Etiqueta: Valles Oriental

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Temps: 1 hora i 15 minuts

Desnivell: 84 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Baixa

Llargària: 4 quilòmetres 260 metres

Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà *  Can Huesca *  Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes * Can Ribes * Can Llinars * Barri del Pla * riera  de les Canyes * Església de Sant Pere de Vilamajor

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.

0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.

0,10 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,23 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.

0,28 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.

0,30 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.

0,32 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

0,34 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.

0,36 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.

0,38 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.

0,40 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.

0,43 h. Nova bifurcació. Deixem el brancal que surt a la nostra esquerra en diagonal i seguim tot recte en direcció sud. Aviat passem pel costat del mas de Can Ribes que resta a la nostra dreta.

0,47 h. Can Llinars. Pista transversal que creuarem per seguir tot recte vers al sud.

0,53 h. Novament creuem una pista de manera transversal. Continuem vers al sud, per terreny molt planer, sense modificar el sentit de la marxa. Poc després comença l’asfalt, ja hi som a les estivacions del casc urbà del poble. Barri del Pla. Transitem per l’anomena’t “carrer del camí de Sant Elies”.

0,59 h. Carrer transversal que seguim vers a la dreta en direcció oest. Es el carrer Llobera. Creuem per un pont la riera  de les Canyes i seguim vers a ponent passant per davant de les escoles que queden a ala nostra dreta. Al final del vial asfaltat neix una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra. Indicador del P.R.

1,08 h. Deixem ambdues bifurcacions a dreta i esquerra per continuar tot recte vers al sud. Indicadors del PR.

1,13 h. Anem a parar de nou a un vial asfaltat. Pugem per l’anomena’t carrer Ripoll, estem a tocar de l’església.

1,15 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Ja hi som de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-de-vilamajor-ruta-de-la-plana-48129251

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Temps: 2 hores i 25 minuts

Desnivell: 166 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: Fàcil – mitja

Llargària: 8 quilòmetres i 590 metres.

Punts d’aigua: Font al mateix poble. Caldrà dur l’aigua necessària per fer l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * Els Quatre Camins * Serra del Secà * Can Huesca * Camp Gran * Riera de Brugueres * Can Parera de Brugueres * Can Bruguera * Can Gall * Can Jeroni * Cal Seca * urbanització Can Volard * urbanització de Les Faldes del Montseny * Ca l’Aleix * Can Parera de Brugueres * Riera de Brugueres * Els Quatre camins * Església de Sant Pere de Vilamajor

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor. Essent davant de l’església i del punt d’informació de la Mongia, prenem el carrer del costat del temple i pugem pel segon carreró a la nostra esquerra que inicia una ferma pujada. Al poc passarem per davant de l’antiga casa consistorial.

0,03 h. Bifurcació. En aquest punt el vial pavimentat dona pas a dues pistes de terra. Seguim el brancal de la dreta. Pujada constant. Mica en mica ens allunyem del poble i passem pel costat de les darreres cases disperses del nucli urbà.

0,10 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,14 h. Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

0,16 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,19 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,23 h. Trifurcació en forma triangular davant d’una torre elèctrica. Just al marge esquerra surt un altre camí en diagonal que es el que haurem de seguir, en direcció S.O.. Abandonem dons la pista i seguim per aquest senderó que discorre pel mig de camps conreats, zona anomenada Camp Gran. Perdem alçada d’una manera molt suau. Creuem el llit sec d’una torrentera secundària moment en que el corriol torna a enfilar-se.

0,34 h. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.  

0,40 h. A l’alçada d’un revolt obviem una pista secundària que neix a la nostra esquerra (que serà però, el punt de retorn a la part final de l’excursió). Seguim davallant per la pista principal. Al poc creuem el llit normalment sec de la Riera de Brugueres i la pista torna a guanyar alçada de manera suau. Passem pel costat de Can Parera de Brugueres.

0,44 h. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció nord. Al poc passem entre mig dels masos de Can Bruguera i Can Gall, que resten a dreta i esquerra respectivament i la pista d’entrada al mas de Can Jeroni, que queda a la nostra dreta.

