques del PR C 40

Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Marques PR C 40

Km. 4,6. (144,7)La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25. Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem per una pista en direcció S.E.

Km. 5.4. (145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 5,8. (145,9) – Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.

Km. 6,0. (146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40

Km. 6,3. (146,4)Mas de Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel mas de Can Gelabert, on hi ha una granja de criança de galls d’indi.

Km. 7,0.  (147,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques PR C 40

Km. 7,1. (147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera. Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat

Km. 7,3. (147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció E.N.E.

Km. 7,8. (147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40

Km. 8,1. (148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.

Km. 8,2. (148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 8,3. (148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.

Km. 8,6. (148,7)Pla del Banús. Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal, aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat privada, Can Banús. Marques de PR C 40. Cartell indicador.

Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador. Marques de PR C 40

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 9,3. (149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per l’església i l’ajuntament.

Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en direcció nord. Marques de PR C 40

Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.

Km. 10,0. (150,1)Mas de Casanoves. Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal. Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en direcció est.

Km. 10,4. (150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.

Km. 10,7. (150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en direcció O.N.O.

Km. 10,8. (150,9) – En envoltat el mas de Can Ton Xic i ara hi trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador. Marques de GR 210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 11,5. (151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.

Km. 11,8. (151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la nostra esquerra. Rètol indicador.

Km. 12,1. (152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.

Km. 12,3. (152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.

Km. 12,5. (152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a la vora del riu Ter, on ja te cerca amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany, pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.

Km. 13,5. (153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i seguim aquest en suau pujada.

Km. 13,9. (154,0) – Sorralta, mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 14,2. (154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210 i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.

Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent, que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.

Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major. Marques de GR 210 i senders del 1714.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar al Pont Nou que no travessarem, ja que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR 210.  Baixem per unes escales i de seguida estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.

Km. 15,6. (155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O. Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres de ribera.

Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 16,4. (156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem vora la Resclosa de Malars i travessem els anomenats Plans del Coll.

Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de GR 210.

Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210.

Km. 19,1. (159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers a l’est.

Km. 19,2. (159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra dreta.

Km. 19,3. (159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.

Km. 19,8. (159,9) – Entrem de una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la urbanització vora de Sant Miquel de la Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins a situar-nos de nou al costat del riu.

Km. 20,5. (160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.

Km. 22,6. (162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques de GR 210.

Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet. Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el vial de pujada vers al N.O.

Km. 23,1. (163,2) – Estem a tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta i molt planera en direcció O, tendència S.O.

Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació. Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta. Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.

Km. 23,9. (164,0) – Anem a parar a la Colònia Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.

Km. 24,6. (164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O, tendència N.O.

Km. 24,8. (164,9) – Passem per sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.

Km. 25,2. (165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.

Km. 25,7. (165,8)Can Saborit. Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR 210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.

Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra esquerra en direcció N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord, per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 26,5. (166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps abandonats.

Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 27,3. (167,4) – Creuem per sobre un pas a nivell la C-17, a l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 28,6. (168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de Manlleu, conegut com la Moreta. Zona desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.

Km. 28,7. (168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista. Nosaltres continuem recte vers al nord.

Km. 29,0. (169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 29,7. (169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es l’accés a mas dels Plans. Seguim recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista, passem pel costat del mas de Espadama de Dalt i el mas de Espadama de Baix i creuem el llit sec del Torrent de les Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda

Km. 31,1. (171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 31,5. (171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.

Km. 32,0. (172,1) – Creuem el torrent de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.

Km. 32,5. (172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat. Cota 524 metres. Cartell indicador. Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau baixada. Passem pel costat del Mas de la Riera que resta a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 33,2. (173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.

Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció nord.

Km. 34,1. (174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra el mas de Cervià. Cartell indicador.

Km. 34,4. (174,5) – Estem al vessant obac del Puig de Trescreus. Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.

Km. 34,7. (174,8)Mare de Déu de Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial asfaltat.

Km. 34,9. (175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 35,4. (175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem l’església de Sant Feliu de Torrelló. Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.

Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges. Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re orientant les nostres passes vers al S.O.

Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i ample pont sobre el riu Ges. Cartell indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres passes vers a l’oest, tendència N.O.  Al altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel carrer del Ter.

Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre del Pont de Conangell, aquest ens permet travessar per sobre el riu Ter.

Km. 37,1. (177,2) – A l’altre costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te senyals de GR.

Km. 37,9. (178,0) – El camí va a parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de penya-segat que domina el riu Ter.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 38,1. (178,2) – Deixem el marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes vers al  N.O.. Marques del GR-210 que en aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada, la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat del mas de Pla de Callís.

Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut com el Pelut.

Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres passes progressivament vers al sud, tendència S.E.

Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar a l’abandonada Colònia Ibern, seguim per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis bastant fantasmagòric.

Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un pont proper i ben visible.

Km. 40,3. (180,4) – Travessem de nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem per carrer del Ter.

Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya. Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est. Marques del GR-210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 40,6. (180,7) – Doble bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).

Km. 41,1. (181,2) – Després de voltar l’edifici de Mobles Carré S.A. trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra). Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.

Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al poc trobem una font a ma dreta.

Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació. Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada, passant pel costat de la Font del Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció, algun tram amb ortigues.

Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar a la fabrica de Vila-seca. Girem vers a la nostra esquerra.

Km. 42,1. (182,2) – Creuem una pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.

Km. 42,7. (182,8) – Passem per un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador.  Marques del GR-210.

Km . 43,0. (183,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el riu en direcció N.O.

Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar al costat d’una nova colònia industrial (polígon Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de la població de Borgonyà. Seguim tot recte pel carrer Escòcia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 43,6. (183,7) – Estem davant de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-210 i dels senders del 1714.

Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà. En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de la població.

Km. 44,0. (184,1) – Sortim definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.

Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.

Km. 45,2. (185,3) – Deixem un corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys la marxa, depenent del cabdal del torrent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 45,5. (185,6) – Una vegada passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a caminar vora el riu Ter.

Km. 45,9. (186,0) – Travessem un nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot, edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per corriol vora el riu.

Km. 46,6. (186,7) – Estem a tocar de la carretera C-17 la qual no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció N.-N.O. Marques del GR-210.

Km. 46,8. (186,9) – Pista que neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 46,9. (187,0) – Vial asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.

Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques del GR-210.

Km. 47,7. (187,7) – Resclosa de la Caseta. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu. Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.

Km. 48,8. (188,9) – Passem sota un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.

Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Travessem ara les Planes del Solà, continuant ben a prop del riu Ter.

Km. 50,7. (190,8) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-210.

Km. 51,5. (191,6) – Deixem la pista a les proximitats del Molí de la Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de travessar Torrent del Revell.

Km. 52,1. (192,2) –  Passem pel costat de la nau industrial de Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.

Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a la població de Sant Quirze de Besora. Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per seguir pel passeig del Ter.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 53,2. (193,3) – Estem al centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al carrer de la Vola

Km. 53,3. (193,4) – Seguim aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.

Km. 53,7. (193,8) – Passem per davant de l’estació de tren de Sant Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.

Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.

Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre per un paratge conegut com els Quintans del Castell.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 55,2. (195,3) – Proximitats del Castell de Montesquiu on hi ha l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques del GR-210.

Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota els camps dels Quintans de la Solana.

Km. 55,9. (196,0) – La pista descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.

Km. 56,1. (196,2) –  Un camí neix vers a la nostra esquerra, el qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.

Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació. Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i comença una suavíssima baixada.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 57,1. (197,2) – Deixem la pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.

