Etiqueta: Raquetes de neu

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: El poble de Peguera, a casi 1.700 metres d’alçada, era un dels poblats més alts del Pirineu català. Les dures condicions de vida i l’èxode rural que es va donar de manera generalitzada a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, van acabant convertint les cases i les llars de focs en un mon de runes sense ànimes.

L’excursió que enllaça la part alta de la muntanya amb el poble que li dona nom, es un passeig relativament llarg, molt còmode  i que ens mostra les dues realitats de la muntanya ben diferent, el poble ancestral i les pistes d’esquí que responen a un tipus d’oci modern i a les noves necessitats socials de consum.

Avui en dia, dissortadament, la mateixa realitat es cenyeix sobre aquestes dues maneres d’entendre la muntanya, ja que totes dues, poble i pistes, estan abocades a l’abandonament de l’home.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * Cap de la Serra * els Planells * Peguera

Temps: 1 hora 10 minuts per l’anada i 1 hora 30 minuts per la tornada.            

Desnivell: 225 metres de baixada i 225 metres de pujada.               

Dificultat: Baixa          

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.          

Descripció itinerari: Des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, seguim l’ample pista que surt vers al nord i que seria la prolongació natural de la carretera asfaltada que accedeix al coll des de Berga. Passem pel costat de la zona destinada a pistes d’esquí de fons (avui en dia, reobertes) i continuem sense pèrdua possible en sentit descendent, sempre cap al nord. La pista, evident per molta neu que s’acumuli, te les marques del PR C-73, marques de pintura grogues i blanques. A banda i banda neixen brancals secundaris que no ens han de fer perdre la senda principal, que es força més evident i sempre segueix direcció nord.

Justament quan la pista dibuixa el primer revolt important, i en l’indret on trobem un cartell, el bosc s’obre i veurem força a prop la línia del cordal a la nostra dreta, estem al Cap de la Serra, a 1.735 metres d’alçada. Serà el moment d’abandonar la pista (ara vindria un tram bastant soleia que acostuma a quedar-se ràpidament sense neu) i traspassem el llom – aresta de la nostra dreta (filat), per davallar pel marge contrari en sentit nord-est. Traspassada l’aresta el camí de l’estiu dibuixa una llarga diagonal vers a la dreta; a l’hivern i anant amb raquetes, la millor opció es baixar directament per la zona més neta de bosc i situar-nos als prats de la zona de ponent del despoblat, concretament a l’indret conegut com els Planells, on torbarem de nou la pista que discorre per la part soleia d’aquesta alta contrada i que seguirem vers a l’est per arribar a les ja visible cases en runes de Peguera, 1.660 metres (1,10 h).

Per retornar farem el mateix camí en sentit ascendent, ja que, com em pogut comprovar, l’excursió descrita ha estat sempre en sentit descendent, a excepció dels poquíssims metres que haurem remuntat per tal de traspassar el llom situat  al costat dret de la pista a la zona del Cap de la Serra.

Alternativa de punt de partida: Podem accedir al despoblat de Peguera per la mateixa vall tributaria. Per això anirem per la carretera de Sant Corneli a Fígols, arribats al poblat de Fumanya. Continuem la carretera asfaltada en sentit ascendent vers a l’oest fins al Clot del Cirer, indret on s’acaba l’asfalt i comença la pista de terra que a l’estiu es transitable per vehicles però a l’hivern ja no es neteja de neu. Des del final de la pista asfaltada al despoblat de Peguera hi ha poc més de 30 a 40 minuts de marxa, passant prèviament pel Pla de la Creu de Fumanya. Des de Peguera podem pujar al Coll de la Creu del Cabrer tot seguint les indicacions de la descripció anterior, en sentit contrari, es clar. Si optem per aquesta opció acabarem caminant menys estona per visitar el despoblat i més estona per completar el periple, però per altra banda seguirem el que acostuma a ser l’ordre natural d’una excursió de muntanya: primer pugem i després baixem al retorn. Sigui com sigui, ens portarem un record inesborrable d’aquesta muntanya on natura i home semblen dur un pols ancestrals, havent-se decantat la balança vers al cantó salvatge.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Curiosament el cim més alt dels Rasos de Peguera no es el cim més visitat de la muntanya, aquest honor el sustenta el cim del Pedró, de 2.051 metres d’alçada, 26 metres inferior al Salabardar, de 2.077 metres d’alçada.

Els motius, principalment, son dos: millor accés i millor panoràmica del Pedró versus el Salabardar.

Però per aquell que visiti els Rasos de Peguera més d’una vegada amb raquetes als peus i amb l’intenció de fer una bona passejada, el Salabardar es una assignatura obligatòria.

Conegut com a Cap de la Baga de Peguera pels antuvi habitants del poble de Peguera, o com Rasos de Dalt per la gent de Berga, el Salabardar es un turó poblat d’espès bosc de coníferes que ens depara la millor excursions de la zona. Després d’una gran nevada el paratge sembla extret dels mateixos boscos de la llunyana Laponia. La manca de camí clar i de perspectiva oberta es veurà gratament compensada pels meravellosos racons de natura àrtica, on el gall fer, de tan en tan, ens deixa veure les seves efímeres petjades sobre l’immaculada neu.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * Corral de Vallsabuc * Cim del Salabardar * les Collades * Coll de la Creu de Cabrer.

Temps: 2 hores.           

Desnivell:   182 metres de pujada i 182 metres de baixada.   

Dificultat: Mitja

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.          

Descripció itinerari: Sortint de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, prenem direcció nord, tot  creuant les antigues pistes d’esquí conegudes com les Soques i el Bosc, per prendre un camí ben dibuixat en mig del bosc (malgrat la neu) que flanqueja en horitzontal ascendent i va a parar al Corral de Vallsabuc (0,20 h), on tindrem unes esplèndides panoràmiques de la Serra d’Ensija. A la zona del Corral hi travessarem una mena de llom i començarem el llarg flanqueig pel vessant nord de la muntanya. Es una zona de bosc, bastant tancada. La senda, no sempre fàcil d’endevinar quan hi ha molta neu, fa unes grans ziga-zagues ascendents a ple vessant. El cert es que el camí fa molta travessa en horitzontal i es aconsellable pujar bosc a través, malgrat que les conseqüències puguin ser les d’anar a parar a alguna zona especialment poblada, on el transit amb raquetes sigui un xic incòmoda.  Pujant sempre cap al S.S.E. arribem a la part alta de la Serra, la qual, si be encara te força arbres, ja presenta més espais oberts i zones amb major visibilitat. Els darrers metres per la zona alta, bastant planers, transcorren sempre vers a l’est. Cim del Salabardar, 2.077 m. (1,10 h). Dalt del cim hi ha un gran piló metàl·lic amb una bandera. Baixem vers al sud, també per bosc menys espès, fins a les Collades, a 1.971 metres d’alçada. Baixant vers a l’oest i seguint les amples obertures al bosc de les pistes d’esquí alpí en desús, arribarem de nou al punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres. (2,00 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Els Rasets es una zona força curiosa dalt de la Serra del Rasos de Peguera. Tal com diu el seu nom, els Rasets es com una micro muntanya dins de l’altra. No obstant aquesta zona te varies característiques que la fan peculiar i que ben justifiquen una visita.

El primer que cal tenir en consideració es que estem lluny de l’influencia de les pistes d’esquí, ja no hi veiem els cables i les pilones de telesquís, ni el formigueig de gent que cada cap de setmana ocupa les proximitats del pàrking del Coll de la Creu de Cabrer per disfrutar de la neu tot llançant-se amb trineus. Per contra tenim la presencia d’una gran torre metàl·lica de repetidor de comunicacions, i es que, per la seva proximitat a Berga i pel fet de ser la primera gran muntanya del Pre-pirineu, els Rasos estan força transformats per la ma de l’home.

El segon fet que el fa particular es que, malgrat la seva relativa menor alçada i la seva situació desplaçada a llevant, els Rasets conserven unes quantitats de neu bastant representatives, fins al punt que sovint es poden trobar congestes a finals de maig o principis de juny, quan la neu, a la resta de la muntanya, ha desaparegut per complet.

El tercer factor es l’existència d’uns quants avencs a la pujada vers al cim de la Torreta, cal anar amb compte per a que certes boques d’entrada poden restar ocultes per la neu, i alguns dels forats soterranis, com l’avenc de les Pedres o la Bòfia dels Rasets o Avenc Fred, tenen -78 i -71 metres de profunditat respectivament. Si hi ha molta neu i no ho veiem clar, el millor es evitar aquest petit sector de l’excursió (pujada i baixada del Pla de l’Orri al Cim de la Torreta).

Del present periple tan sols un altre tema a tenir en compte, la tornada del Rasets la fem a ple vessant sud, per l’anomena’t Bosc dels Gavatxos, es molt possible que malgrat l’acumulació de neu promesa dels Rasets, en aquest tram de pista solei estigui ben net i ens obligui a fer la tornada caminant amb les raquetes penjant de la motxilla.

Punts de referència: Coll de Creu del Cabrer * El Pedró * Bassa de les Fontetes * Pla de l’Orri – els Rasets * la Torreta * Pla de l’Orri – els Rasets * Font de Ca * Coll de la Creu del Cabrer.

Temps: 1 hora i 50 minuts.             

Desnivell: 231 metres de pujada i 231 metres de baixada.               

Dificultat: Mitja           

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.          

Avui en dia s’està estudiant la perspectiva de condicionar com Alberg l’anomena’t “edifici Ginebreda” situat al mateix Coll de la Creu de Cabrer (juntament amb l’edifici del Bar-Restaurant “La Creu” son les dues construccions de l’antiga pista d’esquí), cas de que així es portés a terme, i amb l’auxili del Bar-Restaurant, seria possible pernoctar i menjar al mateix punt de partida de la ruta.

Descripció itinerari: Sortim del Coll de Creu del Cabrer, 1.895 metres.  per pujar cap al S.E. per una ample rampa de neu situada en mig del bosc, sota les instal·lacions del cablejat de les abandonades instal·lacions de les pistes. Molt evident. Es el traçat de l’antiga estació d’esquí coneguda com “Les Soques”. Taques de G.R. Pujada suau però constant, dissortadament curta com per a fer-se monòtona, i conclou a la Cota 2.030 metres (0,15 h). Indret on també finalitzen els remuntadors abandonats. Continuem per l’ample llom – aresta vers a l’est, entre planúries i bosc de pins negres i avets. Traspassem un collet molt poc marcat, on hi ha un rètol indicador. Cal continuar cap a l’est per dalt de la cadena, tot travessant de nou pel mig del bosc, fins atènyer al vèrtex geodèsic del El Pedró, 2.051 metres (0,30 h). Alt replà en mig del bosc que resulta ser el punt culminant de l’excursió. Continuarem davallant pel vessant sud, fent una diagonal descendent vers al S.E. tot plega pel mig del bosc. Passem per davant d’un insignificant colladet on trobem la minúscula i glaçada bassa de les Fontetes. Cal continuar davallant amb la mateixa direcció, o sigui, vers al S.E fins arribar a l’ample coll del Pla de l’Orri. (0,50 h). Davant nostre, una mica més cap al Sud, hi ha el cim de la Torreta, de 1.985 metres (1,00 h), on hi ha una gran torre repetidora. Podem pujar al cim i tornar al coll en poc més de 15 minuts. No obstant cal advertir de l’existència de molt avencs en aquesta zona que, amb la presencia de neu, molt queden tapats i poden resultar veritables trampes. Tota aquesta zona es coneguda com “els Rasets”.

Per tornar al punt de partida caldrà prendre la pista que surt del Pla de l’Orri (1,05 h), vers a l’oest, a ple vessant sud de la muntanya i quer fa un traçat horitzontal molt lleugerament descendent i que va a morir a la Font de Ca, a la mateixa carretera asfaltada que haurem transitat a la pujada en vehicle. El Coll de la Creu del Cabrer queda a poc més d’un centenar de metres en sentit ascendent. (1,50 h).

