Introducció: La Serra de Busa, la pugem per on la pugem, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i la seva tranquil·litat.
Aquesta alternativa es bona per dies calorosos, on pujar pels vessants que donen a sud i est son veritables pertinències. Destaca el tram de bosc ombrívol i fresc que discorre per sota el cingle nord de Busa i cal dir que, de totes les excursions del present recull, es l’única que assoleix el punt més alt de la Serra, el Cogul, amb 1.526 metres.
Temps: 3 hores i 45 minuts per l’anada i quelcom més de 3 hores per la tornada.
Desnivell: 896 metres de pujada i 216 metres de baixada pel trajecte d’anada. Desnivells que doblarem en sentit invers si davallem pel mateix indret.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 11 quilòmetres 900 metres
Dificultat: Mitja – Alta.
Punts d’aigua: Tan sols hi ha una font (que de vegades està eixuta) a les proximitats de Sant Andreu de Valielles. També a dalt de l’altiplà, i una mica fora del trajecte descrit (caldrà desviar-se uns 10 minuts a peu), hi trobem la font de l’Empedreguer, a les proximitats de la Casa Vila.
Punts de referència:* Molí de Bancells *Valielles de Busa – Sant Andreu de Valielles * Rasa de Valielles * Portell de Vilamala * Mas de Vilamala * Canal de Casa Vila * Collada de Casa Vila * Serrat del Cogul * Collada de Casa Vila * Casa Vila * Creu de Capolat * Presó de Capolat
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Molí de Bancells. 870 metres. Des del càmping d’ Aiguadora davallem per la carretera d’accés fins a la carretera BV-4241. Prenem la mateixa direcció Sant Llorenç de Morunys però, al pocs metres, just a l’altre costat del pont de Llinars, agafem un trencall descendent per una pista de terra que surt vers a la nostra esquerra (cartell indicador “Sant Pere de Graudescales”) a la que arribem al pont que hi ha sobre el riu deixem el cotxe al marge dret (petita esplanada), no cal passar a l’altre costat del riu.
Itinerari: 0,00 h.Molí de Bancells. 870 metres (situat a l’altre costat de les aigües). Sense necessitat de creuar el riu, seguim per la pista ascendent que continua tot recte vers a l’oest, amb ràpida tendència a dirigir-se vers al S.O. Es una pista ample i evident que caldrà seguir sense possibilitat de pèrdua.
FOTO PAKO CRESTAS
0,55 h. Valielles de Busa, amb l’església de Sant Andreu de Valielles. La pista flanqueja la construcció per l’esquerra i continua en direcció oest, amb un primer tram bastant horitzontal.
1,05 h. La pista travessa una torrentera seca, es la Rasa de Valielles. A partir d’aquest moment descriu uns revolts ascendents i s’orienta vers al sud tot passant per una mena de gorga o pas estret conegut com el Portell de Vilamala.
1,15 h. Mas de Vilamala. 1.070 metres. Continuem per la pista ben marcada vers a la nostra dreta, en direcció O, tendència N.O. fent un tram de suau pujada.
1,24 h. Bifurcació. Deixem de banda la pista de la dreta i continuem pel brancal de l’esquerra.
1,30 h. Una nova pista se’ns incorpora en diagonal per la nostra esquerra. Seguim tot recte guanyant alçada de manera suau però constant vers al S.O.
FOTO PAKO CRESTAS
1,40 h. En una zona de revolts, ja amb una pujada més pronunciada, trobem un nou trencall que surt vers a la nostra dreta i que obviarem per seguir tot recte. Poc després, superat el tram de revolts, la pista es re orienta vers al E.-S.E. i mica en mica es va convertint en un camí ample.
1,50 h. Trobem un camí que neix en diagonal ascendent vers a la nostra dreta i que s’orienta vers a l’O.S.O. Es el moment de deixar la pista per prendre aquest bonic corriol. Segueix ara un tram molt atractiu on el camí ben traçat discorre pel mig de l’ombrívol bosc a recer de les cingles del vessant nord de Busa. Llarg trajecte amb bastants trams horitzontals sense pèrdua possible, al no haver-hi senders alternatius.
2,23 h. Bifurcació. Seguim el brancal ascendent de l’esquerra (fites) i que puja en direcció sud fent ziga zagues i guanyant la Canal de Casa Vila. En la part alta el camí discorre per algun tram rocallós, sense cap mena de complicació. Fites.
FOTO PAKO CRESTAS
2,40 h. Collada de Casa Vila. 1.466 metres. Ja hi som a la part alta del Serrat. De cop i volta sortim de la canal i de la frondosa vegetació, per trobar-nos amb un espai obert i grans vistes panoràmiques. Si volem fer el cim més alt de la Serra caldrà seguir l’ample llom amb camí marcat i evident. Ara la vegetació ja es baixa, matolls, i tenim molt bona perspectiva de cap a on em d’encarar les nostres passes. L’aresta la seguirem en direcció N.O.
2,50 h. Serrat del Cogul. 1.526 metres. Cim culminant de la Serra de Busa. Bones vistes panoràmiques ampliades sobre les que ja hem pogut gaudir durant el darrer tram de pujada. Després de la visita al cim tronarem a davallar vers al coll tot desfent les nostres passes.
2,55 h. Collada de Casa Vila. Baixem ara vers al sud. Al principi encara trobem alguna que altre traça de corriol ben definit en mig de la zona de matolls, però més tard en ferm es fa més pedregós i amb còdols i es fa més difícil trobar les traces d’un camí ben marcat, ja que el pas de bestiar ha omplert tot de multitud de traces. No obstant el terreny es evident i no hi ha pèrdua possible, sobretot per la propera referència del mas de la Casa Vila.
3,10 h. Casa Vila. 1.358 metres. Anem a parar a l’ample pista horitzontal que seguirem vers a l’oest. Marques grogues de la ruta del Caracremada. A la part final la pista es converteix en un marcat camí i passem per un indret on trobem una curiosa veta mineral al terra amb cristalls brillants.
FOTO PAKO CRESTAS
3,30 h. Creu de Capolat. 1.340 metres. Taula panoràmica. Seguim pel costat sud de l’aresta per l’ample corriol que ens porta vers a la presó, seguint en direcció oest. Taques grogues.
3,45 h. Presó de Capolat, 1.310 metres. Accedirem per la passarel·la d’entrada. Aquesta torre, encinglada per a tot arreu, es va utilitzar com a presó pels presoners de guerra francesos durant l’ocupació de Napoleó, llavors hi havia una passarel·la de fusta que era enretirada i que anul·lava l’única sortida a peu d’aquest turonet encinglat; d’aquí be que ens convertís en una veritable presó natural.
Descens: El millor serà combinar aquesta pujada amb la baixada per Sant Pere de Graudescales. (buscar la corresponent fitxa amb el cercador)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:Pujada directa un xic monòtona i pesada, que ens permet pujar del Coll de Port al cim sense tocar asfalt.
