Vall de Lord – Página 3 – catalonia-trekking

7 enero, 202019 enero, 2020

ITINERARIS DE RAQUETES DE NEU AL PORT DEL COMTE

VINE A CONEIXER ELS NOSTRES TREKKINGS AUTO-GUIATS PER DIFERENTS INDRETS DE CATALUNYA
https://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/

VOLS VIATJAR AMB PAKO CRESTAS? (AUTOR DEL PRESENT BLOG). – TROBARÀS EL NOSTRE PROGRAMA DE VIATGES A: https://www.catalonia-trekking.com/viajes-mon-petit/

VISITA EL NOSTRE CALENDARI DE SORTIDES GUIADES: https://www.catalonia-trekking.com/catalunya-outdoor-actividades/

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Des de fa anys, amb la cada vegada més popular pràctica de les excursions amb raquetes de neu, l’estació d’esquí del Port del Comte ha adequat i senyalitzat una sèrie de 5 recorreguts per poder dur a terme aquesta pràctica esportiva dins de la mateixa muntanya que inclou les pistes d’esquí, de manera segura i sense trepitjar les pistes d’esquí, al que fa completament compatibles i complementàries les dues pràctiques lúdiques o esportives: L’esquí alpí i les raquetes de muntanya. Magnífics circuits per boscos i per alçades amb grans altiplans i perspectives paisatgístiques. No en va el conjunt d’alçades de la Serra de Port del Comte es un veritable paradís per la pràctica de les raquetes de muntanya.

CIRCUIT FONT ESTIVELLA

Introducció: Curtíssim circuit, sense pèrdua possible, una veritable passejada pel mig del bosc, bastant planera. Marcat amb senyals circulars de color blau.

Temps:40 minuts per l’anada i l’equivalent per la tornada.

Desnivell:30 metres de pujada i 18 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.

Llargària:2 quilòmetres 500 metres per l’anada i el mateix per la tornada.

Dificultat:Baixa

Punts d’aigua:La font de l’Estivella està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.

Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * l’Obaga dels Galls * Canal de l’Embut * Font de l’Estivella.

Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.

Recorregut: Km. 0,0. Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta, prenem la situada per sota, la qual es molt planera, lleugera pujada, molt ample i evident i orienta les nostres passes vers al N.E. Creuem el bosc conegut com l’Obaga dels Galls.

Km. 1,4 – La pista fa un petit revolt, moment en que creua la Canal de l’Embut. Seguim de manera evident cap al N.E.

Km. 2,5 – Font de l’Estivella. Replà on trobem la font avui canalitzada. Punt en que la pista que continua es fa més estreta i acaben les senyalitzacions o discos rodons de color blau. Donem per finalitzat el recorregut i retornem desfent les nostres passes.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/port-del-comte-circuit-font-estivella-45680123

CIRCUIT PUIG DE LES MORRERES

Introducció:Curta i bonica excursió molt planera amb vistes excepcional. Un veritable passeig pel gaudi dels sentits. Caldrà comptar amb la comoditat de l’accés a la zona alta de la Serra, gràcies al telesella del Querol de les pròpies pistes d’esquí, que ja te un forfait adaptat per fer un únic viatge de pujada i baixada.

Temps:Poc menys d’una hora per tot el periple, que es molt planer.

Desnivell:95 metres de pujada i 95 metres de baixada.

Llargària:3 quilòmetres 190 metres

Dificultat:baixa – mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tota l’excursió

Punts de referència:* Remuntador del Querol * Mirador del Querol * Coma Sentinella * Remuntador del Querol.

Accés al punt de partida: Mirador de Querol, 2.110 metres. Accesible amb remuntadors des de l’estació d’esquí de Port de Comte. Possibilitat de comprar un tiquet d’un sol viatge anada i tornada al telesella del Querol per tal de començar l’excursió, evitant així el pas a peu per les pistes d’esquí, quan aquestes estan a ple funcionament.

Recorregut: Km. 0,0 – part alta del remuntador del Querol. Pugem vers al S.O. per una ample pista a la recerca de l’aresta on hi ha el mirador del Querol.

Km. 0,85. Mirador del Querol, aquí comença el circuit en horitzontal vers a la nostra dreta fent un traçat ben senyalitzat a mitja alçada (discos de color verd), anant una mica per sota de la línia de l’aresta per una zona d’arbres dispersos. Orientem les nostres passes vers al E, tendència S.E.

Km. 1,4. Coma Sentinella. Arribem a l’extrem d’aquest petit altiplà, situant-nos sota les fortes pendents vessant sud del Puig de les Morreres. Excel·lent mirador. Donem mitja volta creuant de nou l’altiplà de la Coma Sentinella fent una línia més a l’esquerra, o sigui, cap al nord de l’anterior, tornant dons pel fons de la coma en direcció est. Les senyalitzacions de discos rodons amb el dibuix d’una persona caminant amb raquetes, no ens donen opció a perdre el traçat, ja que està molt ben senyalitzat, fins i tot en previsió de dies de boira.

Km. 3,2 – Remuntador del Querol. Ja em tancat aquest periple que fa una mena de cercle molt allargassat.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/port-del-comte-circuit-puig-de-les-morreres-45680710

CIRCUIT PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES 1

Introducció:De les tres alternatives que tenim per pujar al Pedró del Quatre Batlles pels circuits marcats de l’estació d’esquí de Port del Comte, aquest seria el mes curt i directe. Hi ha tres parts ben diferenciades: El primer tram de bosc amb els revolts ascendents, la part alta de Prat de l’Orri on trobem els remuntadors de la zona alta de l’Estivella i la cafeteria homònima, i un tercer sector ja a la part alta, on anem per una petita coma recollida fins a pujar dalt del cordal, ja a les proximitats del cim més alt.

Temps:Poc menys de 2 hores per pujar i 1,30 h per baixar.

Desnivell:460 metres de pujada i 11 metres de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.

Llargària:6 quilòmetres 560 metres per la pujada i l’equivalent per la baixada si utilitzem aquest mateix itinerari pel descens.

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font la recorregut. Podem anar a la cafeteria de l’Estivella si està oberta.

Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Prat de les Fontetes * Clot Rodó * Collet intermedi Tosa Pelada – Pedró * Pedró del Quatre Batlles.

Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.

Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.

Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.

Km. 2,1 – Costa Dreta. Bifurcació. Obviem la pista que surt a la nostra esquerra i que puja al prat rodó que dona nom a aquets indret. Seguim en direcció N.O. Marques vermelles i taronges (discos circulars).

Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra esquerra, o sigui les marques taronges, que pugen en ziga zaga en tendència general vers al S.O.

Km. 4,2. Prat de les Fontetes. Coincidim amb els remuntadors de la pista d’esquí, a les proximitats de la cafeteria de l’Estivella (que resta una mica per sota nostre). Bifurcació. Prenem la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O.

Km. 4,4. Creuem una pista transversal i seguim vers al N.O. per una ample pista en suau pendent a la recerca de la carena.

Km. 4,7 – Clot Rodó. Estem a la part alta de la carena, en mig de les pistes d’esquí i envoltat de remuntadors. Prenem el camí de la nostra esquerra vera al llom (senyals que ens indiquen el camí a seguir). Deixem enrere les pistes d’esquí i anem vers a l’est per ficar.-nis dins de l’ample coma de les Pedregueres.

Km. 6,1 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra esquerra per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.

Km. 6,6 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró.

POTS DESCARREGARTE ELS TRACKS DE LA SORTIDA AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/port-del-comte-circuit-pedro-dels-quatre-batlles-1-45681544

CIRCUIT PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES 2

Introducció:Aquesta es l’ascensió més curta i directa que podem fer per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella i segurament per això es de tractar de l’excursió més popular per pujar al cim amb raquetes. Des del Portell de Llop hi ha l’alternativa, més llarga, d’anar a buscar la traça que puja del Prat Piquer pel llom S.O. de les Pedrusques, però es millor pujar directe cap al cim per la Coma situada a ple vessant sud, la qual acostuma a acumular força neu, està a recer del vent i ens permet una pujada més directe al primer cim.

Temps:1 hora 30 minuts per la pujada i menys d’una hora per la baixada.

Desnivell:481 metres de pujada i 22 metres de baixada per l’ascens i el mateix a la inversa pel descens.

Llargària:3 quilòmetres 300 metres

Dificultat:Mitja

Punts d’aigua:No hi ha cap font ni punt d’aigua en tot el camí

Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Clot de la Vall * Rasa de Prat Piquer *Portell del Llop * Clot de les Pedrusques * Cap de les Pedrusques * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles

Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.

Recorregut: Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. Prenem la pista ascendent en direcció N.N.O. cap a la zona de remuntadors.

Km. 0,16 – Clot de la Vall. Gran bassa artificial. Seguim per la pista de la nostra esquerra flanquejant la bassa que restarà a la nostra dreta. Atenció, en aquest tram coincidim amb el trajecte de la pista d’esquí. Precaució amb els esquiadors.

Km. 0,29 – Rasa de Prat Piquer. Abandonem la pista i pugem vers a la rasa que resta a la nostra dreta, dirigint les nostres passes en direcció O, i després O.S.O. Al principi pugem una mica pel marge dret de la pròpia rasa però se seguida el més còmoda serà anar pel fons de la rasa (si hi ha força neu, mena de torrentera) o pel corriol que es marca al marge dret. Aquest tram, ben nevat, es una delícia. Pujada per bosc amb un traçat còmoda i net. Discos de color negre.

Km. 1,4 – Portell del Llop. 2.111 metres. Zona de planúries on acaba el bosc tancat. Encara hi trobem arbres a la primera pujada que farem pel llom, però ja es tracta d’un bosc dispers i terreny molt obert. Dirigim les nostres passes vers a l’esquerra, en direcció N.N.E. per agafar una mena de ample coma o canal que es dibuixa al mig del vessant, os acostuma a acumular-se força neu i on estarem a recer del vent. Pugem dons per l’assolellada Clot de les Pedrusques. A la part alta sortim en tendència diagonal vers a la dreta en direcció N, tendència N.E. Acostuma a estar bastant trepitjat.

Km. 2,5. Cap de les Pedrusques. 2.349 metres. Cim molt planer, un veritable altiplà. Ja divissem davant nostre el Pedró. Davallem per suavíssimes pendents vers al N.O. a la recerca del fons de la petita depressió que ens separa del cim principal.

Km. 2,8. Coma Condesa, on trobem uns curiosos forats als prats que no acostumen a omplir-se del tot de neu. Estaca indicadora. Pugem a ple vessant vers al nord a la recerca de la carena. Si hi ha poca neu podrem veure o intuir el traçat d’una pista en desús. Una vegada dalt de la carena seguirem l’ample llom vers a la nostra dreta en direcció.

Km. 3,3 – Cim del Pedró dels Quatre Batlles, 2.387 metres. Sostre comarcal del Solsonès.

