TURÓ DEL SAMON, PUJADA DES DEL POLELL I COMBINACIÓ AMB EL TURÓ DE SANT ELIES.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: L’excursió que proposo a continuació transcorre en la seva majoria per pistes de bon caminar, suaus i poc feixugues, on el trànsit de cotxes, quads i motos acostuma a ser poc important, fins i tot en dies festius.

El contrast el dona la pujada al Turó del Samon des del Collet del Turó. Aquí la poca freqüentació del terreny fa que la vegetació hagi envaït el camí de pujada, i fins i tot ens costarà seguir-ho sense perdre’l quan anem costa amunt (al baixar el més visible ja que a estones dibuixa com una mena de torrentera). Cal vigilar en temps de casera ja que aquesta part alta de la muntanya, on el bosc i el matolls es confonen, es un lloc on el porc senglar abunda, i per tant els caçadors no desaprofiten la oportunitat.

FOTO PAKO CRESTAS

Durant el trajecte rodat per la pista val la pena pujar-hi per la pista que neix al càmping de les piscines del Montseny, i sempre seguir les indicacions del Polell, tot passat per la masia del Samon. Un mas emblemàtic del massís que dona nom a la muntanya. Davant del portal del mas rauxa una font amb una aigua pura i freda, fins i tot a ple estiu ens sorprendrà la seva fredor.

Per últim la pujada al Turó de Sant Elies des del coll homònim travessa una zona de bosc molt atraient, antic i net, amb els troncs plens de molsa a la part baixa, com els boscos originals mediterranis de alzinar humit.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: Trencall de la pista que neix en sentit descendent 300 metres després d’haver deixat el mas del Polell a la nostre esquena, tot venint des del Samon. Si em optat per pujar per la pista des de Santa Margarida de Palautordera, aparcarem el vehicle 300 m. abans d’arribar-hi.

Punt d’arribada:     Itinerari circular que te el seu punt d’arribada al mateix que el de partida. No obstant passarem pels cims del Turó del Samon i el Turó de Sant Elies.

Punts de referència: * MAS DEL POLELL* CORRAL DELS COLELL * COLLET DEL TURÓ * PRAT FONDO * PRAT FONDO DE DALT * PRAT FONDO DE DALT * TURÓ DEL SAMON * COLLET DEL TURÓ * LES PLANES DEL CORTÈS * COLL DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES * COLL DE SANT ELIES * CORRAL DEL POLELL

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell:557 metres de pujada i altres tants en sentit descendent       

Horari: 3 hores.

Itinerari: Com ja hem dit deixarem el cotxe en un trencall de la pista situat 300 metres més al sud del MAS DEL POLELL, en un trencall situat a l’alçada de 870 m.

Prenem la pista que puja, o sigui, la de la dreta, passant per sota de cirerers del bosc (si anem a finals d’octubre o principis de novembre ens farem un fart de recollir els seus fruits silvestres).  Una pica més a dalt trobem una altre bifurcació, amb unes sagetes blanques pintades al trencall esquerra. Nosaltres prenem el de la dreta que puja en sentit ascendent per una pista menys marcada. Travessem boscos d’alzines i una zona de prats on tenim una bona panoràmica del Turó de Sant Elies. Aviat en tornem a trobar amb la pista més marcada (en realitat aquest tram es una drecera), i al coincidir amb aquesta deixarem del banda la bifurcació de la dreta (cadena) per pujar per lla pista situada en línia recta i que continua pujant. (0,15 h). Passem pel costat de les runes del CORRAL DELS COLELL. La pista va pujant sense pèrdua pel mig del bosc. En una mena d’esplanada hi ha una creu en memòria d’un caçador. Continuem pujant fins a que assolim el COLLET DEL TURÓ. 1.000 m. (0,45 h ). Bona panoràmica i bifurcació de camins. Hi ha un greny de roca al sud del collet amb una petita cova (no es visible des de la pista, caldrà donar mitja volta per sota el greny rocós).

FOTO PAKO CRESTAS

Des del Collet deixarem les pistes i prendrem el camí que es dibuixa cap al O.N.O. en mig de matolls. El camí puja per la cadena que va a morir al propi cim. Passarem el dos petits collets,. el primer després d’haver pujat prèviament un turonet i el segon després d’haver flanquejat un greny rocós pel seu costat dret. Els colls son coneguts com el PRAT FONDO (1.135 m) i el PRAT FONDO DE DALT (1.180 m). En conjunt es possible que anem perdent i retrobant el camí, ja que aquest es poc transitat i sovint podem perdre el fil en mig d’arbres i matolls. Només dos seccions molt localitzades presenten esbarzers.  Al PRAT FONDO DE DALT coincidim amb una altre senderó que prové del Mas de Samon i que ascendeix al cim per la seva carena orientada vers al N.E.  La pujada final es uniforme i amb el camí més evident. Zona de prats dalt del cim. Vèrtex geodèsic. TURÓ DEL SAMON, 1.267 m. (1,20 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Desfem les nostres passes, en sentit descendent i vers al S.E., per tornar al COLLET DEL TURÓ, 1000 m. (1,50 h). Ara continuarem la pista que baixa pel vessant oposat per qual hem pujat prèviament, o sigui, la pista orientada vers al oest i que ratlla el vessant sud del Turó del Samon. La pista, molt evident i apta pel trànsit rodat de vehicles, dibuixa dos grans revolts tot passant pels prats abandonats de LES PLANES DEL CORTÈS. Les dues construccions enrunades que vigilen com fantasmes els prats son un testimoni mut de l’èxode rural. Costa de fer-se a l’idea que aquells murs de pedres caiguts i el tros de sostre enfonsat haguessin estat, en altres temps, una llar calenta on famílies senceres veien passar llurs vides arrelades a la pròpia muntanya.

Poc més avall hi ha una bifurcació amb un gran dipòsit d’aigua. Cal prendre la branca de la pista que puja, situada a la nostre esquerra, i que s’orienta cap al est. Una gran esplanada en mig del bosc ens anuncia la nostre arribada al COLL DE SANT ELIES, 931 m. (2,20 h). Cap al sud, a ple coll i tot passant pel costat d’una senyal metàl·lica que ens recorda la reserva de caça, neix el camí que puja pel mig del bosc pel que seria l’aresta nord del Turó. Arribem dalt tot entrant pel costat posterior de l’ermita que corona el cim. TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m. (2,30 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Baixem de nou al COLL DE SANT ELIES tot desfent les nostres passes i continuant la pista en sentit descendent vers al nord i després vers al est, arribarem sense pèrdua possible a les runes del CORRAL DEL POLELL, lloc on tornem a coincidir amb el trajecte inicial que haurem fet durant la pujada. (3,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 18 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

TURÓ DE SANT ELIES – PUJADA PER LES ARTIGUES DE CAN TERRER.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Aquesta es una excursió fàcil, tranquil·la, d’aquelles que no tens cap possibilitat d’errar el camí. Tota ella transcorre per pistes de terra, fresades, aptes per cotxes tot terreny o quatre camins.

El vessant est del Turó de Sant Elies resulta ser un de les cares exteriors de la muntanya, penjada sobre la poblada plana del Vallès. Durant l’aproximació al lloc on deixarem el cotxe passem per unes de les urbanitzacions més fantasmals i horribles de la serralada, son els anomenats “Refugis del Montseny”, un conjunt de cases aïllades que aquí i allà trencant l’harmonia i l’espessor del bosc mediterrani, amb una manca de gust dignes d’urbanisme de finals de la dictadura franquista.

FOTO PAKO CRESTAS

Més amunt, quan ja anem caminant, ens trobem la grata sorpresa de creuar un bosc de castanyers joves i sans, un crit d’esperança davant de la greu malaltia que aquests darrers anys han afectat als boscos de castanys del Montseny. Ja arribant al cim, les ziga zagues del camí en un indret de vegetació verda i oberta, ens porta un retall de paisatge irlandès, d’aquelles colines on les boires semblen que restin enganxades des del principis dels temps, i on el verd vegetal radia de color els pocs dies que es acariciat pels rajos d’un Sol estrany.