Temps:2 hores per la pujada i poc menys de hora i 30 minuts per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell:678 metres de pujada i 25 metres de baixada per l’ascens i l’equivalent a la inversa pel descens.
Llargària: 5 quilòmetres 960 metres.
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el trajecte. Podrem aprovisionar-nos l’aigua al refugi de Coll de Port.
Punts de referència:* Coll de Port * Rasa dels Carbassers * font d’Arderic * Les Pedregueres * Tossal de l’Estivella * les Pedregueres * Pedró dels Quatre Batlles
Punt de partida:Coll de Port – Refugi de Coll de Port. 1.670 metres.
Característiques del refugi: Situat al mateix Coll a tocar de la carretera. Obert tot l’any. Guardat i amb tots els serveis: restaurant, habitacions, dutxes, WC, TV, àrea wifi. 34 places.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Coll de Port. 1.670 metres. Pugem pel marge de la carretera just davant del refugi en direcció sud on veurem una petita construcció blanca (torreta instal·lació elèctrica). Superat el marge de la carretera, a tocar de la torreta, hi ha una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E. La pista comença a perdre desnivell de manera suau.
0,06 h. Rasa dels Carbassers. Bifurcació. Deixem la pista en descens i prenem una nova pista que puja directament i de manera sobtada en direcció O-S.O. tot seguint la forma natural de la pròpia Rasa. Un cartell ens informa de que la nova pista està tancada al transit de vehicles als 100 metres.
0,17 h. Obviem una bifurcació que neix a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment la pista va desapareixent per donar pas a una mena de torrentera seca amb molta pedra petita. Pujada evident i un xic antipàtica sense camí marcat, però alhora molt evident.
FOTO PAKO CRESTAS
0,53 h. Anem a parar a les pistes d’esquí. Just abans d’arribar-hi haurem notat la proximitat de la zona d’instal·lacions per les runes de material que trobem a la torrentera. Seguim per la mateixa rasa que ara es una ample pujada netejada d’arbres que segueix el llit natural de la coma en direcció S.O. deixant a la nostra esquerra les baixades de les pistes d’esquí (nosaltres passem per la zona baixa dels remuntadors on acaben les pistes que davallen de la carena situada a la nostra esquerra)
FOTO PAKO CRESTAS
1,07 h. Zona d’abreviadors on abans es localitzava la font d’Arderic, avui en dia canalitzada per les pistes d’esquí. Bifurcació. Si seguíssim vers a la nostra dreta aniríem a parar en una 10 minuts al Prat Llong enllaçant amb l’itinerari que puja per la Rasa dels Clots del Rebost des del refugi de l’Arp. Nosaltres però continuarem per les mateixes pistes pujant per l’ample pista en direcció sud.
1,25 h. Les Pedregueres. Part alta de l’aresta llom. Si volem podem continuar vers a la nostra esquerra i pujar el Tossal de l’Estivella, de 2.338 metres. Terreny obert i evident. Roderes fins al propi cim. Bones vistes panoràmiques.
1,40 h. Després de la pujada opcional al Tossal de l’Estivella tornem de nou al punt on em assolit el cordal, o sigui, a les Pedregueres, i seguim ara en direcció O-S.O. per l’ample carena, traspassant la cota 2.361 metres i seguint unes roderes que ens van aproximant al punt més alt de la serra.
FOTO PAKO CRESTAS
2,00 h. Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres. Punt culminant de la Serra del Port del Comte.
Descens: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Gran clàssica de la zona que puja el sostre comarcal del Solsonès tot passant pel famós i curiós forat de la Bòfia, gran pou natural que conserva neu de manera perpètua en el seu fons.
Temps: 1 hora 50 minuts.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 598 metres de pujada i 30 metres de baixada per la pujada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres 540 metres
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Accés al punt de partida:Aparcament del Sucre. Des de l’hotel l’avet agafarem el vehicle per fer el curt tram de carretera asfaltada que, passant pel que es el centre de les pistes d’esquí de Port del Comte, ens duu a l’aparcament secundari o auxiliar conegut com el Sucre.
Itinerari:Km. 0,00. Aparcament del Sucre. Prenem la rasa que puja per la zona de remuntadors, pujant per l’ample Rasa de la Bòfia en O.S.O.
Km. 0,71 – Després de passar sota el segon remuntador hi ha una bifurcació de pistes. Nosaltres seguim per la nostra dreta pel nervi de la rasa, a partir d’aquest punt la pendent s’accentua. Continuem guanyant alçada durant una bona estona per la pròpia rasa on es va alternant el llit de pedres petites i pendents d’herba. Forta pujada sense pèrdua possible.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 1,8 – Forat de la Bòfia. Curiós pou natural protegit amb unes cordes que fan d’àrea de seguretat i que val la pena no traspassar-les per qüestions de seguretat. Cartell indicador. Seguim pujant una mica per un corriol i de seguida anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta en direcció nord.
Km. 2,1 – Bifurcació. Seguim la pista ascendent de la nostra esquerra en direcció nord.
Km. 2,8 – Portell del Llop, 2.104 metres. La pista descriu un revolt molt marcat i fa un canvi radical d’orientació redreçant les nostres passes vers al O.S.O.
Km. 3,3 – Prat Piquer. Abandonem la pista, creuem una zona de prats i a l’altra banda de la suavíssima coma visualitzem un estret corriol ascendent en diagonal que seguirem en direcció oest. Taques blaves.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,0 – Anem a parar a una pista en desús o roderes que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent i direcció N.N.O. Poc a poc anem deixant a sota la línia de bosc que aquí ja es molt dispers.
Km. 5,0 – Planell de Coma Condesa. Abandonem les roderes i seguim per sobre de l’ample llom vers a l’E.N.E. seguint una línia d’estaques de fusta que remunten per sobre de la part alta del Cap de les Pedrusques sense arribar al propi cim, ja que flanquegem deixant-lo a la nostra dreta i davallant després directament al collet que queda entre aquest cim i el principal.
Km. 5,6 – Coma Condesa. Collet situat entre el Cap de Pedrusques i el Pedró. Remuntem directament per la vessant directe cap al llom, restes de roderes. Curta pujada en direcció N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,8 – Ja hi som al llom que seguirem vers a la nostra dreta. Pujada suau per un cordal amplíssim.
Km. 6,1 – Pedró dels Quatre Batlles, 2.388 metres, cim de la Serra de Port del Comte i de la comarca del Solsonès.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Des de fa anys, amb la cada vegada més popular pràctica de les excursions amb raquetes de neu, l’estació d’esquí del Port del Comte ha adequat i senyalitzat una sèrie de 5 recorreguts per poder dur a terme aquesta pràctica esportiva dins de la mateixa muntanya que inclou les pistes d’esquí, de manera segura i sense trepitjar les pistes d’esquí, al que fa completament compatibles i complementàries les dues pràctiques lúdiques o esportives: L’esquí alpí i les raquetes de muntanya. Magnífics circuits per boscos i per alçades amb grans altiplans i perspectives paisatgístiques. No en va el conjunt d’alçades de la Serra de Port del Comte es un veritable paradís per la pràctica de les raquetes de muntanya.
