Introducció: La
Costa Cabirolera es un dels cims més representatius de la Serra del Cadí i el
punt culminant de la comarca del Berguedà.
L’ascensió amb
raquetes que presentem a continuació es llarga i ja comporta cert compromís amb
l’alta muntanya hivernal. Part concretes del trajecte no son practicables amb
raquetes, ja que son pujades o baixades sobre zones inclinades amb estimballs o
fortes pendents properes, es el cas de la baixada de Prat Llong (Serra
Pedregosa) a la Coma de Cortils o la pujada al pas de Cabirols des de la part
alta de la mateixa Coma de Cortils. En aquestes baixades i pujades concretes es
molt possible que ens calgui calçar-nos els grampons i resultarà imprescindible
la progressió preventiva piolet en ma.
FOTO PAKO CRESTAS
Per tot això, i
justament per que aquest periple ens duu al terreny més altívol, llunyà i
salvatge de l’alat muntanya berguedana, recomano que només s’emprengui el
periple si tenim l’experiència suficient o si anem acompanyats d’ algú que ja
estigui avesat a aquests tipus de terreny. Per altra banda, cal tenir en compte
les hores d’esforç continuat que implica aquesta excursió. Cal la possibilitat
de dormir a la cabana de pastors del Cortal de Cortils, fet que implicarà haver
de carregar amb el sac, la cuina, el menjar, etc …
Punts
de referència: * Mirador de Gresolet * Torrent de Riambau *
Torrent del Verdet * Torrent de la Gerdera * Canal Llarga * Canal del Roc Blanc
* el Collell * Coll de les Bassotes *
Prat Toixones * Prat Llong * Serra Pedregosa * Coma de Cortils * Pas de
Cabirols * Pic de Costa Cabirolera
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 6 hores
per pujar i de 4 a 5 per tornar.
Desnivell: 1.138
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Alta
Punt
de partida: Mirador de Gresolet, 1.567 metres
Accés: la
carretera asfaltada que va al Mirador de Gresolet neix molt a prop del poble de
Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre passat el poble
direcció Gósol.
On dormir: Hi ha
dues alternatives.
FOTO PAKO CRESTAS
Refugi
Estasen. Acostuma
a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la part lliure).
Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes. Propietat de la FEEC. Tl.
Reserves: 608 315 312.
Refugi
Roget,
a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del
Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no
hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades.
No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020.
Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
itinerari: Des del Mirador
de Gresolet, 1.567 metres, seguirem la llarga pista que flanqueja sota
l’impressionant vessant de la paret nord del Pedraforca, i que s’orienta sempre
en direcció oest. Passem per sota el trencall que duu al refugi Lluis Estasen
(no caldrà arribar al mateix si no volem dormir-hi), i passem una a una les
diferents torrenteres que serveixen per la pràctica d’escalada en gel. De fet,
si fem aquesta excursió a l’hivern, de ben segur que veurem escaladors enfilats
a les esmentades cascades glaçades, ja que el Pedraforca es una de les
principals escoles d’escalada en gel de Catalunya. Aquestes torrenteres son,
entre altres, les del Torrent de
Riambau, Torrent del Verdet i el Torrent
de la Gerdera. Poc després, ja fora de l’influencia de les torrenteres de
gel, també creuem els llits nevats de la Canal
Llarga i la Canal del Roc Blanc.
Aquest llarg flanqueig sota l’ombra del Pedraforca conclou a el
Collell, 1.845 m., (1,40 h). Marques de PR (grogues i blanques)
durant el trajecte de pista que a partir del Collell es transformen en marques
de GR (vermelles i blanques)
FOTO PAKO CRESTAS
Continuant per
la pista, ara vers al N.E., anem a parar a una bifurcació, es l’anomena’t Coll de les Bassotes, 1.873 m (2,00 h).
Cartell indicador. Abandonem la pista principal i prenem el trencall ascendent
de la dreta, que al principi duu orientació N.E. i discorre gairebé en paral·lel
a la pista que hem abandonat, però al poc gira de manera radical vers a l’est arriben
al Prat Toixones. De nou anirem
seguint les marques de PR (blanques i grogues). El camí, que es una pista
abandonada, discorre en ziga-zagues pel llom que tenim davant nostre i que està
orientat a vessant sud. Malgrat la presència de neu, la traça de la pista
resulta evident així com les possibles dreceres que agafarem per tallar part
del recorregut. Pugem per aquest vessant solei amb bosc dispers (que no sempre
està prou nevat com per fer l’ascensió integra amb raquetes), i arribem al Prat Llong, on s’acaba la pista
abandonada. (3,20 h).
Si observem el
vessant que tenim encara per sobre nostre per tal d’arribar a la ja molt
propera aresta, hi veurem unes grans fites que indiquen el pas per creuar
l’aresta i baixar vers al vessant contrari de la Serra Pedregosa. Cap allà anirem. La baixada vers a la Coma de Cortils te un primer tram aeri
i exposat, amb bones rampes nevades als nostres peus, de seguida que perdem
metres el terreny es fa molt més fàcil i davallarem sense més problemes, en
direcció nord, fins a la Coma dels
Cortils (4,00 h). A la nostra dreta restarà la Cabana de Cortal dels
Cortils, fora del trajecte estricte de l’excursió. No obstant val la pena
tenir en compte aquest refugi lliure o cabana de pastors per si volem fer nit i
repartir l’excursió en dos jorns. (La cabana te una font propera que al hivern
resta completament colgada i soterrada per la neu, te capacitat per unes 6
persones, llarg de foc rudimentària i poca cosa més, està un pel bruta).
FOTO PAKO CRESTAS
Des de la Coma
encararem les nostres passes en sentit ascendent cap a l’oest, tot anant per la
part central de l’esmentada coma, que dibuixa la típica “U” de les comes
d’origen glacial, fins situar-nos als replans situats sota el Pas de Cabirols
(alçada 2.380 metres). L’ imatge de la capçalera del circ es impressionat i a
primera vista ens semblarà mes difícil del que realment resulta ser. Pujarem
per pendents inclinades (no practicables per raquetes en la seva integritat),
fins a una mena de bretxa ben visible que es el Pas de Cabirols, hi ha marques de GR, però a l’hivern normalment no
son visibles al estar en pedres que resten completament tapades per la neu. Es
possible que a la part alta, abans d’arribar a l’aresta, hi trobem algun pas
rocallós fàcil, o fins i tot alguna que altre petita cornisa de neu, que ens
pot dificultar els últims metres. Una vegada a l’aresta, pujarem el llom vers a
l’ O.N.O. sense cap mena de problemes, evitant – això si – aproximar-nos massa
al marge dret on es molt possible que es doni la presencia de cornises
inestables de neu. Pic de Costa
Cabirolera, 2.605 metres(6,00
h).
Descens per mateix itinerari. Cal tenir en compte que, malgrat que el descens es més ràpid, ningú ens estalviarà una marxa de 4 a 5 hores més, que sumada al temps de la marxa de pujada superarà les 10 hores de caminar.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Us
presentem una alternativa per gaudir dels boscos nevats de l’obaga d’Ensija
sense haver de fer grans desnivells, ni pujades
ni baixades dignes d’esment.
Per descomptat
no gaudirem de l’ambient d’alçada de la part alta de la muntanya, però si que tindrem
una perspectiva local força interessant del costat sud-est de la Serra
d’Ensija, des del Portet, tot traient el nas vers la solitària Vall del Riu de
Valls, on, entre altres curiositats, es localitza el curiós Pont Cabrarís (molt
per sota de l’itinerari amb raquetes).
FOTO PAKO CRESTAS
Una bona excusa
per planificar una altre excursió per un altre dia, aquesta vegada però, sense
raquetes, ja que les valls situades al sud del Portet perden ràpidament alçada
i son molt solejades. Cada cosa, al seu temps. La senda nord de l’obaga
d’Ensija per gaudir d’una passejada amb raquetes, i la Vall de Riu de Valls,
amb el Pont Cabrarís, les runes de Santa Eulàlia i Sant Miquel (Bonner), el
castell dels Moros o de Fraumir i les innumerables fonts del torrent, per una
gaudidora matinal a la primavera, quan el bon temps, el verd i les flors
esclaten es una simfonia de vida.
Punts
de referència: * Pleta de la Vila – Pla de la Palomera * Font del
Portet * El Portell.
Temps: 1 hora
50 minuts.
Desnivell:
Dificultat: Baixa
Punt
de partida:Pleta de la
Vila ó Pla de la Palomera. 1.580 metres
Accés: La
Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera asfaltada
mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la carretera que va de
Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la Trapa. Rètol indicador a la
cruïlla on neix el brancal de la carretera. Val a dir que la pista no sempre es
transitable a l’hivern a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que
l’excursió es pot allargar de manera considerable per aquest factor.
FOTO PAKO CRESTAS
On
dormir:Refugi
Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la
ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17
places (no hi ha departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb
flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a
10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
itinerari:Pleta de la
Vila. 1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla de la Palomera. Barrera que
l’hivern està tancada. En aquest punt comença la pista de terra (que es la prolongació
natural de la carretera asfaltada, i que es la que haurem de continuar en
direcció N-N.E. La pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà
estat part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una bifurcació(0,10 h)
d’una pista secundaria que neix a la dreta i que serà la que haurem de prendre
en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
La pista no te
pèrdua, ja que es ample, discorre pel mig del bosc i no presenta alternativa possible
(fora de ficar-nos bosc a través, es clar). Flanquegem sota el Serrat Negre,
traspassant prèviament la canal – torrentera nevada que davalla directament de
la part alta de la muntanya i que resulta ser un descens d’esquí de muntanya
molt preuat pels iniciats en la matèria. La pista es llarga, puja desnivell de
manera inapreciable, i fins que no hi flanqueja sota l’anomenada Roca Rodona
(on hi ha unes antenes) no canvien d’orientació, encarant-nos llavors vers al
sud. El Collet ja es ben visible. Just 5 minuts abans d’arribar i torbem la Font del Portet i coincidim amb les
marques del GR que prové de la vall de la Baga de les Llebres. El Portell, de 1.828 metres, es
l’extrem de ponent de la Serra d’Ensija. (1,50 h).
Cap l’opció de pujar dalt del cim de la Gallina Pelada per l’aresta que es desprèn de la mateixa vers al propi Portell, però ja no es tracta d’un còmode recorregut amb raquetes, ans al contrari. Just a la part final, entre la Roca Blanca i la Gallina Pelada l’aresta es bastant aèria i arribar al cim secundari comporta alguna pendent de moderada inclinació no fàcilment practicable amb raquetes. En aquest cas es més que aconsellable dur piolet i grampons. Per aquest motiu recomanem fer l’excursió amb raquetes tan sol fins al Portell. Podem completar la mateixa amb la pujada al proper Ras del Portell, a poc més de 10 minuts del coll, al seu costat S.E. i guanyar així més visió panoràmica.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
El present itinerari complementa l’anterior i ens fa descobrir la
part més desconeguda de la zona alta de la Serra d’Ensija. Com es
natural, per la presència del refugi i del cim més alt de la Serra,
la majoria de gent que transita per la zona alta de la muntanya, tan
a l’estiu com a l’hivern, te la tendència majoritària d’anar
cap al cap de Llitzet o Pic de la Gallina Pelada.
Malgrat
tot l’alternativa de anar vers al Pla de les Tores i la Creu de
Ferro ens ofereix una perspectiva diferent, una nova visió
panoràmica més oberta sobre la vall del Llobregat i gaudirem la
solitud de la petita coma dels Amorriadors, on, per moments, ens
podem creure que hi estem en paratges més alts i remots, que no pas
a la part alta d’aquesta dolça serra, saturada de sol, fragàncies
i neu esplendorosa.
Punts
de referència:
* Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la
Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot
d’Ensija * Pla de les Tores * Creu de Ferro
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:
2 hores i 20 minuts per pujar i menys de 2 hores per baixar, sempre i
quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.
Desnivell:
Comptant la pujada i la baixada amb els corresponents desnivells,
farem 783 metres en sentit positiu i l’equivalent en sentit
negatiu, sempre i quan arribem amb cotxe al Pla de la Palomera.
Dificultat: Mitja
– Alta
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:Pleta
de la Vila ó Pla de la Palomera.
1.580 metres
Accés:
La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera
asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la
carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la
Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la
carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern
a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió
es pot allargar de manera considerable per aquest factor.
On
dormir:Refugi
Roget,
a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a
l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha
departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb
flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està a
tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí.
Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 –
Nits.
Descripció
itinerari:Pleta
de la Vila.
1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla
de la Palomera.
Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la
pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera
asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La
pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat
part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una
bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i
que cal obviar, continuarem per la pista principal vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Després
de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a
la Font
Freda.
(0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la
pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en
mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que
ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R.
(blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona
la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel
mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta
(direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es
el propi Torrent
de la Font d’Ensija.
A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben
tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues
i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig
esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit
de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert,
situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans
pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida.
Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries
amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi
ha la Planella
Petita i
poc més a munt,la
Planella
Gran.
A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel
pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les
marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en
direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i
espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll
del Clot d’Ensija,
et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.
Comencem
a flanquejar vers a l’oest fins a un cartell indicador. Serà el
moment de girar la direcció de la marxa vers al S.E. i flanquejar a
mitja alçada fins a atènyer a l’aresta en les proximitats d’un
collet situat a 2.208 metres d’alçada. Continuem pel llom, a ple
fil o pel vessant esquerra, sense cap mena de complicació i sempre
en direcció S.E. fins al cim del Pla
de les Tores,
2.272 metres. (1,50 h). Per continuar el periple de la carena
baixarem vers al N.E., seguint sempre el cordal, per traspassar el
collet situat a 2.239 metres d’alçada i remuntar de nou vers a la
cota 2.287 metres, que tanca el petit circ dels Amorriadors des de
l’extrem de llevant. Per anar al cim de la Creu
de Ferro,
2.294 metres, encara caldrà carenejar vers a l’est i arribar a
aquest excepcional mirador, extrem est de la zona alta de la Serra
d’Ensija. (2,20 h).
Per baixar desfem l’aresta fins a la cota 2.287 metres, retornem al collet 2.239 metres i, sense necessitat de remuntar novament cap al Pla de les Tores, davallem per la coma oberta vers al O.N.O. per l’anomenada Coma dels Amorriadors fins al Pla Gran situat una mica per sota del Coll de Clot d’Ensija. Una vegada fem la minúscula remuntada fins al collet tornem a coincidir amb l’itinerari de pujada. Calcular unes 2 hores pel trajecte de baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
La Serra d’Ensija, de formes amables i a l’hora altiva i ben
presencial, es una de les muntanyes més atractives per la pràctica
de l’excursionisme en raquetes de tot el Pre-pirineu català.
Malgrat
la seva relativa poca alçada i el fet de que està bastant al sud,
la Serra d’Ensija acostuma a rebre bones nevades i a conservar la
neu una vegada ha caigut. L’abundor de boscos ajuden a que es
compleixi aquest factor. No es d’estranyar dons que les parts altes
i els boscos en obaga conservin encara neu al mes de maig, quan a
Saldes la temperatura es força agradable i anem passejant pels
carrers amb màniga curta.
FOTO PAKO CRESTAS
Dalt
de la Serra i torbem, en un emplaçament de gran bellesa, el bucòlic
refugi Delgado Ubeda. De fet, la proximitat al cim no justifica una
estada al refugi, però el poder pernoctar en aquestes alçades
d’aspecte polar si que val la pena. Això si, cal tenir en compte
que el refugi, a l’època freda, tan sols obert sota reserva.
Punts
de referència:
* Pleta de la Vila – Pla de la Palomera* Font Freda * Torrent de la
Font d’Ensija * Planella Petita * Planella Gran * Coll del Clot
d’Ensija * Refugi d’Ensija o Delgado Úbeda * la Gallina Pelada
ó Cap del Llitzet.
Temps:
2 hores i 20 minuts.
Desnivell:
737 metres per la pujada i l’equivalent pel retorn.
Dificultat:
Mitja – Alta
Punt
de partida:Pleta
de la Vila ó Pla de la Palomera.
1.580 metres
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
La Pleta de la Vila o Pla de la Palomera es accessible per carretera
asfaltada mitjançant un trencall que neix, a la esquerra, de la
carretera que va de Saldes a Gósol, just havent passat el Coll de la
Trapa. Rètol indicador a la cruïlla on neix el brancal de la
carretera. Val a dir que la pista no sempre es transitable a l’hivern
a conseqüència de la neu. Caldrà dons preveure que l’excursió
es pot allargar de manera considerable per aquest factor.
On
dormir:
Hi ha dues alternatives, una dormir dalt de la muntanya (Refugi
d’Ensija) i una altre dormir per sota el punt de partida (Gîte
d’Etape el Roget):
FOTO PAKO CRESTAS
Refugi
d’Ensija: També
conegut com a “Delgado Úbeda. Refugi guardat propietat de la
FEEC. Te aigua, servei de menjar i begudes. Zona de cuina lliure.
Capacitat per 32 persones i zona lliure (per quan la part guardada
està tancada), amb capacitat per 4 persones. A l’hivern tan sols
s’obre els caps de setmana sota reserva. Telèfons: 616855535 –
938212545 – 938257104.
Refugi
Roget,
a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a
l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha
departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb
flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està
a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí.
Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 –
Nits.
Descripció
itinerari:Pleta
de la Vila.
1.580 metres. Final de la carretera asfaltada que dona accés al Pla
de la Palomera.
Barrera que l’hivern està tancada. En aquest punt comença la
pista de terra (que es la prolongació natural de la carretera
asfaltada, i que es la que haurem de continuar en direcció N-N.E. La
pista ja acostuma a estar nevada (segurament també ho haurà estat
part de la carretera d’accés a la Pleta). Trobem una
bifurcació(0,10 h) d’una pista secundaria que neix a la dreta i
que cal obviar, continuarem per la pista principal vers al sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Després
de passar pel pont sobre el Torrent de la Font d’Ensija, arribem a
la Font
Freda.
(0,20 h) Lloc d’esbarjo i de picnic situat a pocs metres de la
pista. En aquest punt deixem de banda la pista i prenem una senda en
mig del bosc (que acostuma a estar trepitjada per la pròpia gent que
ve amb raquetes) que neix en direcció sud amb marques de P.R.
(blanques i grogues). Cartell indicador a la bifurcació que abandona
la pista. Just passada la propera font el camí, que ascendeix pel
mig del bosc en diagonal, traça una línia vers a la nostra dreta
(direcció oest). Entrem en el clot de la riera seca (0,25 h), que es
el propi Torrent
de la Font d’Ensija.
A l’hivern tots els còdols de la riera acostumen a estar ben
tapats pel mantell de neu. Continuem trobant taques del P.R. (grogues
i blanques) barrejades amb alguna que altre taca antiga i mig
esborrada de G.R. (blanques i vermelles), fins que abandonem el llit
de la riera per pujar pels pendissos nevats, en mig del bosc obert,
situats a l’esquerra del clot de la torrentera que on abans
pujàvem. Pujada còmoda, malgrat guanyar alçada de manera decidida.
Més tard el bosc s’obre definitivament per donar pas a planúries
amples i amb sua pendent, son les anomenades “Les Planelles”, hi
ha la Planella
Petita i
poc més a munt,,la
Planella
Gran.