Km. 57,2. (197,3) – Creuem la torrentera del Rec de La Font. Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord, traspassant el Serrat de la Ginesta.

Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.

Km. 58,2. (198,3) – El camí va a parar de ple a les edificacions de les cases del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat que seguirem vers al nord en suau baixada.

Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins del complexa abandonat i fantasmagòric de la Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig d’aquest paratge completament deshabitat.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 59,4. (199,5) – Havent sortit ja del complex de la Farga de Bebié seguint l’antiga carretera N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un pont i anant al marge de les vies.

Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una pujada i cap a on anirem.

Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.

Km. 59,9. (200,0) – Després d’un tram de forta pujada arribem a l’ermita i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord, ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.

Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació. Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.

Km. 61,6. (201,7) – Travessem una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a l’est.

Km. 62,0. (202,1) – Creuem les aigües del riu Llaés (sense auxili de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.

Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.

Km. 63,7. (203,8) – Unió de pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 64,0. (204,1) – Creem les aigües d’una torrentera que davalla del Bosc del Pla de Massacs.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.

Km. 64,6. (204,7) – Pista secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal vers a l’oest.

Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest, tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes. Marques del GR-151.

Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es l’accés al proper mas de la Llastanosa.

Km. 66,0. (206,1) – Nova trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.

Km. 66,1. (206,2) – Doble camí en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte per la pista principal vers al nord.

Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres seguim recte per la pista vers al nord.

Km. 67,1. (207,2) – Creuem la línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest. Marques del GR-151.

Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 67,8. (207,9) – Passem pel costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.

Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu. Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia antigament.

Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers al nord.

Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa ferroviària. Marques del GR-151.

Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació. Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del tren, passant ara per sota un túnel.

Km. 68,6. (208,7) – Just passat el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada principal de la Colònia Roig, on es localitza l’església de Santa Maria.

Km. 68,8. (208,9) – Creuem mitjançant un pont el riu Ter. Una vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció nord, pel marge dret de la carretera C-17. Marques del GR-151.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem la Central elèctrica de Sant Quintin.

Km. 70,0. (210,1) – Passem per davant de l’entrada del Càmping Solana del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.

Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll. Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a la Plaça de l’Ajuntament.

Km. 72,5. (212,6) – Estem al centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès. Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa direcció, o sigui, cap a ponent.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar a la carretera N-152, ja hem sortit de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de pícnic on hi ha la Font del Salt. Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció . Marques grogues del SL.

Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a la nostra dreta.

Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.

Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al O.N.O. Marques grogues del SL.

Km. 74,8. (214,9) – Passem pel costat del Mas de Can Vilalta que resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal per la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 75,2. (215,3) – Creem de manera transversal un vial asfaltat i el torrent de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la nostra dreta. Suau pujada

Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques grogues del SL.

Km. 75,8. (215,9) – Transitem pel lateral del Polígon industrial de Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades. Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.

Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció nord. Ja estem a les afores de la població de Campdevànol.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 76,2. (216,3) – Creuem la carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les proximitats de l’estació.

Km. 76,7 (216,8) – Una vegada hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.

Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del cementiri trobem la primera marca del GR-3.

Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 78,1. (218,2) – Creuem de manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en direcció N.O. Creuem els Solells de Puigcorber. Marques del GR-3.

Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.

Km. 78,8. (218,9) – Brancal en desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de l’anomenada Carena de Coll de la Batalla. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,4. (220,5) – Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.

Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.

Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.

Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.

Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent. Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.

Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 81,7. (221,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 82,8. (222,9) – Pista transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació. Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a l’est.

Km. 84,6. (224,7) – Camí en desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.

Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa. Marques del GR-3.

Km. 87,7. (227,8) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim vers a l’oest, tendència S.O.

Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista cap a ponent sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació. Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un revolt.

Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a prop del mas de la Pardinella, el qual resta per sota nostre.

Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.

Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 91,7. (231,8) – Corriol descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 91,9. (232,0) – Corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir guanyant alçada vers a l’O.N.O.

Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs metres ens deixa sota l’entrada del Monestir de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem el torrent de Sant Ou.

Km. 92,9. (233,0) – Pista que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

Km. 93,3. (233,4) – Proximitats del Can Camps. Abandonem el vial asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 94,8. (234,7) – Passem pel costat del mas de les Viles Xiques que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció N.O. Marques del GR-3.

Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas de les Viles Grosses.

Km. 95,9. (236,0) – Travessem la Serra de Meians amb el mas homònim que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre alçada de manera suau. Marques del GR-3.

Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.

Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera evident. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.

Km. 99,1. (239,2) – Proximitats de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del punt quilomètric 13.

Km. 100,0. (240,1) – Proximitats del Turó de la Coma Calent. Deixem la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol municipal de Castellar de N’Hug.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a les primeres cases de la població de Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu davant de l’ajuntament.

Km. 101,1. (241,2) – Essent a la plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.

Km. 101,8. (241,9) – Passem davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en direcció S.O.

Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació. Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.

Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat d’un hostal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 102,8. (242,9) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4031. L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.

Km. 103,4. (243,5) – Desviació que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador), la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard creuem el torrent de Ca la Beneta.

Km. 104,0. (244,1) – Anem a parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent i direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 104,3. (244,4) – Pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció nord. Marques del GR-3.

Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers a una propera torrentera.

Km. 104,9. (245,0) – Creuem les aigües del Rec de Monell, de seguida el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 105,2. (245,3) – Anem a parar a la carretera BV-4031 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.

Km. 105,5. (245,6) – Abandonem de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per tant, sense cap pèrdua possible.

Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km . 109,5. (249,6) – Pista secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.

Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.

Km. 110,5. (250,6) – Deixem la pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.

Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar sempre en direcció N.N.O.

Km. 115,4. (255,5) – Anem a parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 116,0. (256,1) – Seguint la pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la carretera BV-4014, que seguirem vers a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara uns pocs metres vers al nord.

Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes fins al punt 115,4.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 117,4. (257,5) – Seguim per la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.

Km. 117,9. (258,0) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a l’oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 118,7. (258,8) – Pla de Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.

Km. 118,9 (259,0) – Estem davant del Xalet Refugi de Coll de Pal que resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques del GR-4.2.

Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la carretera BV-4024 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 119,1. (259,2) – Deixem de nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a prendre alçada en direcció oest.

Km. 120,2 (260,3) – Corriol que neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 120,5. (260,6) – Després de que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta, deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 121,8. (261,9) – Un corriol amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista, tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la drecera.

Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació. Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem travessant els Camps de Rebost.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,3. (262,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.

Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell indicador. Marques del GR-4.2.

Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació. Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 122,9. (263,0) – Nova bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem vers a l’est, fent un tram de pujada.

Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al S.S.O. Marques del GR-4.2.

Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació. Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera directa vers al S.S.E.

Km. 124,0. (264,1) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a l’anomenada Canal Mala, en direcció S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i es còmode i segur. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en direcció O.S.O. Cartell indicador.

Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,2. (265,3) – Nova bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

Km. 125,7. (265,8) – Després de la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista davalla fent unes marcades ziga zagues.

Km. 126,2. (266,3) – Abandonem la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.

Km. 127,4. (267,5) – Després d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la nostra dreta. Marques del GR-4.2.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 127,7. (267,8) – Pista forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar davallant pel vial asfaltat.

Km. 129,2. (269,3) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.

Km. 129,3. (269,4) – Creuem per sobre un pont la carretera C-16.

Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.

Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla. Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant pel costat de les oficines del Parc Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.

