Dissabte: Pujada al refugi dels Estanys de la Pera des de l’aparcament de les pistes d’esquí de fons d’Aranser (itinerari habilitat per raquetes de neu). Desprès de sopar passejada de raquetes a la lluna plena pels Estanys de la Pera.
Diumenge: Pujada al cim de la Colilla, 2.836 m. Retorn al refugi dels Estanys de la Pera i a l’aparcament de les pistes d’esquí nòrdic d’Aranser.
Material recomanat:
Botes de muntanya adequades per la neu
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta adequada pel fred
Sac de dormir
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Menjar lleuger pels dinars (barretes, fruita, fruits secs, entrepà, etc)
Prenent com a base La Cerdanya anirem a caminar amb raquetes de neu per la zona de les Bulloses en un marc magnífic de boscos i llacs. També visitarem el mirador del Pla de la Llet, amb molt bones vistes sobre la vall i ens aproparem a la cara nord del Cadí per contemplar les impressionants parets d’aquesta serra des del Prat de Cadí.
Itinerari:
Pla dels Avellaners-Presa i Llac de Bulloses 11,8 Km / 323m
Mirador del Pla de la Llet 7,5km / 345m Prat de Cadí 7,42 km / 360m
Material recomanat:
Botes de muntanya de canya mitja-alta
Bastons de trekking
Roba d’abric i jaqueta per la pluja
Protecció solar (crema solar, ulleres de sol, gorra)
Aigua,
frontal
Menjar pels dinars, tindrem la possibilitat de comprar menjar al poble o demanar entrepans
Raquetes de neu, us puc facilitar el lloguer per 12 euros el cap de setmana
Introducció: El
poble de Peguera, a casi 1.700 metres d’alçada, era un dels poblats més alts
del Pirineu català. Les dures condicions de vida i l’èxode rural que es va
donar de manera generalitzada a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat,
van acabant convertint les cases i les llars de focs en un mon de runes sense
ànimes.
L’excursió
que enllaça la part alta de la muntanya amb el poble que li dona nom, es un
passeig relativament llarg, molt còmode
i que ens mostra les dues realitats de la muntanya ben diferent, el
poble ancestral i les pistes d’esquí que responen a un tipus d’oci modern i a
les noves necessitats socials de consum.
FOTO PAKO CRESTAS
Avui
en dia, dissortadament, la mateixa realitat es cenyeix sobre aquestes dues
maneres d’entendre la muntanya, ja que totes dues, poble i pistes, estan
abocades a l’abandonament de l’home.
Punts
de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * Cap de la Serra *
els Planells * Peguera
Temps: 1 hora
10 minuts per l’anada i 1 hora 30 minuts per la tornada.
Desnivell: 225
metres de baixada i 225 metres de pujada.
Dificultat: Baixa
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha
les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el
Bar-Restaurant “La Creu”.
Accés: La Creu
de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa
per Espinalbet.
Descripció
itinerari: Des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, seguim l’ample pista que surt vers al
nord i que seria la prolongació natural de la carretera asfaltada que accedeix
al coll des de Berga. Passem pel costat de la zona destinada a pistes d’esquí
de fons (avui en dia, reobertes) i continuem sense pèrdua possible en sentit
descendent, sempre cap al nord. La pista, evident per molta neu que s’acumuli,
te les marques del PR C-73, marques de pintura grogues i blanques. A banda i
banda neixen brancals secundaris que no ens han de fer perdre la senda
principal, que es força més evident i sempre segueix direcció nord.
FOTO PAKO CRESTAS
Justament quan
la pista dibuixa el primer revolt important, i en l’indret on trobem un
cartell, el bosc s’obre i veurem força a prop la línia del cordal a la nostra
dreta, estem al Cap de la Serra, a
1.735 metres d’alçada. Serà el moment d’abandonar la pista (ara vindria un tram
bastant soleia que acostuma a quedar-se ràpidament sense neu) i traspassem el
llom – aresta de la nostra dreta (filat), per davallar pel marge contrari en
sentit nord-est. Traspassada l’aresta el camí de l’estiu dibuixa una llarga
diagonal vers a la dreta; a l’hivern i anant amb raquetes, la millor opció es
baixar directament per la zona més neta de bosc i situar-nos als prats de la
zona de ponent del despoblat, concretament a l’indret conegut com els Planells, on torbarem de nou la
pista que discorre per la part soleia d’aquesta alta contrada i que seguirem
vers a l’est per arribar a les ja visible cases en runes de Peguera, 1.660 metres (1,10 h).