0,50 h. Trifurcació. Deixem la pista principal que segueix tot recte i prenem un camí vers a l’esquerra que mica en mica es transforma en senderó. Passem pel costat de camps de conreus i bosc.

1,06 h. Bifurcació. En aquesta cruïlla es localitzava el mas enrunat de Cal Seca, les runes però no son visibles des del camí. Seguim vers a la nostra esquerra. Ja son ben visible les cases de la propera urbanització.

1,08 h. La pista es junta amb l’asfalt en un indret on hi ha gran pedres rodones a forma de barrera per evitar el pas de cotxes cap a la pista de procedència. Anem a parar a l’urbanització Can Volard, en concret al carrer Balears. Ve ara un llarg tram de camí pel mig de zones urbanitzades. Seguim recte el carrer Balears, baixem vers a la nostra esquerra pel carrer del Cas fins a una zona verda triangular, seguim en diagonal vers a la nostra dreta pel carrer Pollancres i a la següent cruïlla tornem a davallar vers a l’esquerra en direcció sud pel carrer Pirineus. Aquest vial passa pel costat d’uns camps de futbol i comunica l’urbanització que hem creuat amb l’urbanització de Les Faldes del Montseny. Essent ja a aquesta segona urbanització seguim pel carrer de la Sardana, seguim cap al sud pel carrer de l’associació, girem vers a la nostra esquerra de manera perpendicular pel carrer Antoni Gaudí que seguirem gairebé fins al final, per a trobar a la nostra esquerra i darrer carrer que davalla en diagonal i que du el nom de carrer Orenetes.

1,32 h. Just a la part baixa del carrer de les Orenetes veiem una pista de terra que surt a la nostra dreta i que haurem de seguir, la pista ràpidament es re orienta vers al sud, es molt horitzontal i discorre al costat de conreus que resten a la nostra esquerra.

1,38 h. Neix a la nostra dreta una pista en desús que obviem per seguir recte vers al sud.

1,39 h. A l’alçada d’un revolt neixen dues pistes consecutives a la nostra dreta, la primera amb carena i la segona sense pas barrat. Ignorem totes dues, dibuixem el revolt i seguim tot recte, ara en direcció est. Al poc passem a tocar del mas de Ca l’Aleix.

1,46 h. Bifurcació. Prenem la pista de la nostra esquerra i que re orienta les nostre passes de manera brusca vers al nord.

1,54 h. Bifurcació. Estem davant de Can Parera de Brugueres, coincidim amb el traçat de l’anada. Seguim la pista vers a la dreta per terreny ja conegut. Al poc traspassem el llit normalment sec de la Riera de Brugueres.

1,58 h. A l’alçada d’un revolt neix un camí vers a la nostra dreta. Es el moment d’abandonar el traçat que em fet durant el trajecte d’anada i agafar aquesta drecera per escurçar el trajecte fins al punt de partida.

1,59 h. Bifurcació de camins. Seguim per la nostra dreta. Taques de color magenta.

2,00 h. Deixem el camí i seguim tot recte per un senderó estret que discorre a la vora de la riera. Taques de color magenta. Aquest tram te la vegetació una mica tancada i caldria una bona esbrossada per fer la caminada còmoda. Al poc veurem un pont metàl·lic oxidat perdut en mig de la vegetació. La senda, que es una mena de pista abandonada en estat avançat d’abandonament, segueix vers a la nostra dreta, iniciant una pujada i allunyant-se definitivament del llit de la riera. Tram brut.

2,05 h. Unió de camins en desús. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit ascendent, mica en mica el camí va presentat millor estat.

2,09 h. Arribem a una pista transversal que seguirem cap a la nostra dreta.

2,12 h. Anem a parar a una nova pista transversal, coincidint de nou amb el camí de la Serra del Secà, ja fet a la part inicial de l’excursió. Coincidim dons amb terreny ja conegut. Seguim la pista vers a la dreta en sentit sud i passant per la cruïlla dels quatre camins desfem les nostres passes de l’inici del periple.