Km. 130,3. (270,4) – Sortim de la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny, cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 131,3. (271,4) – Passem per davant del càmping Bastareny. Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es l’accés a l’esmentat càmping.

Km. 132,4. (272,5) – Abandonem la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció O.N.O. Marques del GR-150.

Km. 133,0. (273,1) – Pista que surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció O.N.O.

Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 135,0. (275,1) – Corriol ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb l’auxili d’un pont, creuem el riu Bastareny.

Km. 135,2. (275,3) – Abandonem la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 136,0. (276,1) – Nus de pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua possible. Marques del GR-150.

Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.

Km. 138,0. (278,1) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 139,3. (279,4) – Creuem de manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció oest.

Km. 140,2. (280,3) – Anem a parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.

Km. 140,6. (280,7) – Passem davant de la font Vella i pugem per una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.

Km. 141,9. (282,0) – Un corriol que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte per la pista que te marques del GR-150.

Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant paral·leles.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.

Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant nord del Pedraforca.

Km. 145,9. (286,0) – Tanca en mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb molt bona visibilitat del conjunt.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.

Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a l’oest.

Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.

Km. 149,6. (289,7) – El Collell, 1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.

Km. 149,7. (289,8) – Deixem el camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O. Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig vessant nord del Serrat de la Portella, coronat per la Roca Roja. Senda molt ben marcada i sense pèrdua possible.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del GR-150.

Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma del torrent. Marques del GR-150.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic. Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 152,8. (292,9) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot travessant el llit sec de la torrentera dels Escanagats. Marques del GR-150.

Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.

Km. 154,5. (294,6) – Plaça Major. Centre del poble de Gósol on trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim  pel carrer de Llacuna que es el que surt en direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.

Km. 155,2. (295,3) – Deixem la pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.

Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació. Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-150.

Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.

Km. 156,7. (296,8) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 156,9. (297,0) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,2. (297,3) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,3. (297,4) – Creuem la pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.

Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.

Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 159,5. (299,6) – Anem a parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra, dibuixant al poc un marcat revolt.

Km. 160,0. (300,1) – Abandonem la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció oest, tendència S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,3. (300,4) – Font situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.

Km. 160,9. (301,0) – De nou ens retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que davalla pel centre de la Vall de la Mola. Marques del GR-150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en direcció oest.

Km. 162,2. (302,3) – Camí de desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal.

Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres, plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al marge dret de les aigües.

Km. 163,5. (303,6) – Pista secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima baixada.

Km. 164,9. (305,0) – Estem a tocar de la carretera C-462. Malgrat tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per sobre nostre a la dreta.

Km. 165,0. (305,1) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.

Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem un petit camp de futbol. Marques del GR-150.

Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en suau baixada cap al N.O.

Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.

Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.

Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la Serra del Cadí, centre del poble de Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.

Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 166,2. (306,3) – Creuem la carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.

Km. 166,3. (306,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.

Km. 169,9. (310,0) – Brancal que surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.

Km. 170,3. (310,4) – Estem a l’entrada del Càmping de Fornols. Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 170,6. (310,7) – Després de creuar el riu Lavansa per sobre un pont, arribem al molí de Fornols. Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.

Km. 170,9. (311,0) – Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra propera destinació.

Km. 172,0. (312,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera suau i constant vers al nord.

Km. 172,3. (312,4) – Anem a parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en direcció oest. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.

Km. 173,1. (313,2) – Nus de camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O. travessant un indret conegut com la Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.

Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.

Km. 174,2. (314,3) – Anem a parar a la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram horitzontal.

Km. 174,5. (314,6) – Abandonem la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta. Marques del GR-7/150.

Km. 174,7. (314,8) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol. Estem a les Planes de Coll de Bancs.

Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior. Marques del GR-7/150.

Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera C-462 que seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud, tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.

Km. 177,3. (317,4) – Abandonem la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del bosc en direcció nord.

Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 177,7. (317,8) – Creuem de manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.

Km. 177,9. (318,0) – Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent, transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.

Km. 178,2. (318,3) – Corriol que neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta, les runes del Cortalet. De fet el corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les runes.

Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra. Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut com els Fangassos. Atenció a un tram aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual. Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.

Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció nord.

Km. 183,8. (323,9) – Anem a parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord. Marques del GR-7/150.

Km. 185,0. (325,1) – Unió de pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on  es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot recte vers al nord. Marques del GR-7/150.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 185,6. (325,7) – Pista que apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O. perdent alçada de manera molt suau.

Km. 185,9. (326,0) – Deixem la pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part alta del Serrat de la Bastida, amb bones vistes panoràmiques.

Km. 186,6. (326,7) – Collet. Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota vers al N.O. Traspassem el Turó de Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per l’anomenada Serra de Marigues.

Km. 187,0. (327,1) – Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord. Marques del GR-7/150.

Km. 187,9 (328,0) – Creuem de manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a la nostra dreta en sentit descendent.

Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.

Km. 190,1. (330,2) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 190,2. (330,3) – Vial asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera. Tornem a travessar el riu de Casanoves amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda Gelabert i la borda Nabiners. Marques del GR-7/150.

Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E. passant pel costat de la borda Torredà i la borda del Pal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 191,5. (331,6) – Girem vers a la nostra esquerra i traspassem  el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la carretera N-260.

Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.

Autor PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-la-seu-urgell-41146412

FOTO PAKO CRESTAS

SENDERS DEL 1714 – MOIÀ – VIC

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Km. 0,0. (107,5) – Des de la plaça de l’església de Santa Maria de Moià, on també hi ha la casa museu Rafael Casanova, sortim en direcció nord pel carrer del carreró, per continuar després vers al N.E. pel carrer del Passarell (marques de G.R.) que ens durà a les afores de la població.

Km. 0,6. (108,1) – Finalitza l’asfalt i seguim per una pista de terra, a la nostra dreta tenim el conjunt de cases de les Illes, que ja representen el límit urbà de la població de Moià.

Km. 0,9. (108,4) – Bifurcació. Ignorem el brancal que surt vers a la nostra esquerra i continuem per la pista principal en direcció N.-N.E. Taques G.R. i blaves.

Km. 1,3. (108,8) –  El Molí Nou. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra cap al nord. De seguida trobem l’embassament del molí noi.

Km. 1,7. (109,2) – Deixem la pista i continuem per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta en direcció est. Tram curt de forta pujada. Marques G.R. i blaves.

Km. 2,1. (109,6) – Anem a parar als Plans del Picanyol on trobem una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 2,2. (109,7) – Cruïlla. Rètol indicador. Deixem la pista i prenem la senda que surt vers a la nostra dreta. Suau pujada. Marques de G.R. i blaves.

Km. 3,3. (110,8) – Després d’un llarg tram de pujada per un corriol en mig del bosc, creuem una pista tranversal i el camí en transforma de nou en pista.

Km. 3,5. (111,0) – Estem dalt de l’anomenat Serrat del Picanyol. Localitzem un bassa a la nostra esquerra, d’aigües verdoses i que rep el nom de Bassa del Riu, alhora que neix un brancal a la nostra dreta. Seguim tot recte en direcció N.E. Terreny bastant planer.

Km. 4,1. (111,6) – Anem a parar a un nus de pistes en forma de “X”. Seguirem vers a la nostra esquerra en direcció est. Marques G.R. i blaves.