A partir d’aquest moment els arbres es fan testimonials i pugem pel
pendents blans de moderada – baixa inclinació. Cal continuar les
marques i les fites. El traçat es força evident, pugem sempre en
direcció nord. A partir d’aquest moment les vistes son amples i
espectaculars. La pujada pel vessant conclou al Coll
del Clot d’Ensija,
et situat a 2.159 metres (1,25 h) on trobem un piló metàl·lic.
Amples
panoràmiques sobre la part alta de la serralada. A partir d’aquest
moment l’itinerari ja discorre pels amples lloms de la part alta de
la serralada. Cal prendre direcció est. A pocs metres trobem una
cartell indicador amb una bifurcació de camins. Nosaltres continuem
vers a l’est. Remuntem un suau llom que fa d’inflexió al tram de
pujada, i una vegada traspassat el mateix observem ben proper el
Refugi
d’Ensija o Delgado Úbeda.
2.160 metres. (1,40 h). Refugi guardat per temporada, enclavat a les
zones altes de la Serra. Passem de llarg la construcció (o parem a
descansar si volem), per continuar vers al cim passa just per davant
i continua vers a l’est (evident i acostuma a haver-ha traça
d’altres excursionistes o esquiadors). El darrer trams vers al cim
descriu una pujada en diagonal ascendent pel suavíssim vessant que
es desprèn vers al nord de la cadena principal. Assolim de nou la
part alta de la carena al Collet
situat a les proximitats del cim. Alçada 2.226
metres.
En aquest punt ja anirem pel propi cordal, molt ample i evident
marcat. Des d’aquest collet, que es un veritable mirador, divisem
al sud el cap de la Paret d’en Ferrús o de la Gallina Pelada. Un
bon escenari pels amants de l’escalada clàssica. No obstant la
paret ens resta amagada al vessant sud, nosaltres tan sols podem
divisar el cap blanc de pedra on conclou l’esmentat estimball de
pedra que dona nom a la Serra.
Sense
més preàmbuls i continuant per l’ample fil de l’aresta, coronem
el cim de
la Gallina Pelada,
(2,20 h), també conegut com el Cap
del Llitzet.
2.317
metres.
Gran panoràmica de tot el Berguedà. Vèrtex geodèsic, creu i
caseta amb llibre registre.
Per baixar desfarem el mateix itinerari en sentit invers. Cal comptar poc menys de 2 hores per la baixada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Quan
vaig fer la selecció del que, segons el meu parer, son els millors
itineraris amb raquetes de neu per gaudir dels paratges hivernals de
l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, vaig tenir els meus seriosos
dubtes de si havia d’incloure o no la pujada al Pedraforca. En
realitat aquesta muntanya no es propicia per pujar-la amb raquetes,
només l’itinerari del que es considera la via normal o la canal de
la tartera de Saldes, es majoritàriament practicable amb aquesta
modalitat, tenint en compte que la pujada vers a l’Enforcadura poc
te a veure amb altres suaus lloms als que estem acostumats per la
zona.
Però
el Pedraforca, “es el Pedra”. No pot faltar mai la muntanya més
emblemàtica del Berguedà, i per extensió una de les més
emblemàtiques de tot el Pirineu, en una selecció d’ascensions per
la zona. Literalment, es imprescindible, i com deis Napoleó, “quan
el cor parla, el cap a de callar”.
FOTO PAKO CRESTAS
Val
a dir que s’han de tenir en comptes les corresponents advertències:
Estem davant d’un itinerari que trenca la tònica de la resta
d’excursions amb raquetes de la zona. Malgrat la seva relativa poca
alçada, el Pedraforca es una muntanya amb un fort caràcter d’alta
muntanya i per les característiques tècniques de l’ascensió, amb
un darrer tram de grimpada, caldrà dur piolet i grampons i tenir
certa experiència en aquest tipus de terreny de l’alta muntanya
hivernal. Cal abstenir-se si no es te un nivell apropiat o els
coneixements pràctics corresponents. Si be jo soc dels que pot
animar a molta gent a gaudir en família d’una tranquil·la
passejada als voltants del xalet de Rasos de Peguera (per exemple),
també soc dels que te molt clar que, a l’hivern, la manca
d’experiència, el desconeixement de les conseqüències i certa
temeritat, son els pitjors ingredients d’una combinació que ens
pot dur a l’indesitjat desenllaç de l’accident o de trobar-nos
en una situació difícil; mai s’ha de menys tenir la muntanya
hivernal, malgrat que estiguem en zones com aquesta, on les alçades
i les distàncies son molt més petites i rigoroses que al cor del
Pirineu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Refugi Estasen * Jaça dels Prats * Tarter * el Rafe * Canal de la
Tartera del Pedraforca * l’Enforcadura * Pollegó Superior
Temps:
3 hores.
Desnivell:
838 metres de pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Alta.
A part de les raquetes, cal dur piolet i grampons.
Punt
de partida:
Refugi Estasen, 1.668 metres.
Accés:
Per la carretera que va al Mirador de Gresolet i que neix molt a prop
de Saldes. Trencall a la dreta indicat a poc més d’un quilòmetre
passat el poble direcció Gósol. Des del Mirador de Gresolet, 1.567
metres, per la pista que flanqueja vers a l’oest i prenen el
corriol indicat que neix sota el refugi. Cal comptar 20 minuts de
marxa.
FOTO PAKO CRESTAS
On
dormir:
Hi ha dues alternatives.
Refugi
Estasen. Acostuma
a estar guardat els caps de setmana de l’hivern. 87 places (30 la
part lliure). Servei de begudes, menjars, lavabos i dutxes.
Propietat de la FEEC. Tl. Reserves: 608 315 312.
Refugi
Roget,
a 1′ 3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a
l’esquerra, passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha
departament lliure), lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb
flassades. No te servei de menjars (caldrà anar a Saldes que està
a tan sols a 10 minuts caminant). Regentat per Jordi Camprubí.
Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 –
Nits.
Aquesta
segona alternativa es, potser, més reconfortable a l’hora de
dormir però ens obligarà a agafar el vehicle al dia següent i
incrementar la marxa en els 20 minuts que hi ha del mirador al
refugi, handicaps que tampoc no tenen major importància.
Descripció
itinerari:
Sortint del Refugi
Estasen,
1.668 metres, travessem els prats de l Jaça
dels Prats,
situats davant del refugi, i prenem el camí que discorre pel mig del
bosc vers al S.E.-S., amb lleugera pujada. Marques del P.R.. A
l’hivern caldrà parar atenció a dos indrets en concret, el primer
al principi del camí on hi ha un tram que transcorre per una mena de
cornisa sobre un tall, i després al travessar l’anomena’t
Tarter,
llarga llengua de tarteram que va des del peu de la paret nord del
Pic de Cabirols fins a la mateixa carretera del mirador i que a
l’hivern es una veritable llengua de neu amb forma de trampolí.
Passant per sota les parets orientades a l’est i conegudes com el
Rafe,
arribem al peu de l’espectacular Canal
de laTartera
del Pedraforca
(0,40 h), immensa canal que separa els dos pollegons i per on haurem
de pujar.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que la canal de l’enforcadura no te pèrdua possible, es molt ample i sempre anirem una mica a la dreta de per la part central. A la part baixa, si hi ha poca neu, trobarem una tram amb llastres inclinades, amb roca gastada i polida pel pas dels muntanyencs, malgrat que a l’hivern acostuma a estar cobert o semi cobert de neu i aquest tram no resulta ser problemàtic. Si que cal dir que la canal de la tartera, per la seva pròpia inclinació, no es el terreny més idoni per anar amb raquetes i, si no ens enfonsem, es possible que a certs trams caminem millors sense elles, sobretot a la part alta on, malgrat que l’ inclinació disminueix, la neu acostuma a estar més endurida i fins i tot glaçada, a efectes del vent. Una vegada a l’Enforcadura (2,30 h), caldrà pujar vers al nord per una mena de canal amb grades que ens diposita dalt del Pollegó Superior. 2.506 metres (3,00 h). Val a dir que tot el trajecte acostuma a tenir penjades, ja sigui de caminants com d’esquiadors, ja que el Pedraforca es un cim molt popular. Cal tenir en compte que la part final de la pujada, de l’Enforcadura al cim, ja no es practicable amb raquetes. Descens pel mateix itinerari de pujada.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
El present itinerari descriu la part practicable amb raquetes del
que, en època estival, seria la pujada des de Gósol vers a la Canal
del Verdet. Es tracta d’una bonica i espectacular excursió,
malgrat que no acabi en cim.
De
fet, en la disciplina de les excursions en raquetes, moltes vegades
el cim no forma part de la part més important del periple, ja que
moltes vegades el que el muntanyenc pretén es tan sols endinsar-se a
les zones altes i remotes per tenir bones perspectives, tan generals
com locals. La vista des de dalt del Camaril, sobre aquest vessant
feréstec del Pedraforca, ben val la pena.
FOTO PAKO CRESTAS
Per
suposat podem continuar l’ascensió fins al cim. Caldrà portar
piolet, grampons i opcionalment corda i quelcom d’assegurança per
escalada mixte, fàcil però vertiginosa. Continuar vers al
Pedraforca a l’hivern, més enllà del Camaril, es passar de
l’excursionisme hivernal de raquetes a la més rigorosa ascensió
d’alpinisme de baixa – moderada dificultat.
Punts
de referència:
* Gósol * Coll de la Guardia * Coll de Font Terrers * Pla del Martí
* Font de la Portella * Collada del Teuler * Set Fonts * Prat Sobirà
* El Camaril
FOTO PAKO CRESTAS
Temps:
2 hores i 30 minuts per l’ascens. Per baixar comptar quelcom menys
de 2 hores.
Desnivell:
813 metres de pujada i l’equivalent pel descens.
Dificultat:
Mitja – Alta
Punt
de partida:
Poble de Gósol. Opcionalment, si la neu està alta o no hi ha als
voltants del poble, es possible plantejar-se iniciar l’excursió
des del
Coll
de Font Terrers, accessible amb vehicle per una pista forestal que
neix com a un brancal que neix al marge dretà de la carretera que va
de Gósol en direcció al Coll de la Josa.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés:
Per arribar a Gósol prendrem per carretera pel trencall que neix de
l’eix del Llobregat (Manresa – Berga – Túnel Cadí), abans
d’arribar a Guardiola de Berguedà. Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme
rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la
millor alternativa es el Refugi Roget, a 1′ 3 km. de Saldes, a la
ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra, passat Cal Xic.
Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure), lloc per
cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de menjars
(caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts caminant).
Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil: 659.947.020.
Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
itinerari:
Sortirem de la Plaça
central de Gósol.
1.426 metres. On hi trobem l’ajuntament. Prenem el carrer que puja
vers al N.E. (cartell indicador), després el primer carrer cap a
l’esquerra i continuem pujant per l’entramat de carrers fins a
situar-nos a la part alta del poble, coneguda com la Guàrdia. En
aquest punt, i per unes escales, s’inicia el P.R. (taques blanques
i grogues), del camí dels amics de Gósol que ens duu (segons el
cartell indicador) en direcció al collet del Verdet. Cal seguir dons
aquest camí que discorre per camps oberts, en estat d’abandonament,
amb restes de murs de pedra pels marges. En aquest primer trajecte,
molt difícilment hi trobarem neu suficient com per anar amb
raquetes. Bifurcació de camins (0,25 h).
Deixem
de banda les marques del PR i prenem el camí vers a l’esquerra
fins arribar al Coll
de la Guardia (0,35
h) Ample prat que amb prou feines se sembla a un veritable coll.
Travessar els camps, que ja acostumen a estar nevats a l’hivern
estricte, tot anant cap al nord. A l’altre extrem de les planícies
caldrà continuar en horitzontal vers al nord a mitja alçada del
vessant boscós. Poc abans del Coll hi trobem les marques del P.R.
corresponents a un camí que prové de menys alçada. Seguim cap al
nord, tot coincidint amb l’esmentat P.R. per arribar a l’ample
Coll
de Font Terrers. (0,50
h) Zona de picnic accessible per pista transitable per vehicles quan
no hi ha neu. Cas de que no hi hagi neu a cotes baixes, es possible
accedir fins aquest punt amb vehicle i estalviar-nos aquest primer
tram de l’excursió. Al propi coll hi ha una mena de bassal i la
pròpia font. Cal continuar vers al nord seguint les marques de GR
(blanques i vermelles), Cartell indicador.
El
camí continua per mig del bosc fent una línia horitzontal, sense
guanyar gairebé alçada, fins arribar al
Pla del Martí (tram
on coincidim amb l’itinerari 7).
Bifurcació de camins, Prenem la branca que surt cap a la dreta en
direcció est i que puja pel fons de la Coma dels Caners, just a
l’esquerra de la torrentera. En aquesta bifurcació deixarem de
banda les marques de GR i continuarem per les de PR (grogues i
blanques). A la pròpia bifurcació hi ha un rètol indicador. Passem
pel costat de la Font
de la Portella, que
a l’hivern acostuma a no ser visible. Continuem pujant pel fons de
la coma sense pèrdua possible, tot seguint les taques blanques i
grogues. Collada
del Teuler. (1,45 h) 1.964
m. Bonic replà en mig d’una clariana del bosc. Ja estem a
l’aresta. Dalt nostre, cap al sud, divisem les partes del Roc de
Set Fonts. Haurem de continuar en tendència a la dreta (marques de
PR), i evitar l’aresta en aquest primer sector pel costat orientat
a ponent, flanquejant dons la zona de grenys rocallosos.
El
panorama es torna a obrir a les
Set Fonts.
(1,55 h) Deixem enrere el bosc i entrem en una zona de rampes
nevades. Continuem les marques de P.R, aquesta vegada indicats
gràcies a la presencia de pilons de fusta de poc més de mig metre
(si la neu es abundant fàcilment quedaran soterrats). Continuem
pujant, primer cap al sud a mitja pendent i després vers al S.E.,
anem a la recerca de l’aresta, tot anant pel fons una coma molt poc
marcada, ja que està força oberta. En general el terreny es força
evident. Tornem dalt de l’aresta a l’anomena’t Prat
Sobirà (2,15
h). Anem per dalt de l’aresta vers al S.E. Pugem fins al fals cim
de El
Camaril,
a 2.239 metres, que ens permetrà una bonica panoràmica local del
vessant nord i nord-oest del Pedraforca i serà el punt culminant
accessible amb raquetes. (2,30 h). Cal tenir en compte que,
segurament, la darrera fase de l’ascensió, aquella que roman per
l’aresta, no sigui transitable amb raquetes, ja que presenta trams
rocallosos que només resten sepultats per la neu en situacions de
grans nevades sense vent.
Descens pel mateix itinerari en sentit contrari.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Els Cloterons es un cim secundari a cavall entre les comarques de
Berguedà i l’Alt Urgell, que passa completament desapercebut per
la clara competència d’altres muntanyes més representatives com
la pròpia serralada del Cadí, — que s’estén omnipresent al
nord, convertint aquest cimal en una simple turonet – o altres
Serres més grans i desenganxades de la gran carena del Cadí, som
seria al Serra del Verd o l’arrogant Pedraforca.
Els
cim també compta amb l’inconvenient de que, per la seva pròpia
naturalesa boscosa, no es un bon mirador central. No tenim espais
oberts com a la resta de cims importants de la zona, on tots els
caps, sense excepció, estan lliures d’arbres.
FOTO PAKO CRESTAS
No
obstant, estem davant d’una agradable passejada en mig del bosc,
sense cap mena de perill objectiu, més enllà de la possibilitat
d’extraviar-nos en mig de la boira o la nevada. La pujada al Coll
de la Josa ben val una breu visita al fantàstic poble de la Josa del
Cadí, un veritable racó bucòlic i pintoresc, saturat de pau per
tot arreu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència:
* Coll de la Josa * Font Ginebreda * Coll de la Roca del Millet * els
Cloterons.
Temps:
2 hores i 30 minuts.
Desnivell:
549 metres.
Dificultat:
Mitja – Baixa.
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida:Coll
de la Josa,
1.630 metres.
Accés:
El Coll
de la Josa
es troba a mig camí de la carretera que enllaça Gósol
amb Josa.
El millor es anar des de Gósol,
poble al qual accedirem per carretera pel trencall que neix de l’eix
del Llobregat, abans d’arribar a Guardiola
de Berguedà.
Abans d’arribar a Gósol
passarem per Saldes.
On
dormir:
Es possible dormir a Gósol on hi ha hostals i cases de turisme
rural, no obstant, si volem anar a un refugi o Gîte d’Etape la
millor alternativa es el Refugi
Roget,
a 1′
3 km. de Saldes, a la ctra. del Mirador, a 300 metres a l’esquerra,
passat Cal Xic. Guardat, amb 17 places (no hi ha departament lliure),
lloc per cuinar, WC, dutxes, lliteres amb flassades. No te servei de
menjars (caldrà anar a Saldes que està a tan sols a 10 minuts
caminant). Regentat per Jordi Camprubí. Contacte: Telèfon mòbil:
659.947.020. Telèfon fixa: 938.751.757 – Nits.
Descripció
Itinerari:
Al propi Coll
de la Josa,
1.630 metres, neix una pista de terra (que si to va be ja haurà
d’estar nevada i ser transitable amb raquetes), quer puja vers al
N.O. La pista fa una zeta, però podem fer drecera tot pujant recte
per trams de bosc obert (acostuma a haver-hi traces de raquetes).
Arribem a un indret on hi ha una cadena. Podem seguir per la pista o
pujar més directa pel mig del bosc. La primera alternativa es més
còmoda, però val a dir que el següent tram de pista (passat la
cadena) roman per un vessant bastant soleia i que ràpidament es
neteja de neu. L’alternativa per fer l’itinerari integrament amb
raquetes passa per pujar directe pel bosc, per una mena de corriol
que s’orienta cap al N.O.. Sigui com sigui, amb dos itineraris
coincideixen més a dalt on la pista torna de discorre a ple vessant
obac en un llarg traçat relativament horitzontal que ens porta vers
a ponent. La pista es ample i no te pèrdua possible. El llarg
flanqueig es lleugerament ascendent i passa pel costat de la Font
Ginebreda
(difícilment localitzable quan hi ha neu) i després de dibuixar una
zeta traspassa el Coll
de la Roca del Millet.
1.873 metres. Panoràmica local sobre la següent part de l’itinerari
que, ràpidament, torna a endinsar-se en el bosc d’avets i pins
negres. La pista continua fent un trajecte bastant horitzontal,
lleugerament ascendent, per ple vessant oest i dirigint la nostra
marxa vers al nord. Bifurcació de camins. Prenem la branca de
l’esquerra que guanya desnivell, tomba gradualment vers a l’est i
acaba pujat a la Collada
de les Tores,
1.997 metres, punt on deixarem la pista. (1,45 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Ara caldrà pujar vers al sud pel mig del bosc que, per sort, no es massa tancat i permet pujar de manera bastant còmoda amb les raquetes. A la part alta de la muntanya travessem zones de plans i petites pujades i baixades, també boscoses, dirigint-nos amb tendència al S.O., fins a culminar al cim boscós dels Cloterons. 2.179 metres. (2,30 h). Per desgràcia aquest cim podria ser un excepcional mirador, però la presencia d’arbres limita substancialment la visió des del cim. Fins i tot hi ha zones properes al punt culminant que gaudeixen de millors perspectives panoràmiques.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor
Km. 130,5. (270,6) – Ja hi som a la població de Bagà. Cartell indicador. Girem vers a la nostra dreta i
travessem l’avinguda de la reina Elisenda i el carrer de Sant Esteve per
encarar un estret carreró de pujada en diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,7. (270,8) – Cruïlla. Seguim per la
carretera BV-4024 (marques G.R.) Cartell indicador, que ens duu vers al nord
direcció Coll de Pal. Ara be un llarg tram de carretera asfaltada sense pèrdua
possible.