2,25 h.Església deSant Pere de Vilamajor.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-de-vilamajor-ruta-les-brugueres-48125911

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Temps: 45 minuts

Desnivell: 75 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat: fàcil

Llargària: 2 quilòmetres 590 metres.

Punts d’aigua: Tenim la font del Roure de Can Bacs.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * cementiri de Sant Pere de Vilamajor * Can Biel * Can Romaní * Can Bacs * Sot Sord *  Roure de Can Bacs – Font del Roure * Can Mets * Els Quatre Camins * Església de Sant Pere de Vilamajor.

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor.  Essent a la zona d’aparcament situada davant de l’església, pugem pel carrer asfaltat que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, pujant pel carrer de “l’avinguda dels quatre camins”.

0,04 h. Estem al davant del cementiri de Sant Pere de Vilamajor. Cruïlla de camins i vials. Fem el revolt i seguim vers a la nostra dreta tot seguint el tram asfaltat. Al poc comença el tram de pista. Deixem a la nostra esquerra en mas de Can Biel.

0,09 h. Anem a parar a una pista transversal, seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció sud seguint la indicació del “camí de l’Esclopé”

0,11 h. Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte per la pista. Passem per davant del mas de Can Romaní que resta a la nostra dreta.

0,13 h. Passat el mas hi trobem un altre camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista direcció sud. Tram horitzontal.

0,15 h. Bifurcació. Davant divisem el mas de Can Bacs. Seguim vers a la nostra dreta iniciem un tram de suau baixada, seguint el camí vers a “Can Safont” segons ens indica la retolació que trobem a la cruïlla.

0,20 h. Sot Sord. Cruïlla que dibuixa un triangle. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció oest.

0,21 h. Després d’una suau i brevíssima pujada ens trobem amb l’espectacular Roure de Can Bacs, amb la propera Font del Roure. Bifurcació. Seguim la marcada pista vers a la nostra dreta en direcció N.-N.O. Tram horitzontal.

0,24 h. Can Mets. Conjunt de masos. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta per la pista ample i horitzontal. En el següent tram trobem varies entrades als camps conreats que no donem peu a la confusió, ja que el traçat de la pista principal es força evident.

0,28 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta i una tercer brancal a la nostra esquerra. Ignorem tots els camins secundaris per seguir tot recte per la pista en direcció N.E.

0,30 h. Brancal a la nostra dreta (tancat amb cadena) que ignorem per seguir per la pista principal.

0,39 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Girem justament pel trencall de la nostra dreta (l’únic que no te cartell amb el nom) i davallem en diagonal per una pista de terra que baixa de manera pronunciada. De seguida passem pel costat de les primeres cases del poble.

0,43 h. Bifurcació. Surt vers a la nostra dreta un camí ascendent que ignorem. Continuem tot recte davallant. Just en aquest punt comença l’asfalt. L’església ja es ben visible. Baixant pel carreró arribarem directament a la seva part posterior.

0,45 h.Església de Sant Pere de Vilamajor.  Podem donar per finalitzada la que, ara per ara, es la més curta de les excursions circulars al voltant del poble.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/sant-pere-vilamajor-ruta-del-roure-gros-48124918

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Temps: 2 hores i 10 minuts

Desnivell: 170 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Dificultat: Baixa – Mitja

Llargària: 8 quilòmetres i 200 metres

Punts d’aigua: Tenim la font del Roure de Can Bacs.

Punts de referència: * Església de Sant Pere de Vilamajor * cementiri de Sant Pere de Vilamajor * Can Biel * Can Romaní * Can Bacs * Sot Sord *  Roure de Can Bacs – Font del Roure * Can Mets * Els Quatre Camins * Serra del Secà * Can Huesca * Can Panxa * Can Pau Filbà * Can Gras d’Amunt * Riera de les Canyes *  Can Saltimbanqui * Can Vidal * El Collet * Erms d’en Vidal * Els Tres Termes * Torrent de l’Abellar * urbanització Can Derrocada * Sant Pere de Vilamajor

Punt de partida: Església de Sant Pere de Vilamajor.