Dalt del cim, coronada de flors blanques a la primavera, els prats que sustenten l’ermita. Un racó de silenci, oblit i serenor. Estem fregant l’aire pur dels mil metres, tan sols caldrà pujar al veritable cim, un centenar de metres a l’est i situar-nos sota la torre de guaita, l’alçada que sustenta als nostres peus serà cap i cua: 1.001.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida: punt culminant de les pistes d’asfalt de l’urbanització dels REFUGIS DEL MONTSENY, molt a prop de l’indret anomenat “LA RAJOLERIA”. Altitud 680 metres.

Punt d’arribada: Cim del TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 metres.

Punts de referència: * TRES TERMES * LES ARTIGUES DE CAN TERRER * ERMITA DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell: 321 metres.    

Horari: 50 minuts a 1 hora.

Itinerari: Deixarem el cotxe al creuament de camins situat per sota dels TRES TERMES. Pujarem amb el cotxe per la pista asfaltada amb estat mediocre, fins a torbar-nos amb aquest creuament. Veurem una pista de terra que puja. Deixarem el cotxe en les proximitats i prendrem aquesta pista de terra, inici del trajecte a peu. Durant la pujada en cotxe per l’urbanització seguirem els rètols vermells amb els indicatius de “Sant Elies”

FOTO PAKO CRESTAS

La pista no te pèrdua, es evident i força clara. A banda i banda deixem camins abandonats. Als 20 minuts la pista dibuixa un gran revolt i canvia de sentit. Fem una forta pujada (la pujada més accentuada de tota l’excursió), creuem boscos de castanys joves, i poc després ens trobem amb una segona bifurcació. (0:25 h), el camí a seguir està ben clar i indicat, cal seguir la pista ascendent vers al nord. Aviat pugem una zona de revolts on el bosc ha deixat pas a un espai obert, es la conegudes con LES ARTIGUES DE CAN TERRER (Can Terrer es la Masia en runes que divisem a la vall situada al NE. – façana mig blanca mig marró i branques d’arbres que surten en mig de les parets que encara resisteixen l’enrunament). Passat els revolts encara deixem de banda una bifurcació descendent a la nostre dreta i una zona d’aparcament indicada a la nostre esquerra. Cadena. Seguint la pista uns 200 metres ja hi serem a la ERMITA DE SANT ELIES, 990 m. El cim estricte està un centenar de metres més al sud. Terreny de bosc obert. Torre de guaita al punt culminant. (0,55 h). TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m.

FOTO PAKO CRESTAS

Descens:  Pel mateix itinerari. Contar uns 40 minuts.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir itinerari 16 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

TURÓ DEL SAMON DES DE EL PANTÀ DE VALLFORNÈS, PUJADA PER LA BOSC DEL CASTANYER GROS D’EN CUC I BAIXADA PER LA CARENA DE PALESTRINS I TURÓ DE LES BARRAQUES.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: La present excursió ens porta a descobrir un altre Montseny dins del massís del Montseny, estem parlant de la Vall de Vallfornès. Es una vall fosca, on l’alzina domina per tot arreu. El verd fosc del bosc fa que tota la lluminositat de la vall es contagiï d’aquest color. L’aire es fa espès, polsós, quan la sequera xa eixuta la terra sobre les arrels. El grill i la cigala canten, extasiats de tanta calor.

La vall està plena de suaus plecs. Una llarga “V” uniforme que es tanca de sud o nord, per anar a morir a una falsa cadena, ja que més enllà de l’horitzó, per molt que no ho sembli, està l’altiplà de la Calma.

FOTO PAKO CRESTAS

La vista s’aboca pers a la urbanitzada plana del Vallès. No veiem per enlloc els alts cims del Matagalls i el Turó. Estem en un paisatge intermedi entre el Montseny central i el germà Montnegre. Sovint, quan els cimals més alts son blancs de neu, la vall de Vallfornès viu d’esquenes a aquesta realitat, com si anés millor amb ella la solejada vall, on les boirines desapareixen sota l’escalfor del Sol que apunta al migdia.

L’excursió transcorre en la seva gran majoria per pista. Malgrat tot no estem davant d’un periple avorrit i monòton. La intensitat del bosc i la benvolguda soledat no permet aflorar sensacions negatives.

FOTO PAKO CRESTAS

Com a punt àlgid del periple aconsellar una curta visita al castanyer gros d’en Cuc, l’arbre amb el tronc més gros de tot el país. Els seus voltants estan arranjats, es nota que el transit de gent és constant. Estem davant d’una de les major singularitats del massís.

L’arribada a la cadena ens sorprendrà fins i tots als que estem avesats a veure múltiples vegades els paisatges repetits del Montseny. Es tal la diferencia entre l’est i l’oest que semblarà que estem davant de dos serralades diferents. A llevant, els monarques del Montseny  ens vigilen amb les seves formes gegantines i pesades; a ponent un mar de muntanyes fosques cavalquen vers a l’infinit, al fons, com a colofó i ja molt lluny, els cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i la muntanya sacra de Montserrat. Ponent i llevant, muntanyes que son símbols d’una terra i una cultura mil·lenària.

FOTO PAKO CRESTAS

Tornem per la serra de Palestrins, i malgrat les còmodes pistes, no estarà de més recordar que estem creuant els paratges que varen servir de refugi a la darrera fada del Montseny.

Punt de partida:  Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt el TURÓ DEL SAMON a 1.267 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Desnivell: 817 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores i 30 minuts.

Punts de referència: * PANTÀ DE VALLFORNÈS * TORRENT DE LA BAGA * FONT DE LES ACÀCIES * CASTANYER GROS D’EN CUC * COLL DEL POU D’EN BESSA * TURÓ DE PI NOVELL * COLL DE PINOVELL * TURÓ D’EN SAMON * COLL DEL TURÓ D’EN BESSA * COLL DE PALESTRINS *  TURÓ DE PALESTRINS * COLLET DEL MIG * CAN CUC * PANTA DE VALLFORNÈS

