Etiqueta: Valles Oriental

Introducció: L’excursió que proposo a continuació transcorre en la seva majoria per pistes de bon caminar, suaus i poc feixugues, on el trànsit de cotxes, quads i motos acostuma a ser poc important, fins i tot en dies festius.

El contrast el dona la pujada al Turó del Samon des del Collet del Turó. Aquí la poca freqüentació del terreny fa que la vegetació hagi envaït el camí de pujada, i fins i tot ens costarà seguir-ho sense perdre’l quan anem costa amunt (al baixar el més visible ja que a estones dibuixa com una mena de torrentera). Cal vigilar en temps de casera ja que aquesta part alta de la muntanya, on el bosc i el matolls es confonen, es un lloc on el porc senglar abunda, i per tant els caçadors no desaprofiten la oportunitat.

Durant el trajecte rodat per la pista val la pena pujar-hi per la pista que neix al càmping de les piscines del Montseny, i sempre seguir les indicacions del Polell, tot passat per la masia del Samon. Un mas emblemàtic del massís que dona nom a la muntanya. Davant del portal del mas rauxa una font amb una aigua pura i freda, fins i tot a ple estiu ens sorprendrà la seva fredor.

Per últim la pujada al Turó de Sant Elies des del coll homònim travessa una zona de bosc molt atraient, antic i net, amb els troncs plens de molsa a la part baixa, com els boscos originals mediterranis de alzinar humit.

Punt de partida: Trencall de la pista que neix en sentit descendent 300 metres després d’haver deixat el mas del Polell a la nostre esquena, tot venint des del Samon. Si em optat per pujar per la pista des de Santa Margarida de Palautordera, aparcarem el vehicle 300 m. abans d’arribar-hi.

Punt d’arribada:     Itinerari circular que te el seu punt d’arribada al mateix que el de partida. No obstant passarem pels cims del Turó del Samon i el Turó de Sant Elies.

Punts de referència: * MAS DEL POLELL* CORRAL DELS COLELL * COLLET DEL TURÓ * PRAT FONDO * PRAT FONDO DE DALT * PRAT FONDO DE DALT * TURÓ DEL SAMON * COLLET DEL TURÓ * LES PLANES DEL CORTÈS * COLL DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES * COLL DE SANT ELIES * CORRAL DEL POLELL

Desnivell:557 metres de pujada i altres tants en sentit descendent       

Horari: 3 hores.

Itinerari: Com ja hem dit deixarem el cotxe en un trencall de la pista situat 300 metres més al sud del MAS DEL POLELL, en un trencall situat a l’alçada de 870 m.

Prenem la pista que puja, o sigui, la de la dreta, passant per sota de cirerers del bosc (si anem a finals d’octubre o principis de novembre ens farem un fart de recollir els seus fruits silvestres).  Una pica més a dalt trobem una altre bifurcació, amb unes sagetes blanques pintades al trencall esquerra. Nosaltres prenem el de la dreta que puja en sentit ascendent per una pista menys marcada. Travessem boscos d’alzines i una zona de prats on tenim una bona panoràmica del Turó de Sant Elies. Aviat en tornem a trobar amb la pista més marcada (en realitat aquest tram es una drecera), i al coincidir amb aquesta deixarem del banda la bifurcació de la dreta (cadena) per pujar per lla pista situada en línia recta i que continua pujant. (0,15 h). Passem pel costat de les runes del CORRAL DELS COLELL. La pista va pujant sense pèrdua pel mig del bosc. En una mena d’esplanada hi ha una creu en memòria d’un caçador. Continuem pujant fins a que assolim el COLLET DEL TURÓ. 1.000 m. (0,45 h ). Bona panoràmica i bifurcació de camins. Hi ha un greny de roca al sud del collet amb una petita cova (no es visible des de la pista, caldrà donar mitja volta per sota el greny rocós).