Itinerari: 0,00 h. Església de Sant Pere de Vilamajor.  Essent a la zona d’aparcament situada davant de l’església, pugem pel carrer asfaltat que neix en diagonal vers a la nostra esquerra, pujant pel carrer de “l’avinguda dels quatre camins”.

0,04 h. Estem al davant del cementiri de Sant Pere de Vilamajor. Cruïlla de camins i vials. Fem el revolt i seguim vers a la nostra dreta tot seguint el tram asfaltat. Al poc comença el tram de pista. Deixem a la nostra esquerra en mas de Can Biel.

0,09 h. Anem a parar a una pista transversal, seguim la mateixa vers a la nostra dreta en direcció sud seguint la indicació del “camí de l’Esclopé”

0,11 h. Camí secundari que neix a la nostra esquerra i que obviem per seguir tot recte per la pista. Passem per davant del mas de Can Romaní que resta a la nostra dreta.

0,13 h. Passat el mas hi trobem un altre camí secundari que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte per la pista direcció sud. Tram horitzontal.

0,15 h. Bifurcació. Davant divisem el mas de Can Bacs. Seguim vers a la nostra dreta iniciem un tram de suau baixada, seguint el camí vers a “Can Safont” segons ens indica la retolació que trobem a la cruïlla.

0,20 h. Sot Sord. Cruïlla que dibuixa un triangle. Seguim el brancal ascendent de la nostra dreta en direcció oest.

0,21 h. Després d’una suau i brevíssima pujada ens trobem amb l’espectacular Roure de Can Bacs, amb la propera Font del Roure. Bifurcació. Seguim la marcada pista vers a la nostra dreta en direcció N.-N.O. Tram horitzontal.

0,24 h. Can Mets. Conjunt de masos. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta per la pista ample i horitzontal. En el següent tram trobem varies entrades als camps conreats que no donem peu a la confusió, ja que el traçat de la pista principal es força evident.

0,28 h. Doble bifurcació en forma de “V” a la nostra dreta i una tercer brancal a la nostra esquerra. Ignorem tots els camins secundaris per seguir tot recte per la pista en direcció N.E.

0,30 h. Brancal a la nostra dreta (tancat amb cadena) que ignorem per seguir per la pista principal.

0,39 h. Els Quatre Camins. Important nus on en veritat s’uneixen 5 pistes. Deixem un primer brancal de l’esquerra, el de dreta i el que continua tot recte i seguim pel segon que neix l’esquerra seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el camí a “Can Panxa”. Pugem de manera molt suau i poc significant pel mig del bosc. Comença aquí la travessia de la Serra del Secà. Aviat deixem a la nostra esquerra un gran dipòsit de ciment.

0,43 h.  Deixem a la nostra esquerra un camí en desús i a la nostra dreta una senda per continuar tot recte per l’ample pista vers al nord.

0,45 h. Nova bifurcació perpendicular que neix a la nostra esquerra i que ignorem. Tot seguit passem pel costat d’una bassa, que si be està envoltada per un filat o xarxa que no permet l’accés, si que val la pena apropar-se per veure-la i fer-li fotos.

0,48 h. Passem per davant de la nova casa de Can Huesca, que queda a la nostra esquerra. Deixem el bosc i sortim a terreny obert amb conreus a la part de ponent. Seguim per l’ample i horitzontal pista direcció nord.

0,52 h. Trifurcació en forma triangular. Seguim la pista que segueix vers a la nostra esquerra en direcció N.O. seguint les indicacions del rètol que ens informa que aquest es el “camí de Can Panxa”.

0,57 h. Bifurcació. Seguim l’ample pista de la dreta en direcció nord. Tram horitzontal.

0,59 h. A ma esquerra neix una pista secundaria que perd alçada i que obviarem per seguir tot recte vers al nord.

1,01 h. Can Panxa. Conjunt de cases. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció N.E.

1,03 h. Un camí se’ns incorpora des del bosc de la nostra esquerra. Coincidim aquí amb el PR C-139. Seguim tot recte per la pista que ara comença a perdre alçada.