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari: Cal continuar la mateixa pista per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada. Deixem de banda, a la dreta, la pista que porta a la masia de CAN CUC (cartell indicador) i per la qual baixarem al final de l’excursió. Continuem dons per la pista que voreja l’embassament fins a torbar-nos al punt final del PANTÀ DE VALLFORNÈS, (0,30 h). Justament aquí neix la pista que puja vers a la dreta (direcció N.E.) cartell indicatiu. (CASTANYER GROS D’EN CUC I CASA DE LA MUNTANYA).  La pista, ample i evident, puja al costat del TORRENT DE LA BAGA, per descriure després i gran revolt a ple vessant i tornar després al fons de la vall. No hi ha pèrdua possible. Obviarem una primera pista que surt cap a l’esquerra, una mica mes amunt trobem la FONT DE LES ACÀCIES (1:05 h) i seguim la pista fins a un revolt que creua el torrent. Trobem una bifurcació. En veritat cal continuar per la pista que puja cap a la dreta i continua pel llit del sot, si be valdrà la pena continuar per la bifurcació de l’esquerra i caminar un 5 minuts per anar al CASTANYER GROS D’EN CUC, l’arbre amb el tronc més gruixut de tota Catalunya (1:15 h). Desfem les nostres passes fins al llit del sot, continuem la pista ascendent vers al N.E.. Aviat trobem un camí que puja vers a la dreta i que abandona la proximitat del torrent, es el camí que haurem d’agafar. En veritat es tracta de una mena de pista en mal estat o camí ample. Es força evident i va pujant fent ziga zagues, i trobem tres bifurcacions vers a la dreta que evitarem el tots tres casos. La primera està just al primer revolt i el camí que surt es veu en força desús, la segona surt a mig pendent i dibuixa un pista ben visible al vessant situat en front (BAGA D’EN CUC). La darrera, ja molt amunt, està al darrer revolt de les ziga-zagues. Serà important quedar-se amb la cruïlla de camins (2:15 h) ja que aquest que surt cap a la dreta, i que ara evitem, serà el camí que prendrem de retorn a la baixada. Continuem la pista petita que puja en diagonal cap a la dreta, i que al final, a trobar-se amb el terra rocallós, es converteix en un veritable camí (serà aquest darrer tram l’únic que transcorre per senderó, tota la resta de l’itinerari discorre per pista). El camí pren la cadena al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 m. (2:30 h). Continuarem la ample cadena vers a l’est, traspassant l’insignificant TURÓ DE PINOVELL, 1.215, baixant a l’esplanada del COLL DE PINOVELL 1.191 m i continuant pel senderó que transcorre per dalt de l’aresta anomenada de la pleta (no hi ha cap, però de pleta), fins al cim del TURÓ D’EN SAMON. 1.267 m. (2:50 h). Retornarem vers a l’oest desfent les nostres passes fins a trobar-nos de nou al COLL DEL TURÓ D’EN BESSA. 1.187 m (3:00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Baixem pel vessant sud, pel mateix camí pel quan em pujat prèviament abans d’arribar a l’aresta i a la primera bifurcació continuem vers al S.E. per una senda força marcada que en duu al COLL DE PALESTRINS, 1.009 m, bassa artificial de recollida d’aigua destinada a la prevenció d’incendis. Bonic prat. (3:40 h). Aquí neix una pista i un senderó paral·lel a la seva esquerra que ens durà a pujar i baixar el suau TURÓ DE PALESTRINS, 1.026 m, al costat oposant del turonet (S.O.) hi ha una nova diminuta depressió anomenada el COLLET DEL MIG, 1.019 m, d’on surt una doble pista. Prenem la branca de la dreta i ja sense pèrdua la continuem tot perdent desnivell de manera constant. Val a dir que just a l’alçada d’un marcat revolt, on serà visible en la llunyania l’esglesiola de SANT SALVADOR DE TERRADES, neix un senderó o drecera que baixa directament pel mig de bosc estalviant-nos els revolts de la pista per anar a parar directament a la masia de CAN CUC, 750 m. (4:10 h). Ara continuem la marcada pista que davalla vers a la vall i que justament va a parar a la presa del PANTA DE VALLFORNÈS, molt a prop ja del lloc on haurem iniciat l’excursió (4:30 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 15 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

EL MOJÓ DES DE VALLFORNÈS

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Pujada directe, intel·ligent i ràpida a aquest cim secundari situat dins d’una cadena secundaria.

Bonic bosc de muntanya que ens reporta una bona pujada muntanyenca pels amants dels camins amb empenta. El cim no es res més que un petit replà amb una petita fita. Si no fos per que no podem continuar pujant, no diríem que som al cim. Es tracta d’un petit replà envoltat d’alzines i roures, una bona plaça per a la reunió de bruixots i druides.

FOTO PAKO CRESTAS

Com a curiositat direm que travessem més pistes que les dibuixades al mapa de l’alpina. Son tantes les pistes que van per aquest sector, moltes d’elles ja en desús i intransitables, que es fàcil perdre el compte; més tenint en compte que les obertures ocasionals es produeixen amb finalitats d’explotació forestal. Una activitat econòmica en recessió però encara existent i rentable en certs indrets del país.

Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt del MOJÓ a 1.017 metres d’alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS * FORN * TORRENT DE MOJÓ * EL MOJÓ * VILAR D’EN RIBES * FONT DE LA * SOT DE COMAFOSCA * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS

Desnivell: 567 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores.

Itinerari: Cal continuar la mateixa pista per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada.

FOTO PAKO CRESTAS

Una vegada hi siguem al costat nord de l’embassament, i deixat el mateix a la nostra esquena, trobem una bifurcació (0,30 h). Cal continuar per la pista de l’esquerra que es la que continua al costat del llit del riu. A l’estona torbem una nova bifurcació, (0,45 h) continuar per la branca de l’esquerra que segueix el fons de la vall. Trobem una pista abandonada a l’esquerra que caldrà ignorar (0,50 h) i tot seguint pel fons de la vall evita veurem les runes del FORN (0,55 h). Just passades les runes la pista, molt ben dibuixada, fa un gran revolt cap a l’esquerra i comença una suau pujada en diagonal en direcció sud. La pista dibuixa un primer revolt exterior, creua el TORRENT DE MOJÓ, i just a l’alçada del segon gran revolt exterior, descobrirem el camí que neix a la nostra dreta i que ens convida a abandonar la pista per endinsar-nos al bosc. (1,05 h) Es el camí que haurem de continuar pel mig del bosc fins al cim i que puja per una mena d’aresta boscosa. Es tracta d’una camí marcat, si be te trams on l’abandonament ja es fa notar. No te fites ni taques de pintura, i en certs indrets caldrà que la nostra bona orientació d’excursionista ens auxiliï.

El camí travessa quatre pistes abandonades  (1,20 h – 1,25 h – 1,40 h – 1,45 h) i una cinquena en bon estat, ja força a prop del punt més alt. (1,55 h). De tots els encreuaments de les pistes el camí torna a dibuixar-se bastant cal en sentit ascendent i en direcció oest, a excepció del primer encreuament, on el camí resta bastant desdibuixat durant els primers metres. A partir del creuament de la cinquena pista ja estem molt propers al punt més alt de la cadena. Continuem en direcció oest, pujant pel bosc d’alzines, creuant algun petit prat i passant pel mig d’un veritable túnel que es dibuixa en mig de dues alzines bessones. El punt més alt ers bastant impersonal, una petita clariana amb una fita, al lloc on trobem la unió amb el camí que ve de la cadena. EL MOJÓ. 1.017 m (2,00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Per baixar retrocedirem les nostres passes fins a la primera pista que trobem, que està molt ben marcada, i ja no la deixarem en tota l’estona. Continuem cap a l’esquerra (sud), en un primer tram força planer que dona pas a la conseqüent baixada. La pista dibuixa un gran revolt i s’orienta cap al nord. Evident. Durant el trajecte trobem algun brancal en desús que, òbviament, caldrà evitar. Passem per davant del VILAR D’EN RIBES (2,35 h) i després pel costat de  la FONT DE LA TEULA (2,55 h) a pocs metres del SOT DE COMAFOSCA. Continuant per la pista aviat trobem el mateix punt on l’haurem abandonat per agafar el corriol de pujada que ens ha dut directament al cim. Desfent les nostres passes fetes amb anterioritat, tornem per terreny ja conegut al punt de partida. Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. (4,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 14 del mapa pacial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

ROCA CENTELLA DES DE CÀNOVES PEL SERRAT LLARG.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Novament una excursió que considerarem, — tots aquells que ens agraden els camins genuïns de muntanya,— que te un ús excessiu de pistes forestals. Malgrat tot es la tònica general d’aquesta zona de la serralada, si contemplem des de lluny qualsevol dels vessants de la Roca Centella o dels restants cims de les cadenes del Bosc, veurem un veritable filat de xarxes, com una veritable teranyina. Els bosc esquinçat per la ma de l’home, buscant les millores de les comunicacions i l’explotació forestal.

El serrat llarg no es tan llarg com podria donar a entendre el seu nom. Estem davant d’un itinerari poc atraient per l’excés de pistes, però tal vegada amb una llargària justa per situar.-se a mig camí entre la llarga caminada i el còmode passeig.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              PLA DE VIALLADRES – CÀNOVES RESIDENCIAL. 422 metres.

Punt d’arribada:     Al mateix punt de partida, tot pujant per la MINA DE CAN VALLS, fins a la ROCA CENTELLA, cim de 1.001 metres d’alçada, i baixant per propi SERRAT LLARG.

Desnivell:              579 metres en sentit ascendent i altres tants en sentit descendent.                