POTS DESCARREGAR-TE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/port-del-comte-circuit-pedro-dels-quatre-batlles-2-45681791

CIRCUIT TOSA PELADA I PEDRÓ QUATRE BATLLES

Introducció:Dels tres itineraris que trobem per pujar al Pedró dels Quatre Batlles des de l’aparcament de l’Estivella, aquest es possiblement el més variat, alhora que també es el més llarg, i coincideix amb el traçat de raquetes que surt de la pista d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa. El vessant obac de la Tosa Pelada es el punt on més garantirem la neu en durada, qualitat i quantitat.

Temps:2 hores 30 minuts per la pujada i unes dues hores per la baixada, si be aconsellem baixar per altre dels itineraris alternatius (Circuit 1 i 2 del Pedró dels Quatre Batlles), més curts i directes.

Desnivell:594 metres de pujada i 183 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada i optem per desfer el camí.

Llargària:7 quilòmetres 360 metres

Dificultat:Mitjana.

Punts d’aigua:La font de l’Arderic està canalitzada per aprofitament de les pistes. No es possible agafar aigua.

Punts de referència:* Aparcament de l’Estivella * Costa Dreta * Pleta del Diable * l’Arderic * Rasa dels Carbassers * Font d’Arderic * Prat Llong * Refugi dels Pastors * Cim de la Tosa Pelada * Collet intermedi * Pedró del Quatre Batlles

Accés al punt de partida:Pàrquing de l’Estivella, accessible per carretera asfaltada des de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accés molt ben senyalitzat.

Recorregut:Km. 0,0 – Aparcament de l’Estivella. De les dues pistes que surten a la nostra dreta prenem la més enlairada de les dues, o sigui la de l’esquerra, que presenta discos de color vermell i taronja. Pugem en diagonal ascendent en direcció N.E.-N. Al poc fent un revolt i re orientem les nostres passes vers al S.O. Estem pel mig del bosc.

Km. 1,0 – Bifurcació. Seguim per la pista principal que fa un nou revolt i torna a re orientar-se vers al N.E. Marques taronja i vermella.

Km. 3,3 – Bifurcació. Es separen els circuits amb discos taronges i vermells. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció N.N.O. o sigui, la pista horitzontal que te les marques vermelles.

Km. 3,6 – Pleta del Diable (inexistent), canvi d’orientació de la pista al traspassar un llom o aresta. Ara la pista, molt planera, s’orienta cap a llevant, anant pel mig del bosc, i al poc comencem a creuar els talls de les pistes d’esquí i els remuntadors de la zona coneguda com l’Arderic.

Km. 4,9 – Rasa dels Carbassers, on trobem la Font d’Arderic (canalitzada per usos interns de l’estació d’esquí). Creuem de manera transversal la rasa que es una de les pistes de descens de l’estació, i seguim per la pista ascendent de la nostra dreta en direcció nord.

Km. 5,3 – Prat Llong. Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra que normalment està ben oculta per la neu. Creuem una zona de planúries en mig del bosc, estem en una mena de coll molt ample. Fins aquí arriben els discos rodons de color vermell.

Km. 5,4. Trobem l’anomenada Refugi dels Pastors. Petita cabana que resta oberta (a dins hi ha una taula, una cadira i poca cosa més). Emprenem la pujada directament pel bosc de la nostra esquerra pujant de manera directa vers al sud. Acostuma a haver-hi una bona traça de penjades de raquetes, ja que a partir d’aquest punt coincidim amb l’itinerari de raquetes de neu que prové de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa.

Cap als 2.200 metres d’alçada desapareix la línia del bosc, seguim pel suau llom a la recerca de l’aresta en direcció N.E. A la part alta, per pujar la darrera pujada del llom arrodonit que corona al cim, trobem taques de pintura blau i groga. Acostuma a haver-hi molta traça. Vigilar a la part alta de l’aresta amb les possibles cornises que es formen a la nostra esquerra.

Km. 6,7 – Cim de la Tosa Pelada. 2.379 metres. Grans vistes panoràmiques. Davallem vers al sud per un ample llom.

Km. 6,9 – Collet intermedi entre la Tosa Pelada i el Pedró. Cartell indicador. Seguim recte cap al sud per una suau llom ascendent fins al punt culminant de la Serra.

Km. 7,4 – Pedró del Quatre Batlles. 2.387 metres. Cim culminant de la Serra del Port del Comte. Podem baixar pel mateix itinerari o, millor, combinar aquesta pujada amb el descens per qualsevol altre dels 3 itineraris marcats per pujar i baixar del Pedró

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/port-del-comte-circuit-tosa-pelada-i-pedro-quatre-batlles-45682380

22 diciembre, 201924 mayo, 2020

PUIG DE MORRERES PER LA COMA DE SANT GRAU I MIRADOR DEL QUEROL.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Agradable, variada i relativament curta excursió que ens permet pujar al Puig de Morreres de manera bastant directe i evitant el traçat de les pistes d’esquí de Port de Comte, estalviant-nos dons de caminar per sota de remuntadors i monòtones pendents d’herba.

Temps: 1 hora 40 minuts.

Desnivell: 508 metres de pujada i 73 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.

Llargària: 5 quilòmetres i 10 metres

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: No hi ha cap font pel camí. Es convenient dons dur l’aigua necessària des de bon principi.

Punts de referència:* Refugi Bages* Costa de la Rata * Els Orriets * Tarters de Coma de Sant Grau * Coma de Sant Grau * Portell del Llop * Mirador de Querol * Coma Sentinella * Puig de les Morreres

Accés al punt de partida: Refugi Bages, molt a prop de la zona central de l’estació d’esquí de Port del Comte. Accesible en vehicle per carretera asfaltada. Més info: www.refugibages.cat

Itinerari:Km. 0,00. Refugi Bages. Seguim l’ample pista ascendent que va dibuixant unes ziga zagues en direcció sud.

Km. 0,59. Estem just a sota de l’estany artificial de captació d’aigües pels canons de neu de l’estació d’esquí i un edifici que serveix per guardar la maquinària. Seguim per una pista de terra que continua vers al sud. Bifurcació. Seguim el brancal superior, bastant planer, que es el més ample i evident.

Km. 1,1 – Costa de la Rata. Bifurcació. Deixem la pista principal i seguim una de secundària en desús que remunta en diagonal vers a la nostra esquerra i que al principi per orientació N.O. per fer un marcat revolt i re orientar-se de nou cap al sud.

Km. 2,0 – Els Orriets. Final de la pista en desús en una mena de petita esplanada rodona. A la nostra dreta divissem els anomenats Tarters de Coma de Sant Grau. Neix una senda en diagonal ascendent vers a la nostra dreta en direcció N.N.O. Pujada ferma i directe.

Km. 2,4 – Coma de Sant Grau. Petita coma on ja agafem el fil de la carena que resta un xic a la nostra esquerra i cap a l’oest. Al poc ja serem dalt del fil, a l’anomenat Portell del Llop, aresta que per un costat te força pendent i per la dreta es bastant planer. Caminada evident sense senda marcada però alhora sense pèrdua possible. Fites esporàdiques.

Km. 3,1 – Mirador de Querol. Davallem vers a la nostra dreta fins a la part superior de les pistes d’esquí (remuntador superior del telesella del Querol) i de seguida prenem l’itinerari de raquetes (discos color verd). Es tracta d’un traçat pel mig del bosc dispers en direcció S.S.O.

Km. 4,4 – Coma Sentinella. 2.063 metres. Bifurcació. Abandonem la coma i prenem una pista que puja en diagonal vers a la nostra dreta en direcció oest i que ens duu a la aresta del cim, que presenta un fort estimball a la nostra esquerra i terreny ample i amable a la nostra dreta. Divissem l’enorme antena quadrada del cim que ens indica la seva proximitat.

Km. 5,0 – Puig de les Morreres. 2.211 metres.

El retorn el podem fer pel mateix itinerari a la inversa o davallar per les pistes d’esquí fins a la zona principal del Port de Comte.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/morreres-per-coma-sant-grau-i-mirador-querol-44672459

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

22 diciembre, 201924 mayo, 2020

SANTUARI DE LORD, PUJADA PEL GRAU DE LORD I BAIXADA PEL GRAU DE LES CASES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El Santuari del Lord es visita obligada per tot excursionista que visita la Vall de Lord per primera vegada. En realitat l’accés es una petita passejada, i la volta que proposem una curta i variada caminada.

Aquest curiós altiplà, que sembla un gran pastís, encara conserva un santuari habitat i els conreus estan actius. De fet el nom de la Vall de Lord prové d’aquesta mola, que primàriament es deia la Vall de l’Hort, per l’hort gegantí que hi ha sobre aquest altiplà envoltat de cingles. Vall de l’Hort va degenerar, amb el temps, amb el topònim Vall de Lord.

Temps: 1 hora i 5 minuts per a tot el periple.

Desnivell: 122 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 2 quilòmetres 590 metres

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tot el recorregut. Haurem de dur l’aigua necessària pel periple des de bon principi.

Punts de referència:* Collet del santuari * Grau del Lord * Oratori de Sant Pere Màrtir * Mola del Lord * Santuari del Lord *ermita de Sant Jaume * Grau de Baix o de les Cases * Collet del santuari

Accés al punt de partida:Collet del santuari. 1.075 metres.

Itinerari:0,00 h. Collet del santuari. 1.075 metres. Pugem per l’ample i evident camí empedrat que puja fent ziga zagues pel vessant nord de la Mola. Es tracta, com en dit, d’un camí completament pavimentat amb còdols i que te unes quantes escales per auxiliar-nos i fer més portable la pujada. Cada revolt està numerat amb una petita creu (es tracta d’una via Crucis) comptarem 14 creus, la darrera al cim de la pujada. Aquest camí rep el nom del Grau del Lord.

0,15 h. Oratori de Sant Pere Màrtir, 1.189 metres. Punt culminant de la Mola del Lord. També hi trobem la instal·lació superior del petit telefèric que es fa servir per abastir al santuari. Seguim per un ample camí ben marcat i evident, de lleugera pujada vers al S.S.E.

0,20 h. Santuari del Lord. Visita obligada al temple. Per continuar l’excursió seguirem per un camí que davall per un sistema de grades vers al S, pel marge dret de la zona de conreus que està delimitada per un filat. Anant sempre per l’extrem els horts, passem per una bassa i mica en mica orientem les nostres passes vers a l’est. No sempre hi ha un camí traçat però en general el terreny es força evident i comptem amb una bona visualitat del terreny per la manca de bosc.

0,35 h. Estem a l’extrem de llevant dels conreus. Indret on abans es localitzava la l’ermita de Sant Jaume, de la qual tant sols resten quatre pedres. Un camí que seguirem es va dibuixant vers a l’extrem de la mola i comença a perdre alçada fins a situar-se dalt del cingle, baixa llavors de manera decidida i fent ziga zagues per l’anomenat Grau de Baix o de les Cases.