Km. 4,3. (111,8) –  Brancal que surt vers a la nostra dreta i que obviem per continuar tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 4,8. (112,3) – Nova unió important de pistes. Estem davant de Can Nespler i Sant Pere de Ferrerons que resten davant nostre a certa distància. Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció N.E. Marques G.R. i blaves

Km. 5,1. (112,5) – Localitzem a la nostra dreta la Bassa de Nespler i tot seguit deixem a la nostra esquerra un camí secundari. Seguim per la pista principal en direcció N.E.

Km. 5,9. (113,4) – Pista que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem. Seguim per la pista principal. Marques de G.R. i blaves.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 6,5. (114,0) – Passem pel costat de la creu vermella (més aviat està pintada de color rosa), la qual resta a la nostra dreta. Seguim per la pista sense pèrdua possible.

Km. 7,2. (114,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Girem per la pista que la nostra esquerra canviant radicalment el sentit de la marxa, que ara ens duu vers a ponent.

Km. 7,7. (115,2) – Passem per davant de la casa Alta, la pista descriu un revolt i es re orienta vers al N.O.

Km. 8,1. (115,6) – Collet de la Caseta Alta, 987 metres. Trifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra esquerra prenent direcció oest, tendència S.O. Marques G.R. i blaves.

Km. 8,5. (116,0) – Obviem un brancal que surt a la nostra dreta per continuar tot recte vers al O.-N.O.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 8,7. (116,2)Dolmen de Puig Rodó. Bifurcació. Seguim per la pista de la dreta en direcció N.O.

Km. 8,8. (116,3) – Nova pista que se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra i que ignorem. Un cartell ens informa que es tracta d’un accés a una bassa de bombers. Estem en el tram més enlairat d’aquest quart tram dels senders del 1714. Traspassem per poc els 1.000 metres d’alçada.

Km. 9,7. (117,2) – Serrat de L’horabona. Brancal que surt a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Ja fa una estona que anem perdent alçada.

Km. 10,4. (117,9) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista principal en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera molt suau però constant

Km. 11,2. (118,7) – Coll Sobirà. Imperceptible coll en mig del bosc. Camí en desús vers a la nostra dreta que ignorem.

Km. 11,6. (119,1) – Brancal que se’ns incorpora per la nostra esquerra en diagonal i al qual donarem l’esquena per continuar cap al nord. Marques de G.R. i blaves.

Km. 11,8. (119,3) – Estem a tocar del poble de l’Estany, de fet just a l’entrada coincidim amb una bifurcació que ens fa anar en direcció contraria, coincidint amb un tram del Camí Català de Sant Jaume. Val la pena, malgrat que em de continuar vers a la nostra dreta en direcció nord, desviar-nos una estona del camí estricte i visitar el bonic i pintoresc poble de l’Estany. Conclosa la visita complementària seguirem dons per aquest nou brancal.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 12,1. (119,6) – Bifurcació. Agafem el brancal de la nostra esquerra, que es el descendent.

Km. 12,5. (120,0) – Surt vers a la nostra dreta una pista en perpendicular que es la que haurem de seguir en direcció S.E. Cartell indicador. Creuem el Pla de la Carrera, amb una ample zona de conreus i pastures a la nostra dreta.

Km. 13,4. (120,9) – Important nus de pistes i camins. Seguim vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 14,2. (121,7) – Bifurcació. Atenció per que la localització del cartell indicador dona peu a confusions. Caldrà seguir el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció N.E. i després est.

Km. 14,4. (121,9) – Ignorem una pista que davalla en diagonal per la nostra esquerra. Continuem guanyant alçada vers a llevant.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 14,5. (122,0) – Creuem una pista secundària, fruit de la desbrossada de bosc, de manera transversal

Km. 14,7. (122,2) – Bifurcació. Continuem pel brancal ascendent de la nostra dreta fent un canvi radical del sentit de la marxa. Cartell indicador. Marques esporàdiques de G.R. La pista dibuixa un marcat revolt i torna a re orientar les nostres passes vers al E.-S.E. Pujada no massa pronunciada però constant.

Km. 15,3. (122,8) – Serrat Gran de Postius. Traspassem una mena de coll. Important nus de pistes. Cartell indicador. Seguim per la pista que davalla tot recte vers a l’est i que de seguida presenta un revolt que re orienta la marxa vers al S.-S.E. Marques de G.R.

Km. 15,6. (123,1) – Anem a parar a una nova pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Continuem perdent alçada de manera constant. Cartell indicador.

Km. 16,5. (124,0) – Creuem una pista de manera transversal, seguint tot recte vers a l’est i continuant el descens d’alçada. Cartell indicador.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 16,9. (124,4) – A l’alçada d’un revolt ignorem un camí que surt a la nostra dreta i girem vers l’esquerra seguint la pista més ample i evident. Davant nostre divisem el mas de Puigcardó.

Km. 17,0. (124,5) – Nou brancal que surt a la nostra dreta, que obviem i que resulta ser l’accés al mas. Petita bassa a la cruïlla. Continuem per la pista principal en direcció N.O. Entrem en una zona de bosc coneguda com la Baga de Puigcardó. Marques esporàdiques de G.R.

Km. 17,6. (125,1) – Bifurcació on trobem una gran bassa d’incendis. Girem vers a la nostra dreta per la pista descendent que re orienta les nostres passes vers al N.E. Rètol indicador.

Km. 18,8. (126,3) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.E. Cartell indicador. Ja estem a la part baixa de la vall a tocar de la riera que resta per sota nostre cap a la dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 20,5. (128,0) – Doble cruïlla una a tocar de l’altre. La primera surt cap a la nostra esquerra i la segona cap a la nostra dreta. En tots dos casos ignorem les pistes secundàries i seguim tot recte per la pista principal en direcció N.E.

Km. 21,2. (128,7) – Anem a parar a la carretera BV-4317 que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.N.E. Tenim davant nostre el Molí de la Roca. Cartell indicador.

Km. 22,2. (129,7) – Després d’un bon tram d’asfalt abandonem de nou la carretera per prendre una pista que davalla uns pocs metres vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R. La nova pista descriu un revolt i es trona a orientar vers al N.N.O. anant en paral·lel al traçat de la carretera.

Km. 22,7. (130,2) – Travessem les aigües de la riera de Muntanyola i obviem un brancal secundari que neix a la nostra dreta.

Km. 23,1. (130,6) – Can Ros Guixer. Arribem a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció nord. Cartell indicador.

Km. 23,5. (131,0) – Plans d’Aliberc. Obviem una pista que se’ns incorpora en diagonal per l’esquena per la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 23,6. (131,1) – Deixem el vial pavimentat a l’alçada d’un revolt i continuem tot recte per una ample pista de terra en direcció N.E. Cartell indicador. Marques de G.R. Al poc passem pel costat del conjunt de construccions de l’Aliberc de Baix, que resta a la nostra dreta.

Km. 23,9. (131,4) – Bifurcació. Cartell indicador. Agafem el brancal de l’esquerra passant per sobre de la riera de Muntanyola. Seguim després de nou vers al N.E. per una zona molt planera.

Km. 24,4. (131,9) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista de la nostra dreta que segueix recte vers al N.E. i passa pel costat del camp de futbol municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, que resta a la nostra esquerra.

Km. 25,0. (132,5) – Proximitats del poble de Santa Eulalia de Riuprimer. De fet el traçat de l’itinerari no arriba al poble ja que en aquest punt ens desviem vers a la nostra dreta per agafar un corriol que continua seguint el traçat natural de la riera. Cartell indicador. Marques de G.R.