FOTO PAKO CRESTAS
CIRCUIT FONT ESTIVELLA
Introducció: Curtíssim circuit, sense pèrdua possible, una veritable passejada pel mig del bosc, bastant planera. Marcat amb senyals circulars de color blau.
Temps:40 minuts per l’anada i l’equivalent per la tornada.
Desnivell:30 metres de pujada i 18 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
Llargària:2 quilòmetres 500 metres per l’anada i el mateix per la tornada.
Dificultat:Baixa
Punts d’aigua:La font de l’Estivella està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * l’Obaga dels Galls * Canal de l’Embut * Font de l’Estivella.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0. Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta, prenem la situada per sota, la qual es molt planera, lleugera pujada, molt ample i evident i orienta les nostres passes vers al N.E. Creuem el bosc conegut com l’Obaga dels Galls.
Km. 1,4 – La pista fa un petit revolt, moment en que creua la Canal de l’Embut. Seguim de manera evident cap al N.E.
Km. 2,5 – Font de l’Estivella. Replà on trobem la font avui canalitzada. Punt en que la pista que continua es fa més estreta i acaben les senyalitzacions o discos rodons de color blau. Donem per finalitzat el recorregut i retornem desfent les nostres passes.
Introducció:Curta i bonica excursió molt planera amb vistes excepcional. Un veritable passeig pel gaudi dels sentits. Caldrà comptar amb la comoditat de l’accés a la zona alta de la Serra, gràcies al telesella del Querol de les pròpies pistes d’esquí, que ja te un forfait adaptat per fer un únic viatge de pujada i baixada.
Temps:Poc menys d’una hora per tot el periple, que es molt planer.
Desnivell:95 metres de pujada i 95 metres de baixada.
Llargària:3 quilòmetres 190 metres
Dificultat:baixa – mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tota l’excursió
Punts de referència:* Remuntador del Querol * Mirador del Querol * Coma Sentinella * Remuntador del Querol.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Mirador de Querol, 2.110 metres. Accesible amb remuntadors des de l’estació d’esquí de Port de Comte. Possibilitat de comprar un tiquet d’un sol viatge anada i tornada al telesella del Querol per tal de començar l’excursió, evitant així el pas a peu per les pistes d’esquí, quan aquestes estan a ple funcionament.
Recorregut: Km. 0,0 – part alta del remuntador del Querol. Pugem vers al S.O. per una ample pista a la recerca de l’aresta on hi ha el mirador del Querol.
Km. 0,85. Mirador del Querol, aquí comença el circuit en horitzontal vers a la nostra dreta fent un traçat ben senyalitzat a mitja alçada (discos de color verd), anant una mica per sota de la línia de l’aresta per una zona d’arbres dispersos. Orientem les nostres passes vers al E, tendència S.E.
Km. 1,4. Coma Sentinella. Arribem a l’extrem d’aquest petit altiplà, situant-nos sota les fortes pendents vessant sud del Puig de les Morreres. Excel·lent mirador. Donem mitja volta creuant de nou l’altiplà de la Coma Sentinella fent una línia més a l’esquerra, o sigui, cap al nord de l’anterior, tornant dons pel fons de la coma en direcció est. Les senyalitzacions de discos rodons amb el dibuix d’una persona caminant amb raquetes, no ens donen opció a perdre el traçat, ja que està molt ben senyalitzat, fins i tot en previsió de dies de boira.
Km. 3,2 – Remuntador del Querol. Ja em tancat aquest periple que fa una mena de cercle molt allargassat.
Introducció:De les tres alternatives que tenim per pujar al Pedró del Quatre Batlles pels circuits marcats de l’estació d’esquí de Port del Comte, aquest seria el mes curt i directe. Hi ha tres parts ben diferenciades: El primer tram de bosc amb els revolts ascendents, la part alta de Prat de l’Orri on trobem els remuntadors de la zona alta de l’Estivella i la cafeteria homònima, i un tercer sector ja a la part alta, on anem per una petita coma recollida fins a pujar dalt del cordal, ja a les proximitats del cim més alt.
Temps:Poc menys de 2 hores per pujar i 1,30 h per baixar.
Desnivell:460 metres de pujada i 11 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària:6 quilòmetres 560 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada si utilitzem aquest mateix itinerari pel descens.
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font la recorregut. Podem anar a la cafeteria de l’Estivella si està oberta.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Prat de les Fontetes * Clot Rodó * Collet intermedi Tosa Pelada – Pedró * Pedró del Quatre Batlles.
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra esquerra, o sigui les marques taronges, que pugen en ziga zaga en tendència general vers al S.O.
Km. 4,2. Prat de les Fontetes. Coincidim amb els remuntadors de la pista d’esquí, a les proximitats de la cafeteria de l’Estivella (que resta una mica per sota nostre). Bifurcació. Prenem la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,4. Creuem una pista transversal i seguim vers al N.O. per una ample pista en suau pendent a la recerca de la carena.
Km. 4,7 – Clot Rodó. Estem a la part alta de la carena, en mig de les pistes d’esquí i envoltat de remuntadors. Prenem el camí de la nostra esquerra vera al llom (senyals que ens indiquen el camí a seguir). Deixem enrere les pistes d’esquí i anem vers a l’est per ficar.-nis dins de l’ample coma de les Pedregueres.
Km. 6,1 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 6,6 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró.
Introducció:Aquesta es l’ascensió més curta i directa que podem fer per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella i segurament per això es de tractar de l’excursió més popular per pujar al cim amb raquetes. Des del Portell de Llop hi ha l’alternativa, més llarga, d’anar a buscar la traça que puja del Prat Piquer pel llom S.O. de les Pedrusques, però es millor pujar directe cap al cim per la Coma situada a ple vessant sud, la qual acostuma a acumular força neu, està a recer del vent i ens permet una pujada més directe al primer cim.
Temps:1 hora 30 minuts per la pujada i menys d’una hora per la baixada.
Desnivell:481 metres de pujada i 22 metres de baixada per l’ascens i el mateix a la inversa pel descens.
Llargària:3 quilòmetres 300 metres
Dificultat:Mitja
Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tot el camí
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Clot de la Vall * Rasa de Prat Piquer *Portell del Llop * Clot de les Pedrusques * Cap de les Pedrusques * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. Prenem la pista ascendent en direcció N.N.O. cap a la zona de remuntadors.
Km. 0,16 – Clot de la Vall. Gran bassa artificial. Seguim per la pista de la nostra esquerra flanquejant la bassa que restarà a la nostra dreta. Atenció, en aquest tram coincidim amb el trajecte de la pista d’esquí. Precaució amb els esquiadors.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,29 – Rasa de Prat Piquer. Abandonem la pista i pugem vers a la rasa que resta a la nostra dreta, dirigint les nostres passes en direcció O, i després O.S.O. Al principi pugem una mica pel marge dret de la pròpia rasa però se seguida el més còmoda serà anar pel fons de la rasa (si hi ha força neu, mena de torrentera) o pel corriol que es marca al marge dret. Aquest tram, ben nevat, es una delícia. Pujada per bosc amb un traçat còmoda i net. Discos de color negre.