Horari:                  Comptar 3 hores i 30 minuts per fer tota l’excursió.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                Just on acaba CÀNOVES RESIDENCIAL, veurem una pista que s’endinsa cap a una zona de conreus i que neix a la dreta de la carretera. La pista voreja als conreus del PLA DE VIALLADRES, deixem un primer trencall a la dreta (0,05), passem per sota l’estesa de una línia d’alta tensió, i encaminem per la pista que ja comença a presentar una pronunciada pujada. Després d’algun revolt trobem un altre trencall, nosaltres continuem per la dreta (0,15 h) (la branca de l’esquerra, que es horitzontal, te una carena), i pujant sense pèrdua anem seguint pista amunt. Entre pinedes, que de mica en mica donen cas a l’alzinar, la pista ressegueix una mena de cadena on en certs indrets l’horitzó s’obre i ens deixa veure més enllà de l’espès bosc. Es LA SERVERA, a 645 metres d’alçada. Davant nostre el boscós i arrodonit llom del SERRAT LLARG. Continuem la pista, deixant de banda tres trencalls a la dreta, i un quart una  mica més a dalt, que presenta un estat d’abandonament, però, per contra, té un marca blava dibuixada a terra. Cal parar atenció ja que aquest serà el punt d’unió entre l’itinerari de pujada i el de baixada. Nosaltres ara continuem per la pista, que aviat deixa de guanyar alçada per flanquejar gairebé en horitzontal pel vessant sud de la muntanya, a vista d’ocell sobre la Vallfigueres. En un moment donat, en un revolt extern, trobem un trencall a la nostra dreta que puja de manera decidida. Es tracta d’una pista en pitjors condicions que de mica en mica es torna en camí. Cal seguir-ho de manera ascendent (per fi pugem després de tan vorejar), i passem pel que resta de la MINA DE CAN VALLS. (1,25 h). Poc més a dalt el camí va a parar a una nova pista en bon estat, que seguirem cap a la esquerra, la qual, després d’un tram bastant horitzontal, es fon amb una altre pista encara en millor estat. Tot seguint recta arribem a una cruïlla de camins. Estem al PLA DE LA BATALLA, 888 m. (1,50 h). Si seguim la cadena cap al sud, podem anar i tornar en cinc minuts del REFUGI ADF. Una estranya construcció que sembla ser una caseta de protecció d’una gran antena. De retorn al PLA DE LA BATALLA, continuem en sentit contrari, o sigui, vers al nord, deixant de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m). Vèrtex geodèsic, petits grenys de roca al cim (segurament d’aquí el nom), i bona vista panoràmica del Pla de la Calma i la carena del Sui al Samon, amb el Turó de l’Home de rerefons. (2,00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Desfem les nostres passen vers a l’esplanada, baixem un tros de pista i, al trencall que neix a la nostra esquerra, el prenem per diferenciar les nostres passes de baixada de les passes de pujada. Continuem la pista descendent fins a un lloc, on parant una mica d’atenció, observarem que neix un camí que s’endinsa al bosc. El camí te una fita que indica el principi, neix  a la vora esquerra de la pista, i ell mateix ja ens convida a transitar-ho. Es tracta d’un bonic tram de corriol en mig de bosc (el més llarg i agradable de tota l’excursió), que baixa per SERRAT LLARG i va a parar a la pròpia pista per la qual haurem pujat. Recordem que el trencall amb la taca de pintura blava es el nexe d’unió. Baixem sense pèrdua fins  a CANOVES RESIDENCIAL. (3,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 13 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DE SANT BERNAT PER LA RIERA DEL CLOT.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Conegut com el camí del carboners, aquesta alternativa de pujada al Matagalls està completament en desús.

Te els seus “pros” i “contres”, en la balança positiva direm que es un itinerari força més fresc que no pas el que va per sot el vessant sud, i per tan més convenient si la calor ens prem. També passa per un interessant sector sobre la canal d’aigua, on el camí està a voltes penjat i fins i tot trobem que han instal.,lat un passamà a la roca per auxiliar al qui pugui ser propens al vertigen. Transcorregut aquest sector arribem a una reclusa, que forma part d’un bonic marc paisatgístic. El que es porta la palma el Gorg de Marrà, sens dubte un dels paratges més salvatges que resten preservats al cor del Montseny.

FOTO PAKO CRESTAS

Per contra el fet de que el propi camí en desús s’ha perdut en la seva totalitat en algun que altre sector, i es molt possible que acabem pujant o baixant massa amb la conseqüent pèrdua de temps i la possibilitat d’anar a parar a camps amb esbarzers o a sectors on la vegetació dificulta força la marxa. Cal tenir paciència, ja esteu avisats. Els amants dels camins ben fressats millor que s’abstinguin.

Punt de partida:     SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:  De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell i el mateix de baixada.

Horari: 4 hores i 30 minuts.               

FOTO PAKO CRESTAS

Punts de referència: * SANT BERNAT * COLL SARRIERES DE BAIX * TORRENT DEL COT * FONT DEL VERN * SOT DEL CARBÓ * GORG DE MARRÀ * EL COLLELL * PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT * ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES FONDES *  PUIG SACREU * COLLET DE L’ANTIC * TURÓ DE LA BANDERA * COLLET DE L’HOME MORT * MATAGALLS * COLLET DE L’HOME MORT * COLL PREGON *  FONT DE COLL PREGON * PLA SOLIVA DE DALT * SANT BERNAT

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:  Just abans d’arribar a SANT BERNAT, a pocs metres de la plaça central on hi ha en complexa hoteler, hi trobem la zona d’aparcament més enlairada del sector. D’aquí hi surt una pista ben ampla vers al N.E., amb un cartell indicador “Sant marçal per planells”. Prenem la pista, però tan sols per uns breus minuts, fins que trobem a ma esquerra un camí que puja decididament pel mig del bosc. El senderó, ben traçat, te alguna que altra taca vermella, travessem dues pistes la primera quan portem 10 minuts de marxa i la segona quan portem 20 minuts, i a la mitja hora ens trobem al COLL SARRIERES DE BAIX, 973 metres. Aquest collet està en mig del bosc i veurem les instal·lacions de captació d’aigua. Baixem pel vessant contrari al que em pujat, i de seguida el camí deixa de prendre alçada per fer un trajecte horitzontal. Entrem en el tram quer discorre per sobre la canalització d’aigua. Una senyal rovellada ens informa que, fa tens, algú va intentar prohibir el pas. Camí endavant i trobem trams on hi ha un xic d’estimball sota els nostres peus, en aquests sectors uns cables metàl·lics ajuden a donar seguretat als que pateixin vertigen. El camí es ample, ben marcat i gens perillós, si anem amb el mínim compte necessari. El caminet de les aigües acaba al llit del TORRENT DEL COT, on trobem una reclusa. Creuem les aigües i pugem directament pel bosc situat enfront. A voltes trobem traces de camins. Arribem a la abandonada FONT DEL VERN (0,50 h), i sobre ella ja hi coincidim amb una altra senda ben marcada, taques vermelles, que continuem en sentit ascendent vers a la nostra esquerra.

FOTO PAKO CRESTAS

Continuem el camí de 10 a 15 minuts, fins que el mateix fa un brusc revolt (sageta vermella a la roca) i continua pujant en direcció contraria a la que fins ara tenia. Abandonem en aquest revolt el camí, i seguint, més per intuïció que per evidencia, el millor trajecte que ens durà pels inclinats vessants de fageda, vers al SOT DEL CARBÓ primer i després vers al GORG DE MARRÀ. (1,40 h). Es molt possible que ens perdem en aquest tram, ja que la senda està força desdibuixada. El gorg ens sorprèn amb una sorollosa cascada, estem en un dels indrets més feréstecs i desconeguts de tota la serralada. El camí discorre a la esquerra de les aigües, en sentit ascendent, per tornar a traçar una altre diagonal ascendent cap a l’esquerra. Tram perdedor, que per fi ens conduirà a EL COLLELL, de 1.272 metres (2,00 h). On coincidim amb la senda multicolor (taques vermelles, blaves i alguna de taronja i groga), que prové de Sant Bernat i que discorre pel vessant sud.

Des d’aquí surten dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de l’esquerra (direcció N.O), que puja pel vessant que a la part alta està coronat de fageda. Aquest es l’únic sector on el camí, amb la proliferació de la ginesta i de matolls, pot resultar una mica perdedor, fins i tot creuarem alguna petita secció de tartera.