Des del Collet deixarem les pistes i prendrem el camí que es dibuixa cap al O.N.O. en mig de matolls. El camí puja per la cadena que va a morir al propi cim. Passarem el dos petits collets,. el primer després d’haver pujat prèviament un turonet i el segon després d’haver flanquejat un greny rocós pel seu costat dret. Els colls son coneguts com el PRAT FONDO (1.135 m) i el PRAT FONDO DE DALT (1.180 m). En conjunt es possible que anem perdent i retrobant el camí, ja que aquest es poc transitat i sovint podem perdre el fil en mig d’arbres i matolls. Només dos seccions molt localitzades presenten esbarzers.  Al PRAT FONDO DE DALT coincidim amb una altre senderó que prové del Mas de Samon i que ascendeix al cim per la seva carena orientada vers al N.E.  La pujada final es uniforme i amb el camí més evident. Zona de prats dalt del cim. Vèrtex geodèsic. TURÓ DEL SAMON, 1.267 m. (1,20 h).

Desfem les nostres passes, en sentit descendent i vers al S.E., per tornar al COLLET DEL TURÓ, 1000 m. (1,50 h). Ara continuarem la pista que baixa pel vessant oposat per qual hem pujat prèviament, o sigui, la pista orientada vers al oest i que ratlla el vessant sud del Turó del Samon. La pista, molt evident i apta pel trànsit rodat de vehicles, dibuixa dos grans revolts tot passant pels prats abandonats de LES PLANES DEL CORTÈS. Les dues construccions enrunades que vigilen com fantasmes els prats son un testimoni mut de l’èxode rural. Costa de fer-se a l’idea que aquells murs de pedres caiguts i el tros de sostre enfonsat haguessin estat, en altres temps, una llar calenta on famílies senceres veien passar llurs vides arrelades a la pròpia muntanya.

Poc més avall hi ha una bifurcació amb un gran dipòsit d’aigua. Cal prendre la branca de la pista que puja, situada a la nostre esquerra, i que s’orienta cap al est. Una gran esplanada en mig del bosc ens anuncia la nostre arribada al COLL DE SANT ELIES, 931 m. (2,20 h). Cap al sud, a ple coll i tot passant pel costat d’una senyal metàl·lica que ens recorda la reserva de caça, neix el camí que puja pel mig del bosc pel que seria l’aresta nord del Turó. Arribem dalt tot entrant pel costat posterior de l’ermita que corona el cim. TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m. (2,30 h).

Baixem de nou al COLL DE SANT ELIES tot desfent les nostres passes i continuant la pista en sentit descendent vers al nord i després vers al est, arribarem sense pèrdua possible a les runes del CORRAL DEL POLELL, lloc on tornem a coincidir amb el trajecte inicial que haurem fet durant la pujada. (3,00 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció: Aquesta es una excursió fàcil, tranquil·la, d’aquelles que no tens cap possibilitat d’errar el camí. Tota ella transcorre per pistes de terra, fresades, aptes per cotxes tot terreny o quatre camins.

El vessant est del Turó de Sant Elies resulta ser un de les cares exteriors de la muntanya, penjada sobre la poblada plana del Vallès. Durant l’aproximació al lloc on deixarem el cotxe passem per unes de les urbanitzacions més fantasmals i horribles de la serralada, son els anomenats “Refugis del Montseny”, un conjunt de cases aïllades que aquí i allà trencant l’harmonia i l’espessor del bosc mediterrani, amb una manca de gust dignes d’urbanisme de finals de la dictadura franquista.

Més amunt, quan ja anem caminant, ens trobem la grata sorpresa de creuar un bosc de castanyers joves i sans, un crit d’esperança davant de la greu malaltia que aquests darrers anys han afectat als boscos de castanys del Montseny. Ja arribant al cim, les ziga zagues del camí en un indret de vegetació verda i oberta, ens porta un retall de paisatge irlandès, d’aquelles colines on les boires semblen que restin enganxades des del principis dels temps, i on el verd vegetal radia de color els pocs dies que es acariciat pels rajos d’un Sol estrany.

Dalt del cim, coronada de flors blanques a la primavera, els prats que sustenten l’ermita. Un racó de silenci, oblit i serenor. Estem fregant l’aire pur dels mil metres, tan sols caldrà pujar al veritable cim, un centenar de metres a l’est i situar-nos sota la torre de guaita, l’alçada que sustenta als nostres peus serà cap i cua: 1.001.

Punt de partida: punt culminant de les pistes d’asfalt de l’urbanització dels REFUGIS DEL MONTSENY, molt a prop de l’indret anomenat “LA RAJOLERIA”. Altitud 680 metres.

Punt d’arribada: Cim del TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 metres.