Km. 1,4 – Portell del Llop. 2.111 metres. Zona de planúries on acaba el bosc tancat. Encara hi trobem arbres a la primera pujada que farem pel llom, però ja es tracta d’un bosc dispers i terreny molt obert. Dirigim les nostres passes vers a l’esquerra, en direcció N.N.E. per agafar una mena de ample coma o canal que es dibuixa al mig del vessant, os acostuma a acumular-se força neu i on estarem a recer del vent. Pugem dons per l’assolellada Clot de les Pedrusques. A la part alta sortim en tendència diagonal vers a la dreta en direcció N, tendència N.E. Acostuma a estar bastant trepitjat.
Km. 2,5. Cap de les Pedrusques. 2.349 metres. Cim molt planer, un veritable altiplà. Ja divissem davant nostre el Pedró. Davallem per suavíssimes pendents vers al N.O. a la recerca del fons de la petita depressió que ens separa del cim principal.
Km. 2,8. Coma Condesa, on trobem uns curiosos forats als prats que no acostumen a omplir-se del tot de neu. Estaca indicadora. Pugem a ple vessant vers al nord a la recerca de la carena. Si hi ha poca neu podrem veure o intuir el traçat d’una pista en desús. Una vegada dalt de la carena seguirem l’ample llom vers a la nostra dreta en direcció.
Km. 3,3 – Cim del Pedró dels Quatre Batlles, 2.387 metres. Sostre comarcal del Solsonès.
Introducció:Dels tres itineraris que trobem per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella, aquest es possiblement el més variat, alhora que també es el més llarg, i coincideix amb el traçat de raquetes que surt de la pista d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa. El vessant obac de la Tosa Pelada es el punt on més garantirem la neu en durada, qualitat i quantitat.
Temps:2 hores 30 minuts per la pujada i unes dues hores per la baixada, si be aconsellem baixar per altre dels itineraris alternatius (Circuit 1 i 2 del Pedró dels Quatre Batlles), més curts i directes.
Desnivell:594 metres de pujada i 183 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada i optem per desfer el camí.
Llargària:7 quilòmetres 360 metres
Dificultat:Mitjana.
Punts d’aigua:La font de l’Arderic està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.
Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Pleta del Diable * l’Arderic * Rasa dels Carbassers * Font d’Arderic * Prat Llong * Refugi dels Pastors * Cim de la Tosa Pelada * Collet intermedi * Pedró del Quatre Batlles
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.
Recorregut:Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.
Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.
Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).
Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O. o sigui, la pista horitzontal que te les marques vermelles.
Km. 3,6 – Pleta del Diable (inexistent), canvi d’orientació de la pista al traspassar un llom o aresta. Ara la pista, molt planera, s’orienta cap a llevant, anant pel mig del bosc, i al poc comencem a creuar els talls de les pistes d’esquí i els remuntadors de la zona coneguda com l’Arderic.
Km. 4,9 – Rasa dels Carbassers, on trobem la Font d’Arderic (canalitzada per usos interns de l’estació d’esquí). Creuem de manera transversal la rasa que es una de les pistes de descens de l’estació, i seguim per la pista ascendent de la nostra dreta en direcció nord.
Km. 5,3 – Prat Llong. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que normalment està ben oculta per la neu. Creuem una zona de planúries en mig del bosc, estem en una mena de coll molt ample. Fins aquí arriben els discos rodons de color vermell.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 5,4. Trobem l’anomenada Refugi dels Pastors. Petita cabana que resta oberta (a dins hi ha una taula, una cadira i poca cosa més). Emprenem la pujada directament pel bosc de la nostra esquerra pujant de manera directa vers al sud. Acostuma a haver-hi una bona traça de penjades de raquetes, ja que a partir d’aquest punt coincidim amb l’itinerari de raquetes de neu que prové de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa.
Cap als 2.200 metres d’alçada desapareix la línia del bosc, seguim pel suau llom a la recerca de l’aresta en direcció N.E. A la part alta, per pujar la darrera pujada del llom arrodonit que corona al cim, trobem taques de pintura blau i groga. Acostuma a haver-hi molta traça. Vigilar a la part alta de l’aresta amb les possibles cornises que es formen a la nostra esquerra.
Km. 6,7 – Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. Grans vistes panoràmiques. Davallem vers al sud per un ample llom.
Km. 6,9 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim recte cap al sud per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.
Km. 7,4 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:El Tossal de les Viudes ha estat incorporat al llistat dels 100 cims de la FEEC. Malgrat això, continua essent un cim molt poc visitat. Un gran desconegut.
Es tracta d’una pujada salvatge i sorprenent amb molt bones vistes panoràmiques que res tenen a envejar al cims més alts de la Serra de Busa.
Temps:1 hora 30 minuts per l’ascens i uns 50 minuts pel descens.
Desnivell:264 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Llargària: 3 quilòmetres 820 metres.
Dificultat:Excursió de mitja dificultat amb trams fàcils de grimpada (Iº – II-)
Punts d’aigua:No hi ha cap font en tot el periple.
Punts de referència:* Sant Andreu de Valielles * Rasa de Valielles * Collet de Grauet de Valielles * Tossal de les Viudes
Accés al punt de partida: Sant Andreu de Valielles, accessible per pista de terra de 4 quilòmetres des de la carretera LV-4241 (cartell indicador de “Sant Pere de Graudescales”) si ve cal continuar per la pista ascendeix en direcció oest que neix just abans de creuar el pont sobre el riu de Llinars, davant del molí de Bancells.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari: 0,00 h. Sant Andreu de Valielles. Aparquem a les proximitats de la finca, mirant de no entorpir el pas ni envair la propietat privada. Seguim la pista que segueix per sota la casa en direcció oest. Al poc passem al costat d’una bassa que resta a la nostra esquerra.
0,12 h. Una pista en desús neix a la nostra dreta. Es moment d’abandonar la pista principal i prendre aquest camí ascendent. Atenció, es fàcil passar de llarg aquests bifurcació, no obstant si arribem al lloc en la pista principal creua la Rasa de Valielles i descriu un marcat revolt, voldrà dir que ens hem passat i caldrà recular poc menys d’un centenar de metres.
0,24 h. Deixem la pista en desús en una mena de replà i continuem per un corriolet ascendent en direcció N-N.O. Fites ben visibles.
FOTO PAKO CRESTAS
0,32 h. A la part final de la pujada, just quan el senderó vol iniciar un traçat horitzontal cap a l’esquerra, trobem un nou caminet, poc marcat, que surt cap a la dreta, primer horitzontal i després en ascens en diagonal. Fites en la desviació. Poc a poc el corriol es fa més marcat i malgrat estar en desús, el seu traçat en mig del bosc es evident. Orientem les nostres passes cap a l’est. Després de la breu pujada inicial el traçat es bastant horitzontal, fins i tot amb algun tram de baixada.