Km. 25,3. (132,8) – El senderó va a parar a una nova pista a l’alçada d’un revolt, la qual seguirem vers a la nostra esquerra, o sigui en direcció N.E.

Km. 25,5. (133,0) – Se’ns incorpora per l’esquerra una pista en diagonal que obviem per continuar tot recte  vers al N.E. Al poc passem pel costat del Molí de Torroella i el Mas de Torroella que resten a la nostra dreta.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 25,9. (133,4) – Creuem de manera transversal una pista. Seguim tot recte cap a llevant. Marques de G.R.

Km. 26,4. (133,9) – Després d’una curta pujada estem a tocar del mas de l’Om. Nus de pistes. Panoràmica sobre la plana de Vic i la pròpia població. Davallem per la pista de la nostra esquerra en direcció E. i després N.E. Marques de G.R.

Km. 27,3. (134,8) – Creuem de manera transversal la carretera BV-4316. Seguim tot recte per un camí que ens endinsa a la vora de la riera del Mèder. Aquest darrer tram ja forma part dels circuits de la rodona verda de Vic. Cartell indicador.

Km. 27,8. (135,3) – Bifurcació de camins. Seguim pel de la nostra dreta que es el que discorre al costat de la riera. Marques G.R.

Km. 28,8. (136,3) –  Anem a parar a una pista a les proximitats de la població de Sentfonts. Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra esquerra en direcció N.E.

FOTO PAKO CRESTAS

Km. 28,9. (136,4) – Masos de Can Rafel i Can Clara, que resten a la nostra esquerra. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta que continua seguint el curs natural de la riera del Mèder, la qual sempre es localitza a tocar a la nostra dreta.

Km. 29,4. (136,9) – Can Faldilla. Ens trobem amb una carretera estreta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra per passar per sobre un pont.

Km. 29,5. (137,0) – L’altre costat del pont abandonem de nou l’asfalt i prenen un corriol que surt cap al N.N.E. i que discorre de nou pel costat de les aigües de la riera.

Km. 30,0. (137,5) – Can Gassany. Creuem de nou la riera en el aiguabarreig de les rieres del Mèder i Sant Joan del Galí, amb l’auxili d’una passarel·la. Passem immediatament per sota de la carretera C-17 que resta enlairada bastants metres per sobre nostre. Passem per sota el viaducte on hi ha una bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra.

Km. 30,3. (137,8) – Anem a parar a una vial asfaltat que seguim vers a la nostra dreta en lleugera pujada

Km. 30,4. (137,9) – Just abans d’anar a parar a una carretera que veiem pocs metres per sobre nostre, localitzem un corriol que surt a la nostra dreta i que torna a anar paral·lel a la riera del Mèder. Seguim aquest camí. Rètol indicador. Marques de G.R.

Km. 31,4. (138,9) – Entrem al cas urbà de Vic per l’anomenada carretera de la Guixa en direcció est, deixant de banda el pont del remei. Girem vers al N.E. pel passeig de Pep Ventura que discorre paral·lel al riu. Pugem pel passeig de la Generalitat fins a la part final del Parc de Jaume Balmes.

Km. 32,6. (140,1) – Pujant pel carrer de Santa Maria anem a parar a la Plaça de la Catedral, on hi ha la pròpia catedral de Sant Pere, el Palau Episcopal i el Museu de la Diòcesis de Vic. Indret on finalitza aquest quart tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/moia-vic-41139535

FOTO PAKO CRESTAS

MATAGALLS DES DE VILADRAU, PEL TURÓ DEL POU D’EN SALA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Llarga, llarguíssima excursió, que ens mostra unes perspectives força poc conegudes del Matagalls des de l’altra banda de la vall sobre la que penja el santuari de Sant Segimon.

Potser aquesta excursió està destinada als col·leccionistes. Aquells que ja coneixen prou be els itineraris més clàssics del Montseny, i tenen ganes de descobrir indrets nous i cims que encara no havien pujat amb antelació. Aquí tenim un bon rosari de petites cotes, de caràcter secundari, però molt ascendides en comparació a tantes altres zones massificades de la serralada.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     camí situat en front del MAS D’ESPINZELLA. Quilòmetre 6 de la carretera que va de VILADRAU a SEVA. 660 metres d’alçada.

Punt d’arribada:     cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell:     1.096 metres, si be cal comptar, a part, la suma dels suaus desnivells de la cadena.         

Punts de referència: * MAS DE ESPINZELLA * SOT DELS ABEURADORS *  CASTANYEDA * SOT DELS TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS * PLA DE LA PALLA * COLLET DEL ROURE * TURÓ DEL POU D’EN SALA * PEDRERES DE LES NAVAGES * TURÓ DE LES DALLES * COLLET DELS ARÇÓS *  l’ALZINA RODONA * TURÓ DE LES QUEREDES * FONT SAVELLAR * CABANA DE FONTSAVELLAR * TURÓ DE LA TERMA D’EN PLANES * COLLET DE FONT POMERETA * TURÓ DELS ESQUEIS * PLA DE CENTS SOUS * TURÓ D’EN BESA * TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA * PLA DE LA BARRACA * TURÓ GROS DE SANTANDREU * COLLET DE L’ESTANYOL * TURÓ DE L’ ESTANYÓ * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: El camí que cal prendre es el situat al marge sud de la carrereta, a un centenar de metres en direcció Viladrau, si prenem com a referència el frontal de la masia de ESPINZELLA, situada una mica per sobre nostre, al altre costat del riu de Mules. Cal seguir las carretera direcció Viladrau i agafar la pista que puja passat el SOT DELS ABEURADORS. El camí, que te l’amplada d’una pista puja suaument i presenta una primera bifurcació als 5 minuts. Cal prendre el brancal de la dreta. Pugem sense pèrdua per la pista que discorre al mig del bosc, sempre ascendent, deixant una nova bifurcació a l’esquerra. Poc després arribem a un clariana on el camí canvia de direcció i s’encara vers al sud.

FOTO PAKO CRESTAS

Continuem pujant, per la pista que presenta bastant vegetació baixa, fins arribar a un nova bifurcació . Estem a la CASTANYEDA D’ESPINZELLA (0,30 h).  La pista que creua la nostre trajectòria està força més neta que la que haurem transitat fins al moment. Prenem la pujada ascendent cap a la dreta i iniciem un llarg flanqueig pel bosc, molt lleugerament ascendent amb algun tram descendent, i que s’orienta cap a orient, travessem el llit sec del SOT DELS TIL·LERS ó DELS TRÈMOLS. Quan el camí arriba a l’aresta hi trobem una unió de camins i una clariana al bosc, es tracta del PLA DE LA PALLA (0,55). Continuar pujant pel camí que s’orienta de nou vers al sud, i trobem dues bifurcacions seguides vers a la dreta que cal descartar, i comencem la pujada per camí de muntanya, bens marcat, en mig del bosc, amb fites i taques blaves esporàdiques. Fita a l’inici d’aquest atractiu camí (1,10 h). El camí puja de manera decidida arribant a uns atractius prats pels de roures, COLLET DEL ROURE. 1.100 m (1,40 h). Poc després ja hi som caminant per la cadena, que combina trams de prats amb trams de boscos oberts. Camí marcat, fites i alguna que altra taca blava força esporàdica. Resseguint la carena vers al sud arribem al cim amb més personalitat d’aquest tram inicial de l’excursió, el TURÓ DEL POU D’EN SALA. 1.282 m. (2,10 h). Senyera dalt del cim. Cal continuar vers al sud, travessant un petit collet conegut com les PEDRERES DE LES NAVAGES. Traspassem un altre turonet, el TURÓ DE LES DALLES, 1.243 m, i davallem per prats cap al COLLET DELS ARÇÓS, on hi ha l’ALZINA RODONA. En aquest punt cal prendre força atenció, hi ha una fita decantada al vessant dret de la carena, en mig del prat. Es el punt clau per deixar el cordal i prendre al camí que davalla molt suaument pel mig del bosc de la dreta del cordal, sempre cap al sud. De fet el camí continua per la carena, ja menys marcat, i es perd del sot a l’arribar a les proximitats del TURÓ DE LES QUEREDES.