1,05 h. Bifurcació vers a la nostra esquerra que ignorem, ja que es l’accés a Can Pau Filbà, la pista ara voreja pel costat de les construccions i la bassa de Can Gras d’Amunt. Curiosament les marques de PR ens conviden a passar pel ben mig dels masos, però una cadena amb un rètol que ens recorda que entrem en propietat privada ens farà ser prudents i seguir per la pista ample que voreja el conjunt de les construccions, per tornar a trobar-nos a l’altre costat amb les marques de PR.

1,07 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta en direcció sud. Indicadors del PR.

1,09 h. Pont per sobre de la Riera de les Canyes. Tram horitzontal amb tendència a una suau pèrdua d’alçada.

1,12 h. Nova bifurcació. Seguim el camí que surt en diagonal vers a la nostra esquerra i que segons el rètol indicador es el “camí de Sant Elies”. Deixem dons el traçat del PR i comencem a guanyar alçada vers al E.N.E.

1,14 h. Cruïlla. Estem davant del mas de Can Saltimbanqui. Seguim la nova pista transversal vers a la nostra esquerra en direcció nord.

1,15 h. Brancal secundari que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar per l’ample pista.

1,19 h. Can Vidal. Gran mas que resta a la nostra esquerra. Bifurcació de pistes. Seguim tot recte en direcció nord. Suau pujada.

1,22 h. El Collet. Important cruïlla amb 4 pistes. Es el moment d’abandonar el “camí de Sant Elies” per seguir la pista de la nostra dreta que s’orienta vers al S.E. i que passa per sobre d’un bassa que resta enfonsada a la nostra dreta en mig de l’espessa vegetació.

1,24 h. Erms d’en Vidal. Un camí transversal acompanyat de dues sendes a dreta i esquerra, neixen al marge esquerra de la pista principal. Seguim tot recte ignorant aquesta curiós trencall triple.

1,29 h. Senda que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir per la pista principal.

1,30 h. Pista descendent que neix a la nostra dreta i que també obviem per continuar tot recte en direcció est. Tram horitzontal.

1,34 h. Els Tres Termes. Bifurcació en forma de “T”. Agafem ara el brancal de la nostra dreta orientant les nostres passes vers al sud i iniciant una constant baixada.

1,37 h. Bifurcació. Seguim vers a la nostra esquerra.

1,38 h. Trifurcació. Passem pel costat d’un dipòsit que el localitzarem a la nostra esquerra. Nosaltres seguirem però pel brancal situat més a la dreta.

1,43 h. Bifurcació. Davant divisem ja les faroles de l’urbanització. Seguim però pel brancal descendent de la nostra dreta evitant així l’asfalt pel màxim temps possible. Baixada ferma per pista de terra erosionada.

1,46 h. Estem a tocar del llit sec de Torrent de l’Abellar. Camí secundari perpendicular que neix a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció sud pel marge esquerra del nervi del sot.

1,52 h. Anem a parar ja l’asfalt dels vials de l’urbanització Can Derrocada. Seguim recte pel costat de la riera seca pel “carrer d’Olzinelles”.

1,56 h. Anem a parar a nou vial transversal que seguirem vers a la nostra dreta en sentit ascendent per pujar pel “carrer Sant Bernat”, el qual seguirem sempre per sortir de l’urbanització en direcció oest – N.O. – oest, tot passant per davant d’un gran mas que es un restaurant.

2,05 h. Havent sortit de l’urbanització resseguint el carrer de “Sant Bernat” anem a parar a la carretera d’accés a Sant Pere, ja dins del nucli urbà, que rep el nom de Passeig Lluis Companys. Seguim aquest vial urbà vers a la dreta i resseguint-lo ens durà de nou al proper punt de partida.

2,10 h. Ja hi som a la Plaça del Dret a Decidir, just davant de l’església de Sant Pere de Vilamajor, donant per finalitzada la ruta circular del terme.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-circular-sant-pere-vilamajor-48122308

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció:          Abans que la moderna indústria frigorífica permetés fer glaç en pocs minuts, l’existència de gel fora de l’època hivernenca, era quelcom exòtic i molt preuat pel manteniment dels aliments. Els pous de gel, dissenyats per a mantenir la neu més enllà de les èpoques de nevades, va ser l’enginyosa solució que es va fer servir per subministrar gel a les ciutats i als ports, en un temps que en no hi havia altres maneres de conservar fresc el peix i els medicaments. També servia per a que famílies adinerades es poguessin prendre el luxe de refrescar-se les begudes o menjar gelats a l’època estiuenca.