0,45 h. Corriol que neix en ascens a la nostra esquerra. Atenció, bifurcació que fàcilment passarem de llarg si no anem a l’aguait. Unes fites a les dues bandes del corriol de procedència ens serviran de referència. Forta pujada en mig del bosc en direcció nord.
0,58 h. Anem a parar a una senda horitzontal (fites) que seguirem vers a la nostra esquerra i que de seguida va a parar a una mena de canaló ascendent que es l’accés a l’aresta.
1,01 h. Collet de Grauet de Valielles. Estem ja a l’aresta. Seguim pujant vers a l’oest. Traces de camí marcat que s’alternen alb llastres rocalloses i trams descarnats de Iº – II-. Cal anar parant atenció al sinuós traçat del corriol i a les fites. Just a tocar del cim anem a parar a una mena de collet, voregem un roc per l’esquerra i per una forta pujada en mig del bosc anem a parar a l’aresta de cim, amb algun tram aeri però mancada de complicacions. El cim fa dues cotes, la més allunyada situada més al sud, malgrat no ser la més alta, es la que sustenta una petita creu de fusta i te millors vistes panoràmiques.
FOTO PAKO CRESTAS
1:30 h. Tossal de les Viudes, 1.378 metres. F +.
Descens: Pel mateix itinerari si be, quan arribem al punt 0,45 h de la pujada, seguirem el corriol vers a l’esquerra en direcció est i en suau davallada anirem a parar amb uns 15 minuts al punt de partida, o sigui a les construccions de Sant Andreu de Valielles.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Agradable, variada i relativament curta excursió que ens permet pujar al Puig de Morreres de manera bastant directe i evitant el traçat de les pistes d’esquí de Port de Comte, estalviant-nos dons de caminar per sota de remuntadors i monòtones pendents d’herba.
Temps: 1 hora 40 minuts.
Desnivell: 508 metres de pujada i 73 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.
Llargària: 5 quilòmetres i 10 metres
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.
Punts de referència:* Refugi Bages* Costa de la Rata * Els Orriets * Tarters de Coma de Sant Grau * Coma de Sant Grau * Portell del Llop * Mirador de Querol * Coma Sentinella * Puig de les Morreres
Accés al punt de partida: Refugi Bages, molt a prop de la zona central de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accesible en vehicle per carretera asfaltada. Més info: www.refugibages.cat
Itinerari:Km. 0,00. Refugi Bages. Seguim l’ample pista ascendent que va dibuixant unes ziga zagues en direcció sud.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,59. Estem just a sota de l’estany artificial de captació d’aigües pels canons de neu de l’estació d’esquí i un edifici que serveix per guardar la maquinària. Seguim per una pista de terra que continua vers al sud. Bifurcació. Seguim el brancal superior, bastant planer, que es el més ample i evident.
Km. 1,1 – Costa de la Rata. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim una de secundària en desús que remunta en diagonal vers a la nostra esquerra i que al principi per orientació N.O. per fer un marcat revolt i re orientar-se de nou cap al sud.
Km. 2,0 – Els Orriets. Final de la pista en desús en una mena de petita esplanada rodona. A la nostra dreta divissem els anomenats Tarters de Coma de Sant Grau. Neix una senda en diagonal ascendent vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Pujada ferma i directe.
Km. 2,4 – Coma de Sant Grau. Petita coma on ja agafem el fil de la carena que resta un xic a la nostra esquerra i cap a l’oest. Al poc ja serem dalt del fil, a l’anomenat Portell del Llop, aresta que per un costat te força pendent i per la dreta es bastant planer. Caminada evident sense senda marcada però alhora sense pèrdua possible. Fites esporàdiques.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 3,1 – Mirador de Querol. Davallem vers a la nostra dreta fins a la part superior de les pistes d’esquí (remuntador superior del telesella del Querol) i de seguida prenem l’itinerari de raquetes (discos color verd). Es tracta d’un traçat pel mig del bosc dispers en direcció S.S.O.
Km. 4,4 – Coma Sentinella. 2.063 metres. Bifurcació. Abandonem la coma i prenem una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta en direcció oest i que ens duu a la aresta del cim, que presenta un fort estimball a la nostra esquerra i terreny ample i amable a la nostra dreta. Divissem l’enorme antena quadrada del cim que ens indica la seva proximitat.
Km. 5,0 – Puig de les Morreres. 2.211 metres.
FOTO PAKO CRESTAS
El retorn el podem fer pel mateix itinerari a la inversa o davallar per les pistes d’esquí fins a la zona principal del Port de Comte.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excursió circular amb fort desnivell de pujada i un bon volt de baixada que ens duu fins a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte i ens fa tornar al punt de partida per una còmode camí amb molt bones panoràmiques del vessant sud del propi cim que ja haurem pujat.
El Puig de les Morreres, un dels 100 cims del catàleg de la FEEC, te la que potser es la millor vista panoràmica que podem gaudir de la Catalunya Central des de dalt d’un cim del Prepirineu.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 4 hores i 30 minuts
Desnivell: 632 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Llargària: 13 quilòmetres i 710 metres.
Dificultat: Mitjana
Punts d’aigua: Trobem una única font a la part inicial del recorregut, en concret la Font de les Costes.
Punts de referència:* Proximitats del Coll de Jou * Coll de Jouet * mas de les Costes * Font de les Costes * cingles de les Costes * Roc Carnisser * Puig de les Morreres * Coma Sentinella * Rasa del Sucre * estació d’esquí del Port del Comte * Prat de l’Art * Prat Jaient * Clot Moixó * El Canalot * Proximitats del Coll de Jou
Accés al punt de partida:Coll de Jou o Coll de la Comarca. Des de l’alberg Torre baró prendrem la carretera a Sant Llorenç de Morunys i des d’aquí pujarem per la carretera LV-4241b fins al propi Coll de Jou. Deixarem l’asfalt i encara pujarem uns metres per la pista de terra en molt bon estat fins a la primera bifurcació, indret on aparcarem el vehicle.
FOTO PAKO CRESTAS
Itinerari:Km. 0,00. Proximitats delColl de Jou. Haurem deixat el vehicle aparcat en la primera bifurcació de l’ample pista. Iniciem la marxa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra en direcció oest.
Km. 0,44. Bifurcació. Coll de Jouet. Deixem a la nostra esquerra una pista en desús i continuem pujant per la pista principal.
Km. 0,74. Revolt amb bifurcació de pistes. Dibuixem el revolt girant vers a la nostra dreta en sentit ascendent, deixant de banda el brancal de l’esquerra i re orientant les nostres passes vers al E.-N.E.