0,50 h. Part baixa del Grau. 1.040 metres. Aquest es el punt més baix de l’excursió. Trobem un nou camí que talla el de procedència en perpendicular. Seguim aquesta nova senda vers a l’esquerra. Comencem el flanqueig sota els cingles del vessant N.E, de la mola.

0,52 h. Bifurcació de camins. Seguim la senda superior, o sigui, el brancal de l’esquerra, que continua dibuixant una línia horitzontal en mig del bosc obac.

1,00 h. Anem a parar a una ample pista a l’alçada d’un revolt molt marcat. Continuem la pista en sentit ascendent (puja de manera suau) tot recte en direcció N.O.

1,05 h. Collet del santuari. 1.075 metres. Ja hi tornem a ser al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGAR EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santuari-de-lord-pujada-pel-grau-de-lord-i-baixada-pel-grau-de-les-cases-44667121

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

20 diciembre, 201924 mayo, 2020

PUIG DE MORRERES PER LA RUA DELS PINS.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Excursió circular amb fort desnivell de pujada i un bon volt de baixada que ens duu fins a l’extrem de les pistes d’esquí de Port del Comte i ens fa tornar al punt de partida per una còmode camí amb molt bones panoràmiques del vessant sud del propi cim que ja haurem pujat.

El Puig de les Morreres, un dels 100 cims del catàleg de la FEEC, te la que potser es la millor vista panoràmica que podem gaudir de la Catalunya Central des de dalt d’un cim del Prepirineu.

Temps: 4 hores i 30 minuts

Desnivell: 632 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Llargària: 13 quilòmetres i 710 metres.

Dificultat: Mitjana

Punts d’aigua: Trobem una única font a la part inicial del recorregut, en concret la Font de les Costes.

Punts de referència:* Proximitats del Coll de Jou * Coll de Jouet * mas de les Costes * Font de les Costes * cingles de les Costes * Roc Carnisser * Puig de les Morreres * Coma Sentinella * Rasa del Sucre * estació d’esquí del Port del Comte * Prat de l’Art * Prat Jaient * Clot Moixó * El Canalot * Proximitats del Coll de Jou

Accés al punt de partida:Coll de Jou o Coll de la Comarca. Des de l’alberg Torre baró prendrem la carretera a Sant Llorenç de Morunys i des d’aquí pujarem per la carretera LV-4241b fins al propi Coll de Jou. Deixarem l’asfalt i encara pujarem uns metres per la pista de terra en molt bon estat fins a la primera bifurcació, indret on aparcarem el vehicle.

Itinerari:Km. 0,00. Proximitats delColl de Jou. Haurem deixat el vehicle aparcat en la primera bifurcació de l’ample pista. Iniciem la marxa en sentit ascendent vers a la nostra esquerra en direcció oest.

Km. 0,44. Bifurcació. Coll de Jouet. Deixem a la nostra esquerra una pista en desús i continuem pujant per la pista principal.

Km. 0,74. Revolt amb bifurcació de pistes. Dibuixem el revolt girant vers a la nostra dreta en sentit ascendent, deixant de banda el brancal de l’esquerra i re orientant les nostres passes vers al E.-N.E.

Km. 0,93. Trifurcació. Deixem la pista principal i just a la nostra dreta neixen dues noves pistes més petites. Agafem l’ascendent que surt en direcció N.N.E., o sigui, la situada al mig de totes tres pistes.

Km. 0,99. Anem a parar a un camí transversal que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció est. Estem molt a prop del mas de les Costes.

Km. 1,1. Just abans d’arribar al mas trobem una senda ascendent vers al nord, en tendència N.O. que ens situa davant de la Font de les Costes. Bifurcació. Deixem un camí a la nostra dreta i seguim pel senderó que puja només al principi de manera molt suau i després fa un traçat horitzontal vers a l’oest.

Km. 1,4. Estem a tocar de la pista que està pocs metres mes avall i a la qual no arribarem. Seguim per la senda ascendent que orienta les nostres passes vers al N.O. i que mes tard torna a girar vers al N.E. Iniciem ja la pujada ferma i constant. Senda prima però ben marcada.

Km. 2,3. Estem en una zona de prats sobre els cingles de les Costes. Una senda surt vers a la nostra dreta en horitzontal, la qual ignorem, per continuar pujant en diagonal vers al N.O. Ara tenim davant un llarg tram de pujada, on la senda es prou ben marcada si be a la final, quan ja estem a prop de l’aresta, la mateixa es desdibuixa i haurem de pujar directa pel vessant en tendència N.N.E. Fites. El punt d’inflexió de la marxa es a les proximitats de l’anomenat Roc Carnisser, a uns 1.950 metres d’alçada.

Km. 3,4. Ja hi som a dalt del llom, traspassem la línia de bosc i anem a parar a la zona oberta de prats alpins. Bones vistes panoràmiques sobre tota la part superior de la Serra del Port del Comte. Trobem una mena de roderes que seguirem per pujar de manera suau i constant en direcció N.E i després Est.

Km. 4,3. A pocs metres per sota el cim trobem una antena. Seguim vers al nord per una senda poc marcada però evident fins assolir el llom de les proximitats del cim. Una vegada a l’aresta seguim vers a l’est per l’ample llom.

Km. 4,8. Puig de les Morreres. 2.211 metres. Punt culminant de l’excursió. Excel·lent vistes panoràmiques. Gran antena quadrada al cim. Seguim davallant pel fil de l’aresta, sense complicació però amb un bon estimball a la dreta, en direcció est. Senda semi-marcada.

Km. 5,5. Abandonem l’aresta i davallem per un camí ample vers a la nostra dreta, en direcció E-S.E. per davallar a la Coma Sentinella. Seguim per la marcada i còmoda petita vall vers a llevant.

Km. 6,2. Anem a parar a les pistes d’esquí. Seguim per la rasa que davalla directes pel pendent en direcció nord i després N.E. seguint el nervi de l’anomenada Rasa del Sucre on van a parar diversos brancals de les pistes d’esquí.

Km. 7,2. Abandonem la Rasa y prenem una pista horitzontal cap a la nostra dreta en direcció E-N.E., perdem alçada però d’una manera molt més suau. Continuem transitant pel que a l’hivern una pista d’esquí.

Km. 8,3. Anem a parar a un vial asfaltat on hi ha uns magatzems de les pistes d’equí, l’heliport i un bassal artificial d’aigua per a la producció de neu artificial. Anem a parar a una pista transversal on el brancal de l’esquerra continua asfaltat i el de la dreta es de terra. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. guanyant alçada de manera suau i sortint de l’àmbit de l’estació d’esquí del Port del Comte.

Km. 8,9. Un brancal se’ns incorpora per l’esquerra en diagonal descendent. L’ignorem i seguim tot recte en direcció sud. Tram més horitzontal. Al poc passem pel Prat de l’Art. Seguirem ara un llarg tros de pista la qual va anant perdent alçada de manera suau, amb uns secció de revolts i altres d’horitzontals, tot plegat cap a l’oest, S.O. i amb molt bones panoràmiques envers el vessant sud del Puig de les Morreres.

Km. 12,0. Prat Jaient. Bifurcació. Prenem el brancal descendent de la nostra esquerra.

Km. 12,8. Clot Moixó. Camí en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.

Km. 13,0. El Canalot. Camí que se’ns incorpora per la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte en direcció oest.

Km. 13,4. Bifurcació. Anem a parar a una nova pista ample a l’alçada d’un revolt. Seguim vers a la nostra esquerra en sentit descendent.

Km. 13,7.Proximitats delColl de Jou. Ja estem de nou al punt de partida.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

POTS DESCARREGARTE EL TRACK DE L’EXCURSIÓ AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-morreres-per-la-rua-dels-pins-44601620

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/

10 diciembre, 201910 diciembre, 2019

CLARS DE LA LLUNA PLENA 7-8 març de 2020. VALL DE LORD – PORT DEL COMTE – PUIG DE LES MORRERES.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Itinerari:

Dissabte: Arribada a Sant Llorenç de Morunys. Pujada amb vehicle a les pistes d’esquí de Port del Comte. Pujada amb remuntador fins al Mirador de Querol. Clars a la Lluna plena fins al Puig de Morreres i baixada nocturna per la Rasa de Sucre. Nit a Sant Llorenç de Morunys.
Diumenge: Excursió amb raquetes al Pedró dels Quatre Batlles. Cim culminant del Port del Comte.

Material recomanat:

Botes de muntanya adequades per la neu
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta adequada pel fred
Sac de dormir
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Menjar lleuger pels dinars (barretes, fruita, fruits secs, entrepà, etc)
Grampons de rando
Raquetes de neu
Aigua, frontal

Preu: 45 € per persona

inclou

Organització
Guiatge
Neck Tube col·lecció Pako Crestas
IVA
Bono 15% descompte botiga on line www.pakocrestas-shopping.com
Bono regal 100,00 euros programes VIATGES www.catalonia-trekking.com

No inclou

inclou transport fins al punt d’inici de la caminada que farem en vehicles particulars compartint despeses
Cost telesella de pujada al Mirador de Querol (aprox. 6,00 euros)
Assegurança
Tot el no especificat a l’apartat “inclou”

Allotjament:

ALBERG TORRE DEL BARÓ: http://www.torredelbaro.com/
35,00 euros pernocta amb sopar, dormir i esmorzar
Cal sac de dormir (prescindible – possible sac llençol)

CONTACTE: per mail a infocataloniatrekking@gmail.com

3 octubre, 20193 octubre, 2019

PUIG DE LES MORRERES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Aquesta excursió seria versió “light” de l’anterior. El Cim de les Morreres es situa al sud de la part alta de la Serra del Port del Comte, com un veritable vigilant de la proa d’aquest enorme vaixell de terres altes.

Cal tenir en compte que estem davant d’un mirador excepcional sobre les caloroses terres del sud, al cor de Catalunya. El Cim de les Morreres ens presenta un gran contrast entre les serres calcinades i de color verd fosc de la part baixa del Solsonès, i les alçades blanques del Port del Comte hivernal. Tot plegat es un espai molt lluminós, reconfortant a la vista i al cor.

Llàstima de l’instal.lació de la gran antena amb el panell quadrat. Caldrà tenir en compte que aquest extrem sud de la serralada te menys alçada i es força exposat al sol i no hi ha bosc a la part alta, fets pels quals estem davant de la zona que menys aguanta la neu dels altiplans de la Serra. Es molt possible que l’excursió amb raquetes no sigui practicable en la seva totalitat, quan la resta d’itineraris del Port de Comte descrits a la present guia encara estan ben previstos del meravellós element blanc.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * refugi de la Bòfia* Portell de la Devesa * cim de les Morreres

Temps: De 2:30 hores a 3 hores per l’ascens i de 2 hores a 2,30 hores pel descens pel mateix itinerari.

Desnivell: 632 metres de pujada.