Km. 131,07. (271,8) – La Creu de l’Om, construcció que resta a la dreta de la carretera a
l’alçada d’un petit revolt. Seguim per l’asfalt vers al N.O.
Km. 133,2. (273,3) – Riugreixer. Conjunt d’edificacions en situació ruïnosa. Seguim
per la carretera vers al nord i al poc passem pels Estrets de Grèixer.
Km. 134,5. (274,6) – Per fi deixem l’asfalt. Cartell indicador. Neix a
la nostra esquerra una pista que discorre a la dreta de les aigües del Torrent de la Fontbona. Re-orientem les
nostres passes vers al N.O. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 134,7. (274,8) – Pista que surt vers a la nostra esquerra per
creuar el torrent mitjançant un pont i que ignorem per seguir recte vers al
N.O. suavíssima pujada.
Km. 135,3. (275,4) – Brancal que neix vers a la nostra dreta i que
ignorem, es tracta de l’accés a la finca privada on trobem l’esglèsia de Sant Andreu de Gréixer. Cartell
indicador a la cruïlla.
Km. 135,4. (276,5) – Camí que neix perpendicular a la nostra dreta i
que ignorem per seguir recte en direcció O.N.O. Marques G.R.
Km. 135,7. (275,8) – Bifurcació en forma de “V” seguim la pista de la
nostra esquerra. Marques G.R. Al poc creuem la torrentera de la Canal de la Serp.
Km. 136,0. (276,1) – Creuem el Torrent
de Fontbona amb l’ajuda d’un pont. La pista comença una pujada ja contant
dibuixant ziga zagues en mig del bosc. Marques de G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 136,6. (276,7) – Bifurcació a l’alçada d’un revolt. Seguim la pista
ascendent vers a la nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 137,1. (277,2) – Font d’en Clot
d’en Pere. Situada al marge de la
pista ascendent.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en
direcció oest. Continuem pujant però ara de manera més suau.
Km. 138,3. (278,6) – Coll d’Escriu. Cartell indicador. Deixem la pista i prenem un
corriol que neix a la dreta en forta baixada. Perdem desnivell de manera
accentuada. Marques de G.R.
Km. 138,5. (278,6) – Creuem de manera transversal una pista en desús.
Continuem davallant per corriol. Marques G.R.
Km. 138,8. (278,9) – Anem a parar de nou a un pista bastant horitzontal
que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord per girar al poc vers a
l’oest.
Km. 139,2. (279,3) – passem pel costat del Mas Escriu que resta a l’esquerra de l’ample camí.
Km. 140,0. (280,1) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen de
nou als pocs metres. Al poc el camí es va fent més estret convertint-se en un
marcat corriol sense pèrdua possible.
Km. 141,0. (281,1) – Font del
Faig. Bifurcació. Cartell indicador. Pugem vers a la nostra dreta. El
refugi es ben visible.
Km. 141,1. (281,2) – Refugi Sant Jordi. Guardat. Propietat de la FEEC. Seguim el corriol
ascendent que puja vers al N.O. pel mig del bosc. Ben marcat. Pujada constant.
Marques G.R.
Km. 142,1. (282,2) – Coll de Pendís. 1.781 m. Frontera entre les comarques del Berguedà i
la Cerdanya. Cartell indicador. Hi trobem una pista que ignorarem , ja que
ignorarem directament vers al oest i després vers al N.N.O. per camps d’herba
amb moderada baixada fins entrar al bosc. Corriol marcat, però al principi
costa una mica de veure. Atenció especial a les marques del G.R.
Km. 143,2. (283,3) – Creuem la torrentera
del Grau de Cireres.
Km. 143,3. (283,4) – Anem a parar a una pista perpendicular i bastant
planera que seguirem vers a la dreta en direcció nord, tendència N.O.
Km. 143,8. (283,9) – Unió de pistes. Una de nova i més ample se’ns
incorpora per la dreta. Seguim recte en direcció O.N.O.
Km. 144,3. (284,4) – Refugi dels
Cortals de l’Ingla. Guardat. Cartell
indicador. Passem per davant del refugi i seguim la pista vers al nord que
comença a perdre alçada i a descriure revolts.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 144,7. (284,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol descendent
vers a la nostra dreta. Marques G.R.
Km. 145,1. (285,2) – Anem a parar de nou a la pista que seguirem vers a
la nostra dreta en direcció N.E. per fer un proper revolt i re orientar-nos
vers al N.O. Tram planer amb tendència a guanyar de nou alçada.
Km. 145,3. (285,4) – Prat de Castilló – Bifurcació. La pista segueix vers a la dreta en
direcció ascendent. Nosaltres l’abandonem i prenem un corriol descendent en
direcció nord. Marques de G.R.
Km. 145,5. (285,6) – Creuem la pista de manera transversal i continuem davallant
pel corriol en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 145,6. (285,7) – Creuem de nou la pista seguint uns poc metres vers a
l’esquerra i agafant immediatament de nou la senda descendent pel mig del bosc
que neix al marge dretà de la pista. Marques G.R.
Km. 146,0. (286,1) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 146,2. (286,3) – Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla
pel marges esquerra i que creua una zona de prats inclinats en direcció nord.
Marques de G.R.
Km. 146,5. (286,6) – L’Ingla de Baix. Mas que resta a la nostra dreta. Creuem el riu de l’Ingla amb l’auxili d’un pont.
A l’altre costat de les aigües i trobem de nou la pista que seguirem vers a la
dreta en direcció nord. Cartell indicador a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,6. (286,7) – Font de l’Ingla. Situada al marge esquerra de la pista. Zona de
pícnic. Paratge molt agradable. Seguim la pista vers al nord.
Km. 147,0. (287,1) – Neix una pista vers a la nostra esquerra de manera
transversal creuant el riu per un pont. L’ignorem i seguim recte pel marge
dretà de les aigües. Marques G.R.
Km. 147,6. (287,7) – Font del Capellà, que resta al costat de la pista. Seguim pista a
vall sense pèrdua possible. Seguim ara un llarg tram de pista, sempre en
direcció nord seguint el llit natural de la vall. Al tram final passem pel
costat de Can Misserpí, mas que
resta a la nostra esquerra.
Km. 150,3. (290,4) – Sant Serní.
Cruïlla de pistes en forma de creu. Seguim recte vers al nord. Marques G.R.
Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Unió de pistes, se’ns incorpora una per l’esquerra. Seguim recte vers al nord,
tendència N.E. Cartell indicador.
Km. 150,9. (291,0) – Pla de Talló. Anem a parar
a una carretera asfaltada la qual se’ns uneix per la nostra dreta. Seguim vers
a l’esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 151,7. (291,8) – Santa Maria de
Talló. Conjunt de cases i església.
Seguim pel vial asfaltat vers al N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 151,9. (292,0) – Al poc de sortir del veïnat abandonem el vial
asfaltat principal i seguim un altre vers a la nostra esquerra en direcció
oest. Cartell indicador a la cruïlla. Relativament a prop, a menys d’un
quilòmetre de distància però fora del trajecte del G.R. visualitzem i
localitzem el poble de Bellver de
Cerdanya on trobarem establiments de restauració i hostaleria.
Km. 152,0. (292,1) – Bifurcació. Abandonem el vial asfaltat i prenem una
pista planera de terra que neix a la nostra esquerra en direcció O.S.O. Cartell
indicador.
Km. 152,1. (292,2) – Brancal perpendicular que neix a la nostra esquerra i
que ignorem per seguir recte. Creuem una zona de camps de conreus.
Km. 152,4. (292,5) – Clot de Calbera. Bifurcació. Seguim la pista de l’esquerra en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques G.R. Al poc passem un rierol. Torrent de Riell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,5. (292,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta en direcció
O.S.O.
Km. 152,8. (292,9) – Bifurcació. Seguim recte ignorant el brancal que
neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 153,8. (293,9) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguirem
vers a la nostra dreta.
Km. 154,1. (294,2) – centre del poble
de Pi. Desprès de creuar el pont de l’entrada
seguim pel carrer de l’esquerra. Cartell indicador.
Km. 154,4. (294,5) – Bifurcació de vials. Seguim vers a la nostra dreta,
estem a punt de sortir del poble.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,5. (294,6) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la dreta i
orientem les nostres passes vers al N.O. Cartell indicador. Marques G.R. Sortim
definitivament del petit poble.
Km. 154,9. (295,0) – Pla i mas del
Pedró. Cruïlla amb diferents
brancals. Deixem una primera pista a la dreta, una segona a l’esquerra i una
tercer a la dreta per continuar en direcció O, tendència S.O. Cartell
indicador. Marques G.R.
Km. 155,5. (295,6) – Torrent de
Carcades. Seguim recte per la pista
en direcció a ponent.
Km. 155,8. (295,9) – Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Cartell
indicador.
Km. 156,4. (296,5) – poblet d’Olià. Petit conjunt de cases. Bifurcació al centre del
poble. Seguim el vial de la nostra dreta. Cartell indicador. Marques G.R.
Creuem una zona de camps per una senda.
Km. 157,0. (297,1) – Anem a parar a una unió de vials asfaltats en forma
de “T”. Seguim recte en direcció oest.
Km. 157,2. (297,3) – Passem per davant de Santa Eugènia de Nerella. Conjunt de cases amb l’església que resta
a la nostra dreta.
Km. 157,3. (297,4) – Bifurcació. Deixem el vial asfaltat i seguim per la
pista que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador. Marques G.R.
Km. 157,7. (297,8) – Pla d’Escolla. Camí poc marcat que neix a la nostra esquerra i que
ignorem per seguir vers al O.S.O. Marques G.R.
Km. 158,2. (298,3) – Els Torrents. Primer surt un brancal vers a l’esquerra i al poc
un segon cap a la dreta,. Ignorem tots dos per seguir recte cap a ponent.
Marques G.R.
Km. 158,4. (298,5) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 158,7. (298,8) – Vial secundari que neix en diagonal a la dreta i que
deixem enrere. Es tracta de l’accés al proper mas de Cal Piltre.
Km. 158,9. (299,0) – Borda de Pinsà. Deixem a la nostra esquerra el vial, creuem el pont
i seguim pel marge dretà.
Km. 159,5. (299,6) – Borda del Calçot. Al poc trobem una pista que neix vers a la nostra
esquerra i que ignorem. Seguim pel vial asfaltat.
Km. 160,4. (300,5) – Una pista se’ns incorpora per l’esquerra (es la
pista d’accés rodat a Prat d’Aguiló, cartell indicador) Seguim el vial asfaltat
vers a ponent. Evident. Marques G.R.
Km. 160,8. (300,9) – Pistes secundàries perpendiculars que surten a
esquerra i dreta del vial asfaltat i que ignorem per seguir recte vers a
l’oest.
Km. 161,0. (301,2) – Creuem el Torrent
de la Font.
Km. 161,6. (301,7) – Bifurcació. Proximitats del poble de Montellà. El poble resta a prop i ben visible. No obstant
nosaltres li donarem l’esquena i orientarem les nostres passes vers al sud.
Cartell indicador. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,7. (301,8) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta.
Km. 162,3. (302,4) – Trifurcació. Seguim pel vial del centre descartant
les opcions que neixen a dreta i esquerra. Marques G.R.
Km. 162,6. (302,7) – Bifurcació. Deixem la pista i seguim per un camí que neix a la nostra
dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 164,1. (304,2) – Els brancals. Creuem una torrentera. El camí, ben marcat i sense
pèrdua possible, va fent un flanqueig pel vessant oest de la muntanya i va
guanyant mica en mica alçada, orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 165,4. (305,5) – Torrent de la
Madra. Creuem les aigües i seguim el
llarg flanqueig pel mig del bosc i per un agradable camí, en direcció sud.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,1. (306,2) – Pla de la Bassa. Bifurcació. Seguim el sender de la nostra dreta.
Marques G.R. iniciem ara un tram de baixada per un indret on trobem una mena de
llastres al terra. Atenció, tram perdedor ja que hi ha rastres transversals del
pas dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques del G.R. que ens
indicarà la senda apropiada per tornar a ficar-nos dins del bosc, sempre a la
nostra esquerra.
Km. 166,9. (307,0) – Les Valls (conjunt de runes). Bifurcació. Seguim la senda de
la dreta. Continuem perdent alçada. Marques G.R.
Km. 167,2. (307,3) – Filat. El camí gira ara de manera brusca vers a la
nostra dreta re orientant les nostres passes en direcció oest.
Km. 167,6. (307,7) – Mare de Déu de
Bastanist. Passem pel conjunt
d’edificacions. Prèviament hi ha una zona de pícnic i una font.
Km. 167,9. (308,0) – Prenem el camí que neix al marge de la zona
d’aparcament de Bastanist. Cartell indicador a l’inici. L’ample camí ens
continua dirigint vers a l’oest, tendència O.N.O.
Km. 168,1. (308,2) – Bifurcació. Prenem el camí de la nostra dreta.
Marques G.R.
Km. 168,3. (308,4) – Creuem les aigües del Torrent Fosc.
Km. 168,9. (309,0) – Creuem novament un torrent, en aquest cas amb auxili
d’un pont, es tracta del Torrent de les
Bordes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 169,1. (309,2) – Creuem em perpendicular un camí en desús, continuem
guanyant alçada en direcció oest.
Km. 169,2. (309,3) – Anem a parar a una nova pista a l’alçada d’un
revolt, la qual seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent. En sentit
contrari es situa l’accés a la Borda de
Poncí, ben propera al creuament. Marques G.R.
Km. 169,3. (309,4) – camí en desús que se’ns incorpora per la dreta en
diagonal i que ignorem per seguir guanyant alçada en direcció S.O.
Km. 169,8. (309,9) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció est, canviant radicalment el sentit de la
marxa. Al poc la mateixa pista dibuixa un revolt i torna a orientar-nos vers a
ponent.
Km. 170,2. (310,3) – Pista secundària que neix a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim vers a l’oest
Km. 170,5. (310,6) – Passem pel
costat de les runes de les Bordes
del Baster i assolim un poc marcat Coll
de Sit. En aquest punt abandonem l’ample camí i prenem un corriol ascendent
vers a la nostra esquerra en direcció N.O. El camí mica en mica va guanyant
alçada per una mena de camps de conreus abandonats i ens va apropant mica en
mica a les primeres cases del poble.
Km. 171,6. (311,7) – Poble d’Estana. Estem davant de l’esglèsia de Sant Climent que resta a la nostra dreta. Cartell indicador a una
cruïlla de carrers. Prenem però direcció contraria a l’esglèsia, o sigui, girem
vers a l’esquerra i re-orientem les nostres passes al nord. Al poc sortim del
petit poble per una pista ample.
Km. 172,3. (312,4) – Coll de Pallers. Prèviament haurem passat pel costat de la Font de
Pallers que resta a la nostra dreta. Cruïlla. Cartell indicador. Camí que neix
a la nostra dreta i que seguirem en sentit descendent vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Anem a parar a una nova pista que seguirem vers a la
nostra esquerra. Marques G.R. Continuem perdent alçada.
Km. 173,0. (313,1) – Ens trobem amb una pista transversal que seguirem
vers a la nostra esquerra continuant perdent alçada.
Km. 173,1. (313,2) – A l’alçada d’un revolt hi ha una bifurcació. En
teoria el G.R. (esborrat) surt vers a la nostra esquerra per un sender – camí,
però unes noves marques del parc (grogues) ens
conviden a seguir vers a la dreta baixant per la pista. Fem el revolt i
seguim en direcció N.O.
Km. 173,3. (313,5) – Deixem la pista i prenem un corriol de forta baixada
vers a la nostra esquerra. Estaca groga a la cruïlla.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 173,5. (313,7) – Creuem el curs de les aigües del riu Naval. A partir d’aquest punt re
orientem les nostres passes vers al N.O. seguint durant uns metres el curs de
les aigües i al poc tornem a guanyar alçada allunyant-nos del fons de la vall.
Marques grogues.
Km. 174,5. (314,6) – Era del Llop. Anem a parar a un camí més ample que seguírem vers a
la nostra dreta. Continuem guanyant alçada ara d’una maners més pronunciada.
Km. 175,0. (315,1) – Ens trobem amb una pista perpendicular ascendent que
seguirem vers a la nostra esquerra. Font. Estem ja a la part baixa del poble.
Km. 175,4. (315,5) – Poble de
Querforadat. Cartell indicador.
Seguim el vial asfaltat vers a la nostra esquerra en direcció sud.
Km. 175,6. (315,7) – Unió de pistes. Una de nova se’ns incorpora per la dreta.
Seguim tot recte vers al sud. Cartell indicador.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Torrent de Solà. A tocar trobem una bifurcació. Camí que neix en
transversal vers a la nostra dreta i que agafarem per començar de nou a guanyar
alçada en direcció S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Retrobem de nou les
marques del G.R.
Km. 176,0. (316,1) – Estem flanquejant una propietat privada amb una casa
i un jardí molt ben arranjaran, pel seu marge superior delimitat per una tanca,
fins que arribem a un punt on el camí resta barrat per una cadena. En aquest
punt neix un altre corriol ascendent a la nostra dreta que ens permet seguir la
marxa. Cartell indicador a la cruïlla. Marques de G.R. Pugem per una zona de
prats oberts anomenats El Pla, amb
excel·lents panoràmiques frontals sobre la muralla nord del Cadí i desprès ens
tornem a endinsar dins del bosc.
Km. 176,6. (316,7) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. El G.R. va pel de la dreta.
Km. 177,0. (317,1) – Coll d’Oruga. 1.599 m. Cruïlla de camins en forma de creu. Cartell
indicador. Seguim pel vessant contrari en direcció oest començant la baixada.
Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,1. (317,2) – Bifurcació. Prenem el corriol descendent de la
nostra dreta. Cartell indicador. Marques de G.R.
Km. 177,2. (317,3) – Camí que se’n incorpora per la dreta. Seguim vers a
l’esquerra continuant perdent alçada pel mig del bosc. Marques de G.R.
Km. 177,9. (318,0) – Un nou camí se’ns incorpora per la nostra esquerra.
Cartell indicador. Seguim vers a ponent (direcció O.N.O). Marques G.R.
Km. 178,3. (318,4) – Cal Pubill. Gran mas solitari. Seguim vers a la nostra dreta un
camí que comença a perdre alçada i que davalla lateral a un bonic mur de pedra
seca. Cartell indicador.
Km. 178,5. (318,6) – Bifurcació. Seguim pel corriol descendent de
l’esquerra. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 178,8. (318,9) – Falsa bifurcació. Tots dos brancals s’uneixen al
poc. Les marques de G.R. ens conviden a seguir per la dreta. Continuem perdent
alçada de manera constant.