Km. 0,93. Trifurcació. Deixem la pista principal i just a la nostra dreta neixen dues noves pistes més petites. Agafem l’ascendent que surt en direcció N.N.E., o sigui, la situada al mig de totes tres pistes.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 0,99. Anem a parar a un camí transversal que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció est. Estem molt a prop del mas de les Costes.
Km. 1,1. Just abans d’arribar al mas trobem una senda ascendent vers al nord, en tendència N.O. que ens situa davant de la Font de les Costes. Bifurcació. Deixem un camí a la nostra dreta i seguim pel senderó que puja només al principi de manera molt suau i després fa un traçat horitzontal vers a l’oest.
Km. 1,4. Estem a tocar de la pista que està pocs metres mes avall i a la qual no arribarem. Seguim per la senda ascendent que orienta les nostres passes vers al N.O. i que mes tard torna a girar vers al N.E. Iniciem ja la pujada ferma i constant. Senda prima però ben marcada.
Km. 2,3. Estem en una zona de prats sobre els cingles de les Costes. Una senda surt vers a la nostra dreta en horitzontal, la qual ignorem, per continuar pujant en diagonal vers al N.O. Ara tenim davant un llarg tram de pujada, on la senda es prou ben marcada si be a la final, quan ja estem a prop de l’aresta, la mateixa es desdibuixa i haurem de pujar directa pel vessant en tendència N.N.E. Fites. El punt d’inflexió de la marxa es a les proximitats de l’anomenat Roc Carnisser, a uns 1.950 metres d’alçada.
Km. 3,4. Ja hi som a dalt del llom, traspassem la línia de bosc i anem a parar a la zona oberta de prats alpins. Bones vistes panoràmiques sobre tota la part superior de la Serra del Port del Comte. Trobem una mena de roderes que seguirem per pujar de manera suau i constant en direcció N.E i després Est.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 4,3. A pocs metres per sota el cim trobem una antena. Seguim vers al nord per una senda poc marcada però evident fins assolir el llom de les proximitats del cim. Una vegada a l’aresta seguim vers a l’est per l’ample llom.
Km. 4,8. Puig de les Morreres. 2.211 metres. Punt culminant de l’excursió. Excel·lent vistes panoràmiques. Gran antena quadrada al cim. Seguim davallant pel fil de l’aresta, sense complicació però amb un bon estimball a la dreta, en direcció est. Senda semi-marcada.
Km. 5,5. Abandonem l’aresta i davallem per un camí ample vers a la nostra dreta, en direcció E-S.E. per davallar a la Coma Sentinella. Seguim per la marcada i còmoda petita vall vers a llevant.
Km. 6,2. Anem a parar a les pistes d’esquí. Seguim per la rasa que davalla directes pel pendent en direcció nord i després N.E. seguint el nervi de l’anomenada Rasa del Sucre on van a parar diversos brancals de les pistes d’esquí.
Km. 7,2. Abandonem la Rasa y prenem una pista horitzontal cap a la nostra dreta en direcció E-N.E., perdem alçada però d’una manera molt més suau. Continuem transitant pel que a l’hivern una pista d’esquí.
Km. 8,3. Anem a parar a un vial asfaltat on hi ha uns magatzems de les pistes d’equí, l’heliport i un bassal artificial d’aigua per a la producció de neu artificial. Anem a parar a una pista transversal on el brancal de l’esquerra continua asfaltat i el de la dreta es de terra. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. guanyant alçada de manera suau i sortint de l’àmbit de l’estació d’esquí del Port del Comte.
FOTO PAKO CRESTAS
Km. 8,9. Un brancal se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal descendent. L’ignorem i seguim tot recte en direcció sud. Tram més horitzontal. Al poc passem pel Prat de l’Art. Seguirem ara un llarg tros de pista la qual va anant perdent alçada de manera suau, amb uns secció de revolts i altres d’horitzontals, tot plegat cap a l’oest, S.O. i amb molt bones panoràmiques envers el vessant sud del Puig de les Morreres.
Km. 12,0. Prat Jaient. Bifurcació. Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra.
Km. 12,8. Clot Moixó. Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,0. El Canalot. Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.
Km. 13,4. Bifurcació. Anem a parar a una nova pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent.
Km. 13,7.Proximitats delColl de Jou. Ja estem de nou al punt de partida.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Ens trobem davant la ruta més repetida per coronar el Carlit. Llarga caminada bastant variada en paisatge. Constantment ens acompanyen espaioses panoràmiques sobre la Cerdanya nord. Anem saltant de llac a llac, en un bonic rosari de miralls blaus, a cadascú més bell que els restants.
PUNT DE PARTIDA: ESTANY DE LA Bollosa, 2.005 m.
DESNIVELL: 916 m.
HORARI: de 3 hores a 3 hores 15 minuts.
DIFICULTAT: Fàcil superior.
RECORREGUT: Partim deixant el vehicle a les rodalies de l’HOTEL BONES HORES. D’aquí, – final de la carretera – neix un sender molt marcat, en direcció N.O., que discorre enmig de bosc, en sentit ascendent. Aviat vam passar entre dos llacs, (0,30 h) el ESTANY DE VIVET, 2.143 m., A la nostra dreta i ESTANY NEGRE a la nostra esquerra. A partir d’aquest moment entrem en un terreny bastant pla, aviat albirem el cim el conjunt de cims de Coll Roig – Tossal Colomer – Carlit.
Just a l’arribar a les rodalies de l’ESTANY DE VIVET trobem una bifurcació, A partir d’aquest punt trobem dues alternatives d’ascensió:
FOTO PAKO CRESTAS
Opció A. -> El més freqüentat de tots dos a l’ésser el més curt i directe. Prendre el camí de la dreta que, durant un centenar de metres, discorre paral·lel a la sendera que hem abandonat. Aviat torça cap a l’esquerra, direcció O. per passar pel centre dels llacs de ESTANY DE LA Comassa, 2.162 m. (Dreta) i ESTANY SEC (esquerra), (0,45 h). Abric precari a les ribes de el primer dels dos últim llacs citats.
El sender torna ara a prendre direcció N-núm. discorrent per amples plans d’herba. Passem sota un petit monticle que deixem a la nostra dreta (cota 2.245 m) i baixem lleugerament fins arribar a les ribes de l’ESTANY DE VALELL. (1,10 h).
Creuem un torrent i ens orientem cap a l’O, per entrar en una mena de vall encaixada, on la pedriza va guanyant terreny a l’herba. El camí sempre està molt ben marcat, de manera que no haurem de tenir problemes per seguir-lo. Un cop situats sota els contraforts del vessant nord de l’TOSSAL COLOMER, i sent visible el ESTANY DE Sobirans a la nostra dreta, a una altura un lleugerament inferior, (1,45 h). El sender discorre en diagonal traçant una línia sobre el vessant nord de l’TOSSAL COLOMER a la recerca d’un fals coll. A l’coronar la diagonal ascendent ens trobarem amb el minúscul ESTANY Glaçat de Sobirans, 2.598 m, (2,20 h) on acostuma a romandre neu en les seves ribes fins ben entrat l’estiu.