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Accés: Partint de la població de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera que va ver als Coll de Jou (LV-4241b), deixant de banda la desviació vers a les pistes d’esquí del Port de Comte i just al propi coll, deixem l’asfalt per prendre la pista que surt cap a l’oest en sentit ascendent. La pista està en relatiu bon estat fins al punt on aconsellem deixar el vehicle, ja que la bona pista en aquest punt continua vers a l’oest i després vers al sud, travessant els Prats de Canalda i dirigint-se cap al Cap de la Mata, i a nosaltres ens interessa seguir pel trencall de la dreta, que ja no està en bon estat de conservació.

Val a dir que es molt possible que la pista no sigui transitable per la neu, ja que no es la netegen. A favor tindrem que es molt soleia i no acostuma a estar nevada. Cas de que trobem neu des del propi Coll de Jou i tinguem que anar caminant, cal considerar que el temps de marxa augmenta considerablement. (Una hora i mitja més).

Descripció itinerari: Com ja em anunciat a l’apartat de “l’accés”, als prats on es situen les restes del primer Xalet, (1.759 metres), hi ha una bifurcació de pistes: prendrem el trencall de la dreta que puja suament en direcció oest – nord-oest.

La pista ràpidament flanqueja vers al marge de ponent de la gran aresta de davalla de les anomenades Costa de Frangines. Hi trobem un prat amb un corral i a partir d’aquest punt es dibuixen unes llargues ziga-zagues que van guanyant alçada, ara vers a l’est- nord-est. La pista es encara força ample i per molta neu que hi hagi es evident. A la part alta descriu un llarg flanqueig lleugerament ascendent a ple vessant sud, per la anomenada Costa dels Prats, que serveix per accedir a la part alta de la serralada. Val a dir que aquesta zona està molt exposada al Sol i que es molt possible que tinguem que transitar sense les raquetes.

Tot el tema canvia a l’accedir a la zona de boscos (cota 2.001 metres) on s’inicia l’altiplà de la Bòfia, conegut com el Prat Piquer. Tot seguint la pista i les senyalitzacions de la ruta de la Bòfia (ruta en BTT), arribarem a les construccions del Xalet del Kovar (particular) i les runes del Xalet del Serra o antic refugi de la Bòfia, 2.047 metres. Cal advertir que amb el llit del terra ple de neu i en mig del bosc, la pista deixa de ser evident i es possible que passem a prop de les construccions sense trobar-les, ja que tot el terreny en general es molt planer i similar. Sempre anirem però en direcció N.E.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Cal continuar cap a la dreta anant a buscar l’amplíssima carena que hi ha per sobre de la línia de bosc que ens tanca l’horitzó vers a l’est. L’aresta es molt més ample del que a primera vista ens pot semblar i anirem en tendència al sud a mida que guanyem alçada per fer una travessa a mig vessant per sobre la línia de bosc, a la recerca del Portell de la Devesa, 2.091 metres. (si, per contra, pugem massa vers a llevant en busca del límit superior de la carena, després haurem d’orientar les nostres passes vers al sud i haurem de prendre el desnivell guanyat a darrera hora.

Des del Coll el trajecte es molt evident, seguim pel marge esquerra de l’amplíssima aresta que va a parar al tram somital del cim de les Morreres, 2.211 metres. Cim de grans proporcions que te a la part alta una enorme antena en forma de panel quadrat.

Per baixar farem el mateix itinerari en sentit contrari.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

3 octubre, 20193 octubre, 2019

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES DES DEL REFUGI DE LA BÒFIA (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Segurament l’ascensió més atractiva per pujar al cim més alt de la Serra de Port de Compte.

Diversos son els al·licients: Donem l’esquena totalment a les pistes d’esquí, anem per la zona soleia, la neu acostuma a estar garantida a partir del final de la pista, gaudirem d’una major soledat i de gran paisatges i vistes.

Per desgràcia el que era el refugi de la Bòfia resta en un total estat d’abandonament. La teulada ja està mig caiguda i tot l’edifici amenaça runa. Els esquelets circulars del que havia de ser una ampliació, encara espatllen més l’entorn. Es una veritable llàstima que no es plantegi reconstruir el refugi i mantenir-ho guardat, ja que la zona be es mereixeria una instal·lació com aquesta, tan a l’estiu com a l’hivern.

Personalment, quan varem fer la present excursió, varem plantar tenda al propi cim del Pedró per passar la nit. Va ser una experiència gèlida però a la vegada entranyable i magnífica, amb tots els al·licients que comporta ser-hi dalt d’un gran cimal es mig de la nit hivernal, tot havent contemplat el crepuscle previ, amb tot el Pre-pirineu i el Pirineu ben colgat de neu. Val a dir que a la posta de sol, entre boires grises i blavoses, es va encendre una línia de núvols vermellosos, que semblaven llunyans incendis que tancaven l’horitzó. Per sort el foc no era real, tan sols les pinzellades del darreres mirades de l’astre rei abans de acomiadar un altre dia sobre les muntanyes pirinenques.

Punts de referència: * primer Xalet * Costa dels Prats * Prat Piquer * Xalet del Kovar * Refugi de la Bòfia * Coll de Tancalaporta * Coma Condesa * Cim del Pedró dels Quatre Batlles.

Temps: Comptar de 3,30 hores a 4 hores per l’ascens i de 2,30 a 3 hores pel descens pel mateix itinerari. Això, sempre i quan, podem arribar amb el vehicle per la pista de terra fins al punt de partida establert. Si la pista no està practicable per culpa de la neu i em de sortit caminant des de la mateixa carretera (Coll de Jou), caldrà incrementar el temps de pujada en 1,30 hores i el de baixada en 1,15 hores.

Desnivell: 629 metres de pujada i l’equivalent de baixada, sempre i quan partim de les runes del primer Xalet. Si a conseqüència de la presència de neu a la pista, em de sortir del Coll de Jou, llavors tindrem que superar 927 metres de pujada i fer l’equivalent de baixada.

Dificultat: Mitja – alta.

Punt de partida: Runes del primer Xalet, a 1.759 metres d’alçada.

Poc després de la zona de refugis, hi trobem una bifurcació senyalitzada amb un cartell indicador. Prendrem el trencall de l’esquerra que, com el cartell adequadament informa, serà el camí vers al Pedró. Estem a prop del final de la línia de bosc i a llevant veurem una amplíssim serrat que ens tanca l’horitzó. No ens dirigirem directament cap a l’amplíssima aresta, sinó que pujarem per una mena de llit de riu o petita coma en mig de bosc obert, en direcció N-N.O., que ens duu al Coll de Tancalaporta. 2.105 metres.

Es molt possible que abans d’arribar a la zona de refugi, ens haguem desviat per la zona de bosc situada a la dreta dels mateixos, ja que la nostra tendència a pujar vers a N.E. es duu a ficar-nos en mig del pinar. Si em pres aquesta ruta en mig del bosc tampoc cal amoïnar-se, ja que anirem a parar dalt de l’amplíssima aresta boscosa de la Costa de les Frangines que la corona la cota 2.171 metres, molt a prop del propi Coll de Tancalaporta, on tornarem a coincidir amb la ruta que passa pels refugis.

Des del Coll el terreny es molt evident, ja que estem en el llindar de la línia de bosc i es podem veure perfectament la panoràmica vers a les pendents i serralades que ens haurem de dirigir. Continuem pujant vers al N-N.E per una mena de petita coma o canó fins que el mateix es difumina en una zona de amples i suaus pujades, fins a coronar l’aresta en l’anomena’t Planell de Coma Condesa. Haurem de dirigir-nos vers a la mateixa Coma Condesa, que es vers a llevant, entre el Cap de les Pedrusques (que deixarem de banda) i el cim del Pedró, que es el més alt i el que volem coronar.

Els darrers metres discorren per l’ample carena cimera del propi cim, dirigint les nostres passes vers a E.N.E. i gaudint ja de les amplíssimes i extenses panoràmiques d’aquest mirador excepcional. Cim del Pedró dels Quatre Batlles. 2.388 metres.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

3 octubre, 20193 octubre, 2019

COLL DE PORT – BOSCOS DE LA SERRA DEL VERD (amb raquetes de neu).

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Eclipsada pel major protagonisme de la Serra del Port de Comte amb les pistes d’esquí nòrdic de Tuixent – Lavansa, els boscos situats al nord de la Serra del Verd i a llevant del Coll del Port, ens esperen amb passejades solitàries dins del marc immillorable del bosc d’alta muntanya.

El tram inicial de l’itinerari descrit coincideix amb part d’una diminuta ruta circular que els guardes del refugi de Coll de Port mantenen marcada per fer un petit periple de raquetes. Aquest tram circular coincideix amb un antic trajecte de les pistes d’esquí de fons, quan l’actual refugi era la part baixa de la pista d’esquí de Tuixent – Lavansa, abans de que el centre de l’estació es desplacés a millor emplaçament.

Presentem un itinerari amb tres trams: L’inicial que es el més recomanable per tot aquell que vulgui fer una llarga passejada confortable i tranquil·la. Un segon que ja puja a la cadena i que ja comença a ser llarg i amb desnivell. Ens veurem compensats per la bonica vista panoràmica del Coll de Prat Major. Per últim tenim l’alternativa de pujar al propi cim del Cap del Verd, si be el tram final de l’aresta no es recomanable per fer amb raquetes. Aquell que vulgui pujar dalt del Cap del Verd amb les raquetes posades sempre te una millor alternativa tot seguint l’itinerari 8 de la present guia.

Punts de referència: * Refugi de Coll de Port * Fossa del Patge * Clot dels Estellaires * Canal de Pallerola * Canals Males * la Plana. Opcionalment : Canal de Pota de Cavall * Coll de Prat Major * Coll Veís * Cap del Verd.

Temps: Fins a la Plana, 1 hora i 15 minuts.

Fins al Coll de Prat Major, 2 hores 15 minuts

Fins al Cap del Verd, 2 hores i 55 minuts.

Desnivell: Fins a la Plana, 138 metres en sentit descendent

Fins al Coll de Prat Major, 138 metres en sentit descendent i 320 metres en sentit ascendent.

Fins al Cap del Verd, 138 metres en sentit descendent i 750 metres en sentit ascendent.

Dificultat: Mitja – Baixa

Punt de partida: Coll de Port, 1.670 metres.

Accés: Per arribar a Coll de Port prendrem, al poble de Sant Llorenç de Morunys, la carretera C-462, que puja per la Vall de Lord, passant pel poble de la Coma i la Pedra.