Km. 179,4. (319,5) – Poble de Cava on trobem l’esglèsia de Sant Climent. Cartell indicador a la petita placeta central
d’aquest diminut poble. Seguim vers al S.S.O. per un camí que fa ziga zagues i
continua perdent alçada. Marques G.R.
Km. 179,5. (319,6) – Bifurcació. Seguim el corriol descendent de la
nostra esquerra. Marques G.R.
Km. 179,8. (319,9) – Creuem la carretera de manera transversal. Seguim
davallant pel corriol en direcció N.O per girar de manera brusca vers al sud.
Km. 179,9. (320,0) – Creuem de nou la carretera. Cartells indicadors.
Seguim la drecera descendent vers al sud. Marques G.R. Estem davallant per les
anomenades Costes de Cava.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,5. (320,6) – Creuem les aigües del riu Cadí amb l’auxili d’un pont. Finalitza la pronunciada baixada i
comença ara una pujada, seguim vers al S.O. i desprès oest. En aquest tram hi
ha més taques vermelles que taques de G.R.
Km. 182,4. (322,5) – desprès de creuar el Torrent de Bedoll anem a parar a un camí transversal que seguirem
en sentit ascendent vers a la nostra esquerra.
Km. 182,9. (323,0) – Poble d’Ansovell. On trobem l’esglèsia de Sant Martí. Cartell indicador a la plaça central. Seguim un carrer
en direcció sud i de seguida sortim del petit conjunt de cases.
Km. 183,0. (323,1) – Afores del petit poble. Seguim per una pista de
terra en direcció sud. Cartell indicador a l’inici de la pista. Marques G.R.
Km. 183,6. (323,7) – Ignorem un camí secundari que neix a la nostra
dreta. Seguim vers al sud. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 184,0. (324,1) – Bifurcació en una mena de collet. Seguim la pista de
la nostra esquerra. Marques G.R. Cartell indicador.
Km. 184,4. (324,5) – Mare de Déu de
Boscalt. Passem pel costat de
l’edificació que resta a la nostra dreta. Seguim la pista vers al sud.
Km. 184,5. (324,6) – Collada de
Boscalt. On trobem una font.
Bifurcació de pistes. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció sud.
Cartell indicador.
Km. 184,6. (324,7) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra
dreta. Poques marques de G.R. Costen de veure.
Km. 184,8. (324,9) – Neix una pista secundària ascendent vers a la nostra
dreta en diagonal. Atenció, es el camí a seguir. Aquesta cruïlla no està ben
marcada i costa poc de passar-se de llarg. Una mica per sota veiem alguna marca
desdibuixada de G.R. que ens confirma que anem pel bon camí. Davallem en
direcció N.N.O.
Km. 185,3. (325,4) – Coincidim amb un sender que davalla i se’ns
incorpora per la nostra dreta i que està marcat amb taques grogues. Es tracta
d’una drecera senyalitzada pel parc que començava al punt quilomètric 184.
Seguim davallant pel mig del bosc per un marcat camí en direcció a ponent.
Km. 185,4. (325,5) – Torrent de la
Bena. Ignorem un corriol que surt a
la nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,5. (325,6) – Creuem les aigües del torrent de la Vila. Seguim pel corriol pel mig del bosc vers a
ponent. Marques de G.R. Estem a les proximitats del mas de les Videlles que resta una mica per sota nostre. Ve ara un
llarg tram sense pèrdua possible que va flanquejant vers a l’oest passant per
l’anomenat Prat de Pagès i més tard
pel Collet de la Serra de Maçaners.
Km. 187,2. (327,3) – Senda que se’ns incorpora per la nostra dreta i que
ignorem.
Km. 187,3. (327,4) – Anem a parar a un pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta en direcció N.O. Al poc passem pel costat de mas de la Molina de Lletó. Tornem a perdre alçada
i la pista dibuixa dos grans revolts.
Km. 188,0. (328,1) – Creuem les aigües del Torrent del Coll de Vanses. A partir d’aquest punt la pista ample i
sense pèrdua possible va seguint el llit natural de la vall en direcció sud
mantenint una alçada mes o menys estable i allunyant-se progressivament del riu
del fons de la vall (Riu de Vilanova).
Molt evident. Marques G.R.
Km. 189,3. (329,4) – Unió de pistes. Seguim cap al nord tot recte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,9. (331,0) – La Plana. Pista en desús que surt a la nostra dreta. En teoria
el G.R. va per aquest nou camí i evita la pista, però en realitat es tracta
d’un camí perdut i impracticable, motiu pel qual seguirem per l’ample pista
vers al nord. Suau pujada.
Km. 191,9. (332,0) – Proximitats del poble de Vilanova de Banat, poble que resta a tocar a la nostra
dreta. Arribem a l’asfalt de la carretera d’accés al poble que seguirem vers a
la nostra esquerra en direcció a ponent.
Km. 192,3. (332,4) – Coll de la Muga. Se’ns incorpora una pista en desús per la dreta que
es per on en teoria discorre el G.R., o sigui que tornem a coincidir amb el seu
traçat. Continuem una estona més per l’asfalt de la carretera en direcció N.O.
Km. 192,8. (332,9) – Camp de Llops. Abandonem la carretera i prenem un camí que neix al
marge dretà de l’asfalt i que orienta les nostres passes vers al N.O. Iniciem
un tram de baixada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques G.R.
Km. 192,9. (333,0) – Salzes.
Bifurcació. Ignorem el brancal de la dreta i seguim perdent alçada vers a
ponent.
Km. 193,1. (333,2) – Anem a parar a una pista descendent que seguim vers
a la dreta i de seguida dibuixa un revolt. Marques G.R.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 193,3. (333,4) – Abandonem la pista i prenem un corriol que neix a la
nostra dreta i que continua davallant en direcció a ponent dibuixant unes ziga
zagues. En aquest tram el G.R. està poc marcat però el camí a seguir es evident
i durant un bon tros no presenta cap bifurcació.
Km. 193,8. (333,9) – Creuem el Torrent
de Banat.
Km. 195,4. (335,5) – La Costa en Reboll. Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram planer. Marques G.R.
Km. 196,1. (336,2) – Cortals de Santa
Maria. Unió de pistes. Seguim el
brancal de la nostra dreta vers al nord. Cartell indicador a la cruïlla.
Iniciem una suau i constant baixada. Marques G.R.
Km. 196,2. (336,3) – Passem pel costat de l’esglèsia de la Mare de Déu de les Peces, que resta a
la nostra dreta. Seguim recte la pista en direcció nord.
Km. 196,4. (336,5) – Els Embalçats. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra
esquerra en diagonal ascendent canviant radicalment de sentit de la marxa.
Davant nostre, abans d’arribar a la cruïlla, divissem una antena.
Km. 196,7. (336,8) – Abandonem la pista i prenem un corriol o drecera
descendent a la nostra dreta. Marques de G.R.
Km. 196,8. (336,9) – Bifurcació. Seguim la senda descendent de la
dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 196.9. (337,0) – Creuem una pista de manera transversal. Seguim
davallant per la drecera. Marques G.R.
Km. 197,0. (337,1) – Anem a parar a una pista perpendicular que seguim
vers a la nostra esquerra en direcció sud. Continuem perdent alçada de manera
més suau. Marques G.R.
Km. 197,2. (337,3) – Pista que se’ns incorpora per la nostra esquerra i
que ignorem per seguir vers a ponent. Al poc passem pel costat d’un cementiri
que resta a la nostra dreta.
Km. 197,4. (337,5) – Torrent de les
Peces. Bifurcació. Seguim per la
pista més ample de la dreta. Marques G.R.
Km. 197,8. (337,9) – Poble d’Alàs, on trobem l’esglèsia de Sant Esteve. Seguim davallant pels carrers vers al nord.
Km. 198,0. (338,1) – Sortida del poble. A l’alçada d’un revolt neix un
camí descendent vers al N.O. que davalla per una zona de camps abandonat
conegut com el Trillar. Cartell
indicador a l’inici de la drecera. Marques G.R.
Km. 198,3. (338,4) – Creuem la carretera
LV-4051, seguim recte per una pista deixant a la nostra dreta un camp de
futbol.
Km. 198,5. (338,6) – Anem a parar a la vora del riu Segre. Seguim la pista horitzontal i ample que discorre al
marge esquerrà del riu i que es paral·lela a les aigües. Ve ara un llarg tram
de pista amb diversos brancals vers a l’esquerra que acostumen a ser l’accés a
finques particulars. Seguirem un llarg tram sense pèrdua possible, sempre vers
a ponent i al costat del riu.
Km. 200,0 (340,1) – Pista que neix vers a la nostra esquerra. Seguim
pel costat del riu encara uns quans metres per torçar desprès vers a la nostra
esquerra al ser-hi al torrent de les
Torres.
Km. 200,5. (340,6) – Al poc de deixar a la nostra esquerra la pista
d’accés a la propera i visible Borda
d’en Jeroni, troben una bifurcació a la dreta. Prenem aquesta nova i ample
pista creuant un pont i re orientant de nou les nostres passes vers a ponent.
Ja hi som a tocar de la Seu d’Urgell, els edificis de la qual divissem ja
l’altre costat del proper riu, a una mica de distància vers al nord.
Km. 202,0. (342,1) – Anem a parar a la carretera LV-4008. Seguim aquesta carretera asfaltada vers a
l’oest.
Km. 202,7. (342,8) – Unió de vials asfaltats. Girem vers a la nostra
dreta in creuem el riu Segre mitjançant el Pont de la Palanca. Cartell
indicador. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi som a la població de la Seu d’Urgell. Pugem vers
a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la Plaça de les
Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la rotonda de la
Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel carrer Sant
Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou pont el riu
Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al trobar-nos un
vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem fins a creuar la
carretera N-260.
Km. 204,1. (344,2) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
Km. 0,0.(140,1) – Situats davant la Catedral
de Sant Pere de Vic accedim a la Plaça
d’abat Oliba i tot passant pel costat del museu episcopal, prenem el carreró de les dues Soles en direcció
E.N.E. marques de GR. disperses. Creuem c. Bisbe Torres i Bagues per la Plaça
de Santa Teresa i seguim tot recte pel carrer de Santa Joaquima de Vedruna,
fins a la Plaça de la Divina Pastora. Girem vers a la nostra dreta i després en
direcció N.E. per resseguir el carrer Sant Jordi que seguirem tot recte
Km. 1,1.(141,2) – Ens trobem amb una rotonda. Creuem el carrer Manel de
Pedrolo i seguim tot recte pel carrer Sant Jordi vers al N.E. Es nota que estem
ja a les afores de la població, ja que aquí hi trobem mes naus que edificis
d’habitatges.
Km. 1,4.(141,5)
– Creuem el carrer de la Mare de Déu del Munts. Cartell indicador. Deixem
l’asfalt i creuem una petita zona de parc. A partir d’aquest punt hi trobem
marques mixtes de PR C 40 i GR: (tres franges de pintura, groga, blanca i
vermella). Seguim per un corriol vers al N.E.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,7.(141,8) – Cartell indicador. Anem a parar de nou a un vial
asfaltat, però hi som ja ben fora del nucli urbà. Seguim aquest nou vial vers a
la nostra dreta en direcció est. En concret estem a carrer de J.V. Foix.
Cartell indicador. Marques PR C 40
Km. 1,8. (141,9) – Cartell
indicador. Trobem una carretera en transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció N.E. Passem pel costat de Can Serreta que resta a la nostra esquerra.
Km. 2,1.(142,2) – Deixem l’asfalt i seguim per una pista de terra que neix
en diagonal a la nostra dreta en direcció E.N.E.- Marques PR C 40
Km. 2,3.(142,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta. Un
petit cartell ens indica que es el camí que porta al pont. Marques PR C 40
Km. 2.5. (142,6) – Creuem per
sobre el Pont del Bruguer el riu Gurri. Trifurcació a l’altre costat
del pont. Cartell indicador. Seguim pel brancal de la nostra esquerra tot anant
vora al riu. Marques de PR C 40. Al poc la pista fa un revolt i es reorienta
vers a l’est, abandonant definitivament el llit del riu.
Km. 3,1. (143,2) – Can Monner.
Passem pel costat d’un polígon industrial en fase de construcció (carrers
pavimentats). Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció
E.N.E. tornant de nou a transitar per una pista de terra.
Km. 3,6.(143,7) – El Pou de Vida.
Creuem en transversal una pista. Cartell indicador. Seguim tot recte seguint
les marques del PR C 40
Km. 4,2. (144,3) – Cartell indicador. Una pista se’ns incorpora per la
nostra dreta. Estem al lateral de la C-25. Seguim vers a la nostra esquerra en
direcció nord. Marques PR C 40
Km. 4,6.(144,7) – La Casica i la Casa Nova de Puigseslloses (ambdós
masos resten a la nostra esquerra). Creuem per un pont per sobre de la C-25.
Una vegada a l’altre costat del pont, i seguint les marques de P.R., continuem
per una pista en direcció S.E.
Km. 5.4.(145,5) – Trifurcació. Seguim pel brancal que neix en diagonal al
mig i que continua en sentit ascendent. Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8.(145,9) – Ermita de Sant
Jordi de Puigseslloses, 529 metres. Seguim per una mena de lloses nues i
una pista erosionada per l’aigua vers a l’E.S.E.
Km. 6,0.(146,1) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a
la nostra esquerra, en direcció N.N.E. Marques de PR C 40
Km. 6,3.(146,4) – Mas de
Puigseslloses. Cruïlla en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra
dreta en sentit E.S.E. Cartell indicador. Marques PR C 40. Al poc passem pel
mas de Can Gelabert, on hi ha una
granja de criança de galls d’indi.
Km. 7,0.(147,1)
– Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Cartell indicador.
Marques PR C 40
Km. 7,1.(147,2) – Nova bifurcació. Estem al costat d’una petita riera.
Seguim el brancal de l’esquerra i creuem les aigües del Rigat
Km. 7,3.(147,4) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en
direcció E.N.E.
Km. 7,8.(147,9) – Deixem a la nostra esquerra un pista que neix en
perpendicular per continuar tot recte. Marques PR C 40
Km. 8,1.(148,2) – Estem al costat de la granja de Porvicsa. Nus de pistes. Seguim vers a la nostra esquerra i al poc
obviem un nou brancal a la nostra dreta per seguir tot recte.
Km. 8,2.(148,3) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguim vers a la
nostra esquerra en direcció nord. Tram horitzontal. Marques de PR C 40. Cartell
indicador.
Km. 8,3.(148,4) – Obviem una pista de terra que surt en diagonal vers a la
nostra esquerra. Seguim pel vial asfaltat tot recte en direcció nord.
Km. 8,6.(148,7) – Pla del Banús.
Deixem el vial asfaltat i seguim una pista que neix en transversal a la nostra
dreta. Prèviament haurem passat per davant d’una altre pista transversal,
aquesta vers a la nostra esquerra, que es un accés obvi a una propietat
privada, Can Banús. Marques de PR C
40. Cartell indicador.
Km. 9,1. (149,2) – Bifurcació. Deixem la pista i prenem un senderó que
davalla vers a la nostra esquerra i s’endinsa pel mig del bosc. Entem a la Baga d’en Torrents. Cartell indicador.
Marques de PR C 40
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 9,3.(149,4) – Arriben a l’asfalt de la part baixa del poble de Tavèrnoles, on hi ha una zona
esportiva. Pugem pel carrer asfaltat vers al centre del poble, presidit per
l’església i l’ajuntament.
Km. 9,5. (149,6) – Sant Esteve de Tavèrnoles. Deixem de guanyar alçada i seguim pel carreró de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques de PR C 40
Km. 9,8. (149,9) – Ja hi som de
nou fora del petit poble. Cruïlla on trobem un restaurant i la carretera que
haurem de creuar per seguir per la pista en direcció nord. Cartell indicador. A
partir d’aquest punt coincidim amb el GR 210.
Km. 10,0.(150,1) – Mas de Casanoves.
Entrem a una zona urbanitzada però just al principi de la mateixa deixem la
pista principal i prenem un corriol que surt a la nostra dreta en diagonal.
Marques de GR 210. Al poc passem pel costat del Mas de Benarigues que resta a la nostra esquerra. Ara anem en
direcció est.
Km. 10,4.(150,5) – Bifurcació. Seguim per un nou camí que neix a la nostra
esquerra de manera transversal en direcció nord. Marques de GR 210.
Km. 10,7.(150,8) – Nova bifurcació. Seguim ara vers a la nostra esquerra en
direcció O.N.O.
Km. 10,8. (150,9) – En envoltat
el mas de Can Ton Xic i ara hi
trobem una pista més estreta que surt vers a la nostra dreta i que es fica en
mig del bosc en direcció nord. Cal seguir aquest nou camí. Rètol indicador.
Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 11,5.(151,6) – Bifurcació en mig del camí situat en mig del bosc i que
descriu una suau pujada. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques GR 210.
Km. 11,8.(151,9) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la
nostra esquerra en direcció oest. Passem ple costat del conjunt de la granja dels Vímets que resten a la
nostra esquerra. Rètol indicador.
Km. 12,1.(152,2) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la dreta en suau
baixada. Rètol indicador. Marques GR 210.
Km. 12,3.(152,4) – Neix un corriol vers a la nostra esquerra que obviem per
seguir tot recte pel vial asfaltat. Cartell indicador.
Km. 12,5.(152,6) – Bifurcació que surt vers a la nostra esquerra i que
obviem per seguir tot recte. Al poc la pista asfaltada per on anem va a tocar a
la vora del riu Ter, on ja te cerca
amplada al ser la zona de cua de l’embassament de Sau. Indret agradable on
acostuma a trobar-se força gent gaudint del riu i el seu entorn (pesca, bany,
pícnic, escalada). En aquest tram hi ha una pista de terra paralel.la al vial
asfaltat. De fet les marques de GR 210. ens conviden a seguir per aquesta pista
a tocar de l’altre, i evitar així el transit de vehicles.
Km. 13,5.(153,6) – Passem pel costat de les roques de les Baumes, on abunden les vies d’escalada. Seguim tot
recte vers al N.O. De nou s’uneixen la pista lateral amb el vial asfaltat i
seguim aquest en suau pujada.
Km. 13,9. (154,0) – Sorralta,
mas que queda a la nostra esquerra. Abandonem la pista asfaltada i prenem un
corriol que neix vers a la nostra dreta en transversal, orientant la nostra
marxa vers al nord. Cartell indicador. Marques de GR 210.
Km. 14,2.(154,3) – Entrem a la zona urbana del poble de Roda de Ter seguim una zona de baixada (marques de GR 210
i senders 1714) davallant pel carrer de la Costa del Ter.
Km. 14,5. (154,6) – Plaça de les Tres Fonts (cartell indicador) pugem pel carrer de la Verge del Sol de Ponent,
que surt en diagonal a la nostra dreta en direcció N.E. fins a torbar el Pont
Vell a la nostra dreta pel qual travessarem a l’altre vora del riu Ter.
Km. 15,1. (155,2) – Estem a la plaça Major on hi ha l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Seguim pel
carrer del Ter en direcció N i després N.O. Cartell indicador a la Plaça Major.