Punts de referència: * TRES TERMES * LES ARTIGUES DE CAN TERRER * ERMITA DE SANT ELIES * TURÓ DE SANT ELIES

Desnivell: 321 metres.    

Horari: 50 minuts a 1 hora.

Itinerari: Deixarem el cotxe al creuament de camins situat per sota dels TRES TERMES. Pujarem amb el cotxe per la pista asfaltada amb estat mediocre, fins a torbar-nos amb aquest creuament. Veurem una pista de terra que puja. Deixarem el cotxe en les proximitats i prendrem aquesta pista de terra, inici del trajecte a peu. Durant la pujada en cotxe per l’urbanització seguirem els rètols vermells amb els indicatius de “Sant Elies”

La pista no te pèrdua, es evident i força clara. A banda i banda deixem camins abandonats. Als 20 minuts la pista dibuixa un gran revolt i canvia de sentit. Fem una forta pujada (la pujada més accentuada de tota l’excursió), creuem boscos de castanys joves, i poc després ens trobem amb una segona bifurcació. (0:25 h), el camí a seguir està ben clar i indicat, cal seguir la pista ascendent vers al nord. Aviat pugem una zona de revolts on el bosc ha deixat pas a un espai obert, es la conegudes con LES ARTIGUES DE CAN TERRER (Can Terrer es la Masia en runes que divisem a la vall situada al NE. – façana mig blanca mig marró i branques d’arbres que surten en mig de les parets que encara resisteixen l’enrunament). Passat els revolts encara deixem de banda una bifurcació descendent a la nostre dreta i una zona d’aparcament indicada a la nostre esquerra. Cadena. Seguint la pista uns 200 metres ja hi serem a la ERMITA DE SANT ELIES, 990 m. El cim estricte està un centenar de metres més al sud. Terreny de bosc obert. Torre de guaita al punt culminant. (0,55 h). TURÓ DE SANT ELIES, 1.001 m.

Descens:  Pel mateix itinerari. Contar uns 40 minuts.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció: La present excursió ens porta a descobrir un altre Montseny dins del massís del Montseny, estem parlant de la Vall de Vallfornès. Es una vall fosca, on l’alzina domina per tot arreu. El verd fosc del bosc fa que tota la lluminositat de la vall es contagiï d’aquest color. L’aire es fa espès, polsós, quan la sequera xa eixuta la terra sobre les arrels. El grill i la cigala canten, extasiats de tanta calor.

La vall està plena de suaus plecs. Una llarga “V” uniforme que es tanca de sud o nord, per anar a morir a una falsa cadena, ja que més enllà de l’horitzó, per molt que no ho sembli, està l’altiplà de la Calma.

La vista s’aboca pers a la urbanitzada plana del Vallès. No veiem per enlloc els alts cims del Matagalls i el Turó. Estem en un paisatge intermedi entre el Montseny central i el germà Montnegre. Sovint, quan els cimals més alts son blancs de neu, la vall de Vallfornès viu d’esquenes a aquesta realitat, com si anés millor amb ella la solejada vall, on les boirines desapareixen sota l’escalfor del Sol que apunta al migdia.

L’excursió transcorre en la seva gran majoria per pista. Malgrat tot no estem davant d’un periple avorrit i monòton. La intensitat del bosc i la benvolguda soledat no permet aflorar sensacions negatives.

Com a punt àlgid del periple aconsellar una curta visita al castanyer gros d’en Cuc, l’arbre amb el tronc més gros de tot el país. Els seus voltants estan arranjats, es nota que el transit de gent és constant. Estem davant d’una de les major singularitats del massís.

L’arribada a la cadena ens sorprendrà fins i tots als que estem avesats a veure múltiples vegades els paisatges repetits del Montseny. Es tal la diferencia entre l’est i l’oest que semblarà que estem davant de dos serralades diferents. A llevant, els monarques del Montseny  ens vigilen amb les seves formes gegantines i pesades; a ponent un mar de muntanyes fosques cavalquen vers a l’infinit, al fons, com a colofó i ja molt lluny, els cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i la muntanya sacra de Montserrat. Ponent i llevant, muntanyes que son símbols d’una terra i una cultura mil·lenària.

Tornem per la serra de Palestrins, i malgrat les còmodes pistes, no estarà de més recordar que estem creuant els paratges que varen servir de refugi a la darrera fada del Montseny.