Descripció itinerari: Des del Coll on es localitza el Refugi de Coll de Port, 1.670 metres, prendrem la pista que surt vers a l’est i que te senyals de GR (taques de pintura vermelles i blanques) , de seguida passem una mena de torrentera i el fil d’una aresta boscosa, moment en que la pista descriu una gran corba que el GR evita, tot baixant de manera directa per interceptar la pista al moment. Quan hi siguem de nou a la pista, a ple revolt, a l’anomenada Fossa del Patge (0,10 h), deixarem el GR (malgrat que segurament veurem rastre de raquetes que continuen baixant de manera decidida vers al nord, tot seguint el camí del GR) i seguirem la pista, sense pèrdua possible, vers a l’est. Be ara un tram llarg i força horitzontal, que serà la tònica general de l’excursió. Al poc trobem una bifurcació que neix a la nostra esquerra en sentit descendent, que obviarem per continuar vers a l’est. D’aquesta bifurcació que deixem de banda es molt possible que veiem traces de raquetes que provenen d’ella i que connecten amb la pista per la qual em vingut, es tracta d’un circuit circular i marcat per fer amb raquetes, al voltant de Coll de Port, que segueix part del GR i que coincideix amb l’antic traçat de les pistes d’esquí nòrdic. (veure més informació a l’apartat de d’introducció al present capítol).

Seguint sempre vers a l’est, sempre per pista i pel mig del bosc i fins i tot perdent alçada de manera inapreciable, i havent travessat diferents torrenteres com el Clot dels Estellaires i la Canal de Pallerola, arribem a una zona de replans on la pista finalitza en una altre que la creua en perpendicular. Estem a la Plana, 1.532 metres. (1,15 h). Punt on podem donar per conclosa l’excursió i tornar pel mateix itinerari fins al punt de partida. Cal comptar, més o menys, el mateix temps per anar com per tornar, tractant-se d’un itinerari molt planer. Fins i tot em perdut alçada que haurem de recuperar per tornar al Coll de Port.

Si volem allargar l’excursió podem continuar des de la Plana per la pista ascendent, primer vers al nord, que ràpidament fa un gran revolt, canvia d’orientació vers al S.E. i després d’un nou gran revolt torna a encarar-se vers al nord i després vers al N.O. Pugem sempre pel mig del bosc sota el vessant oest de la Serra del Verd, conegut com les Canals Males.

La pista, sempre molt evident, creua una mena de torrentera, que es la part alta de la Canal de Pota de Cavall i més tard descriu unes grans ziga-zagues per concloure al Coll de Prat Major, 1.854 m. (2,15 h). Des d’aquí encara podem carenejar vers a l’oest per pujar al Cap del Verd, (2.282 metres), passant per Coll Veís, 1.906 metres; si be part del present itinerari no es practicable de fer amb raquetes per la pendent. Aquest darrer tram, ja un pel perdedor, requerirà de dur piolet i grampons de manera preventiva. Del Coll de Prat Major al cim del Cap del Verd cal comptar de uns 40 minuts més per terreny poc propici a les raquetes.

Arribem al la Plana (itinerari recomanat), o allarguem la marxa fins al Coll de Prat Major o al propi cim del Cap de Verd, caldrà baixar desfent el camí d’ascens.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

11 septiembre, 201911 septiembre, 2019

SENDERS DEL 1714 – TRAM LA SEU D’URGELL – CARDONA

Km. 0,0. (333,9) – Començant aquest sisè tram des de la Torre Solsona, a les proximitats de Castellciutat a la Seu d’Urgell, caldrà retornar desfent íntegrament el recorregut de la darrera etapa anterior, passant pel Coll de les Creus, Coll de Bancs, Fornols, Tuixent, fins al punt quilomètric 165,4 del tram anterior, que ara serà el punt quilomètric 28,3 d’aquest nou tram. En resum, es el tram comú entre els GR 7 i 150.

Km. 28,3. (362,2) – Bifurcació. Cartell indicador. En aquest punt es divideixen les dues línies de GR. Seguim el corriol entre murs de pedra seca que davalla vers a la nostra dreta en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 28,5. (362,4) – El Molí Vell. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Al poc creuem el riu de la Mola amb l’auxili d’un pont.

Km. 28,6. (362,5) – Just després de riu trobem una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra en direcció S.E. Marques del GR-7.

Km. 28,7. (362,6) – Abandonem la pista i prenem un corriol ascendent vers a la nostra dreta en direcció S.E. Atenció, cal parar atenció al trencall ja que resulta fàcil passar de llarg. Auxili de les marques del GR-7.

Km. 28,9. (362,8) – Anem a parar de nou a la pista en un indret on la mateixa presenta una bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta que puja en direcció S.S.O.

Km. 29,2. (363,1) – Creuem la carretera C-462. Just a l’altre costat de l’asfalt trobem un senda que neix vers a la nostra dreta, que abandona la pista, i que es el traçat que haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 29,6. (363,5) – Creuem en transversal una pista per continuar pujant pel corriol pel mig del bosc en direcció S.S.O.

Km. 29,7. (363,6) – Novament creuem una altre pista de manera transversal per continuar per la senda ascendent en direcció S.S.O. Marques del GR-7. Estem pujant per l’anomenat Serrat de les Esmarrades, malgrat que no tindrem la sensació d’estar al dors de cap serrat ja que anem sempre pel mig del bosc i el mateix forma una carena poc definida.

Km. 30,5. (364,4) – Font del Gallimó. Bifurcació de corriols. Seguim pel brancal de la nostra esquerra. Marques del GR-7.

Km. 30,7. (364,6) – Collada de les Bassetes. Creuem una pista transversal per continuar pujant de manera constant pel mig del bosc en direcció S.O.

Km. 31,4. (365,3) – En qüestió de pocs metres creuem dues vegades seguides unes pistes de manera transversal. Seguim recte pel corriol ascendent.

Km. 31,5. (365,4) – Anem a parar a l’alçada d’un revolt d’una pista que seguirem en sentit ascendent vers a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 32,0. (365,9) – Coll de Port. On localitzem el refugi – restaurant de Coll de Port i topem de nou amb la carretera C-462. Cartell indicador. Seguim l’esmentada carretera vers al sud durant uns quants metres.

Km. 32,1. (360,0) – Abandonem l’asfalt i davallem per un corriol que neix a la nostra dreta en direcció S.O ficant-se en el llit sec d’una mena de riera. Marques del GR-7.

Km. 32,4. (360,3) – Creuem per dues vegades consecutives la carretera C-462 a l’alçada d’un marcat revolt de la mateixa. El camí segueix una línia transversal vers al S.S.E. i continua davallant per una mena de llit sec de torrentera, es tracta de la Rasa de Coll de Port.

Km. 32,6. (366,5) – Corriol que neix a la nostra dreta i que descartem per seguir recte pel llit sec de la torrentera. Marques del GR-7.

Km. 33,5. (367,4) – Creuem de nou la carretera C-462 de manera transversal per continuar davallant pel corriol que discorre per la Rasa de Coll de Port.

Km. 33,7. (367,6) – Novament travessem la carretera i continuem davallant per la senda en direcció S.E.

Km. 33,8. (367,7) – Una vegada més creuem la carretera C-462 per seguir per la senda que per alçada tot seguint el curs natural de la Rasa de Coll de Port.

Km. 34,1. (368,0) – Ca l’Arreplegat. Creuem una pista i passem per davant del porxo de la casa, darrera hi trobem una font i un prat. Just a l’extrem superior del final del prat localitzem la senda per la qual haurem de seguir. Marques del GR-7.

Km. 34,5. (368,4) – Anem a parar a una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud. Estem al costat de Cal Bep, mas que resta a la nostra dreta.

Km. 34,7. (368,6) – Bifurcació. Seguim pel brancal de la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 34,8. (368,7) – Deixem la pista i prenem el corriol que neix a la nostra esquerra i que torna a prendre alçada en direcció sud.

Km. 34,9. (368,8) – Proximitats de Cal Mall. Nova bifurcació de sendes. Agafem la de la nostra dreta. Al poc creuem de nou la carretera i seguim per la senda que neix a l’altre costat de l’asfalt.

Km. 35,2. (369,1) – Ens trobem de nou amb la carretera, si be, aquesta vegada, enlloc de creuar-la la seguirem una quants metres vers a la nostra esquerra en sentit descendent, resseguint un proper revolt.

Km. 35,4. (369,3) – Després del revolt abandonem de nou l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra en sentit descendent. Marques del GR-7.

Km. 35,6. (369,5) – Proximitats del mas de Cal Poma, que divisem a la nostra dreta. Creuem de manera transversal la carretera i seguim per senda vers al sud.

Km. 35,9. (369,8) – Bifurcació. Ignorem el corriol que neix a la nostra dreta. Marques del GR-7.

Km. 36,1. (370,0) – Proximitats del mas de Cal Cameta, que resta a la nostra esquerra. Nova bifurcació. Ara obviem el camí de la nostra esquerra. Ens endinsem de nou a la Rasa de Coll de Port en una zona on, per ser ja més baixa, ja acostuma a tenir aigua la torrentera central.

Km. 36,2. (370,1) – Anem a parar a una pista transversal. Estem a tocar de la carretera C-462 que dibuixa un revolt a la nostra esquerra. Seguim però en sentit contrari, o sigui, cap a la dreta, uns pocs metres, fins trobar la continuació de la senda (filat) que seguirem vers al S.E. A la nostra dreta, proper, localitzem el mas de Cal Serni.

Km. 36,5. (370,4) – Ribereta de Cal Ramón. Creuem un camí transversal. Pont a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.E. pel marge esquerra de la riera.

Km. 36,9. (370,8) – Carretera asfaltada i zona de pícnic. Proximitats de les Fonts del Cardener (resten 400 metres a la nostra dreta, cartel indicador). Aquí comença l’anomenada camí verd de la vall de Lord. Seguim recte l’ample camí, que més aviat es una pista, en direcció S.S.E.

Km. 37,1. (371,0) – Pont d’Arcalís que localitzem a ma dreta. Seguim recte vers al sud pel camí verd de la Vall de Lord.

Km. 37,5. (371,4) – El Moli de Dalt. Font que localitzem al propi camí, al marge esquerra.

Km. 37,6. (371,5) – Bifurcació. Nou pont que localitzem a la nostra dreta. Seguim recte vers al S.S.E. Marques del GR-7.

Km. 37,8. (371,7) – El Moli de Baix. Bifurcació. Neix a la esquerra un brancal que puja vers al proper poble de la Coma. Nosaltres seguim a tocar de riu, o sigui, vers a la nostra dreta. Marques del GR-7. Cartell indicador a la cruïlla.

Km. 38,2. (372,1) – Després de passar pel costat de la planta depuradora d’aigües residuals de la Coma, trobem un nou trencall a la nostra esquerra que també duu al proper poble. Tornem a obviar l’alternativa i seguim recte pel camí verd vers al sud, tendència S.E. Cartell indicador a la cruïlla. Al poc creuem el riu Cardener, transitant ara al marge dret de les aigües.

Km. 38,8. (372,7) – Brancal que surt a la nostra esquerra i que obviem per continuar tot recte. Marques del GR-7.

Km. 39,1. (373,0) – Drecera que surt a la nostra esquerra. En realitat es tracta d’una falsa bifurcació, ja que el camí més ample dibuixa un revolt i totes dues alternatives es fonen al pocs metres. Trobem llavors una pista horitzontal que seguirem vers a la nostra dreta.