Marques de GR 210 i senders del 1714.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 15,4. (155,5) – Anem a parar
al Pont Nou que no travessarem, ja
que a l’altre costat de la carretera hi trobem la senda que continua vora al
riu i que ens permet sortir de la zona urbana. Cartell indicador. Marques GR
210. Baixem per unes escales i de seguida
estem caminant per un agradable sender vora les aigües del Ter que resten a la
nostra esquerra. A la nostra dreta hi localitzem la Xemeneia de Can Portabella.
Km. 15,6.(155,7) – Bifurcació. Cartell indicador. Seguim el camí vora al
riu, o sigui, el de la nostra esquerra que segueix tot recte en direcció O.N.O.
Marques de GR 210. Ve ara un tram força agradable sota el resguard dels arbres
de ribera.
Km. 15,8. (155,9) – Bifurcació.
Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim vora el riu. Cartell indicador.
Marques de GR 210.
Km. 16,4.(156,5) – Bifurcació. Obviem el trencall de la nostra dreta. Seguim
vora el riu. Marques de GR 210.
Km. 17,0. (157,1) – Anem a parar
a un camí transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Al poc passem
vora la Resclosa de Malars i
travessem els anomenats Plans del Coll.
Km. 18,1. (158,2) – Bifurcació.
Obviem el brancal de la nostra dreta i seguim caminant vora el riu. Marques de
GR 210.
Km. 18,2. (158,3) – Anem a parar
a un indret on trobem una taula rodona. Bifurcació. Obviem el brancal de la
nostra dreta i seguim vora el riu. El curs natural de les aigües ha fet que
canviem d’orientació, ara caminem vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 18,9. (159,0) – Bifurcació.
Obviem el brancal que puja vers a la nostra dreta i seguim vora al riu pel
corriol. Marques de GR 210.
Km. 19,1.(159,2) – Bifurcació. Obviem el brancal que puja vers a la nostra
dreta i seguim vora al riu pel corriol. Marques de GR 210. De nou els curs
natural del riu dicta la direcció de les nostres passes. Ara anem caminant vers
a l’est.
Km. 19,2.(159,3) – Bifurcació. Obviem el brancal de la nostra dreta i
seguint vora al riu guanyem alçada i sortim a una zona de camps. Caminem pel
marge esquerra de la zona de correus tenint molt a la vora el Mas Ferrer, que resta a la nostra
dreta.
Km. 19,3.(159,4) – Bifurcació. Davallem de nou vers al riu per un corriol
estret i molt ombrívol. Paratge agradable. Marques de GR 210.
Km. 19,8. (159,9) – Entrem de
una zona urbanitzada per un parc urbà (Plaça del jardí d’en Vicenç). Estem a la
urbanització vora de Sant Miquel de la
Guardia. Seguim vers al nord, tot recte, pel carrer asfaltat (carrer de la
Font). Marques GR 210. i senders 1714. Passada la urbanització entrem en la
zona urbana del poble de Manlleu. Davallem pel carrer del Passeig del Ter fins
a situar-nos de nou al costat del riu.
Km. 20,5.(160,6) -Estem a l’inici del passeig pròpiament dic. Cartell
indicador. Seguint vora el riu en direcció oest aviat passem pel costat del
Museu Industrial del Ter que resta a la nostra dreta. Seguim ara el llarg
passeig sense pèrdua possible. Marques de GR 210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 22,5. (162,6) – Rescloses del Dolcet. Fi del passeig, girem vers a la nostra dreta i de seguida trobem una
pista transversal que seguirem cap a l’esquerra en direcció oest. Cartell
indicador. Marques de GR 210. Passem per sota de la línia de ferrocarril, la
qual discorre per un estret pont enlairat sota el que discorre la nostra marxa.
Km. 22,6.(162,7) – Anem a parar a una pista ample a l’alçada d’un revolt.
Seguim la mateixa, força horitzontal, vers a la nostra esquerra. Cartell
indicador. Marques de GR 210.
Km. 22,9. (163,0) – El Dolcet.
Anem a parar a un vial asfaltat en una zona amb naus industrials. Seguim el
vial de pujada vers al N.O.
Km. 23,1. (163,2) – Estem a
tocar d’una carretera, però abans d’arribar-hi i trobem un altre vial asfaltat
transversal i descendent que davall vers a la nostra esquerra i que caldrà
seguir en direcció sud. Cartell indicador. Marques de GR 210. Al poc finalitza
el tram asfaltat. Tornem a ser-hi vora el riu Ter. Seguim per una pista estreta
i molt planera en direcció O, tendència S.O.
Km. 23,6. (163,7) – Bifurcació.
Seguim tot recte obviant la pista que surt en diagonal a la nostra dreta.
Marques de GR 210. Continuem per una estreta i ben marcada senda.
Km. 23,9.(164,0) – Anem a parar a la Colònia
Rossinyol. Seguim per la senda vers a l’oest. Marques de GR 210.
Km. 24,6.(164,7) – passem per sota un pont de C-37. Cartell indicador. Seguim recte per la senda en direcció O,
tendència N.O.
Km. 24,8. (164,9) – Passem per
sobre un pontet, traspassant una canal artificial de pas d’aigua.
Km. 25,2.(165,3) – Neix un camí perpendicular a la nostra dreta que obviem.
Km. 25,7.(165,8) – Can Saborit.
Atenció, en aquesta tram una zona d’obres fa impracticable continuar pel GR
210. Cal seguir la pista de la nostra dreta en direcció E, tendència S.E.
Km. 26,0. (166,1) – Anem a parar
a una carretera asfaltada (BV-4608) que seguim cap a la nostra
esquerra en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 26,2. (166,3) – Pont de la Gleva. En l’actualitat (juny 2014) està completament reduït i en procés de
reconstrucció, el que fa impossible continuar pel G.R.20. Com alternativa tenim
el sender local de la Gleva a Torrelló, amb marques verdes i blanques. Cal
comptar que te una indicació molt deficient (gairebé han desaparegut totes les
marques de pintura), i en el següent tram fins a Torelló caldrà estar força
atent a la present descripció i als tracks del GPS. Continuem dons cap al nord,
per la ribera dreta del riu, passant pel costat de la Fàbrica de Casacoberta, que resta també a la nostra esquerra.
Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 26,5.(166,6) – Bifurcació. Seguim la pista que surt en perpendicular
vers a la nostra dreta en direcció est. Tram planer en mig de conreus i camps
abandonats.
Km. 26,8. (166,9) – Casa Rosanes. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim per la pista de la nostra
esquerra en direcció nord. Al poc passem pel costat del Falgars, mas que resta
a la nostra dreta.
Km. 27,3. (167,4) – Creuem per
sobre un pas a nivell la C-17, a
l’altra banda trobem una nova bifurcació. Seguim el brancal de l’esquerra en
direcció nord. Cartell indicador.
Km. 28,6.(168,7) – Passem per davant del dipòsit controlat de runes de
Manlleu, conegut com la Moreta. Zona
desangelada. Després d’una ample revolt de la pista que ens re orienta la marxa
vers a l’est, trobem una nova bifurcació. Rètol indicador. Deixem la pis amés
ample i seguim per una altre de secundària vers a la nostra esquerra.
Km. 28,7.(168,8) – Se’ns incorpora per la nostra dreta una nova pista.
Nosaltres continuem recte vers al nord.
Km. 29,0.(169,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Cartell indicador
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 29,3. (169,4) – Pla de l’Aire. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 29,7.(169,8) – Deixem a la nostra esquerra una pista transversal que es
l’accés a mas dels Plans. Seguim
recte en direcció nord, tendència N.O. Més tard, seguint el curs de la pista,
passem pel costat del mas de Espadama de
Dalt i el mas de Espadama de Baix
i creuem el llit sec del Torrent de les
Comes. Alguna taca molt esporàdica de S.L. (verd i blanc) molt diluïda
Km. 31,1.(171,2) – Bifurcació. Obviem una pista que surt en diagonal
ascendent a la nostra esquerra i seguim tot recte per la pista principal en
direcció N.E.
Km. 31,5.(171,6) – Trifurcació. Anem a parar a un nus de pistes en una zona
on el terreny es obert i trobem una mena de lloses planes que desdibuixen la
pista. Cartell indicador. Cal seguir tot recte vers al N.O. i agafar el brancal
de la nostra esquerra. Atenció ja que l’orientació del cartell indicador de la
cruïlla dona peu a confusió, ja que marca el traçat a seguir mes a ponent del
que toca. Deixem a la nostra dreta Masllorenç.
Km. 32,0.(172,1) – Creuem el torrent
de Masnou i seguim per la pista, ara en suau pujada, vers al N.O.
Km. 32,5.(172,6) – Bifurcació. Estem en una mena de turonet molt poc marcat.
Cota 524 metres. Cartell indicador.
Seguim el brancal de la nostra esquerra, en sentit O.S.O. que dibuixa una suau
baixada. Passem pel costat del Mas de la
Riera que resta a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 33,2.(173,3) – Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en
direcció nord. Tram horitzontal amb lleugera pujada.
Km. 33,7. (173,8) – Mas de Pidejoan. Un brancal se’ns incorpora per la dreta. Seguim la pista vers a la
nostra esquerra en direcció nord.
Km. 34,1.(174,2) – Anem a parar a una pista asfaltada transversal que
seguirem vers a la nostra dreta en direcció est, deixant a la nostra esquerra
el mas de Cervià. Cartell indicador.
Km. 34,4. (174,5) – Estem al
vessant obac del Puig de Trescreus.
Deixem el vial asfaltat i pugem per unes escales que surten a la nostra dreta i
que aviat ens porten a fer un flanqueig horitzontal pel bosc en direcció est.
Km. 34,7.(174,8) – Mare de Déu de
Rocaprevera. On trobem, a més de l’església, una parc, una font i una zona
d’estacionament de vehicles. Seguim vers a l’est i davallem per un vial
asfaltat.
Km. 34,9.(175,0) – Passem pel costat de la font de Raig, al poc, continuant davallant pel vial asfaltat, ens
fiquem de ple a la zona urbana del poble de Torrelló.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 35,4.(175,5) – Seguint tot recte pel carrer de Rocaprevera anem a parar
a la Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la plaça de l’ajuntament, on trobem
l’església de Sant Feliu de Torrelló.
Centre de la població. Davallem ara vers al nord pel carrer del pont.
Km. 35,8. (175,9) – Pont de Can Puchades. Estem al costat del riu Ges.
Cartell indicador. No creurem les aigües i seguirem vers a l’esquerra, direcció
oest, per la ronda de les Pollancreres, que segueix el curs natural del riu, re
orientant les nostres passes vers al S.O.
Km. 36,3. (176,4) – Rotonda i
ample pont sobre el riu Ges. Cartell
indicador. Creuem el riu girant vers a la nostra dreta i orientant les nostres
passes vers a l’oest, tendència N.O. Al
altre costat de les aigües entrem en un polígon industrial, transitem pel
carrer del Ter.
Km. 36,8. (176,9) – Nova rotonda
on hi ha una benzinera. Girem vers a la nostra esquerra per passar per sobre
del Pont de Conangell, aquest ens
permet travessar per sobre el riu Ter.
Km. 37,1. (177,2) – A l’altre
costat del pont, just al costat del punt quilomètric 1 de la carretera BV-5225, ens retrobem amb les
marques del GR-210. Cartell indicador. Atenció per que en aquest punt no son
del tot clara les senyals. Caldrà travessar vers a la nostra dreta, en direcció
oest, un descampat i just a l’altre extrem hi trobem el camí a seguir, deixat
de banda una pista de davalla vers al riu cap a la nostra dreta i que també te
senyals de GR.
Km. 37,9. (178,0) – El camí va a
parar a una pista mes ample, bastant coberta de herba i ens trobem davant el
mas de Ca l’Eudald. Seguim vers a la
nostra dreta en direcció N.N.O. anant caminant pel marge d’una mena de
penya-segat que domina el riu Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 38,1. (178,2) – Deixem el
marge de l’aresta sobre el cingle i seguim una pista bastant planera i
entapissada d’herba vers a la nostra esquerra, re orientant les nostres passes
vers al N.O.. Marques del GR-210 que en
aquest punt costen de veure. Transitem al costat del Torrent de la Font de Fontferri, gairebé sempre eixut, el qual
resta a la nostra esquerra. Al poc la pista es converteix en senda, ben marcada,
la qual guanya alçada alternant zones de bosc i prats i dibuixant una mena de
revolt que ens allunya de la torrentera i re orienta les nostres passes vers al
N.E. Aquesta operació ens duu de nou a la part alta del cingle i a transitar
pel seu marge amb bones vistes panoràmiques. En aquest punt passem pel costat
del mas de Pla de Callís.
Km. 39,2. (179,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.O. Travessem un indret conegut
com el Pelut.
Km. 39,4. (179,5) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra dreta que de seguida per alçada travessant una
zona de bosc i uns prats intermedis on caldrà parar especial atenció a les
marques del GR-210 (en aquest tram hi ha estaques) per seguir la direcció
correcte, ja que el sender te un tram poc marcat l’abundar el tapís herbós al
terra. Mentre davallem fent una mena de mig cercle, re orientant les nostres
passes progressivament vers al sud, tendència S.E.
Km. 39,7. (179,6) – Anem a parar
a l’abandonada Colònia Ibern, seguim
per davant de l’edifici principal per un vial asfaltat vers a llevant. Una
vegada situats davant del que deuria ser la porta principal de l’edifici
d’habitatges, girem vers a la nostra dreta per una altre carrer d’accés, re
orientant les nostres passes vers al sud. Tot plegat es un conjunt d’edificis
bastant fantasmagòric.
Km. 40,1 (180,2) – Deixem a la
nostra esquerra un vial i seguim tot recte vers al sud, dirigint-nos vers a un
pont proper i ben visible.
Km. 40,3. (180,4) – Travessem de
nou el riu Ter per sobre del Pont del Pelut. Sortim així de l’àmbit
de l’antiga Colònia industrial, avui en dia abandonada. Seguim pel vial
asfaltat de la nostra esquerra en direcció S.E. entrant de ple al Polígon Industrial Matabosc. Transitem
per carrer del Ter.
Km. 40,4. (180,5) – La Cuaranya.
Mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Deixem l’asfalt i seguim per la
pista ascendent que surt en diagonal a la nostra esquerra en direcció est.
Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 40,6. (180,7) – Doble
bifurcació. La primera descendent vers a la nostra dreta que ignorem, i la
segona, vers a la nostra esquerra que, malgrat tenir les marques del GR-210 i
un cartell indicador a la cruïlla, també ignorem per seguir recte pujant de
manera suau vers al S.E. El motiu pel qual no seguim puntualment les marques
del GR es per que el mateix flanqueja l’edifici que tenint davant per la seva
esquena, per un corriol tancat per la vegetació i les ortigues. Es millor dons
flanquejar l’edifici (que pertany als Mobles Carré S.A.) i anar a buscar de nou
el corriol tot donant l’edificació per la zona industrial i asfaltada (carrer
de Santa Llúcia i Plaça de l’Alzinar).
Km. 41,1. (181,2) – Després de
voltar l’edifici de Mobles Carré S.A.
trobem de nou el corriol vora el riu Ter (el qual resta a la nostra esquerra).
Cartell indicador. Es hora de deixar l’asfalt i seguir pel corriol més obert i
on la vegetació ja no es un impediment per transitar-hi. Marques del GR-210.
Km. 41,3. (181,4) – Bifurcació.
Ignorem el brancal de la nostra dreta i seguim pel camí que va vora el riu. Al
poc trobem una font a ma dreta.
Km. 41,5. (181,6) – Bifurcació.
Agafem el corriol de la nostra esquerra que davalla de manera pronunciada,
passant pel costat de la Font del
Puig-Robí i anant a parar a tocar del riu. Hi ha un petit tram on unes
escales auxilien la baixada. El senderó segueix ara vers al nord. Atenció,
algun tram amb ortigues.
Km. 42,0. (182,1) – Anem a parar
a la fabrica de Vila-seca. Girem
vers a la nostra esquerra.
Km. 42,1. (182,2) – Creuem una
pista de manera transversal i ficant-nos per un camí en mig de bosc de ribera
en direcció nord, tornant a anar vora les aigües del riu Ter. Marques del GR-210.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 42,5. (182,6) – Anem a parar
a una pista més ample (que justament es la que hem creuat a l’anterior punt de
la descripció). Seguim la pista vers al nord, tendència N.O.
Km. 42,7. (182,8) – Passem per
un petit pont per sobre d’una canal d’aigua. L’altre costat ens trobem els
masos de Can Mundó i Can Corrius i una nova pista transversal
que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km . 43,0. (183,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vora el
riu en direcció N.O.
Km. 43,4. (183,5) – Anem a parar
al costat d’una nova colònia industrial (polígon
Coats – Fabra) on trobem un pont (Pont
del Mig) que ens permet passar per sota la via del tren per entrar dins de
la població de Borgonyà. Seguim tot
recte pel carrer Escòcia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 43,6. (183,7) – Estem davant
de la casa de l’Administrador. Girem vers a la nostra esquerra per seguir tot
recte pel carrer de Borgonyà en direcció oest, tendència S.O. Marques del
GR-210 i dels senders del 1714.
Km. 43,7. (183,8) – Anem a parar
davant de la Cooperativa. Bifurcació de carrers. Cartell indicador. Seguim el
que puja en diagonal a la nostra dreta i que passa per davant de l’església de la Mare de Déu de Borgonyà.
En concret es tracta del carrer de Girona que mica en mica ens durà al marge de
la població.
Km. 44,0. (184,1) – Sortim
definitivament de la població de Borgonyà i seguim per una ample pista que neix
en direcció nord, i després N.E., i que es la prolongació natural del carrer
pel qual transitàvem. Cartell indicador. Marques del GR-210.
Km. 44,3. (184,4) – Bifurcació
de pistes. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-210.
Km. 45,2. (185,3) – Deixem un
corriol a la nostra dreta i al poc anem a parar al torrent de la Batallola. Just el camí segueix pel propi torrent que
es canalitza i passa per sota un pont de la via del tren. Com es natural hi ha
moltes possibilitat de trobar aigua en aquest tram que dificultarà mes o menys
la marxa, depenent del cabdal del torrent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 45,5. (185,6) – Una vegada
passem per sota el pont abandonem el torrent i seguim per un camí que neix a la
nostra dreta en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-210. Tornem a
caminar vora el riu Ter.
Km. 45,9. (186,0) – Travessem un
nou torrent, estem a tocar de l’Hostalot,
edificació que resta a la nostra dreta. Seguim sense pèrdua possible per
corriol vora el riu.
Km. 46,6. (186,7) – Estem a
tocar de la carretera C-17 la qual
no arribem a tocar ja que seguim una ample pista vers a la dreta en direcció
N.-N.O. Marques del GR-210.
Km. 46,8. (186,9) – Pista que
neix a la nostra dreta en perpendicular i que obviem per seguir recte vers al
N.N.O.
Km. 46,9. (187,0) – Vial
asfaltat que surt vers a la nostra esquerra vers a una propera i visible
rotonda, però que també ignorem per seguir recte vers al N.N.O.
Km. 47,1. (187,2) – Bifurcació.