Punt de partida:  Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt el TURÓ DEL SAMON a 1.267 metres d’alçada.

Desnivell: 817 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores i 30 minuts.

Punts de referència: * PANTÀ DE VALLFORNÈS * TORRENT DE LA BAGA * FONT DE LES ACÀCIES * CASTANYER GROS D’EN CUC * COLL DEL POU D’EN BESSA * TURÓ DE PI NOVELL * COLL DE PINOVELL * TURÓ D’EN SAMON * COLL DEL TURÓ D’EN BESSA * COLL DE PALESTRINS *  TURÓ DE PALESTRINS * COLLET DEL MIG * CAN CUC * PANTA DE VALLFORNÈS

Itinerari: Cal continuar la mateixa pista per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada. Deixem de banda, a la dreta, la pista que porta a la masia de CAN CUC (cartell indicador) i per la qual baixarem al final de l’excursió. Continuem dons per la pista que voreja l’embassament fins a torbar-nos al punt final del PANTÀ DE VALLFORNÈS, (0,30 h). Justament aquí neix la pista que puja vers a la dreta (direcció N.E.) cartell indicatiu. (CASTANYER GROS D’EN CUC I CASA DE LA MUNTANYA).  La pista, ample i evident, puja al costat del TORRENT DE LA BAGA, per descriure després i gran revolt a ple vessant i tornar després al fons de la vall. No hi ha pèrdua possible. Obviarem una primera pista que surt cap a l’esquerra, una mica mes amunt trobem la FONT DE LES ACÀCIES (1:05 h) i seguim la pista fins a un revolt que creua el torrent. Trobem una bifurcació. En veritat cal continuar per la pista que puja cap a la dreta i continua pel llit del sot, si be valdrà la pena continuar per la bifurcació de l’esquerra i caminar un 5 minuts per anar al CASTANYER GROS D’EN CUC, l’arbre amb el tronc més gruixut de tota Catalunya (1:15 h). Desfem les nostres passes fins al llit del sot, continuem la pista ascendent vers al N.E.. Aviat trobem un camí que puja vers a la dreta i que abandona la proximitat del torrent, es el camí que haurem d’agafar. En veritat es tracta de una mena de pista en mal estat o camí ample. Es força evident i va pujant fent ziga zagues, i trobem tres bifurcacions vers a la dreta que evitarem el tots tres casos. La primera està just al primer revolt i el camí que surt es veu en força desús, la segona surt a mig pendent i dibuixa un pista ben visible al vessant situat en front (BAGA D’EN CUC). La darrera, ja molt amunt, està al darrer revolt de les ziga-zagues. Serà important quedar-se amb la cruïlla de camins (2:15 h) ja que aquest que surt cap a la dreta, i que ara evitem, serà el camí que prendrem de retorn a la baixada. Continuem la pista petita que puja en diagonal cap a la dreta, i que al final, a trobar-se amb el terra rocallós, es converteix en un veritable camí (serà aquest darrer tram l’únic que transcorre per senderó, tota la resta de l’itinerari discorre per pista). El camí pren la cadena al COLL DEL POU D’EN BESSA. 1.187 m. (2:30 h). Continuarem la ample cadena vers a l’est, traspassant l’insignificant TURÓ DE PINOVELL, 1.215, baixant a l’esplanada del COLL DE PINOVELL 1.191 m i continuant pel senderó que transcorre per dalt de l’aresta anomenada de la pleta (no hi ha cap, però de pleta), fins al cim del TURÓ D’EN SAMON. 1.267 m. (2:50 h). Retornarem vers a l’oest desfent les nostres passes fins a trobar-nos de nou al COLL DEL TURÓ D’EN BESSA. 1.187 m (3:00 h).