FOTO PAKO CRESTAS

El bon camí flanqueja pel vessant oriental de l’esmentat cim i al poc arriba a una pista. Surgències de la FONT SAVELLAR, una nova bifurcació de pistes. Caldrà continuar cap a l’esquerra, fem un revolt i passem per davant de la humil CABANA DE FONTSAVELLAR (2,40 h). Continuem per la pista, sense pèrdua, vers al sud, i sempre una mica per sota del cordal, fins arribar al punt en que tornem a la carena, estem al suau cim del TURÓ DE LA TERMA D’EN PLANES. 1.263. (3,05 h). Seguim per la pista fins arribar al COLLET DE FONT POMERETA, 1.243 m (3,10 h). A partir d’aquest moment tot el paisatge es força obert, fet pel qual l’itinerari no te pèrdua possible en un dia de bona visibilitat. La carena ara va prenent direcció cap al S.E. Pugem el TURÓ DELS ESQUEIS, 1.313 m (3,20 h), i seguint per terreny gairebé horitzontal, creuem el PLA DE CENTS SOUS (famós per ser l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem la pista que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot seguint la pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí que flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix amb la marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja el camí clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (3,40 h). El camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (4,20 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:  Segurament el més còmoda es resseguir l’itinerari del Serrat de Sobrevia (veure fitxa corresponent), en sentit descendent, en el ben entès que quan arribem al punt de partida de l’esmentat itinerari, que es el COLL DE SOBREVIA, haurem de continuar caminant per la carretera asfaltada fins al punt de sortida del present recorregut.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 56 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DE VILADRAU PELS SERRATS DE SOBREVIA I SERRAT DE FONT POMERETA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Itinerari molt poc freqüentat per pujar al Matagalls i que ens donarà una imatge encertada de les grans dimensions de la muntanya. Val a dir que el itinerari peca massa de discorre per pistes a la seva primera meitat i per llargs i inacabables lloms en la seva segona secció, fins al punt que pot resultar molt més atractiu com a itinerari de BTT que com a itinerari excursionista.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              COLL DE SOBREVIA. 735 metres. Es tracta d’un coll molt ample i molt poc marcat, de fet diem que es un coll per que així surt al mapa, però en realitat, quan hi siguem a l’indret en si, no tindrem la noció d’estar en cap coll. Coll a referència tindrem els anomenats ELS GRANS CAMPS, el camí surt al marge  dret (marge orientat a Seva), dels esmentats camps.

Punt d’arribada:              cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell:                        961 metres.

Horari:                  3 hores i 20 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                El camí que neix a orient del GRANS CAMPS, es bastant planer, s’orienta cap a ponent, i, en un principi, discorre molt a prop de la carretera, que es ben visible. Just a les proximitats del MAS DE SOBREVIA, el camí fa una pujada i trobem la primera bifurcació amb una pista. Bastió metàl·lic i verd a la bifurcació (0,10 h), cal seguir la pista en sentit ascendent vers a l’esquerra.

El camí no te cap pèrdua, ja que tota l’estona discorre per una pista i a la majoria d’interseccions si trobem un bastió metàl·lic, de color verd, que ens indica el camí a seguir.

FOTO PAKO CRESTAS

La segona bifurcació la trobem a l’anomenada LA PLANOTA, dels tres camins cal resseguir el de la dreta ascendent (0,30 h). Més a dalt hi ha una tercera bifurcació, descartarem la branca que surt cap a la dreta (1,15 h). A la quarta bifurcació, deixarem de nou de banda la pista de la dreta, que pren direcció descendent, per continuar guanyant alçada de manera molt suau però constant.  La pista ressegueix la SERRA DE FONT POMERETA, si be, al discorre dins del bosc, no tindrem la noció de ser-hi dalt del serrat. A l’alçada dels 1.160 metres i trobem un camí que neix cap a la dreta de la pista, cal ignorar-ho i continuar per la pista fins a l’anomena’t COLLET DE LES GARROTADES, (1,50 h) que es una clariana al bosc on veurem néixer un altre camí (indicador verd metàl·lic), el qual, aquesta vegada, si que haurem de prendre per abandonar definitivament la pista.

Seguim el camí ben marcat en direcció E, que puja per dalt del llom, el qual, com ja es mostra obert i lliure de vegetació boscosa, si que dona la sensació real de ser una gran aresta arrodonida. La pujada del llom, que te una camí força marcat que a voltes sembla una pista abandonada, conclou en el TURÓ DELS ESQUEIS. 1.313 metres. (2,20 h).

seguint per terreny gairebé horitzontal, creuem el PLA DE CENTS SOUS (famós per ser l’escenari de la primera cursa d’esquís i luges de Catalunya), creuem la pista que comunica el Coll Formic amb Sant Segimon, i pugem el suau llom vers al TURÓ D’EN BESA, 1.394 m, tot seguint la pista. Poc abans de coronar el cim que te una antena, prenem el camí que flanqueja pel seu vessant nord, i que, al tornar a la carena, coincideix amb la marcada senda que camí que prové del Coll Formic, i que resulta ser ja el camí clàssic de pujada al cim, per el Turó Gros de Santandreu. (2,40 h). El camí torna a discorre pel vessant sud de la cadena tot flanquejant el TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Arribem a un collet. PLA DE LA BARRACA, 1.367 m. Restes visibles d’un antic pou de neu. Superem una pujada força pronunciada i ) i continuem flanquejant pel costat esquerra el següent promontori de la cadena, que es tracta de TURÓ GROS DE SANTANDREU, 1.542 m. Seguint les marques verdes i vermelles, arribem al COLLET DE L’ESTANYOL. 1.526 m. El camí no te pèrdua possible, ja que està molt marcat, seguim vers al E.N.E. pujant pel costat esquerra del TURÓ DE L’ ESTANYÓ, i arribant a un altre suau depressió, que es el COLLET DELS LLOPS, 1.565 metres. Tan sols resta la darrera pujada, suau però constant i xic monòtona, en direcció N.O. i que ens porta a la creu del MATAGALLS. 1.696 metres. (3,20 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:               Pel mateix itinerari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 55 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DE SANT BERNAT PEL PUIG SACREU, BAIXADA AL SANT MARÇAL PEL COLL PREGON.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Estem davant d’un itinerari circular que es poc considerar dels més recomanables del massís del Montseny. El trajecte te tres parts ben diferenciades: La primera es l’ascensió al Matagalls per la soleia, amb la bonica cadena del Puig Sa Creu com a guinda del patís. Es tracta d’una pujada ferma i tranquil·la, d’amples vistes.