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom triangular, passant per dos plans (PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT) i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com el PUIG SACREU, (2,30 h) Creuem una zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624 m (2,40 h). Seguint la cadena, molt evident i amb corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ DE LA BANDERA, 1.654 m, situat a pocs metres del COLLET DE L’HOME MORT, 1.639 m, (2,50 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant Marçal.  Ara pujarem vers al O-N.O. per un camí molt ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants fins a situar-nos sota la creu del MATAGALLS. (3,00 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (3,30 h).

Des d’aquest punt podem prendre el corriol que neix en horitzontal, lleugerament descendent, vers al sud, i que ens porta, tot passant per la FONT DE COLL PREGON, de tornada al PLA SOLIVA DE DALT (3,45 h). Taques vermelles i fites. Del pla, el més còmoda, es davallar pel camí ben traçat que ens duu de tornada a SANT BERNAT, pel vessant sud de PUIG SACREU. (veure itinerari corresponent). (4,30 h)

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 54 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

MATAGALLS DES DE SANT BERNAT PEL PUIG SACREU, BAIXADA AL SANT MARÇAL PEL COLL PREGON.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció: Estem davant d’un itinerari circular que es poc considerar dels més recomanables del massís del Montseny. El trajecte te tres parts ben diferenciades: La primera es l’ascensió al Matagalls per la soleia, amb la bonica cadena del Puig Sa Creu com a guinda del patís. Es tracta d’una pujada ferma i tranquil·la, d’amples vistes.

El segon tram es la baixada a Sant Bernat passant pel famosíssim Coll Pregon. Se’ns dubte un dels itineraris més visitats del massís, segona via d’ascensió al Matagalls després de la tan gregària ascensió pel Coll Formic; malgrat que aquesta – la pujada pel Coll Formic – no es poc comparar ni de lluny davant la bellesa paisatgística del camí que comunica Sant Marçal amb el cim.

FOTO PAKO CRESTAS

El tercer tram es la baixada per pista de Sant Marçal a Sant Bernat, un trajecte còmode i sense pèrdua possible, ja que discorre per pista, però tal vegada poc afortunat pels caminants, ja que sovint haurem de fer-nos a un costat del camí pel trànsit de vehicles, motos, quads i bicicletes. Malgrat tot aquets darrer tram es necessari per tal de concloure el periple.

En aquesta excursió coneixerem dos ermites claus en la orografia montsenyenca: Sant Bernat i Sant Marçal, totes dues dins del terme municipal del Montseny. Al primer es de construcció relativament recent, juntament amb l’hotel s’erigiren a l’any 1952 per iniciativa d’en Delmir de Caralt. L’obra es de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila i segueix un estil neoromànic. La capella està dedicada a Sant Bernat de Menthon.

FOTO PAKO CRESTAS

La segona, l’ermita i santuari de Sant Marçal, es tracta d’una construcció força més primitiva. Documentada de l’any 1053, fou renovada a l’any 1066 i consagrada a l’any 1104. L’actual es un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya. El que abans era la casa del priorat avui forma part de l’hotel. Va ser habitat de manera constat de l’any 1066 al 1100, quan va ser abandonada. Poc més tard el bisbe de Vic va obligar a tornar als monjos en el moment de la consagració de l’església a l’any 1104. Al principi vivien 7 monjos, després la població baixà a 4 o 3 cap als segles XII i XIII. Als segles XV i XVI hi havia el prior i un sacerdot fins a l’any 1624, quan marxà el darrer monjo de Sant Marçal. Antuvi llocs aïllats i pregons, avui en dia s’han convertit en dos dels principals atractius turístics del massís, amb hotels i restaurants de primeríssima categoria, on cada cap de setmana centenar de turistes arriben amb els vehicles, ja sigui per fer una estada curta o passar-hi el dia. L’hotel de Sant Marçal, avui en dia, forma part de la selecta xarxa de “Relais du silence” un selectiu conjunt de hotels de luxe que tenen com a denominadors comuns el silenci i la pau garantida durant la nit. L’estància, però, està reservada a butxaques prou folgades, ja que els preus sobrepassen els 300,00 euros la nit.

Deixem pas a les erudites paraules d’en Pere Ribot, per tal d’impregnar-nos de la màgia general de les ermites del Montseny, i de la de Sant Marçal en particular:

FOTO PAKO CRESTAS

“Com a vestigi de fe que decora el paisatge, pels cims i replecs del massís muntanyenc fan acte de presència secular les ermites, d’una arquitectura simplicíssima, espiritual, romànica, sense massa complicacions. Decoren, de fet, l’esperit del paisatge, són testimoniatge d’una fe adquirida i arrelada a través de centúries, entre els lloms encara intactes del Montseny. Són com el pern i la companyonia de la solitud humana, l’esclat en els moments transcendentals de la vida d’aquestes fesomies que tenen semblança a les arrels que decoren, com nervis duríssims, la terra. Cada ermita fa olor de pietat, amb les parets humides i pintades, a voltes, sense gust, però empeltades, com un gravat misteriós, del baf de la pagesia, envellides per el temps i la rusticitat de la pregària. Són d’una solitud i silenci amables, en les valls amagades per la verdor, el bagueny, o pels cims nevats on el vent es mou amb llibertat i amb udols misteriosos….”

“…. El sacerdot, amb la seva presència física i espiritual, i amb l’esforç de comprendre l’ànima del poble, mantenia i presidia, solemne i humil, les diades, com una força vivent, escalf humà que donava sentit a la vida. Ell mateix, per tal de no caure en el perill de la somnolència espiritual, i a la vegada, matar les hores que passen, sentia necessitat de l’agilitat del cos, conrear les feixes de la rectoria, collir una mica de vianda, caçar i lligar, amb ordre cenobític, el conreu del terrer amb el breviari i l’estudi, i, si calia, fer una mica d’escola als infants de la rodalia  …..”

FOTO PAKO CRESTAS

“…. El Coll de Sant Marçal té 1.107 metres d’altitud, i, en la conca o petita vall, s’hi aixeca l’ermitatge o santuari, amb un espaiós hostalatge al costat, conegut per Sant Marçal o Sant Marçal del Montseny. L’emplaçament del lloc és adorable, recer de silenci contemplatiu que recorden els mots de sant Bernat: O magna solitudo! O sola magnitudo! (O gran soledat! O grandesa única!). és la més popular de les ermites del Montseny. Prop de l’ermita, i en un pujolet, hi ha la famosa taula dels tres bisbats – Barcelona, Vic, Girona – amb una creu alta com desafiant els llamps i les torbonades, i alhora, com un guarda del lloc, com un Deu-vos-guard de confiança. A un tirat de pedra de l’ermita, avall, hi ha la font de Sant Marçal, d’un doll inestroncable i fresquíssim, amb una estela amb el famós poema de Guerau de Lliost, Font de Sant Marçal”.

Personalment guardo un magnífic record d’una de les pujades que he fet al Matagalls des de Sant Bernat. Es tractava d’un dia posterior a una jornada de grans nevades producte d’una entrada d’una pertorbació de llevant. La nevada, intensa i humida, va ser persistent i no va ser acompanyada de vent. Després la boira protegí tota la part alta de la muntanya dels efectes dels rajos de sol, pel que el tram de dalt del Puig Sacreu i el Serrat de l’Home Mort tenien tots els boscos extraordinàriament nevats, amb tota la neu enganxada de les branques, formant una immillorable postal nadalenca.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:     De Sant Bernat al cim hi ha 851 metres de desnivell, però caldrà comptar que, al retorn, baixarem fins a la cota 750 metres i haurem de remuntar de nou uns 100 metres de desnivell per arribar al punt de partida. Així dons les sumes de desnivells acumulats seran de 950 metres de pujada i altre quantitat idèntica de baixada.

Horari:         4 hores i 40 minuts.

Itinerari:       De darrera l’ermita de SANT BERNAT DEL MONTSENY, surt un corriol indicat amb un cartell: cap a la dreta (camí que agafarem) “Matagalls” cap a l’esquerra (camí que obviarem) “Sant Marçal.       