Baixem pel vessant sud, pel mateix camí pel quan em pujat prèviament abans d’arribar a l’aresta i a la primera bifurcació continuem vers al S.E. per una senda força marcada que en duu al COLL DE PALESTRINS, 1.009 m, bassa artificial de recollida d’aigua destinada a la prevenció d’incendis. Bonic prat. (3:40 h). Aquí neix una pista i un senderó paral·lel a la seva esquerra que ens durà a pujar i baixar el suau TURÓ DE PALESTRINS, 1.026 m, al costat oposant del turonet (S.O.) hi ha una nova diminuta depressió anomenada el COLLET DEL MIG, 1.019 m, d’on surt una doble pista. Prenem la branca de la dreta i ja sense pèrdua la continuem tot perdent desnivell de manera constant. Val a dir que just a l’alçada d’un marcat revolt, on serà visible en la llunyania l’esglesiola de SANT SALVADOR DE TERRADES, neix un senderó o drecera que baixa directament pel mig de bosc estalviant-nos els revolts de la pista per anar a parar directament a la masia de CAN CUC, 750 m. (4:10 h). Ara continuem la marcada pista que davalla vers a la vall i que justament va a parar a la presa del PANTA DE VALLFORNÈS, molt a prop ja del lloc on haurem iniciat l’excursió (4:30 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció: Pujada directe, intel·ligent i ràpida a aquest cim secundari situat dins d’una cadena secundaria.

Bonic bosc de muntanya que ens reporta una bona pujada muntanyenca pels amants dels camins amb empenta. El cim no es res més que un petit replà amb una petita fita. Si no fos per que no podem continuar pujant, no diríem que som al cim. Es tracta d’un petit replà envoltat d’alzines i roures, una bona plaça per a la reunió de bruixots i druides.

Com a curiositat direm que travessem més pistes que les dibuixades al mapa de l’alpina. Son tantes les pistes que van per aquest sector, moltes d’elles ja en desús i intransitables, que es fàcil perdre el compte; més tenint en compte que les obertures ocasionals es produeixen amb finalitats d’explotació forestal. Una activitat econòmica en recessió però encara existent i rentable en certs indrets del país.

Punt de partida: Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS, concretament al lloc en el mapa l’anomena ELS DOS TORRENTONS. Estem a 450 metres d’alçada.

Punt d’arribada: El mateix que el punt de sortida, si be assolirem com a punt més alt del MOJÓ a 1.017 metres d’alçada.

Punts de referència: * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS * FORN * TORRENT DE MOJÓ * EL MOJÓ * VILAR D’EN RIBES * FONT DE LA * SOT DE COMAFOSCA * EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS

Desnivell: 567 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Horari: 4 hores.

Itinerari: Cal continuar la mateixa pista per la qual haurem arribar fins a la zona d’aparcament (direcció nord). Just després de la zona d’aparcament, quan passem un cadena, trobem la primera bifurcació. Continuar per la branca ascendent de la dreta, que està en millor estat i indicada. Aviat veurem la presa del pantà, que està completament integrada en el paisatge vegetal. La pista, ampla i perfectament transitable per vehicles, voreja el pantà pel vessant dret a una certa alçada.

Una vegada hi siguem al costat nord de l’embassament, i deixat el mateix a la nostra esquena, trobem una bifurcació (0,30 h). Cal continuar per la pista de l’esquerra que es la que continua al costat del llit del riu. A l’estona torbem una nova bifurcació, (0,45 h) continuar per la branca de l’esquerra que segueix el fons de la vall. Trobem una pista abandonada a l’esquerra que caldrà ignorar (0,50 h) i tot seguint pel fons de la vall evita veurem les runes del FORN (0,55 h). Just passades les runes la pista, molt ben dibuixada, fa un gran revolt cap a l’esquerra i comença una suau pujada en diagonal en direcció sud. La pista dibuixa un primer revolt exterior, creua el TORRENT DE MOJÓ, i just a l’alçada del segon gran revolt exterior, descobrirem el camí que neix a la nostra dreta i que ens convida a abandonar la pista per endinsar-nos al bosc. (1,05 h) Es el camí que haurem de continuar pel mig del bosc fins al cim i que puja per una mena d’aresta boscosa. Es tracta d’una camí marcat, si be te trams on l’abandonament ja es fa notar. No te fites ni taques de pintura, i en certs indrets caldrà que la nostra bona orientació d’excursionista ens auxiliï.