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: A partir de l’hivern del 2009 – 2010, i sota la iniciativa dels explotadors del Bar-Restaurant “La Creu”, s’han dut a terme unes “passejades amb raquetes a la lluna Plena” als Rasos de Peguera. Han estat quatre caps de setmana, des del desembre fins al març, coincidint amb la lluna plena de cada mes, en que es feia una sortida oberta a tothom en la qual, en un sol paquet, s’oferia excursió guiada per la nit (sota la llum de la lluna plena), ron cremat dalt del Turó de les Soques, baixada amb torxes i sopar a l’estil fondue de formatge.

L’itinerari empleat per fer aquestes “passejades amb raquetes a la lluna plena” es el que es descriu a continuació. Una bona alternativa per conèixer l’alta muntanya hivernal en aquest aspecte nocturn. Val a dir que la part alta del Pedró, amb una bona llum platejada del nostre reflectant satèl·lit lunar, ens recorda paratges llunyans i mítics, i ens venen a la memòria indrets tan suggerents com la Vall d’Argent (l’altiplà més alt del mon, força proper al cim del Nanga Parbat). Res més lluny de la realitat amable dels Rasos, malgrat tot, i salvant la realitat antagònica d’una paratge amb l’altre, aquí també les muntanyes tenen colors nítids, metàl·lics i platejats sota l’influencia de la lluna plena.

Punts de referència: * Coll de la Creu del Cabrer * les Collades * el Pedró * Coll de la Creu de Cabrer.

Temps: 1 hora i 30 minuts.             

Desnivell:  156 metres de pujada i l’equivalent de baixada.

Dificultat:  Baixa.                  

Punt de partida: Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres, on hi ha les instal·lacions de l’antiga pista d’esquí alpí dels Rasos de Peguera i el Bar-Restaurant “La Creu”.

Accés: La Creu de Cabrer es el final de la carretera asfaltada que neix a Berga i que passa per Espinalbet.          

Descripció itinerari: Sortint des de l’aparcament del Coll de la Creu del Cabrer, 1.895 metres, encarem una suau pujada en diagonal, tot travessant la primera pista d’esquí i, passant per sota els cables del telesquí, anar a buscar una segona obertura al bosc corresponent a una altre pista d’esquí coneguda com “pista del bosc”, pugem per aquesta segona pista fins trobar-nos amb una senda en mig del bosc que travessa vers a la nostra dreta (taques de plàstic taronges als arbres) i que ens duu amb lleugera pujada, gairebé inapreciable, a una tercera pista, coneguda com “el tub”. Pugem per la gran obertura en mig del bosc en sentit est fins a pujar a l’amplíssim coll de les Collades. 1.971 metres. (0,25 h). Cap al sud se’ns presenta una amplíssima pujada neta de bosc, molt evident, que ens permetrà accedir a la part alta del cordal. Una vegada a l’aresta, que es molt planera i semi poblada de bosc, anirem vers a l’est en busca del vèrtex geodèsic situat en mig del bosc que representa el punt més alt d’aquest sector de la muntanya, o sigui, el Pedró, 2.051 metres. (0,50 h). Val la pena advertir que el punt culminant situat en mig del bosc tancat no te cap perspectiva panoràmica, però que pocs metres més cap a llevant, a plena aresta, hi ha una obertura del bosc que ens permet una excel·lent vista sobre els Rasets (en primer terme) i sobre tota la Catalunya interior a vista d’ocell. Aquest mirador, juntament amb el Cap del Verd (itinerari 8) i les Morreres (itinerari 5) son els millors miradors d’aquesta zona del Pre-pirineu vers al Sud, sense influencia ja d’altes muntanyes que ens tapin la perspectiva.

Retornem sobre les nostres passes fins al tros pla de l’aresta a la qual haurem desembocat després de haver pujat la pala situada per sobre les Collades. Arribats a aquest punt, enlloc de tornar per on em vingut, continuarem cap a l’oest per pujar a la cota 2.036 metres (pessebre), on trobem a pocs metres la pilona del telesquí de la pista d’esquí anomenada “les Soques”. Aquesta pista, potser la més popular de la, — avui en dia –, tancada pista d’esquí alpí, ens porta en baixada directa vers al N.O. al propi punt de partida, el Coll de la Creu de Cabrer, 1.895 metres (1,30 h)

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.