FOTO PAKO CRESTAS

El camí travessa bosc de alzines i, sense ser ample, si que resulta estar net, ben marcat i senyalitzat amb taques grogues i vermelles. Als 10 minuts passarem pel costat d’una pista que ens discorrerà paral·lela al camí durant un tram, una mica per sota, però que mai no caldrà trepitjar. El camí continua pujant amb suaus ziga zagues, Als 15 minuts travessem una primera pista i 10 minuts més tard tornem a travessar un segon tram de la mateixa pista. Cop després la trobem per tercera vegada, essent aquesta cruïlla l’única que no creua la pista directament, sinó que seguirem la mateixa cap a la esquerra durant un tram molt breu, per veure com el camí torna a pujar directa vers al bosc.

Poc més tard travessem una pista abandonada (4a secció de pista que travessem) i poc més tard anem a parar a un cinquè tram de pista que seguirem vers a l’esquerra en sentit ascendent. Pujant per la pista obviem dues bifurcacions que neixen vers a l’esquerra i aviat la pista es torna a convertir en camí. Quan portem 45 minuts de marxa encara creuarem una sisena secció de pista (la darrera), per continuar pujant directes pel vessant orientat al sud. Aquí la vegetació ja ha canviat i creuem una zona coberta de vegetació baixa. El camí es estret però molt ben marcat. Passem per un peti prat amb un pal sec i una senyal, PLA SAFATGELLA, (0,55 h)  i poc més tard assolim el meravellós mirador del COLLET (1,20 h). 1.272 m. Des d’aquí surten dos camins. Nosaltres pujarem el corriol de l’esquerra (direcció N.O), que puja pel vessant que a la part alta està coronat de fageda. Aquest es l’únic sector on el camí, amb la proliferació de la ginesta i de matolls, pot resultar una mica perdedor, fins i tot creuarem alguna petita secció de tarteram.

FOTO PAKO CRESTAS

A mida que pugem el vessant aquest va prenen més forma de llom triangular, passant per dos plans (PLA SOLIVA DE BAIX i PLA SOLIVA DE DALT) i grenys rocallosos que mai representen cap obstacle (ESQUEIS DEL TAGAMANENT i ROQUES FONDES). Camí marcat entre prats, trams de vegetació baixa i fageda. El llom finalitza en una mena de piràmide molt suau, essent la cota coneguda com el PUIG SACREU, (1,50 h) Creuem una zona de bosc de fageda horitzontal per davallar al suau COLLET DE L’ANTIC. 1.624 m (2,00 h). Seguint la cadena, molt evident i amb corriol marcat vers al nord, pugem el TURÓ DE LA BANDERA, 1.654 m, situat a pocs metres del COLLET DE L’HOME MORT, 1.639 m, (2,10 h) lloc on coincidim amb el camí clàssic de pujada des de Sant Marçal.  Ara pujarem vers al O-N.O. per un camí molt ben marcat i sense pèrdua (marques de G.R.) assumint insignificants fins a situar-nos sota la creu del MATAGALLS. (2,20 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Davallarem cap al COLLET DE L’HOME MORT tot desfent les nostres passes. A partir d’aquest punt baixem vers al est pel mig del bosc, amb una baixada primera bastant pronunciada, per després anar baixant més en diagonal vers a la clariana del COLL PREGON, 1.532 m. (2,50 h). Continuem vers est, tot per un camí força horitzontal que es dibuixa al sud de la cadena. Marques de GR. Arribem a un segon coll, el COLL SESPORTADORES, 1.484 m, i continuem vers al est, davallant molt suaument pel bosc de fageda, fins arribar al PLA DE PARANY. Lloc on el camí ja s’orienta més cap al N.E. per perdre desnivell de manera decidida, tot traçant ziga-zagues. A mitja baixada hi ha un cartell i de tant en tant trobem marques de GR, de totes maneres el traçat no te pèrdua possible. COLL DE SANT MARÇAL. 1.106 m. (3,30 h). El camí va a parar al pàrking, a l’altre costat de la carretera hi ha LA TAULA DELS TRES BISBES (visita obligada). Per baixar prenen la pista que va vers al SANTUARI I HOSTELERIA DE SANT MARÇAL i, just abans d’arribar-hi, la pista gira vers a la dreta tot passant pel costat de la FONT BONA.La pista davalla per la vall de la riera de Sant Marçal, no te pèrdua. Primer discorre pel marge oest de la riera i després pel est, per tornar a creuar-la en un lloc on hi ha uns cingles, els CINGLES DE BOVILÀ. Poc després hi ha un camí que puja vers a la nostra dreta per tornar a SANT BERNAT, tot passant pel mas de CAN GORGS. No obstant, l’alternativa més còmoda, malgrat ser més llarga, es continuar la pista fins a la carretera i seguir la mateixa 1 quilòmetres fins a SANT BERNAT DEL MONTSENY. 845 m. (4,40 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 53 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

LA NEU AL MONTSENY

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

Per la localització pròpia de la muntanya, ben visible des de totes les planes que l’envolten (Vic, la Selva i el Vallès), fa que es doni més rellevància a la quantitat de neu que acostuma a quedar-s’hi als cims durant l’hivern.

File8509

De fet quan el Montseny es nevat, la muntanya blanca sembla agafar una major presencia i aparença, i en dies serens destaca sobre les blaves aigües del litoral català, a l’alçada del port de Barcelona o de les rodalies de Mataró. En realitat la presencia de neu als cims no es continua durant l’hivern, però si que es força freqüent, (despenent de l’any), restant molts dies i de manera residual a les zones obagues.

File8504

No obstant, no sempre que hi ha precipitació a l’hivern aquesta es en forma de neu al cim. Per altre banda, i com a contrapunt, les èpoques de major precipitació de neu als cims no coincideix amb els mesos més freds (desembre i gener), ja que aquest acostumen a ser més eixuts. La neu, amb el seu encís màgic, transforma la muntanya, els boscos evoquen paisatges de altres contrades i els cims es presenten més altívols i provocadors. Quan la neu es abundant el Montseny deixa de ser una muntanya urbana per recuperar l’aspecte de gran massís; sembla renàixer aquella fortalesa natural que creava recels i temors als pobladors de fa un segle  ençà, quan les carreteres i el turisme encara no havien ferit de mort les entranyes d’aquesta terra alta.

NEU 1

Els dies freds de l’any la precipitació acostuma a comportar neu a partir del 1.200 a 1500 metres. De vegades, de manera excepcional, la quota de neu pot baixar als 500 metres o menys, però això tan sols es dona en cas de que una ona de fred polar o siberiana afecti tota Catalunya. Llavors els boscos mediterranis, els pobles més altius i les masies resten per uns dies sota el paisatge blanquinós, oferint un entranyable aspecte on el paisatge sovint evoca imatges del pessebre nadalenc.

Val la pena rescatar les paraules que el gran escriptor Pere Ribot ens transmet al seu llibre magne sobre el Montseny: ….L’espectacle de la neu és impressionant, d’un silenci misteriós. Hi ha com un repòs de l’aire, es perden les distàncies, s’esborren els camins. Solament el crit de l’au cercant pitança trenca l’encantament. Una veu, un crit, queden com ofegats. De tant en tant veus caure, feixuc, sec, un grapat de neu que es desprèn de les branques dels arbres quiets, contemplatius. El fumerol de les xemeneies es confon amb la neu, que, a sol alt, brilla com un cristall i et fereix els ulls.

NEU 2

La neu et mena al recolliment, a la intimitat de la llar. El pagès mata les hores amb torrades amb all vora el foc i traguejant el “vi petit”. Les parets de la cas suen d’humitat greixosa, amargant.

Montseny infantessa (2)

En mossèn Pere Ribot també ens fa esment del refranyer popular per donar fe de la importància de la neu dins de la vida hivernal dels antics pobladors de la muntanya:

                  Quan el Montseny porta abric,

                   fred a la Plana de Vic.

Fa com el Montseny:

                   com més blanqueja, mes bogeja.

                   La neu, pel gener

                   s’hi asseu com un cavaller.