L’estructura del pou de glaç es ben simple. Es tractava de una excavació cilíndrica, soterrada sota terra, folrada de murs de pedra, amb la part superior en forma de cúpula, o hi havia la porta d’accés. El soterrament feia que les temperatures es poguessin mantenir sota zero dins de l’estància, i que no es veiés afectada per la irradiació solar. El gel o la neu s’aconseguia a l’hivern amb les glaçades i nevades. En el cas del gel es tallava en blocs i s’anava amuntegant un sobre l’altre. La neu era entrada a palades i premsada. Cada cert nivell es feia una capa de palla, branques i fullaraca, que ajudava a mantenir millor el glaç i la neu compactada. Es creu que al Montseny hi havia prop de vuitanta pous. Els pous de neu eren força més simples que els pou de glaç, degut a que la gran majoria estaven lluny i a força alçada. Les congestes eren altre manera, encara més senzilla, de mantenir la neu, tot aprofitant sota amples  poc profunds sense cap mena de construcció de suport (avui en dia seria impensable que les congestes poguessin mantenir la neu molt més enllà dels curts períodes d’innivació  dels cims del Montseny).

Els pous de glaç més importants eren els de l’Avencó, al municipi de Tagamanent, molt a prop del poble d’ Aiguafreda. Van tenir una activitat important fins als anys 1930, amb una curta revifada als 1940. L’obtenció de glaç es feia serrant el gel resultant de l’aigua congelada en una basses molt poc profundes, construïdes a l’efecte a l’obaga vall del congost.

La fabricació de gel industrial es va generalitzar a partir de finals del segle XIX, arraconant ràpidament l’activitat dels pous de gel i neu. Cap als 1950 la irrupció dels moderns frigorífics domèstics van arraconar, a la vegada, l’activitat de fabricació de gel industrial. Als anys 1.960 tancaren totes les fàbriques de gel que encara existien.

Punt de partida:              CIM DE LES AGUDES, 1.706 m.

Punt d’arribada:              PLANA DE COLL, 936 m

Desnivell:              770 metres en sentit descendent. Excepcionalment ressenyem el present itinerari en aquest sentit per poder-ho combinar amb l’anterior.

Horari:                  1 hora i 15 minuts.

Itinerari:                Per poder combinar la present excursió amb l’anterior i de manera excepcional, descrivim el present itinerari de sentit descendent. Cal tenir en compte però que, entre el punt on finalitza l’itinerari 59 i on comença aquest itinerari 60 manca el trajecte, evident, clàssic i ben traçat, de la cadena que enllaça el Turó de l’Home amb el cim de les Agudes, que contempla de 30 minuts a 40 minuts de marxa.

Aquesta part de l’excursió, que consisteix en el tram de descens, es la més curiosa, solitària i feréstec. Des del cim de LES AGUDES, 1.706 m, desfem les nostres passes per baixar al COLL DE LES AGUDES, 1.647 m. Deixem el cordal per baixar ver al S.-S.O. seguint un camí en diagonal descendent. De camins en aquesta direcció tan sols hi ha un, però al ser poc transitat no està tan marcat com els camins de les parts predecessores de l’excursió, a més el terra acostuma a estar cobert per la fullaraca de la fageda, i de vegades costa de resseguir la línia del traçat. Esporàdicament hi ha taques blaves, vermelles i blaugranes. A excepció d’algun tram horitzontal i alguna lleugera i insignificant pujada, tota l’estona anem perdent desnivell i sempre anirem en direcció S-S.O. Trobem un bon grapat de pous de glaç, alguns d’ells encara bastant ben conservats.