Seguim per la pista de la nostra esquerra en direcció nord, tendència N.O. Marques
del GR-210.
Km. 47,7. (187,7) –Resclosa de la Caseta. Bifurcació.
Seguim el camí de la nostra esquerra que es el que discorre més proper al riu.
Ara be un llarg tram sense interseccions i sense pèrdues possibles, transitant
sota bosc de ribera. Tram molt agradable i planer.
Km. 48,8. (188,9) – Passem sota
un alt pont pel qual discorre la línia de tren. Seguim pel camí vora el riu Ter
sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 49,5. (189,6) – Planes del Colell. Deixem la pista i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra
i que després d’una curta baixada ens endinsa dins del bosc de ribera. Marques
del GR-210. Al poc travessem una petita torrentera.
Km. 50,0. (190,1) – Anem a parar
de nou a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O. Cartell
indicador. Travessem ara les Planes del
Solà, continuant ben a prop del riu Ter.
Km. 50,7. (190,8) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra esquerra, primer en direcció oest per
dibuixar al poc un revolt que ens re orienta vers al N.E. Cartell indicador a
la cruïlla. Marques del GR-210.
Km. 51,5. (191,6) – Deixem la
pista a les proximitats del Molí de la
Foradada i davallem vers a la nostra esquerra per seguir un corriol que
torna a endinsar-se pel bosc de ribera. Cartell indicador. Al poc caminem ben
be pel rocam de la vora del riu, ben a tocar de les aigües i haurem de
travessar Torrent del Revell.
Km. 52,1. (192,2) – Passem pel costat de la nau industrial de
Fixe. Ens retrobem de nou l’asfalt. Ignorem un brancal que neix a la nostra dreta
i seguim vora el riu en direcció N.O. pel costat de la Canal de Can Guixà.
Km. 52,3. (192,4) – Entrem ja a
la població de Sant Quirze de Besora.
Seguim vora el riu pel carrer de la Foradada, passant sota la línia de tren i
anant a parar a tocar del camp de Tenis i el camp de futbol municipal. Per
seguir pel passeig del Ter.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 53,2. (193,3) – Estem al
centre del poble. Cartell indicador. Abandonem el passeig del Ter per girar
vers a la nostra dreta i pujar per un carreró estret que ens durà en breu al
carrer de la Vola
Km. 53,3. (193,4) – Seguim
aquest carrer, que més aviat sembla una carretera interior, vers a la nostra
esquerra en direcció N.N.O. per anar sortint del poble.
Km. 53,7. (193,8) – Passem per
davant de l’estació de tren de Sant
Quirze de Besora, que ja representa el final de la zona urbana. Seguim pel
vial asfaltat vers al nord. Cartell indicador.
Km. 54,4. (194,5) – Rec de la Font de la Mare de Déu. Doble pista que en forma de “V” neixen a la nostra dreta i que
ignorem. Seguim pel vial asfaltat. Al poc passem pel costat de la Verneda i la Colomina, edificacions que resten a la nostra esquerra.
Km. 54,9. (195,0) – Font del Castell. Després del revolt deixem l’asfalt i seguim per un corriol ascendent
que surt a la nostra dreta. Tram de forta pujada on fins i tot hi trobem
esglaons que faciliten la pujada. Marques del GR-210. Aquesta pujada discorre
per un paratge conegut com els Quintans
del Castell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 55,2. (195,3) – Proximitats
del Castell de Montesquiu on hi ha
l’oficina d’informació del Parc. Creuem un vial asfaltat a la recerca d’un
corriol que davalla pel mig del bosc en direcció N.O. Rètol indicador. Marques
del GR-210.
Km. 55,7. (195,8) – Font Codineta. Creuem la riera de la Solana
per un pontet, travessant prèviament de manera transversal una pista. Seguim
per una altre pista ascendent en diagonal en direcció N.E. tot anant per sota
els camps dels Quintans de la Solana.
Km. 55,9. (196,0) – La pista
descriu un revolt deixant a la nostra dreta un brancal secundaria. Seguim
guanyant alçada, ara de manera molt suau i vers a l’oest. Marques del GR-210.
Km. 56,1. (196,2) – Un camí neix vers a la nostra esquerra, el
qual ignorarem per seguir recte per la pista principal.
Km. 56,5. (196,6) – Trifurcació.
Deixem dues pistes a la nostra dreta i girem vers a l’esquerra per continuar en
direcció N.O. Marques del GR-210. Al poc travessem el Serrat de Montesquiu, moment en que la pista pren direcció N.E. i
comença una suavíssima baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 57,1. (197,2) – Deixem la
pista a l’alçada d’un revolt i prenem un corriol vers a la nostra dreta per
endinsar-nos dins del bosc. Marques del GR-210.
Km. 57,2. (197,3) – Creuem la
torrentera del Rec de La Font.
Seguim per l’estret però evident camí pel mig del bosc en direcció nord,
traspassant el Serrat de la Ginesta.
Km. 57,6 (197,7) – Bifurcació de
camins. Prenem el de la nostra esquerra que torna a perdre alçada i que
discorre encara per mig d’un bosc espès. Malgrat tot el corriol esta ben marcat
i net. Seguim vers al nord. Tram molt agradable. Marques del GR-210.
Km. 58,2. (198,3) – El camí va a
parar de ple a les edificacions de les cases
del Solell, passem just davant de la porta. Aquí trobem un vial asfaltat
que seguirem vers al nord en suau baixada.
Km. 58,5. (198,6) – Estació de tren de la Farga de Bebié, seguim el vial asfaltat vers a la nostra dreta i al poc entrem dins
del complexa abandonat i fantasmagòric de la
Farga de Bebié. Passem per davant de l’antiga fàbrica i travessem el riu Ter del Pont de l’Estrada, per seguir per l’antiga carretera N-152 pel mig
de les edificacions d’habitatges completament solitàries i abandonades. Val a
dir que la zona va restar habitada, malgrat el tancament de la farga, amb un
incert equilibri mentre la carretera mantenia la circulació de vehicles. A
partir del moment en que es va obrir l’autovia van tancar els pocs establiments
comercials que encara sobrevivien a peu de carretera, i amb ells es va
abandonar definitivament el gran complex de vells habitatges de la Farga de
Bebié. Avui en dia es colpidor i impressionant caminar en soledat pel mig
d’aquest paratge completament deshabitat.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 59,4. (199,5) – Havent
sortit ja del complex de la Farga de
Bebié seguint l’antiga carretera
N-152 vers al nord, trobem un camí que baixa vers a la nostra dreta i
flanqueja sota el mur de contenció de la carretera. Cartell indicador i marques
de GR, ara ja hi som al GR-151. Al poc arribem a la línia de ferrocarril que
seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta, creuant el riu Ter sobre un
pont i anant al marge de les vies.
Km. 59,5. (199,6) – Abandonem la
línia del tren i agafem un corriol que neix a la nostra dreta i que creua pel
mig de dues petites cases no abandonades. Marques del GR-151. A l’altre costat
de les cases hi ha un petit prat i al seu extrem una pista que inicia una
pujada i cap a on anirem.
Km. 59,7. (199,8) – Abandonem la
pista just a l’alçada del primer revolt i prenem un corriola ascendent que surt
a la nostra dreta en direcció N.E. Marques del GR-151.
Km. 59,9. (200,0) – Després d’un
tram de forta pujada arribem a l’ermita
i al mas de Sant Moí, on trobem una pista que seguim recte vers al nord,
ignorant un primer brancal que neix a la nostra esquerra.
Km. 60,2. (200,3) – Bifurcació.
Prenem el brancal ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 61,1. (201,2) – Quintans de Sant Moí. Després d’un tram de camí ascendent trobem una bifurcació. Prenem el
camí que neix vers a la nostra esquerra en direcció oest. Passem pels Solars de Mas Veí.
Km. 61,6. (201,7) – Travessem
una zona de prats on el corriol tendeix a prendre’s. Cal parar especial atenció
quan estiguem al marge nord del prat per veure com el corriol segueix a la
nostra dreta, passant a continuació a la zona d’obaga i re orientant-se vers a
l’est.
Km. 62,0. (202,1) – Creuem les
aigües del riu Llaés (sense auxili
de pont). Seguim ara per un tram de camí amb forta pujada, no sempre massa ben
traçat i on caldrà parar atenció a les marques del GR-151. Resseguim una mena
d’aresta en mig d’una zona prioritàriament boscosa.
Km. 62,7. (202,8) – Collet de Ripoll. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra
esquerra en direcció nord. Cartell indicador. Marques del GR-151.
Km. 63,7. (203,8) – Unió de
pistes al final d’un tram llarg de baixada. Se’ns incorpora una per la nostra
esquerra una pista en desús. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 64,0. (204,1) – Creem les
aigües d’una torrentera que davalla del Bosc
del Pla de Massacs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 64,1. (204,2) – Pla de Massacs. Una pista que obviem se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim la
pista principal, bastant planera, vers a l’oest. Marques del GR-151.
Km. 64,6. (204,7) – Pista
secundaria que se’ns incorpora per la nostra dreta. Seguim per la pista
principal vers a l’oest.
Km. 64,8. (204,9) – Coll Maranyic. Important nus de pistes i corriols. Seguim recte vers a l’oest,
tendència N.O. deixant a banda dreta dos trencalls i a banda esquerra dos mes.
Marques del GR-151.
Km. 65,9. (206,0) – Bosc de la Llastanosa. Ignorem una pista se’ns incorpora per la dreta i que justament es
l’accés al proper mas de la Llastanosa.
Km. 66,0. (206,1) – Nova
trencall que neix a la nostra dreta (pista en desús) i que obviem per continuar
per la pista principal vers al nord. Marques del GR-151.
Km. 66,1. (206,2) – Doble camí
en forma de “V” que surt a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte
per la pista principal vers al nord.
Km. 67,0. (207,1) – Creuem el torrent del Poncet, a la nostra
esquerra, molt a prop, localitzem un pont de la via ferroviària. Nosaltres
seguim recte per la pista vers al nord.
Km. 67,1. (207,2) – Creuem la
línia de tren amb les corresponents precaucions, ja que es tracta d’un pas
sense vigilància i sense tanca a les proximitats del túnel de la Corba.. Seguim
tot recte per la pista ample i evident en suau baixada i en direcció oest.
Marques del GR-151.
Km. 67,3. (207,4) – Planes de la Corba. Bifurcació. Trobem una pista ascendent que neix vers a la nostra
dreta re dirigint les nostres passes en direcció N.N.O. Cartell indicador a la
cruïlla. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 67,8. (207,9) – Passem pel
costat d’una font que localitzem a la nostra dreta al propi camí. Seguim per la
senda vora el riu Ter en direcció N.N.O.
Km. 68,0. (208,1) – Creuem el torrent del Solells del Roig. Pista que
surt a la nostra dreta i que obviem per continuar caminant vora el riu.
Atenció, les antigues marques del GR-151 pujaven per aquesta pista que ara te
una cartell de camí sense sortida i unes noves marques de GR que ens indiquen
que no es la direcció correcta, si no que caldrà seguir vora el riu. Cal entendre
que per certes circumstàncies, el GR-151 s’ha vist modificat i segueix fins a
Ripoll per la zona baixa de la vall enlloc d’enlairar-se com ho feia
antigament.
Km. 68,2. (208,3) – Colònia del Roig. Passem per un túnel de la mateixa construcció de la colònia i anem a
parar al lateral de la via del tren, tot seguint el curs natural del camí vers
al nord.
Km. 68,3.(208,4) – Creuem la via
del tren i seguim per la pista cap al nord, ara a la banda dreta de la xarxa
ferroviària. Marques del GR-151.
Km. 68,5. (208,6) – Bifurcació.
Seguim el brancal asfaltat de la nostra esquerra creuant de nou la via del
tren, passant ara per sota un túnel.
Km. 68,6. (208,7) – Just passat
el túnel un camí surt a la nostra dreta. L’ignorem i seguim pel vial asfaltat
que dibuixa un gran revolt en terreny pla i passa per davant de l’entrada
principal de la Colònia Roig, on es
localitza l’església de Santa Maria.
Km. 68,8. (208,9) – Creuem
mitjançant un pont el riu Ter. Una
vegada a l’altre costat de les aigües seguim vers a la nostra dreta en direcció
nord, pel marge dret de la carretera
C-17. Marques del GR-151.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 69,5. (209,6) – Riera de les Lloses. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte vers al nord seguint sense
pèrdua possible pel lateral de la carretera C-17. En aquest punt també trobem
la Central elèctrica de Sant Quintin.
Km. 70,0. (210,1) – Passem per
davant de l’entrada del Càmping Solana
del Ter. Seguim recte pel lateral de la carretera C-17 vers al nord.
Km. 71,0. (211,1) – Rotonda de
Cal Déu. Entrem a la població de Ripoll.
Abandonem la carretera C-17 i seguim recte vers al nord per carrer de la
carretera de Barcelona fins al seu final on trobem al Creu d’en Besora, seguim
pel Passeig de Ragull per creuar la línia de tren i el riu Ter pel Pont de
l’Arquet, i passant per la Plaça Gran i la Plaça de Sant Eudald ens endinsem al
casc antic de la població, tot seguint per l’estret carreró de Sant Pere fins a
la Plaça de l’Ajuntament.
Km. 72,5. (212,6) – Estem al
centre de la vila, Plaça de l’Abat Oliva, davant del Monestir de Ripoll. Cartells del 1714. Ara seguirem el SL de Ripoll
a Campdevànol que forma part de la xarxa de camins comarcals del Ripollès.
Seguim ara vers a l’est seguint el carrer de Berenguer el Vell, que després es
junta amb la carretera de Ribes, la qual seguirem tot recte en la mateixa
direcció, o sigui, cap a ponent.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 73,2. (213,3) – Anem a parar
a la carretera N-152, ja hem sortit
de la població de Ripoll. Seguim pel marge de la carretera uns quants metres
vers a la nostra dreta però de seguida l’abandonem a l’arribar a una zona de
pícnic on hi ha la Font del Salt.
Seguim per un corriol ascendent amb escales que surt a la nostra dreta i que al
poc enllaça amb una pista que seguirem vers a la nostra dreta en direcció .
Marques grogues del SL.
Km. 73,4. (213,5) – Torrent del Sant. Estem al costat de la Farga del
Sant. Bifurcació. Seguim recte vers al O.N.O. obviant el brancal que surt a
la nostra dreta.
Km. 74,0. (214,1) – Planes de Sadurní. Creuem de manera transversal una pista per seguir tot recte vers al
O.N.O. Tram obert i planer. Marques grogues del SL.
Km. 74,2. (214,3) – Planes de la Querola. Tornem a creuar de manera transversal una pista per seguir tot recte
vers al O.N.O. Marques grogues del SL.
Km. 74,8. (214,9) – Passem pel
costat del Mas de Can Vilalta que
resta a la nostra dreta, ignorant un brancal que se’ns incorpora en diagonal
per la dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 75,2. (215,3) – Creem de
manera transversal un vial asfaltat i el torrent
de Muiols. Seguim recte passant pel costat del Tanatori, que resta a la
nostra dreta. Suau pujada
Km. 75,3. (215,4) – Bifurcació.
Deixem la pista i prenem un camí més estret que surt a la nostra esquerra.
Cartell indicador. Marques grogues del SL.
Km. 75,8. (215,9) – Transitem
pel lateral del Polígon industrial de
Casanova de Baix, on la gran majoria de naus industrials estan abandonades.
Creuem un vial de manera transversal i seguim recte vers al nord.
Km. 75,9. (216,0) – Carretera N-152 que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció
nord. Ja estem a les afores de la població
de Campdevànol.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 76,2. (216,3) – Creuem la
carretera i entrem al cor del poble travessant el riu Ter pel Pont de Gombrèn i
seguint vers a l’oest pel carrer de la carretera de Gombrèn, tot passant pel
costat de l’Hospital de Campdevànol i creuant de nou les vies del tren a les
proximitats de l’estació.
Km. 76,7 (216,8) – Una vegada
hem travessat la línia de tren deixem la carretera (petit parc amb cartell
indicador) i seguim un vial asfaltat que puja en diagonal a la nostra dreta
vers al nord. Es el carrer de Vista Alegre que de seguida descriu un revolt i
es re orienta vers al N.O., tot plegat en constant pujada.
Km. 77,2. (217,3) – A l’alçada
d’un revolt deixem a la nostra esquerra una pista que segueix recte. Nosaltres
continuem pujant, ara vers al NE pel carrer de la Batllia.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 77,4. (217,5) – Cementiri de Campdevànol. Deixem el vial asfaltat i seguim per un corriol ascendent que surt a
la nostra esquerra i que puja pel lateral del cementiri. Just al mur del
cementiri trobem la primera marca del GR-3.
Km. 77,5. (217,6) – Església de Sant Cristòfol. Bifurcació. Seguim pel corriol ascendent de la nostra esquerra en
direcció nord. Marques del GR-3.
Km. 77,7. (217,8) – Creu de Puigcorber, la qual resta a pocs metres del camí estricte a la nostra dreta. Val
la pena desviar-se uns poc metres i retrobar després la senda per gaudir de les
vistes panoràmiques locals de la població que acabem de deixar. Després
continuem pujant per la senda ben marcada i senyalitzada vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 78,1. (218,2) – Creuem de
manera transversal una pista per continuar guanyant alçada pel corriol en
direcció N.O. Creuem els Solells de
Puigcorber. Marques del GR-3.
Km. 78,6. (218,7) – Anem a parar
a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Km. 78,8. (218,9) – Brancal en
desús per la nostra dreta que ignorem. Seguim tot recte per la pista en
direcció N.O. Marques del GR-3.
Km. 79,9. (220,0) – Runes de Can Xandri. Abandonem la pista i seguim pel corriol ascendent que neix a la nostra
dreta i que orienta les nostres passes vers a l’oest per anar per sobre de
l’anomenada Carena de Coll de la Batalla.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 80,3. (220,4) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció cap al
nord. Marques del GR-3.
Km. 80,4. (220,5) – Camí en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem.
Km. 80,5. (220,6) – Coll de la Batalla, 942 metros. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte pel
corriol, guanyant alçada vers al nord. Marques del GR-3.
Km. 80,6. (220,7) – Anem a parar
de nou a la pista que abans hem creuat, però només de manera transitòria, ja
que just al revolt situat a la nostra dreta es retrobem amb el corriol que
s’endinsa pel bosc abandonant la pista de manera gairebé immediata.
Km. 81,2. (221,4) – Bifurcació
de camins. Seguim el corriol ascendent de la nostra esquerra. Marques del GR-3.
Km. 81,3. (221,4) – Sant Pere d’Aurïa. Esglesiola dalt d’un turonet. Sortim momentàniament de bosc i entrem
en una zona de prats. Divisem per primera vegada el Pedraforca vers a ponent.
Seguim la senda amb esglaons de pedra vers al N.O. fins a una mena de coll on
hi ha una cabana, un cartell i un nou corriol que ignorem i que neix vers a la
nostra esquerra. Seguim tot recte vers a una visible pista de terra.
Km. 81,4. (221,5) – Anem a parar
a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció N.O.
Marques del GR-3.
Km. 81,7. (221,8) – Pista que
surt vers a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers a
l’oest.