El sender pren direcció S.O. per arribar a un ample llom que separa el CARLIT (a occident) de l’TOSSAL COLOMER (a orient). Seguir cap a l’O remuntant l’aresta, que aviat es torna una mica escabrosa, és llavors quan el camí desestima en tall de l’aresta per traçar una diagonal ascendent cap a la dreta, ratllant la part superior de el con N.E. de l’triangular CARLIT. Mitjançant uns breus ziga-zagues arribem a l’aresta, que seguirem breument cap al sud, guanyant ressalts fàcils de roca (R +) que condueix al cim de el PIC CARLIT 2.921 m. F +, (3,00 h).
FOTO PAKO CRESTAS
Opció B. -> Estant a la vora de l’ESTANY DEL VIVER, 2.143 m (0,30 h des de la Bullosa), continuem pel sender més proper a les aigües i que continua a l’esquerra d’una torrentera intermitent. Traspassant per terreny bastant horitzontal, i envoltats d’un bosc poc poblat de pins, arribem a l’ESTANY DELS DUGUES, 2.236 m. Abric precari (1,00 h). Una mica desplaçat a la nostra esquerra queda la riba oriental de l’ESTANY DE VALLELL, a el qual no haurem d’arribar. Continuem cap al N, prenent una suau pendent que flanqueja sota una espècie d’aresta fins a trobar un nou llac, L’ESTANY DE CASTELLÀ, (1,20 h) el sender discorre per la riba sud, prenent direcció O., passem pel marge dret de l’petit ESTANY d’EN GORBAU, abric precari. Literalment enganxat a aquest últim es troba el ESTANY DE TREBENS, el qual vadearemos pel seu marge esquerre. Estem ja en terreny d’alta muntanya, on el pedregar ha guanyat el terreny als prats herbosos. El camí va tendint, gradualment, cap al S.O. per evitar les aigües de l’ESTANY Sobirans, que abandonarem a la dreta, i coincidir amb el sender de l’itinerari 2.2.1. (2,00 h). Just en el punt on s’inicia la diagonal ascendent cap al fals coll que amaga el ESTANY Glaçat de Sobirans.
Des d’aquí, pel traçat ja descrit prèviament en l’opció 2.2.1. arribem al cim de l’PIC CARLIT, 2.921 m. F + (3,15 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Pujada directa i variada al Cap del Verd, l’alternativa més còmoda i ràpida per aquell que prové del poble de Gósol o que vol sortir caminant, ja sigui del poble, del càmping Cadí o del molí de Gósol.
Aquesta pujada s’ha popularitzat gràcies a la ruta del Caracremada, ja que a resultes de la mateixa es va senyalitzar amb pintura la pujada al torrent i ara ja presenta camí marcat.
Temps: 3 hores i 05 minuts per la pujada i quelcom més de 2 hores i 10 minuts per la baixada.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 1.003 metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: Hi trobem una font al molí de Gósol i una altre començant la pujada, que es la font de Purroig. Després ja no hi ha cap altre punt d’aigua.
Punts de referència: * Càmping Cadí Vacances * Torrent de les Rues * Molí de Gósol * Font del Purroig * Borda del Tinent * roca del Grauet * Torrent Fosc * Coll dels Belitres * Cim del Cap del Verd
FOTO PAKO CRESTAS
Accés al punt de partida: Molí de Gósol. 1.340 metres.
Des del càmping Repòs de Saldes cal prendre la carretera B-400 C-563 fins a Gósol i just a la rotonda d’entrada, on hi ha l’hostal Cal Francisco, prenem la pista asfaltada en direcció Verd – Molí i que dona accés al càmping Cadí Vacances.
Des del càmping Cadí Vacances sortirem a peu.
Itinerari:0,00 h. Càmping Cadí Vacances. Sortim pel vial d’accés en direcció nord fins a la carretera pavimentada del verd que prendrem vers a l’esquerra per deixar-la de seguida i seguir per un camí descendent que neix vers a l’esquerra (rètol indicador) i que discorre pel marge esquerra del Torrent de les Rues vers al sud. Marques de pintura groga. Just a l’acabar el camí, a tram empedrats, trobem una bifurcació vers a l’esquerra i ja estem a tocar del molí de les runes de les antigues edificacions de la piscifactoria.
0,10 h. Molí de Gósol. 1.340 metres. Creuar el riu pel pont situat al sud de la construcció. Just passat el pont seguim cap a la nostra esquerra per la pista que discorre al costat de les aigües, curs a vall. Marques blanques i verdes.
FOTO PAKO CRESTAS
0,15 h. Bifurcació. Abandonem la pista que va al costat del riu i seguim el camí que surt a la nostra dreta i que discorre pel costat de marges de murs de pedres. Marques grogues i verdes/blanques.
0,20 h. Anem a parar a una pista que seguim cap a la dreta, després prenem una drecera i el camí abandona l’esmentada pista per retrobar-la poc mes tard. Tot el conjunt discorre per terreny lleugerament ascendent. Marques grogues i verdes/blanques.
0,25 h. Bifurcació amb cartell indicador. Seguim pel trencall que surt a la nostra dreta. Marques verdes/blanques i grogues. Es tracta d’un camí ample que primer discorre per terreny obert i després es fica al bosc, convertint-se llavors en una drecera.
0,42 h.Font del Purroig. Poc després el senderó va a parar a una pista (creuar filat) que seguirem vers a la nostra dreta. Marques grogues i verdes/blanques.
FOTO PAKO CRESTAS
0,50 h. Borda del Tinent. Cartell indicador. Creuament de pistes. Seguir el brancal ascendent que surt a la nostra esquerra. Marques verdes/blanques.
0,52 h. Nova cruïlla amb rètol indicador. Seguir la pista que surt a la dreta i que traça una línia horitzontal, lleugerament ascendent, en direcció oest. Marques vermells i verdes/blanques.
1,01 h. Trencall ascendent a la nostra esquerra que obviem. Seguim vers a l’oest tot passant per sota la roca del Grauet (nom escrit a la roca). Seguir les marques verdes/blanques i vermelles.
1,13 h. Esplanada. Cal deixar de banda les marques verdes/blanques i vermelles que pugen per uns senders vessant amunt, i seguir la pista vers al O – N.O. tot seguint unes noves marques que son de color blau/grog. Mica en mica ens fiquem al Torrent Fosc. La pista passa a ser camí i resseguim una mena de riera seca, sempre en sentit ascendent i orientant-nos gradualment vers al sud.
1,45 h. Creuem una pista de manera transversal que continuar pujant en mig del bosc pel marge esquerra de la canal. Marques grogues/blaves, senderó semi marcat, de vegades bastant fressat i altres estones amb el llit d’herba. A l’estona veiem una canal que puja a la nostra dreta directament vers a l’aresta. No es la canal que ens interessa. Caldrà flanquejar vers al sud, tot seguint les fites i les marques grogues/blaves fins a connectar amb una altre canal, també molt ample i evident, que serà la que haurem de remuntar. Pujada constant amb un camí molt poc marcat al marge esquerra de la canal. No cal patir ja que el terreny es evident i hi ha moltes marques grogues/blaves i fites. Just al final de la canal el camí abandona el llit de la canal i puja pel bosc de l’esquerra fent una gran revolt.