També destaca les vistes aèries sobre el SOT MAL, un dels pocs escenaris del massís amb una torrentera encaixonada. Al final del flanqueig del vessant O de les agudes, conegut com ELS EMPRIUS DE LES AGUDES, el camí coincideix amb un tram semblant a una antiga pista, amb el llit ple d’herba, que ràpidament abandonarem ja que la mena de pista abandonada dibuixa un revolt i un canvi de direcció que no ens interessa. Nosaltres continuem vers al S.E. per mig de la fageda (caldrà parar atenció a les fites), per traspassar el llom de l’anomenada GRONXADORA, que dona accés de nou al vessant sud del TURO DE L’HOME. Abans però haurem descartat un camí ascendent amb marques taronges, per continuar baixant molt suaument pel senderó amb taques blaves i granes. A mida que canviem de vessant també canvia la vegetació, la fageda dona pas a la vegetació baixa de matolls i el camí tendeix a desdibuixar-se encara més. Malgrat tot, si som curosos, no tindrem problemes per tornar a connectar, a l’alçada d’una fita característica, amb el camí que haurem utilitzat prèviament per pujar al TURO DE L’HOME, just uns quans metres per damunt del CORRAL D’EN DEUMAL, a partir d’aquí haurem de baixar pels mateixos llocs per on haurem pujat prèviament al iniciar l’excursió, fins atènyer al punt de partida, o sigui, a la PLANA DE COLL, 936 m. (1,15 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003

Introducció: El castell de Montclús data del segle XI i tingué el seu màxim esplendor al segle XIII. Te a la vora les restes d’un poblat ibèric, (restes esparses trobades al terme testifiquen que lloc ja era poblat a la prehistòria), el que dona a entendre la situació privilegiada del turó sobre el qual es situa, localitzat a pocs metres per sobre de la fèrtil vall de Palautordera, i constituint, a la vegada, un indret de vigilància privilegiat. La seva notaria agrupava la demarcació de diferents nuclis propers i algun de més allunyat, des de Olzinelles i Vallgorguina, fins a la Costa de Montseny, Mosqueroles i tots els pobles de la vall de Palautordera. A les primeres notes històriques escrites a la que es fa referència del castell, el trobem anomenat com el “castro de Montecluso”. Com tant altres castells dels voltants, va ser construït per defensar-se d’una suposada avançada musulmana just al inici de la reconquesta de les terres catalanes. Avançada que mai es va produir.

El principal component del castell es la torre de guaita, que encara avui està en molt bon estat de conservació. Es conserva també el pati central d’armes. L’accés dels voltants estava limitat per escales i ponts mòbils. També hi havia diverses línies emmurallades de defensa al voltant del castell. En el seu temps més esplendorós comptava amb diversos habitatges i va ser construïda a les rodalies l’ermita de Santa Margarida (any 1.363). Com a construccions pertanyents i de vassallatge del castell comptava amb el avui desaparegut castell de ses Agudes i amb la Torre de Miravalls. (veure capítol de castells). A principis del 1.700 el castell ja restava abandonat i de mica en mica s’ha anat enrunant. No obstant en l’actualitat es manté una línia de conservació per evitar al increment de l’enrunament del castell i els seus interiors resten nets i espaiosos, es pot visitar sense cap mena de problema.

L’excursió que presento a continuació, si be dona una miqueta més de volta que si anem directament al propi castell, ens permet fer un passeig circular molt més atractiu com a excursió pròpiament dita, visitarem l’ermita de Santa Magdalena i tindrem diferents perspectives panoràmiques del castell i del seu emplaçament. Val a dir que la excursió pot tenir caire familiar per la seva comoditat i la seva curta durada, tan sols caldrà tenir en compte que haurem de travessar el riu de la Tordera i que no hi ha pont. A l’estiu les aigües estan força fresques, al hivern força fredes. Si el cabdal es abundós (en època de pluja) més valdrà aplaçar el passeig per una altre temporada. Una filera de roques ens permetrà no mullar-nos els peus sempre i qual el cabdal estigui per sota de les mateixes i no errem en els equilibris, cas contrari ens haurem volgut evitar de mullar-nos els peus per caure a l’aigua de cos sencer.

Punt de partida:     SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA. Podem deixar el vehicle a la plaça de l’església o a les rodalies.