                   La neu, pel febrer,

                   fuig com un ca llebrer.

NEU 3

Una altre dita de Sant Andreu de la Castanya, sobre Collformic, ens diu el següent:

Bon país, Sant Andreu,

si no fos

a l’estiu, la boira

i, a l’hivern, la neu

L’existència del observatori dalt del cim més alt, fa que els registres de les precipitacions de neu es duguin a terme amb el màxim rigor just al punt on, en teoria, més quantitat de nevades rep de tot el massís. Dins de les fonts publicades procedents d’informació facilitada pel propi observatori, trobem les següents dades:

NEU 4

* El dia més nevós, conegut com la nevadassa, va ser el 14 de març del 1.984, quan van caure 199 cm en 24 hores, del quals 125 cm van caure en tant sols 5 hores; una precipitació espectacular i extraordinària que ens pot evocar les copioses nevades que afecten els cims més alts de la terra els dies de major incidència del monsó.

* El màxim gruix de neu acumulat sobre terra va ser just poc després de la nevadassa, el 18 de març del 1.984, amb un total de 260 cm. El segon registre pertany al 24 de gener del 1.992 amb 250 cm.

* La nevada més primerenca es va donar el 14 de setembre del 1.972, amb 40 cm de gruix, i la més tardana, amb un gruix  gens menyspreable de 100 cm, va tenir lloc un 11 de juny de l’any 1.956.

NEU 5

* L’hivern amb major dies de neu cobrint el terra del cim va ser el del 1972 – 73, amb 163 dies. Al contrari, l’hivern amb menys dies de neu cobrint el terra, va ser a la temporada 1965 – 66, amb tant sols 30 dies blancs.

En relació a la famosa “nevadassa” tinc ben viu el record a la memòria, sobretot del magnífic espectacle de tota la part alta del vessant sud del Turó de l’Home coberta d’un mantell blanc net i uniforme. Totes les pedres i  matolls restaven soterrats i la visió dels cims em recordava paisatges que tan sols havia vist en fotografies d’altres muntanyes anomenades Pirineus. Durant tot un cap de setmana vaig passar hores embadalit, dalt d’un arbre, tot observant el majestuós espectacle de la muntanya excessivament nevada. La neu, malgrat que la primavera ja estava trucant a la porta, va aguantar varies setmanes a plena soleia. Per la festivitat de la setmana santa varem anar d’excursió, en un dia de temperatures gairebé estiuenques, pel voltants de l’esglesiola de Santa Susanna, i mentre tots nosaltres (la meva família i jo) caminaven en màniga curta pels verds prats florits del voltant de l’església, encara podíem veure unes petites taques residuals al Turó de l’Home; darrers vestigis d’aquella gran nevada que, gràcies a la seva quantitat, havia lliurat durant més de un mes una lluita perduda contra el sol d’abril.

NEU 6

No obstant, les quantitats de neu encara deuria ser més important a principis del segle passat i dels anteriors, com ho demostra l’existència de tota una activitat econòmica la voltant dels pous de neu i de glaç (veure capítol específic sobre el tema –>). Una referència escrita que es remunta a l’any 1600, del jesuïta Pere Gil, ens diu el següent:

… La muntanya del Montseny, després dels Pirineus, és la més alta de Catalunya. Sempre en aquesta muntanya, exceptuant els mesos de juliol i agost, hi ha neu. Les poues de neu que hi ha són per a fer gel i servir durant l’estiu a la ciutat de Barcelona i d’altres ciutats i viles i llocs veïns. ..

P2

No ens ha d’estranyar aquesta crònica, ja que estem al període conegut com la Petita Edat de Gel (1300 – 1850), que va condicionar per complert la població, amb gran fams i variants climàtiques extremes (grans tempestes, grans sequeres, grans glaçades). La paleoclimatologia, una ciència força jove, encara te moltes coses per desvetllar de la climatologia del passat, que ens ajudarà a comprendre millor els futurs fenòmens que, arran de l’actual canvi climàtic, puguin tornar a pertorbar, de manera sorprenent, el dia a dia de la nostre civilització. Segons investigacions recents, se sap que el riu Ebre es va congelar, a prop de la seva desembocadura, set vegades durant els anys 1505 y el 1789, i en aquest darrer el gel va durar més de 15 dies seguits cobrint les aigües. Entre el 1820 i el 1860 una gran tempesta va inundar i arrasar tot el sistema de terrasses fluvials a la comarca del Penedès, i al 1894 les glaceres del Pirineu cobrien 1.779 hectàrees enfront de les 290 de l’any 2000. (*1)

P105

Altres testimonis de que les nevades i els freds eren més rigorosos en temps passats ho demostra el recull de les manifestacions fetes pel canonge, escriptor i excursionista, Jaume Almera, en una conferència pronunciada a l’any 1882, o les seves paraules van ser força taxatives: “Guardémonos de visitarla (referint-se a la muntanya del Montseny) y de trepar por ella durante los rigores del crudo invierno, en que casi siempre está cubierta por un espeso manto de nieve …”

P1020388

Els testimonis d’en Artur Osona el primer gran excursionista divulgador del Montseny, tampoc no tenen malbaratament. Som a l’any 1.882, i les seves paraules transcrites diuen el següent: “… L’espectacle que del coll (d’Alzinelles, a l’entrada de la Vall de Santa Fe per la banda de Font de Corts) s’albirava donava una idea de les regions glacials, descrites pels màrtirs de la ciència que les han explorades. Gran fou la sorpresa de l’ermità de Santa Fe, en Francesc Pintu, al veure’ns; digué que feia més de 20 dies que estava sitiat per la neu…” “En Francesc Pintu, l’ermità, ens digué que, a primers d’aquest segle o bé a últims del passat, estant assetjats durant molts dies per la neu els habitants de la casa de Penyacans (a quaranta-cinc minuts de Santa Fe), situada sota el coll de Santa Helena, sortiren per la finestra i intentaren baixar muntanya avall per dirigir-se a Fogars per raó d’haver esgotat les provisions; mes als pocs passos torbaren tots la mort, persones i bèsties, soterrats a les congestes. Aquesta catàstrofe, que els vells de l’encontrada recorden haver sentit contar als seus pares, demostra el perillós que és el Montseny durant les grans nevades, tan freqüents a l’esmentada muntanya” .. “Aquests excursió hivernal a Santa Fe (12 de febrer de 1882) em recordà alguns viatges que tinc fets amb trineu al cor de l’hivern, a través dels ports dels Alps, a les muntanyes de la Suàbia (Württemberg) i a la Selva Negra (Baden), i perquè la meva il·lusió fos completa, hi faltava sols un trineu” … “..En el nostre Montseny també hi ha tourmentes (així en francès) com als Alps, encara que en més petita escala ja per la menor altitud com també per la diferència de latitud” i esmenta el cas dels habitants de Can Penyasans, casa situada sota el Coll de Santa Elena, avui desapareguda, que al començament de segle (XIX) quedaren assetjats per la neu i durant un intent de dirigir-se a Fogars, per haver esgotat les provisions, sortiren per una finestra i als pocs passos trobaren la mort soterrats a les congestes.