El camí travessa quatre pistes abandonades  (1,20 h – 1,25 h – 1,40 h – 1,45 h) i una cinquena en bon estat, ja força a prop del punt més alt. (1,55 h). De tots els encreuaments de les pistes el camí torna a dibuixar-se bastant cal en sentit ascendent i en direcció oest, a excepció del primer encreuament, on el camí resta bastant desdibuixat durant els primers metres. A partir del creuament de la cinquena pista ja estem molt propers al punt més alt de la cadena. Continuem en direcció oest, pujant pel bosc d’alzines, creuant algun petit prat i passant pel mig d’un veritable túnel que es dibuixa en mig de dues alzines bessones. El punt més alt ers bastant impersonal, una petita clariana amb una fita, al lloc on trobem la unió amb el camí que ve de la cadena. EL MOJÓ. 1.017 m (2,00 h).

Per baixar retrocedirem les nostres passes fins a la primera pista que trobem, que està molt ben marcada, i ja no la deixarem en tota l’estona. Continuem cap a l’esquerra (sud), en un primer tram força planer que dona pas a la conseqüent baixada. La pista dibuixa un gran revolt i s’orienta cap al nord. Evident. Durant el trajecte trobem algun brancal en desús que, òbviament, caldrà evitar. Passem per davant del VILAR D’EN RIBES (2,35 h) i després pel costat de  la FONT DE LA TEULA (2,55 h) a pocs metres del SOT DE COMAFOSCA. Continuant per la pista aviat trobem el mateix punt on l’haurem abandonat per agafar el corriol de pujada que ens ha dut directament al cim. Desfent les nostres passes fetes amb anterioritat, tornem per terreny ja conegut al punt de partida. Zona d’aparcament situada sota l’ EMBASSAMENT DE VALLFORNÈS. (4,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció:                   Novament una excursió que considerarem, — tots aquells que ens agraden els camins genuïns de muntanya,— que te un ús excessiu de pistes forestals. Malgrat tot es la tònica general d’aquesta zona de la serralada, si contemplem des de lluny qualsevol dels vessants de la Roca Centella o dels restants cims de les cadenes del Bosc, veurem un veritable filat de xarxes, com una veritable teranyina. Els bosc esquinçat per la ma de l’home, buscant les millores de les comunicacions i l’explotació forestal.

El serrat llarg no es tan llarg com podria donar a entendre el seu nom. Estem davant d’un itinerari poc atraient per l’excés de pistes, però tal vegada amb una llargària justa per situar.-se a mig camí entre la llarga caminada i el còmode passeig.

Punt de partida:              PLA DE VIALLADRES – CÀNOVES RESIDENCIAL. 422 metres.

Punt d’arribada:     Al mateix punt de partida, tot pujant per la MINA DE CAN VALLS, fins a la ROCA CENTELLA, cim de 1.001 metres d’alçada, i baixant per propi SERRAT LLARG.

Desnivell:              579 metres en sentit ascendent i altres tants en sentit descendent.                

Horari:                  Comptar 3 hores i 30 minuts per fer tota l’excursió.

Itinerari:                Just on acaba CÀNOVES RESIDENCIAL, veurem una pista que s’endinsa cap a una zona de conreus i que neix a la dreta de la carretera. La pista voreja als conreus del PLA DE VIALLADRES, deixem un primer trencall a la dreta (0,05), passem per sota l’estesa de una línia d’alta tensió, i encaminem per la pista que ja comença a presentar una pronunciada pujada. Després d’algun revolt trobem un altre trencall, nosaltres continuem per la dreta (0,15 h) (la branca de l’esquerra, que es horitzontal, te una carena), i pujant sense pèrdua anem seguint pista amunt. Entre pinedes, que de mica en mica donen cas a l’alzinar, la pista ressegueix una mena de cadena on en certs indrets l’horitzó s’obre i ens deixa veure més enllà de l’espès bosc. Es LA SERVERA, a 645 metres d’alçada. Davant nostre el boscós i arrodonit llom del SERRAT LLARG. Continuem la pista, deixant de banda tres trencalls a la dreta, i un quart una  mica més a dalt, que presenta un estat d’abandonament, però, per contra, té un marca blava dibuixada a terra. Cal parar atenció ja que aquest serà el punt d’unió entre l’itinerari de pujada i el de baixada. Nosaltres ara continuem per la pista, que aviat deixa de guanyar alçada per flanquejar gairebé en horitzontal pel vessant sud de la muntanya, a vista d’ocell sobre la Vallfigueres. En un moment donat, en un revolt extern, trobem un trencall a la nostra dreta que puja de manera decidida. Es tracta d’una pista en pitjors condicions que de mica en mica es torna en camí. Cal seguir-ho de manera ascendent (per fi pugem després de tan vorejar), i passem pel que resta de la MINA DE CAN VALLS. (1,25 h). Poc més a dalt el camí va a parar a una nova pista en bon estat, que seguirem cap a la esquerra, la qual, després d’un tram bastant horitzontal, es fon amb una altre pista encara en millor estat. Tot seguint recta arribem a una cruïlla de camins. Estem al PLA DE LA BATALLA, 888 m. (1,50 h). Si seguim la cadena cap al sud, podem anar i tornar en cinc minuts del REFUGI ADF. Una estranya construcció que sembla ser una caseta de protecció d’una gran antena. De retorn al PLA DE LA BATALLA, continuem en sentit contrari, o sigui, vers al nord, deixant de banda un nou trencall a la nostra dreta i seguint la pista per terreny obac fins a una esplanada. D’aquí neix un corriol en mig del bosc que, en cinc minuts més, ens deixa dalt de la ROCA CENTELLA. (1.001 m). Vèrtex geodèsic, petits grenys de roca al cim (segurament d’aquí el nom), i bona vista panoràmica del Pla de la Calma i la carena del Sui al Samon, amb el Turó de l’Home de rerefons. (2,00 h).