Km. 39,4. (373,3) – Anem a parar a la carretera LV-4012 (que més amunt era la C-462), la qual seguim vers a la nostra esquerra durant uns quants metres, creuant el riu Cardener pel Pont de la Pedra.

Km. 39,5. (373,4) – Deixem la carretera i seguim per un vial asfaltat vers a la nostra dreta. Cartell indicador que ens informa que es l’accés a la Puda. Seguim durant una bona estona, sense pèrdua possible, aquesta nova carretereta estreta en direcció sud. Just després de la cruïlla passem pel costat del mas de Cal Masover. Marques del GR-7.

Km. 40,4. (374,3) – Font de la Puda, d’aigües sulfuroses que fan mala olor. Creuem el pont per sobre el riu Cardener girant vers a la nostra dreta i després seguim una pista que puja en diagonal de manera suau vers al sud. Just passat el pont, en mig del bosc, hi ha les runes d’una construcció a la nostra dreta.

Km. 40,7. (374,6) – Bifurcació. Seguim la pista superior, o sigui, la de la nostra dreta. Suau pujada.

Km. 41,5. (375,4) – Camí que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir en direcció S.O. per la pista principal. Encara estem al camí verd de la vall de Lord.

Km. 41,7. (375,6) – Anem a parar a la carretera LV-4012 al costat del punt quilomètric 2. Seguim l’asfalt vers a la nostra esquerra en direcció S.S.O. Aviat passem pel costat del càmping Morunys.

Km. 42,2. (376,1) – Estem davant de l’entrada del càmping Morunys. Seguim encara per la carretera vers al sud.

Km. 42,4. (376,3) – Corriol que neix a la nostra esquerra i que aviat va a parar a una pista que creuem de manera transversal per continuar per un corriol al marge de murs de pedra seca. Antic camí ral. Tot plegat re orienta inicialment les nostres passes vers al S.E. i després cap al sud. Marques del GR-7.

Km. 43,0. (376,9) – Font al marge dret del camí. Acte seguit travessem la rasa de la Fàbrica que es una torrentera normalment seca.

Km. 43,4. (377,3) – Estem al centre del poble de Sant Llorenç de Morunys. Davant del Monestir. Plaça amb una font. Rètol indicador. Seguim pel carrer ascendent de la nostra dreta en direcció S.O. En realitat es tracta de la part inicial de la carretera LV-4241b. Marques del GR-7.

Km. 43,8. (377,7) – Afores de la població de Sant Llorenç de Morunys. Abandonem la carretera i seguim per una zona d’urbanització plena de cases aïllades. Es tracta del barri de la Magnòlia. Comencem recte pel carrer de les Set Riberetes, girem cap a la nostra esquerra pel carrer de la Serra del Verd i novament vers a la nostra dreta per pujar de manera molt suau pel carrer dels Emprius. Cartell indicador a la cruïlla on abandonem la carretera.

Km. 44,4. (378,3) – Abandonem el carrer asfaltat i seguim per un camí que neix a la nostra esquerra, caminant encara pel mig de cases amb les seves corresponents parcel·les. Marques del GR-7.

Km. 44,7. (378,6) – Creuem de manera transversal una pista i continuem per la senda en direcció S.O.

Km. 45,0. (378,9) – Unió de camins. Seguim vers a la nostra dreta, tot recte, en direcció oest. Marques del GR-7.

Km. 45,3. (379,1) – Sant Serní del Grau. Trobem una carretereta asfaltada que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció oest. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 45,5. (379,4) – Pista que surt a la nostra esquerra i que obviem. Seguim pel vial asfaltat per girar al poc, mitjançant un revolt, vers al sud. Creuem la Rasa de les Valls.

Km. 45,6. (379,5) – Bifurcació. Seguim pel brancal asfaltat inferior, o sigui, el de la nostra esquerra.

Km. 45,8. (379,7) – Deixem l’asfalt i pugem per un corriol que neix a la nostra dreta i que s’endinsa dins del bosc. Cartell a la cruïlla. Marques del GR-7.

Km. 46,2. (380,1) – Coll de la Creu de Canalda o Roc Foradat. Curiosa bretxa artificial dalt de la serra. Una vegada a l’altre costat del crestall trobem una bifurcació. Cal seguir el camí de la dreta que guanya alçada, alternant trams de ferm de pedra nua amb trams de bosc, aper un camí ple de còdols i flanquejant sempre a mitja alçada el vessant sud del Serrat de la Creu de Codó.

Km. 46,7. (380,6) – Bifurcació. Cartell indicador. Ignorem la senda que puja vers a la nostra dreta i seguim el flanqueig del vessant seguint tot recte en direcció O.N.O. Al poc creuem el Sot de Part-lo-Grau i més tard la Rasa de Torrentenell. Marques del GR-7, també trobem de manera molt esporàdica, marques de color verd i grog.

Km. 48,0. (381,9) – Bifurcació. Seguim la senda ascendent de la nostra dreta.

Km. 48,1. (382,0) – Nova bifurcació. De nou seguim vers a la nostra dreta en sentit ascendent.

Km. 48,2. (382,1) – Creuem de manera transversal una pista en desús per continuar per la senda ascendent en direcció N.O.

Km. 48,4. (382,3) – Serra Llarga. Travessem de nou una pista en desús per continuar per un corriol ple de còdols en direcció N.O. En aquets punt es separen les marques del GR-7 (per on haurem de seguir) de les marques esporàdiques que havíem anat trobant, de color grog i verd i que pertanyen a algun SL de la vall de Lord.

Km. 48,6. (382,6) – Anem a parar a una pista que seguirem vers a la nostra esquerra, en suau pujada, re orientant les nostres passes vers a l’oest.

Km. 48,9. (382,8) – Anem a parar a l’asfalt de la carretera LV-4241b, a l’alçada d’un revolt. Seguim la mateixa de manera descendent vers a la nostra esquerra.

Km. 49,6. (383,5) – Serrat de l’Hostal. Poc després del punt quilomètric 21. abandonem la carretera per seguir per un corriol que neix a la nostra esquerra, al principi poc marcat però que es va fent més evident, i que en realitat discorre bastant paral·lel al traçat de la pròpia carretera, en direcció sud. Al poc passem per un indret conegut com els Plecs del Negre. Marques del GR-7.

Km. 50,9. (384,4) – Per un moment toquem la carretera per tornar-la a abandonar per una senda que puja de manera suau vers a l’esquerra de l’asfalt, tot continuant en direcció sud. Comencem a creuar l’anomenat Pla de la Batalla. 1.264 metres. Turonet coronat per una antena. El corriol es dissolt en mig de l’herba, però tot plegat es bastant evident per on cal anar. Quan traspassem la cota i davallem tornem a trobar el corriol i les marques del GR-7.

Km. 51,6. (385,5) – Unió de corriols. Seguim vers al S.E. fins a una mena de collet molt poc marcat.

Km. 52,0. (385,9) – El Borrut. 1.218 metres. Mena de coll on tornem a tocar la carretera LV-4241b en les immediacions del punt quilomètric 18. Continuarem però per una nova senda ascendent que neix a l’esquerra de l’asfalt en direcció S.O. Marques del GR-7.

Km. 52,6. (386,5) – Creuem una pista en desús de manera transversal. Continuem pujant per la senda en direcció sud.

Km. 52,9. (386,8) – Hostal del Vent. 1.280 metres. Creuem la carretera LV-4241b i seguim per un camí ascendent que re orienta les nostres passes vers al S.O. Marques del GR-7.

Km. 54,0. (387,9) – Prat de les Estaques. Bifurcació. Seguim el camí de la nostra dreta en direcció O.S.O.

Km. 54,2. (388,1) – Petita clariana en mig del bosc. Deixem el camí que anem seguint que es una mena de pista ja difuminada, per agafar una senda que surt a la nostra esquerra i que comença a prendre alçada de manera decidida en direcció S.O. Atenció, el trencall costa un mica de veure, caldrà estar especialment atents a les marques del GR-7. Atenció a la baixada, ja que el camí està ple de còdols i es fàcil perdre l’equilibri.

Km. 55,1. (389,0) – Coll de l’Hostal. Anem a parar a un nou camí que seguirem vers a la nostra dreta, davallant de manera constant vers al S.O.

Km. 56,1. (390,0) – Hostal del Cap del Pla. Tornem a retrobar-nos amb l’asfalt de la carretera LV-4241b que seguirem durant una bona estona en direcció S.O. i després sud, creuant el Cap del Pla i el Pla de Riard.

Km. 57,8. (391,7) – Passat el punt quilomètric 11 i uns 250 metres abans d’arribar al punt quilomètric 12, deixem la carretera i seguim per una pista horitzontal que surt a la nostra dreta de manera perpendicular. Marca del GR-7 en un torreta. Seguim la pista vers a l’oest per dibuixar un revolt que ens re orienta de nou cap al sud. Anem a parar al marge d’una zona de conreus. Traspassarem un filat i caminarem ples bosc obert de la dreta de la zona de conreus. Seguint el marge dels conreus tornem a desviar-nos cap a ponent i de nou girem vers al sud, sempre per la zona de bosc obert. En aquest punt hem perdut les marques del GR-7.

Km. 58,7. (392,6) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció E, tendència S.E., passant pel costat del mas de Cal Riard que resta una mica més al sud.

Km. 58,9. (392,8) – Bifurcació. Ignorem la pista que neix a la nostra dreta i seguim tot recte vers a l’est. En aquest punt retrobem de nou les marques del GR-7. Zona completament planera. A la nostra dreta localitzem els Camps de Sobrecasa.

Km. 59,0. (392,9) – Ens retrobem amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud.

Km. 59,7. (393,6) – Camps de Sobrecinca. Just passat el punt quilomètric 10 abandonem la carretera i seguim per una ample pista planera que surt a la nostra esquerra i que discorre bastant paral·lela a la pròpia carretera.

Km. 59,9. (393,8) – Camps de Cavallol. Deixem la pista i prenem un corriol vers a la nostra dreta que perd alçada. Cartell indicador a la cruïlla. Marques del GR-7. Ve ara un tram una mica forçat, on la senda discorre una mica per sobre de la pròpia carretera, a mig vessant boscos, per un terreny un xic incòmoda.

Km. 60,7. (394,6) – Creuem la carretera LV-4241b ales proximitats del punt quilomètric 9, i ens endinsem en una zona de bosc més tancat, per l’anomenada Rasa de Meix. El corriol, un vegetació una mica tancada i zona d’esbarzers, continua vers al sud.

Km. 61,2. (395,1) – Zona recreativa i font de Lladurs. Tornem a coincidir amb la carretera LV-4241b que seguirem uns quants metres vers a la nostra dreta en direcció S.O.

Km. 61,3. (395,2) – Abandonem l’asfalt i seguim per un corriol que neix a la nostra esquerra i que en realitat discorre paral·lel a la carretera una mica per sota de la mateixa. Torna a ser un tram de sender una mica en desús, ple de vegetació i amb alguna zona de antipàtica de passar. Marques del GR-7.

Km. 61,6. (395,5) – Anem a parar a una pista que quan està a punt de tocar de nou la carretera presenta un bifurcació vers a l’esquerra en direcció sud que ens allunya de nou de l’asfalt. Tram de baixada.

Km. 61,8. (395,7) – Coincidim una altre vegada amb la carretera LV-4241b que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.O.

Km. 62,3. (396,2) – Santa Maria de Lladurs. Bifurcació de carreteres. Seguim recte per la carretera de l’esquerra en direcció sud, deixant alhora de banda una pista que neix descendent a la nostra esquerra.

Km. 63,1. (397,0) – Tros de la Barraca. Pista que surt a la nostra dreta. Just en l’angle situat entre la carretera i la pista hi ha un corriol que davalla vers al S.S.E. i que es l’itinerari a seguir. Marques del GR-7.

Km. 63,3. (397,2) – Creu de la Contrella. Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 63,6. (397,5) – Les Cambres de Llera. Triple camí que surt vers a la nostra dreta de manera successiva i que ignorem per seguir recte per la pista en direcció sud.

Km. 63,8. (397,7) – Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra i que ignorem per seguir tot recte vers al sud.

Km. 63,9. (397,8) – Tros de la Cervera. Pista que surt en perpendicular a la nostra esquerra in que ignorem per seguir tot recte vers al sud, tendència S.O. Marques del GR-7.

Km. 64,9. (398,8) – Pista en desús i molt erosionada que surt en diagonal a la nostra esquerra. Seguim pel brancal de la dreta.

Km. 65,0. (398,9) – Bifurcació. Seguim per un camí que neix a la nostra esquerra. Iniciem un tram de baixada vers al sud. Marques del GR-7.

Km. 65,6. (399,5) – Rasa de Solsona. Unió de camins. Seguim tot recte vers al S.O.

Km. 65,9. (399,8) – Anem a parar a una pista transversal més ample que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció sud.

Km. 66,0. (399,9) – Creuem un vial asfaltat de manera transversal, per continuar per la pista al costat del riu Negre en direcció sud, tendència S.E. Marques del GR-7. Als pocs metres traspassem la Rasa de la Cirera.

Km. 66,5. (400,4) – Bifurcació vers a la nostra dreta, on localitzem un pont, i que ignorem per seguir recte en direcció sud, tendència S.E.

Km. 66,7. (400,6) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta.

Km. 66,8. (400,7) – Un camí es desús surt a la nostra dreta i acte seguit trobem un pista a la nostra esquerra. Obviem tots dos brancals per continuar recte per fons de la vall oberta, a tocar de les aigües del riu Negre. Marques del GR-7.

Km. 67,3. (401,2) – Trifurcació. Una pista surt vers a la nostra dreta creuant el riu i un altre vers a la nostra esquerra que es l’accés a un càmping. Seguim recte per la pista del mig en direcció sud. Cartell indicador. Marques del GR-7.

Km. 68,2. (402,1) – Font del Corb que resta a la nostra esquerra. Seguim recte i al poc trobem l’asfalt i les primeres cases de la població de Solsona. Seguim pel costat del riu en direcció S.E. Marques del GR-7 i dels senders del 1714. Continuarem per un carrer asfaltat que es una mena de passeig vora el riu fins que el mateix fa un revolt i mitjançant un pont entra ja al centre de la ciutat girant vers a la nostra esquerra pel carrer Tints, situant-nos al marge dret de les aigües i girant vers a la nostra dreta per l’avinguda verge de Montserrat ens trobem amb la principal carretera que travessa la població que es la carretera C-26, la qual seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.S.E.

Km. 69,0. (402,9) – Portal del Pont, estem al costat del casc antic de Solsona, a tocar de l’esglèsia de Santa Maria. Girem però vers a l’esquerra per travessar de nou el riu Negre per l’avinguda del Pont, i una vegada al marge contrari de les aigües girem vers a la nostra dreta pel carrer de la Verge de Fàtima, després vers a la nostra dreta per l’avinguda del països catalans, la següent vers a l’esquerra pel carrer del camp del Molí, i per aquest darrer tot recte fins al final de la població. Marques dels senders del 1714.

Km. 69,5. (403,4) – Sortim de la població pel carrer del molí del capellans vers a la nostra dreta en direcció S.O. per anar a parar a la ribera del riu Negre, seguint paral·lel al mateix per la vorera d’una carretera asfaltada en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,0. (403,9) – Passem per sota de la carretera C-26 que discorre per sobre nostre mitjançant un llarg pont.

Km. 70,1. (404,0) – Abandonem el vial asfaltat i prenen un corriol ascendent que neix a la nostra esquerra. Atenció, el trencall costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha alguna marca del GR-3 però un xic amagada. No es tracta d’una desviació clara. Una vegada al corriol caminem vers al S.E. per les anomenades les Comes de Santa Llúcia.

Km. 70,4. (404,3) – Creuem de manera transversal una pista i seguim tot recte pel camí en direcció S.E. Marques del GR-3.

Km. 70,9. (404,8) – Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra esquerra en direcció S.E.

Km. 71,4. (405,3) – Conjunt de masos i granges de Cal Pubill, Ca l’Estevet i Cal Mestre. Obviem una pista que surt vers a la nostra esquerra i seguim tot recte pel vial asfaltat.

Km. 71,5. (405,4) – Granja de Cal Cisteller. Pista que neix vers a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers al E.S.E. Marques del GR-3.

Km. 72,1. (406,0) – Pla de la Saina. Pista que surt en diagonal vers a la nostra dreta, que es l’accés a l’església de Santa Llúcia, i que ignorem per seguir pel vial asfaltat.

Km. 72,2. (406,1) – Polígon industrial d’Olius. Anem a parar a un vial asfaltat encara més ample que seguirem vers a la nostra esquerra, tot recte, en direcció N.E.

Km. 72,8. (406,7) – A l’alçada d’un benzinera ens ajuntem amb la carretera C-55 que seguirem una estona vers a la nostra dreta, en direcció S.E., tot passant per una rotonda.

Km. 73,2. (407,1) – Abandonem la carretera C-55 i prenem una pista asfaltada que neix en perpendicular vers a la nostra esquerra i que passa pel costat de la granja i dipòsits de Olpisa, re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 73,3. (407,2) – Plans de Cal Tòfol. Pista que surt a la nostra dreta i que ignorem. Marques del GR-3.

Km. 73,5. (407,4) – Bifurcació. Ja veiem pel cartell indicador que la pista de la dreta es el vial sense sortida que serveix d’accés a la finca privada de Cal Tòfol, motiu pel qual no tindrem dubte de que cal continuar per la nostra esquerra, orientant les nostres passes vers al nord.

Km. 74,0. (407,9) – Pla de la Pomera. Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquerra. La pista principal asfaltada fa un revolt molt obert re orientant les nostres passes vers al E.N.E.

Km. 74,4. (408,3) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra dreta en direcció est. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 74,7. (408,6) – Pista en desús que surt en perpendicular a la nostra dreta i que ignorem per seguir tot recte vers a l’est.

Km. 75,1. (409,0) – Bifurcació. Deixem la pista asfaltada i seguim per la pista de terra que davalla vers a la nostra dreta. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). Val a dir que encara trobem trams pavimentats en molt mal estat de conservació que s’alternen amb les zones de ferm de terra.

Km. 76,0. (409,9) – Nova bifurcació. Seguim el brancal de la nostra esquerra abandonant definitivament els trams mig pavimentats. Davallem per l’anomenada Rasa Perpètua, orientant les nostres passes vers al S.E.

Km. 76,6. (410,5) – Proximitats de Cal Xeringa. Corriol que surt a la nostra dreta en sentit descendent i que resulta ser una drecera de la pròpia pista que fa un marca revolt. Marques del GR-3. Una vegada que ens retrobem amb la pista hi ah una bifurcació. Cal seguir la pista que guanya alçada de manera molt suau vers a la nostra dreta en direcció sud, fugint de les proximitats de la rasa. A partir d’aquest punt perdem momentàniament les marques del Gr-3.

Km. 77,2. (411,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra en direcció S.E. i després este, per fer un revolt i re orientar-nos de nou vers al sud. Tot plegat fent un flanqueig pel mig del bosc per un tram bastant planer.

Km. 77,8. (411,7) – Pista en desús que se’ns incorpora per la nostra esquena en diagonal per la dreta, i que ignorem per seguir recte vers al sud.

Km.78,1. (412,0) – Cal General. Passem a tocar del mas. Bifurcació. Seguim la pista vers a la nostra dreta en direcció S.E., en aquest punt ens retrobem les marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 78,9. (412,8) – Camp de la Caseta. Nus de pistes. Agafem just la que surt en diagonal descendent a la nostra dreta i que després de dibuixar un marcat revolt, comença a perdre alçada vers al S.E. travessant la zona de bosc coneguda com l’Obaga de Cal Perpetu.

Km. 79,6. (413,5) – Unió de pistes. Un nou brancal se’ns incorpora per l’esquerra., Seguim recte vers al S.E. per terreny planer, després del tram de baixada.

Km. 79,8. (413,7) – Arribem a una mena de clariana en mig del bosc. Abandonem la pista i prenem un corriol que davalla vers a la nostra esquerra. Atenció, l’inici costa una mica de trobar, discorre per una mena d’esquerda entre dues roques. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades). La senda davalla de manera ferma fent unes marcades ziga zagues en direcció E.N.E. Aquest vessant es conegut com la Costa de Mala-Sang.

Km. 80,0. (413,9) – Anem a parar a una pista a tocar de les aigües del Pantà de Sant Ponç. Cartell indicador. Seguim vers a la nostra dreta en direcció S.S.E.

Km. 80,5. (414,4) – Camp del Pal, indret on localitzem el mas de Cal Perpetu, l’església de Sant Ponç i la presa del pantà de Sant Ponç. Carretera asfaltada que seguirem vers a la nostra dreta en direcció S.O. i S.

Km. 80,8. (414,7) – Camp del Forn. Deixem la carretera i seguim un vial també asfaltat vers a la nostra dreta en direcció S.S.E. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 81,1. (415,0) – Proximitats del càmping de la Ribera. Deixem l’asfalt i seguim per una pista en direcció sud, creuant el torrent de la Rasa de la Font Salada.

Km. 81,2. (415,1) – Bifurcació. Seguim la pista de la nostra esquerra, creuant el Camp de la Casa.

Km. 81,6. (415,5) – Camp del Molí. Estem a tocar de la finca privada de l’Horta (molí de Xixons). Una barrera ens talla el pas. Caldrà buscar ara a la nostra dreta un corriol que re orienta les nostres passes vers al sud i després S.E. i que discorre paral·lel a les aigües del riu Cardener que resta a la nostra esquerra. Es tracta d’un camí de ribera bastant mal conservat, amb símptomes evidents de poc us. Trams selvàtics, esbarzers, ortigars. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 82,5. (416,4) – Per fi arribem a un camí mes ample. Pista en desús que prenem a l’alçada d’un revolt i que caldrà resseguir vers a la nostra dreta en sentit ascendent i en direcció S.E. Estem a la part baixa de l’Obaga de Xixons.