P1020426

En l’estens recull de testimonis de gent gran feta per la Ma. Àngels Bonet, al seu llibre “Una passeig per la cultura popular del Montseny”, també ens deixa anar unes pinzellades de com abans nevava força més que ara: “… Ara  no hi ha neu, que jo hi havia vist nou pams de neu, a Santa Fe. Però, en general, eh! Te n’anaves a dormir que ja havia nevat tot el dia. Deien: “Mira, avui ja n’ha ha un pam i mig o dos, i l’endemà ja n’hi havia quatre. Sis, set pams, vuit. Cinc pams, per un regular; en una nit, ja els posava. I les glaçades: aquelles canaleres, fins a terra, caramells de glaç …”

NEU 8

En l’actualitat l’escalfament generalitzat de l’atmosfera fa que els hiverns siguin més suaus i més curts, el que afecta de manera sensible en l’existència de neu als cims del Montseny. Cal recordar que portem més d’una dècada en la qual s’han registrat els anys més calorosos de tota la història a nivell mundial, almenys de l’historia de registres meteorològics existents. Lluny resten aquells dies de principis dels segle passat quan les zones altes del Matagalls i de Santa Fe eren lloc de trobada dels amants de la llavors nova pràctica dels esports d’hivern (esquí i trineus). Per altre banda es d’agrair que la presencia de neu no sigui més abundant dalt d’aquestes muntanyes, ja que afortunadament s’han esvaït algun projecte fantasma que tenia la mira al Montseny amb la perspectiva de construir-hi una pista d’esquí alpí amb les seves corresponents instal·lacions. Només li faltaria això a aquest pobre massís, tant castigat per la petja humana; donem gràcies a la mare natura de que els cimals poc sobresurten dels 1.700 metres. Amb 300 metres més d’alçada tindríem tots uns Rasos de Peguera a tant sols 50 km de la gran ciutat de Barcelona. Uf !! Quina sort no arribar a la màgica cota 2.000.

PETITA EDAT DE HIELO

(*1) Dades extretes del llibre “LA PEQUEÑA EDAD DE HIELO” de Brian Fagan

Autor: PAKO CRESTAS

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

TURÓ DE MOROU DES DE SANTA FE.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:                   Interessant i plaentera ascensió pels boscos continentals de Santa Fe. De fet es tan poc inclinat el vessant que no tindrem la sensació d’estar pujant a un cim, a excepció, potser, del darrer tram de l’itinerari. Aquesta sensació es veu incrementada per la pròpia manca de perspectiva o visibilitat de l’entorn que ens envolta, motivada pel fet de que sempre anem per dins del bosc.

FOTO PAKO CRESTAS

El camí està degudament indicat. No obstant caldrà parar atenció ja que, sobretot a la part alta, son bastants els brancals on haurem de triar la senda correcta, a mes a mes, el propi itinerari va canviant d’orientació.

De fet aquest itinerari, combinat amb la volta al Llac de Santa Fe, potser sigui la millor alternativa per conèixer el Morou, amb la comoditat de no haver de salvar grans desnivells.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:              Aparcament del RESTAURANT L’AVET BLAU. 1.140 metres.

Punt d’arribada:              Cim del TURÓ DEL MOROU, 1.308 metres.

Desnivell:                       268 metres.                            

Horari:                           50 minuts.

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                          Des de l’aparcament prenem la pista de terra que direcció N.E. A pocs metres torbem un pont que creua la RIERA DE SANTA FE. Una vegada situats a l’altre costat de les aigües, prenem el trencall que surt a la nostre dreta, i tot seguint la pista creuem una zona de prats. El suau vessant sud del Turó de Morou son ben visibles, ja que ens serveixen de teló de fons. A l’altre costat dels prats deixem una desviació que surt cap a la nostre dreta, seguim la pista que fa un revolt, i que passa pel costat esquerra de la casa natura de CAN LEONART (0:05 h). Al fons veiem la curiosa CASA PARTIDA, una edificació que, com el seu nom indica, es una casa que sembla haver estat partida per la meitat i que tan sols conserva el costat de la dreta, o sigui, només te mitja façana vista de front. Nosaltres prenen el camí ascendent que parteix a la dreta de la casa, tot seguint les taques vermelles. Ens endinsem de ple al bosc de fageda. Deixem un trencall a la nostra dreta, i seguint el camí amb taques vermelles arribem a un pla on hi ha un arbre mort que sembla una cabana. PLA DE MULLADINS, 1.193 m. (0:20 h).

FOTO PAKO CRESTAS

Deixem aquí de banda el camí que continua amb les taques (en aquest cas hi ha dues taques vermelles amb forma de rombe), i seguim pel trencall de l’esquerra que, poc a poc, va guanyant desnivell. Just al costat del creuament, per on passa el camí que ens interessa, hi ha un gran arbre amb una taca vermella. Creuem una zona on el bosc es més espès i aviat creuem una mena de pista (0:35 h), continuem tot recte, deixant de banda la bifurcació que neix vers a la dreta i fem una petita davallada de desnivell, en un indret on el bosc està poblat de blocs dispersos, PLA GRAN DE LA CORNERA. Ja a les proximitats del cim, al camí guanya alçada amb més energía, creuant algun tram de mur de pedra abandonat. De sobte, en mig del bosc, surten les pedres de coronen el punt culminant de la muntanya. Aquest petit castell rocallós es fàcilment escalable per la part de darrera (II*). Llibre registre a la part culminant. CIM DEL MOROU. 1.308 metres. (0:50 h).

Descens:     Pel mateix itinerari. Calcular uns 40 minuts de marxa.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 41 del mapa parcial

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

LES AGUDES DES DE LA FONT DE PASSAVETS PELS BOSCOS DE BRIANÇÓ.

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/
VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/
VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/
FOTO PAKO CRESTAS

Introducció:          Sens dubte l’itinerari excursionista més resseguit per pujar al segon cim més alt del Montseny. Tot un regal pels sentiments, amb el gaudidor passeig que comporta traspassar els boscos continentals de fageda i avets. La font de Briançó es una de les més famoses i visitades de tot el massís, ben arranjada, amb aigua sempre fresca i sovint abundosa. Només en temps eixuts el rajolí d’aigua resta esquifit, en temps de pluja, es un broll generós.

FOTO PAKO CRESTAS

Val a dir que, antuvi, fa molt anys, abans de que es posessin els primers remuntadors de pistes d’esquí a la Molina, es va contemplar la possibilitat de fer d’aquests boscos la primera pista d’esquí alpí de Catalunya. Un projecte que, de ben segur, hagués estat avocat al fracàs i que hagués esquinçat per sempre aquest paratges de singular bellesa.

La font del Briançó, durant un període de transició. Va ser el punt màxim assolible en 4 * 4 per la família que habitava al observatori del Turó. Al principi de tot havien de fer tota la pujada amb la càrrega amb matxos, des de la Font de Passavets fins al Turó. Després, la construcció de la pista fins a la font de Briançó va ajudar a que el subministra fos més fàcil. Per últim l’arribada de la carretera asfaltada a les rodalies del cim, va fer que la opció de la font de Briançó fos ràpidament descartada.

FOTO PAKO CRESTAS

Punt de partida:     FONT DE PASSAVETS, 1.200 metres.

Punt d’arribada:     CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres.

Desnivell:              506 metres.

Horari:                  1 hora amb 30 minuts

FOTO PAKO CRESTAS

Itinerari:                Des de la zona d’aparcament de la FONT DE PASSAVETS, caldrà seguir la carretera en direcció a SANT MARÇAL,durant la distància de 50 metres, per trobar l’inici de l’ample camí que ens permetrà pujar pel mig del boscos del vessant de BRIANÇÓ. L’inici del camí just està al costat d’una senyal de la carretera que ens anuncia la proximitat de la zona d’aparcament de la font. El camí, que es una veritable pista en els seus dos terços inferiors, va fent ziga zagues, sempre en ascens, i a cada bifurcació caldrà canviar de direcció (comencem caminant cap a la dreta, després pugem cap a la dreta, i així sucessivament, amb una única excepció una mica per sota de la FONT DE BRIANÇÓ). No obstant no cal patir ja que el camí te taques vermelles i esta força ben indicat i en totes les bifurcacions trobem fites. Com a indrets destacables tenim la pròpia FONT DE BRIANÇÓ, (0,50 h) d’aigües sempre fresques, a 1.490 metres d’alçada (la font més alta de la VALL DE SANTA FE). Per sobre d’aquesta el camí es fa més estret per convertir-se en un sender. La darrera bifurcació ens descriu l’itinerari cap a la dreta. Hi ha unes lletres vermelles escrites en un arbre que ens indiquen la direcció a seguir. A l’arribar a l’aresta ja hi serem al COLL DE LES AGUDES, (1,20 h) una mica per sota el propi cim. Pugem el darrer tram del cim pel camí marcat a la pedra, en direcció N.E. fins al punt culminant del CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

Resseguir l’itinerari 39 del planol parcial

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar