PEDRA PICADA DES DEL COLL DE LA CREUETA (amb raquetes de neu)

SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM https://www.instagram.com/pakocrestas/

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK: https://www.facebook.com/pakocrestascom/

Introducció: Llarga excursió de suaus cordals que ens mostra la que potser es la zona més llarga i amable del llarguíssim cordal que separa aquestes valls a cavall entre l’Alt Berguedà i el Ripollès. Molt bona alternativa per tot aquell que vulgui passar-se unes hores caminant per un paisatge d’alta muntanya, molt obert, amb grans horitzons, sense complicacions, sense perill d’allaus i amb la sensació d’estar en un zona remota en contrades àrtiques. Res més lluny de la realitat, ja que un bon dia de sol a ple hivern, ràpidament ens recordarà la proximitat del clima mediterrani.

Si no fa vent i malgrat ser-hi al zenit de l’hivern, la sensació de bona temperatura pot ser força gratificant a pel hivern, quan l’astre rei fa el seu esforç per pujar el màxim dins de la paràbola celeste.

Només caldrà tenir en compte un tema important: es tan llarg l’ascens con el descens, i sempre haurem de reservar les forces suficients per a que el retorn no es converteixi en un suplici que pugui malbaratar un bon jorn de passejada amb raquetes.

Punts de referència: * Collada de la Creueta * Basses de la Creueta * Cap de la Creueta * Turó de la Pleta Roja * Coma de Migjorn * Serrat de la Moixera * Serrat del Paravent o Amorriador del Bac * Collada de les Fontetes * Pedra Picada.

Temps: 2 hores per anar i un temps equivalent per tornar.

Desnivell: Si comptem l’anada i la tornada, acumularem 760 metres en sentit ascendent i l’equivalent en sentit descendent.              

Dificultat:  Mitja

Punt de partida: Coll de la Creueta, a 1.925 metres d’alçada.

Accés: El Coll de la Creueta es el punt més alt de la carretera BV – 4031, que enllaça la Pobla de Llillet amb la Collada de Toses, tot passant per Castellar de N’Hug. Degut a la seva alçada, no sempre es transitable o es molt probable que hi calguin cadenes per transitar a ple hivern. No obstant estem en una zona on les màquines llevaneus actuen amb celeritat.                  

On dormir: A l’itinerari no hi ha cap refugi, ni lliure ni guardat. La millor alternativa més propera es l’Alberg de la Closa, al poble de Castellar de N’Hug.  Alçada: 1.400 metres. Obert tot l’any. Servei de restaurant, menjador, bar, WC, dutxes, calefacció central, biblioteca, sala d’estar i habitacions de 3,4,6,8 i 10 places. Informació: Tel. 938.257.016 – http://www.cingles.org.

Descripció itinerari: Collada de la Creueta. 1.920 metres. Encarem les nostres passes cap a llevant i prenem la suau pujada del vessant que se’ns presenta al nord-est. Pujarem en diagonal pel costat solei de arrodonit llom. El conjunt del terreny es tan evident, sobretot si hi ha bona visibilitat. Al poc arribarem a les Basses de la Creueta, 2.031 metres. (0,10 h) Part plana entre la primera i la segona pujada al primer cim del recorregut. Hi trobem un filat que caldrà traspassar. Cap de la Creueta. (0,30 h) 2.066 metres. Amplíssim cimal amb molt bones vistes panoràmiques i des d’on es pot observar la resta del recorregut per cordals, en tota la seva integritat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem vers a l’est per un terreny molt ample. Filat que dalt de la cadena que s’estén en la mateixa direcció que les nostres passes, o sigui, vers a llevant. Traspassem un suau collet entremig. 1.999 metres, per pujar al cimal situat al altre costat, sempre vers a llevant, cim que resulta ser el Turó de la Pleta Roja. 2.033 metres (0,50 h). Amplíssim cimal de molt poca personalitat. A la part alta hi ha una petita construcció semicircular que resulta ser un paravent.

Davallem per pendissos nevats de suau baixada en direcció est fins a una nova collada intermèdia, molt ample, es la part alta de la Coma de Migjorn. 1.956 metres.  Entrem en una mena de petita depressió del terreny, mitjançant la qual encararem la següent pujada, molt suau i sempre vers a l’est per coronar el Serrat de la Moixera. 1.996 metres. (1,05 h) Cim força ample i poc marcat, com els anteriors. Seguim vers a llevant, emprenent una suaus baixada. A partir d’aquest punt es comença a intuir una mena de pista a la part alta de cordal, que serà l’evident traça a seguir. De nou hi serem a una Collada intermèdia, 1.879 metres. Seguim vers a l’est, emprenent la següent pujada molt suau del Serrat del Paravent o Amorriador del Bac. 1.908 metres (2,25 h). Quart cimal arrodonit de l’itinerari, amb tan poca personalitat com els anteriors. Continuem vers a l’est per la mena de pista fins a la Collada de les Fontetes. 1.875 metres. Cartell indicador.

Nosaltres seguim vers a l’est tot pujant per la dreta del filat. Trobem taques rodones vermelles als arbres. Estem encarant la darrera pujada, la qual te dos sectors ben diferenciats. El primer es la part inferior on la traça de la pista semi dibuixada al costat del filat es marca per on seguir. A mitja alçada del vessant comença la línia de bosc. En aquest punt anirem pujant pel terreny que ens sembli més obert. Hi ha taques espaiades de color vermell i de color grog verdós. Per les clarianes en mig del bosc dispers, pujarem sense complicacions els darrers metres d’aquest últim turó, el Pedra Picada. 2.006 metres. (2,00 h) Ample cimal amb pins dispersos. Hi ha una mena de fita o tros de mur a la part alta, molt a prop del punt culminant que resta una mica més a llevant. Al cim, que es una esplanada molt ample, no trobem cap marca diferenciadora. Ni fita, ni creu, ni vèrtex geodèsic. Des del punt més alt donarem mitja volta i tornarem sobre les nostres passes cap l’oest.

Autor: PAKO CRESTAS – no es permet la reproducció total o parcial de la present fitxa sense consentiment escrit de l’autor.