Per retornar
farem el mateix camí en sentit ascendent, ja que, com em pogut comprovar,
l’excursió descrita ha estat sempre en sentit descendent, a excepció dels
poquíssims metres que haurem remuntat per tal de traspassar el llom situat al costat dret de la pista a la zona del Cap
de la Serra.
Alternativa de punt de partida: Podem accedir al despoblat de Peguera per la mateixa vall tributaria. Per això anirem per la carretera de Sant Corneli a Fígols, arribats al poblat de Fumanya. Continuem la carretera asfaltada en sentit ascendent vers a l’oest fins al Clot del Cirer, indret on s’acaba l’asfalt i comença la pista de terra que a l’estiu es transitable per vehicles però a l’hivern ja no es neteja de neu. Des del final de la pista asfaltada al despoblat de Peguera hi ha poc més de 30 a 40 minuts de marxa, passant prèviament pel Pla de la Creu de Fumanya. Des de Peguera podem pujar al Coll de la Creu del Cabrer tot seguint les indicacions de la descripció anterior, en sentit contrari, es clar. Si optem per aquesta opció acabarem caminant menys estona per visitar el despoblat i més estona per completar el periple, però per altra banda seguirem el que acostuma a ser l’ordre natural d’una excursió de muntanya: primer pugem i després baixem al retorn. Sigui com sigui, ens portarem un record inesborrable d’aquesta muntanya on natura i home semblen dur un pols ancestrals, havent-se decantat la balança vers al cantó salvatge.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció:
Curiosament el cim més alt dels Rasos de Peguera no es el cim més visitat de la
muntanya, aquest honor el sustenta el cim del Pedró, de 2.051 metres d’alçada,
26 metres inferior al Salabardar, de 2.077 metres d’alçada.
Els motius,
principalment, son dos: millor accés i millor panoràmica del Pedró versus el
Salabardar.
FOTO PAKO CRESTAS
Però per aquell
que visiti els Rasos de Peguera més d’una vegada amb raquetes als peus i amb
l’intenció de fer una bona passejada, el Salabardar es una assignatura
obligatòria.
Conegut com a
Cap de la Baga de Peguera pels antuvi habitants del poble de Peguera, o com
Rasos de Dalt per la gent de Berga, el Salabardar es un turó poblat d’espès
bosc de coníferes que ens depara la millor excursions de la zona. Després d’una
gran nevada el paratge sembla extret dels mateixos boscos de la llunyana
Laponia. La manca de camí clar i de perspectiva oberta es veurà gratament
compensada pels meravellosos racons de natura àrtica, on el gall fer, de tan en
tan, ens deixa veure les seves efímeres petjades sobre l’immaculada neu.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer *
Corral de Vallsabuc * Cim del Salabardar * les Collades * Coll de la Creu de
Cabrer.
Temps: 2
hores.
FOTO PAKO CRESTAS
Desnivell: 182 metres de pujada i 182 metres de baixada.
Dificultat:Mitja
Punt
de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha
les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el
Bar-Restaurant “La Creu”.
FOTO PAKO CRESTAS
Accés: La Creu
de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa
per Espinalbet.
Descripció itinerari: Sortint de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, prenem direcció nord, tot creuant les antigues pistes d’esquí conegudes com les Soques i el Bosc, per prendre un camí ben dibuixat en mig del bosc (malgrat la neu) que flanqueja en horitzontal ascendent i va a parar al Corral de Vallsabuc (0,20 h), on tindrem unes esplèndides panoràmiques de la Serra d’Ensija. A la zona del Corral hi travessarem una mena de llom i començarem el llarg flanqueig pel vessant nord de la muntanya. Es una zona de bosc, bastant tancada. La senda, no sempre fàcil d’endevinar quan hi ha molta neu, fa unes grans ziga-zagues ascendents a ple vessant. El cert es que el camí fa molta travessa en horitzontal i es aconsellable pujar bosc a través, malgrat que les conseqüències puguin ser les d’anar a parar a alguna zona especialment poblada, on el transit amb raquetes sigui un xic incòmoda. Pujant sempre cap al S.S.E. arribem a la part alta de la Serra, la qual, si be encara te força arbres, ja presenta més espais oberts i zones amb major visibilitat. Els darrers metres per la zona alta, bastant planers, transcorren sempre vers a l’est. Cim del Salabardar, 2.077 m. (1,10 h). Dalt del cim hi ha un gran piló metàl·lic amb una bandera. Baixem vers al sud, també per bosc menys espès, fins a les Collades, a 1.971 metres d’alçada. Baixant vers a l’oest i seguint les amples obertures al bosc de les pistes d’esquí alpí en desús, arribarem de nou al punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres. (2,00 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Els
Rasets es una zona força curiosa dalt de la Serra del Rasos de Peguera. Tal com
diu el seu nom, els Rasets es com una micro muntanya dins de l’altra. No
obstant aquesta zona te varies característiques que la fan peculiar i que ben
justifiquen una visita.
El primer que
cal tenir en consideració es que estem lluny de l’influencia de les pistes
d’esquí, ja no hi veiem els cables i les pilones de telesquís, ni el formigueig
de gent que cada cap de setmana ocupa les proximitats del pàrking del Coll de
la Creu de Cabrer per disfrutar de la neu tot llançant-se amb trineus. Per
contra tenim la presencia d’una gran torre metàl·lica de repetidor de
comunicacions, i es que, per la seva proximitat a Berga i pel fet de ser la
primera gran muntanya del Pre-pirineu, els Rasos estan força transformats per
la ma de l’home.
El segon fet que
el fa particular es que, malgrat la seva relativa menor alçada i la seva situació
desplaçada a llevant, els Rasets conserven unes quantitats de neu bastant
representatives, fins al punt que sovint es poden trobar congestes a finals de
maig o principis de juny, quan la neu, a la resta de la muntanya, ha
desaparegut per complet.
FOTO PAKO CRESTAS
El tercer factor
es l’existència d’uns quants avencs a la pujada vers al cim de la Torreta, cal
anar amb compte per a que certes boques d’entrada poden restar ocultes per la
neu, i alguns dels forats soterranis, com l’avenc de les Pedres o la Bòfia dels
Rasets o Avenc Fred, tenen -78 i -71 metres de profunditat respectivament. Si
hi ha molta neu i no ho veiem clar, el millor es evitar aquest petit sector de
l’excursió (pujada i baixada del Pla de l’Orri al Cim de la Torreta).
Del present
periple tan sols un altre tema a tenir en compte, la tornada del Rasets la fem
a ple vessant sud, per l’anomena’t Bosc dels Gavatxos, es molt possible que
malgrat l’acumulació de neu promesa dels Rasets, en aquest tram de pista solei
estigui ben net i ens obligui a fer la tornada caminant amb les raquetes
penjant de la motxilla.
Punts
de referència: Coll de Creu del Cabrer * El Pedró * Bassa de les
Fontetes * Pla de l’Orri – els Rasets * la Torreta * Pla de l’Orri – els Rasets
* Font de Ca * Coll de la Creu del Cabrer.
Temps: 1 hora
i 50 minuts.
Desnivell: 231
metres de pujada i 231 metres de baixada.
Dificultat: Mitja
FOTO PAKO CRESTAS
Punt
de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha
les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el
Bar-Restaurant “La Creu”.
Accés: La Creu
de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa
per Espinalbet.
Avui en dia
s’està estudiant la perspectiva de condicionar com Alberg l’anomena’t “edifici
Ginebreda” situat al mateix Coll de la Creu de Cabrer (juntament amb l’edifici
del Bar-Restaurant “La Creu” son les dues construccions de l’antiga pista
d’esquí), cas de que així es portés a terme, i amb l’auxili del Bar-Restaurant,
seria possible pernoctar i menjar al mateix punt de partida de la ruta.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Sortim del
Coll de Creu del Cabrer, 1.895 metres.
per pujar cap al S.E. per una ample rampa de neu situada en mig del
bosc, sota les instal·lacions del cablejat de les abandonades instal·lacions de
les pistes. Molt evident. Es el traçat de l’antiga estació d’esquí coneguda com
“Les Soques”. Taques de G.R. Pujada suau però constant, dissortadament curta
com per a fer-se monòtona, i conclou a la Cota 2.030 metres (0,15 h). Indret on
també finalitzen els remuntadors abandonats. Continuem per l’ample llom –
aresta vers a l’est, entre planúries i bosc de pins negres i avets. Traspassem
un collet molt poc marcat, on hi ha un rètol indicador. Cal continuar cap a
l’est per dalt de la cadena, tot travessant de nou pel mig del bosc, fins atènyer
al vèrtex geodèsic del El Pedró, 2.051
metres (0,30 h). Alt replà en mig del bosc que resulta ser el punt culminant de
l’excursió. Continuarem davallant pel vessant sud, fent una diagonal descendent
vers al S.E. tot plega pel mig del bosc. Passem per davant d’un insignificant
colladet on trobem la minúscula i glaçada bassa
de les Fontetes. Cal continuar davallant amb la mateixa direcció, o sigui,
vers al S.E fins arribar a l’ample coll del Pla de l’Orri. (0,50 h). Davant nostre, una mica més cap al Sud, hi
ha el cim de la Torreta, de 1.985
metres (1,00 h), on hi ha una gran torre repetidora. Podem pujar al cim i
tornar al coll en poc més de 15 minuts. No obstant cal advertir de l’existència
de molt avencs en aquesta zona que, amb la presencia de neu, molt queden tapats
i poden resultar veritables trampes. Tota aquesta zona es coneguda com “els
Rasets”.
Per tornar al punt de partida caldrà prendre la pista que surt del Pla de l’Orri (1,05 h), vers a l’oest, a ple vessant sud de la muntanya i quer fa un traçat horitzontal molt lleugerament descendent i que va a morir a la Font de Ca, a la mateixa carretera asfaltada que haurem transitat a la pujada en vehicle. El Coll de la Creu del Cabrer queda a poc més d’un centenar de metres en sentit ascendent. (1,50 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: A
partir de l’hivern del 2009 – 2010, i sota la iniciativa dels explotadors del
Bar-Restaurant “La Creu”, s’han dut a terme unes “passejades amb raquetes a la
lluna Plena” als Rasos de Peguera. Han estat quatre caps de setmana, des del
desembre fins al març, coincidint amb la lluna plena de cada mes, en que es
feia una sortida oberta a tothom en la qual, en un sol paquet, s’oferia excursió
guiada per la nit (sota la llum de la lluna plena), ron cremat dalt del Turó de
les Soques, baixada amb torxes i sopar a l’estil fondue de formatge.
L’itinerari
empleat per fer aquestes “passejades amb raquetes a la lluna plena” es el que
es descriu a continuació. Una bona alternativa per conèixer l’alta muntanya
hivernal en aquest aspecte nocturn. Val a dir que la part alta del Pedró, amb
una bona llum platejada del nostre reflectant satèl·lit lunar, ens recorda
paratges llunyans i mítics, i ens venen a la memòria indrets tan suggerents com
la Vall d’Argent (l’altiplà més alt del mon, força proper al cim del Nanga
Parbat). Res més lluny de la realitat amable dels Rasos, malgrat tot, i salvant
la realitat antagònica d’una paratge amb l’altre, aquí també les muntanyes
tenen colors nítids, metàl·lics i platejats sota l’influencia de la lluna
plena.
FOTO PAKO CRESTAS
Punts
de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * les Collades * el
Pedró * Coll de la Creu de Cabrer.
Temps: 1 hora
i 30 minuts.
Desnivell: 156 metres de pujada i l’equivalent de
baixada.
Dificultat: Baixa.
Punt
de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha
les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant
“La Creu”.
Accés: La Creu
de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa
per Espinalbet.
FOTO PAKO CRESTAS
Descripció
itinerari: Sortint des de l’aparcament del Coll de la Creudel Cabrer, 1.895 metres, encarem una suau pujada en diagonal, tot
travessant la primera pista d’esquí i, passant per sota els cables del
telesquí, anar a buscar una segona obertura al bosc corresponent a una altre
pista d’esquí coneguda com “pista del bosc”, pugem per aquesta segona pista
fins trobar-nos amb una senda en mig del bosc que travessa vers a la nostra
dreta (taques de plàstic taronges als arbres) i que ens duu amb lleugera
pujada, gairebé inapreciable, a una tercera pista, coneguda com “el tub”. Pugem
per la gran obertura en mig del bosc en sentit est fins a pujar a l’amplíssim
coll de les Collades. 1.971 metres.
(0,25 h). Cap al sud se’ns presenta una amplíssima pujada neta de bosc, molt
evident, que ens permetrà accedir a la part alta del cordal. Una vegada a
l’aresta, que es molt planera i semi poblada de bosc, anirem vers a l’est en
busca del vèrtex geodèsic situat en mig del bosc que representa el punt més alt
d’aquest sector de la muntanya, o sigui, el
Pedró, 2.051 metres. (0,50 h). Val la pena advertir que el punt culminant
situat en mig del bosc tancat no te cap perspectiva panoràmica, però que pocs
metres més cap a llevant, a plena aresta, hi ha una obertura del bosc que ens
permet una excel·lent vista sobre els Rasets (en primer terme) i sobre tota la
Catalunya interior a vista d’ocell. Aquest mirador, juntament amb el Cap del
Verd (itinerari 8) i les Morreres (itinerari 5) son els millors miradors
d’aquesta zona del Pre-pirineu vers al Sud, sense influencia ja d’altes
muntanyes que ens tapin la perspectiva.
FOTO PAKO CRESTAS
Retornem sobre les nostres passes fins al tros pla de l’aresta a la qual haurem desembocat després de haver pujat la pala situada per sobre les Collades. Arribats a aquest punt, enlloc de tornar per on em vingut, continuarem cap a l’oest per pujar a la cota 2.036 metres (pessebre), on trobem a pocs metres la pilona del telesquí de la pista d’esquí anomenada “les Soques”. Aquesta pista, potser la més popular de la, — avui en dia –, tancada pista d’esquí alpí, ens porta en baixada directa vers al N.O. al propi punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres (1,30 h)
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: De les
diferents excursions que ens permet l’accés rodat al Coll de la Creueta, hi ha
de llargues, com el Puigllançada, i de curtes i singulars com el Tossal de
Riols. Aquesta ascensió a aquest petit però altívol cimal, resultarà una bona
alternativa per un dia que la neu sigui abundant i vulguem fer una passejada
sense pretensions. Apropiada per acomiadar una glacial nit d’hivern, un mes de
gener o febrer. Les postes de sol, de vegades, presenten tot el seu esplendor
en aquestes ondulades cadenes que a l’època freda, sovint presenten un
extraordinari aspecte àrtic.
Als nostres
peus, a vista d’àguila, les confortants cases del turístic poble de Castellar
de n’Hug, sens dubte un dels pobles més bonics i ben conservats de tot el
Pirineu Català.
Punts
de referència: * Coll de la Creueta * Coma de l’Home Mort * Collada
de Tossal * Tossal de Riols.
FOTO PAKO CRESTAS
Temps: 55
minuts.
Desnivell: 208
metres de pujada i l’equivalent de baixada.
Dificultat: Baixa.
Punt
de partida: Coll de la Creueta, 1.925 metres.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari: Des del Coll
de la Creueta, prenem la pista que es dibuixa vers al sud i que de seguida
fa un revolt per orientar-se cap al N.O. En realitat aquest tram de pista, que
acostuma a ser visible o estar marcat malgrat la neu, voreja la cota 1.952
metres, situada a l’oest de la carretera, cota que també podrem pujar directament
per anar a parar a la Coma de l’Home
Mort, 1.922 metres, punt on trobarem de nou la pista que voreja la primera
cota.
Prendrem la
pista que continua vers al sud, al costat esquerra d’una diminuta coma i que es
creua amb una altre en perpendicular. Aquesta segons pista que ens barra el pas
de manera horitzontal, caldrà seguir-la vers a l’est, en sentit descendent, per
descriure un gran revolt i anar a parar a la Collada de Tossal, 1.840 metres, situada sota el cim en qüestió.
Pugem pel vessant nord del cim, per una pendent de moderada – baixa inclinació de curta durada, que no sempre serà practicable amb raquetes. El Tossal de Riols, amb els seus 1.909 metres, es un bon mirador del poble de Castellar de N’Hug. (0,55 h).
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.
Introducció: Llarga
excursió de suaus cordals que ens mostra la que potser es la zona més llarga i
amable del llarguíssim cordal que separa aquestes valls a cavall entre l’Alt
Berguedà i el Ripollès. Molt bona alternativa per tot aquell que vulgui
passar-se unes hores caminant per un paisatge d’alta muntanya, molt obert, amb
grans horitzons, sense complicacions, sense perill d’allaus i amb la sensació
d’estar en un zona remota en contrades àrtiques. Res més lluny de la realitat,
ja que un bon dia de sol a ple hivern, ràpidament ens recordarà la proximitat
del clima mediterrani.
Si no fa vent i
malgrat ser-hi al zenit de l’hivern, la sensació de bona temperatura pot ser
força gratificant a pel hivern, quan l’astre rei fa el seu esforç per pujar el
màxim dins de la paràbola celeste.