El segon tram es la baixada a Sant Bernat passant pel famosíssim Coll Pregon. Se’ns dubte un dels itineraris més visitats del massís, segona via d’ascensió al Matagalls després de la tan gregària ascensió pel Coll Formic; malgrat que aquesta – la pujada pel Coll Formic – no es poc comparar ni de lluny davant la bellesa paisatgística del camí que comunica Sant Marçal amb el cim.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer tram es la baixada per pista de Sant Marçal a Sant Bernat, un trajecte còmode i sense pèrdua possible, ja que discorre per pista, però tal vegada poc afortunat pels caminants, ja que sovint haurem de fer-nos a un costat del camí pel trànsit de vehicles, motos, quads i bicicletes. Malgrat tot aquets darrer tram es necessari per tal de concloure el periple.

En aquesta excursió coneixerem dos ermites claus en la orografia montsenyenca: Sant Bernat i Sant Marçal, totes dues dins del terme municipal del Montseny. Al primer es de construcció relativament recent, juntament amb l’hotel s’erigiren a l’any 1952 per iniciativa d’en Delmir de Caralt. L’obra es de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila i segueix un estil neoromànic. La capella està dedicada a Sant Bernat de Menthon.

FOTO PAKO CRESTAS

La segona, l’ermita i santuari de Sant Marçal, es tracta d’una construcció força més primitiva. Documentada de l’any 1053, fou renovada a l’any 1066 i consagrada a l’any 1104. L’actual es un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya. El que abans era la casa del priorat avui forma part de l’hotel. Va ser habitat de manera constat de l’any 1066 al 1100, quan va ser abandonada. Poc més tard el bisbe de Vic va obligar a tornar als monjos en el moment de la consagració de l’església a l’any 1104. Al principi vivien 7 monjos, després la població baixà a 4 o 3 cap als segles XII i XIII. Als segles XV i XVI hi havia el prior i un sacerdot fins a l’any 1624, quan marxà el darrer monjo de Sant Marçal. Antuvi llocs aïllats i pregons, avui en dia s’han convertit en dos dels principals atractius turístics del massís, amb hotels i restaurants de primeríssima categoria, on cada cap de setmana centenar de turistes arriben amb els vehicles, ja sigui per fer una estada curta o passar-hi el dia. L’hotel de Sant Marçal, avui en dia, forma part de la selecta xarxa de “Relais du silence” un selectiu conjunt de hotels de luxe que tenen com a denominadors comuns el silenci i la pau garantida durant la nit. L’estància, però, està reservada a butxaques prou folgades, ja que els preus sobrepassen els 300,00 euros la nit.

Deixem pas a les erudites paraules d’en Pere Ribot, per tal d’impregnar-nos de la màgia general de les ermites del Montseny, i de la de Sant Marçal en particular:

FOTO PAKO CRESTAS

“Com a vestigi de fe que decora el paisatge, pels cims i replecs del massís muntanyenc fan acte de presència secular les ermites, d’una arquitectura simplicíssima, espiritual, romànica, sense massa complicacions. Decoren, de fet, l’esperit del paisatge, són testimoniatge d’una fe adquirida i arrelada a través de centúries, entre els lloms encara intactes del Montseny. Són com el pern i la companyonia de la solitud humana, l’esclat en els moments transcendentals de la vida d’aquestes fesomies que tenen semblança a les arrels que decoren, com nervis duríssims, la terra. Cada ermita fa olor de pietat, amb les parets humides i pintades, a voltes, sense gust, però empeltades, com un gravat misteriós, del baf de la pagesia, envellides per el temps i la rusticitat de la pregària. Són d’una solitud i silenci amables, en les valls amagades per la verdor, el bagueny, o pels cims nevats on el vent es mou amb llibertat i amb udols misteriosos….”

“…. El sacerdot, amb la seva presència física i espiritual, i amb l’esforç de comprendre l’ànima del poble, mantenia i presidia, solemne i humil, les diades, com una força vivent, escalf humà que donava sentit a la vida. Ell mateix, per tal de no caure en el perill de la somnolència espiritual, i a la vegada, matar les hores que passen, sentia necessitat de l’agilitat del cos, conrear les feixes de la rectoria, collir una mica de vianda, caçar i lligar, amb ordre cenobític, el conreu del terrer amb el breviari i l’estudi, i, si calia, fer una mica d’escola als infants de la rodalia  …..”

FOTO PAKO CRESTAS

“…. El Coll de Sant Marçal té 1.107 metres d’altitud, i, en la conca o petita vall, s’hi aixeca l’ermitatge o santuari, amb un espaiós hostalatge al costat, conegut per Sant Marçal o Sant Marçal del Montseny. L’emplaçament del lloc és adorable, recer de silenci contemplatiu que recorden els mots de sant Bernat: O magna solitudo! O sola magnitudo! (O gran soledat! O grandesa única!). és la més popular de les ermites del Montseny. Prop de l’ermita, i en un pujolet, hi ha la famosa taula dels tres bisbats – Barcelona, Vic, Girona – amb una creu alta com desafiant els llamps i les torbonades, i alhora, com un guarda del lloc, com un Deu-vos-guard de confiança. A un tirat de pedra de l’ermita, avall, hi ha la font de Sant Marçal, d’un doll inestroncable i fresquíssim, amb una estela amb el famós poema de Guerau de Lliost, Font de Sant Marçal”.

Personalment guardo un magnífic record d’una de les pujades que he fet al Matagalls des de Sant Bernat. Es tractava d’un dia posterior a una jornada de grans nevades producte d’una entrada d’una pertorbació de llevant. La nevada, intensa i humida, va ser persistent i no va ser acompanyada de vent. Després la boira protegí tota la part alta de la muntanya dels efectes dels rajos de sol, pel que el tram de dalt del Puig Sacreu i el Serrat de l’Home Mort tenien tots els boscos extraordinàriament nevats, amb tota la neu enganxada de les branques, formant una immillorable postal nadalenca.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:     De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell, però caldrà comptar que, al retorn, baixarem fins a la cota 750 metres i haurem de remuntar de nou uns 100 metres de desnivell per arribar al punt de partida. Així dons les sumes de desnivells acumulats seran de 950 metres de pujada i altre quantitat idèntica de baixada.

Horari:         4 hores i 40 minuts.

Itinerari:       De darrera l’ermita de SANT BERNAT DEL MONTSENY, surt un corriol indicat amb un cartell: cap a la dreta (camí que agafarem) “Matagalls” cap a l’esquerra (camí que obviarem) “Sant Marçal.       

FOTO PAKO CRESTAS

El camí travessa bosc de alzines i, sense ser ample, si que resulta estar net, ben marcat i senyalitzat amb taques grogues i vermelles. Als 10 minuts passarem pel costat d’una pista que ens discorrerà paral·lela al camí durant un tram, una mica per sota, però que mai no caldrà trepitjar. El camí continua pujant amb suaus ziga zagues, Als 15 minuts travessem una primera pista i 10 minuts més tard tornem a travessar un segon tram de la mateixa pista. Cop després la trobem per tercera vegada, essent aquesta cruïlla l’única que no creua la pista directament, sinó que seguirem la mateixa cap a la esquerra durant un tram molt breu, per veure com el camí torna a pujar directa vers al bosc.

Poc més tard travessem una pista abandonada (4a secció de pista que travessem) i poc més tard anem a parar a un cinquè tram de pista que seguirem vers a l’esquerra en sentit ascendent. Pujant per la pista obviem dues bifurcacions que neixen vers a l’esquerra i aviat la pista es torna a convertir en camí. Quan portem 45 minuts de marxa encara creuarem una sisena secció de pista (la darrera), per continuar pujant directes pel vessant orientat al sud. Aquí la vegetació ja ha canviat i creuem una zona coberta de vegetació baixa. El camí es estret però molt ben marcat. Passem per un peti prat amb un pal sec i una senyal, PLA SAFATGELLA, (0,55 h)  i poc més tard assolim el meravellós mirador del COLLET (1,20 h). 1.272 m. Des d’aquí surten dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de l’esquerra (direcció N.O), que puja pel vessant que a la part alta està coronat de fageda. Aquest es l’únic sector on el camí, amb la proliferació de la ginesta i de matolls, pot resultar una mica perdedor, fins i tot creuarem alguna petita secció de tarteram.