Desfem les nostres passen vers a l’esplanada, baixem un tros de pista i, al trencall que neix a la nostra esquerra, el prenem per diferenciar les nostres passes de baixada de les passes de pujada. Continuem la pista descendent fins a un lloc, on parant una mica d’atenció, observarem que neix un camí que s’endinsa al bosc. El camí te una fita que indica el principi, neix  a la vora esquerra de la pista, i ell mateix ja ens convida a transitar-ho. Es tracta d’un bonic tram de corriol en mig de bosc (el més llarg i agradable de tota l’excursió), que baixa per SERRAT LLARG i va a parar a la pròpia pista per la qual haurem pujat. Recordem que el trencall amb la taca de pintura blava es el nexe d’unió. Baixem sense pèrdua fins  a CANOVES RESIDENCIAL. (3,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció:                   Interessant i plaentera ascensió pels boscos continentals de Santa Fe. De fet es tan poc inclinat el vessant que no tindrem la sensació d’estar pujant a un cim, a excepció, potser, del darrer tram de l’itinerari. Aquesta sensació es veu incrementada per la pròpia manca de perspectiva o visibilitat de l’entorn que ens envolta, motivada pel fet de que sempre anem per dins del bosc.

El camí està degudament indicat. No obstant caldrà parar atenció ja que, sobretot a la part alta, son bastants els brancals on haurem de triar la senda correcta, a mes a mes, el propi itinerari va canviant d’orientació.

De fet aquest itinerari, combinat amb la volta al Llac de Santa Fe, potser sigui la millor alternativa per conèixer el Morou, amb la comoditat de no haver de salvar grans desnivells.

Punt de partida:              Aparcament del RESTAURANT L’AVET BLAU. 1.140 metres.

Punt d’arribada:              Cim del TURÓ DEL MOROU, 1.308 metres.

Desnivell:                       268 metres.                            

Horari:                           50 minuts.

Itinerari:                          Des de l’aparcament prenem la pista de terra que direcció N.E. A pocs metres torbem un pont que creua la RIERA DE SANTA FE. Una vegada situats a l’altre costat de les aigües, prenem el trencall que surt a la nostre dreta, i tot seguint la pista creuem una zona de prats. El suau vessant sud del Turó de Morou son ben visibles, ja que ens serveixen de teló de fons. A l’altre costat dels prats deixem una desviació que surt cap a la nostre dreta, seguim la pista que fa un revolt, i que passa pel costat esquerra de la casa natura de CAN LEONART (0:05 h). Al fons veiem la curiosa CASA PARTIDA, una edificació que, com el seu nom indica, es una casa que sembla haver estat partida per la meitat i que tan sols conserva el costat de la dreta, o sigui, només te mitja façana vista de front. Nosaltres prenen el camí ascendent que parteix a la dreta de la casa, tot seguint les taques vermelles. Ens endinsem de ple al bosc de fageda. Deixem un trencall a la nostra dreta, i seguint el camí amb taques vermelles arribem a un pla on hi ha un arbre mort que sembla una cabana. PLA DE MULLADINS, 1.193 m. (0:20 h).