FOTO PAKO CRESTAS
Només caldrà
tenir en compte un tema important: es tan llarg l’ascens con el descens, i
sempre haurem de reservar les forces suficients per a que el retorn no es
converteixi en un suplici que pugui malbaratar un bon jorn de passejada amb
raquetes.
Punts
de referència: * Collada de la Creueta * Basses de la Creueta * Cap
de la Creueta * Turó de la Pleta Roja * Coma de Migjorn * Serrat de la Moixera
* Serrat del Paravent o Amorriador del Bac * Collada de les Fontetes * Pedra
Picada.
Temps: 2 hores
per anar i un temps equivalent per tornar.
Desnivell: Si
comptem l’anada i la tornada, acumularem 760 metres en sentit ascendent i
l’equivalent en sentit descendent.
Dificultat: Mitja
Punt
de partida: Coll de la Creueta, a 1.925 metres d’alçada.
Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt
de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla
de Llillet amb la Collada de Toses,
tot passant per Castellar de N’Hug.
Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi
calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les
màquines llevaneus actuen amb celeritat.
FOTO PAKO CRESTAS
On
dormir:
A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa
més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug. Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei
de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala
d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 –
http://www.cingles.org.
Descripció
itinerari:Collada de
la Creueta. 1.920 metres. Encarem les nostres passes cap a llevant i prenem
la suau pujada del vessant que se’ns presenta al nord-est. Pujarem en diagonal
pel costat solei de arrodonit llom. El conjunt del terreny es tan evident,
sobretot si hi ha bona visibilitat. Al poc arribarem a les Basses de la Creueta, 2.031 metres. (0,10 h) Part plana entre la
primera i la segona pujada al primer cim del recorregut. Hi trobem un filat que
caldrà traspassar. Cap de la Creueta. (0,30
h) 2.066 metres. Amplíssim cimal amb molt bones vistes panoràmiques i des d’on
es pot observar la resta del recorregut per cordals, en tota la seva
integritat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem vers a l’est per un terreny
molt ample. Filat que dalt de la cadena que s’estén en la mateixa direcció que
les nostres passes, o sigui, vers a llevant. Traspassem un suau collet
entremig. 1.999 metres, per pujar al cimal situat al altre costat, sempre vers
a llevant, cim que resulta ser el Turó
de la Pleta Roja. 2.033 metres (0,50 h). Amplíssim cimal de molt poca
personalitat. A la part alta hi ha una petita construcció semicircular que
resulta ser un paravent.
Davallem per
pendissos nevats de suau baixada en direcció est fins a una nova collada
intermèdia, molt ample, es la part alta de la Coma de Migjorn. 1.956 metres.
Entrem en una mena de petita depressió del terreny, mitjançant la qual
encararem la següent pujada, molt suau i sempre vers a l’est per coronar el Serrat de la Moixera. 1.996 metres.
(1,05 h) Cim força ample i poc marcat, com els anteriors. Seguim vers a
llevant, emprenent una suaus baixada. A partir d’aquest punt es comença a intuir
una mena de pista a la part alta de cordal, que serà l’evident traça a seguir.
De nou hi serem a una Collada intermèdia, 1.879 metres. Seguim vers a l’est,
emprenent la següent pujada molt suau del
Serrat del Paravent o Amorriador del Bac. 1.908 metres (2,25 h). Quart
cimal arrodonit de l’itinerari, amb tan poca personalitat com els anteriors.
Continuem vers a l’est per la mena de pista fins a la Collada de les Fontetes. 1.875 metres. Cartell indicador.
Nosaltres seguim vers a l’est tot pujant per la dreta del filat. Trobem taques rodones vermelles als arbres. Estem encarant la darrera pujada, la qual te dos sectors ben diferenciats. El primer es la part inferior on la traça de la pista semi dibuixada al costat del filat es marca per on seguir. A mitja alçada del vessant comença la línia de bosc. En aquest punt anirem pujant pel terreny que ens sembli més obert. Hi ha taques espaiades de color vermell i de color grog verdós. Per les clarianes en mig del bosc dispers, pujarem sense complicacions els darrers metres d’aquest últim turó, el Pedra Picada. 2.006 metres. (2,00 h) Ample cimal amb pins dispersos. Hi ha una mena de fita o tros de mur a la part alta, molt a prop del punt culminant que resta una mica més a llevant. Al cim, que es una esplanada molt ample, no trobem cap marca diferenciadora. Ni fita, ni creu, ni vèrtex geodèsic. Des del punt més alt donarem mitja volta i tornarem sobre les nostres passes cap l’oest.
Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.