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom triangular, passant per dos plans (PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT) i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com el PUIG SACREU, (1,50 h) Creuem una zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624 m (2,00 h). Seguint la cadena, molt evident i amb corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ DE LA BANDERA, 1.654 m, situat a pocs metres del COLLET DE L’HOME MORT, 1.639 m, (2,10 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant Marçal.  Ara pujarem vers al O-N.O. per un camí molt ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants fins a situar-nos sota la creu del MATAGALLS. (2,20 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (2,50 h). Continuem vers est, tot per un camí força horitzontal que es dibuixa al sud de la cadena. Marques de GR. Arribem a un segon coll, el COLL SESPORTADORES, 1.484 m, i continuem vers al est, davallant molt suaument pel bosc de fageda, fins arribar al PLA DE PARANY. Lloc on el camí ja s’orienta més cap al N.E. per perdre desnivell de manera decidida, tot traçant ziga-zagues. A mitja baixada hi ha un cartell i de tant en tant trobem marques de GR, de totes maneres el traçat no te pèrdua possible. COLL DE SANT MARÇAL. 1.106 m. (3,30 h). El camí va a parar al pàrking, a l’altre costat de la carretera hi ha LA TAULA DELS TRES BISBES (visita obligada). Per baixar prenen la pista que va vers al SANTUARI I HOSTELERIA DE SANT MARÇAL i, just abans d’arribar-hi, la pista gira vers a la dreta tot passant pel costat de la FONT BONA.La pista davalla per la vall de la riera de Sant Marçal, no te pèrdua. Primer discorre pel marge oest de la riera i després pel est, per tornar a creuar-la en un lloc on hi ha uns cingles, els CINGLES DE BOVILÀ. Poc després hi ha un camí que puja vers a la nostra dreta per tornar a SANT BERNAT, tot passant pel mas de CAN GORGS. No obstant, l’alternativa més còmoda, malgrat ser més llarga, es continuar la pista fins a la carretera i seguir la mateixa 1 quilòmetres fins a SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m. (4,40 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 53 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DE COLL FORMIC PER LA SOLANA DE LA PLANA JUGADORA.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: A la tendre edat dels 15 anys, un company de l’Institut i jo varem emprendre la gran aventura de creuar el Montseny, tot pujant dalt d’aquests cims que, per mi, eren tan emblemàtics.

El camí triat va ser d’allò menys inapropiat, al menys pel que es refereix a la primera part. No se’ns va ocórrer cap altre cosa que baixar a l’estació de tren de Hostalets de Balenyà i pujar per la carretera asfaltada fins al Coll Formic. No obstant,  a partir d’aquell moment, les coses van canviar.- Varem començar a pujar vers al Matagalls, i poc abans del cim, davallaren cap a la Plana Jugadora a la recerca d’un indret on acampar i dormir (llavors el tema d’acampada no tenia restriccions). Recordo amb especial emoció el final de la tarda, el foc de camp (que tampoc no era delicte, fer-ho), la fresca del capvespre, la fredor de la nit, la brillantor de les estrelles.

FOTO PAKO CRESTAS

Escrivint aquestes línies he pres una polèmica decisió. Convertir-me en delinqüent i repetir l’acampada amb la companyia del meu fill petit, i ensenyar-li, de primera ma, totes aquelles emocions retrobades.

Punt de partida:     COLL FORMIC, 1.144 metres.

Punt d’arribada:     cim del MATAGALLS, 1.696 metres.

Desnivell:     525 metres.

Horari: 1 hora 25 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * COLL FORMIC* SANTANDREU DE LA CASTANYA * SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE * SOT DE LA CANAL * LES PLANIQUES * PLANA JUGADORA * SOT DE LA CARENA D’EN BESSA * COLLET DE L’ESTANYOL * COLLET DELS LLOPS * MATAGALLS

Itinerari: Sortint del COLL FORMIC, prenem l’ample camí amb escales que passa pel costat de la creu que recorda les morts que van haver-hi a aquest indret durant les guerres carlistes, i a pocs metres trobem la pista que caldrà prendre cap a la dreta, tot deixant de banda les marques de GR que indiquen la pujada clàssica al cim. Tot seguint la pista que puja molt suament, arribem, després d’un giravolt, a les portes de la masia més alta de tot el Montseny: SANTANDREU DE LA CASTANYA. 1.220 m. (0,10 h). Passar pel vessant nord de lla masia, baixant suaument cap als camps llaurats situats cap a llevant, i just per sobre aquest trobem el camí que ens portarà per la soleia del Matagalls.

FOTO PAKO CRESTAS

Una vegada que encarrilem la senda, aquesta no te pèrdua. Va resseguint el vessant, en lleugera línia ascendent, tot traspassant el llit de insignificants torrenteres que acostumen a ser-hi eixutes: SOT DE LA ROCA. SOT DEL CINGLE. Just quan estem sota els cingles del vessant sud del TURÓ GROS DE SANTANDREU (parany rocallós amb una cicatriu força característica situada una mica per sota la cadena)., el camí es va desdibuixant, fins a fer-se un pel complexa de seguir amb les proximitats del SOT DE LA CANAL. En el lloc on el mapa anomena “LES PLANIQUES”, la senda es destria, es perd, es fa intermitent. A l’altre costat de la torrentera seca prendrem unes lloses de pedra com a referència. A la part alta de la mateixa trobem una fita. De cop i volta el paisatge s’obre i la línia a seguir (malgrat no haver-hi mes fites i camins traçats) es fa evident. Pugem pel suau lloc vers a la cadena (cap al nord), traspassem els verds i bucòlics prats de la PLANA JUGADORA, i tot seguint el nervi central d’una petita coma, que resulta ser la capçalera del SOT DE LA CARENA D’EN BESSA, assolim l’aresta al COLLET DE L’ESTANYOL, 1.526 m. (1:00 h), lloc on coincidim amb el camí traçadíssim del que seria l’itinerari clàssic de pujada al cim des del Coll Formic i que em ressenyat al capítol anterior.

FOTO PAKO CRESTAS

Seguim pujant vers al nord-est per flanquejar per l’esquerra el TURO DE L’ESTANYOL, fins arribar al COLLET DELS LLOPS, 1.565 m, i d’aquí, sense pèrdua possible, per un camí ample que fins i tot a trams està empedrat, i pujant sempre en direcció N.O. arribem al punt culminant de la muntanya, el cim del MATAGALLS, 1.696 m. (1:25 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Descens: Per la carena del Turó Gros de Santandreu (veure fitxa corresponent), si be, per tal de tornar a passar per la masia de SANTANDREU DE LA CASTANYA, podem prendre el camí que davalla a la mateixa en diagonal des del PLA DE LA BARRACA, per tros de vessant que el mapa de l’alpina nomena com EL CLOPER. Es tracta d’una camí evident, de baixada constant, sense ser molt accentuada, ja que traça una llarga diagonal en mig del vessant sud del TURÓ DEL PLA DE LA BARRACA. Sigui com sigui comptar poc mes d’una hora per baixar del cim al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 52 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003