Deixem aquí de banda el camí que continua amb les taques (en aquest cas hi ha dues taques vermelles amb forma de rombe), i seguim pel trencall de l’esquerra que, poc a poc, va guanyant desnivell. Just al costat del creuament, per on passa el camí que ens interessa, hi ha un gran arbre amb una taca vermella. Creuem una zona on el bosc es més espès i aviat creuem una mena de pista (0:35 h), continuem tot recte, deixant de banda la bifurcació que neix vers a la dreta i fem una petita davallada de desnivell, en un indret on el bosc està poblat de blocs dispersos, PLA GRAN DE LA CORNERA. Ja a les proximitats del cim, al camí guanya alçada amb més energía, creuant algun tram de mur de pedra abandonat. De sobte, en mig del bosc, surten les pedres de coronen el punt culminant de la muntanya. Aquest petit castell rocallós es fàcilment escalable per la part de darrera (II*). Llibre registre a la part culminant. CIM DEL MOROU. 1.308 metres. (0:50 h).

Descens:     Pel mateix itinerari. Calcular uns 40 minuts de marxa.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció:          Sens dubte l’itinerari excursionista més resseguit per pujar al segon cim més alt del Montseny. Tot un regal pels sentiments, amb el gaudidor passeig que comporta traspassar els boscos continentals de fageda i avets. La font de Briançó es una de les més famoses i visitades de tot el massís, ben arranjada, amb aigua sempre fresca i sovint abundosa. Només en temps eixuts el rajolí d’aigua resta esquifit, en temps de pluja, es un broll generós.

Val a dir que, antuvi, fa molt anys, abans de que es posessin els primers remuntadors de pistes d’esquí a la Molina, es va contemplar la possibilitat de fer d’aquests boscos la primera pista d’esquí alpí de Catalunya. Un projecte que, de ben segur, hagués estat avocat al fracàs i que hagués esquinçat per sempre aquest paratges de singular bellesa.

La font del Briançó, durant un període de transició. Va ser el punt màxim assolible en 4 * 4 per la família que habitava al observatori del Turó. Al principi de tot havien de fer tota la pujada amb la càrrega amb matxos, des de la Font de Passavets fins al Turó. Després, la construcció de la pista fins a la font de Briançó va ajudar a que el subministra fos més fàcil. Per últim l’arribada de la carretera asfaltada a les rodalies del cim, va fer que la opció de la font de Briançó fos ràpidament descartada.

Punt de partida:     FONT DE PASSAVETS, 1.200 metres.

Punt d’arribada:     CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres.

Desnivell:              506 metres.

Horari:                  1 hora amb 30 minuts

Itinerari:                Des de la zona d’aparcament de la FONT DE PASSAVETS, caldrà seguir la carretera en direcció a SANT MARÇAL,durant la distància de 50 metres, per trobar l’inici de l’ample camí que ens permetrà pujar pel mig del boscos del vessant de BRIANÇÓ. L’inici del camí just està al costat d’una senyal de la carretera que ens anuncia la proximitat de la zona d’aparcament de la font. El camí, que es una veritable pista en els seus dos terços inferiors, va fent ziga zagues, sempre en ascens, i a cada bifurcació caldrà canviar de direcció (comencem caminant cap a la dreta, després pugem cap a la dreta, i així sucessivament, amb una única excepció una mica per sota de la FONT DE BRIANÇÓ). No obstant no cal patir ja que el camí te taques vermelles i esta força ben indicat i en totes les bifurcacions trobem fites. Com a indrets destacables tenim la pròpia FONT DE BRIANÇÓ, (0,50 h) d’aigües sempre fresques, a 1.490 metres d’alçada (la font més alta de la VALL DE SANTA FE). Per sobre d’aquesta el camí es fa més estret per convertir-se en un sender. La darrera bifurcació ens descriu l’itinerari cap a la dreta. Hi ha unes lletres vermelles escrites en un arbre que ens indiquen la direcció a seguir. A l’arribar a l’aresta ja hi serem al COLL DE LES AGUDES, (1,20 h) una mica per sota el propi cim. Pugem el darrer tram del cim pel camí marcat a la pedra, en direcció N.E. fins al punt culminant del CIM DE LES AGUDES, 1.706 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001