FOTO PAKO CRESTAS
2,40 h. Coll dels Belitres. 2.149 metres. El cim del Verd i els amples lloms d’herba que cal superar per coronar-ho, son ben visibles vers a ponent. Pugem a ple vessant per pendissos suaus d’herba fins al propi cim. Hi trobem balises de fusta que ens ajuden a resseguir la pujada més lògica.
3,05 h. Cim del Cap del Verd. 2.283 metres. Impressionant panoràmica.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Excel·lent excursió que resulta ser l’ascensió més fàcil o còmode per pujar al Cap del Verd, sempre i quan puguem pujar la pista amb vehicle, ja que guanyem dons força alçada i escorcem distàncies.
Destaquen les bones panoràmiques que ja gaudim des de meitat de l’ascensió, en concret des del moment en que assolim l’aresta a les proximitats del Pla de la Font, i també cal fer esment del tortuós conjunt rocallós que es desprèn vers a ponent a les proximitats del Portell de l’Ós, ja a terres de l’Alt Urgell.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 1 hora i 55 minuts per l’ascens i poc menys d’una hora i 30 minuts pel retorn.
Desnivell: 464 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada.
Dificultat: Mitja
Punts d’aigua: No hi ha cap en tota l’excursió, es per tant del tot imprescindible dur l’aigua necessària des de bon inici de la caminada.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Coll de Mola * Portell de l’Ós * Collet del Pla de la Font * els Cavallets * Coll dels Belitres * Cap del Verd.
Accés al punt de partida:Coll de Mola, 1.819 metres. Accessible per pista de terra des de Gósol.
Des del càmping Repòs Pedraforca de Saldes haurem de prendre la carretera B-400 vers a Gósol passant pel Coll de la Trapa. Una vegada arribem a l’entrada del poble, a la rotonda de Can Francisco, prenem el brancal de l’esquerra, passem per davant del trencall de l’entrada del càmping Cadí Vacances i pugem per la pista asfaltada vers al Coll de la Mola, tot seguint les indicacions “el verd”.
Des del càmping Cadí Vacances prenem la pista vers a ma esquerra, tot passant per davant del cementiri i seguint les indicacions “el verd”.
FOTO PAKO CRESTAS
Val a dir que la pista està en bon estat, però si no veiem clar de pujar amb vehicle o podem fer tot seguint el G.R.
Itinerari:0,00 h. Coll de Mola. 1.819 metres. Al mateix coll hi convergeixen quatre brancals de pista forestal. El primer el que procedeix del vessant est de la vall, que es per el que hem fet server per assolit al coll en el trajecte motoritzat. La segona branca seria la continuació natural de la primera, o sigui, el vessant de la pista que, una vegada travessat el coll, davalla vers al cantó contrari, es a dir, cap a ponent, tot davallant cap a la Vall de Tuixén.
Les altres dues branques pugen paral·leles vers al nord (malgrat que al mapa de l’alpina tan sols marca una). Totes dues es connecten als cinc minuts de marxa. Nosaltres recomanem pujar per la de la dreta, que guanya alçada de manera més decidida des de bon principi. La branca de l’esquerra, més suau (i segurament l’originària de totes dues), dibuixa un gran revolt i guanya alçada de manera més moderada.
FOTO PAKO CRESTAS
0,05 h. Bifurcació de pistes. La branca que prové de la nostra esquerra es la pista paral·lela que naixia al mateix coll i que aquí es ajunten. Continuarem pujant cap a la nostra dreta. Pista ample que guanya alçada de manera molt suau i que s’orienta vers al O-S.O. Evident.
0,15 h. Portell de l’Ós. Tanca a la pista. Mirador natural de la pista sobre els cingles que resten als nostres peus i que s’orienten vers a la vall de Tuixén. La pista, ample i evident, continua ara cap al sud, amb tendència després vers al S.E. Anem per un tram força horitzontal on fins i tot, en certs trams, perdem alçada de manera molt poc perceptible. La pista discorre per trams de prats petits en mig del bosc, a la vora d’una mena de riera eixuta.
0,35 h. Bifurcació. Deixem de banda una pista que surt a la nostra dreta. Nosaltres continuem en la mateixa direcció que em dut fins a aquest punt, o sigui, vers al S.-S.E.
0,50 h. Zona de prats i gran revolt de la pista. Deixem la mateixa per pujar pel senderó que neix a l’esquerra i que puja vers al S.E. al costat d’una mena de torrentera seca. La pista (que abandonarem en aquest punt) dona pas a un corriol de muntanya que transcorre entre prats inclinats i trams de bosc obert.
FOTO PAKO CRESTAS
1,00 h. Collet del Pla de la Font, 2.004 m. Gran vista panoràmica. Ample coll que ens situa ja al dors del gran llom que haurem de seguir per pujar cap a dalt de la cadena. L’aresta herbosa i amplíssima rep el nom dels “Cavallets”. Pujada suau però constant per una pista sempre cap al sud.
1,20 h. Abandonem la pista que continua cap a la nostra dreta per continuar pujant pel mig de prats d’herba de suau inclinació. Camí marcat, continuem en direcció sud.
1,25 h. Retrobem de nou la pista que prèviament havíem abandonat i que s’uneix al camí pel marge dret del mateix. En realitat aquest petit tram de cinc minuts que em fet sense seguir la pista era una drecera. A partir d’aquest moment, però, ja no abandonarem la pista. El coll ja s’endevina força proper.
1,30 h. Coll dels Belitres. 2.149 metres. Ample i marcat coll. Ja hi som dalt de la serra principal. Per accedir cap al cim més alt ens dirigim cap a l’O.-N.O. Pujada suau i constant, hi ha diverses roderes que fan camins paral·lels. A la part alta de la pujada els camins canvien d’orientació i es dirigeixen més cap al S.O., aquest canvi d’orientació ja es molt a dalt, força a prop del cim. Al marge esquerra dels camins paral·lels apareix un filat que s’estén fins al propi cim.
FOTO PAKO CRESTAS
1,55 h. Cap del Verd. 2.283 m. Cim molt planer i de gran proporcions, que resulta ser el sostre de la Serra del Verd. Bones vistes panoràmiques sobre el Pedraforca, el Cadí, la Serra d’Ensija i el Port del Comte. Al cim hi trobem una caseta amb registre i dos panells d’orientació en relació a les grans panoràmiques del cim. El primer ens informa quins cims es veuen cap al nord, cap a l’est i cap a l’oest. El segon cartell, situat un centenar de metres cap al sud, ens indica quines serres veiem davant la perspectiva que s’estén cap a la Catalunya Central.
Retorn: Pel mateix itinerari en sentit invers.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
catalonia-trekking 