Km. 81,8. (221,9) – Nou brancal
que neix a l’esquerra i que ignorem. Marques del GR-3.
Km. 82,8. (222,9) – Pista
transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en
direcció nord per girar de seguida mitjançant un revolt vers a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 83,8. (223,9) – Bifurcació.
Seguim el brancal que neix en diagonal a la nostra dreta i que puja vers a
l’est.
Km. 84,6. (224,7) – Camí en
desús a la nostra dreta que ignorem. Just a la cruïlla localitzem una petita
bassa d’aigua. Travessem una mena d’altiplà i de seguida ens fiquem a la zona
obaga de la muntanya, transitat pel mig del bosc i perdent alçada.
Km. 85,7. (225,8) – Collada de Grats. 1.248 metres. Cartell indicador. Cruïlla de camins. Seguim vers a la
nostra esquerra en direcció oest, davallant per una mena de vall boscosa.
Marques del GR-3.
Km. 87,7. (227,8) – Pista en
desús que se’ns incorpora per la nostra dreta en diagonal i que ignorem. Seguim
vers a l’oest, tendència S.O.
Km. 89,1. (229,2) – Creuem el Torrent de Feners, seguint per la pista
cap a ponent sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 89,5. (229,6) – Bifurcació.
Seguim la pista ascendent vers a la nostra dreta la qual agafem a l’alçada d’un
revolt.
Km. 89,7. (229,8) – Abandonem de
nou la pista a l’alçada del següent revolt per continuar per un camí que
segueix tot recte vers al sud, per girar al poc, de nou, cap a ponent. Estem a
prop del mas de la Pardinella, el
qual resta per sota nostre.
Km. 90,6. (230,7) – Anem a parar
a una pista que seguim vers a la nostra dreta en direcció oest, tendència S.O.
Km. 90,7. (230,8) – Coll de la Pardinella. 1.230 metres. Abandonem la pista i seguim per un corriol ascendent
que neix a la nostra dreta. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 91,7. (231,8) – Corriol
descendent que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de la Mare de Déu (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 91,9. (232,0) – Corriol
ascendent que neix a la nostra dreta i que duu a la Font del Pobill (cartell indicador) i que ignorem per seguir
guanyant alçada vers a l’O.N.O.
Km. 92,4. (232,5) – Anem a parar
sota uns cingles on trobem una pista que seguim vers a l’oest i que ens pocs
metres ens deixa sota l’entrada del Monestir
de Montgrony, on ja coincidim amb un vial pavimentat. Seguim la carretera
d’accés al santuari vers a ponent. Cartell indicador. Marques del GR-3. Creuem
el torrent de Sant Ou.
Km. 92,9. (233,0) – Pista que
surt en diagonal ascendent a la nostra dreta i que ignorem per seguir pel vial
asfaltat.
Km. 93,3. (233,4) – Proximitats
del Can Camps. Abandonem el vial
asfaltat i seguim una ample pista ascendent que neix a la nostra dreta en
direcció N.O. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 94,8. (234,7) – Passem pel
costat del mas de les Viles Xiques
que resta a la nostra esquerra, deixant de banda una doble bifurcació en forma
de “V” a la nostra dreta. Seguim tot recte per la pista principal en direcció
N.O. Marques del GR-3.
Km. 94,9. (234,8) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta. A la poca estona passem per davant del mas
de les Viles Grosses.
Km. 95,9. (236,0) – Travessem la
Serra de Meians amb el mas homònim
que resta a la nostra esquerra. Bifurcació. Cartell indicador. Seguim la pista
horitzontal vers a l’oest que de seguida gira cap al N.O. i comença a prendre
alçada de manera suau. Marques del GR-3.
Km. 97,1. (237,2) – Rec de la Bauma Blanca. Al poc trobem una font que resta a ma dreta del camí.
Km. 97,3. (237,4) – Mas de Can Torre. Anem a parar a una pista que seguirem també cap a ponent de manera
evident. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 98,3. (238,4) – Tanca a la
pista. Font. Estem a tocar de l’església de Sant Joan de Cornudell que resta davant nostre a l’esquerra de la
pista. Seguim sense pèrdua possible vers a ponent. Suau pujada.
Km. 99,1. (239,2) – Proximitats
de Turó de la Devesa de Gat. Anem a parar
a la carretera BV-4031 que seguirem
vers a la nostra esquerra en direcció oest, passant a l’estona pel costat del
punt quilomètric 13.
Km. 100,0. (240,1) – Proximitats
del Turó de la Coma Calent. Deixem
la carretera i seguim una pista que neix a la nostra dreta, en sentit
descendent i en direcció S.O. i que passa pel costat del camp de futbol
municipal de Castellar de N’Hug.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 100,6. (240,7) – ja hi som a
les primeres cases de la població de
Castellar de N’Hug. Seguim un vial asfaltat vers a la nostra dreta en
direcció O.N.O. Entren l’avinguda de Matamala que dona pas al carrer del
Portell i aquest, tot girant a l’esquerra, al carrer de Barcelona que ens duu
davant de l’ajuntament.
Km. 101,1. (241,2) – Essent a la
plaça situada davant de l’ajuntament on hi ha una zona d’aparcament, prenem
unes escales que abandonen la carretera, davallen a un pis inferior on el
terreny també està habilitat com a zona d’aparcament i anem a la recerca d’un
camí ben marcat i senyalitzat que davalla de manera clara vers a l’oest
descrivint unes marcades ziga zagues. Es tracta d’un camí ben condicionat, amb
baranes, escales i cartells indicadors, ja que es tracta del turístic senderó
que comunica les fonts del Llobregat amb Castellar de N’Hug.
Km. 101,8. (241,9) – Passem
davant de les espectaculars surgències d’aigua de les fonts del Llobregat. Continuem davallant pel camí turístic en
direcció S.O.
Km. 102,0. (242,1) – Bifurcació.
Seguim el brancal descendent i pavimentat de la nostra esquerra. Marques del
GR-3. Passem pel costat d’una botiga de records que també es bar restaurant.
Km.102,6. (242,7) – La farga Vella. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra. Passem pel costat
d’un hostal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 102,8. (242,9) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4031.
L’altre costat seguirem per un corriol estret i ben marcat que davalla de
manera pronunciada pel bosc. Marques del GR-3.
Km. 103,4. (243,5) – Desviació
que neix a la nostra esquerra i que duu a la Font de Sofre (cartell indicador),
la qual obviem seguint per la senda descendent amb marques del GR-3. Mes tard
creuem el torrent de Ca la Beneta.
Km. 104,0. (244,1) – Anem a
parar a una pista forestal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit
descendent i direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 104,3. (244,4) – Pista
transversal que seguirem cap a la nostra dreta en sentit descendent i direcció
nord. Marques del GR-3.
Km. 104,7. (244,8) – Església i Farga de Sant Vicenç del
Rus. Bifurcació. Prenem el trencall de la nostra esquerra
en direcció sud. De seguida es transforma en un estret corriol que davalla vers
a una propera torrentera.
Km. 104,9. (245,0) – Creuem les
aigües del Rec de Monell, de seguida
el corriol guanya alçada i va a topar amb una pista horitzontal que seguirem
vers a la nostra dreta. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 105,2. (245,3) – Anem a
parar a la carretera BV-4031 que
seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud, tendència S.O.
Km. 105,5. (245,6) – Abandonem
de nou l’asfalt i seguim per una ample pista ascendent que neix a la nostra
dreta en direcció N.O. Ve ara un llarg tram de pista, sempre en tendència cap a
ponent i que va guanyant alçada, tractant-.se d’un tram sense trencalls i per
tant, sense cap pèrdua possible.
Km. 109,2. (249,3) – Collet de la Casa Nova. Creuem una pista de manera transversal i seguim recte vers a l’oest.
Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km . 109,5. (249,6) – Pista
secundària que surt vers a la nostra dreta i que ignorem.
Km. 110,2. (250,3) – Bifurcació.
Cartell indicador. Seguim la pista vers a la nostra dreta, la qual es bastant
horitzontal i re orienta les nostres passes vers al N.O.
Km. 110,5. (250,6) – Deixem la
pista i prenem un sender que surt en diagonal ascendent a la nostra dreta en
direcció est. Al situar-nos al marge del bosc canviem radicalment d’orientació
i pugem directament vers al nord, tendència N.O. pels pendents herbosos del Pla de Conill. Tram poc marcat, sense
gairebé senyals del GR-3 i sense senda al terra. Cal parar dons especial
atenció per seguir el traçat correcte de l’itinerari en aquest punt concret. A
la part alta del Prat i trobem un camí que surt en horitzontal cap a la nostra
esquerra, en direcció oest, i que haurem de seguir.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 111,8. (251,9) – Torrent de Pardinella (normalment ben eixut). Deixem el camí mes ample que agafar un corriol
estret que puja pel mig del bosc en diagonal. Atenció, costa de veure la
desviació. Esta molt poc indicada. Cal anar resseguint el camí parant especial
atenció al seu traçat i a les marques del GR-3. En trams concrets no es massa
evident. Ve ara un llarg tram en el que no parem de guanyar alçada sempre en
tendència al N.O. Després de passar per sota la Roca de la Bauma Roja va desapareixent el bosc i entrem en una zona
de pendissos herbosos i rasos amb molt bones vistes panoràmiques.
Km. 115,1. (255,2) – Creuem el torrent de Coll de Pal i seguim per
pendissos pronunciats i traces de camins que es confonen per les múltiples
sendes dels ramats. Cal parar especial atenció a les marques de GR-3 i pujar
sempre en direcció N.N.O.
Km. 115,4. (255,5) – Anem a
parar a una pista en desús transversal que seguirem vers a la nostra dreta en
sentit ascendent. Cartell indicador. Marques del GR-3.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 116,0. (256,1) – Seguint la
pista en desús i pujant al final per una mena de coma, arribem a l’asfalt de la
carretera BV-4014, que seguirem vers
a la nostra dreta en direcció est fins al punt quilomètric 19 i després encara
uns pocs metres vers al nord.
Km. 116,4. (256,5) – Coll de Pal. 2.104 metres. Punt més enlairat dels senders del 1714. Cartell
indicador. Bones vistes panoràmiques. Reculem sobre les nostres pròpies passes
fins al punt 115,4.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 117,4. (257,5) – Seguim per
la pista, ara en sentit descendent i en direcció S.O. Marques del GR-3/4.2.
Km. 117,9. (258,0) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers
a l’oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 118,7. (258,8) – Pla de
Canells. Pista que se’ns incorpora per sota a la nostra esquerra i per on
discorre la ruta de la Marmota. Seguim recte vers al O.N.O.
Km. 118,9 (259,0) – Estem davant
del Xalet Refugi de Coll de Pal que
resta a la nostra esquerra. Seguim la pista tot recte en suau pujada. Marques
del GR-4.2.
Km. 119,0 (259,1) – Arribem a la
carretera BV-4024 que seguirem vers
a la nostra esquerra en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 119,1. (259,2) – Deixem de
nou la carretera i seguim per una pista ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 119,6. (259,7) – Collada de la Bòfia, 1.984 metres. Trobem una bifurcació justament després de traspassar
el coll. Seguim el brancal de l’esquerra. Marques del GR-4.2. Comencem a
prendre alçada en direcció oest.
Km. 120,2 (260,3) – Corriol que
neix vers a la nostra esquerra (ruta del trencapinyes) i que ignorem per seguir
davallant per la pista, que ara ens duu vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 120,5. (260,6) – Després de
que la pista dibuixi un revolt en l’anomenat Pla del Orris, una pista secundària se’ns incorpora per la dreta,
deixem també a la dreta la passarel·la de fusta que duu al mirador dels Orris i acte seguit trobem una nova bifurcació. Seguim
la pista que davalla a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 121,8. (261,9) – Un corriol
amb marques vermelles neix a la nostra esquerra i davalla directament pel
vessant cap al sud. En realitat es tracta d’una drecera per baixar cap al
proper refugi del Rebost. Malgrat tot es més aconsellable seguir per la pista,
tal com ens convida a fer les marques del GR-4.2, i ignorar l’alternativa de la
drecera.
Km. 122,1. (262,2) – Bifurcació.
Seguim la pista descendent de la nostra dreta en direcció oest. Estem
travessant els Camps de Rebost.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,3. (262,4) – Abandonem
la pista i prenem un corriol que davalla directament pel vessant vers a la
nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc passem pel costat de la font del Rebost. Marques del GR-4.2.
Km. 122,5. (262,6) – Refugi del Rebost. Refugi guardat propietat de l’UEC. Passem per davant de la
construcció i prenem el sender que segueix vers a l’est, tendència S.E. Cartell
indicador. Marques del GR-4.2.
Km. 122,7. (262,8) – Bifurcació.
Seguim la senda superior, o sigui, la de la nostra esquerra. Marques del
GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 122,9. (263,0) – Nova
bifurcació en la qual també seguim el corriol de la nostra esquerra. Caminem
vers a l’est, fent un tram de pujada.
Km. 123,4. (263,5) – Coll de Forn. Cartell indicador. Estem a tocar de la carretera BV-4024, de fet en aquest coll es on acostumen a aparcar
els vehicles els usuaris del refugi del Rebost. Evitem però de tocar l’asfalt i
seguim pel corriol que neix vers a la nostra dreta i que va pel vessant de
muntanya contrari pel qual discorre la carretera. Seguim aquest sender vers al
S.S.O. Marques del GR-4.2.
Km. 123,5. (263,6) – Bifurcació.
Ignorem el corriol descendent que surt a la nostra dreta. Guanyem alçada de
manera molt suau. Al poc traspassem una mena de collet proper al Cap de la Devesa i davallem de manera
directa vers al S.S.E.
Km. 124,0. (264,1) – Creuem de
manera transversal la carretera BV-4024 i seguim pel corriol que davalla vers a
l’anomenada Canal Mala, en direcció
S.O. Cartell indicador. Malgrat el nom de la canal, la qual si que perd
desnivell de manera accentuada, val a dir que el camí està molt ben fressat i
es còmode i segur. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 124,7. (264,8) – Collada Grossa. Un corriol se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim baixant ara en
direcció O.S.O. Cartell indicador.
Km. 125,1. (265,2) – Bifurcació
de senders. Seguim el corriol de la nostra dreta. Marques del GR-4.2.
Km. 125,2. (265,3) – Nova
bifurcació de senders en plena baixada. Seguim el corriol de la nostra dreta.
Marques del GR-4.2.
Km. 125,7. (265,8) – Després de
la forta i continua baixada arribem a un indret planer amb amples prats i amb
una bona estampa paisatgística. Indret molt bucòlic. Bifurcació. Seguim la
pista de la nostra esquerra en direcció sud i passem pel costat de les runes del Paller de Dalt. La pista
davalla fent unes marcades ziga zagues.
Km. 126,2. (266,3) – Abandonem
la pista i davallem de manera molt directe per un corriol que neix a la nostra
dreta i que baixa en direcció sud. Marques del GR-4.2.
Km. 127,4. (267,5) – Després
d’aquest nou tram de forta baixada arribem al Santuari del Paller, prèviament haurem passat pel Clot de les Marrades. Una vegada hi som
al santuari trobem una carretera asfaltada que seguirem en sentit descendent
vers al sud. Passem pel costat d’una font i una zona d’esbarjo que resten a la
nostra dreta. Marques del GR-4.2.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 127,7. (267,8) – Pista
forestal ascendent que neix a la nostra esquerra i que ignorem per continuar
davallant pel vial asfaltat.
Km. 129,2. (269,3) – Creuem de
manera transversal una pista. Seguim per la carretera asfaltada.
Km. 129,3. (269,4) – Creuem per
sobre un pont la carretera C-16.
Km. 129,8. (269,9) – Ja hi som a
la població de Bagà. Cartell
indicador. Girem vers a la nostra dreta i travessem l’avinguda de la reina
Elisenda i el carrer de Sant Esteve per encarar un estret carreró de pujada en
diagonal. Marques del GR-150.
Km. 130,0. (270,1) – Cruïlla.
Seguim tot recte vers al O.S.O. per l’avinguda del districte federal, passant
pel costat de les oficines del Parc
Natural del Cadí, edifici que resta a la nostra dreta.
Km. 130,3. (270,4) – Sortim de
la població de Bagà i seguim la carretera asfaltada de la vall de Bastareny,
cap a la nostra dreta i en direcció O.N.O. En bastant planera i discorre pel
centre de la vall que haurem de pujar. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 131,3. (271,4) – Passem per
davant del càmping Bastareny.
Bifurcació. Seguim recte obviant el brancal de la nostra esquerra que es
l’accés a l’esmentat càmping.
Km. 132,4. (272,5) – Abandonem
la carretera d’accés a Gisclareny i prenem una ample pista de terra que neix a
la nostra dreta i que continua pel fons de la vall de Bastareny en direcció
O.N.O. Marques del GR-150.
Km. 133,0. (273,1) – Pista que
surt en diagonal a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en
direcció O.N.O.
Km. 134,7. (274,8) – Cal Cerdanyola. Alberg i font. Creuem el torrent de la font del faig. Bifurcació. Ignorem el camí que surt vers a la
nostra dreta i seguim per la pista que discorre pel fons de la vall cap a
ponent. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 135,0. (275,1) – Corriol
ascendent que surt vers a la nostra dreta, amb marques de PR, i que ignorem per
seguir encara per la pista principal. Cartell indicador. Poc mes tard, amb
l’auxili d’un pont, creuem el riu
Bastareny.
Km. 135,2. (275,3) – Abandonem
la pista i seguim per una senda que s’endinsa pel bosc i que guanya alçada en
direcció O.S.O i després, gradualment, vers al sud. Cartell indicador. Marques
del GR-150.
Km. 135,8. (275,9) – El Puig de la Baga. Mas abandonat proper a l’església de Sant Martí del Puig que resta a la nostra esquerra. Anem a parar a
una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O.
Km. 136,0. (276,1) – Nus de
pistes i camins en forma de creu. Girem vers a la nostra dreta seguint la pista
que ens duu en direcció O.S.O. Comencem a guanyar alçada de manera suau però
constant. Ve ara un tram llarg sense bifurcacions i per tant sense pèrdua
possible. Marques del GR-150.
Km. 137,4. (277,5) – Bifurcació.
Seguim la pista de l’esquerra en direcció S.O.
Km. 138,0. (278,1) – Abandonem
la pista i prenem un corriol ascendent que neix en diagonal a la nostra
esquerra en direcció S.S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 139,3. (279,4) – Creuem de
manera transversal una pista i continuem pujant pel corriol pel mig del bosc en
direcció oest.
Km. 140,2. (280,3) – Anem a
parar de nou a la pista a l’alçada d’un revolt bifurcació. Cartell indicador.
Seguim recte en diagonal ascendent vers a l’oest. Marques del GR-150.
Km. 140,6. (280,7) – Passem
davant de la font Vella i pugem per
una pista en desús vers a la nostra esquerra fins assolir el proper Coll de la Bena, 1.435 metres, on
retrobem l’asfalt. Cartells indicadors. Seguim vers a la nostra dreta en
direcció N.O. per una ample pista. Marques del GR-150.
Km. 141,9. (282,0) – Un corriol
que obviem neix a la nostra esquerra amb marques de PR. Nosaltres seguim recte
per la pista que te marques del GR-150.