Punt d’arribada:    El mateix.

Desnivell:              Uns 135 metres de pujada i altres tants de baixada.

Horari:                  1 hora i 30 minuts.

Itinerari:                Davant mateix de l’església de SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA, 265 m., hi ha una bifurcació de camins. Cal prendre la branca de la dreta que aviat deixa d’estar asfaltada per convertir-se en una pista en molt bon estat. De fet aquest primer tram el podríem fer amb cotxe, però potser després tindrem problemes per estacionar-lo. Passem a tocar de diferents masos (CAN MARTORELL i CAN MARC) on es localitzen conreus i cavalls de lloguer. Al costat del segon mas trobem que el camí es divideix en tres. Nosaltres prendrem la pista del mig que ràpidament dibuixa una baixada vers al riu. Aquest darrer tram de pista, o sigui, la baixada cap al riu, ja no es apte per vehicles convencionals tipus turisme.

Com ja hem dit a l’ introducció caldrà creuar el riu de la Tordera sense auxili de pont. Ja sigui saltant per una filera de pedres construïda a tal efecte, o descalçant-nos directament i mullant-nos els peus. (0,10 h). Cal prendre precaucions si el cabdal del riu està crescut i fins i tot renunciar-hi a creuar-lo si no ho veiem clar. Al altre costat del riu trobem una bifurcació de camins, prendrem la branca de la dreta que ràpidament guanya desnivell. Es tracta d’una pista molt evident que dibuixa uns quans revolts. Quan aquesta està a punt de concloure trobarem un punt concret amb una bona panoràmica sobre el castell. Descobrirem que nosaltres ja estem per sobre de la fortalesa que se’ns presenta penjada sobre uns estimballs terrosos. Passem pel costat d’un mas que ens queda a la nostra dreta (CAN JERONI), just al moment en que ens topem amb una altre pista, encara més gran i ample i que seguir-me vers a l’esquerra, donant l’esquena i allunyant-nos del mas de Can Jeroni. Al fons descobrim un conjunt de cases a les quals no arribarem, es tracta del poble de MOSQUEROLES.

Seguirem la pista fins a situar-nos a les proximitat de l’ermita de SANTA MAGDALENA, 400 m., (0,45 h) on prendrem el trencall de l’esquerra que duu cap a CA N’ ALBERT DE DALT. Sentit descendent. Nosaltres ens quedarem a les portes de la propietat privada que envolta l’esmentat mas. La pista te una cadena. Una vegada creuada deixem d’apropar-nos cap al mas i davallem directament per una mena de camps inclinats, tot passant pel costat de un pou. A baix del camps es dibuixa un bonic camí que transcorre per dins del bosc dalt de la mena de dorsal que fa el propi turonet que sustenta el castell. Cal recordar que des de l’ermita tot el sentit de l’excursió ja ha estat descendent. De cop i volta descobrim el castell en un clar del bosc amb la torre de guita en primer pla. Visita a l’interior i pausa obligada. CASTELL DE MONTCLÚS, 325 m. (1,05 h).

El camí continua baixant en direcció S.O. endinsant-se en un curiós bosc d’eucaliptus. Dibuixa decidides ziga-zagues fins a una mena de esplanada d’on surt un camí descendent vers a la nostra dreta. Passem pel marge d’una cadena que tanca la pista al transit rodat. La part final de l’esmentada pista transcorre per una mena de riera. Quan el bosc s’aclareix un el terreny s’aplana, ja estem de nou a les proximitats del riu de la Tordera, just al gual pel qual haurem creuat durant el camí d’anada. Desfent les nostres passes fins a tornar a SANTA MARGARIDA DE PALAUTORDERA. 265 m. (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

POTS COMPRAR EL MOCADOR DE COLL DEL MONTSENY DE LA COL.LECCIÓ PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/BUFF001

POTS COMPRAR EL MAPA DEL MONTSENY DE PAKO CRESTAS AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://pakocrestas-shopping.com/epages/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/8564ac47-21a5-4fea-9e0b-4ccd50d8ebb6/Products/MAPA003