Km. 82,8. (416,7) – Camps de la Vinya. La pista es fon de ple en una zona de conreus que caldrà travessar pel seu marge dret. A mitja travessia trobem una porta al filat (filferro espinós) i una senda a l’altre costat. Ignorem aquest tancat i seguim tot recte sense camí creuant els conreus pel seu marge en direcció sud. Al final de la zona conreada es torna a dibuixar una pista.

Km. 83,1. (417,0) – Proximitats del molí i la masia de Canet que resten a l’altre costat del riu. Anem a parar a un vial asfaltat que seguirem tot recte vers al S.E., mantenint-nos al marge dret de les aigües del riu Cardener. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 84,2. (418,1) – Proximitats de Cal Rabassa. Pista que surt vers a la nostra esquerra i que obviem per continuar pel vial asfaltat que ara comença a guanyar alçada.

Km. 84,6. (418,5) – Nova pista que neix a la nostra esquerra, que es l’accés al Camp Gran, i que ignorem per segui ple vial asfaltat ascendent en direcció sud.

Km. 84,9. (418,8) – Clariana de Cardener i església de Sant Sadurní, situada a l’altre costat de la carretera C-55. En aquest punt em de descartar poder continuar pel traçat original del GR-3 per impracticable, ja que passa per unes sendes que ara estan completament cobertes de vegetació. Seguirem dons pel marge de la pròpia carretera vers a la nostra esquerra en direcció S.E. Aviat passem pel costat del punt quilomètric 68.

Km. 85,4. (419,3) – Veiem a la nostra esquerra un cartell indicador del GR-3, però ràpidament comprovarem que el camí proper a la carretera està completament tancat, en desús i es impracticable. No queda més remei dons que continuar per la carretera C-55.

Km. 85,7. (419,6) – Una pista de terra neix a la nostra esquerra. Originàriament el GR-3 discorre per aquesta pista descendent (marques mig esborrades), si ve caldrà tornar a descartar la possibilitat ja que el pas de riu situat a uns 200 metres està tallat per la desaparició del pont. Caldrà dons continuar una mica més per l’asfalt de la carretera C-55.

Km. 86,8. (420,7) – Per fi, poc abans del punt quilomètric 66, abandonem la carretera i prenem una pista que neix en perpendicular a la nostra esquerra i que de seguida baixa vers al riu.

Km. 86,9. (420,8) – Creuem el riu Cardener per sobre del pont de Buida-sacs. Una vegada a l’altre marge de les aigües seguim una pista ascendent vers a la nostra dreta, la qual dibuixa un revolt i acaba orientant les nostres passes vers al N.E.

Km. 87,9. (421,8) – Camp dels Capellans. Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta en direcció est. Al poc retrobem de nou marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 88,2. (422,1) – Brancal en forma de “Y” invertida que neix a la nostra esquerra i que ignorem per seguir recte vers al E.N.E. Al poc passem pel costat del Mas d’Heura.

Km. 88,6. (422,5) – Pista que surt vers a la nostra esquerra en perpendicular i que ignorem. Guanyem una petita pujada i immediatament anem a parar a un vial asfaltat que seguirem vers a la nostra dreta en direcció sud, tendència S.E.

Km. 89,0. (422,9) – Bifurcació. Seguim el vial asfaltat de la nostra esquerra creuant un pont per sobre una canal d’aigua paral·lela al riu Ter.

Km. 89,1. (423,0) – Mas del Garrigó (restaurant). Deixem l’asfalt i prenem una pista que neix a la nostra dreta, que passa per darrera el mas, i que re orienta les nostres passes vers al E.S.E. Tram bastant planer. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 89,9. (423,8) – Anem a parar a una pista transversal que seguirem vers a la nostra esquerra en lleugera pujada i vers al N.E. Al poc passem a tocar del Mas de Malniu que resta a la nostra esquerra.

Km. 90,2. (424,1) – Bifurcació. Seguim el brancal de la nostra dreta.

Km. 90,3. (424,2) – Bifurcació. Seguim vers a la nostra dreta creant les aigües del riu de l’Aigua d’Ora mitjançant un pont. Seguim la nova pista planera vers al S.E. passant pel costat del masos del Cal Gravat, Cal Boïgaire i Cal Joan Xic. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 91,7. (425,6) – Abandonem la pista principal i prenem un trencall vers a la nostra dreta que re orienta les nostres passes vers al sud, tendència S.O. Al poc passem pel costat del Mas de Ca la Llúcia. Marques del GR-3 (poques i mig esborrades).

Km. 92,0. (425,9) – Bifurcació. Girem vers a la nostra esquerra en direcció sud, passem un pont i transitem per un estret i ben arranjat camí paral·lel a una canal d’aigua.

Km. 92,4. (426,3) – Cal Traver. Construcció on s’endinsa la canal de l’aigua. Coincidim amb un vial asfaltat paral·lel al riu que seguirem tot recte vers a l’est, tendència N.E.

Km. 93,1. (427,0) – Girem vers a la nostra dreta i traspassem per un Pont de Sant Joan per sobre el riu Cardener. Una vegada a l’altre costat de les aigües torbem una rotonda i un pas per sota la carretera C-55. Passem per sota el pont i girem vers a la nostra esquerra per començar a pujar. Entrem a la població de Cardona. Pugem per un passatge amb escales que va a parar al carrer del Raval de Sant Joan, que enllaçarem en pujada constant amb el carrer de Graell. Per anar a parar a l’avinguda del Bastrillo, on trobem l’oficina d’informació turística i el portal de les esglésies de sant Miquel i Santa Eulalia.

Km. 94,1, (428,0) – Divisem davant nostre la fortificació de Cardona, darrer bastió de la resistència al 1714, per pujar-hi girarem a la nostra esquerra i seguirem l’estreta carretereta del mirador que ens duu a la part alta.

Km. 94,8. (428,7) – Castell de Cardona, on hi ha el parador de Cardona i l’església de Sant Vicenç. Reculem sobre les nostres passes per tornar a la part alta del poble on es localitza l’oficina de turisme.

Km. 95,5. (429,4) – Essent de nou a l’avinguda del Bastrillo entrem al casc antic pel carrer de la fira, passant per la Plaça de la Fira.

Km. 95,8. (429,7) – Arribem a la plaça de l’Ajuntament de Cardona, indret on conclou aquest sisè tram dels senders del 1714.

Autor: PAKO CRESTAS

POTS DESCARREGAR-TE ELS TRACKS DE L’ITINERARI AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-seu-urgell-cardona-41148975

3 agosto, 201924 mayo, 2020

VILAMARA – VOLTA DE VILAMALA

Introducció: Excursions per paratges salvatges i molt poc visitats. Camí amb trams aeris on caldrà anar en compte, ja que en dos punts concrets una relliscada pot tenir conseqüències tràgiques. Fora bo poder equipar els dos punt claus i evitar així el perill. Cas que anem amb gent poc avesada al buit es aconsellable dur una petita corda.

Temps: 2 hores 20 minuts

Desnivell: 345 metres de pujada i 345 metres de baixada

Llargària: 5 quilòmetres 340 metres

Dificultat: Mitja. Atenció trams exposats al buit.

Punts d’aigua: No hi ha cap font en tota la ruta, si va la torrentera de la part baixa de la canal acostuma a portar aigua. Totes maneres es aconsellable dur l’agua necessària per l’excursió des de bon principi.

Punts de referència: * Revolt de Fenerals * Serra de Sòbol * Serrat Llarg. * cota 1.156 metres * Els Encantats * Feixa Llonga * Serrat Llarg * Serrat Llarg * Bauma dels Noguerets * Serrat Llarg * Revolt dels Fenerals.

Accés al punt de partida: Revolt de Fenerals. Es tracta del primer revolt tancat que hi trobem a la carretera que davalla des del Coll de Jou o Coll de la Comarca vers a Solsona (carretera LV-4241b)

Itinerari: Km. 0,0 – Revolt de Fenerals. Prenem la pista, bastant horitzontal amb suau pujada que neix en direcció est. Cadena a l’inici. Marques de G.R.

Km. 0,75 – Serra de Sòbol. Trifurcació. Prenem un corriol que neix vers a la nostra esquerra i davalla en direcció S.O. i S. Fita a la bifurcació. En aquest punt deixem el G.R.

Km. 1,1 – Bifurcació (costa de veure) seguim recte pel camí més evident. La senda que se’ns incorpora per l’esquerra (i que no visualitzarem fàcilment) es per on vindrem a parar a la part final de l’excursió.

Km. 1,5 – Serrat Llarg. El camí fa un revolt i davalla en diagonal per la nostra dreta en direcció N.N.O., orientant-se vers el fons de la canal.

Km. 1,7 – Petita cota 1.156 metres. Agulleta en mig del bosc que ens ofereix una espectacular panoràmica propera de les canals, baumes, agulles i cingles del voltant. Seguim per la pista perdent alçada en mig del bosc. Taques grogues.

Km. 2,3 – Els Encantats. Conjunt de baumes. Creuem la torrentera i seguim pel corriol que ara discorre al marge esquerra de les aigües.

Km. 2,6 – Bifurcació. Prenem el corriol de la nostra esquerra separant-nos del llit de la torrentera i pujant per l’anomenada Feixa Llonga que discorre al peu de les imponents parets del Serrat Llarg.

Km. 3,1- Flanquegem l’extrem del Serrat Llarg i continuem pel corriol sota la paret, però re orientant les nostres passes vers al nord, tot entrant a la vall paralel.la. Iniciem dons el flanqueig del que serà el camí de tornada, on hi ha un tram amb pedra nua i estimball als peus, on no torbarem dificultat però si que resulta ser un pas horitzontal i vertiginós d’uns 15 metres. Hi ha unes barres de ferro del que antuvi deuria ser una barana. Graons llaurats a la roca per facilitar el pas.

Km. 4.0 – Bauma dels Noguerets. Iniciem una forta pujada amb dos trams una mica perillosos, el primer es tracta d’una mena de torrentera al marge de la paret on està del tot prohibit relliscar i un segon més amunt on trobem una corda i un passamà antic (Km. 4,2).

Km. 4,3 – Serrat Llarg, coincidim amb un punt quilomètric 1,1. Seguirem el camí ascendent vers a la nostra dreta, caminant ja per terreny recorregut durant l’inici del periple.

Km. 5,3 – Revolt dels Fenerals. Final de l’excursió.

POTS DESCARREGAR EL TRACK AL SEGÜENT ENLLAÇ: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/volta-de-vilamala-11510367

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor

INDEX DE LES EXCURSIONS PER CATALUNYA A: https://www.pakocrestas.com/excursions-catalunya/