Km. 142,6. (282,7) – Bifurcació
de pistes. El brancal de sota va a una zona de pícnic. Seguim dons per la pista
principal, o sigui, per la pista superior de les dues que discorren bastant
paral·leles.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 143,1. (283,2) – Coll de Bauma, 1.573 metres. Unió de pistes. Seguim per la que surt a la nostra dreta
que puja en suau diagonal en direcció N.E. Marques del GR-150.
Km. 143,5. (283,6) – A l’alçada
d’un revolt surt una pista vers a la nostra dreta que ignorem. Tanca i rètol
indicador que ens informa que aquí comença un itinerari de pujada al Pic de
Comabona. Nosaltres seguim cap a la nostra esquerra per la pista principal
seguint el GR-150 en direcció S.O. Comença ara un llarg flanqueig a mitja
alçada del vessant sud de la Serra Pedregosa, que resulta ser la part
berguedana del Cadí, amb unes magnífiques vistes panoràmiques sobre el vessant
nord del Pedraforca.
Km. 145,9. (286,0) – Tanca en
mig de la pista. Després d’un tram llarg i relativament planer i recte, ara fem
uns revolts per guanyar el proper coll, tot seguint unes visibles sendes que
fan de drecera tot emprenent la pujada en línia recte. Tot plegat es molt
evident, ja que en aquesta zona el bosc espès a deixat pas a zona de prats amb
molt bona visibilitat del conjunt.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 146,3. (286,4) – Coll de Font Cerdana, 1.857 metres, poc abans hem passat la font i divisem una cabana a la
nostra dreta. Just al coll surt el camí d’accés a la cabana. Seguim per la
pista principal vers a ponent. Marques del GR-150.
Km. 147,6. (287,7) – Coll de Torn. 1.915 metres. Seguim per l’ample pista bastant horitzontal vers a
l’oest.
Km. 149,1. (289,2) – Coll de les Bessotes. 1.873 metres. Una pista secundària se’ns incorpora per la nostra
dreta. Seguim per la pista principal, en suau baixada i en direcció S.O.
Km. 149,6. (289,7) – El Collell,
1.844 metres. Deixem la pista principal i seguim un camí que surt en diagonal a
la nostra dreta en direcció nord i que comença a davallar vers a la Vall de
Cerneres. Cartell indicador al coll. Marques del GR-150.
Km. 149,7. (289,8) – Deixem el
camí i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en direcció S.O.
Estaca i filat. Marques del GR-150. Comença ara un llarg flanqueig a mig
vessant nord del Serrat de la Portella,
coronat per la Roca Roja. Senda molt
ben marcada i sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 150,8. (290,9) – Font de la Roca, a tocar del camí. Seguim el corriol continuant el flanqueig a mig
vessant. Al poc traspassem el serrat per una zona de prats i en mig d’un entorn
bucòlic, per començar a davallar vers al sud. Camí ben fressat. Marques del
GR-150.
Km. 152,3. (292,4) – Torrent de la Coma dels Caners (normalment eixut). Bifurcació. Cartell indicador. Seguim recte
davallant vers al sud, deixant a la esquerra el corriol que puja per la coma
del torrent. Marques del GR-150.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 152,7. (292,8) – Collada de Font de Terrers, os es localitza la font que dona nom al paratge i una zona de pícnic.
Trobem uns pista forestal de terra que seguirem en sentit descendent vers al
sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 152,8. (292,9) – Deixem la
pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra. Cartell indicador.
L’esmentat corriol continua cap al sud, perdent alçada de manera constant, tot
travessant el llit sec de la torrentera
dels Escanagats. Marques del GR-150.
Km. 154,0. (294,1) – Entrem al poble de Gósol on el camí de terra es
fon es una carrera asfaltat. Davallem tot recte vers al S.S.E. del carrer de la
Cerdanya fins a la plaça d’Agustí Pedro i Pons i des d’aquí baixant pel carrer
de Picasso, ben aviat ens torbarem al centre del poble.
Km. 154,5. (294,6) – Plaça
Major. Centre del poble de Gósol on
trobem l’ajuntament i l’església de Santa Maria. Seguim pel carrer de Llacuna que es el que surt en
direcció O.S.O. Cartell indicador. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 154,9. (295,0) – Ja sortim
del poble de Gósol. Bifurcació. Seguim l’ample pista de terra planera, tot
recte, vers al S.S.O. passant pel costat de la granja del Congost que resta a
la nostra dreta. Tenim unes bones vistes panoràmiques sobre les restes del
proper despoblat càtar de Gósol coronat per les runes de Santa Maria del
Castell de Gósol dalt del Turó que vigila la vila.
Km. 155,2. (295,3) – Deixem la
pista i pugem pel corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que re orienta
les nostres passes vers al S.O. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del
GR-150.
Km. 155,7. (295,8) – Oratori de Santa Margarida. Ens retrobem amb la pista a l’alçada d’un revolt. Seguirem la mateixa
en sentit ascendent vers a la nostra dreta i en direcció oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,0. (296,1) – Bifurcació.
Deixem de nou la pista i pugem pel camí que neix a la nostra dreta. Cartell
indicador. Marques del GR-150.
Km. 156,4. (296,5) – Església de Santa Margarida. Passem pel seu costat esquerra i continuem la senda ascendent en mig
del bosc i sempre cap a ponent. Traçat molt ben fressat.
Km. 156,7. (296,8) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 156,9. (297,0) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,2. (297,3) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,3. (297,4) – Creuem la
pista de manera transversal i continuem pujant vers al N.O. Marques del GR-150.
Km. 157,5. (297,6) – Costa del Tonedor. Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra en
suau pujada i en direcció O.S.O. Ja estem a tocar del coll.
Km. 158,3. (298,4) – Coll de la Mola, 1.818 metros. Cartell indicador. Important nus de pistes. Justament
no continuarem per cap d’elles, si no que agafarem un corriol que davalla en
sentit contrari, cap a l’oest (estaca) i que de seguida gira vers a la dreta en
direcció nord iniciant una llarga baixada. Ens endinsem en l’anomenada Baga de les Costasses. Marques del
GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 159,5. (299,6) – Anem a
parar a la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra esquerra,
dibuixant al poc un marcat revolt.
Km. 160,0. (300,1) – Abandonem
la pista i prenem un camí descendent vers a la nostra esquerra i en direcció
oest, tendència S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,3. (300,4) – Font
situada a la dreta del corriol (es intermitent, no sempre duu aigua)
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 160,5. (300,6) – Runes del Cortal del Foguetó. Passem per l’esquerra de les dues construccions i continuem davallant
pel corriol pel mig del bosc en direcció S.O. Marques del GR-150.
Km. 160,9. (301,0) – De nou ens
retrobem amb la pista que seguirem en sentit descendent vers a la nostra
esquerra. Ara ve un llarg tram en el qual no abandonarem aquesta pista que
davalla pel centre de la Vall de la
Mola. Marques del GR-150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 161,6. (301,7) – Pont de la Plana. Obviem la pista que ascendent que segueix més enllà del pont i sense
necessitat de creuar-lo seguim tot recte en davallada pel centre de la vall en
direcció oest.
Km. 162,2. (302,3) – Camí de
desús que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir per la pista
principal.
Km. 162,3. (302,4) – Planells del Sestró. Font i zona de pícnic. Abandonem la pista principal i seguim un camí
ample vers a la nostra dreta per on discorre la ruta de les plantes remeieres,
plena de cartells informatius que ens van donant informació sobre la flora que
divisem i les propietats de les diferents plantes. Marques del GR-150. Seguim
ara un llarg tram per aquesta ruta local i lúdica, perdent alçada de manera
suau però constant i sempre vers al S.O. i després oest.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 162,9. (303,0) – Cortal d’en Jaumet. Creuem el riu que resta canalitzat sota el camí, mantenint-nos ara al
marge dret de les aigües.
Km. 163,5. (303,6) – Pista
secundaria en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte
vora el riu en direcció oest, tendència N.O. Tram bastant planer amb suavíssima
baixada.
Km. 164,9. (305,0) – Estem a
tocar de la carretera C-462. Malgrat
tot no arribarem, ara per ara, a tocar-la, ja que seguirem per una senda
paral·lela a la mateixa que surt vers a la nostra dreta en direcció N.N.O.
Cartell indicador. Marques del GR-150. Passem pel costat de la Granja del Cinca que resta un xic per
sobre nostre a la dreta.
Km. 165,0. (305,1) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.N.O.
Km. 165,1. (305,2) – Creuem la carretera C-462 i seguim per la pista
descendent que continua tot recte en direcció N.O. A la nostra esquerra divisem
un petit camp de futbol. Marques del GR-150.
Km. 165,2. (305,3) – El Moli Vell. Deixem a la nostra esquerra un camí doble que surt en forma de “V” i
immediatament creuem una altre pista de manera transversal. Seguim tot recte en
suau baixada cap al N.O.
Km. 165,4. (305,5) – Bifurcació
de camins. Cartell indicador. Seguim recte ignorant el camí que davalla a la
nostra esquerra. A partir d’aquest punt s’uneixen el GR-150 i el GR-7. Fem una
mena de revolt i ens encarem de manera directa a la propera població de Tuixén.
Km. 165,5. (305,6) – Creuem la carretera C-462 i entrem al poble de Tuixén per un carreró
ascendent en diagonal que ens duu al centre del poble.
Km. 165,7. (305,8) – Plaça de la
Serra del Cadí, centre del poble de
Tuixén on trobem el museu de les Trementinaires. Seguim vers a l’oest per
davallar pel carrer de Coll fins a la Plaça Major i des d’aquí, girant vers a
la nostra dreta, seguim perdent alçada pel carrer de Santaló, sempre cap a
ponent, buscant la sortida del poble. Marques del GR-7/150.
Km. 166,0. (306,1) – Ja sortim
definitivament del poble, Abandonem un vial asfaltat per seguir vers a la
nostra esquerra per un estret corriol. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 166,2. (306,3) – Creuem la
carretera i seguim davallant per una senda descendent en diagonal vers al S.O.
Km. 166,3. (306,4) – Anem a
parar a una pista horitzontal que seguirem vers a al nostra esquerra en
direcció S.S.O. Al poc creuem les aigües del riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.
Km. 166,4. (306,4) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra dreta en direcció oest. Marques del GR-7/150. Ve
ara un llarg tram bastant planer, amb tendència a perdre alçada, sense cap mena
de bifurcació i per tant sense cap mena de pèrdua.
Km. 169,9. (310,0) – Brancal que
surt a la nostra esquerra en sentit ascendent i que ignorem. Seguim tot recte
perdent alçada i girant ràpidament vers al nord tot dibuixant un revolt.
Km. 170,3. (310,4) – Estem a
l’entrada del Càmping de Fornols.
Vial asfaltat que seguim en sentit descendent vers a la nostra esquerra.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 170,6. (310,7) – Després de
creuar el riu Lavansa per sobre un
pont, arribem al molí de Fornols.
Travessem un vial asfaltat i seguim recte per una pista en direcció nord. De
seguida i trobem un camí que surt en diagonal ascendent vers a la nostra
esquerra i que seguirem en direcció oest. Marques del GR-7/150.
Km. 170,9. (311,0) – Abandonem
la pista i seguim per un corriol ascendent que neix a la nostra dreta i que de
seguida ens re orienta les nostres passes vers al nord, pujant per dalt d’un
llom obert i amb el sender ple de còdols que puja per l’anomenada La Serra. Marques del GR-7/150. Vistes
panoràmiques locals que ens permet divisar el poble de Fornols, la nostra
propera destinació.
Km. 172,0. (312,1) – Creuem de
manera transversal una pista en desús per continuar guanyant alçada de manera
suau i constant vers al nord.
Km. 172,3. (312,4) – Anem a
parar a una pista en desús que puja en diagonal vers a la nostra esquerra en
direcció oest. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 172,7. (312,8) – Petit poble de Fornols, amb l’església de
sant Climent de Fornols. Passem pel costat nord del poble prosseguint per un
camí que davalla vers al N.O. just des de l’entrada mateix del poble on trobem
també el final de la carretera asfaltada que li serveix d’accés rodat i una
font. Seguim el nou camí entre murs de pedra seca, seguint les marques del
GR-7/150. Cartell indicador al marge del poble.
Km. 173,1. (313,2) – Nus de
camins en forma de creu. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció N.O.
travessant un indret conegut com la
Plana. Al poc el camí torna a guanyar alçada mantenint-se al marge dret
d’uns camps oberts i resseguint bonics murs de pedra seca.
Km. 173,8. (313,9) – Serrat dels Artigons. Creuem una pista en desús de manera transversal i continuem pujant pel
mig del bosc en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 174,1. (314,2) – Bifurcació
de corriols. Seguim el brancal de la nostra esquerra.
Km. 174,2. (314,3) – Anem a
parar a la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra en direcció oest. Tram
horitzontal.
Km. 174,5. (314,6) – Abandonem
la carretera per seguir per un corriol ascendent que surt a la nostra dreta.
Marques del GR-7/150.
Km. 174,7. (314,8) – Creuem una
pista en desús de manera transversal. Seguim per l’estret i marcat corriol.
Estem a les Planes de Coll de Bancs.
Km. 174,9 (315,0) – Bifurcació
de corriols. Seguim la branca de la nostra esquerra, o sigui, l’inferior.
Marques del GR-7/150.
Km. 175,4 (315,5) – Anem a parar
a l’asfalt de la carretera C-462 que
seguirem uns quants metres vers a la nostra esquerra, o sigui, cap al sud,
tendència S.O. Al poc torbem una bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la
nostra dreta.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 175,7. (315,8) – Coll de Bancs. 1.382 metres. Deixem l’asfalt per seguir per una pista descendent que
neix a la nostra dreta i que re orienta les nostres passes vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 176,2. (316,3) – Bifurcació.
Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció N.O. Marques del GR-7/150.
Km. 177,3. (317,4) – Abandonem
la pista a l’alçada d’un revolt i seguim per un corriol que davalla pel mig del
bosc en direcció nord.
Km. 177,6. (317,7) – Creuem el riu de Bona per un petit pont format
per dos troncs lligats. Al nostre voltants hi son els anomenats Plans de Samprony.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 177,7. (317,8) – Creuem de
manera transversal una pista en desús i continuem pujant per un corriol ben
marcat en direcció N.E. Marques del GR-7/150.
Km. 177,9. (318,0) – Anem a
parar a una pista a l’alçada d’un revolt. Seguim tot recte en sentit ascendent,
transformant-se el poc la pista en un camí ample i després en un corriol.
Km. 178,2. (318,3) – Corriol que
neix a la nostra dreta i que obviem per continuar pujant en diagonal, de manera
suau però constant, i en direcció nord. Al poc divisem sota nostra, a la dreta,
les runes del Cortalet. De fet el
corriol que em descartat prèviament es l’accés als camps on es localitzen les
runes.
Km. 180,2. (320,3) – Casa de Coll de Creus. El camí mor en una pista que seguirem vers a la nostra dreta en
direcció N i després N.O. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 180,8. (320,9) – Coll de Creus. Deixem la pista i prenem un corriol que neix a la nostra esquerra.
Marques del GR-7/150. A la bifurcació. Seguim aquesta nova senda descendent
vers al nord, fent una forta baixada i transitat per terreny erosionat conegut
com els Fangassos. Atenció a un tram
aeri on la senda flanqueja en diagonal per un vessant obert i inclinat, on una
relliscada pot tenir desagradables conseqüències. Tram molt breu i puntual.
Anem traspassant diferents zones on el ferm del terra es de color vermellós.
Km. 182,3 (322,4) – Bosc de les Forques. Corriol que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en
direcció nord.
Km. 183,8. (323,9) – Anem a
parar a una pista en desús que seguirem vers a la nostra dreta en direcció
nord. Marques del GR-7/150.
Km. 185,0. (325,1) – Unió de
pistes. Se’ns incorpora per la nostra dreta la pista procedent del Prat de la Plana on es localitza el mas de Ca l’Antona, ben visible des de la pista que resseguim. Seguim tot
recte vers al nord. Marques del GR-7/150.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 185,6. (325,7) – Pista que
apareix en perpendicular per la nostra esquerra. Seguim recte vers al N.O.
perdent alçada de manera molt suau.
Km. 185,9. (326,0) – Deixem la
pista i prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Estaca amb marques del
GR-7/150 a la intersecció. El nou camí davalla vers al N.O. seguint la part
alta del Serrat de la Bastida, amb
bones vistes panoràmiques.
Km. 186,6. (326,7) – Collet.
Deixem a la nostra esquerra un corriol poc marcat i remuntem una propera cota
vers al N.O. Traspassem el Turó de
Porredon i davallem de nou cap al nord per una senda molt ben marcada, per
l’anomenada Serra de Marigues.
Km. 187,0. (327,1)
– Bifurcació. Seguim el corriol que davalla de manera constant vers al nord.
Marques del GR-7/150.
Km. 187,9 (328,0) – Creuem de
manera transversal uns pista i continuem en tot recte en direcció nord. Marques
del GR-7/150. Ara transitem per la que es coneguda com la Serra de Cantacorbs.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 189,6 (329,7) – Rec de Segalers. Anem a parar a una pista a l’alçada d’un revolt, que seguirem vers a
la nostra dreta en sentit descendent.
Km. 189,8. (329,9) – Riu de Casanoves. Unió de pistes. Seguim vers a la nostra dreta en direcció nord. Al
poc trobem un petit conjunt de barraques. Vigileu amb els gossos.
Km. 190,1. (330,2) – Pista que
se’ns incorpora per la nostra esquerra. Seguim tot recte vers al nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 190,2. (330,3) – Vial
asfaltat transversal que seguirem vers a la nostra dreta. Zona molt planera.
Tornem a travessar el riu de Casanoves
amb l’auxili d’un pont i passem pel costat de la borda Fideuaire, la borda
Gelabert i la borda Nabiners.
Marques del GR-7/150.
Km. 190,7. (330,8) – Un nou vial
asfaltat se’ns incorpora per l’esquerra. Seguim cap a la dreta en direcció N.E.
passant pel costat de la borda Torredà
i la borda del Pal.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 191,5. (331,6) – Girem vers
a la nostra esquerra i traspassem el riu Segre pel Pont de la Palanca. Una vegada a l’altre costat de les aigües ja hi
som a la població de la Seu d’Urgell.
Pugem vers a la nostra esquerra pel carrer de la Circumval·lació fins a la
Plaça de les Moreres. Seguim cap al nord per Passeig del Parc fins trobar la
rotonda de la Plaça Mossèn Pere Pujol. Girem vers a la nostra esquerra pel
carrer Sant Ermengol per tornar a sortir de la població, tot creuant per un nou
pont el riu Valira. Flanquegem una mena de turonet pel seu vessant sud i al
trobar-nos un vial que surt a la nostra dreta en direcció N.N.E. el seguirem
fins a creuar la carretera N-260.
Km. 193,8. (333,9) – Una vegada creuada la carretera pugem en direcció N.O. per una pista de terra el petit turonet coronat per la Torre de Solsona. Punt de guaita de Castellciutat. Un dels 10 punts emblemàtics de la ruta del 1714, i indret on finalitza aquest cinquè tram.
catalonia-trekking 